Memòria de l’assegurança a Catalunya 2007 Índex de Matèries carta deL PRESIDENT 5 l’assegurança catalana i els seus clients 19 6 Assegurances de no vida 19 Dimensió de l’assegurança 6 L’assegurança de l’automóbil 20 Densitat de l’assegurança 8 Els ferits en accidents de trànsit a Catalunya 24 Importància de l’assegurança 10 Les llars assegurades a Catalunya 26 La assegurança de salut 27 la renda de les llars catalanes i el paper que hi té l’assegurança 11 Els conductors a catalunya 30 Freqüència i hàbits de conducció 30 Percepció del conductor 31 Usos al volant 33 Les claus del bon conductor 34 Valoració sobre la seguretat viària catalana 35 L’ASSEGURANÇA A CATALUNYA El paper de les prestacions socials a la renda 11 Altres transferències 13 els catalans, davant la prevenció de la vellesa 14 Els catalans i la filosofía carpe diem 14 l’assegurança com empresa a catalunya 36 Què pensen els catalans del “català estalviador” 15 l’assegurança catalana i els seus proveïdors 37 Expectativa de jubilació 17 ÍNDex DE TaulEs i Il·lustraciONs 40 Els jubilats 17 fitxes tècniques de les enquestes 42 Carta del president La publicació que té a les seves mans és tan sola una petita aproximació al paper social que la indústria asseguradora exerceix. Si alguna cosa caracteritza als catalans és la seva elevada cultura de la prevenció com a via per garantir i estimular el desenvolupament econòmic de les persones i les seves activitats i béns. Per a nosaltres, els asseguradors catalans, és una satisfacció comprovar com un any més Catalunya és un referent en assegurament per a la resta d’Espanya, especialment pel que fa a assegurances de vida i assegurances de salut. La nostra taxa d’assegurament en aquestes matèries s’aproxima als estàndards europeus dels països amb alt nivell de desenvolupament. Ens preocupa el que ens diuen els clients sobre les assegurances que tenen, però també el que no ens diuen o el que pensen de nosaltres aquells que no són clients. Per això, aquest any hem incorporat una macro-enquesta en la qual, amb criteris demoscòpics, hem pogut conèixer l’opinió d’una mica més de 800 ciutadans que viuen a Catalunya sobre l’assegurança en general, sobre l’estalvi i les expectatives de jubilació, i sobre la nostra percepció com conductors. Dita d’una altra manera, indirectament ens hem examinat sobre la nostra activitat en general i, en concret, sobre dos dels principals rams asseguradors: vida i automòbil. Aquesta Memòria és indiciaria, no exhaustiva, aporta pistes i fa anàlisis, però no ho recull tot. La nostra vocació de transparència ens duu cada any a tractar d’anar més enllà, i en aquest camí estem. Li animo que avanci en la seva lectura i aprofundeixi en la labor social de l’assegurança. Li anticipo que va a descobrir que la nostra labor supera l’estrictament econòmic i capil.laritza en la majoria de les accions corrents que les persones realitzen cada dia. D. Francisco Arregui Laborda President d’UCEAC MEMÒRIA DE L’ASSEGURANÇA A CATALUNYA 2007 5 L’ASSEGURANÇA EN CATALUNYA DIMENSIÓ DE L’ASSEGURANÇA 6 12.000 10.000 8.000 6.000 4.000 2.000 07 06 20 05 20 04 20 03 20 02 20 01 20 00 20 99 20 98 19 97 19 96 19 95 19 94 19 93 19 92 19 91 19 19 90 0 19 El gràfic evolutiu de les primes de l’assegurança catalana mostra, de fet, una senda de creixement molt robusta i empinada a partir de mitjan dècada dels noranta, coincidint precisament amb les primeres grans operacions d’exteriorització de compromisos per pensions de les empreses a favor dels seus treballadors, més diversos canvis en la fiscalitat de l’estalvi que van millorar l’ambient per a la subscripció d’assegurances de vida. A partir de l’any 2002, quan finalitza el procés d’exteriorització esmentat, el mercat entra en una senda més plana amb una baixada molt pronunciada l’any 2003 deguda a la concentració de producció en l’any anterior. Il·lustració 1: Evolució estimada de les primes d’assegurança a Catalunya Milions € El volum de l’assegurança catalana l’any 2007 s’ha d’estimar, amb la informació disponible en el moment en què es va elaborar aquest informe, en 10.591 milions d’euros, la qual cosa suposa pràcticament repetir les xifres observades l’any anterior. Com podrem veure en aquesta anàlisi, aquesta situació d’estancament està relacionada amb el fet que al mercat assegurador espanyol el ram de vida hagi estat una activitat especialment poc activa. Com ja s’ha observat en altres anys anteriors, l’atonia general de l’assegurança de vida és un fet que impacta directament en l’assegurança catalana, ja que l’elevada importància que l’estalvi i la previsió tenen en la cartera d’assegurances dels catalans fa que la sort de l’assegurança de vida, tant a l’alça com a la baixa, es comuniqui multiplicada al mercat català. * Font: Elaboració pròpia a partir de dades de ICEA. Arran del que acabem d’explicar, les primes d’assegurança de vida al mercat català presenten un perfil força semblant al que evidencia la mateixa assegurança total. Des del 1995 fins al 2001 es produeix un fort procés de convergència en l’estalvi dels catalans, amb increments molt acusats que, en realitat, no mostraven més que el retard relatiu en la densitat d’estalvi que tenien els diferents mercats espanyols respecte de la mitjana europea. terme per UNESPA en els primers mesos del 2008 va revelar, en aquest sentit, que Catalunya es troba entre les primeres comunitats autònomes en extensió de l’assegurança de vida, amb taxes del 44% de la població adulta (veure Taula 1). Il·lustració 2: Evolució recent de les primes de l’assegurança de vida a Catalunya 9.000 8.000 7.000 Milions € 6.000 5.000 4.000 3.000 2.000 1.000 07 06 20 05 20 04 20 03 20 02 20 01 20 00 20 99 20 98 19 97 19 96 19 95 19 94 19 93 19 92 19 91 19 19 19 90 0 * Font: Elaboració pròpia a partir de dades de ICEA. Amb posterioritat a aquest procés de convergència s’ha produït una situació més moderada i volàtil, però en la qual, no obstant això, el mercat català ha estat capaç de conservar clarament bona part dels èxits assolits durant els anys de creixement accelerat. Hi ha indicis que suggereixen la pertinència d’aquesta impressió. Així, l’Enquesta sobre Hàbits de Jubilació duta a Les dades d’aquesta enquesta suggereixen, a més, que Catalunya és la principal font d’Espanya pel que fa a l’assegurança de vida. La distribució de persones que van dir que tenien una assegurança de vida1 suggereix que el col·lectiu de catalans amb aquesta assegurança és el més nodrit de totes les comunitats autònomes espanyoles. Si aquestes dades es relacionen amb les estimacions d’ICEA sobre volum d’assegurats individuals de vida-risc, els càlculs ens portarien a considerar que a Catalunya hi ha uns 2,8 milions de persones amb aquest tipus d’assegurança (veure Il·lustració 3). En el cas de l’assegurança de salut, un altre element en què la intensitat de l’activitat a Catalunya és molt coneguda i ha estat àmpliament analitzada en anteriors edicions d’aquesta Memòria, la facturació d’aquesta assegurança en la comunitat autònoma s’estima en una mica més de 1.172 milions d’euros, dada que manté la tendència de creixement sostingut que s’observa històricament (veure Il·lustració 4). Taula 1: Extensió de l’assegurança de vida entre la població adulta, per edats SI Castella-la Manxa Castella-Lleó Catalunya Comunitat Valenciana Canàries Madrid Cantàbria Balears Navarra País Basc Andalusia Aragó Astúries Galícia Múrcia Extremadura Rioja (La) 45,3% 45,0% 44,4% 44,1% 42,4% 42,2% 42,1% 41,1% 41,1% 40,6% 40,3% 39,7% 36,9% 36,6% 35,0% 28,4% 26,2% NO 53,6% 55,0% 53,6% 55,6% 57,1% 57,6% 57,9% 58,9% 58,9% 58,9% 57,9% 57,5% 61,3% 62,5% 65,0% 71,6% 70,5% NS/NC 1,1% 0,0% 2,0% 0,4% 0,5% 0,2% 0,0% 0,0% 0,0% 0,5% 1,8% 2,8% 1,8% 0,8% 0,0% 0,0% 3,3% * Font: Enquesta Jubilació per a la Memòria Social de l’Assegurança Espanyola. En aquests treballs, el concepte d’assegurança de vida se sol circumscriure al que tècnicament es considera assegurança de vida risc, és a dir, el que compromet una indemnització en cas de mort. 1 MEMÒRIA DE L’ASSEGURANÇA A CATALUNYA 2007 7 Il·lustració 3: Distribució estimada dels assegurats de vida espanyols Catalunya 17,2% Resta 40,4% Andalusia 17,1% Madrid 13,7% Com. Valenciana 11,5% * Font: Enquesta Jubilació per a la Memòria Social de l’Assegurança Espanyola. Il·lustració 4: Evolució recent de les primes d’assegurança de salut a Catalunya 1.400 els observats en exercicis anteriors, ha portat a una corba de primes força plana. En l’estat actual de coneixement, podem estimar la facturació de l’assegurança catalana de l’automòbil en gairebé 1.800 milions d’euros, fet que converteix Catalunya en el segon gran mercat d’aquest tipus d’assegurança després de la Comunitat de Madrid; aquesta diferència, l’existent entre Madrid i Catalunya, s’explica fonamentalment per dos factors que, a més, estan d’alguna forma interconnectats: en primer lloc, la freqüència de contractació de cobertures voluntàries, i molt notablement la de danys propis del vehicle, és molt superior en el mercat madrileny respecte del català; i, en segon lloc, en el mercat català, i molt especialment l’àrea metropolitana de Barcelona, estan molt més presents els vehicles de dues rodes, que tenen un perfil assegurador menor en termes de prima. Il·lustració 5: Estimació de primes de l’assegurança de l’automòbil a Catalunya 2.500 1.200 2.000 800 Milions € Milions € 1.000 600 400 200 1.500 1.000 500 07 06 20 05 20 04 20 03 20 02 20 01 20 00 20 99 20 98 19 97 19 96 19 95 19 94 19 93 19 92 19 91 19 90 19 * Font: Elaboració pròpia a partir de dades de ICEA. 0 19 07 06 20 05 20 04 20 03 20 02 20 01 20 00 20 99 20 98 19 97 19 96 19 95 19 94 19 93 19 92 19 91 19 19 19 90 0 * Font: Elaboració pròpia a partir de dades de ICEA. Les xifres, al nivell de coneixement que es té en el moment de redactar aquest informe, suggereixen fins i tot una certa acceleració de la facturació de l’assegurança de salut catalana, provocada molt probablement per l’evolució sociodemogràfica de la comunitat autònoma. Finalment, l’assegurança de l’automòbil té un comportament més estructural i relacionat amb la pròpia dinàmica de l’economia. L’assegurança catalana de l’automòbil no ha estat aliena l’any 2007 a la tendència general de l’assegurança de l’automòbil en el conjunt del mercat espanyol, amb evolucions de primes negatives en termes reals que, consegüentment, tenint en compte que el parc automobilístic ha tingut creixements més moderats que 8 DENSITAT DE L’ASSEGURANÇA La principal mesura de densitat de l’assegurança és la relativa a primes gastades per habitant i any. Aquest tipus de ràtio dóna una imatge molt precisa del nivell d’utilització de l’assegurança en termes homogenis entre territoris en els quals el nivell de població és heterogeni. Amb les dades disponibles actualment, la ràtio de primes per habitant d’assegurança total a Catalunya s’estima per a l’any 2007 en 1.478 euros, la qual cosa suposaria un descens pròxim al 2,5% respecte del calculat l’any anterior. En tot cas, la sèrie històrica ens suggereix que en la segona meitat de la dècada dels noranta, Catalunya va incrementar molt notablement la seva densitat d’assegurança, ja que va arribar al voltant dels 1.500 euros l’any i en alguns anys especialment volàtils es va superar; en qualsevol cas, però, aquest és un nivell que s’ha acabat consolidant, la qual cosa col·loca el nivell de despesa per habitant en assegurances de Catalunya en nivells molt homologables amb altres mercats europeus. del seu mercat, tendeix a beneficiar-se més que el conjunt del mercat espanyol. Il·lustració 7: Evolució estimada de les primes d’assegurança de vida per habitant a Catalunya 1.600 1.400 1.200 1.000 € Un altre cop, aquí ens trobem davant d’una conseqüència lògica de la debilitat mostrada per l’assegurança de vida, a la qual cosa cal unir que, a més, l’any 2007 la població de Catalunya, en tractar-se d’una regió amb un important creixement econòmic i d’ocupació, ha mostrat una tendència molt dinàmica, la qual cosa comporta la conseqüència òbvia que tendeix a deteriorar la ràtio (veure Il·lustració 6). 800 600 400 200 1.800 07 06 20 05 20 04 20 03 20 02 20 01 20 00 20 99 20 98 19 97 19 96 19 95 19 94 19 93 19 92 19 El panorama de l’assegurança de salut és completament diferent. El repunt de primes que hem vist en abordar la dimensió global del mercat català ha estat més que proporcional a l’evolució de la població, la qual cosa ha generat una millora notable de la ràtio de primes per habitant. Aquesta s’hauria situat, segons les primeres estimacions, en 164 euros per habitant i any a Catalunya, la qual cosa suposa gairebé 50 euros més que la xifra que es va estimar l’any passat. 