l.A FICHA TÉCNICA Blanca Portillo (Dorotea). Àngel de Andres (Ricardo). Vicente Díez (Cecilio), entre otro5. -Título original: El perro del hortelano -Año: 1995 -Premios: -Nacionalidad: España -Duración: 104 minutos Galardonada con 7 Premios -Género: Comedia Goya, entre ellos Mejor dirección -Dirección: Pilar Miró (Pilar Miró), Mejor guión -Compañia Productora: Enrique adaptado (Pilar Miró y Rafael Cerezo Producciones Cinemamgr¡jfjcas pérez Sierra), Mejor fotografia S.A., Lola Films S.A., Cartet (Javier Aguirresarobe) y Mejor Producciones Audiovisuales S.L. actriz protagonista (Emma -Distribuïdora: Columbia Tri-Star Suarez). Films de España S.A. Fueseleccionada para la clausura -Guión: Pilar Miró y Rafael Pérez de la sección Zabaltegui en el Festival Internacional de San Sierra -Música: Jose Nieto Sebastian de 1996. -Fotografía: Javier Aguirresarobe Ombu de Oro a la Mejor Película -Fecha de estreno: 27-11-1996 (Mar de Plata Film Festival -Espectadores: 975.677 1996). -Recaudación: 3.221.942,46 ( Delfin de Oro a la Mejor Actriz (Emma Suarez) y a la Mejor fotografia (Javier Aguirresarobe) . -Actores principales: Emma Suarez (Diana). Carmelo Gómez (Teodoro). Ana Duato (Marcela), Miguel Rellan (Fabio), Fernando Conde (Tristim), TITUl.ARS .:Joven condesa se enamora de su secretario" «Jo ven condesa se casa con su secretario» «5urge el amor en palacio~ «El amor entre la condesa y el secretario» «Condesa y criada enfrentadas por amor» «Los caprichos de la condesa Diana» «La condesa obsesiva» «Trio amoroso en palacio» 4t ESO C Desdoblament de 3' ESO NOTíCIA Condesa y criada enfrentadas por amor l.a Condesa Diana, aún soltera, descubre que su criada Marcela tiene relaciones con Teodora, su secretario. AI ver esta relación, se encapricha con el. Diana, joven condesa de Belnor, se enamora de su secretario Teodora al enterarse que su criada Marcela y èl mantienen relaciones en palacio. l.a con desa se encapricha obsesivamente con el y eso le lleva a un enfrentamiento con su fiel criada Marcela a la que llega a encerrar en las habitaciones para que no pueda ver a su amante. Finalmente, ia condesa se casa con su secretario y ella misma etige el marido de su criada. Gora Pérez, Míriam Bel, Keila García, Madalina i Gabriela Stanciu i Alba Martín, 4t e Tercero de ESO en la representación de El perro del hortelano, de Lope de Vega 10:15: No tenemos bien cia ro dónde sentarnos para ver el escenario. Vamos buscandonos, pero la noticia que nos deja definitivamente clavados en el asiento es el descuido de Teodoro, que en una conversación con el técnico de luces, tiene un leve despiste en el atuendo y nos provoca la risa. La obra empieza, por un momento empezamos a ver c1aro que la condesa no tiene un pelo de tonta, y esta vez, Teodoro no parece tan inocente. Los de cuarto de ESO estan repartidos mas al fondo. Hace un calor espantoso y esta lIeno de profesores. 10: 40: Silencio. Tristan empieza a parecernos el personaje clave, inteligente y mordaz, defiende a Teodora al mismo tiempo que sus estrategias. Las cartas de amor. La condesa insiste en que le escriba, que se le acerque con una sutilidad que nos resulta muy arriesgada, en cambio. ¿Que sucede en la fila siete? ¿Por que la chica se da la vuelta y le guiña el ojo al de la fila catorce? Justo cuando Marcela, en un arranque de orgullo, empieza a pensar que ya tiene a Teodoro donde queda. La chica se lo cuenta a su amiga. Teodoro a Tristan. La con desa de Belf10r al público. Guerra de móviles a partir de la cuarta fila, pero la cosa termina pronto. Nuestro profesor anda espabilado aquel dia, con la eftcaz excusa de que nos fijaramos en detalles que después preguntaria. 