aracrònicapolítica ara DISSABTE, 9 DE JULIOL DEL 2011 MOVIMENTS EN EL MÓN SOCIALISTA 07 apuntspolítics DEBAT PRECONGRESSUAL Ridao accepta fer primàries per triar el cap de llista a Madrid El portaveu d’ERC al Congrés de Diputats aspira a repetir com a cap de llista a les generals. ACN Els exconsellers Antoni Castells i Ernest Maragall van presentar ahir a la seu de la Unió Europea a Barcelona la nova etapa de la Fundació Catalunya Europa. PERE VIRGILI El maragallisme reactiva un ‘think tank’ liderat per Castells Neguen que vulguin fer un partit a curt termini i seguiran al PSC Ernest Maragall i Antoni Castells van apadrinar ahir el rellançament de la Fundació Catalunya Europa, creada per l’expresident Pasqual Maragall, en ple procés congressual dels socialistes catalans. PERE MARTÍ BARCELONA. Hi havia un temps que Pasqual Maragall parlava de la refundació de l’esquerra catalana, i va crear el Partit Demòcrata català. Eren temps d’idees que feien tremolar aparells i sigles de partits. Però l’aparell va guanyar i les idees van passar a la clandestinitat. Però ahir van tornar a treure el cap, de forma molt prudent i tímida, per no alarmar ningú, no fos cas que hi tornessin a haver punyalades. Amb Pasqual Maragall retirat de la vida política, Antoni Castells va agafar el relleu del seu ideari, apadrinat per Ernest Maragall i refugiats en la Fundació Catalunya Europa. Aquesta fundació, creada per l’expresident, no pot rebre pressions perquè no rep diners de partits ni d’institucions. Podran dir el que els sembli perquè entre els mecenes tenen Abertis, Repsol, RBA i el Consorci de la Zona Franca. Es defineixen com una entitat que vol ser “la referència de l’espai progressista i catalanista” i que compta com a “senyal d’identitat” amb “un patrimoni de pensament i acció política institucional desenvolupat en els últims trenta anys a l’entorn de les estratègies que s’han fet sota la iniciativa de Pasqual Maragall, dels equips que l’han acompanyat o dels governs que ha encapçalat”. Ernest Maragall presidirà el comitè executiu i Castells un consell assessor la composició del qual dóna moltes pistes a qui les vulgui veure: l’actual conseller de Cultura, Ferran Mascarell; els economistes Germà Bel i Anton Costas; el politòleg Gabriel Colomé; els exdiputats de Ciutadans pel Canvi (CpC) Antoni Comín i Àlex Masllorens; l’obiolista Joan Manuel del Pozo, i fins i tot un independentista, Eduard Vallory. Entre el públic també hi havia els exconsellers Josep Maria Vallès i Jor- di Valls, l’exeurodiputat Lluís María de Puig i el president de CpC, Àlvar Roda. Tota aquestes persones, més les que s’hi puguin incorporar, estarandedicades enteoria només a pensar sobre les relacions entre Catalunya i Europa. No es tracta de crear un nou partit, però segons Maragall sí que volen crear “alguna cosa que doni valor afegit a aquest país”. Castells va insistir a negar que farien un nou partit, “ni tan sols una facció”, i va assegurar que continuarien militant al PSC. De moment han creat un think tank, però l’esperit del Partit Demòcrata planava sobre la sala.e “Separar el debat d’idees i persones és artificial” L’editorial del butlletí electrònic de Nou Cicle, publicat ahir, aplaudeix la decisió de Joan Ignasi Elena d’optar a la primera secretaria del PSC, avançada per l’ARA diumenge passat. “És un bon candidat i pot ser un excel·lent primer secretari”, afirmen els obiolistes, però introdueixen un matís important, que Elena “no és el candidat de Nou Cicle a la primera secretaria del partit”, tot i ser un dels membres més destacats d’aquest corrent, sinó que “aspira a tenir, i estem segurs que tindrà, simpaties i suports més amples” a dins del PSC. Els obiolistes també repliquen les crítiques que ha rebut Elena des de la direcció, en el sentit que ara era el moment de parlar d’ide- es, de presentar esmenes a la ponència congressual i no de parlar de persones, cosa que s’hauria de fer més endavant. Davant d’aquest posicionament, Nou Cicle considera que “la separació entre el debat de les idees i el debat de les persones és una mica oficial i no s’hauria de deixar la qüestió de noms per a l’últim moment”. L’editorial també recull la voluntat d’Elena d’apostar per la unitat del PSC i d’etiquetar el debat entre les diferents sensibilitats del partit en “el tòpic dels bàndols”. Per Nou Cicle, el congrés del PSC del pròxim mes d’octubre “ha de ser un gran congrés de renovació i obertura, de futur i d’unitat, un brillant nou començament del nostre projecte”.e Després d’autoexcloure’s com a futur líder d’ERC, Joan Ridao no vol renunciar a ser el cap de llista del partit a les eleccions generals vinents, previstes per a l’any que ve, si no s’avancen. Tot i que la futura direcció que encapçala Oriol Junqueras aposta per la renovació i ja està pensant en un altre candidat, Ridao vol repetir i per això va acceptar ahir la possibilitat de presentar-se en unes primàries, si la direcció les acaba convocant, segons va explicar ahir en una entrevista a El Periódico. Preguntat per si volia repetir com a candidat, va explicar: “Junqueras em va dir que la seva intenció és fer primàries, cosa que em sembla correcta perquè és escrupolosament democràtica i perquè no temo l’escrutini de la militància. Però jo no li havia preguntat pel mètode, sinó per la seva preferència com a candidat. No em va respondre”. D’aquesta manera demostrava la seva fredor envers la nova direcció. Posteriorment, a la tarda, en una roda de premsa convocada per valorar la sortida de Rubalcaba del govern espanyol no va voler respondre sobre aquesta qüestió. DEBAT SOCIAL La UPEC tanca la setena edició de les seves jornades de debat “Si l’esquerra no defensa els valors de la democràcia i les polítiques socials no ho farà ningú”, amb aquestes paraules va concloure ahir l’exsecretari general de CCOO Antonio Gutiérrez Vegara l’última de les setze conferències que ha organitzat la UPEC entre el 4 i el 8 de juliol a la seu de la UGT de Barcelona. L’edició d’enguany ha girat a l’entorn de la crisi econòmica i els camins alternatius per poder-la superar, que, segons l’organització i molts dels convidats que han intervingut en les conferències, els polítics no estan duent a terme de la millor manera possible. POLÈMICA AMB L’AJUNTAMENT Manifestació independentista sense permís per al concert Sota el lema Pel nostre futur: independència, i amb polèmica amb l’Ajuntament, la manifestació que vol recuperar l’essència del 10-J sortirà a les 6 de la tarda de la plaça Urquinaona, convocada per 150 entitats. Els organitzadors s’han queixat de traves administratives. L’Ajuntament assegura que no ha autoritzat la instal·lació de l’escenari per al concert final al passeig Lluís Companys perquè hi ha un acte esportiu. Tampoc permet muntarlo al costat del monument a Rafael Casanova: s’ha denegat a petició de la Guàrdia Urbana perquè hauria provocat problemes de mobilitat, segons l’Ajuntament. DISSABTE 9 DE JULIOL DEL 2011 22 FUNDACIÓ CATALUNYA EUROPA Castells es posa al timó del fòrum catalanista de Maragall JOAN CORTADELLAS L’entitat es reorganitza i agafa impuls en vigílies del congrés del PSC Mascarell comparteix protagonisme amb destacats membres del partit socialista EL PERIÓDICO BARCELONA D esprés d’un període d’allunyament voluntari de la vida pública, l’exconseller d’Economia Antoni Castells torna a reclamar un paper actiu en el debat polític català. Si fa una setmana va trencar el seu silenci i va reaparèixer al Cercle d’Economia per donar la seva versió sobre l’estat de les finances de la Generalitat, ahir va comparèixer per presentar les línies mestres de la nova etapa de la Fundació Catalunya Europa, entitat d’esperit europeista i catalanista fundada per Pasqual Maragall fa quatre anys i que ara pretén recobrar un nou impuls amb la incorporació de Castells com a nou president del consell assessor. La fundació, creada per l’expresident de la Generalitat en el moment en què es va distanciar definitivament de l’aparell del PSC, reuneix destacats membres del sector més catalanista del partit socialista, com el també exconseller Ernest Maragall, que presideix el comitè executiu. En el consell assessor de l’entitat també hi figura l’actual conseller de Cultura, Ferran Mascarell. / La decisió de reactivar la fundació es produeix quan falten poc més de tres mesos per a la celebració del congrés del PSC, de manera que ha estat interpretada com un intent d’influir des de fora en el debat intern del partit. Castells va voler aclarir ahir els dubtes sobre aquesta qüestió: «No es tracta de fer un partit polític i, menys encara, d’una facció dins d’un partit