Els centres històrics UN IMPORTANT RECURS PATRIMONIAL A LES TERRES DE LLEIDA Text: Jordi Abella, Ignasi Ros, Ecomuseu de les Valls d'Àneu Fotos: Ajuntaments, Consells Comarcals, L. Sansen, F. Tur Probablement, en el moment de dissenyar i definir nous productes turístics de qualitat, ens passa per alt un recurs que acostuma a sovintejar arreu dels nostres pobles i ciutats i que pot arribar a tenir un enorme potencial: els centres històrics. 54 La capital de la Segarra, Cervera, té un centre històric que captiva el visitant. 55 A dalt, Abella de la Conca, al Pallars Jussà. Al costat, les poblacions de Castellbó, a l'Alt Urgell, i Rialp, al Pallars Sobirà. M alauradament, en moltes ocasions i sobretot a les ciutats més grans, aquests nuclis històrics s’acaben convertint en espais urbans que s’identifiquen amb degradació, marginació social i abandonament. La percepció per part de molts veïns implica una visió negativa de vegades associada a manca de seguretat i de dificultat en els accesos habituals. Tot plegat, acaba comportant una gran permissibilitat quan es planteja el seu enderrocament com a millor opció urbanística o/i social. Des d'una altra perspectiva, però, aquests centres també es poden entendre com un veritable testimoni històric i cultural de l'evolució i la transformació no només dels edificis que conviuen en aquest espai urbà, sinó també de la gent i, per tant, de la memòria viscuda. Cal posar una atenció especial en el fet que aquests centres estan habitats i que, per tant, també tenen importants necessitats a les quals hem de poder donar resposta. En aquest sentit, val la pena interpretar els centres històrics com a espais vius i dinàmics habitats i capaços d'explicar-nos el El testimoni de la memòria i la convivència entre el fet històric i la vida quotidiana és el que confereix la personalitat als nuclis antics 56 La ciutat de Solsona té un centre històric rehabilitat amb molt gust, que convida a passejar pels seus carrers i disfrutar de l'entorn. present. Probablement, és aquesta combinació entre passat i present, el testimoni de la memòria i la convivència entre el fet històric i la vida quotidiana el que dóna tanta personalitat a aquests nuclis. Els impregna del que els museòlegs canadencs defineixen com "l'esperit" del lloc. Evidentment i com a bon recurs cultural i turístic, els centres històrics poden activar la sensiblitat i la imaginació del visitant. La monumentalitat d'alguns dels edificis, la racionalitat del seu disseny, l'extraordinària riquesa del detalls constructius d'èpoques i períodes històrics diferents i, sobretot, la possibilitat d'entendre i "viure" una mica més la nostra pròpia història fan que aquests centres urbans es converteixin en veritables punts d'atracció per a visitants. Si bé els centres històrics són un recurs potencial, en molts pocs casos s'han convertit encara en un veritable producte que estigui preparat per poder-se oferir al visitant. La degradació de molts dels edificis, la manca de polítiques de conservació i de La possibilitat d'entendre i de "viure" una mica més la pròpia història fan que aquests centres urbans es converteixin en veritables atractius 57 La imatge superior mostra el centre històric de Vielha, a la Val d'Aran. La pintoresca població de Barruera, a l'Alta Ribagorça, a la foto inferior. rehabilitació, el declivi poblacional i residencial i la falta de dinàmiques i activitats econòmiques al seu interior fan que, en molts casos, sigui difícil plantejar-se la possibilitat de convertir aquests centres en espais a promocionar turísticament. Per una altra banda, podem trobar-nos a l'altre extrem: el fet que en ocasions el centre històric es pugui convertir en una absoluta recreació i reinvenció històrica, transformada únicament en un aparador per captar turisme (allò que alguna vegada s'anomena pessebrisme fent referència a la semblança o la política de decorat dels pessebres i dels pessebres vivents). De tota manera i fins al moment en el nostre territori, malauradament o no, sembla que no tenim gaire estès aquest fenòmen. De fet, més aviat es dóna el cas que alguns pessebres vivents de carrer, tradicionals a les dates nadalenques a les nostres contrades, tenen problemes perquè es van quedant sense els "decorats", els ambients i els carrers de sempre. A les nostres contrades, són pocs els casos de centres històrics en què s'hagi apostat pel desenvolupament de productes per a El centre històric no s'hauria de convertir en una recreació i reinvenció històrica, únicament per captar turisme 58 La capital de l'Alt Urgell, la Seu d'Urgell, ha rehabilitat i cuidat el seu casc antic tal com s'aprecia a les fotos. 