1.600 1.400 1.200 1.000 800 600 400 200 07 06 20 05 20 04 20 03 20 02 20 01 20 00 20 99 20 98 19 97 19 96 19 95 19 94 19 93 19 92 19 91 19 19 90 0 19 91 * Font: Elaboració pròpia a partir de dades de ICEA i de l’Institut Nacional d’Estadística. 2.000 € 19 19 Il·lustració 6: Evolució de la taxa de primes d’assegurança per habitant a Catalunya 19 90 0 * Font: Elaboració pròpia a partir de dades de ICEA i de l’Institut Nacional d’Estadística. En bona part, aquesta evolució, com dèiem, s’explica per l’observada en la ràtio de densitat de l’assegurança de vida. Els 706 euros per habitant i any que conformen la densitat de l’assegurança de vida catalana l’any 2007 suposen un cert retrocés respecte de l’any anterior, per les raons que ja hem comentat. No obstant això, com demostra l’experiència d’exercicis molt pròxims en el temps, això es correspon amb una fase baixista que sol experimentar després un efecte «rebot», del qual Catalunya, donada l’especificitat MEMÒRIA DE L’ASSEGURANÇA A CATALUNYA 2007 Catalunya consolida amb aquesta evolució la seva característica de mercat punter de l’assegurança de salut a Espanya, juntament amb la Comunitat Balear. La dada que la major densitat d’assegurança es doni a la Comunitat de Madrid s’ha de considerar amb cautela tenint en compte que en l’assegurança de salut estan prenent cada vegada més protagonisme les assegurances col·lectives, de caràcter empresarial; i en tota assegurança en la qual els contractes col·lectius tenen un pes rellevant, la representativitat de la Comunitat de Madrid tendeix a estar sobrevalorada ja que es produeixen casos de contractes que estan formalitzats a Madrid però el seu risc, totalment o parcialment, no està situat a l’esmentat territori. Així mateix, també tenen un nivell de despesa més gran per habitant les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, les quals, no obstant això, són mercats molt específics en els quals el pes dels funcionaris de l’Administració Central de l’Estat és molt elevat. 9 IMPORTÀNCIA DE L’ASSEGURANÇA Il·lustració 8: Primes d’assegurança de salut per habitant a Catalunya 180 L’any 2007, segons les estimacions fetes amb les dades disponibles actualment, la importància de l’assegurança en l’economia catalana es va situar en el 5,4% del PIB. Encara que aquesta taxa vindria a suposar un descens d’uns 40 punts bàsics respecte de la registrada l’any anterior, reflecteix la robustesa del sector assegurador català. 160 140 120 € 100 80 60 Il·lustració 10: Taxa de primes d’assegurança sobre PIB a Catalunya 40 10 20 9 07 06 8 20 7 * Font: Elaboració pròpia a partir de dades de ICEA i de l’Institut Nacional d’Estadística. Il·lustració 9: Primes d’assegurança de l’automòbil per habitant a Catalunya 350 300 250 € 200 150 100 50 * Font: Elaboració pròpia a partir de dades de ICEA i de l’Institut Nacional d’Estadística. 10 07 20 06 20 05 20 04 20 03 20 02 20 01 20 00 20 99 19 98 19 97 19 96 19 95 19 94 93 19 92 19 91 19 19 19 90 0 5 4 3 2 1 06 07 20 20 05 20 03 02 01 04 20 20 20 20 00 20 98 97 96 99 19 19 19 95 0 19 En el cas de l’assegurança de l’automòbil, la corba de despesa en primes per habitant a Catalunya col·loca l’esmentada despesa en 289 euros, una xifra que és pràcticament calcada a la registrada l’any anterior. Aquesta dada confirma les impressions que s’han insinuat en paràgrafs anteriors. En un entorn de decreixement real dels preus, tal com ho mesura l’IPC, i d’evolució una mica més moderada del parc automobilístic del que s’ha vist en períodes anteriors, és normal que la ràtio de primes per habitant i any mostri una tendència a l’estabilitat. % 6 19 05 20 04 20 03 20 02 20 01 20 00 20 99 20 98 19 97 19 96 19 95 19 94 19 93 19 92 19 91 19 19 19 90 0 * Font: Elaboració pròpia a partir de dades de ICEA i de l’Institut Nacional d’Estadística. Com hem explicat repetidament en aquest capítol, l’element fonamental que defineix l’exercici 2007 del sector assegurador, tant a Catalunya com en el conjunt d’Espanya, és l’atonia de l’assegurança de vida. Això multiplica les conseqüències per al mercat català donada la importància especial d’aquesta assegurança en el seu territori. En aquest entorn, la taxa de l’assegurança sobre Producte Interior Brut, si bé ha descendit, ha mantingut una tendència sostinguda que suggereix que la importància de l’assegurança a Catalunya té un límit inferior aproximadament del 4,5% del PIB, la qual és una taxa molt superior a l’’observada a bona part de la resta de comunitats autònomes d’Espanya. En conseqüència, s’ha de considerar que la importància de l’assegurança per a l’economia catalana és un fet ja consolidat, a més, en taxes relativament elevades; això sense oblidar que, en un entorn de rebot de la producció de l’assegurança de vida, en el cas de Catalunya aquesta ràtio probablement milloraria molt més que en altres mercats. LA RENDA DE LES LLARS CATALANES I EL PAPER QUE HI TÉ L’ASSEGURANÇA La comunitat autònoma de Catalunya presenta diferències importants de renda i riquesa respecte a Espanya. Pel que fa a la renda de les llars, la compatibilitat regional evidencia que les fonts d'ingressos de les llars, és a dir, els excedents d'explotació (negocis), els salaris i les rendes de la propietat, donen un saldo a Catalunya superior a la mitjana de les llars espanyoles. de les llars barcelonines i tarragonines, a favor d’aquelles, mentre que les llars gironines han consolidat la seva situació pel que fa a la riquesa. Il·lustració 12: Evolució recent de la renda disponible de les llars per habitant a Catalunya 18.000 Il·lustració 11: Principals fonts de renda de les llars a Espanya i a Catalunya. Any 2005 16.000 20.000 18.000 1.355 €/Habitant 16.000 1.045 14.000 €/Habitant 14.000 12.000 10.000 8.000 6.000 4.000 11.525 12.000 10.000 2.000 9.686 8.000 0 2000 6.000 4.000 4.398 2.000 4.842 2001 2002 2003 Barcelona Girona Tarragona Espanya 2004 2005 Lleida 0 Espanya Excedent d'explotació Catalunya Salaris Rendes de la propietat * Font: Comptabilitat Regional d’Espanya Tenint en compte l’evolució temporal més recent coneguda (2000-2005), la renda disponible de les llars per habitant de tres províncies catalanes (Barcelona, Girona i Tarragona) està per damunt de la mitjana espanyola, mentre que els resultats de la província de Lleida estan per sota. En la sèrie històrica recent sembla que hi ha hagut una certa tendència a convergir dels nivells mitjans de renda disponible * Font: Comptabilitat Regional d’Espanya El paper de les prestacions socials a la renda Un element important a l’hora de valorar la propensió de les llars catalanes a estalviar és el paper que hi tenen les prestacions socials no transferides en espècie, que, fonamentalment, estan formades de prestacions de pensions i d’atur. En termes generals, els territoris en què les prestacions socials tenen una participació més gran sobre la renda Taula 2: Taxa de les transferències socials sobre la renda disponible de les llars Catalunya Barcelona Girona Lleida Tarragona Espanya 2000 2001 2002 2003 2004 2005 18,88% 19,72% 16,08% 16,28% 16,82% 17,23% 18,92% 19,94% 15,88% 15,63% 16,48% 17,05% 19,56% 20,77% 15,97% 15,85% 16,69% 17,43% 19,05% 20,20% 15,71% 15,36% 16,34% 17,05% 19,43% 20,56% 15,95% 15,96% 16,72% 17,10% 19,35% 20,38% 15,83% 16,73% 16,79% 16,97% * Font: elaboració pròpia a partir de dades de Comptabilitat Regional d’Espanya MEMÒRIA DE L’ASSEGURANÇA A CATALUNYA 2007 11 disponible són territoris que poden considerar-se macroeconòmicament menys propensos a estalviar; això és així perquè una de les funcions fonamentals de l’estalviprevisió és equilibrar una situació inicial en què el flux de prestacions és insuficient per mantenir el nivell econòmic dels particulars i, per tant, de les llars.(veure Taula 2). Com pot veure’s per les dades de la taula, Catalunya, com a comunitat autònoma, ofereix una imatge fins a un cert punt equívoca. La ràtio de prestacions socials netes rebudes de les llars per habitant equival al 19,3% de la renda bruta disponible d’aquestes llars, un percentatge que està força per damunt del 17% que té de mitjana Espanya. Això no obstant, aquesta situació la causa el paper que té en els comptes de Catalunya la província de Barcelona, amb una taxa de 20,4%, que és l’única que, de fet, situa Catalunya per damunt de la mitjana d’Espanya. A les altres províncies catalanes, les prestacions socials tenen un paper sobre la renda disponible que està per sota de la mitjana d’Espanya, força més en el cas de la de Girona, en què la diferència és de més d’un punt. Això permet estimar que és justament a les províncies catalanes que no són Barcelona on hi ha més base macroeconòmica perquè s’estalviï més que en altres llocs d’Espanya. De fet, si analitzem per a l’últim any informat (2005) la situació per al conjunt de les províncies espanyoles, trobarem que és una minoria —catorze— el nombre de províncies i ciutats autònomes en què les prestacions socials tenen un pes en la renda disponible inferior a la mitjana espanyola. En aquesta nòmina hi ha tres de les quatre províncies catalanes, a banda d’algunes autonomies uniprovincials (les Balears, Madrid, Múrcia, la Rioja i Navarra), la comunitat autònoma de les Canàries, les províncies d’Alacant i Almeria, i les dues ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. La resta d’Espanya ―inclosa la província de Barcelona― té taxes superiors a la mitjana. 12 Taula 3: Províncies d’Espanya, classificades segons el pes que tenen les prestacions socials sobre la renda disponible de les llars PROVÍNCIA % 2005 Lleó 27,7% Lugo 27,4% Ourense 26,4% Astúries 25,6% Còrdova 25,1% Granada 24,6% Jaén 24,6% Càceres 24,5% Zamora 24,1% La Corunya 23,8% Badajoz 23,2% Sevilla 23,1% Àvila 23,0% Pontevedra 22,9% Huelva 22,8% Cadis 22,5% Terol 21,9% Salamanca 21,7% Biscaia 21,5% Guadalajara 21,3% Palència 21,0% Conca 20,9% Ciudad Real 20,7% Sòria 20,6% Guipúscoa 20,5% Barcelona 20,4% València 20,2% Saragossa 20,1% Màlaga 20,0% Valladolid 19,7% Burgos 19,6% Albacete 19,6% Osca 19,4% Toledo 19,2% Cantàbria 18,8% Àlaba 18,4% Segòvia 17,8% Castelló 17,7% Espanya 17,0% Las Palmas 16,9% Santa Cruz de Tenerife 16,8% Tarragona 16,8% Alacant 16,8% Lleida 16,7% Múrcia 16,1% Girona 15,8% Almeria 15,7% La Rioja 15,4% Navarra 15,1% Madrid 14,8% Ceuta 14,5% Melilla 13,9% 13,5% Les Balears * Font: elaboració pròpia a partir de dades de Comptabilitat Regional d’Espanya Altres transferències El paper de les assegurances que no són de vida en la renda de les llars, en comptabilitat regional el té la línia d’altres transferències corrents, representades sobretot pels pagaments per sinistres derivats d’aquests productes d’assegurança. En aquest punt, hem d’assenyalar que les dades de Comptabilitat Regional d’Espanya indiquen que a Catalunya hi ha dues realitats diferents. La província de Barcelona és la província en què les transferències corrents ―entre les quals i de manera molt important hi ha les d’assegurances― tenen un pes més important sobre la renda disponible, amb el 7,9%, una taxa que és 1,2 punts més alta que la mitjana MEMÒRIA DE L’ASSEGURANÇA A CATALUNYA 2007 d’Espanya. Girona també està per damunt d’aquesta mitjana amb una taxa de 7,5%. Tot i això, les províncies de Lleida i Tarragona se situen per sota de la mitjana d’Espanya, amb taxes de 6,4% i 6,3%, que, en tot cas, són molt a prop d’aquesta mitjana. Aquestes dades permeten estimar que, en el cas de la comunitat autònoma de Catalunya, les indemnitzacions derivades d’assegurances de no-vida tenen una gran importància relativa sobre la renda de les llars; aquesta importància tendeix a ser semblant o clarament superior a la mitjana d’Espanya. 