44 l-7''ii ''• '^••^''l^l''^ " 1 ^ t^'llí*'''^''^ * ^ l ' ^ l - - I - MAII,-iL.NV 2002 • * f - LLETRES M . Concepcíó Carreras i Pau, una veu poética enamorada del paísatge olotí M. Carme Ramiío M. Concepció Carreras {1893-1961), una olotina dedicada en eos i ánima a la poesia i a la música, va representar la conjunció entre localisme i civilitat, entre alió tradicional i alió modern, entre el poblé i la ciutat. Per una banda, la seva poesia desprén indubtablement una passió desfermada peí paisatge de la seva térra, la Garrotxa. a partir de la línia de l'escola paisatgística deis Vayreda i de Berga i Boix -amb la idealització i el bucolisme que aquesta representava-, i per l'altra, el seu temperament vitalista -fins ais límits que, malauradament, el Parkinson II permeté- i l'oportunitat que va teñir d'estudiar piano i rítmica i plástica a Barcelona, amb prestigiosos músics, la posaren en contacte amb M.Concepció Garre ras, en una fotod'estudi. a la primera década del segle XX. personatges prou significatius de la cultura catalana del moment, com els poetes Octavi Salíor i Joan M. Guasch. LUTRES •F- IÍ.1V1S1A n i . í llHClNA -> M M . : i ^ M \ l l . - | 1 ' \ \ 2 l H U •*• I 2 7 7 1 4S - - ;,- ••¡ eses liéis eabdilK S a \ a l l s . (.labrera i Una familia d'arrels carlines ninsíc loan Llongneras (188(1-1953). Z u m a l a c á r r e g u i i dir pestes i llanips introductor a PEstat espanyol del siscc- M . ConcL'pció C-niTonis ¡ l'au v;i iicixcr deis g e n e r á i s E s p a r t e r o i M a r t í n e z nia iPensenyamentJacques-OalcroEe de e] cinc di' dcscnibrc d e 1893 ;i Olot, C a m p o s (..-I u n a v e g a d a a c a b a d e s Cinebra. ftindador de Plnsdtiit Cácala cu lili inonicnt en que el país es troli;i- aLjuelles iL'unions anti isabelines sorben de Kitniica i l'l.istica i collaborador a va soca la regencia de rarxidLiquessa de Ca TAdrogiier anib un qiiartertS de /.ji I 'ni i/c C.'irfii/)iji)'í7 i a la Rciv.víir .\l\ísi- d'ÁListria i reina d'Espanya Mana C n s - xocolata de den sons ilintrc la coixiner.i I.JI (,'iifij/.i;jí). jordi Castellanos considera tiiia d'l-[absbiirg-Lorciia -substimiida el de coniprL'S".(l) Llongneras com un p<ieta neomaraga- 19(12 [iL'l sen fin. ja inajor d'edal per Ca l'Adroguer del 1\ira també es lliá, juntament a m b )oaii M. (.biascb prcndrf posscssiú de la coron.i, Altons va c o n v e r t i r d i i r a n t els anys de la -proclaniac mestre en gai saber el |9i)9, X l l l - i sota la presidéiiei.i del lilicral Ciuerra C^.ivil Espanyola i després de la i a m b qni Carreras també niantingné l*rá\edes M a t e o Sai;asra. El p c r i u d e crema, el \')^(^. de Tcsglésia tlel Tura rel.icions inteMectuals(3)-. |osep i'ijixm, eoiiiprés entre IS85 —any de l.i niort en c e n t r e de v e n e r a e i ó i r i m a verge Fr.uicesc Piijols, Lliiís Via i )osep Lleo- d'Alíoiis X I I - 1 19(12 es va caracccntzar del T u r a que els pares de M. C'oncep- nart. i eren q u e "pei-sonillca Pestreta b.isicaiiicnl per rjkern.inca de Liovern ció C'arreras ceiiicn a la casa. El sector rel.ició que es prodiieix a Pépoca entre i^ncre cls partits liberal i eoiiscrv.idt^r, mes eatolic de la cintat acudia assidua- música i poesía".