"> Iua M o u a f i a orquesta que dirige D. Paladio Prat y el coro La Unión Catalana, de San Juan las Fonts. * Ha regresado de Madrid el Registrador de la Propiedad D. José Peris y Pallas. * En el «Centro Católico de Obreros» se puso en escena Las astucias de un ranchero y Un bai ret de rialles, a cuyas producciones cupó regular desempeno. * El viernes llego a esta villa el Excelenlísimo Sr. Capitàn General de la Región, don Arsenio Martínez Campos. • * El Àyuntamiento acordo asistir a las íiesfas del SS. Corpus; que queden sobre la mesa as reclamaciones sobre la apertura y alineación de la segunda travesía de la calle de Barcelona; ceder en arriendo a D. Pedró Riutorl el Teatro para la pròxima temporada de verano; y aprobar algunas cuentas pendientes de pago. Repics de campana Hem sentit a dir que alguns coneguts del autèntic Pinté—del que va néixer y morir ja fa alguns anys en aquesta famosa terra olotina — tenien intenció de venir a visitarnos pera protestar de que'n els dies contemporanis utilisessim el susdit apellido per motejar al subjecte que'n aquestes franques y desvergonyides pàgines montanyenques es motiu de la nostra altíssima predilecció. Diuen que diuen: El Pinté, el castiç, verídic y Popular Pinté, enganyava a tot bitxo que solicitava llurs nigromàntics consells, es veritat; però ho feya ab gràcia, ab sombra, ab verdadera noblesa y seguint honradament y al peu de la lletra les normes inmutables que dicten l'art de l'engany, la filosofia del tan se me'n dona y la didàctica gramàtica parda. Tot lo que fa aquet baliga-balaga d'avuy dia es una paróda indignant pera posar en ridícol al que va desaparèixer de la monipodística terra dels vius. En vista d'aquestes manifestacions, nosaltres demanem perdó a n'els que s'interessen pel bon nom del difunt Pinté y declarem contdls y confessos que vàrem tenir una greu equivocació, Ja que'l mort era incomparablement més bó que'l viu. *** Persona hàbil y que n'hus mereix crèdit enter, y que per aquestes raons vàrem nombrarla dies enrera individu de la nostra policia secreta ab destí y residència en la marítima ciutat de Badalona, ens acaba de enviar el següent íspeluçnant cablegrama subterrani: «Campanero de LA MONTANA: celebrada interviu con ama seca y loro del seflor Nasiet. Yo Diputació de Girona — Servei de Biblioteques loro, digo lloro. Estoy emocionado. El ama dice que el amo siempre icniega comoun Carretero porque quieren que sea por fuerza catalanista y el no quiere ser mas que carlista. Cada vez que el tío le da una barretina la tira al fuego. Todo hnele a quemado. El loro declara que cada vez que canta Los Segadores, ensefiados por el tío, el sefior Nasiet le da una paliza. También manifiesla que ahora lc ensefia a ensuciarse con todos los catalanisías de Olot, y que siempre dice: No me veran mas el pelo aquellos enganifas. Remilid fondos a la fonda que tengo ganas de comer y hacer un trago». **• Diumenge en el xulesc «Cafè dels brandes» tindrà lloc un àpet pera solemnisar la sorollosa Victoria electoral. Entre la tarregada ha nascut l'idea, bastant original, de confeccionarse els plats que s'han de servir durant l'endrapament. Els socis faran el seba y les sòcies el tomàtec. Això per entreteniment. Els demés plals s'han distribuït de la manera que anotem: Ttuitts per les nenes dels Pomells; tistofat de rates, peus de porcy garres pel Pinlé; Sardines abfat/cs a la catalana pel C o rreljer; Colomí ab patates vilatanes y badalonesas pel sanyó Nasiet. Per postres no sabem que menjaran, però se'ns assegura que put a formatje. El xeflis serà amenisat per un chor que cantarà allò de Ftlls de Per final de festa, la Xavets ballarà la rumba. EL CAMPANER ÀYUNTAMIENTO Celebróse el marles sesion de primera convocatòria presidida por el alcalde accidental D. José M.a Torras y asistiendo los concejales senores Deu, Castaúcr, Sargatal, Aubert, Coromina, Pau, Casamiijana, Bolós A, Capdevila, Vayreda, Vilanova, Puig y Prat. Leida y aprobada el acta de la sesion anterior, el Presidente hizo uso de la palabra para dar al Consistorio noticia oficial del fallecimiento del concejal D. Juan Serra Vilalta, recordo las relevantes condiciones personales que adornaban al difunto y el ciaro criterio de que díó siempre prueba en las deliberaciones de las Comisiones a que en vida pertenecia, terminando por proponer al Àyuntamiento que hiciera constar en acta el profundo sentimiento que le habia causado la muerte de tan digno compaftero, trasladar el acuerdo a la família del fajlecido y que se levantara la sesion en senal de duelo. Los senores Deu por la minoria tradiciona-