13 ELS CATALANS DAVANT LA PREVENCIÓ DE LA VELLESA Una anàlisi social relacionada amb les matèries de què s'ocupa l'assegurança no és completa si no inclou la qüestió de la jubilació i de la prevenció de la vellesa. Per aquesta raó, amb motiu de la Memòria social de l'assegurança a Catalunya, s'ha elaborat un treball demoscòpic específic a Catalunya per valorar l'actitud dels catalans respecte a la prevenció. Els catalans i la filosofia carpe diem Una de les decisions bàsiques que les persones prenen en matèria de previsió econòmica de futur és situar-se davant el que s’acostuma a anomenar filosofia de carpe diem, és a dir, la convicció que, com que no es pot saber el futur, la reacció més adequada és viure al dia i no preocupar-se pel que ha de venir. La societat catalana demostra escassa propensió cap a aquesta filosofia. El 68,4% dels catalans no està d’acord amb aquest concepte, una proporció que, a més, és molt estable si parlem de persones que estan actives o que ja s’han jubilat i també si parlem d’homes o dones. El suport a la filosofia de viure al dia és una mica més elevat en les persones més joves, tot i que en cap cas arriba a ser majoritari (veure Il·lustració 13) Il·lustració 13: Opinió dels catalans respecte a la filosofia del carpe diem, per edat 100% 1,3 80% 7,4 6,1 7,6 11,3 70,1 70,0 67,7 60,3 5,5 70,8 67,2 60% 40% 38,4 26,2 20% 22,6 24,4 21,5 21,6 0% De 18 a 24 anys De 25 a 34 anys De 35 a 44 anys És encertada De 45 a 54 anys És un error De 55 a 64 anys De 65 anys o més NS/NC * Font: enquesta sociològica Il·lustració 14: Opinió dels catalans respecte a la filosofia del carpe diem, per ingressos 100% 3,8 6,8 4,9 6,8 6,7 90% 80% 70% 60% 66,6 66,0 74,4 76,2 64,4 50% En tot cas, els ingressos són un factor important. Els catalans que tenen ingressos més alts tenen taxes de refús d’aquesta filosofia de més de deu punts que les dels enquestats que tenen ingressos més baixos, la qual cosa demostra que les persones de rendes altes són les que tenen més consciència de prevenció (veure Il·lustració 14). 40% 30% 20% 31,8 28,6 10% 14 18,8 0% Fins a 750 € De 751 a 1.000 € És encertada Un altre element indicatiu del grau de prevenció dels catalans és la propensió que tenen a l’hora de fer testament. Segons les dades de l’enquesta, una mica menys d’un de cada tres catalans ha fet testament (30,8%); aquesta taxa, per cert, està uns tres punts percentuals per sota de l’obtinguda quan l’enquesta es va fer a tota la població espanyo- 27,3 De 1.001 a 1.500 € De 1.5001 a 2.000€ És un error 17,0 Més de 2.000 € NS/NC * Font: enquesta sociològica la. Les dones han fet testament més que els homes (32% i 28%, respectivament) i hi influeix clarament l’edat. A partir de 55 anys és més freqüent fer testament. Il·lustració 15: Catalans que han fet testament o que no n’han fet, per edat 100% 98,7 89,2 80% 78,1 73,3 45,0 32,9 60% 64,8 40% 53,7 Què pensen els catalans del “català estalviador” 20% De 18 a 24 anys De 25 a 34 anys 26,2 21,6 9,4 0,0 0% De 35 a 44 anys Sí De 45 a 54 años No De 55 a 64 De 65 anys anys o més NS/NC * Font: enquesta sociològica Respecte a les assegurances relacionades amb la prevenció, el 40% dels catalans enquestats ha dit que no té cap assegurança de decessos i el 49% que en té una de vida. En aquest punt hi ha diferències de sexe. El percentatge de catalans que té assegurança de decessos és de 38%, mentre que el de catalanes és de 42%. La diferència més rellevant, però, és en el cas de l’assegurança de vida, ja que mentre que un 55% dels homes a Catalunya tenen aquesta assegurança, el tant per cent descendeix fins al 43% en el cas de les dones. Il·lustració 16: Taxa de catalans que tenen assegurances de prevenció diferents, per edat 100 80 64,9 70 60 51,7 50 10 72,2 49,0 41,6 40 20 En aquest capítol tractem algunes idees sobre la percepció que tenen els mateixos catalans de la pretesa diferència pel que fa a estalviar que s’atribueix a la societat catalana en relació amb la resta d’Espanya. En primer lloc, es va fer una pregunta als enquestats pensada específicament per saber com perceben l’evolució dels hàbits d’estalvi. Els van demanar si, segons el seu parer, estalviaven més que els seus pares, menys o el mateix. Un de cada dos enquestats va respondre-hi dient que estalvia menys que els pares, la qual cosa indica un deteriorament important dels hàbits d’estalvi de la societat catalana. Aproximadament un de cada cinc enquestats va dir que Il·lustració 17: Porcentatje d’estalvi actual dels catalans en comparació dels seus pares 100% 90 30 La tinença de totes dues assegurances reacciona ben diferent respecte a l’edat. En el cas de l’assegurança de decessos solament arriba a ser de majoria en edats més altes, mentre que en el cas de l’assegurança de vida hi ha percentatges molt alts en edats més baixes, potser perquè reflecteix la influència que tenen en la subscripció d’aquestes assegurances factors com ara el matrimoni, la paternitat, adquirir obligacions econòmiques i, sobretot, subscriure préstecs hipotecaris per adquirir un habitatge (veure Il·lustració 16). 9,8 80% 52,4 4,2 17,3 23,8 55,8 29,5 24,0 58,6 40% 56,3 51,2 50,3 50,3 20% 7,2 0 De 18 a 24 De 25 a 34 De 35 a 44 De 45 a 54 De 55 a 64 De 65 anys anys anys anys anys años o més Assegurança de vida Assegurança de decessos * Font: enquesta sociològica MEMÒRIA DE L’ASSEGURANÇA A CATALUNYA 2007 21,4 60% 46,4 21,6 11,3 27,3 20,2 18,7 13,1 7,9 7,2 19,2 12,9 0% 19,2 17,2 15,3 37,6 29,7 De 18 a 24 De 25 a 34 De 35 a 44 De 45 a 54 De 55 a 64 De 65 anys anys anys anys anys anys o més Estalvio més Estalvio menys Estalvio el mateix NS/NC * Font: enquesta sociològica 15 estalvia si fa o no fa el mateix que els pares, i una proporció semblant diu que ho fa més. Les dones (53%) tenen, per comparació, més consciència que els homes (47%) que els seus hàbits d’estalvi són més moderats que els dels seus pares. La tendència consumista, a més, és més estesa entre els catalans més joves (veure Il·lustració 17). En segon lloc, l’enquesta demanava si a Catalunya s’estalvia més que a les societats veïnes. Segons els resultats, els catalans que hi estan d’acord són tot just el 16,2%. El grup més gros (36,1%) és el de persones que hi mostren un grau d’acord més baix (diuen que hi estan més aviat d’acord). Per tant, es pot concloure que els catalans que consideren la seva societat més estalviadora que la dels seus veïns són el 52%, és a dir, si fa o no fa un de cada dos. Les persones que no hi estan gaire d’acord són el 19% de les enquestades i les que no hi estan gens d’acord, el 2,8%. Les persones que estan molt d’acord amb una diferència d’estalvi a favor de la societat catalana baixen al 14,6% de les enquestades, en el cas de les actives, i pugen al 22%, en el de les que són jubilades. Per edat, les persones més joves n’estan ben convençudes (20% de 18 a 24 anys), en Il·lustració 18: Percentatge de persones que estan d’acord amb una diferència d’estalvi a Catalunya respecte als seus veïns El 10,6% dels catalans, a més, està ben d’acord amb la idea que Catalunya està més ben preparada que els seus veïns per fer front a les conseqüències de l’envelliment demogràfic, un percentatge al qual s’ha d’afegir el del 27% que hi està força d’acord, fins a arribar, per tant, a la vora del 38%. Les persones que no estan gaire d’acord o gens d’acord amb aquesta idea són el 26% (una de cada quatre) i les que no hi estan ni d’acord ni en desacord són el 16,7%. En tot cas, cal destacar que un de cada cinc enquestats no hi dóna l’opinió. L’optimisme sobre la capacitat de Catalunya respecte a les societats veïnes de fer front a l’envelliment és més gran a mesura que els enquestats són més joves i els ingressos que tenen, més baixos. Il·lustració 19: Percentatge d’acord amb la idea que Catalunya està més ben preparada que el seu voltant per fer front a l’envelliment de la població 100% 12,4 8,8 3,2 10,1 2,3 15,1 17,5 22,3 14,9 12,2 3,2 80% 60% 80% 3,8 10,5 6,1 15,9 6,7 20% 24,5 20,9 18,0 13,3 0% Fins a 750 € De 751 a 1.000 € De 1.001 a 1.500 € 9,7 De 1.5001 a Més de 2.000 2.000€ € Hi estan ben d'acord Hi estan més aviat d'acord No hi estan ni d'acord ni en desacord No hi estan gaire d'acord No hi estan gens d'acord NS/NC * Font: enquesta sociològica 20% 30,6 33,0 11,6 12,0 28,6 16,0 16,1 20,6 3,9 0,7 18,4 17,3 12,3 19,4 34,5 26,1 21,1 19,4 9,0 10,5 6,7 12,7 De 18 a 24 De 25 a 34 De 35 a 44 De 45 a 54 De 55 a 64 De 65 anys anys 32,7 31,3 40% 0% 47,4 19,1 27,4 5,4 2,5 21,3 13,5 18,4 21,7 18,5 10,5 33,7 33,5 3,0 28,9 7,1 40,2 40% 15,5 13,3 1,3 22,1 60% 100% 16 els trams d’edat immediats baixa el percentatge i a partir de 45 anys torna a pujar. Fixant-nos en les dades per estat econòmic, els catalans d’ingressos més baixos acostumen a estar més d’acord amb la idea d’una societat catalana més estalviadora (veure Il·lustració 18). anys anys anys anys Hi estan ben d'acord Hi estan més aviat d'acord No hi estan ni d'acord ni en desacord No hi estan gaire d'acord No hi estan gens d'acord NS/NC o més * Font: enquesta sociològica Finalment, es va preguntar als enquestats si estaven d’acord o no amb la idea que la generació actual de joves de Catalunya és més solidària amb la gent gran que no pas les d’abans. En aquest punt, la societat catalana no està d’acord amb aquesta idea o, el que és si fa o no fa el mateix, considera que ara hi ha un dèficit de solidaritat amb la gent gran en relació amb la que hi havia hagut. Tot just el 26% dels catalans (un de cada quatre) està ben d’acord o una mica d’acord amb la idea que la generació d’ara és més solidària amb la gent gran que no pas les d’abans, respecte al 12%, que són neutrals, i al 51% (un de cada dos), que no hi estan d’acord. Dit d’una altra manera, de cada català que considera que ara hi ha més solidaritat amb la gent gran que no pas abans n’hi ha dos que no hi estan d’acord. Aquesta valoració negativa és més freqüent en els catalans actius que no pas en els que s’han jubilat ―cosa que crida l’atenció― i encara és més negativa en els homes que no pas en les dones; així, el 47% de les catalanes diuen que no hi estan d’acord i el 55% dels catalans que no hi estan d’acord. Il·lustració 20: Percentatge de persones, per sexe, que estan d’acord amb la idea que Catalunya és més solidària avui amb la gent gran que no pas ho era abans. 100% 5,9 6,1 90% 11,0 10,6 80% ment la idea que les persones joves tenen assumit que es jubilaran més tard que les grans. De fet, els catalans de 18 a 24 anys, d’una mitjana d’expectativa de jubilació de 62 anys, se situen fins i tot una mica per sota de l’expectativa que tenen els que són més grans. A més, gairebé tots els catalans tenen consciència que fa falta estalviar per a la jubilació. Tenint en compte els enquestats que consideren que no és necessari i els que no ho saben o no contesten, amb prou feines s’arriba a un 10%. Que hi hagi consciència d’estalvi, però, no vol dir pas que s’estalviï. De fet, els enquestats que diuen que són conscients que cal estalviar i que, a més, ho fan són tot just el 39,5%. El 29% diu que ho farà més endavant i el 21,4% reconeix que, tot i que té clar que cal estalviar, no ho fa. La situació és especialment greu en les persones amb ingressos més baixos, en què els tants per cent d’estalvi efectiu són baixos. Il·lustració 21: Actitud dels catalans en relació amb l’estalvi per a la jubilació, per ingressos 100% 0,0 0,4 0,0 90% 70% 48,6 60% 36,2 80% 53,4 70% 50% 32,4 11,3 12,3 30% 50% 40% 20% 10% 0% 21,5 24,9 5,6 6,0 Dona 18,3 39,9 57,6 33,4 37,6 24,1 24,9 16,1 30% 27,9 20% 28,9 15,2 10% Home 20,1 33,4 60% 40% 0,8 1,9 2,6 0% 10,1 9,2 3,7 8,2 Hi estan ben d'ac ord Hi estan més aviat d'ac ord Fins a De 751 a De 1.001 a De 1.5001 a Més de No hi estan ni d'ac ord ni en desac ord Hi estan més aviat d'ac ord 750 € 1.000 € 1.500 € 2.000€ 2.000 € No hi estan gens d'ac ord NS/NC * Font: enquesta sociològica No cal fer-ho Cal fer-ho però no ho faig Cal fer-ho i ho faig Cal fer-ho i ho faré més endavant NS/NC Expectativa de jubilació * Font: enquesta sociològica A Catalunya les persones actives esperen a jubilar-se, de mitjana, a 62,6 anys. La principal novetat d’aquesta dada és que no en té res, de nova, perquè les taxes varien molt poc segons com les classifiquem. Així, la mitjana d’edat a què es jubilen els homes és 62,5 i la de les dones, 62,8. A més, la diferència d’edat és tan poca que no té cap fona- Els jubilats MEMÒRIA DE L’ASSEGURANÇA A CATALUNYA 2007 Seguint els resultats de l’enquesta, el jubilat català plega de la feina a 61,1 anys; d’aquesta dada se n’extreu una doble conclusió. D’una banda, els catalans es jubilen més d’hora de l’edat teòrica (65 anys); de fet, suposant que la 17 comencin a 20 anys, la seva vida laboral teòrica s’ha escurçat l’11%. D’una altra banda, gairebé no hi ha distància entre l’edat real en què es jubilen els catalans i l’edat