(4) En el cas de la p o e - pero la predilecció per Sag;ista desem- m e n t a can CaiTeras a pregar i eiicen- sía de Llongueras —estret coMaborador, boca cu lina etapa mes llarga de goveni dre ciris ,1 la patroiia de la seva ciutal. pero des del piint de vista pedagogic, deis liberáis. Aquesta sitiiació política La religió, per tant. marca la trajocto- del progi-ama del noiicenrisme—, i com no afavoií gens la ideología de la íamí- ria poética de iVl. C o n c e p c i ñ Can-eras, t a m b é v e n r e m en la de Carreras, "la Ita Carreras, d'arrels proRitidanient car- així c o m el tema de l a n i o r i el de la recerca de la siinplícitat n o entra en lines. A C'a l'Adroguer del T u r a , una passió que ^entia peí paisacge oli>cí, contradicció amb la cura tlel llengiiaige botiga piopietaf deis C'aneras, situatla ais baixos del d<iniicili familiar, davaiH i 1.1 métnca>\í5) L'etapa estudiantil. Entre Olot i Barcelona de l'csglésia del Tura, venien la xoeola- L'ensenyament de la música ta elaboratla per ells niateixos, entre M. Ci>iu'epció C i ñ e r a s , la tercera deis d'altrcs protkicccs. coni t o r r o n s , lle- sei lilis del niali-inu>i)i (-arreras-l'aii t;unis i ciris. lil local comercial era. a - c i n e m e s m o r i r e n .inib e s c a s s o s C a p .i! final deis anys vint, M. í ' o n c e p - mes. un pLitit de crobada deis earlins, n i e s o s d e v i d a , fec geiis acipic en eió C.irrcras va fundar la seva propia p r o p i c t a r i s riirals d'(.")lot i c o m a r c a . aquell t e m p s - , va realiczar els esciKÜs escola de música a O l o t , al segon pis K a u u m C:.inei"as (."asaptmsa, p r i m a r i s ,il c o M e g i C o r d e Maria de! carrer Clivillcrs n ú m e r o I, que leia d'Antoiii C^avreras i avi de M. C;oncep- i l ' t í l o t i el b.itxillerat a l'Escorial de xaintrá amb el cairer liaíxa del Tura, a ció Can-eras, era. per tant, "adroiíjiier i Vic. (."al remarcar, per alera banda, les l'ediHci on residía la fimilia. Ensenyava ftbricant de xocolata a niés de earií de classes lie solleig que, durant la p r i m e - piano i c.mt .i neiis i nenes. T a m b é va soca-rel. |...| El senyor R a m ó n i el sen ra etapa, va rcbre del miisic i rellotger escriure comedies per a infaiits (com fill Antoni. cenien sempre ratafia i car- ololí Narcís Corriols, mestre i subdi- ¡:i¡ 7c)/ii/ i I'AIWCUJ, quinyolis per a convidar llurs aniistats i rector lie Pescóla nocturna gratuita de tradiiir al catata, en vers. alguns contes parroquians |...l s'lii reiimen cois cls P C r t e ó Popular Olotí(2) i pare deis •.lels g e r m a n s C i r i m m , q u e tlesprés dies d e fira i mercal els senyors de Les p r i m e r s c o n e i x e m e n t s n u i s i c a k del representaven els seus alumnes. sobre- C o k , de K.ibaixinc, Subirás, Clapera. tamos tenor Hipolit L.