11: 00: Por la decima fila alguien nos llama. Se han acordado, ahora que ven el mal de amores, de la nota de clase. ¿¡ba de él para ella? ¿AI reves? AI fina va a ser cierto io que nuestro profesor nos decia en c1ase acerca de los usos de la època, en especial la importancia de pertenecer a una clase social u a otra, al valor de la honra como elemento de intercambio. La condesa nos empieza a resultar menos gélida que en la pelicula, pero no sè si es eso lo que nos mantiene enganchados a la representación. «Vistiendo de mil mentiras una verdad». Es muy lista la condesa. La vanidad en estado pura. Mostrar celos a pesar de saber que ella esta convenclda de manejar los hilos. Teodoro parece ahora mas interesado en ascender de categoria que en la pelicuia. Ahora sera dificil que podamos soportar a los dos señores tan odiosos que pretenden a la condesa, incluso es complicada que veamos a Marcela intentarlo de nuevo. Acabara mal. De repente, vemos que por algun sitio estallara el conflicto, y nos dolera por Fabio, por Diana, la omnipotente, no tanta. Sabemos que no pierde la compostura. Atención. Se oye una estrepitosa colleja, un lIanto. La emoción del teatro, sí. Tan fuerte fue el manotazo que nos creimos por un momento que eran efectos especiales en pleno siglo diecisiete. Pero no. Uno de nosotros ha caido en combate, y es cuando mas en silencio estamos. Algo tensos, las miradas 21 se van entrecruzando con mucho menos cuidado que antes. Nuestro favorito es Fabio, y nos gusta mucho la compañia. 11:30: Todas las historias con final feliz dan hambre. Esta es la respuesta ante la cuestión de las preguntas que nos formula la compañia de tea tro. Por la fila veinte todavia sorprende la aparición de la madre de Teodoro, que no del padre. Pero antes, la traca final. La carta que Teodoro rompe en presencia de Tristan se convierte en pedazos de papel que chocan al caerse al suelo. Suenan como un mÓvil. La cara de Teodoro es similar al del dueño del aparato, que se ha precipita do al suelo en el mismo Instante en que el desamor y el desanimo del enamorado se precipitan al vado. Otra vez el mismo guiñar de ojos, también de peml, como la cara ilusionada de la condesa. La chica sigue intentando comunicarse con el, bajo el aplauso final. 11:45: En el patio, resumlmos la opinión. Nos ha gusta do el argumento, nos ha pareCldo mas actual de lo que parece, aunque tenemos dudas si en esa época se hablaba como haciendo música. Quiza lo que nos atrapó fue el juego que se lIevan entre Marcela, Teodora, y Diana, y sobre todo la figura de los criados. Pero nos podemos de acuerdo en no aportar toda el material de la crónica, quedandonos para nosotros ciertos comentarios y declaraciones demasiado personales. AI fin y al cabo, hemos hecho lo mismo que Marcela y Diana, ser previsoras y apostar por lo que pensamos que el amor puede hacer por encima del dinero y las dificultades. Es decir, fingir que se sufre y querer a escondidas. Tercera de ESQ. Salón de actos, miércoles 25 de octubre de 2006 22 MANIFEST DE LA UNESCO PER A LES BIBLIOTEQUES ESCOLARS (EXTRACTE) La UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura) va ser fundada per a promoure la pau i el benestar mitjançant l'educació i la cultura dels homes i Jes dones. Aquest manifest proclama que els serveis de la mediateca escolar són essencials per a una educació efectiva de tots els nens i adolescents i que l'educació és un element essencial per a la promoció de la pau i l'entesa entre els pobles i les nacions. La mediateca escolar és indispensable per a l'èxit del projecte educatiu de l'escola i és un element essencial dels serveis bibliotecaris generals. La mediateca escolar eficaç haurà de: donar suport continuat als programes d'ensenyament i aprenentatge i impulsar els canvis educatius possibilitar l'acces a la mes amplia varietat possible de recursos i serveis dotar els estudiants de les tècniques necessàries perquê Siguin capaços d'obtenir i fer servir la màxima diversitat de recursos i serveis educar-los per ser tota la vida usuaris de biblioteca amb l'objectiu de passar-ho be, informar-se i aprendre continuament. .. ) part d'aquesta xarxa. la biblioteca compta, ara, amb un tauler d'anuncis, que es renova periòdicament, i on podreu trobar convocatòries de concursos i premis literaris; novetats editorials del món del llibre; les novetats rebudes a la nostra biblioteca; i un seguit d'informació relacionada amb la lectura. Endegarem una secció en la qual podreu penjar la vostra