polític. Aixequem el dit per assenyalar la lluna; que ningú interpreti que aixequem el dit per ficar-lo a l’ull de ningú». EL DIT I LA LLUNA 33 Castells (dreta) observa Ernest Maragall en l’acte d’ahir. ANTONI CASTELLS EXCONSELLER D’ECONOMIA «No es tracta de fer una facció. Aixequem el dit per assenyalar la lluna, no per ficar-lo a l’ull de ningú» J. FÈLIX BALLESTEROS ALCALDE DE TARRAGONA «Els candidats [del PSC], tret de sorpreses, sortiran d’entre Pere Navarro, Miquel Iceta i Àngel Ros» L’exconseller, que va voler subratllar la «infinita estima» que sent per Pasqual Maragall i el seu llegat polític, va aclarir que la Fundació Catalunya Europa aspira a ser «un referent polític que pren partit», «crea opinió» i «influeix» sobre els grans temes de debat a Catalunya i a Europa. Mentrestant, els dirigents del PSC segueixen prenent posició de cara al congrés de l’octubre. L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, va declarar ahir a Catalunya Ràdio que Miquel Iceta, a qui va definir com «un valor extraordinari del partit», podria ser «perfectament» el primer secretari dels socialistes catalans, i va assenyalar que els candidats, «tret de sorpreses», sortiran de la terna formada per Iceta i els alcaldes de Lleida i Terrassa, Àngel Ros i Pere Navarro, respectivament. H El PP no recolzarà la investidura de Cascos Aguirre adverteix contra El PNB només vol veure la descentralització ‘ertzaines’ a la Vuelta Els populars asturians van anunciar la seva intenció de no presentar candidat i abstenir-se en la votació d’investidura del nou president autonòmic, que tindrà lloc la setmana que ve. El PP va lamentar que Álvarez-Cascos hagi rebutjat la seva oferta de pacte i prefereixi un Govern «feble» i sense majoria. La PRESIDENTA de la Comunitat de Madrid va afirmar ahir, en un acte de la Faes, que si continua la «carrera desenfrenada» de les autonomies per guanyar transferències i canviar els estatuts, es corre el perill que Espanya es converteixi en una «serva» de les comunitats o sembli que és «la divuitena autonomia». El PNB aprofitarà la pròxima sessió parlamentària de control al Govern per demanar explicacions pel fet que la Guàrdia Civil escorti la Vuelta Ciclista a Espanya en una etapa al seu pas per Euskadi, tenint en compte, assenyala, que les competències de trànsit estan transferides a l’Ertzaintza. SEGRE Dissabte, 9 de juliol del 2011 CATALUNYA/ESPANYA/MÓN PANORAMA 19 ECONOMIA CRISI L’Íbex tanca la pitjor setmana de l’any pels dubtes sobre la banca italiana La borsa espanyola perd un 2,53% i la prima de risc supera els 280 punts bàsics || Les noves proves a les entitats financeres es publicaran el dia 15 de juliol SERGIO BARRENECHEA/EFE AGÈNCIES ❘ MADRID ❘ L’Íbex 35 ha perdut un 5,28% durant la setmana i un 2,53% en la sessió d’ahir, la pitjor setmana des del novembre passat, arrossegat pels rumors sobre la banca italiana i per l’augment de la taxa de desocupació nord-americana durant el mes de juny. De la mateixa manera, la prima de risc d’Espanya va tornar ahir a la zona dels màxims des de la creació de l’euro al repuntar fins als 284,6 punts bàsics. L’important repunt de la prima de risc italiana, que va marcar nous màxims des de la creació de l’euro, va aixecar les sospites sobre la falta de solvència dels bancs italians, un factor que va portar UniCredit, principal banc del país, a caure més d’un 7 per cent i a ser suspès momentàniament de cotització. Itàlia, país on el deute públic se situa a nivells superiors al 120 per cent del PIB, sembla haverse convertit en el nou focus de totes les mirades davant de la possibilitat que la crisi grega s’estengui per més països europeus dels anomenats perifèrics. Advertit per Moody’s i Standard & Poor’s sobre una possible rebaixa en la seua qualificació creditícia, el Govern de Silvio Berlusconi no acaba de generar confiança, tot i la recent Canvis en la fundació de Pasqual Maragall ❘ BARCELONA ❘ Membres de l’ala més catalanista del PSC, vinculats al llegat de Pasqual Maragall, s’han reorganitzat al voltant d’una fundació europeista creada per l’exlíder socialista per influir amb veu pròpia en els grans debats polítics, amb el concurs, entre d’altres, d’Antoni Castells, Ernest Maragall i Ferran Mascarell. Condemnada per pegar al seu fill a Mallorca ❘ PALMA ❘ L’Audiència de Palma va condemnar ahir a 12 anys de presó una dona per pegar a Llucmajor (Mallorca) al seu fill adoptiu de 6 anys fins a deixar-lo en estat vegetatiu. En canvi, va absoldre el pare a l’entendre que no va poder evitar-ho. Imputats pels falsos ERO a Andalusia La borsa espanyola registra una setmana de caigudes pels dubtes als països perifèrics a Grècia. Invertirenborsai deutela“guardiola” ■ CiU ha presentat al Senat un paquet d’esmenes al projecte de llei de reforma de les pensions, entre les quals proposa invertir la “guardiola de les pensions” en borsa, a més de comprar deute autonòmic. aprovació d’un pla d’ajust de 48.000 milions d’euros, que no ha quedat exempt de controvèrsia. Enmig de la polèmica hi ha el ministre d’Economia, Giulio Tremonti, a qui Berlusconi assenyala com a promotor d’una norma que podria haver afavorit els interessos del seu grup empresarial, Fininvest, i que finalment va ser retirada. D’altra banda, la UE estudia concedir sis mesos de termini als bancs i caixes d’estalvis que no superin els requisits mínims en les noves proves de solvència a la banca, que es publicaran el pròxim 15 de juny, per recapitalitzar-se. Per la seua part, l’economia espanyola ha mantingut el ritme de feble creixement en el segon trimestre i ha avançat un 0,2% del PIB respecte a l’anterior, segons els càlculs del BBVA. ❘ SEVILLA ❘ La jutge que investiga els expedients de regulació d’ocupació fraudulents va imputar ahir cinc delictes de tràfic d’influències i cinc de prevaricació a un exregidor del PSOE de Camas per haver cobrat prejubilacions “il·lícites”, i a dos “intrusos” més en els ERO de dos empreses. Mor un nen ofegat en un parc aquàtic ❘ ALMERIA ❘ Un nen de 5 anys, tutelat per la Junta d’Andalusia, va morir ahir ofegat en un parc aquàtic de Vera (Almeria), a causa d’una aturada cardiorespiratòria al submergir-se a l’aigua. REVOLTES ÀRABS ECONOMIA ENQUESTES Gaddafi amenaça d’atacar Europa amb “màrtirs” libis i esmenta Espanya Gairebé la meitat dels espanyols rebutgen tornar a ajudar Grècia ❘ TRÍPOLI ❘ El líder libi, Muammar al-Gaddafi, va reaparèixer ahir en un missatge difós als seus partidaris per amenaçar de llançar atacs “ull per ull i dent per dent” a Europa en represàlia pels bombardejos de l’OTAN contra ell. “Centenars de libis seran màrtirs a Europa. Us dic que això és ull per ull, dent per dent, però els donarem l’oportunitat de tornar en si”, va proclamar el líder libi. Gaddafi va insistir que el règim no caurà perquè “descansa sobre el poble i no sobre Gaddafi” i va exigir a l’Aliança Atlàntica que cessi en els atacs, perquè, altrament, se’n penedirà quan la guerra es traslladi a Europa. A més, va fer referència als antics territori àrabs, com el sud ❘ MADRID ❘ Un 44% dels espanyols es manifesten en contra de tornar a ajudar l’economia grega davant de les dificultats que continua travessant, davant d’un 41% que hi estan a favor, segons reflecteix l’últim baròmetre d’opinió de l’institut d’idees Real Instituto Elcano, publicat ahir. A més, aquest suport varia en funció de la ideologia de l’enquestat. Si entre els espanyols d’esquerra, un de cada dos dóna suport a Grècia, entre els simpatitzants de la dreta baixa a un de cada tres. I és que un 67 per cent dels espanyols pensen encertadament que les dificultats de Grècia poden afectar el nostre país. A més, un 45 per cent creuen que la crisi ha empitjorat en aquests d’Andalusia, les illes Canàries, Sicília i altres illes del Mediterrani. Entre altres qüestions, Gaddafi va acusar l’OTAN de sentir enveja, perquè “Déu no els ha concedit el regal del petroli”. D’altra banda, almenys disset manifestants van morir ahir per trets de l’exèrcit i de les forces de seguretat en diferents punts de Síria en una nova jornada de protestes, batejada com el Divendres del No al Diàleg. Per la seua part, desenes de milers d’egipcis van tornar a protagonitzar una jornada de reivindicació festiva a l’emblemàtica plaça deTahrir del Caire, on van exigir a l’exèrcit que acceleri les reformes democràtiques. A Jordània, també es van viure protestes. Merkel perd simpatia a Espanya per la ‘crisi del cogombre’ Angela Merkel. últims mesos i només un de cada deu opina que ha millorat. Només un de cada tres espanyols atribueix les dificultats econòmiques per les quals travessa el nostre país a