fictícia a què ho volen fer. Per tant, no hi ha consciència que hi hagi cap diferència en aquest aspecte o que n’hi hagi d’haver cap. L’anàlisi de totes dues dades i per províncies indica les diferències que hi ha. Les províncies de Lleida i de Girona són les províncies en què, clarament, l’edat real de jubilació ha estat més baixa, per sota de 60 anys. Tanmateix, l’expectativa de la població activa acostuma a ser alta, la qual cosa provoca diferències importants entre l’edat real de jubilació i l’expectativa dels actius. Barcelona i Tarragona, per la seva banda, destaquen per la convergència de les dues xifres, sobretot en el cas de Tarragona, on és especialment significatiu ja que l’expectativa de jubilació encara és més baixa que l’edat real de retir laboral. fer-ho, tot i que és conscient que cal fer-ho. Finalment, el 13,2% dels jubilats enquestats diu que no ha estalviat per a la jubilació i que no se’n penedeix. Si ens fixem en els resultats d’aquesta pregunta a Catalunya i a Espanya, la societat catalana es diferencia de l’espanyola en dos aspectes extrems. D’una banda, a Catalunya les persones jubilades que no estalvien per al retir i que, a més, no se’n penedeixen són el doble que les d’Espanya. D’una altra banda, també hi ha una diferència entre les que han estalviat prou, amb un avantatge de 6 punts percentuals a favor dels jubilats espanyols. Il·lustració 23: Comportament dels jubilats respecte a l’estalvi a Espanya i a Catalunya 3,1 100% 2,8 36,3 30,1 80% Il·lustració 22: Comparació entre edat real de jubilació i expectativa de jubilació, per províncies 60% 40% 70 62,5 61,1 63,4 63,7 60 63,3 59,3 62,5 59,3 50 21,8 22,9 3,6 3,0 28,2 29,2 13,2 5,8 20% 0% Catalunya 40 30 Espanya No he estalviat i no me'n penedeixo No he pogut estalviar He dec idit no estalviar He estalviat prou No he estalviat prou NS/NC 20 * Font: enquesta sociològica 10 0 Barcelona Tarragona Expectativa Lleida Girona Edat real * Font: enquesta sociològica Aproximadament un de cada tres jubilats catalans (30%) diu que ha estalviat privadament per a la jubilació i que està satisfet del resultat. El 22% ha estalviat, però reconeix que no ho ha fet prou. El 28,2% no ha pogut estalviar perquè no té prou recursos per fer-ho i el 3,6% ha decidit al final no 18 Tenint en compte l’experiència de la jubilació, els jubilats catalans enquestats han dit, en un 45% dels casos, que si haguessin sabut el que saben ara s’haurien preocupat més de l’import de la seva pensió pública. El 36% diu que s’hauria preocupat més de buscar alternatives privades per estalviar per la jubilació. Per al 56% dels jubilats catalans, finalment, el nivell de vida és si fa o no fa el mateix que tenien quan treballaven, una situació que és més dolenta per al 23,9% dels casos i més bona per al 19,3%. L’ASSEGURANÇA CATALANA I ELS SEUS CLIENTS Assegurances de no-vida L'assegurança catalana abasta diverses quotes de mercat segons els tipus d'assegurances de què tracti en l'àmbit d'assegurances de no-vida. Pel que fa a l'assegurança d'automòbil, en general es pot dir que tendeix a tenir una participació propera al seu pes en l'economia i en la població, la qual cosa és lògica perquè és una assegurança obligatòria. Pel que fa a l'assegurança de la llar, passa el mateix. Tenint en compte els altres dos productes que poden indagar-se a partir de les dades de l'Enquesta contínua de pressupostos familiars (ECPF), és a dir, l'assegurança de decessos i la de salut, l'un i l'altre tenen recorreguts diferents. En el cas de l'assegurança de salut, a partir de les dades de l'ECPF pot estimar-se que una de cada cinc llars espanyoles amb assegurança de salut és catalana, una dada que està per sobre de la importància relativa de Catalunya calculada amb els indicadors habituals. Aquesta dada és exactament la contrària en el cas de l'assegurança de decessos, en què el tant per cent de llars catalanes amb despesa en assegurances de decessos baixa per sota del 10% de tot l'Estat espanyol, una ràtio que està per sota de la importància relativa de Catalunya. La raó d'aquesta diferència, o com a mínim la més important, s'ha de buscar en la renda. En general, els llocs que tendeixen a estar infrarepresentats en l'asssegurança de decessos, i gairebé sempre sobrerepresentats en l'assegurança de salut, són llocs amb rendes per capita altes en termes relatius. Catalunya, de fet, és una de les comunitats autònomes amb una renda més alta que la resta d’Espanya. Taula 4. Distribució de les llars que contracten assegurances, per comunitats autònomes cotxes Andalusia Aragó Astúries Balears Canàries Cantàbria Castella i Lleó Castella-la Manxa Catalunya País Valencià Extremadura Galícia Madrid Múrcia Navarra País Basc La Rioja Ceuta i Melilla 11,50% 5,10% 4,90% 3,70% 4,00% 2,10% 7,20% 4,90% 11,20% 9,90% 2,70% 8,70% 7,50% 3,80% 2,60% 6,00% 3,00% 1,30% decessos 16,70% 3,40% 5,30% 2,40% 6,10% 2,50% 5,20% 6,10% 9,40% 9,70% 4,60% 6,80% 7,90% 4,90% 1,40% 4,40% 1,80% 1,30% llar 11,30% 5,20% 4,60% 2,80% 3,00% 2,70% 8,10% 3,90% 12,30% 10,00% 2,90% 5,20% 8,90% 3,70% 3,40% 8,00% 3,00% 1,10% salut 12,10% 4,90% 2,30% 6,60% 3,50% 3,70% 4,40% 2,60% 20,10% 5,50% 2,00% 4,20% 14,40% 3,70% 1,40% 6,10% 1,30% 1,40% * Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’ECPF MEMÒRIA DE L’ASSEGURANÇA A CATALUNYA 2007 19 L’assegurança de l’automòbil La informació processada a la Memòria social de l’assegurança espanyola referent a Catalunya suggereix que el nombre de sinistres d’automòbil que hi ha voreja el milió i mig. El concepte de sinistre no ha de confondre’s amb el d’ accident: un accident és un esdeveniment en què hi ha diversos sinistres, perquè el sinistre sol estar relacionat amb la cobertura, i, així, per exemple, un accident en què el cotxe se l’enduu la grua genera dos sinistres, això és, el dany material i l’assistencial. Les estimacions que s’han fet permeten considerar que el 76,3% dels sinistres d’automòbil de Catalunya passen a la província de Barcelona. La importància d’aquesta provín- cia és tan gran que un de cada dos sinistres d’automòbil a Catalunya és un sinistre material (cop de planxa), amb dany a tercers o solament amb danys propis, produït en aquesta província. El 9,2% dels sinistres a Catalunya són de la categoria més greu (amb danys corporals), un percentatge que tendeix a ser més alt que la mitjana a Girona, igual a Barcelona i més baix a Lleida i Tarragona (veure Taula 5). A partir de la informació disponible, s’ha assajat un càlcul teòric de sinistralitat a Catalunya tenint en compte la distribució comarcal. Aquest càlcul ha permès formular el temps mitjà que hi ha entre sinistres a Catalunya, que pot servir d’indicatiu del grau de sinistralitat de Catalunya. Taula 5. Estimació de volum de sinistres de l’automòbil per cobertura a Catalunya Província RC corporal RC material Danys propis Assistència Robatori 103.791 14.019 6.044 11.146 135.000 342.561 48.875 26.673 53.682 471.791 327.866 26.242 12.452 35.017 401.577 319.565 40.442 21.352 46.869 428.228 29.972 1.735 992 4.425 37.124 Barcelona Girona Lleida Tarragona Total * Font: elaboració pròpia 20 Total 1.123.755 131.313 67.513 151.139 1.473.720 MEMÒRIA DE L’ASSEGURANÇA A CATALUNYA 2007 21 Taula 6: Estimació del temps mitjà entre sinistres d’automòbil a Catalunya, per comarques COMARCA Alt Camp Alt Empordà Alt Penedès Alt Urgell Alta Ribagorça Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empordà Baix Llobregat Baix Penedès Barcelonès Berguedà Cerdanya Conca de Barberà Garraf Garrigues Garrotxa Gironès Maresme Montsià Noguera Osona Pallars Jussà Pallars Sobirà Pla d’Urgell Pla de l’Estany Priorat Ribera d’Ebre Ripollès Segarra Segrià Selva Solsonès Tarragonès Terra Alta Urgell Vall d’Aran Vallès Occidental Vallès Oriental * Font: elaboració pròpia 22 RC material Danys propis 0 dies, 13 hores, 59 minuts i 36 segons 0 dies, 2 hores, 54 minuts i 5 segons 0 dies, 4 hores, 26 minuts i 56 segons 0 dies, 3 hores, 28 minuts i 54 segons 0 dies, 0 hores, 59 minuts i 54 segons 0 dies, 1 hora, 51 minuts i 34 segons 0 dies, 4 hores, 37 minuts i 56 segons 0 dies, 1 hora, 24 minuts i 11 segons 0 dies, 1 hora, 27 minuts i 57 segons 1 dia, 3 hores, 32 minuts i 49 segons 0 dies, 6 hores, 14 minuts i 37 segons 0 dies, 13 hores, 22 minuts i 26 segons 2 dies, 22 hores, 4 minuts i 48 segons RC corporal 6 dies, 2 hores, 0 minuts i 0 segons 1 dia, 8 hores, 41 minuts i 11 segons 0 dies, 4 hores, 6 minuts i 17 segons 0 dies, 1 hora, 14 minuts i 36 segons 0 dies, 1 hora, 17 minuts i 57 segons 0 dies, 2 hores, 35 minuts i 13 segons 0 dies, 0 hores, 47 minuts i 1 segon 0 dies, 0 hores, 49 minuts i 8 segons 0 dies, 3 hores, 18 minuts i 33 segons 0 dies, 0 hores, 41 minuts i 12 segons 0 dies, 1 hora, 3 minuts i 10 segons 0 dies, 2 hores, 23 minuts i 36 segons 0 dies, 7 hores, 31 minuts i 9 segons 0 dies, 1 hora, 33 minuts i 39 segons 0 dies, 3 hores, 28 minuts i 44 segons 0 dies, 0 hores, 59 minuts i 52 segons 0 dies, 1 hora, 51 minuts i 29 segons 0 dies, 0 hores, 35 minuts i 0 segons 0 dies, 0 hores, 10 minuts i 36 segons 0 dies, 0 hores, 11 minuts i 5 segons 0 dies, 6 hores, 41 minuts i 50 segons 0 dies, 1 hora, 23 minuts i 24 segons 0 dies, 2 hores, 7 minuts i 52 segons 0 dies, 0 hores, 12 minuts i 4 segons 0 dies, 0 hores, 3 minuts i 39 segons 0 dies, 0 hores, 3 minuts i 49 segons 0 dies, 11 hores, 11 minuts i 15 segons 0 dies, 3 hores, 23 minuts i 24 segons 0 dies, 3 hores, 32 minuts i 32 segons 1 dia, 1 hores, 6 minuts i 1 segon 0 dies, 7 hores, 11 minuts i 10 segons 0 dies, 13 hores, 23 minuts i 40 segons 1 dia, 4 hores, 10 minuts i 1 segon 0 dies, 5 hores, 50 minuts i 52 segons 0 dies, 8 hores, 57 minuts i 58 segons 0 dies, 3 hores, 21 minuts i 59 segons 0 dies, 1 hora, 1 minut i 12 segons 0 dies, 1 hora, 3 minuts i 56 segons 1 dia, 5 hores, 17 minuts i 51 segons 0 dies, 6 hores, 37 minuts i 34 segons 0 dies, 14 hores, 11 minuts i 51 segons 0 dies, 8 hores, 10 minuts i 17 segons 0 dies, 2 hores, 20 minuts i 34 segons 0 dies, 4 hores, 21 minuts i 53 segons 0 dies, 2 hores, 35 minuts i 55 segons 0 dies, 0 hores, 44 minuts i 43 segons 0 dies, 1 hora, 23 minuts i 17 segons 0 dies, 1 hora, 5 minuts i 43 segons 0 dies, 0 hores, 19 minuts i 54 segons 0 dies, 0 hores, 20 minuts i 48 segons 0 dies, 8 hores, 47 minuts i 42 segons 0 dies, 1 hora, 49 minuts i 28 segons 0 dies, 2 hores, 47 minuts i 52 segons 0 dies, 15 hores, 15 minuts i 40 segons 0 dies, 3 hores, 27 minuts i 25 segons 0 dies, 7 hores, 24 minuts i 17 segons 0 dies, 3 hores, 4 minuts i 29 segons 0 dies, 0 hores, 55 minuts i 53 segons 0 dies, 0 hores, 58 minuts i 23 segons 0 dies, 22 hores, 31 minuts i 9 segons 1 dia, 22 hores, 20 minuts i 57 segons 0 dies, 10 hores, 29 minuts i 27 segons 3 dies, 11 hores, 25 minuts i 42 segons 0 dies, 18 hores, 47 minuts i 53 segons 1 dia, 16 hores, 22 minuts i 7 segons 0 dies, 17 hores, 8 minuts i 34 segons 0 dies, 3 hores, 52 minuts i 58 segons 0 dies, 8 hores, 19 minuts i 8 segons 0 dies, 15 hores, 7 minuts i 46 segons 0 dies, 4 hores, 20 minuts i 4 segons 0 dies, 8 hores, 4 minuts i 25 segons 2 dies, 10 hores, 47 minuts i 31 segons 0 dies, 12 hores, 11 minuts i 0 segons 0 dies, 18 hores, 40 minuts i 40 segons 1 dies, 0 hores, 57 minuts i 26 segons 0 dies, 5 hores, 10 minuts i 27 segons 0 dies, 7 hores, 56 minuts i 5 segons 0 dies, 16 hores, 22 minuts i 25 segons 0 dies, 4 hores, 41 minuts i 40 segons 0 dies, 8 hores, 45 minuts i 4 segons 1 dia, 2 hores, 57 minuts i 13 segons 0 dies, 6 hores, 5 minuts i 30 segons 0 dies, 13 hores, 3 minuts i 18 segons 0 dies, 3 hores, 7 minuts i 34 segons 0 dies, 0 hores, 42 minuts i 30 segons 0 dies, 1 hora, 31 minuts i 2 segons 0 dies, 2 hores, 50 minuts i 55 segons 0 dies, 0 hores, 49 minuts i 1 segon 0 dies, 1 hora, 31 minuts i 18 segons 1 dia, 20 hores, 55 minuts i 23 segons 0 dies, 10 hores, 10 minuts i 27 segons 0 dies, 21 hores, 47 minuts i 27 segons 0 dies, 2 hores, 34 minuts i 51 segons 0 dies, 0 hores, 32 minuts i 9 segons 0 dies, 0 hores, 49 minuts i 17 segons 1 dia, 21 hores, 9 minuts i 16 segons 0 dies, 9 hores, 22 minuts i 44 segons 0 dies, 14 hores, 23 minuts i 3 segons 0 dies, 16 hores, 54 minuts i 40 segons 0 dies, 3 hores, 49 minuts i 55 segons 0 dies, 8 hores, 12 minuts i 35 segons 2 dies, 13 hores, 41 minuts i 24 segons 0 dies, 13 hores, 54 minuts i 17 segons 1 dia, 5 hores, 47 minuts i 45 segons 0 dies, 0 hores, 32 minuts i 9 segons 0 dies, 