opinió sobre els llibres que heu llegit i voleu recomanar o no als altres. Dins els projectes que tenim es troba el d'engegar un crèdit variable per als primers cursos de la ESa on es treballi la formació d'usuaris en recerca i tractament de la informació la comissió que s'encarrega de la biblioteca ha decidit, però, mantenir el préstec de llibres utilitzant el sistema tradiCional que fins ara s'havia utilitzat, Podeu trobar llibres d'imaginació, de coneixements, revistes ... i properament ordinadors en xarxa per tal que pugueu fer les vostres recerques i treballs. HORARI DE LA BIBLIOTECA TOTS ELS DIES A L'HORA DEL PATI (Recordeu que no es pot esmorzar dins) DILLUNS: de 13 a 15 hores. DIMARTS: de 10'30 a 12 hores . En horari de Batxillerat nocturn heu de posar-vos en contacte amb el professor de guàrdia. Tradicionalment, la lletra escrita s'ha acceptat com un mitjà idoni per a la transmissió no verbal de coneixement, idees i informació. Els llibres, els diaris i les revistes continuen sent els recursos més importants de les biblioteques escolars. La tecnologia, però, ha creat nous sistemes de transmissió que, cada vegada més, formen part dels fons de la biblioteca. Aquests sistemes inclouen microfitxes I microfilms, pel.lícules, diapositives, discs, cintes d'audio I de vídeo, objectes tàctils, equips multi media i articies de tota mena. A la biblioteca del nostre centre es troben uns 5000 llibres i documents que podeu consultar des de la seva pàgina web. Actualment la biblioteca es troba en un procés de reforma i transició: a la darrera fase d'obres de millora del centre li va tocar el torn a la biblioteca amb la qual cosa es van haver de traure tots els volums. Una volta acabada aquesta fase, els llibres han tornat al seu lloc. Ens troben ara en un procés de tornar a el·laborar la base de dades dels llibres (fitxar-los). El Departament d'Educació ha encetat un projecte de biblioteques escolars semblant al que es va engegar per a les biblioteques públiques: una xarxa de biblioteques escolars, -puntedu-, Per això ha dissenyat un programa informàtic. el e-Pèrgam, que començarem a introduir al nostre centre per tal de formar 23 cf;es tr19is ~19is OOJa3es et le ~rinc~ 24 , LA RELACIO ENTRE PARES I FILLS o /.~._-~ \,A eL.,., '?\ , La relació entre els pares i fills és molt complicada, perquè tenim maneres de pensar molt diferents; sobretot en l'adolescència, que és una etapa en què canviem molt i als pares se'ls fa difícil acceptar-ho, perquè de nens els necessitem per a tot i, un cop madurem, el que volem és que ens deixen espai per a nosaltres, per a poder espavilar-nos. També sol passar que no se n'acaben de fiar del que som capaços i no acaben de tenir clar si fan bé deixant-nos llibertat pel que pugui passar. Perquè els pares el que volen és el millor per a nosaltres i solen estar molt damunt, tot i que de vegades massa. Un dels grans temors dels pares són les drogues perquè cada cop n'hi ha més. Això fa que no ens deixen sortir molt, que ens vulguen prompte a casa o que es passen el dia damunt de nosaltres i no ens ajuden en res, per molt que ells diguen. El millor és mentalitzar-nos des de ben petits del que està bé i del que no. Perquè, per molt controlats que ens tinguen, podem fer-les igual. Una altra de les preocupacions que solen tenir és veure amb qui anem, amb qui ens ajuntem perquè no ens porten pel mal camí. Igual que amb les amistats, que creuen que perquè algú fume els altres també ho han de fer. També, en el cas de les noies, no ens deixen sortir tant ¡ ens tenen més controlades, és a dir, no tenim tanta llibertat com els nois perquè ens veuen més inofensives i per temor que ens quedéssem embarassades. També les germanes o germans grans no solen tenir tanta llibertat en principi com els germans petits. Però el que passa és que no s'adonen que ja som suñcientment grans per a tenir criteri sobre el que fem.Per això molts del pares acostumen gairebé sempre a dir-nos què és el que hem de fer de manera autoritària en comptes de comentar-ho i d'arribar a un acord. Laia Castelblanque Marta Espuny 25