factors ex- clusivament nacionals. La resta es divideix entre els que parlen només de factors internacionals (24%) o de la conjunció de tots dos (41%). La imatge de la cancellera alemanya,Angela Merkel, també perd adeptes entre els espanyols. La crisi del cogombre, fonamentalment, però també els plans d’ajust a la Unió Europea, que els espanyols atribueixen a l’alemanya, expliquen que la nota de Merkel baixi d’un notable (6,7) a un aprovat des del sondeig anterior el febrer passat. No obstant, amb un 6 sobre 10, continua sent la líder internacional més ben valorada a Espanya, només al darrere del president dels Estats Units, Barack Obama, que obté un 6,7. EL MUNDO. SÁBADO 9 DE JULIO DE 2011 15 CATALUNYA >EL ACUERDO PRESUPUESTARIO / La reacción de la oposición La esencia del pacto Reducción administrativa > La minoración del 20% de las aportaciones a los ‘chiringuitos’ supondrá un ahorro de 1.200 millones este año. El Govern eliminará el 10% de estas entidades en 2011 y el 25% en esta legislatura. Artur Mas destaca la «responsabilidad» del PP, pero asegura que el acuerdo presupuestario no comporta un pacto estable Estabilidad presupuestaria Barcelona > Antes de que acabe 2012 se aprobará una ley de equilibrio presupuestario. El presidente del PSC en el Parlament y jefe de la oposición, Joaquim Nadal, denunció ayer que CiU jamás quiso pactar con los socialistas su primer presupuesto y advirtió de que si el pacto entre CiU y PP tiene continuidad con la ley Ómnibus, el PSC se desmarcará. «CiU ha pactado los presupuestos con el PP porque ha querido y porque nunca ha querido pactar con nadie más», aseguró. «Hoy [por ayer] se ha certificado lo que ya sabíamos hacía meses que pasaría. No es una cuestión de nombres, no es un pacto del Majestic, sino un pacto del Palau (de la Generalitat)», subrayó Nadal después de que Alicia Sánchez-Camacho hiciese público el acuerdo. Nadal agregó que «es del todo evidente que, en los mismos términos en que CiU ha elegido pactar con el PP los presupuestos, CiU tendrá que explicar por qué decide elegir unos y no otros en temas como la política económica, lingüística, educativa, sanitaria y ocupacional». «¿Con qué nervio y temple nacional todos estos temas CiU los tratará y con quién?», se preguntó, informa Europa Press. Por su parte, el líder de ICV-EUiA, Joan Herrera, aseguró que el pacto presupuestario entre el Govern y el PP demuestra que el presidente, Artur Mas, «siempre acaba anteponiendo su dimensión conservadora por delante de la defensa del país». Herrera dijo no sentirse sorpren- ‘Embajadas’ en el exterior > Se reorientarán para que ayuden a las empresas catalanas a internacionalizarse y se coordinarán con la diplomacia española. Menos recortes > El ahorro se destinará a reducir los ajustes en sanidad, educación y bienestar. Se incentivará la compra unitaria de medicinas y se invertirán nueve millones en la lucha contra el fracaso escolar. Unos 18 millones, equivalentes al 60% del fondo de contingencia, si no se emplea en 2011, se dedicarán a evitar recortes sanitarios. Sanidad y educación > Se aporta una lista de hospitales y escuelas donde la inversión es prioritaria. Pymes y emprendedores > Se establecen incentivos fiscales y se reserva una línea de crédito público para estos colectivos. También se elaborará un plan de excelencia turística de las comarcas catalanas. del PP se garantizará la estabilidad de Cataluña». CiU tenía opciones más que variadas para pactar sus presupuestos. Podía haber negociado con el PSC o con Esquerra, pero rechazó a estos posibles socios porque ambos le exigían que renunciase a eliminar el Impuesto de Sucesiones a las rentas altas. Así fue como los populares se convirtieron en los socios de referencia de CiU, que está a seis escaños de la mayoría absoluta en el Parlament. Nacionalistas y PP ya se aliaron para suprimir el Impuesto de Sucesiones en su práctica totalidad. Del pacto de ayer, surgirán otras alianzas futuras, como la aprobación de la ley de estabilidad presupuestaria. Además, ambas formaciones han puesto en marcha ya un grupo de trabajo conjunto para negociar la Ley Ómnibus, una norma destinada en principio a mejorar la eficiencia de la Administración, aunque es en realidad un cajón de sastre que servirá para modificar unas 80 leyes referidas a los ámbitos más diversos. Pese a la buena sintonía entre CiU y PP, los nacionalistas quieren evitar a toda costa que los ciudadanos piensen que ésta es una reedición del famoso pacto del Majestic con José María Aznar. Por eso, no se cierran puertas y se muestran abiertos a negociar otros asuntos con el resto de partidos. Nadal denuncia que CiU no quiso negociar con el PSC dió para nada con este acuerdo, porque CiU y PP «comparten el mismo modelo, y sus programas electorales coinciden plenamente», y puso el ejemplo de «la política fiscal y los recortes que defienden». Para el ecosocialista, el acuerdo tendrá consecuencias sobre la calidad de la educación pública y la sanidad, pues ni CiU ni PP quieren «exigir nada a la economía especulativa», cargando todos los esfuerzos sobre los usuarios de estos servicios. Además, tildó el pacto como «el de Puigcercós no descarta llegar a acuerdos con CiU en «otros ámbitos» Herrera denuncia que Mas «ha antepuesto su dimensión conservadora» Rivera considera que Camacho ha dado un cheque en blanco al soberanismo Los miembros de esta fundación Castells y Maragall. / DOMÈNEC UMBERT Ayuda a los Ayuntamientos > Se mejora la dotación del fondo de cooperación local. Modernizar la justicia > El Govern deberá garantizar la renovación del equipamiento informático de la oficina judicial. Anexo sanitario > Se mejorará la atención primaria, se impulsará la coordinación asistencial y se priorizarán las cirugías de riesgo en las listas de espera sanitarias. Se fomentará la compra de medicamentos genéricos. Se unificarán los procesos de compra, almacenaje y distribución de medicinas. Los ‘maragallistas’ reflotan una fundación para tener voz Miembros del ala más catalanista del PSC, vinculados al legado de Pasqual Maragall, se han reorganizado en torno a una fundación europeísta creada por el ex líder socialista para influir con voz propia en los grandes debates políticos. Los ex consellers Ernest Maragall y Antoni Castells presentaron ayer las líneas maestras de esta nueva etapa de la Fundació Catalunya Europa. La entidad, con ideario europeísta y catalanista, fue fundada por Pasqual Maragall hace cuatro años, en el momento de su definitivo distanciamiento con respecto al aparato del PSC. «No se trata de hacer un partido político y menos aún una fracción dentro de un partido político. Levantamos el dedo para señalar la luna. Que nadie interprete que levantamos el dedo para meterlo en el ojo de nadie», dijo Castells. La fundación aspira a ser «un referente político que toma partido» e «influye» sobre los grandes temas a debate en Cataluña y en Europa. El conseller Ferran Mascarell sigue estando en el consejo asesor de la entidad. la vergüenza», porque Mas y el Govern no dan la cara para explicar lo pactado, algo que «sí hizo SánchezCamacho», informa Europa Press. El presidente de Esquerra, Joan Puigcercós, también criticó el pacto al considerar que es contrario a los intereses de Cataluña, pero mantuvo la mano tendida a Mas para llegar a acuerdos en otros ámbitos. Puigcercós aseguró que unas cuentas avaladas sólo por nacionalistas y populares no serán impedimento para que ERC siga negociando aspectos como la ley Ómnibus, donde los trabajos están «muy avanzados». El secretario general de SI, Uriel Bertran, acusó a CiU de haber convertido el PP en el «caballo de Troya» de la política catalana. Y el presidente de Ciutadans, Albert Rivera, afirmó que el pacto presupuestario es un «cheque en blanco al soberanismo» por parte del PP. En cambio, el presidente de la Generalitat, Artur Mas, destacó la «responsabilidad» del PP por el acuerdo alcanzado, pero afirmó que no significa «ni mucho menos» un acuerdo para todo con los populares. Al preguntársele si le sorprende este apoyo del PP tras enfrentamientos anteriores, Mas reconoció que efectivamente los ha habido y que no descarta nuevos choques, pero que «quizás este acuerdo cree un clima más positivo para otro tipo de acuerdos. Ya se verá». En opinión de Mas, el PP ha asumido una responsabilidad que le tocaba menos que a otros partidos como PSC y Esquerra, ya que éstos han formado parte del Govern dos legislaturas: «Le tendí la mano al PP, al PSC y a Esquerra, y, de ésos, dos me dijeron que no y uno se avino a negociar», relató. El president destacó también que a los tres partidos se les dijo lo mismo, incluso que sería CiU el que asumiría la carga de hacer unos «presupuestos austeros e incluso dolorosos», pero necesarios para el buen funcionamiento de Cataluña. Añadió que no les pidió el apoyo explícito a las cuentas, sino sólo favorecer su aprobación al menos absteniéndose: no lo hicieron Esquerra ni PSC, mientras que el PP se mostró favorable a negociar: «Nosotros acabamos negociando». Sin embargo, indicó que la conclusión de este acuerdo no supone nada más que un pacto sobre presupuestos, y no significa que sea para todo, ni que reedite viejos pactos del pasado. E insistió en que su Ejecutivo «tenderá la mano a todas las formaciones» con otras leyes, como la Ómnibus, orientada, entre otras cosas, a adelgazar la administración para reactivar la economía. «Tengo la mano tendida, pero algunos piensan que es mejor no ayudar al Govern para intentar entorpecer su labor y así ganar cierto rédito en Cataluña», concluyó el presidente catalán en alusión a republicanos y socialistas. 