0 hores, 9 minuts i 44 segons 0 dies, 0 hores, 10 minuts i 10 segons 0 dies, 1 hora, 12 minuts i 24 segons 0 dies, 0 hores, 21 minuts i 56 segons 0 dies, 0 hores, 22 minuts i 55 segons Taula 6: Estimació del temps mitjà entre sinistres d’automòbil a Catalunya, per comarques COMARCA Alt Camp Alt Empordà Alt Penedès Alt Urgell Alta Ribagorça Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empordà Baix Llobregat Baix Penedès Barcelonès Berguedà Cerdanya Conca de Barberà Garraf Garrigues Garrotxa Gironès Maresme Montsià Noguera Osona Pallars Jussà Pallars Sobirà Pla d’Urgell Pla de l’Estany Priorat Ribera d’Ebre Ripollès Segarra Segrià Selva Solsonès Tarragonès Terra Alta Urgell Vall d’Aran Vallès Occidental Vallès Oriental Assistència Robatori 0 dies, 3 hores, 19 minuts i 28 segons 1 dia, 11 hores, 19 minuts i 21 segons 0 dies, 1 hora, 12 minuts i 23 segons 1 dia, 4 hores, 10 minuts i 1 segon 0 dies, 1 hora, 30 minuts i 14 segons 0 dies, 16 hores, 2 minuts i 38 segons 0 dies, 7 hores, 48 minuts i 1 segon 7 dies, 0 hores, 27 minuts i 41 segons 1 dia, 16 hores, 44 minuts i 39 segons 36 dies, 12 hores, 0 minuts i 0 segons 0 dies, 1 hora, 19 minuts i 58 segons 0 dies, 14 hores, 13 minuts i 14 segons 0 dies, 0 hores, 50 minuts i 24 segons 0 dies, 8 hores, 57 minuts i 58 segons 0 dies, 0 hores, 47 minuts i 12 segons 0 dies, 8 hores, 20 minuts i 5 segons 0 dies, 1 hora, 47 minuts i 15 segons 0 dies, 18 hores, 57 minuts i 39 segons 0 dies, 1 hora, 12 minuts i 21 segons 1 dia, 4 hores, 10 minuts i 1 segon 0 dies, 0 hores, 11 minuts i 22 segons 0 dies, 2 hores, 1 minut i 14 segons 0 dies, 1 hora, 35 minuts i 31 segons 0 dies, 16 hores, 52 minuts i 43 segons 0 dies, 0 hores, 3 minuts i 55 segons 0 dies, 0 hores, 41 minuts i 48 segons 0 dies, 3 hores, 38 minuts i 0 segons 1 dia, 14 hores, 45 minuts i 39 segons 0 dies, 8 hores, 40 minuts i 54 segons 8 dies, 11 hores, 43 minuts i 15 segons 0 dies, 6 hores, 41 minuts i 50 segons 2 dies, 23 hores, 13 minuts i 10 segons 0 dies, 1 hora, 5 minuts i 36 segons 0 dies, 11 hores, 39 minuts i 52 segons 0 dies, 8 hores, 16 minuts i 47 segons 7 dies, 10 hores, 46 minuts i 31 segons 0 dies, 2 hores, 49 minuts i 52 segons 2 dies, 18 hores, 21 minuts i 49 segons 0 dies, 0 hores, 54 minuts i 2 segons 0 dies, 21 hores, 0 minuts i 25 segons 0 dies, 0 hores, 21 minuts i 20 segons 0 dies, 3 hores, 47 minuts i 37 segons 0 dies, 2 hores, 5 minuts i 24 segons 0 dies, 22 hores, 10 minuts i 37 segons 0 dies, 4 hores, 19 minuts i 2 segons 3 dies, 21 hores, 11 minuts i 29 segons 0 dies, 0 hores, 59 minuts i 54 segons 0 dies, 10 hores, 39 minuts i 24 segons 0 dies, 13 hores, 6 minuts i 49 segons 11 dies, 18 hores, 34 minuts i 50 segons 0 dies, 23 hores, 29 minuts i 6 segons 21 dies, 11 hores, 17 minuts i 38 segons 0 dies, 4 hores, 51 minuts i 1 segon 4 dies, 9 hores, 32 minuts i 31 segons 0 dies, 5 hores, 14 minuts i 21 segons 5 dies, 3 hores, 22 minuts i 49 segons 0 dies, 13 hores, 56 minuts i 56 segons 6 dies, 4 hores, 28 minuts i 28 segons 0 dies, 5 hores, 55 minuts i 36 segons 2 dies, 15 hores, 1 minut i 17 segons 0 dies, 5 hores, 40 minuts i 24 segons 5 dies, 12 hores, 43 minuts i 38 segons 0 dies, 7 hores, 36 minuts i 38 segons 6 dies, 21 hores, 16 minuts i 58 segons 0 dies, 0 hores, 53 minuts i 5 segons 0 dies, 19 hores, 5 minuts i 5 segons 0 dies, 0 hores, 59 minuts i 15 segons 0 dies, 23 hores, 3 minuts i 9 segons 0 dies, 12 hores, 42 minuts i 50 segons 11 dies, 9 hores, 45 minuts i 0 segons 0 dies, 0 hores, 36 minuts i 49 segons 0 dies, 6 hores, 30 minuts i 12 segons 0 dies, 10 hores, 44 minuts i 54 segons 4 dies, 17 hores, 45 minuts i 58 segons 0 dies, 4 hores, 47 minuts i 12 segons 4 dies, 7 hores, 3 minuts i 31 segons 0 dies, 17 hores, 22 minuts i 51 segons 15 dies, 20 hores, 52 minuts i 10 segons 0 dies, 0 hores, 10 minuts i 26 segons 0 dies, 1 hora, 51 minuts i 22 segons 0 dies, 0 hores, 23 minuts i 30 segons 0 dies, 4 hores, 10 minuts i 45 segons * Font: elaboració pròpia MEMÒRIA DE L’ASSEGURANÇA A CATALUNYA 2007 23 Els ferits en accidents de trànsit a Catalunya La Comissió d'Automòbils d'UNESPA ha posat en marxa fa poc un model de dades basat a obtenir informació sobre sinistres tancats per les entitats asseguradores en què hi ha hagut indemnització per seqüeles permanents que permet assenyalar algunes dades relatives a aquestes seqüeles i, per tant, al tipus de lesions que s'atenen a Catalunya a conseqüència dels accidents de trànsit. La informació de la Base de Dades Taula VI, de la qual s'han tret aquestes informacions, inclou sinistres tancats de l'1 de gener del 2002 al 28 de febrer del 2008, algun dels quals han passat anys anteriors a aquestes dates. Cal matisar que, com que es tracta de sinistres tancats, la base de dades tendeix a minusvalorar els resultats dels períodes més propers (en aquest cas, els anys 2007 i 2008), ja que en aquest cas les seqüeles més greus no acostumen a quedar ben tancades i indemnitzades per l'entitat; per aquest motiu no s'inclouen a la base de dades. Aquí es presenten xifres corresponents als sinistres que hi ha a la base de dades, que serveixen per marcar tendències estructurals representatives. La primera conclusió que se n'extreu és la vinculació que hi ha entre la producció del sinistre que causa una lesió greu i les dates de grans desplaçaments per vacances. Això és palès en el cas dels mesos de juny i juliol. El juny té el 8,2% dels dies de l'any, però hi ha hagut el 8,94% dels lesionats amb seqüeles de Catalunya. El mes de juliol, en canvi, té el 8,5% dels dies i, per tant, hi ha hagut el 9% dels lesionats. Aquest efecte encara és més clar si ens fixem en el mes d'agost i, a Catalunya mateix, en els llocs que acostumen a buidar-se i a omplir-se de vehicles aquest mes. Al mes d'agost, a la província de Barcelona, que acostuma a buidar-se aquest mes, hi ha el 6,3% dels lesionats amb seqüeles de tot l'any, un percentatge que està per sota tant de la mitjana de tot Catalunya (7,1%) com del pes que tenen els dies d'agost tot l'any (8,5%). En canvi, a la província de Tarragona s'inverteix la situació. Els lesionats amb seqüeles per sinistres que hi ha hagut a l'agost són el 10,8% dels d'aquesta província, i això indica les conseqüències que té que es tracti d'una demarcació receptora de visitants i de trànsit rodat aquest mes. Taula 7: Distribució dels lesionats amb seqüeles permanents per mesos del sinistre a Catalunya i les seves províncies2 Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya gENER FEBRER MARÇ ABRIL Maig juny juliol 8,03% 7,20% 7,84% 6,95% 7,86% 8,67% 8,08% 7,54% 7,38% 8,46% 8,07% 8,23% 7,46% 7,85% 8,04% 8,81% 9,10% 8,17% 8,33% 8,77% 8,90% 9,00% 8,87% 9,30% 8,94% 8,75% 6,32% 9,33% 9,86% 8,98% 9,17% 10,02% 10,81% 8,92% 7,13% 7,69% 7,10% 7,45% 6,74% 7,55% agost setembre octubre novembre desembre 8,10% 7,83% 8,75% 8,53% 8,14% 9,13% 8,69% 8,70% 8,53% 9,02% 8,98% 7,87% 8,11% 8,40% 8,79% 8,55% 7,72% 8,97% 7,15% 8,37% total 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% * Font: base de dades taula VI 2 De gris hi ha senyalades les taxes superiors a les de tot Catalunya i de blau, les inferiors. Tenint en compte tots els lesionats, el 78,5% dels que hi ha hagut en sinistres a Catalunya han passat a la província de Barcelona, el 9,3% a la de Girona, el 8,1% a la de Tarragona i el 4% a la de Lleida. Com pot deduir-se d’aquestes xifres, aquests tants per cent són estacionals, ja que el pes dels lesionats a Barcelona baixa a 70% en el cas dels sinistres del mes d’agost. Taula 8: Distribució dels lesionats amb seqüeles a Catalunya per mesos i províncies gENER FEBRER MARÇ ABRIL Maig juny Barcelona 80,22% 79,98% 80,40% 78,77% 78,85% 78,14% Girona 8,50% 8,72% 8,85% 9,49% 9,62% 9,33% Lleida 4,09% 4,04% 3,65% 3,80% 3,81% 4,06% Tarragona 7,20% 7,27% 7,09% 7,94% 7,72% 8,46% Catalunya 100% 100% 100 % 100 % 100 % 100 % * Font: base de dades taula VI 24 juliol agost setembre octubre novembre desembre 77,05% 69,59% 9,70% 12,82% 4,12% 5,26% 9,14% 12,32% 100 % 100 % 78,15% 8,92% 4,40% 8,53% 100 % 79,43% 8,93% 3,95% 7,69% 100 % 80,16% 8,30% 3,77% 7,77% 100 % 80,12% 8,55% 4,38% 6,95% 100 % total 78,50% 9,27% 4,09% 8,13% 100% Analitzant les dades per dies de la setmana, el dissabte és el de més sinistralitat d’aquest tipus a Catalunya. El 16,1% dels lesionats han passat en dissabte, en què el percentatge que calia esperar, en una distribució homogènia, és de 14,3%. El dimarts i el divendres ―aquest darrer per un marge molt estret― són els dies que estan per sobre d’aquesta mitjana esperada. Taula 9: Distribució dels lesionats amb seqüeles a Catalunya segons el dia de la setmana del sinistre3 dilluns dimarts dimecres 11,97% 14,30% 15,69% 14,18% 12,53% 14,96% 13,85% 13,31% 14,10% 14,72% 14,32% 13,59% 12,87% 13,95% 14,16% Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya dijous 14,41% 13,43% 13,26% 13,90% 14,23% divendres dissabte diumenge 14,59% 13,72% 12,89% 13,32% 14,33% 16,21% 15,60% 16,52% 15,67% 16,12% 13,53% 15,50% 15,46% 14,89% 13,91% * Font: base de dades taula VI 3 En gris (o negre) s’assenyalen els percentatges superiors a la mitjana de Catalunya; en blau, els percentatges per sota A l’hora de valorar la gravetat de les seqüeles dels ferits en accidents de trànsit, la Base de Dades taula VI té un guarisme, que són els punts. El sistema per valorar el dany corporal en accidents de trànsit estableix, per a cada seqüela, un rang de punts que calen per valorar aquesta seqüela segons la gravetat i les conseqüències. Després els punts es converteixen en euros gràcies a una taula que té en compte factors com ara l’edat del lesionat. Per tant, la dada dels punts és una dada de gravetat més precisa que la indemnització monetària, en què han influït factors com ara l’edat i que aquí no s’han tingut en compte. Per estudiar la gravetat de les lesions s’ha calculat la puntuació mitjana de les seqüeles indemnitzades per sinistres produïts a Catalunya, i s’ha calculat, per a cada província i per trams d’edat del lesionat, la desviació respecte de la puntuació mitjana. La primera conclusió de l’estudi, referida a tot Catalunya però que també pot aplicar-se a qualsevol de les províncies, és que les seqüeles dels accidents de trànsit acostumen a ser més greus en nens o persones grans. A tot Catalunya les lesions de nens de 0 a 15 anys són el 9% més greus que la mitjana (en algunes demarcacions aquest tant per cent és força més alt) i les de persones de 65 a 80 anys, un 23%. Les lesions de persones de més de 80 anys són un 48% més greus. La comparació indica que les lesions són de mitjana més greus a Girona i en tots els trams d’edat. La dada canvia solament en el tram de persones de més de 80 anys, en aquest cas en contra de la demarcació de Lleida. En general, les lesions per sinistres a Girona són el 24% més greus que a tot Catalunya, i a Lleida, el 7%. En canvi, les de Tarragona són el 2,8% més lleus i les de Barcelona, el 3,7%. Taula 10: Gravetat de les lesions per tram d’edat i província4 catalunya TOTS De 0 a 15 De 16 a 20 De 21 a 30 De 31 a 40 De 40 a 64 De 65 a 80 Més de 80 100,00% 109,35% 100,28% 90,08% 110,76% 99,43% 123,51% 148,44% barcelona 96,32% 102,27% 96,32% 85,55% 109,63% 94,05% 123,51% 148,16% girona 124,08% 137,11% 127,48% 118,41% 130,88% 126,06% 135,13% 154,67% lleida 106,80% 84,99% 90,37% 113,60% 104,82% 120,96% 131,16% 167,42% tarragona 97,17% 120,96% 96,03% 87,82% 95,75% 101,70% 108,78% 135,13% * Font: base de dades taula VI 4 De vermell hi ha assenyalades les gravetats superiors a la mitjana de tot Catalunya de cada categoria. De blau, les inferiors. MEMÒRIA DE L’ASSEGURANÇA A CATALUNYA 2007 25 Analitzant la gravetat mitjana per lloc de la lesió i demarcació, les lesions de Barcelona tendeixen a ser menys greus que la mitjana de tot Catalunya. A Girona i Lleida, en canvi, hi passa el contrari, exceptuant-ne les lesions de l’aparell cardiovascular i el cap en el cas de Girona. Tarragona té resultats més variats, tot i que en general les lesions són el 2,5% menys greus que la mitjana de Catalunya, un percentatge semblant que el cas de Barcelona. Taula 11: Desviació de la gravetat de les lesions de trànsit, segons la zona lesionada i la demarcació del sinistre5. TOTAL Total Desconegut Aparell cardiovascular Cap Extremitat inferior Extremitat superior Perjudici estètic Sistema nerviós central Sistema nerviós perifèric Tronc 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% barcelona girona 96,3% 98,1% 99,4% 93,5% 98,2% 100,3% 95,8% 86,9% 97,7% 94,6% tarragona lleida 123,3% 120,6% 91,6% 99,6% 106,9% 107,6% 132,1% 114,1% 111,4% 134,5% 97,4% 90,4% 100,4% 124,5% 101,8% 88,0% 96,3% 105,2% 96,3% 104,0% 105,7% 97,1% 128,1% 137,1% 107,8% 103,7% 103,7% 139,1% 112,3% 104,0% * Font: base de dades taula VI 5 De vermell hi ha assenyalades les gravetats superiors a la mitjana de tot Catalunya de cada categoria. De blau, les inferiors. Les llars assegurades a Catalunya El procés de les dades dels fitxers longitudinals de l’Enquesta contínua de pressupostos familiars6 permet treure conclusions de les llars assegurades a Catalunya, és a dir, de les llars que tenen despesa en una assegurança específica de la llar. Il·lustració 24: Llars assegurades segons el règim de tinença 100% 90% 80% 70% 2,9% 5,0% 30,1% 31,4% 63,0% 60,0% 60% En primer lloc, per exemple, les dades indiquen que el pes a les llars assegurades catalanes dels habitatges de lloguer és una mica més gran que la mitjana d’Espanya, cosa que segurament indica les conseqüències que té ser en una àrea tan poblada com Barcelona, on la freqüència de l’habitatge de lloguer i de l’assegurament acostuma a ser més alta. Això a part, el 60% de les llars assegurades són de propietat sense hipoteca i el 31,4%, de propietat amb hipoteca (veure Il·lustració 24). Una altra conseqüència que Catalunya, i sobretot Barcelona, tingui concentracions urbanes tan altes és que el pes dels habitatges situats en edificis de pis és una mica més alt que a Espanya. També són importants els habitatges unifamiliars independents, força comuns a la costa. 