-izaro. t o t al T e a t r e P r i n c i p a l i a l ' O r f e ó pare Campdericb de Saiil Iscle, t l o d o m a de liatec, SeiTac de la l'iiiya, IÍ,IL;Ó LÍC lí.iiidaura, de la Riba LIC llianya, Mariné de ^:inl:a l\iu. l'ujol ile SaLleriies, l-lni!;uel d e VilalloiiLía. Bolos d e Monlatíiic, f^'iCa de les Preses. Cussiiiyé de Castellfollii. c¡ nocari d ' A i u e r s e n y o r d e l'orcioles i altres senyors a m b sotana '•••1 per tal de disentir i enlairar les p r o - com a professió LT.V fíííJHCí/iíí'/ítc) i va L'any PÍ27 va tibtenir el titol de Popular, vestits a m b peces cedides per professora de piano a m b el prestigios .issisicnts al polémíe lial! Pía de la ciu- pi.inista lí.icaRl Vives, deixeble d'Enric t.it. N o podcm negar, pero, que aques- (¡rapados que el P í l 3 havia tniidat el ta acailénna va representar un capítol Pno de li.ircelona i li.i\'ia estat p r o m o - de modernització de la sítuació de la tor de la LligLi de PAssociació de Músi- dona en mis anys en qué estava relega- ca de C'atalunya i de PAssociaciéí de d.i gairebé sempre a un segon pía. La Música de C a m b r a . C a r r e r a s t a m b é postgueiTa. a mes a mes, dcsenibocá en s'espccialitza en rítmica í ]-ilastica amb el tot un seguit de canvís que modificaren 4-6 \2-;S\ t- lí,[:Vis[A D I ; ( Í I I Í O N A -> \ v \ \ . siibstancialment la sociecac i\2 MACÍÍ-JUNY 20OZ f' -^ LLETRES del nionicnC. Tal com explica Jordi Pujtula; aUna nota d'agost de 1943 [del Uibre d'actcs del Centre Católic d'Olot] ens i n d i c a q u e el consiliari d ' A . C . jAcció Católic;i] no pemiec de fcr teatro hoiiies i d o n e s plegnts. La junen protesta i acordn que faria teatrc niixt. La decisió n o es durin pero ;i la práctica. Peí novcnibrc d'nqnest mateix any i arraii d ' u n espectaclc de C ' n n c c p c i ó Cigarreras, el rector proliibeix de (UHI fer espectacíes anib inter\'eneió deis dos sexcS'í.(6) Aquesta mesura de separació de sexes es niandngiié ai C e n t r e C a t ó lic fins al La íamília Carreras-Pau a la primera década del s. XX. El pare, la mare -asseguda¡ els set filis. M. Concepció, somrient, és ia segona per ia dreta. \95'). Carreras, per altrii banda, també va fcr classes de p i a n o , d u r a n t els anys vint i trenta. ;i TEscola N o c t u r n a del Qualificador del qual va ser el poeta especia] Joaquini».(10) En la poesia de P a t r o n a t d e la I n i n i a c u l a d a i S a n t Octavi Sattor(8), Carreras aconsegui un M . C o n c e p c i ó Carreras hi ha c o n s - A n t o n i o l^atronat Escolar d ' O b r e r e s aecessit anib el plec poetic «Per la glo- t a n t m e n t reni i trise ene i es d e l'Escoia d ' O l o t , dirigida pcl capella J o a q u i n i ria d'unes tonts», oii exalta Ims LI la inés Paisatgistica d ' O l o t . D e la m a t e i x a Bonet liatlle. i a l'escola de montees de pura idealització el paisatge gíirrotxí: manera que en aquesta pintura utro- les Preses, hns ais darrers dies de la seva bem uns espais de placidesa. és a dir, vida. Va morir el deu de seteinbre de Qué es el iiiillor que tcris tu. de SL'guretat, amb els qnals presidir utia 1961 coni a conseqüencia d'utia o p e - [iais;iti;e bellr És el mi sala o menjador»(l I), en els seus versos r a d o sense exit de Parkinsou. Je u lieucat i^eUbnLla de descripció d e la natin-a a p r e c i e m quan frevoles neus, passaiit, una liannonia i un equilibri inqiiestio- Els prerris literaris i les publicacions lie randw i ilocs c't faii nables, En aquesta natura viva, llnmi- com a plataforma d'accés cultural blanca ca|.nit.