26 DISSABTE, 9 DE JULIOL DE 2011 | Diari de Girona CATALUNYA La Generalitat tanca l'Hospital Dos de Maig i el torna a la Creu Roja Salut garanteix la reubicació d’una part dels 400 empleats que treballen en aquest centre BARCELONA | EFE/DdG L'Hospital Dos de Maig de Barcelona, que ofereix atenció concertada amb la sanitat pública a 135.000 usuaris, tancarà els seus serveis a partir del setembre vinent perquè la Generalitat ha tornat l'edifici a la seva propietària, la Creu Roja, davant la falta de recursos econòmics per comprar-lo. L'hospital s'ha vist abocat al tancament després que, segons que va informar la Creu Roja, la Generalitat li comuniqués fa uns dies que donava per acabades les negociacions que mantenia des de 2007 amb l'organització humanitària per a la compra total o parcial de l'edifici, que estava cedit gratuïtament a la sanitat pública. El tancament del Dos de Maig dibuixa un futur incert per als més de 400 treballadors del centre, encara que el Departament de Salut va assegurar el trasllat de part de la seva plantilla a l'Hospital Moisés Broggi a Sant Joan Despí, que es va posar en marxa l'any pas- EFE sat. De fet, en conèixer la notícia del tancament en una assemblea, els treballadors van sortir al carrer per protestar i reclamar una solució laboral per als 400 empleats de l'hospital, amb pancartes en les quals es podia llegir «Aquest hospital és del barri», «Generalitat, compra l'edifici ja». Atenció garantida El Departament de Salut, de la seva banda, va emetre un comunicat en el qual va assegurar que estava garantida l'atenció sanitària als usuaris de l'hospital en altres centres pròxims del barri. Salut, que va declinar facilitar més informació sobre el cas remetent-se al comunicat, va afirmar que reforçarà un «equipament comunitari d'alta resolució» a la mateixa illa de cases on funciona el centre d'atenció primària Dos de Maig. Aquest equipament, segons Salut, integrarà serveis d'atenció pri- LLEIDA | EFE/DdG Un grup de treballadors va protestar, ahir, en contra del tancament. mària, urgències, el programa del malalt crònic i orientació comunitària i s'ubicarà sobre l'edifici dels actuals ambulatoris Gaudí i Sagrada Família. Aquest centre rep malalts derivats d'hospitals barcelonins, especialment del pròxim Hospital de Sant Pau, i també de l'Hospital Clí- nic i altres, a més d'atendre urgències, en un nombre que l'any passat va ascendir a 45.000, segons fonts dels treballadors. Les retallades sanitàries ja havien afectat l'Hospital Dos de Maig i les últimes setmanes s'havien tancat dues plantes. Els maragallistes es reorganitzen per tenir més veu i compten amb Mascarell Castells descarta fer un nou partit i diu que la fundació actuarà com un laboratori d’idees BARCELONA | EFE/DdG Membres de l'ala més catalanista del PSC, vinculats al llegat de Pasqual Maragall, s'han reorganitzat al voltant d'una fundació europeista creada per l'exlíder socialista per influir amb veu pròpia en els grans debats polítics, amb el concurs, entre d'altres, d'Antoni Castells i Ferran Mascarell. L'exconseller Ernest Maragall, germà de Pasqual Maragall, i el propi Antoni Castells van presentar ahir, en un acte a la seu de la representació de les institucions europees a Barcelona, les línies mestres d'aquesta nova etapa de la Fundació Catalunya Europa. Aquesta fundació, de sensibilitat europeista i catalanista, va ser fundada per Pasqual Maragall fa quatre anys, en el moment del seu definitiu distanciament respecte a l'aparell del PSC. Això no obstant, i malgrat que aquest rellançament de la fundació arriba a tres mesos que se celebri el congrés del PSC, Castells va intentar dissipar equívocs que poguessin desprendre's de l'acte d'avui: «No tinc cap intenció d'anar-me'n del PSC per crear un nou partit polític». «No es tracta de fer un partit polític i encara menys una fracció dins d'un partit polític. Aixequem el dit per assenyalar la lluna. Que ningú no interpreti que aixequem el dit per a ficar-lo a l'ull de ningú», va remarcar Castells, que va destacar la seva «infinita estima cap a Pasqual Maragall» i el seu llegat L’Audiència vol un informe sobre el setge al Parlament BARCELONA | EFE/DdG L'Audiència Nacional ha remès un ofici als Mossos d'Esquadra en el qual li demana un informe sobre el setge que va patir el Parlament de Catalunya el passat 15 de juny, en el marc de les protestes dels «indignats» en contra de l'aprovació de les retallades en els pressupostos de la Generalitat. Segons que van informar fonts d'Interior, la secció sisena de l'Au- diència Nacional havia demanat a la policia catalana que li remetés un informe sobre l'avanç de la investigació que manté oberta conjuntament amb la Fiscalia de Barcelona per intentar identificar les persones que el 15-J van intentar impedir l'entrada dels diputats a la cambra catalana. Durant aquella jornada, grups radicals d'«indignats» van sacsejar i insultar diversos diputats. Detingut un jove acusat de dues agressions sexuals comeses a Lleida polític. La reactivació d'aquesta fundació no pretén ser l'«embrió» d'un renascut Partit Demòcrata Europeu, creat per Pasqual Maragall quan va abandonar la militància del PSC. Crear opinió Però el que sí que aspira a ser la Fundació Catalunya Europa és «un referent polític que pren partit» i «influeix» sobre els grans temes de debat a Catalunya i a Europa, va aclarir l'exconseller. La fundació actuarà com a «think tank» o laboratori d'idees del progressisme europeista i catalanista, dedicat a «crear opinió» i a «contribuir a crear grans consensos de país», segons Castells. En aquesta nova etapa de la Fundació Catalunya Europa, Castells serà el president del consell assessor de l'entitat, on segueix estant l'actual conseller de Cultura, Ferran Mascarell, així com Jaume Badia, Germà Bel, Gabriel Colomé, Antoni Comín, Anton Costas, Ramon Folch, Àlex Masllorens, Joan Massagué, Jordi Mercader, Pedro Nueno, Francesc Morata, Joaquim Prats o Joan Manuel del Pozo. Entre els membres del patronat de la fundació també hi figura Joan Clos. El president de la fundació segueix sent simbòlicament Pasqual Maragall, encara que el president del comitè executiu és el seu germà Ernest i el director de l'entitat és Max Vives-Fierro. Detinguts a Barcelona dos atracadors multireincidents BARCELONA | EFE/DdG La Policia Nacional ha detingut a Barcelona dos suposats atracadors multireincidents acusats d'assaltar diverses joieries i sucursals bancàries a la localitat francesa de Lió i que havien fugit a Espanya per refugiar-se de la policia francesa. Segons que va informar ahir la policia, els dos arrestats eren membres d’un grup format per sis persones, que ja es dóna per desarti- culat, que perpetrava els seus atracaments amb armes de guerra, com fusells i subfusells. Es dóna el cas que els altres quatres suposats membres de la banda criminal ja havien estat detinguts a França per la policia francesa, en una operació en la qual es va descobrir que els altres dos integrants del grup ja havien fugit a Barcelona, on s'ocultaven en un pis llogat utilitzant documentació falsa. La Policia catalana i la Guàrdia Urbana de Lleida temien que el violador que va abusar aquesta setmana de dues joves a la ciutat amb escasses hores de diferència pogués cometre una nova agressió sexual si no era detingut amb rapidesa. El presumpte agressor, Kamen Zama R., de 19 anys, raça negra i veí de Lleida, va ser detingut finalment ahir a la matinada al carrer Roca Llaurador, el mateix en què es va produir la segona violació, a la zona del teatre de l'Escorxador, per una patrulla que realitzava tasques de vigilància