26 50% 40% 30% 20% 10% 0% Espanya Catalunya Propietat sense hipoteca Propietat amb hipoteca Lloguer Lloguer reduït o cessió semigratuïta Cessió gratuïta * Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’ECPF La informació disponible a l’hora de fer aquesta memòria és de l’any 2004. 6 Il·lustració 25: Habitatges assegurats, segons tipus d’habitatge 100% 90% 80% 70% 71,9% 60% 73,0% 50% econòmic mitjà, una dada força més alta que la de la mitjana espanyola. D’altra banda, cal destacar el poc pes relatiu dels habitatges rurals, que és lògic que sigui així perquè Catalunya és un país molt urbanitzat i el sector de serveis hi és molt present. Taula 12: Distribució de les llars assegurades d’Espanya i Catalunya, per àrea de residència Àrea de residència 40% 30% 20% 10% 0% 15,2% 10,6% 10,0% 12,8% Espanya Catalunya Habitatge unifamiliar independent Habitatge unifamiliar adossat Edific i amb més d'un habitatge D'altres No c onsta ESPANYA Urbana de luxe Urbana alta Urbana mitjana Urbana baixa Rural industrial Rural pesquera Rural agrària No consta catalunya 0,60% 7,20% 70,00% 3,70% 2,70% 0,50% 12,40% 2,90% 0,60% 6,30% 79,90% 3,50% 0,40% 0,00% 5,60% 3,70% * Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’ECPF * Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’ECPF L’assegurança de salut Aproximadament el 13% dels habitatges assegurats de Catalunya tenen 45 anys o més. Els habitatges més moderns, a partir del 1996, equivalen al 8% dels assegurats. Il·lustració 26: Habitatges assegurats de Catalunya, per antiguitat No consta Abans del 1946 18,2% 4,3% Del 1946 al 1960 8,9% A partir del 1996 8,2% Del 1981 al 1995 21,0% Del 1961 al 1980 Entrant més a fons en l’assegurança de la salut, les mateixes xifres del sector i les de l’Enquesta contínua de pressupostos familiars permeten arribar a algunes conclusions. Si es fa la valoració per llars, segons l’ECPF, Catalunya, Madrid i les Balears és on l’assegurança de la salut té un grau de penetració més diferenciat del que hi ha a tota Espanya, amb taxes que voregen una de cada tres llars. En aquest sentit, l’extensió de l’assegurança en aquestes demarcacions no s’assembla gens a la de la resta, formant localitzacions d’especial extensió d’aquesta figura d’assegurament. Il·lustració 27: Grau de penetración de la ‘asegurança de la salut a les llars per comunitats autònomes 39,4% 100% 90% * Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’ECPF 80% 70% MEMÒRIA DE L’ASSEGURANÇA A CATALUNYA 2007 8,5% 9,5% Galícia 9,1% 10,0% 9,5% Astúries 10,0% Extremadura Navarra 11,3% 10,4% P. Valencià 10% Castella i Lleó 17,9% 13,0% 18,0% Andalusia 18,0% 19,5% 18,8% Ceuta i Melilla 26,6% 20% 20,4% 33,0% 30% 30,6% 40% País Basc La Rioja Canàries Aragó Múrcia Espanya Cantàbria Catalunya Madrid Balears 0% Castella-la Manxa Finalment, per zona de residència, vuit de cada deu llars assegurades de Catalunya són en àrees urbanes de nivell 50% 33,0% 60% La mitjana d’habitacions de les llars assegurades de Catalunya és de 5,15 ―una mica més baixa que la mitjana espanyola, de 5,32― i la superfície assenyalada, de 144 metres quadrats ―més baixa també que la mitjana espanyola, de 155. * Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’ECPF 27 Si prenem la penetració del nombre d’assegurats per territoris respecte de la població (dades sectorials), Catalunya tornar a ser de les demarcacions amb taxes més altes. La combinació d’aquesta dada amb la del gràfic per llars permet estimar que a Catalunya una de cada tres llars, i no un de cada quatre habitants, té assegurança de salut. 5,5% 10,6% 10% 9,8% 12,3% 12,0% 12,9% 12,8% Galícia 14,8% 13,2% P. Valencià 15,3% 15% 14,9% 17,2% 20% 16,0% 21,9% 25% 18,3% 23,7% 30% 28,9% 31,6% 35% 29,4% Il·lustració 28: Percentatge de penetració de l’assegurança d’assistència sanitària en la població, per comunitats autònomes 5% Navarra Astúries Castella-la Manxa Canàries Extremadura Múrcia Castella i Lleó La Rioja País Basc Andalusia Cantàbria Aragó Espanya Catalunya Ceuta i Melilla Madrid Balears 0% Encara hi ha una altra categoria d’assegurança de la salut, que és la d’indemnitzacions. Està formada de tres grans tipus d’indemnització: n Subsidi per hospitalització (SH). n Subsidi per incapacitat temporal (IT). n Indemnització quirúrgica (IQ). A l’hora de fer una estimació del grau de penetració d’aquest tipus d’assegurances, no ha de fer-se sobre la població, ja que l’assegurança d’indemnització per malaltia pressuposa una pèrdua econòmica a causa de la malaltia o el tractament mèdic que no es dóna a tota la població. En aquest cas, la comparació ha de fer-se respecte a la població ocupada a nivell espanyol. Així, s’estima una penetració de l’assegurança d’indemnització equivalent al 7,3% de la població ocupada. Tanmateix, aquest tant per cent és del 24% al País Basc, que és on hi ha un grau de penetració més alt, i del 8,3% a Catalunya, que, en tot cas, està per sobre de la mitjana. Il·lustració 30: Penetració de l’assegurança del subsidi per malaltia en relació amb la població ocupada * Font: elaboració pròpia a partir de dades d’ICEA i l’INE 25% 20% 16,8% 5,0% 0,2% 0,5% 0,5% 0,6% 0,6% 0,7% 0,5% 0,6% 0,8% 0,7% 0,9% 0,9% Navarra País Basc 1,1% 1,0% * Font: elaboració pròpia a partir de dades d’ICEA i l’INE Ceuta i Melilla Cantàbria Extremadura Castella-la Manxa Múrcia Galícia Castella i Lleó Astúries Andalusia Aragó La Rioja Canàries P. Valencià Espanya Madrid Balears 0,0% Catalunya 2,8% 3,2% 2,8% 3,8% 3,3% 5,0% 4,1% 6,8% 6,6% 7,3% 7,2% 7,5% 7,7% Ceuta i Melilla Madrid Castella-la Manxa Balears Canàries P. Valencià La Rioja Galícia Extremadura Cantàbria Aragó Espanya Navarra Catalunya Castella i Lleó Múrcia * Font: elaboració pròpia a partir de dades d’ICEA i l’INE 0,9% 1,5% 1,6% 2,0% 1,4% 2,5% 1,8% 2,5% 28 Andalusia 3,1% 3,0% Astúries País Basc 4,0% 3,5% 5% 0% 4,3% 4,5% 10% 8,3% Il·lustració 29: Penetració en la població de l’assegurança del reemborsament de despeses mèdiques 8,1% 10,6% 15% 8,5% En el cas de l’assegurança del reemborsament de despeses mèdiques, Catalunya és la comunitat que té una taxa de penetració més alta respecte a la població (4,3%), seguida de Madrid (3,1%) i les Balears (2,5%). 24,2% 30% L’assegurança privada de salut és el principal suport de la infraestructura hospitalària privada, especialment d’aquella qualificada com caràcter no benèfic. L’existència de l’assegurança privada de salut, i, per tant, de la clientela, permet mantenir aquestes estructures, que tenen un paper significatiu en l’estructura de la salut espanyola. Segons el catàleg d’hospitals que gestiona el Ministeri de Sanitat i Consum per mitjà d’una base de dades, els hospitals privats no benèfics tenen 30.153 llits, una mica més de la tercera part dels quals són a Catalunya i Madrid. Taula 13: Llits en hospitals privats no benèfics, per comunitats autònomes lLITS Total Espanya Catalunya Andalusia Madrid Canàries Galícia País Valencià País Basc Múrcia Regió de Múrcia Castella i Lleó Castella-la Manxa Astúries Aragó Extremadura La Rioja Navarra Cantàbria 30.153 9.181 4.115 4.098 2.896 2.232 1.823 1.086 1076 974 793 551 402 317 244 124 121 120 * Font: Ministeri de Sanitat i Consum No obstant això, aquestes xifres absolutes no són un dibuix perfecte del punt de vista dels hospitals privats; per aquest motiu cal acarar les dades amb la població. Així, les Canàries és la que té la ràtio més bona de llits, 14,5 per cada 10.000 habitants, seguida de Catalunya i les Balears. Melilla 0 2,01 Navarra Cantàbria Extremadura Aragó C.-la Manxa C. i Lleó Astúries P. Valencià La Rioja País Basc Espanya Andalusia Murcia Madrid Galícia Balears Canàries Catalunya 0 Ceuta 0 2,25 2 2,11 2,85 2,48 3,73 3,14 4 3,79 5,09 6 4,05 6,77 8 5,16 8,06 10 7,11 12 6,82 14 10,75 14,51 16 12,87 Il·lustració 31: Taxa de llits en hospitals privats no benèfics per cada 10.000 habitants, per comunitats autònomes * Font:elaboració pròpia a partir de dades del Ministeri de Sanitat i Consum i de l’Institut Nacional d’Estadística MEMÒRIA DE L’ASSEGURANÇA A CATALUNYA 2007 29 ELS CONDUCTORS A CATALUNYA Un element molt important de l'assegurança i del retorn d'aquesta a la societat és l'assegurança de l'automòbil. En aquesta qüestió, doncs, la recerca sobre el comportament social és contínua, i la que s'assaja en la Memòria social de l'assegurança catalana és la dels conductors catalans. En aquest capítol mostrarem alguna de les dades resultants d'aquest treball. deu catalans amb permís de conduir agafen el cotxe cada dia, un percentatge que contrasta amb el 22% de catalans de 65 anys o més que ho fan amb aquesta freqüència. Freqüència i hàbits de conducció De mitjana, els conductors catalans fan 234 quilòmetres a la setmana o, el que és si fa o no fa el mateix, uns 33,5 quilòmetres cada dia. Els homes en fan el doble que les dones (286 respecte a 136), i, per edat, les persones de 45 a 54 anys són les que en fan més (uns 300 a la setmana). El nombre de quilòmetres recorregut canvia força segons Els tarragonins, lleidatans i gironins voregen el 70% de casos d’ús diari; i són els habitants de la província de Barcelona els quals tenen una taxa inferior, entorn del 63% (veure Il·lustració 32). El 65% dels conductors catalans condueix cada dia o gairebé cada dia. Aquest tant per cent és de 68,7% en els homes i de 59,4% en les dones. L’edat en què aquest percentatge és més alt és de 25 a 34 anys, en la qual vuit de cada Il·lustració 32: Freqüència amb què els conductors catalans fan servir el vehicle, segons diverses categories 100% 90% 80% 70% 60% 50% 70,0 40% 30% 70,2 79,3 68,7 63,6 68,0 Girona Lleida Tarragona Barcelona De 55 a 64 anys De 45 a 54 anys De 25 a 34 anys De 18 a 24 anys Dona Home 0% De 65 anys o més 22,5 10% Cada dia o gairebé cada dia 4 o 5 dies a la setmana 2 o 3 dies a la setmana 1 dia a la setmana 1 dia cada dues setmanes 1 dia al mes Amb menys freqüència NS/NC * Font: enquesta conductors 30 67,7 52,0 59,4 20% 69,8 els ingressos de l’entrevistat. Els qui guanyen menys de 750 euros, per exemple, solament fan 92 quilòmetres a la setmana. Des d’un punt de vista territorial, els conductors que fan més quilòmetres són els lleidatans, que en fan d’un 30% a un 36% més que la resta de catalans. Il·lustració 33: Mitjana de quilometres setmanals que fan els conductors catalans, segons diverses categories conductors que considera que és més dolent que la mitjana és l’1,5%. L’autoqualificació com a conductor més bo que la mitjana és del 40% en el cas dels homes i del 26,5% en el de les dones. Una dada força curiosa és que el percentatge de qui considera que és més bon conductor que la mitjana s’enfila especialment en els dos extrems del tram d’edat, és a dir, en els conductors més joves ―i per tant sense experiència― i en els que tenen més de 65 anys. 219,8 Girona 309,9 Lleida Il·lustració 34: Percepció dels conductors catalans, per edat 225,6 Tarragona 232,5 Barcelona 100% 300,9 Més de 2.000 € 296 De 1.5001 a 2.000€ 80% 260,2 De 1.001 a 1.500 € 118,6 De 751 a 1.000 € 60,3 62,7 67,2 64,8 67,5 38,9 36,3 31,0 32,3 28,7 47,9 60% 211,1 De 55 a 64 anys 40% 300,2 De 45 a 54 anys 263,7 De 35 a 44 anys De 25 a 34 anys 221,5 De 18 a 24 anys 223,4 20% 0% 135,7 Dona 286,4 Home 50,8 De 18 a 24 De 25 a 34 De 35 a 44 De 45 a 54 De 55 a 64 De 65anys o anys anys anys anys anys més Més bo que la mitjana Com la mitjana Més dolent que la mitjana NS/NC 234,2 Total 0 50 100 150 200 250 300 350 * Font: enquesta conductors Percepció del conductor Tres de cada deu catalans amb carnet de conduir (34,7%) considera que és un conductor més bo que la mitjana, i el 63,3% considera que és un de tants. El tant per cent de MEMÒRIA DE L’ASSEGURANÇA A CATALUNYA 2007 * Font: enquesta conductors Un resultat interessant per edat correspon a la pregunta en què es va demanar als enquestats que valoressin la perillositat dels conductors d’una edat determinada, de 0 (perillositat nul·la) a 10 (perillositat màxima). D’aquesta pregunta se n’extreu, per tant, una mena de qualificació inversa: per damunt de 5, el tram d’edat suspèn de perillositat, i per sota, aprova (veure taula 14 els resultats encreuats). 