59 A l'esquerra, creu de terme d'Esterri d'Àneu. Sobre aquestes línies, Cal Manseta, a Guimerà. A sota, dues imatges del centre històric de Lleida: l'antiga Maternitat, ara Biblioteca Pública, i els porxos del carrer Major. visitants. Aquest recurs, encara viable en aquelles poblacions que tenen un patrimoni construït important -millor si aquest nucli encara és viu i habitat- es pot activar i desenvolupar progressivament a partir de petites iniciatives. Per exemple, amb projectes de senyalització i interpretació de circuits urbans, amb l'activació i gestió de rutes i visites guiades, la creació de Centres d'interpretació, sales expositives o espais de lleure, amb la dinamització comercial i la introducció de dinàmiques econòmiques i residencials potents, etc. Però el que si cal és que existeixi una voluntat política clara i contundent que reivindiqui i desenvolupi programes de gestió d'aquests espais urbans. Podem esmentar alguns exemples de nuclis antics amb interessants atractius històrics, arquitectònics i urbanístics que es combinen amb altres ofertes culturals i comercials. A la plana podem trobar –sense fer referència als pobles i ciutats més grans com Lleida, Balaguer, Cervera, Solsona, etc.– els casos més Nombroses poblacions de la plana i la muntanya tenen nuclis antics amb interessants atractius històrics, arquitectònics i urbanístics 60 Al Pallars Jussà hi ha nombroses poblacions amb atractius centres històrics com és el cas de Salàs de Pallars i Isona. 61 La capital de la Noguera, Balaguer, continua treballant en la rehabilitació d'edificis històrics i espais d'interès turístic. coneguts de Guimerà i Verdú, aquest darrer cas potenciat pel comerç i la producció terrissera. N’existeixen, però, molts altres que poden passar més desapercebuts però que tenen un enorme potencial per desenvolupar: Àger, Os de Balaguer, Castelló de Farfanya, la Floresta, l'Espluga Calba, la Vileta d’Artesa de Lleida, Seròs, Vilanova de Meià, Vilanova de la Sal, entre molts més que podríem citar en una llarga llista de poblacions. Per la banda del Pirineu, amb un fluxe turístic més consolidat, podem trobar també interessants exemples, malauradament no sempre en un bon estat de conservació, despoblats i amb escassa oferta complementària. Per exemple, es podrien citar molts nuclis de la Conca de Tremp (Isona, Llimiana, Salàs, Abella de la Conca, etc.), del Pallars Sobirà (Gerri de la Sal, Peramea, Rialp, Llavorsí, Escaló, Esterri d’Àneu, Ribera de Cardós, Sorpe, etc.), Val d’Aran (Arties, Vilamòs, Lés, Bossost, etc.), l’Alta Ribagorça (Boí, Pont de Suert, Vilaller, etc.), i l’Alt Urgell (Castellbó, Organyà, etc.). Com a cas més emblemàtic, es destaca la Seu d’Urgell on convergeixen elements històrics monumentals (la Catedral), museístics (el museu diocesà) i comercials (els mercats setmanals i altres). Els propers anys, poden representar una bona oportunitat per algunes poblacions lleidatanes per implicar-se, davant un previsible increment de la demanda i del producte cultural en el sector turístic, en projectes de recuperació i promoció del seus centres històrics. Sens dubte, existeixen nombroses localitats que disposen d'un enorme potencial en aquest terreny i que val la pena d'anar desenvolupant com a proposta estratègica de futur. ● 63 Los centros históricos Un importante recurso patrimonial de las tierras de Lleida Probablemente, en el momento de diseñar y definir nuevos productos turísticos de calidad olvidamos un recurso que acostumbra a abundar en nuestros pueblos y ciudades y que puede llegar a tener un enorme potencial: los centros históricos. Desgraciadamente, en muchas ocasiones y sobretodo en las ciudades más grandes, estos núcleos históricos se acaban convirtiendo en espacios urbanos que se identifican con degradación, marginación social y abandono. La percepción por parte de muchos vecinos implica una visión negativa, a veces asociada a falta de seguridad y dificuldad en los accesos habituales. Todo ello acaba comportando una gran permisibilidad cuando se plantea como mejor opción urbanística su derribo. Pero desde otra perspectiva, estos centros también se pueden entender como un verdadero testimonio histórico y cultural de la evolución y la transformación no sólo de los edificios que conviven en este espacio urbano, sinó también de la gente y por tanto de la memoria vivida. Cabe prestar una atención especial al hecho de que estos centros están habitados y por tanto también tienen importantes necesidades a