\a tlorida? nosa, gaircbé a m b relien, de Carreras O qu.iii davall deis .iHiirs apareixen sovint pastors i pastores ena- T e n i m constancia de la presen tació de els giiipiirs morats o desenganyats que transporten M . C o n c e p c i ó Carreras a diferents p r e - dck íajülars t'abulie¡.\eii el lector a un ambient c o m p l e í a m e n t niis literaris catalán:;. El 1927, en plena i els hen olents cscaiupails bucólic, c o m la pastora K u t h , que es dictadura priuioHverista, dos anys des- de jícrds Iliris de les valls demana, presa d'emmigranyament: prés de b supressió de la M a n c o n i i i n i - t'ericeiisen i respleiidei.'íeri? «On L'ts, Amat abserit! "En v¡i l'esguard sei^iieix plans i collades tat de Ciitalunya, l'nlotina va o b t e n i r >ianib veis de pinrs cjiíe entelen les mirades, u n p r e m i especial en el C o n c u r s de La presencia deis íajolars es r e p e - Poesía Femenina convocat per la revis- teix en altres p t i e m e s de C a r r e r a s . Hi en vn in'eniiiolsii el pcnvinicn: lassat ta setmana! barcelonina "de modes i de S e g o n s j o r d i Cianal, «els paisatges a m b ngríivid d'uti descütihtiTt íoraseiiyat! la Llar* La Doiu] Cluttúima.lJ) Sis anys fajol lian arribat a ser e m b l e m . i t i c s , «Clli, l'a^tjnia d'una llarga espera nrés tard giianya uti premi en els Jocs identifieadors d e Pescóla olotina. |...| xconi eni trontolla Iw arrels del seny! Floráis de la barriada Fargues de Barce- Els paisatges on els camps de fajol florit i-Mentida o veriut, lluní o quimera, lona: tambe h o teu el 1934, en els de - l a presencia de la flor és imprescindi- »digueu-me on és rAm.it / Malgrat de Mar, amb el poema «Eglé», ble— e s d e v e n e n protagonistes, sois o i en els del barri b a r c e l o n í d ' H o r t a a m b figures, cases o rnmats, son molt - a m b Maurici Serrahima c o m a presi- noudirosos en la producció de f ' A v i d e n t del j u r a t - . En els J o c s Floráis Berga", en el t o m b a n t de segle. Pero C^.om b e m esmentat anteriorment, d ' O l o t del 1949. el president del Jurat també en les deis germans Vayreda. en la religió va ser t a m b é mi e l e m c n t que ni plorm'einpeny? |...|-[12) LLETRES -Y t- KrvisTA ni-, CiiiuiKA -i" M ' M . iii MAHI-H NV 2002 *• \27>)\ 47 Cap al I Carreras va funda a Olot. Tota ipcio música iniporüiiit de h seva vidn. El 1054 va deis seus e s c r i t s eu p r o s a obccnir la Flor N;iciir;il al CiLTtaiiicii a b u n d a n t s - i deis seus versos - d ' i i n -inenys líteraris"){14), Anilhi lisjmñii! l\iyi,íí'o: tÍL' Poesía cDiivocat fier 1'AC;U1LMIILI caire m o l t evasiii i ídiMíc. i p r e d o - <k l-.i-:.!: <k Olot ineloi'a la seceíó literaria dV'Esplais Y ,/,• U<J.O.N.S. Mariana de Lleida. dedicar aqiiell aiiy l u í n . m t n i e n t en c á t a l a - , ims i altres (revista portaveu del régim franquis- a la Vei-(j;e del T u r a , aiiib el reeiill de van a p a r e i x e r en revistes locáis tan ta, p u b l i c a d a del man,- d e 1 4 3 9 a poesía 'l'rífilii iiuni,). difei-ents e n t r e si c o n i la l'\iU,i del l'abnl del 19()9, any en q u e es c o n - l'iiuvuii!. Portdi'cu th-l Piilionüí ISfcolnr vertí en Lil Cíirrri'/.Vif. Hí era perniés p r e d o m i n a n t en la sev;i [.iroduceió íi'Ohivn:''- li'Oío! (de caire religiós. en t.]ue els p o e n t e s fossin e s c r i t s e