31 Taula 14: Avaluacions encreuades de perillositat dels conductors per edat ENQUESTATS conductors de 18 a 24 anys de 25 a 34 anys de 35 a 44 anys De 18 a 24 anys De 25 a 34 anys De 35 a 44 anys De 45 a 54 anys De 55 a 64 anys De 65 anys o més 7,3 5,6 5,0 5,0 6,7 8,1 8,0 6,1 5,1 5,3 6,6 8,1 7,8 6,4 4,8 4,5 5,9 7,6 de 45 a 54 anys 7,9 6,4 5,1 4,5 5,4 7,5 de 55 a 64 anys 7,6 6,7 5,3 4,7 4,9 6,5 de 65 anys o més 7,9 6,5 5,4 4,6 4,7 4,9 mitjana grans 7,8 6,5 5,3 4,7 4,7 mitjana més jove 5,6 5,1 4,9 6,2 7,6 * Font:enquesta conductors Aquesta taula ens dóna algunes informacions interessants: n Els conductors més joves se suspenen. Per sota de 34 anys, els conductors s’atorguen una perillositat superior a 5, que equival a suspendre. Com es veurà aviat, és sospitós que aquest comportament el tinguin respecte a la perillositat dels altres, i no d’un mateix. Tanmateix, aquests suspensos són més comprensibles del que ho són els de la resta de conductors. Els joves fins a 24 anys s’atorguen una perillositat de 7,3 i els conductors més grans que ells ―que són la resta― pugen aquesta nota fins a 7,8. Crida l’atenció que siguin precisament els conductors del tram immediatament posterior (de 25 a 34 anys) els que són més durs amb ells mateixos. n Els conductors de 35 a 44 anys s’aproven com a conductors pel que fa a la perillositat, i tots els altres, tant els més joves com els més grans que ells, tendeixen a suspendre’ls, encara que amb diferències molt petites. n En general, tots els grups d’edat tenen una percepció més baixa de la seva perillositat que no la que tenen els altres. Aquest efecte és especialment evident en els conductors de 55 a 64 anys, que consideren que són conductors segurs, tot i que els conductors més joves els consideren més perillosos. n n L’efecte de distància entre la percepció d’un mateix i la dels altres és més clara en els conductors de la tercera 32 edat. Aquests conductors consideren que són conductors de 5; això ho podem entendre com a conductors no gaire perillosos. Tanmateix, alguns altres trams d’edat, sobretot els joves, els suspenen i els qualifiquen de molt perillosos. De tota manera, tot plegat fa l’efecte que l’autoqualificació del conductor català, com la de l’espanyol en l’enquesta estatal feta per a la Memòria social de l’assegurança espanyola, és força curiosa. Si hem de fer cas del que pensen els conductors dels altres conductors, hi ha poca percepció de la perillositat d’un mateix. També, es va demanar als conductors catalans que qualifiquessin el seu comportament al volant i el dels altres. Els van donar tres grans categories de comportament: a. Conscient i aplicada: el conductor sap que ha de fer coses perquè hi hagi seguretat en el trànsit i les aplica per garantir que sigui segur. b. Conscient i no aplicada: el conductor sap que ha de fer coses per garantir un trànsit segur, però no ho fa perquè no és capaç d’estar pendent de tot. c. Inconscient: sabent i tot que ho ha de fer, aquest conductor no aplica les mesures de seguretat. Un 68,8% dels conductors catalans, és a dir, set de cada deu, considera que és un conductor conscient i aplicat. Alhora, però, els conductors catalans consideren que el 62% d’aquests conductors són inconscients. Il·lustració 35: Actitud al volant percebuda pels conductors catalans i percebuda sobre la resta 100% 0,6 3,6 15,5 80% 15,1 61,8 60% 40% 68,8 19,6 20% 15,0 0% Opinió sobre si mateix Conscient i aplicat Opinió sobre els altres Conscient i no aplicat Inconscient NS/NC * Font: enquesta conductors Cal destacar dades com ara que el 86,4% dels conductors de 65 anys o més consideren que són conscients i aplicats, una cosa que, vistes les avaluacions de perillositat encreuades de més amunt, no pensa la resta dels conductors. Per províncies, els gironins i els tarragonins són els que tenen una imatge més bona de si mateixos al volant. Usos al volant El 94% dels conductors catalans afirma que es posa sempre el cinturó de seguretat en el cas de turismes i el casc en el de vehicles de dues rodes. El 3,4% no se’l posa en desplaçaments curts i el 2% solament se’l posa a la carretera. Aquests percentatges són força semblants encara que se segmentin els enquestats per categories. Si de cas, val la pena destacar que, si bé el percentatge d’homes que no es posa el cinturó en desplaçaments curts és d’1,6%, el de dones s’enfila fins a 6,6%. Alhora, preguntats sobre quina és la velocitat mitjana a la qual, en opinió seva, es pot conduir un cotxe de gamma mitjana per autopista o autovia, els catalans diuen que és 124,3 quilòmetres per hora de mitjana, límit que està una MEMÒRIA DE L’ASSEGURANÇA A CATALUNYA 2007 mica per damunt de la velocitat permesa i una mica més per damunt de la mitjana espanyola. Hi ha diferències entre homes i dones. Per als homes la velocitat segura és 127,8 quilòmetres per hora i per a les dones, 118,1. Per edat, les mitjanes més altes són de 25 a 44 anys, que donen mitjanes entorn de 127 o 128 quilòmetres per hora. Els conductors que tenen més de 55 anys són els que donen mitjanes de velocitat per sota dels 120 quilòmetres per hora permesos. Les persones amb més estudis i les que acostumen a conduir més tendeixen a dir velocitats més altes. Per províncies, Barcelona té la resposta més alta (126 quilòmetres per hora) i Girona, la més baixa (117,1 quilòmetres per hora). Pel que fa al comportament davant el semàfor taronja, un de cada dos conductors catalans (53,8%) frena o accelera depenent de les circumstàncies de la circulació, el 42,2% frena habitualment i el 4% accelera habitualment. El fet de prendre una decisió d’acord amb les circumstàncies de la circulació és una mica més freqüent en dones (55,4%) que en homes (52,9%), i també en les persones més joves, ja que en els conductors de 18 a 24 anys el percentatge arriba gairebé a 70%. El comportament de frenar sempre és especialment freqüent en els conductors de 55 a 64 anys. Il·lustració 36: Actitud davant el semàfor taronja, per edat 100% 90% 80% 44,8 36,8 70% 69,3 60% 57,7 50,0 59,8 7,5 3,1 50% 5,6 40% 30% 0,8 63,2 15,3 20% 46,9 36,7 10% 47,7 39,4 15,4 0% De 18 a 24 De 25 a 34 De 35 a 44 De 45 a 54 De 55 a 64 De 65 anys anys anys anys anys anys o més frena habitualment accelera habitualment Depèn de les circunstàncies NS/NC * Font: enquesta conductors 33 Les claus del bon conductor En l’enquesta hi ha un grup de preguntes que tenen en comú que sondegen l’opinió dels conductors catalans sobre qui és bon conductor i per què ho és. Els catalans consideren, de mitjana, que per ser un bon conductor cal haver fet 42.654 quilòmetres. Més amunt havien dit que fan uns 234 quilòmetres a la setmana, cosa que dóna una mitjana de 182 setmanes d’experiència, és a dir, uns tres anys i mig. Hi ha una diferència molt important entre sexes. Els homes demanen a un conductor 46.000 quilòmetres per considerar que sap conduir bé i les dones, 34.286.Aquestes dades, poden dur, no obstant això, a equívocs. Cal tornar a recordar que els homes condueixen 286 quilòmetres cada setmana i les dones, 136, de manera que aquells consideren que l’experiència s’adquireix en 160 setmanes (una mica més de tres anys) i aquestes, en 252 (gairebé cinc anys). Sembla que Tarragona i Girona són les províncies més exigents si tenim en compte la relació entre els quilòmetres demanats i els que s’han fet en realitat, i Lleida, de tros, la que ho és menys. Il·lustració 37: Quilòmetres que cal fer per ser un bon conductor, per edat, sexe i provincia plicacions d’aquesta dada, que són les que es van tractar en una pregunta específica. En aquest cas, també, els conductors catalans estan molt dividits. El 29,8% considera que les dones són més bones conductores que els homes. Són una mica més, però (31,9%), els que consideren que la raó fonamental és que les dones fan menys quilòmetres que els homes. Cal afegir a aquest percentatge el del 22,5%, que consideren que la raó és que les dones condueixen sobretot per ciutat i el del 10,6%, que consideren que no es tenen en compte accidents en què no estan implicades però que els han provocat. De tota manera, un de cada quatre conductors no té opció en aquest cas. Hi ha diferències òbvies entre sexes. Per cada home que diu que les dones són més bones conductores hi ha dues dones que no hi estan d’acord. Aquesta diferència es compensa amb la resposta que diu que les dones fan menys quilòmetres que els homes, segons la qual la dels homes està molt clarament per damunt de la de les dones. Això no obstant, els tants per cent d’enquestats que no tenen clara la resposta són molt semblants. Il·lustració 38: Opinions de per què tenen menys accidents les dones, per sexe 100% 90% 45.006 Girona 80% 40.619 70% 47.426 Tarragona 50.591 31.733 De 45 a 54 anys 50.698 41.346 De 25 a 34 anys 21,2 30% 23,2 20% 10% 22,1 Home 34.287 Dona 45.930 0 10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 43,5 Dona NS/NC 42.654 Total 7,9 40% 0% 35.672 12,1 36,4 50% 40.128 De 65 anys o més 23,3 23,7 60% 41.687 24,9 No es tenen en compte tots els seus accidents 60.000 Fan menys quilòmetres Fan menys quilòmetres per carretera Condueixen més bé 34 * Font: enquesta conductors * Font: enquesta conductors Un element d’aquesta equació són les dones. Fa temps que les estadístiques palesen que les dones tenen menys accidents que els homes i que aquests accidents, a més, acostumen a ser menys greus. Així i tot, hi ha diverses ex- Una dada que és relativament sorprenent és la convicció que les dones condueixen més bé a mesura que es fan grans; de fet, els conductors més joves són els menys convençuts de la superioritat de les dones al volant. Il·lustració 39: Opinió de per què tenen menys accidents les dones, per trams d’edat 100% 90% 27,5 80% 70% 19,3 27,7 22,3 27,2 3,2 12,4 28,7 15,5 41,0 27,1 6,9 32,9 Finalment, hi ha una diferència geogràfica: els conductors de Girona i, una mica menys, els de Lleida se senten menys pressionats. 29,0 30,9 24,2 40% 30% 11,0 29,3 60% 50% 19,7 25 a 44 anys, tot i que amb diferències ben petites. En general, els conductors que acostumen a dir que estan més controlats són els que tenen ingressos més baixos. Aquesta pressió és més evident en conductors més habituals. 