al barri. El detingut, que previsiblement passarà avui davant del jutge de guàrdia, està acusat d'agredir sexualment dues joves i de robar-los posteriorment amenaçant-les amb un ganivet, segons que va explicar l'intendent dels Mossos David Boneta, responsable de l'Àrea Bàsica Policial del Segrià. Mig centenar d'efectius dels Mossos d'Esquadra, amb la col·laboració de la Guàrdia Urbana, van participar en un dispositiu policial de «gran envergadura» que es va posar en marxa dimecres passat, després de tenir constància de la primera violació, per intentar localitzar i arrestar l'autor dels assalts sexuals. ICV acusa Albiol de mentir en dues notícies sobre immigració BADALONA | EFE/DdG El grup ICV-EUiA de Badalona va acusar ahir l'alcalde Xavier García Albiol (PP) de «mentir o dir mitges veritats» en dues notícies relacionades amb el control de la immigració al municipi. Els ecosocialistes van assenyalar en un comunicat que el passat 27 de juny el govern popular de la ciutat va anunciar el suposat desmantellament d'un magatzem sobreocupat «que s’utilitzava com a pis pastera amb 66 matalassos». Aquesta informació va ser matisada quan l'Ajuntament va reconèixer a ICVEUiA que no tenien coneixement que al citat magatzem visquessin 66 persones i que «afortunadament, no va caldre fer cap actuació de reallotjament provisional». Troben les restes d'un cos esquarterat al riu Segre Agents dels Mossos d'Esquadra han localitzat durant la darrera setmana diverses parts d'un cos humà en diferents punts del riu Segre al seu pas per Lleida. | 8 Política | AVUI DISSABTE, 9 DE JULIOL DEL 2011 Muriel Casals Presidenta d’Òmnium Cultural “Espanya és un llast, perquè ens maltracta” CATALUNYA · “No volem que ens aixafin més, volem respirar” MANIFESTACIÓ · “El 10-J va servir per veure que hi ha una voluntat àmplia per part del poble de voler decidir el futur i que s’han de fer passos endavant cap a més sobirania” El perfil Marc Bataller D Professora d’economia, Muriel Casals va entrar a la presidència d’Òmnium el 2010 en substitució de Jordi Porta. Aquest any l’entitat celebra el cinquantè aniversari i dilluns farà un acte de commemoració a l’Auditori de Barcelona. BARCELONA emà farà un any de la superlativa manifestació en què un milió i mig de persones van sortir al carrer després de la sentència contra l’Estatut. Òmnium Cultural va portar les regnes de l’organització d’aquella protesta. Per a què va servir el 10-J? Els papers legals [amb referència a l’Estatut] no s’han modificat, però els polítics i socials sí. Ara sabem que hi ha una voluntat molt àmplia per part del poble de voler decidir el futur i que s’han de fer passos endavant cap a més sobirania. Ho vam veure a la manifestació i també a les consultes. Muriel Casals fotografiada aquesta setmana a la seu d’Òmnium a Barcelona ■ JOSEP LOSADA Els polítics van entendre el missatge de la ciutadania? Crec que sí, però apliquen una prudència extrema. S’ha vist que ara el seu llenguatge és diferent i tenen assumit tant el concepte del dret a decidir com la injustícia de la relació fiscal amb Espanya. La va decebre la classe política? Primer va haver-hi el soroll previ pel lema i després es va trencar la unitat. No, perquè cadascú feia el paper que li tocava, tant nosaltres com a entitat com ells com a partits. Del tracte personal en tinc un bon record i no faria servir la paraula decepció, perquè els necessitem molt. Creu que l’efecte del 10-J es notarà d’aquí a un temps? Es va notant, però la política té uns ritmes diferents que el poble, que som més impacients. Hem de trobar el ritme adequat sobre com modifiquem la nos- tra relació amb Espanya. Espanya és un llast? Sí, perquè ara, per exemple, hem de tornar a defensar un sistema educatiu que funciona. No volem dedicar esforços a això ni a defensar-nos contínuament de les agressions de les institucions espanyoles. Ens donen massa feina. A més, els espanyols, en lloc d’alegrar-se de la força de Catalunya en exportacions o èxits esportius, ens Castells es refugia a la casa del maragallisme Sergi Picazo BARCELONA La reactivació política d’Antoni Castells i del sector catalanista del PSC arribarà en els pròxims mesos a través de la Fundació Catalunya Europa, un think tank creat fa quatre anys per Pasqual Maragall i que ahir va reaparèixer amb força. A tres mesos del congrés del PSC, l’exconseller Castells ha estat escollit president del consell assessor de la fundació i l’encara diputat socialista Ernest Maragall, vicepresident. L’objectiu oficial d’aquesta plataforma política és, en paraules de Maragall, “fer present Catalunya a Europa i Europa a Catalunya”, però també influir amb veu pròpia en els grans debats catalans. La fundació, progressista, europeista i catalanista, va ser fundada per Pasqual Maragall fa quatre anys després de l’últim distanciament amb el PSC. Tot i això, Castells i Ernest Maragall van negar ahir cap intenció de crear maltracten i no ens ajuden. No volem que ens aixafin més, volem respirar [...]. Hem de saber trobar la fórmula per ser una de les parts riques, desenvolupades i culturals d’Europa i necessitem més espai de maniobra. La va sorprendre que el clam més escoltat en la marxa fos el d’“independència”? Sí que em va sorprendre la naturalitat d’aquell clamor. La manifestació l’havíem pensat com un nou partit ni de recuperar la idea del Partit Democràtic de Maragall. “No es tracta de fer un partit i encara menys una fracció dins d’un partit”, va explicitar Castells davant els rumors de trencadissa. Això sí, l’exconseller d’Economia torna a l’arena política i, segons admet: “Vull fer un salt d’activitats polítiques” després d’uns mesos de silenci trencat fa uns dies amb la conferència al Cercle d’Economia per defensar la gestió del tripartit. Un dels assessors de la fundació serà Ferran Mascarell. ■ una protesta i es va convertir en una proposta. Aquest seria el desig final, però hem de veure com es fa el camí. Però políticament l’independentisme va sortir afeblit a les eleccions al Parlament i un dels grans beneficiats va ser el PP. El PP té una proposta molt clara, que com a institució evidentment no és la nostra. Però com a Òmnium hem de tenir els ulls oberts i també veure que hi ha una part significativa de ciutadans catalans als quals l’opció Espanya els fa il·lusió. Què canviaria d’aquell dia? Potser hauríem d’haver hagut de ser més hàbils en assegurar l’arrencada de la marxa. Aquí va haver-hi un moment bonic quan el president Jordi Pujol va dir: “A veure, aquí qui mana? Si no sabeu organitzar bé una manifestació, com farem el país?”. Per què Òmnium no s’ha adherit a la manifestació independentista d’avui? Ho veiem amb simpatia i tot el respecte, però la nostra feina no és organitzar manifestacions. Tampoc creiem que s’hagi de celebrar l’aniversari del 10 de juliol, perquè ja tenim l’11 de setembre per reivindicar-nos com a catalans. ■ Ernest Maragall i Antoni Castells presenten la reactivació de la Fundació Catalunya Europa ■ MAR ROCABERT / ACN 12 LA GACETA Sábado, 9 de julio de 2011 Política_ Javier Algarra El doble rasero A Teddy Bautista, que podría ser condenado a 10 años de cárcel por graves delitos, le dejan en libertad sin ianza y sólo le retiran el pasaporte. Por contra, a Francisco Correa, al que llaman “cerebro del caso Gürtel”, le tienen en prisión preventiva hace más de dos años, y cuando deciden dictar ianza, la establecen en 15 millones de euros, una de las más elevadas de la historia. La cantidad más alta fue la que, el 25 de junio de 1999, dictó la Audiencia Nacional a Javier de la Rosa, entonces en prisión preventiva por el caso Torras: cinco mil millones de pesetas (30 millones de euros), que siete meses después fue rebajada a 500 millones de pesetas. A Mario Suele prevalecer la cantidad de dinero que el sujeto pueda tener a buen recaudo Conde, en el año 1995, le impusieron entonces 2.000 millones de pesetas (12 millones de euros), y al traicante de armas sirio Monzer al Kassar se la fijaron en mil millones de pesetas (seis millones de euros). Resulta curioso el mecanismo que se aplica a la hora de poner precio a la libertad de un preventivo, es decir, una persona que debe ser juzgada y que goza, por tanto, de presunción de inocencia. Suele prevalecer la cantidad de dinero que el sujeto en cuestión pueda tener a buen recaudo y el riesgo de fuga. Aunque en el caso de Teddy Bautista nos preguntamos, si no existe ese riesgo de evasión, por qué se le retiene el pasaporte. Pero la comparación más sangrante es siempre la que se establece con los asesinos de ETA. Un tipo como Troitiño ha pasado 13 meses en prisión por cada persona