n poética publicada; e!s niés reitL'raCius. i cátala, publicada del l ^ I l cátala, p e r o la resta bavía de ser en r e i n c i d e t x o en aL]ue:ita idea, van ser L¡ '¡'y.uiició CíiciLimi. l'amor i el paisatge. lii'li ( e d i t a d a del 7 d e se-tenibre de Lucij/ Paradoxahiient, pero, el tema religió.s va ser el iiienys al l ' í 2 8 ) , Sciminmri Cifti- eastellá), Aíisión. y Ór^^uno lic la Cii nrí7 rru/ (en A.G. cas t e l l a ; 1917 al IH d e j u U n l d e PÍ.K.), lil coineni^'a a publicar-se el 2 d'octiibre t a n t r n e n c en la trajeeccíria v i t a l i Dvhcr. de 1955 i es niantingiié fins al 1965) i n t e l - l c c t u a l de C a r r e r a s . P e r u n a católic, torresbagesiá i catalanista q u e í /')'r('jif. Rcvhhi banda, era una dona niolt avani,-ada va sortir del g e n e r de 187*í al juJíol Y l\tí Lciiiis. al Cenips q u e vivia (la seva manera de del 1936 i acerrini e n e m í c d e l'ante- F.íSiitlios vestir i p e n t i n a r - s e havia r i o r p u b l í c a c i ó . U n c o p al puWica del 1949 al 1957. en castella Les p a r a d o x e s a p a r e i x e n et>ns- deixat Sfiwiiiiirio CatMicu (setmanarí mes Mensual Adicrita de hu Arles al Pitíwtwio de Hí.'.íiínVi'.í C)/iircji.í('.( (es |-"nrere les niodes del i n n i n e n t ) . i en caiivi, p e r Palera, tenia u n e s idees txtreniadanient tradicionals. ^ '~ Cree ' ™ ™ "ki^ q u e es m o v í a r e a l m e n t e n t r e d u e s í; • l i g u e s . El seu t a r a n n a v í t a l i s t a i iiiodern es veié entVontat a la soeíetat q u e P e n v o l t a v a , la s o c i e c a t d'iin regim que afogava tot alio q u e escaP'iva deis seiis limits. M. C o r i c e p c i ó C a r r e r a s , e n a m o r a d a deis versos de ^^^^^^H^L'1. ^- Josep Lleonart - d ' i m to gocthiá i ^B|^ y i i i a r a g a l l i a - , G i i e r a i i d e Liost - u n M <-it-'ls puntáis d e la poesía n o u c e n t í s ta-, Joan Santamaría -continuador deis c o r r e n t s novcMistícs m o d e r u í s tes-. Caries Kiba, Jaeuit V e r d a g u e r . Salvador Albert - a u t o r d'una obra F^ líi'ica d'arrcls niaragalliancs-, Balines ~cclesíastíe, p e n s a d o r i politic. autor d'Lma poesía p a t r i ó t i c a en c á t a l a - , N ú ñ e z de Arce, T a g o r e , J o a n A l e o v e r - m o d e l p e r ais n o u c e n t í s t e s - . ^^^HC^b-ji' ^ ^ ^ ^ H J ' M . G u a s c h . J o a n Anís. K o s e r M a t beu d e Gallardo. M a r q n i n a . C a r n e r , I*emán, e n t r e d ' a l t r e s , t e n i a dues v" obsessions: la música í la poesía. Va publicar gran part d'aqnesta darrera a partir del final de la primera decada de] segle v i n t , en d i v e r s e s revistes olotincs. Atesa, e x c e p t e Retrat casos, l'aparent manca d e c o n i p r o m i s de joven tu t deM.Concepció Carreras. ideológic, polítíc í s o d a l { l 3 ) dírecte üSíS ^ comptats j ; * ^ ^ í" É? *•• ' ^ -Jfci. i«»^—^ij^i» m 4S l l S l i l * . Rl-.VISTA D I ' C i l U O N A •> M ' , \ l . 