20,9 25,5 24,6 Il·lustració 40: Opinió sobre els controls de trànsit a Catalunya en relació amb la resta d’Espanya, per províncies 15,5 100% 21,8 20% 31,9 10% 25,6 28,5 33,0 42,6 80% 18,4 0% De 18 a 24 anys De 25 a 34 anys De 35 a 44 anys Fan menys quilòmetres Fan menys quilòmetres per carretera Condueixen més bé De 45 a 54 anys De 55 a 64 anys De 65 anys o més No es tenen en compte tots els seus accidents 60% 19,7 22,8 23,8 22,4 1,9 5,1 4,6 35,7 35,1 42,3 53,2 39,6 36 30,7 26,1 1 40% NS/NC 20% * Font: enquesta conductors 0% Barcelona Valoració sobre la seguretat viària catalana Es va incloure a l’enquesta una pregunta per saber l’opinió dels conductors catalans sobre la política específica de seguretat viària a Catalunya. En concret, els van demanar si consideraven que els controls d’alcoholèmia, de velocitat i semblants eren més estrictes, iguals o més flexibles a Catalunya que en altres llocs d’Espanya. Tarragona Més estrictes Iguals Lleida Més flexibles Girona NS /NC * Font: enquesta conductors Els catalans no en tenen una opinió clara. Per cada conductor català que considera que els controls són més estrictes (37,2%) n’hi ha un altre (38,1%) que considera que són iguals. Això sí: els que diuen que a Catalunya la política de control de velocitat i alcoholèmia és més permissiva són una minoria (2,3%). Per tant, gairebé un de cada quatre catalans (22,3%) no té l’opinió clara sobre aquesta qüestió. Les respostes per sexe tenen poques diferències. Si de cas, els homes que diuen que a Catalunya hi ha controls més permissius són menys d’un de cada cent i les dones, una de cada vint. El tram d’edat que tendeixen a sentir-se més pressionats a Catalunya que a la resta d’Espanya és el de conductors de MEMÒRIA DE L’ASSEGURANÇA A CATALUNYA 2007 35 L’ASSEGURANÇA COM A EMPRESA A CATALUNYA L'any 2007 a Catalunya existien 10.439 locals dedicats a l’activitat d'assegurances o auxiliars a la mateixa, segons dades del Directori Central d'Empreses (Dirce). Això suposa que el 15% dels locals de negocis que hi ha a Catalunya estan dedicats a l’activitat asseguradora o auxiliar. La tendència clara d'aquests establiments és que cada cop n'hi hagi més, si bé aquest increment s'explica per la dinàmica entre les activitats auxiliars de les assegurances, ja que el nombre de locals d'empreses d'assegurances manté l'estabilitat. Il·lustració 41: Evolució històrica del nombre de locals d’assegurances a Catalunya Tenint en compte la participació per estrats de treballadors, hi ha força diferències entre les empreses d’assegurances i les auxiliars. No hi ha a Catalunya cap local d’empresa auxiliar d’assegurances per sobre de 200 empleats, sent el contingent més nombrós el format pels locals que no tenen assalariats. Tanmateix, als locals de les empreses d’assegurances l’estrat més representat és el de locals que tenen de 6 a 9 treballadors. La categoria més representada és aquella en què el pes dels locals d’assegurances és més gran, de 500 treballadors o més, en què el 2% dels locals són d’assegurances. Les activitats auxiliars, per la seva part, tenen la màxima representació en els locals sense assalariats, també el 2%. 10.000 8.000 6.000 4.000 2.000 0 1999 2000 2001 2002 2003 Assegurances 2004 2005 2006 2007 Auxiliars * Font: Dirce Taula 15: Locals d’assegurances a Catalunya, per estrats d’assalariats total Total 674.219 Assegurances 760 Auxiliars 9.679 Percentatge 0,1% d’assegurances Percentatge 1,4% d’auxiliars * Font: Dirce 36 sense assalariats D’1 a 2 340.631 176.022 122 148 6.788 2.091 de 3 a 5 de 6 a 9 de 10 a 19 de 20 a 49 de 50 a 99 de 100 a 199 de 200 a 499 500 o més 74.334 145 516 36.675 153 166 26.419 107 81 13.532 54 27 3.640 13 8 1.888 10 2 830 3 0 248 5 0 0,0% 0,1% 0,2% 0,4% 0,4% 0,4% 0,4% 0,5% 0,4% 2,0% 2,0% 1,2% 0,7% 0,5% 0,3% 0,2% 0,2% 0,1% 0,0% 0,0% L’ASSEGURANÇA CATALANA I ELS SEUS PROVEÏDORS La comptabilitat de la relació entre la indústria d'assegurances s'acostuma a fer en l'àmbit de tota Espanya (vegeu les anàlisis en la Memòria social de l'assegurança espanyola). Això no obstant, hi ha algunes qüestions que val la pena que recordem ara. s’assoleix estimar algunes dades sobre la càrrega de vehicles per taller i any dels sinistres Cicos. Aquest càlcul, en tot cas, menysvalora la càrrega total perquè hi ha sinistres que no es comptabilitzen en aquest sistema. Aquests càlculs palesen que la província de Barcelona és la que té la càrrega derivada de sinistres lleus per taller més alta, amb 49 vehicles per any (més o menys un a la setmana, comptant un mes d'inactivitat); aquesta càrrega està una mica per damunt de la mitjana d’Espanya, que és la mateixa que ha registrat la província de Tarragona. Lleida i Girona, per la seva part, estan força per sota, sobretot Lleida, tant de la mitjana espanyola com de la situació a les altres dues províncies, si bé en el cas de Girona hi ha hagut un increment important els últims anys. Un dels aspectes fonamentals de la relació entre assegurança i proveïdor és l'assegurança de l'automòbil. En aquest terreny, es disposa d'una font força exacta del nombre de vehicles atesos per mitjà de l'anomenat sistema Cicos, en què s'anoten les tipologies de sinistres lleus, que vénen a suposar el 70 % dels sinistres ocorreguts. Estimant el nombre de vehicles atesos derivats dels sinistres lleus i relacionant-los amb el nombre de tallers de reparació existents a través del Directori Central d'Empreses, Taula 16: Estimació de vehicles reparats per taller i any a conseqüència dels sinistres lleus Vehicles per taller i any 1999 Barcelona Girona Lleida Tarragona Total Espanya 2000 48 35 28 39 45 2001 44 33 27 37 42 142 31 26 37 41 2002 40 31 25 37 40 2003 2004 2005 2006 43 33 26 39 42 42 39 26 38 41 43 39 27 42 42 47 43 28 47 44 2007 49 45 30 47 47 1999-2007 MITJANA 0,8% 30,1% 8,7% 21,9% 4,2% 44 36 27 40 42 * Font: xifres del sistema Cicos i Dirce MEMÒRIA DE L’ASSEGURANÇA A CATALUNYA 2007 37 Un altre dels aspectes que val la pena comentar des del punt de vista territorial de proveïdors és el de la salut. Els resultats de l’enquesta a les entitats mateixes feta per a la Memòria social de l’assegurança espanyola assenyalen, en aquest sentit, que la intensitat amb què s’utilitza l’assegurança de salut a la comunitat autònoma de Catalunya fa que també es faci un ús molt intensiu dels recursos mèdics. De mitjana, a Catalunya, una entitat asseguradora utilitza els serveis de 426 metges de medicina general i 3.209 d’especialistes, cosa que indica l’ús important de proveïdors que es fa per mitjà d’aquestes asseguradores. Il·lustració 42: Volum mitjà de professionals i serveis mèdics utilitzats per l’asseguradora a Catalunya Anàlisis 347 Hospitals 59 Metges especialistes 3.209 * Font: elaboració pròpia 38 Metges general 426 Il·lustració 22: ÍNDEX DE i Il·lustracions Comparació entre edat real de jubilació i expectativa de jubilació, per províncies. Il·lustració 1: Evolució estimada de les primes d’assegurança a Catalunya. Il·lustració 2: Evolució recent de les primes de l’assegurança de vida a Catalunya. Il·lustració 3: Distribució estimada dels assegurats de vida espanyols . Il·lustració 4: 6 7 8 Il·lustració 23: Comportament dels jubilats respecte a l’estalvi a Espanya i a Catalunya. Il·lustració 24: Llars assegurades segons el règim de tinença. Il·lustració 25: Habitatges assegurats, segons tipus d’habitatge. 8 Il·lustració 26: Estimació de primes de l’assegurança de l’automòbil a Catalunya. 8 Il·lustració 27: 9 Il·lustració 28: Evolució recent de les primes d’assegurança de salut a Catalunya. Il·lustració 5: Il·lustració 6: Evolució de la taxa de primes d’assegurança per habitant a Catalunya. Il·lustració 7: Evolució estimada de les primes d’assegurança de vida per habitant a Catalunya. Il·lustració 8: Primes d’assegurança de salut per habitant a Catalunya. Il·lustració 9: Primes d’assegurança de l’automòbil per habitant a Catalunya. Il·lustració 10: Taxa de primes d’assegurança sobre PIB a Catalunya. Il·lustració 11: Principals fonts de renda de les llars a Espanya i a Catalunya. Any 2005. Il·lustració 12: Evolució recent de la renda disponible de les llars per habitant a Catalunya. Il·lustració 13: Opinió dels catalans respecte a la filosofia del carpe diem, per edat. Il·lustració 14: Opinió dels catalans respecte a la filosofia del carpe diem, per ingressos. Il·lustració 15: Catalans que han fet testament o que no n’han fet, per edat. Il·lustració 16: Taxa de catalans que tenen assegurances de prevenció diferents, per edat. Il·lustració 17: Porcentatje d’estalvi actual dels catalans en comparació dels seus pares. 9 10 10 10 11 11 14 Il·lustració 21: Actitud dels catalans en relació amb l’estalvi per a la jubilació, per ingressos. Il·lustració 29: Penetració en la població de l’assegurança del reemborsament de despeses mèdiques. Il·lustració 30: Penetració de l’assegurança del subsidi per malaltia en relació amb la població ocupada. Taxa de llits en hospitals privats no benèfics per cada 10.000 habitants, per comunitats autònomes. Freqüència amb què els conductors catalans fan servir el vehicle, segons diverses categories. Mitjana de quilometres setmanals que fan els conductors catalans, segons diverses categories. Percepció dels conductors catalans, per edat. Actitud al volant percebuda pels conductors catalans i percebuda sobre la resta. Actitud davant el semàfor taronja, per edat. Quilòmetres que cal fer per ser un bon conductor, per edat, sexe i provincia. Opinions de per què tenen menys accidents les dones, per sexe. Il·lustració 39: Opinió de per què tenen menys accidents les dones, per trams d’edat. 16 17 17 27 27 27 28 28 28 29 30 Il·lustració 33: Il·lustració 38: 16 26 Il·lustració 32: Il·lustració 37: 15 18 Il·lustració 31: Il·lustració 36: 15 Il·lustració 20: Percentatge de persones, per sexe, que estan d’acord amb la idea que Catalunya és més solidària avui amb la gent gran que no pas ho era abans. Percentatge de penetració de l’assegurança d’assistència sanitària en la població, per comunitats autònomes. Il·lustració 35: 15 Il·lustració 19: Percentatge d’acord amb la idea que Catalunya està més ben preparada que el seu voltant per fer front a l’envelliment de la població. Grau de penetración de la ‘asegurança de la salut a les llars per comunitats autònomes. Il·lustració 34: 14 Il·lustració 18: Percentatge de persones que estan d’acord amb una diferència d’estalvi a Catalunya respecte als seus veïns. Habitatges assegurats de Catalunya, per antiguitat. 18 31 31 33 33 34 34 35 Il·lustració 40: Opinió sobre els controls de trànsit a Catalunya en relació amb Espanya, per províncies. Il·lustració 41: Evolució històrica del nombre de locals d’assegurances a Catalunya. Il·lustració 42: Volum mitjà de professionals i serveis mèdics utilitzats per l’asseguradora a Catalunya. 35 36 38 Taula 8: ÍndEX de TAULES Distribució dels lesionats amb seqüeles a Catalunya per mesos i províncies. Taula 9: Taula 1: Extensió de l’assegurança de vida entre la població adulta, per edats. Taula 2: Taxa de les transferències socials sobre la renda disponible de les llars. Distribució dels lesionats amb seqüeles a Catalunya segons el dia de la setmana del sinistre. 7 Taula 10: 11 Taula 11: Taula 3: Províncies d’Espanya, classificades segons el pes que tenen les prestacions socials sobre la renda disponible de les llars. Taula 4: Distribució de les llars que contracten assegurances, per comunitats autònomes. Taula 5: Estimació de volum de sinistres de l’automòbil per cobertura a Catalunya. Taula 6: Estimació del temps mitjà entre sinistres d’automòbil a Catalunya, per comarques. Desviació de la gravetat de les lesions de trànsit, segons la zona lesionada i la demarcació del sinistre. 12 Taula 12: 19 Taula 13: 20 Taula 14: 22-23 Taula 15: Taula 7: Distribució dels lesionats amb seqüeles permanents per mesos del sinistre a Catalunya i les seves províncies. Gravetat de les lesions per tram d’edat i província. 24 Distribució de les llars assegurades d’Espanya i Catalunya, per àrea de residència. Llits en hospitals privats no benèfics, per comunitats autònomes. Avaluacions encreuades de perillositat dels conductors per edat. Locals d’assegurances a Catalunya, per estrats d’assalariats. Taula 16: Estimació de vehicles reparats per taller i any a conseqüència dels sinistres lleus. 24 25 25 26 27 29 32 36 37 fitxes tècniques de les enquestes Enquesta Hàbits d’estalvi Empresa responsable SIMPLE LÓGICA INVESTIGACIÓN S.A. SIMPLE LÓGICA INVESTIGACIÓN S.A. Àmbit Catalunya Catalunya Univers Població general de 18 anys o més Població general de 18 anys o més Mostra 809 entrevistes 809 entrevistes Barcelona Tarragona Lleida Girona TOTAL Entrevistes Mostra teòrica 425 125 125 125 800 Conductors Mostra real 426 126 131 126 809 Telefòniques domiciliàries assistides per ordinador (sistema CATI), amb una durada mitja de 8 minuts. Barcelona Tarragona Lleida Girona TOTAL Mostra teòrica 425 125 125 125 800 Mostra real 426 126 131 126 809 Telefòniques domiciliàries assistides per ordinador (sistema CATI), amb una durada mitja de 8 minuts. C/ Rambla de Catalunya 53, 3ª planta 08007 Barcelona. Memòria de l’assegurança a Catalunya 2007 Edita: Unespa - Disseny: ADG Comunicación 07