a la que ha matado. Si uno echa cuentas, se convence de que es más barato acabar con la vida de alguien que meter la mano en la caja del dinero. Los etarras lo tienen claro. Después de derramar la sangre de los inocentes, ahora tienen a sus contables de Bildu manejando el presupuesto de las instituciones. Ya no hace falta extorsionar con el mal llamado impuesto revolucionario. Ahora administran legalmente nuestros impuestos. Alicia Sánchez-Camacho dejó claro que el acuerdo alcanzado con CiU busca, sobre todo, “garantizar la estabilidad”. / EFE PP y CiU sientan en Cataluña las bases para futuros pactos a escala nacional Sánchez-Camacho habla de “nueva etapa”, pero Mas descarta otro ‘Majestic’ ● La Generalitat logra la abstención de los populares en los presupuestos Miguel Maristany. Barcelona El fulgurante aumento de representación parlamentaria que obtuvo el Partido Popular en las últimas elecciones catalanas hacía presagiar que la formación liderada por Alicia Sánchez-Camacho se convertiría en la gran aliada del naciente Gobierno de CiU. Más aún teniendo en cuenta el presumible porvenir del Gobierno de la Nación. Los líderes han cambiado y las circunstancias también, pero aquellos Aznar y Pujol, que sellaron el pacto del Majestic, podrían llamarse Rajoy y Mas en la próxima primavera; con Sánchez-Camacho allanando el terreno en lo único que preocupa hoy a ambas formaciones: la economía. Así, la Generalitat llegó ayer a un acuerdo con el PP catalán para aprobar los presupuestos catalanes para lo que resta de año. Sánchez-Camacho aseguró que fue ella quien evitó la fotografía conjunta con el president Mas, pero quiso dejar claro que ambas formaciones entran en una “nueva etapa de colaboración y trabajo”. Tanto la presidenta de los populares catalanes como Artur Mas se apresuraron a desmentir que se tratara del nacimiento de un Majestic II, pero tampoco tardaron en enfatizar las bondades del otro ni en intercambiar felicitaciones por el ejercicio de responsabiliEL HUESO DE LA NEGOCIACIÓN Menos dinero para empresas públicas El PP ha logrado arrancar a la Generalitat el compromiso de destinar un 20% menos del presupuesto a las empresas públicas y reducirlas un 25%. Además de una reorientación de las ‘embajadas’ catalanas. Unas cerrarán, las otras se centrarán en la promoción de la economía catalana. dad llevado a cabo. Tal como alegaba CiU cuando apoyaba los presupuestos generales de Aznar, Sánchez-Camacho insistió ayer en que estos no son sus presupuestos, sino que sólo se trata de “garantizar la estabilidad”. El portavoz de CiU en el Parlament, Jordi Turull, fue el encargado de agradecer públicamente el “gesto de responsabilidad” del PP para llegar a un acuerdo e invitó a las demás formaciones a seguir el ejemplo de los de Sánchez-Camacho. Sin embargo, el resto de partidos de la oposición lamentaron abiertamente la noticia. Joaquim Nadal, portavoz de los socialistas catalanes, aseguró que el acuerdo ha sido “cocinado, preparado, evaluado, instado y requerido por el PP, y aceptado sistemáticamente por CiU” y denunció un pacto global decidido de antemano. ERC tildó el acuerdo de “barato para CiU, pero muy caro para Cataluña” y los ecosocialistas de ICV lo tacharon de “pacto de la vergüenza”. El sector más soberanista del PSC se reorganiza en torno a la igura del ex consejero Castells Relanzan la fundación que puso en marcha Pasqual Maragall ● Cuentan con el apoyo de Ferran Mascarell, ahora en el Gobierno de Convergència X. G. Barcelona El ala catalanista del PSC, próxima al pensamiento del ex presidente de la Generalitat Pasqual Maragall, ha comenzado a articularse en torno a una fundación en la que tendrá un papel destacado el que fue consejero de Economía con el tripartito, Antoni Castells. La Fundació CatalunyaEuropa la puso en marcha Pasqual Maragall, con una clara vocación europeísta y catalanista. Ayer A ntoni Castells y el también ex consejero y hermano del fundador, Ernest Maragall, presentaron las líneas maestras del futuro de la fundación, a sólo tres meses del congreso del PSC en el que deberá decidirse el sucesor de José Montilla. La denominada alma catalanista del PSC piensa presentar batalla, quizá en solitario o llegando a algún pacto con la corriente Nou Cicle, que lidera Raimon Obiols. El hombre de consenso podría ser una de las figuras emergent e s del PSC , el alcalde de Lérida, Àngel Ros, que en la debacle electoral del 22 de mayo para los socialistas consig uió mayor ía absolut a en su municipio. Castells ha destacado su estima hacia Pasqual Maragall, pero ha dejado claro que no quiere fundar un nuevo partido. La f undación actuará como laboratorio de ideas y contará con el apoyo de Ferran Mascarell, actual consejero de Cultura con Convergència i Unió, y que también lo fue en el tripartito de Maragall. 12 Expansión Sábado 9 julio 2011 CATALUNYA Una sentencia permite volver a extraer piedra en India para la planta de Bangladesh Albert Salvador, jefe de gabinete de Trias Acciones para Brugera y Viñolas La prolongación de Sabadell se terminará en 2015, dos años más tarde de lo previsto CEMENTOS MOLINS Una sentencia del Tribunal Supremo de la India permitirá a Cementos Molins reanudar la extracción de piedra en unos terrenos de Meghalaya (India). Desde estas instalaciones se sirve el material a la planta de Lafarge Surma Cement,situada en lavecinaChhatak(Bangladesh)ydelaqueCementosMolinsposee un 29,45%. La empresa, con sede en Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat), tuvo que detener la producción el 5 de febrero de 2010. “Ello ha de permitir la pronta reanudación de las actividades extractivas en la cantera y la producción de clínker en la fábrica”, indicó en unanotaenviadaalaCNMV. BARCELONA Albert Salvador Sotillos,hasta ahora gerente del Círculo de Economía, ha dejado la institución tras una etapa de quince años para incorporarse al Ayuntamiento de Barcelona. Salvador se ha convertido en jefe de gabinete del nuevo alcalde de la capital catalana, Xavier Trias(CiU). COLONIAL Elpresidentedela inmobiliaria Colonial, Juan José Brugera, y el consejero delegadodelacompañía,PereViñolas, se han repartido un millón de acciones, valoradas en 4,7 millones de euros. Su entrega efectiva no tendrá lugar hasta enero de 2016, informa Europa Press. FGCEl conseller deTerritori i Sostenibilitat,Lluís Recoder,reconoció ayer que las obras de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) en Sabadell se demorarán hasta 2015 y la puesta en funcionamiento de la prolongación en la ciudad vallesana se retrasará dos años. “Tenemos que encontrarsoluciones para que el planeconómico financiero de Gisa no condicione la finalización de la obra y la podamos terminar antes”,afirmó Recoder.El cambio de calendario se explica,en parte,porquesoloseutilizaráunatuneladora,ynodos,parahoradar el subsuelo. Alargar la línea S2 en unos cinco kilómetros tendrá un costedeunos450millonesdeeuros. Salut cierra el hospital Dos de Maig de Barcelona El CZF se enfrenta al Puerto por los accesos ferroviarios Expansión.Barcelona CARTA/ El Consorci de la Zona Franca y otras empresas ubicadas en el polígono El hospital Dos de Maig de Barcelona cerrará sus puertas apartirdeseptiembre.Elcentro está gestionado por el Consorci Sanitari Integral (CSI), participado por el Departament de Salut y el Ayuntamiento de L’Hospitalet. El edificio volverá a manos de la Cruz Roja, que pretende instalar en el inmueble su sede centraldeBarcelona. El hospital, que funciona desde hace 80 años, cuenta conconsultasexternasyhabitaciones para ingresos hospitalarios, con una plantilla de 400 trabajadores y 135.000 usuarios. La conselleria aseguró ayer que buena parte de la actividad se ha trasladado ya al nuevo hospital Moisès Broggi, de Sant Joan Despí, y desvinculó el cierre de los recortes presupuestarios que están precipitando expedientes de regulación en varios centros. Por otro lado, los sindicatos alertaron de recortes de hasta el 14% en los servicios de ambulancias a partir de septiembre y aludieron a un estudio que establece que, si se tiene en cuenta el efecto de la inflación, el recorte real del gasto sanitario en 2011 será del 17,7%. barcelonés aseguran que el tren por la calle 4“partiría en dos el area industrial” dario; tendrán un presupuesto de unos 400 millones de euros.LaAutoridadPortuaria de Barcelona (APB) sigue analizando varias propuestas provisionales. Una opción es el paso por la calle 4. La Generalitat apuesta por aprovechar la vía de Ferrocarrils (FGC). La decisión se debe tomar en breve. Inicialmente, una de las posibilidades que más gustaba en la APB era