2 1 ^ M A l l i - U \ ' i 2 i K J i J». t' LLETRES p e r o i i n i h 1111,1 b o i u i p a r t e n catiilii, de cíiire liccrnri i i r u n a e x c c M c n c q i i a l i l.it ¡ntL'Mt'Ctu.il). En Lin d e f i n i c i v a , ens c r í ) b c n i d;iv;inc p c r s o i K i t g L ' n i i i b creCs c l ; i r i i i i i c n c dÜu'rcntiiukirs tic l.i ix'st;i de dones de l;i sev;i epoea. A n i b i v i i l e n c i a d e c;irñ["ter o recerca d ' i m lloc eii Lin;i societ;it p r e d o i t i i i u n i t m e i i t iiinscidina? C o n s i LÍero m e s cncertaíi.i l;i seiioiin t i p c i ú . C^rec q u e M . C o i i c e p c i í S C'nn'eras V;Í inceiiC.ir creLir la seva p r ó p u i nuisic;il i l i t e r a r i a . ÍLII com figiir;) va fer a m b el paisatiíc o l o t i q u e la va v e i i r e iiéixev i v k i r e . u n paisati^c t]ue es va (.'onvertir p e r a ella e n «naissance et a c c r é d i t e n i e n t d'vnic f o r m e s y n i b o l u i i i e » . ( l 5) M, Concepció Carreras -dreta, amb üarret i abric ciar, ai centre de la imatgeal Patronal Escolard'Obreres d'Olot, a fináis deis anysvint. M. Carme Ramilo 1 Martínez {••• l¡ló¡<\^;i!. Notes i n i p . A n b e n , O l m . desenibre tlels .iiiys v i m ,1 liic Europa (el 1^23 a Espanya, ¡7) L'editor de L¡ />IIÍIIÍ CÍJI.ÍÍHIIII v,i vnier fer •^unn ni al fTanquiíme. ni a In ¡;ran urisi económiea P!a i Coníl, Ajuiil;iitiL'nt d ' O l o t . i m p . Bmii-'t, revista 011 es méseles i;(i i|ue t"- sempre iicil - e l mundial oeasionada per renrunsameiit de la Oloc. l'JH2, pág.l'JO. e o n e i w n i e n t de b inocb en rabillnment, ei] el U o r a de Níiva York el 24 d'oetubre de l<J2'J, eonfoit, en re-itétie,i snbiÜ de la intiiiiicat, que dia eoiiegiit eom el Divendres Neiffe. (1) l ' L A i C O k A L , lí.;inion. oA C.i rAtlm^iiL-r d f l T u r n , iinn ccrtúlin de cirliiiíi', d¡n^ A'lciwncs de üiii-TTi! i lie l'c.yili ¡ d'iilm-í i-.'.'ñt' i / a i Üiirmn (2) L'any 1H78 VIL iitnxLT .1 Ok)t l'Eduda tiiiti-ilici d t CV/iífr Citkilu. l'í7H.pái;. f.5. o el MJ2i'i a (irecia, a Pniíinia i a Lituánia, ete.). Obren)'- IIL' O l m , ^inib un iiufLiit .iire pm-nulistn. és la mév d i t í i i l d'apa'iidre-, i i , " que és dnii,' Estranyaiiient, i tenint en eompie que eiis tro- Supiris ds pniiKTs n.-i4ii"ifnLs, i|iK'divcii priíliiLii- - U niivel'la, el Line, la musita, resdeveniment bem d,w.int una persuua amb iiKjnietiíds. t.im- du's dintn.' d t l;i socictit Ifs uonvfpií's politiqufí: eiirios, la visii'i deis nieiins mes belli de la térra poc no :i]iareix .1 la seva obr.i eap lelereneía al pLTo ^úx'Li ni) suci-L'i, EJs clcinerits m w nbi^rts. nostrada | . . . | i i . nilii^iJiii - PrniiSii, seté art, ei| (.inenia. un tlels prineipals entretem- Liu>lt LTiticiiCs püU SDLtins Cíicñlicí, v j i i ser cLs LILIL" material'; aplc|j;ais per |oaii t l i v a n e l l i Mas, iiieDts entre els anys vine i sei^anla del sejite postfriomiL'iic, el I 9 ! 4 , Mir¡;its del c o r O r f l ó v o k m i I, llarceliina. \'>?<]. Oliiti del CeiitrL- C!;itnlic i cncipi.-^il.it.'' pol nuíssén Fi'lix F^imi. tninl.ia'i) rOri'et) l'i)pular Olocí. fl//jf;i)i.'hj/fii vint. Se¡;urnmenl. perñ. el fet que b<ina p a n (8) A m b O e t a v i Salcnr, la poctess.i o l o l i n a va manceiiir una Lorrespondéneía iiiolt iiueres- (3) El capclJñ Lluis T i ó , aniic de M . Coiiuepciü saiit, eeimaila sobrecot en teme^ liierans. CiirreTas. en I.1 c.im t]iif enviñ ,1 \:i pwcess.i des {'>) I'ublieat al v o l u m JÍIÍ;Í,IÍIS I-IOMII:- III' ()k<t. niip. ck' C i n i p r i i d i i r i el 23 d';ipiist d f l ' í r i l , e>:pli;;i Anbert. Olnt, setembre l'M'J. pá^;. 