las que tenemos que poder dar respuesta. En este sentido, vale la pena interpretar los centros históricos como espacios vivos y dinámicos donde se habita y que, por tanto, nos explican el presente. Probablemente, es esta combinación entre pasado y presente, el testimonio de la memoria y la convivencia entre el hecho histórico y la vida cotidiana lo que da tanta personalidad a estos núcleos. Los impregna de lo que los museólegos canadienses definen como "el espíritu" del lugar. Como buen recurso cultural y turístico, los centros históricos pueden activar la sensiblidad y la imaginación del visitante. La monumentalidad de algunos de los edificios, la racionalidad de su diseño, la extraordinaria riqueza de los detalles constructivos de épocas y períodos históricos diferentes y, sobretodo, la posibilidad de entender y "vivir" un poco más nuestra propia historia hacen que estos centros urbanos se conviertan en verdaderos puntos de atracción para visitantes. Aunque los centros históricos son un recurso potencial, en muy pocos casos se han convertido en un verdadero producto que esté preparado para poderse ofrecer al visitante. La degradación de muchos de los edificios, la falta de políticas de conservación y rehabilitación, el declive poblacional y residencial y la falta de dinámicas y actividades económicas en su interior hacen que en muchos casos sea difícil plantearse la posibilidad de convertir estos centros en espacios a promocionar turísticamente. Por otro lado, podemos encontrar el extremo opuesto. El hecho de que en ocasiones el centro histórico se pueda convertir en una absoluta recreación y reinvención histórica, convertida únicamente en un escaparate para captar turismo (aquello que alguna vez se llamaba pesebrismo haciendo referencia al parecido o la política de decorado de los belenes y pesebres viventes). De toda manera y hasta el momento en nuestro territorio, por desgracia o no, parece que no tenemos demasiado extendido este fenómeno. De hecho, a menudo, se da el caso de que algunos pesebres vivientes, tradicionales en las fechas navideñas, tienen problemas porque se van quedando sin los "decorados", los ambientes y las calles de siempre. En nuestras tierras son pocos los casos de centros históricos en que se haya apostado por el desarrollo de productos para visitantes. Este recurso, todavía viable en aquellas poblaciones que tienen un patrimonio construido importante –mejor si este núcleo todavía está vivo y 64 habitado– se puede activar y desarrollar progresivamente a partir de pequeñas iniciativas. Por ejemplo, con proyectos de señalización e interpretación de circuitos urbanos, activación y gestión de rutas y visitas guiadas, creación de Centros de interpretación, salas de exposición o espacios de ocio, dinamización comercial e introducción de dinámicas económicas y residenciales potentes, etc. Pero lo que sí hace falta es que exista una voluntad política clara y contundente que reivindique y desarrolle programas de gestión de estos espacios urbanos. Podemos citar algunos ejemplos de núcleos antiguos con interesantes atractivos históricos, arquitectónicos y urbanísticos que se combinan con otras ofertas culturales y comerciales. En el llano, podemos encontrar –sin hacer referencia a los pueblos y ciudades más grandes como Lleida, Balaguer, Cervera, Solsona, etc.– los casos más conocidos de Guimerà y Verdú, este último potenciado por el comercio y la producción de cerámica. Existen muchos otros que pueden pasar más desapercibidos pero que tienen un enorme potencial por desarrollar: Àger, Os de Balaguer, Castelló de Farfanya, la Floresta, l’Espluga Calba, la Vileta d’Artesa de Lleida, Seròs, Vilanova de Meià, Vilanova de la Sal, entre muchos más que podríamos citar en una larga lista de poblaciones. Por la zona del Pirineo, con un flujo turístico más consolidado, podemos encontrar también interesantes ejemplos, desgraciadamente no siempre en un buen estado de conservación, despoblados y con escasa oferta complementaria. Por ejemplo, se podrían citar muchos núcleos de la Conca de Tremp (Isona, Llimiana, Salàs, Abella de la Conca, etc.), del Pallars Sobirà (Gerri de la Sal, Peramea, Rialp, Llavorsí, Escaló, Esterri d’Àneu, Ribera de Cardós, Sorpe, etc.), Val d’Aran (Arties, Vilamòs, Lés, Bossost, etc.), l’Alta Ribagorça (Boí, Pont de Suert, Vilaller, etc.) y l’Alt Urgell (Castellbó, Organyà, etc.). Como caso más emblemático destaca la Seu d’Urgell donde convergen elementos históricos y monumentales (la Catedral), museísticos (el museo diocesano) y comerciales (los mercados semanales y otros). Los próximos años, pueden representar una buena oportunidad para algunas poblaciones leridanas para implicarse, ante un previsible incremento de la demanda y del producto cultural en el sector turístico, en proyectos de recuperación y promoción de sus centros históricos. Sin duda, existen numerosas localidades que disponen de un enorme potencial en este terreno y que vale la pena ir desarrollando como propuesta estratégica de futuro.