aprovecharlacalle4. A.Zanón/J.Orihuel.Barcelona Más presión sobre el Puerto de Barcelona, obligado a construir unos accesos provisionales para el Muelle Prat, de Tercat (propiedad de la china Hutchison), para la fecha en que las instalaciones entren en funcionamiento, en juniode2012. El delegado especial del Estado para el Consorci de la Zona Franca (CZF), Manuel Royes; el consejero director general de Nissan, Ryouji Kurosawa; la directora general de Mercabarna, Montserrat Gil, el presidente de Serafransa (la asociación que agrupa a los arrendatarios del polígono de la Zona Franca), Antoni Maré,yeldirectorregionalde Makro, Juan Miguel Jurado, “rechazan frontalmente” la construcción del acceso ferroviario a la terminal por la calle 4. Justifican su postura por el impacto que tendría sobre la movilidad de la zona y se lo han comunicado en una carta enviada el pasado 5 de julio al alcalde de Barcelona y presidente del consejo plenario del CZF, Xavier Trias, al La planta de Nissan en la Zona Franca sería una de las afectadas. /Efe conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, y al delegado del Gobierno en Catalunya,JoanRangel. El encargado de construir los accesos viarios y ferroviarios (ancho ibérico e internacional) a la nueva terminal es el Ministerio de Fomento, que de momento no ha publicadonielproyectonielcalen- Nissan, Mercabarna y Makro, entre las firmas opuestas al ferrocarril por la calle 4 “Grave”impacto En la misiva, los firmantes piden que la “urgencia de resolver este problema portuario no se haga a costa de perjudicar la movilidad general de la principal área productiva de Barcelona” y alertan del “grave” impacto que, de rebote, podría tener sobre otras actividadesdeCatalunya. “El acceso ferroviario, ademásdepartirendoseláreaindustrial y su conectividad, causaría un colapso circulatorio permanente” que podría aislar por carretera a Mercabarna y varias industrias del polígono. Sureda pide más competitividad a las empresas del sector infantil PRIMER ANIVERSARIO DEL CONGLOMERADO KID’S CLUSTER Xavier Fontdegloria.Barcelona Joan Sureda, director general deIndústriadelaGeneralitat, participó ayer en la celebración del primer aniversario del conglomerado Kid’s Cluster, un conjunto de empresas y entidades del sector infantil que colaboran para desarrollar proyectos comunes. Son untotalde207empresascuya facturación supera los 3.200 millonesdeeuros. En su intervención, Sureda consideró Kid’s Cluster como un “ejemplo de éxito” y felici- tó a los responsables de la plataforma por el éxito de una unión de empresas “muy diferenciadas” pero con un nexo común: el consumidor. “Es un ejemplo que debería repetirse en otras industrias”, señaló. No obstante, también pidió más proyectos comunes entre las empresas del clúster, que es el objetivo final para conseguir una mayor competitividad. Por su lado, Lluís Ramis, socio fundador y director de Cluster Development, recla- mó más proyectos para fomentarlainversióndel sector privado porque el apoyo públicovaaser“decrecienteyfinito”. El reto de la competitividad Según Sureda, la industria catalana actualmente tiene el reto de aumentar su competitividad, sobre todo considerando que más del 95% de las empresas catalanas tienen menosde10trabajadores. En este sentido, hizo referencia a un “cambio de mode- Sesión organizada por Kid’s Cluster, ayer, en Barcelona. /E. Ramón. lo” económico en el cual el crecimiento se base en la productividad y no “sólo” en añadir horas de trabajo. “Si no lo conseguimos, lo vamos a tenermuycrudo”,sentenció. Sureda: “La industria catalana tiene el reto de aumentar su competitividad y productividad” Antoni Castells./E. Ramón. Castells se apunta a la fundación europeísta de Maragall B.G.Barcelona El exconseller de Economia Antoni Castells llevaba seis meses en silencio desde que dejó el Govern, pero sus aparicionespúblicas–ypolíticas– se están reactivando. El que fue alto cargo del tripartito anunció ayer su incorporación como presidente del consejo asesor a la Fundació Catalunya Europa, la institución, presidida y fundada por el expresident Pasqual Maragallen2007. Castells entra en este think tank catalanista y europeísta con Ernest Maragall, exconseller de Educació y parlamentario, quien ocupará el puestodevicepresidenteenla institución. Las dos incorporaciones simultáneas levantaron ayer suspicacias, al tratarse de dos pesos pesados del PSC que se han mostrado contrarios al rumbo del partido en los últimos meses. Tanto Maragall como Castells quisieron desvincular su acción de cualquier movimiento político, y el segundo aseguró que no tenía ninguna intención de crear un partido ni dejar la formación de los socialistascatalanes. Castells definió la fundacióncomounaplataformapara fortalecer los vínculos entre Catalunya y Europa, y fomentar un debate sobre el papel de la comunidad autónomaenlaUE.Castellsdijoquerer implantar el debate sobre la política comunitaria en Catalunya,asujuicio,escaso. | 16 Política | EL PUNT DISSABTE, 9 DE JULIOL DEL 2011 Muriel Casals Presidenta d’Òmnium Cultural “Espanya és un llast, perquè ens maltracta” CATALUNYA · “No volem que ens aixafin més, volem respirar” MANIFESTACIÓ · “El 10-J va servir per veure que hi ha una voluntat àmplia per part del poble de voler decidir el futur i que s’han de fer passos endavant cap a més sobirania” El perfil Marc Bataller D Professora d’economia, Muriel Casals va entrar a la presidència d’Òmnium el 2010 en substitució de Jordi Porta. Aquest any l’entitat celebra el cinquantè aniversari i dilluns farà un acte de commemoració a l’Auditori de Barcelona. BARCELONA emà farà un any de la superlativa manifestació en què un milió i mig de persones van sortir al carrer després de la sentència contra l’Estatut. Òmnium Cultural va portar les regnes de l’organització d’aquella protesta. Per a què va servir el 10-J? Els papers legals [amb referència a l’Estatut] no s’han modificat, però els polítics i socials sí. Ara sabem que hi ha una voluntat molt àmplia per part del poble de voler decidir el futur i que s’han de fer passos endavant cap a més sobirania. Ho vam veure a la manifestació i també a les consultes. Muriel Casals fotografiada aquesta setmana a la seu d’Òmnium a Barcelona ■ JOSEP LOSADA Els polítics van entendre el missatge de la ciutadania? Crec que sí, però apliquen una prudència extrema. S’ha vist que ara el seu llenguatge és diferent i tenen assumit tant el concepte del dret a decidir com la injustícia de la relació fiscal amb Espanya. La va decebre la classe política? Primer va haver-hi el soroll previ pel lema i després es va trencar la unitat. No, perquè cadascú feia el paper que li tocava, tant nosaltres com a entitat com ells com a partits. Del tracte personal en tinc un bon record i no faria servir la paraula decepció, perquè els necessitem molt. Creu que l’efecte del 10-J es notarà d’aquí a un temps? Es va notant, però la política té uns ritmes diferents que el poble, que som més impacients. Hem de trobar el ritme adequat sobre com modifiquem la nos- tra relació amb Espanya. Espanya és un llast? Sí, perquè ara, per exemple, hem de tornar a defensar un sistema educatiu que funciona. No volem dedicar esforços a això ni a defensar-nos contínuament de les agressions de les institucions espanyoles. Ens donen massa feina. A més, els espanyols, en lloc d’alegrar-se de la força de Catalunya en exportacions o èxits esportius, ens Castells es refugia a la casa del maragallisme Sergi Picazo BARCELONA La reactivació política d’Antoni Castells i del sector catalanista del PSC arribarà en els pròxims mesos a través de la Fundació Catalunya Europa, un think tank creat fa quatre anys per Pasqual Maragall i que ahir va reaparèixer amb força. A tres mesos del congrés del PSC, l’exconseller Castells ha estat escollit president del consell assessor de la fundació i l’encara diputat socialista Ernest Maragall, vicepresident. L’objectiu oficial d’aquesta plataforma política és, en paraules de Maragall, “fer present Catalunya a Europa i Europa a Catalunya”, però també influir amb veu pròpia en els grans debats catalans. La fundació, progressista, europeista i catalanista, va ser fundada per Pasqual Maragall fa quatre anys després de l’últim distanciament amb el PSC. Tot i això, Castells i Ernest Maragall van negar ahir cap intenció de crear maltracten i no ens ajuden. No volem que ens aixafin més, volem respirar [...]