'I-I; i al reiull qne v.i t o n i p l i r «l'cnc.irrec d i ' donar ;i lleyír el de poesia de ("arreras '/Wfidí IÍ) ¡i¡ii.w¡_t^c i' /IDÍJJ sen llilirt'! de poesies Kírmí ;it Sr. Cinnseh i \:i li'Olol. iiiip. Anbert, í l l o t . setembre 1953. páy. 7. respoitii luenil é'. \:i sei^iicnt: "Ti>t-; tls versiis (ID) C A N A L , J o r d i , «Histñria de dos paisacyes. stiii be» íeLs. Veu hi nntnrale^n. I:i senl i l;i dft.n- L'Eseola d'<5lot i la reereaeiñ de la mni]tan\M ll;i. En elí seus venus h¡ I1.1 nn'iíicn i eiilor. eatalaiia», dins /.'/im'Ai il'Ohl. P.i(inesa de Jéxie. A e;idn piís brollen pensn- mili. M. I'fijTci/ji, Fuiíilaciñ La Colisa. Musen nieiiK ben trohnts i numeres de dir plenes de grJtia. Kesum. Es ntuí píx'tess.i de d e b o " ' . El voluní d f poesía Eh'ira. Poi-im-s. £.r,t miiiiro.ws J. /iin,'fi, /, l'ny- taimareal ile la (larrdtxa, Cllol, l ' W , p.'ig. f i l . deis olotiiis, el l'MS. prelenssm aiiar al einenia a veure (.7/iii, ¡.j> ijiiv i'f T'ii'Jdit j'e llfvó, J:i i^riii /liaiiílnr o ¡'¡wiíltmi y vi ¡Mlniidcs maiilv prt>v(ie,i que el nombre d'.iñeionaLs ni te.itrc descendís eimsiderableniL'nt, t.il eom succei a partir deis Aiiys seixaiita amb raparieui, per una banda, de la Celevisió, 1 per l'altra. del Sis-eents 1 el ÍIHHÍII del tnrisnie de eap de secmana a la (!nsla Hr.iva. El eiiieniii i e! teatre intuiaren Ibvor; tin eami ti'af;iiriia tpie de ben segur va per]Liiiiear ratluéneia de pi'iblie ais dns arts. Els espeetiiles de Carrer.is es deurien veure, sens diibce, perjudieats peí eiiiema. (11) C A S T E L L A N O S , J o r d i , - L ' E s e o b d ' í H o t : entre l'aecept.ieiii i el rebuijí», iliiis L'Uscola (14) En un amele apaiejíuc ,) 1:1 / X i c r el IH de í'KipmiUes i alió cjiíc m tomu. dcdicnl n U ninre de ¡í'Oloí.J. fiiTt|,i. /. \''íiyrctl<i, A i . ['iq'rcJíi, F H I K L I - )uliol de i ' J 3 l , litvilai iL.i ineiinseiéneia de " L a Ciireras, hnvia estat piililie.it per h Hibliotee.i ció La C~aix.i. Musen Comareal ile la t l a m n x a . Tradieió Catnbna"". el sen auttir, M . Teixidor Olotiiia de Jo,in CiiMih'i el noveinbre de V)5(). (4) C A S T E L L A N t « . J o r d i , .L;i poeíi.i modernis- O l n t , rJiJ3, pájr. 2'J. Cromes, afirma que « " L i Tradieió Cat.il.iii.i" (12) C A R K U R A S . M . t:t)neepeni. .^1 )e l.i p.istora ta', dins Hii/i'miT Jr IÜ liícnuiim Í-.II.I)II/I,I, v o l i i m K u t b " , dins / > i'iimur 8, ed. Anel, Unrcelonn. l'JHr,. pñi-. 2^(1, Anbert, OUn. febrer \')5A. pái;. í^4. (5) Ibidem. (fi) l ' U J I U L A . J o r d i , TCI leiicre ;il í\-mn- i líi' lii i/i'.s.;i;i.'i. i m p . (13) N i i va fer rerereneLí n la situaeió p<il«iia de CMOYH: en els d:in-eri iiiianmt.n ,niysn, dins Crnh'iiiir tlrl aWLM la "Llijí;! Resíionalisia" i eelebra, e n t o bertnmeni, ¡a seva pretesa desteta, enni bo faria qualsevol setmannri d'esqiierres. |...| N o al-ua la Llii;a pertiné si, atac.i el latalaiiisiiic'. l'Estat (1 d'altres paisos: n i a Viinada d ' i m p b n i a - (15) C O Q U E L I N , Aune, L'iiwvnuoii /lii i>.!y>.i\y:, l'res- eioiis de iliei.idures que es pr<iiluireii ,1 partir ses L'niversitaires de rniiite, l'.iris, 2i)iHI, p.ij;. 22.