● Old quarters An important heritatge resource in the lands of Lleida When designing and defining new quality tourism products we often forget about a resource which is normally widely available in our villages and towns and which can have an enormous potential: old quarters. Unfortunately, on many occasions, and above all in the largest towns and cities, these old quarters end up as urban areas which are identified with degradation, social exclusion and abandon. Many inhabitants hold a negative perception associated with the lack of personal safety, the difficulty of access, and demolition is often proposed as the best urban and/ or social option. From another perspective however, these centres can also be taken as a truly historical and cultural testimony of the evolution and transformation, not only of the buildings which coexist in this urban area, but also of the people, and as such of their living memory. It is probably this combination between the past and the present, the testimony to memory, and to the coexistence of historical events with daily life, which gives so much personality to these centres. Evidently a good cultural and tourism resource, old quarters can activate the visitor's sensitivity and imagination. The monumental value of some buildings, the rationality of their design, the extraordinary richness of constructive details of different epochs and historical periods and, above all, the opportunity to understand and "live" a little more of our own history convert these urban centres into points of attraction for visitors. If old quarters are indeed a potential resource, in very few cases have they yet become a real product which has been adequately prepared to appeal to the visitor. The degradation of many of the buildings, the lack of conservation and renovation policies, the population and residential decline, and the lack of economic activities within their confines make it difficult, in many cases, to propose the possibility of converting these centres into areas where tourism can be promoted. In our area there are few cases of old quarters where the development of visitor-oriented products has been promoted. This resource, still viable in those towns with an important architectural heritage, can be activated and progressively developed starting from small initiatives. For example, with sign-posting and urban circuit interpretation projects, the activation and management of routes and guided visits, the creation of interpretative centres, exhibition halls or leisure areas, commercial dynamization and the introduction of economic and residential dynamics, etc..., but what is really needed is a clear and convincing political willingness to call for and develop management programmes for these urban areas. Some examples of old quarters with interesting historical, architectural and urban attractions which are combined with other cultural and commercial offers can be found, and without necessarily referring to the largest towns and cities like Lleida, Balaguer, Cervera, Solsona, etc. The most well-known cases are Guimerà and Verdú, the latter potentialised by earthenware production and commerce. There are others, perhaps less obvious, like: Àger, Os de Balaguer, Castelló de Farfanya, la Floresta, Espluga Calba, la Vileta d’Artesa de Lleida, Seròs, Vilanova de Meià, Vilanova de la Sal, etc. In the Pyrenees, with a more consolidated tourism base, we can find interesting examples, unfortunately not always in a good state of preservation, depopulated, and with a limited offer, as for example many settlements in the Conca de Tremp (Isona, Llimiana, Salàs, Abella de la Conca, etc.), Pallars Sobirà (Gerri de la Sal, Peramea, Rialp, Llavorsí, Escaló, Esterri d’Àneu, Ribera de Cardós, Sorpe, etc.), Val d’Aran (Artíes, Vilamòs, Lès, Bossost, etc.), Alta Ribagorça (Boí, Pont de Suert, Vilaller, etc.), and Alt Urgell (Castellbó, Organyà, etc.). The Seu d’Urgell stands out as a more emblematic example, with historical monuments (like the cathedral), museums (like the diocesan museum) and commercial elements (weekly markets and others). ● 65