. Hem de saber trobar la fórmula per ser una de les parts riques, desenvolupades i culturals d’Europa i necessitem més espai de maniobra. La va sorprendre que el clam més escoltat en la marxa fos el d’“independència”? Sí que em va sorprendre la naturalitat d’aquell clamor. La manifestació l’havíem pensat com un nou partit ni de recuperar la idea del Partit Democràtic de Maragall. “No es tracta de fer un partit i encara menys una fracció dins d’un partit”, va explicitar Castells davant els rumors de trencadissa. Això sí, l’exconseller d’Economia torna a l’arena política i, segons admet: “Vull fer un salt d’activitats polítiques” després d’uns mesos de silenci trencat fa uns dies amb la conferència al Cercle d’Economia per defensar la gestió del tripartit. Un dels assessors de la fundació serà Ferran Mascarell. ■ una protesta i es va convertir en una proposta. Aquest seria el desig final, però hem de veure com es fa el camí. Però políticament l’independentisme va sortir afeblit a les eleccions al Parlament i un dels grans beneficiats va ser el PP. El PP té una proposta molt clara, que com a institució evidentment no és la nostra. Però com a Òmnium hem de tenir els ulls oberts i també veure que hi ha una part significativa de ciutadans catalans als quals l’opció Espanya els fa il·lusió. Què canviaria d’aquell dia? Potser hauríem d’haver hagut de ser més hàbils en assegurar l’arrencada de la marxa. Aquí va haver-hi un moment bonic quan el president Jordi Pujol va dir: “A veure, aquí qui mana? Si no sabeu organitzar bé una manifestació, com farem el país?”. Per què Òmnium no s’ha adherit a la manifestació independentista d’avui? Ho veiem amb simpatia i tot el respecte, però la nostra feina no és organitzar manifestacions. Tampoc creiem que s’hagi de celebrar l’aniversari del 10 de juliol, perquè ja tenim l’11 de setembre per reivindicar-nos com a catalans. ■ Ernest Maragall i Antoni Castells presenten la reactivació de la Fundació Catalunya Europa ■ MAR ROCABERT / ACN Edición: EFE Recepción: 13:34 - Sección: CATALUNYA CAT PSC CONGRESO 2011/07/08 (Previsión) Los maragallistas se reorganizan para tener más voz y cuentan con Mascarell Barcelona, 8 jul (EFE).- Miembros del ala más catalanista del PSC, vinculados al legado de Pasqual Maragall, se han reorganizado en torno a una fundación europeísta creada por el exlíder socialista para influir con voz propia en los grandes debates políticos, con el concurso entre otros de Antoni Castells y Ferran Mascarell. El exconseller Ernest Maragall, hermano de Pasqual Maragall, y el propio Antoni Castells han presentado hoy, en un acto en la sede de la representación de las instituciones europeas en Barcelona, las líneas maestras de esta nueva etapa de la Fundació Catalunya Europa. Esta fundación, de sensibilidad europeísta y catalanista, fue fundada por Pasqual Maragall hace cuatro años, en el momento de su definitivo distanciamiento con respecto al aparato del PSC. No obstante, y pese a que este relanzamiento de la fundación llega a tres meses de que se celebre el congreso del PSC, Castells ha intentado disipar equívocos que pudiesen desprenderse del acto de hoy: "No tengo ninguna intención de irme del PSC para crear un nuevo partido político". "No se trata de hacer un partido político y menos aún una fracción dentro de un partido político. Levantamos el dedo para señalar la luna. Que nadie interprete que levantamos el dedo para meterlo en el ojo de nadie", ha remarcado Castells, que ha destacado su "infinita estima hacia Pasqual Maragall" y su legado político. La reactivación de esta fundación no pretende ser el "embrión" de un renacido Partido Demócrata Europeo, creado por Pasqual Maragall cuando abandonó la militancia del PSC. Pero lo que sí aspira a ser la Fundació Catalunya Europa es "un referente político que toma partido" e "influye" sobre los grandes temas a debate en Cataluña y en Europa, ha aclarado el exconseller. La fundación actuará como "think tank" o laboratorio de ideas del progresismo europeísta y catalanista, dedicado a "crear opinión" y a "contribuir a crear grandes consensos de país", según Castells. En esta nueva etapa de la Fundació Catalunya Europa, Castells será el presidente del consejo asesor de la entidad, en el que sigue estando el actual conseller de Cultura, Ferran Mascarell, así como Jaume Badia, Germà Bel, Gabriel Colomé, Antoni Comín, Anton Costas, Ramon Folch, Àlex Masllorens, Joan Massagué, Jordi Mercader, Pedro Nueno, Francesc Morata, Joaquim Prats o Joan Manuel del Pozo. El presidente de la fundación sigue siendo simbólicamente Pasqual Maragall, aunque el presidente del comité ejecutivo es su hermano Ernest y el director de la entidad es Max Vives-Fierro. Entre los miembros del patronato de la fundación también figuran Joan Clos, Joaquim Coello, Jordi Valls, Diana Garrigosa, Manel Royes y Helena Guardans, entre otros. En la presentación, Ernest Maragall ha subrayado que "no es una fundación de militantes de un partido", sino que hay afiliados de otras formaciones, a parte del PSC, y también independientes. Por otra parte, en pleno debate precongresual en el PSC y en un contexto de toma de posiciones ante el proceso de renovación de liderazgos, Nou Cicle, corriente catalanista vinculada a los socialistas, ha aplaudido la decisión de Joan Ignasi Elena de postularse como futuro primer secretario del partido. "Creemos que Joan Ignasi Elena es un buen candidato y puede ser un excelente primer secretario del PSC", ha afirmado Nou Cicle en un editorial publicado en su página web. Elena, exalcalde de Vilanova i la Geltrú (Barcelona) y "miembro destacado" de Nou Cicle, según se apunta en el editorial, pretende ser mucho más que simplemente el candidato de esta corriente interna del PSC. "El XII congreso del PSC debe ser un gran congreso de renovación y apertura, de futuro y de unidad. Un brillante nuevo comienzo de nuestro proyecto", concluye el editorial. EFE rm/mg (foto) Edición: EFE Recepción: 15:18 - Sección: CATALUNYA CAT PSC-CONGRESO 2011/07/07 Castells reactiva fundación de Maragall al ponerse al frente consejo asesor Barcelona, 7 jul (EFE).- El exconseller Antoni Castells presidirá el consejo asesor de la Fundación Catalunya Europa, liderada por el expresident Pasqual Maragall y que incorpora a otro exconseller, Ernest Maragall, como vicepresidente, todos ellos integrantes del ala más catalanista del PSC, que celebrará congreso en octubre. Castells y Ernest Maragall comparecerán mañana en rueda de prensa para dar detalles de estas novedades sobre una fundación que, entre otras cuestiones, tiene como misión favorecer buenas prácticas en el "ideal europeo de excelencia democrática", según un comunicado de la fundación En la práctica, esta fundación quiere ser una suerte de 'think tank' del progresismo europeo, un contexto en el que Maragall ya quiso impulsar una nueva formación tras dejar la militancia en el PSC, el denominado Partido Demócrata Europeo. En esta nueva etapa de la Fundación Catalunya Europa, Castells presidirá un consejo asesor de una docena de miembros, mientras que Ernest Maragall estará en la parte ejecutiva como vicepresidente de la institución. EFE ce/eba Antoni Castells y Ernest Maragall reactivan la Fundació Catalunya Europa, creada por el ex presidente de la Generalitat como ´think tank´ y referente del espacio progresista y catalanista El otro sueño de Maragall SILVIA HINO JO SA - Barce lona - 24/07/2011 CONTACTO CON LA SOCIEDAD "Estaremos en los grandes debates y asumiendo riesgos", señala ErnestMaragall Quieren hacer oír su voz, influir en los grandes debates del país y convertirse en referencia del espacio progresista y catalanista. Y lo harán desde la Fundació Catalunya Europa, que creó en el 2007 el ex presidente de la Generalitat Pasqual Maragall - ya distanciado de forma definitiva del PSC-,pero dándole un nuevo impulso. El ex president centra ahora sus energías en la lucha contra el alzheimer, aunque mantiene simbólicamente la presidencia de la fundación europeísta. Y en la primera línea del renovado think tank,que nace - o renace-para propiciar pensamiento, opinión y reflexión, están Antoni Castells y Ernest Maragall, ex consellers y miembros destacados del ala catalanista del PSC, el primero como presidente del consejo asesor, que integra una quincena de expertos y académicos, y el segundo como vicepresidente ejecutivo de la fundación. ... A e sta pá gina pue de acce de r si e s suscriptor online con sus clave s de acce so (e m ail y contrase ña) o tam bié n pre vio pago por ver (pa go de un solo artículo) Acceso para suscriptores Si uste d e s suscriptor de la va ngua rdia .e s indíque nos la s clave s de su cue nta de a cce so: e -m ail C ontrase ña b Rec ordar el e- mail en es te c d e f g ordenador ¿Ha olvida do su contra se ña? C ondic iones legales de lavanguardia.es