EDUCACIÓN FÍSICA EL BÁSQUET 1 − Història del Bàsquet

EDUCACIÓN FÍSICA
EL BÁSQUET
1 − Història del Bàsquet
Els Estats Units són el país d'origen del Básquet. A final del segle passat , un professor d'educació física de la
Young Man's Christian Association , YMCA ( Associació Cristiana de Joves ) , James Maismith , impulsat
per la necessitat d'evitar l'agressivitat en el futbol América entre els estudiants , va idear un nou joc esportiu
completatment oposat. És posible que s'inspirés en alguns jocs rituals de la pilota que practicaven els indis
aimares , maies i asteques , que en alguns casos inacaben la pilota cap a un cèrcol de pedra adossat a un mur i
en d'altres s'encistellava a les cistelles que penjaven de l'extrem d'uns pals. En el nou esport ideat per Naismith
, el contacte físic estava completament penalitzat. El primer cop que el profesor va proposar els alumnes va
escriure'n les normes bàsiques en una pissarra. S'hi podia llegir: El nou esport es juga amb una pilota rodona i
lleugera; tots els jugadors poden desplaçar−se pel terreny de joc; no hi ha límit de jugadors; l'objectiu es
introduir la pilota a la cistella contrària col.locada a una certa alçada en un dels extrems de camp; no es pot
correr amb la pilota a les mans; està prohibit donar−li cops amb els peus i tampoc es pot tocar cap adversari.
Franc Mana , catedràtic i company de Naismith va ser qui proposa el nou nom de l'esport , que perduraria amb
el temps; ja que en el joc intervenien una cistella i una pilota , se'n va dir basketball ( básquet , en cátala ).
L'organització del bàsquet com a esport competitiu als Estats Units va ser vertiginosa. I a través dels
professors de la YMCA , també extremadament rápida la seva difusió mundial. A final de 1893 es va jugar el
primer partit de bàsquet a París. Dos anys més tard es va començar a jugar a Anglaterra. Simultàniament se'n
van organitzar torneig locals a Mèxic i al Brasil.
Les dues primeres dècades del segle XX van fer progresar el bàsquet a gaireb´e tot el món , amb l'exepció
d'Àfrica , continent en què es va començar a difondre a apartir de la Segona Guerra Mundial. A Espanya va
arribar el 1921 per iniciativa del pare escolapi Eusebio Millán.
La gran competició internacional encarnada en els Jocs Olímpics incorpora el bàsquet a partir del 1936 , als
Jocs de Berlín.
2 − Mides del camp de bàsquet
1
La pista ha de tenir une mides oficials de 24 a 28 metres de llarg i de 13 a 15 metres d'ample. Les línies
demarcatives de zones són les següents: El cercle central de 3'60 metres de diàmetre; la línia de trirs lliures ,
paral.lela a la línia de fons , situada a 5'80; una semicircumferència marca el valor de tres punts per als
llançaments encistellats des de darrere i té un radi de 6'25 metres , amidats des del centre del cèrcol; una àrea
restringida amb forma de trapezi s'estén des de la línia de fons ( on fa 6 metres ) fins a la de tirs lliures ( on el
costat petit del trapezi fa 3'6 metres ).
3 − Elements tècnics bàsics del bàsquet
El bot:
La pilota es rep amb les dues mans , els dits ben oberts i els dits grossos aferrats a la part interior. Quan el
jugador té la pilota controlada , la fa botar amb una sola mà. La mecanització d'aquest gest a través de
l'entrenament li permetrà botar a gran velocitat , sense mirar la pilota , per centrar l'atenció en el camp de joc.
Aquesta tècnica cambia segons el tipus de jugador que la posi en pràctica. Els d'estatura més baixa ( els bases
o playmaker) la poden desenvolupar amb més eficacia , ja que el seu centre de gravetat es troba més a prop de
terra , la qual cosa els proporciona més equilibri i maniobrabilitat amb la pilota.
Passada:
És la tècnica que permet relacionar els jugadors durant les jugades ofensives. La rapidesa , la força i la
precisió en el desplaçament de la pilota en garanteix la correcció.A més , és important cap on es fa el passi ,
lloc generalment marcat pel moviment o la posició del jugador que la rebrà. Fins i tot , per facilitar−li l'acció
tècnica que realitzarà després , és convenient passar−li la pilota a la mà més hàbil. Hi ha molts tipus de
pasades: la del pit , el picat , a dues mans sobre el cap , la de béisbol ( a una mà )o la passada lob. Les més
usades són les pasadse de pit i a una sola mà. La primera es fa estenent totalment els braços cap endavant per
tal d'impulsar la pilota amb els dits i els canells marcant la direcció desitjada. La segona s'efectua com un
recurs sorprenent o quan cal llançar la passada amb un gran impuls i a llarga distància.
Llançaments:
És una tècnica fonamental , ja que permet aconseguir punts. En qualsevol tipus de tir que es desitji realitzar ,
la pilota s'ha d'agafar amb els dits , sense tocar el palmell de la mà. La mà que llança la pilota ha de recórrer
2
una línia imàginaria traçada per la clavícula , el colze i el dit índex; amb aquest darrer es fa una efecte de
rotació als dits del mig i anular , mentre que l'altra mà suporta la pilota fins que surt catapultada.
Als inicis del bàsquet , la técnica del tir exigia que el jugador e´quedés quiet , clavat a terra. Això va canviar a
partir dels anys 40 , quan un jugador de la lliga profesional nord−americana , Paul Arizin , va imposar el tir en
suspensió , el llançament més utilitzat actualment. Presenta tres moviments relacionats: propulsió ( el jugador
s'impulsa cap amunt ) , suspensió ( el moment més elevat del salt ) i llançament ( tir ). A partir del tir es
suspensió van aparèixer altres tècniques de llançament , com ara el tir en safata ( entrada cap a la cistella per
dipositar la pilota suaument ); el ganso o semiganxo ( tir corbat a una mà ); el tir lliure ( des d'una posició i
distància fixa ) i el cop dels dits ( un cop a la pilota procedent d'un rebot amb el palmell o els dits de la mà ).
Entre les tècniques defensives destaquen el marcatge individual i el rebot.
4 − Tàctica
Els jugadors estan identificats principalment amb una funció táctica en el camp. L'ordenació dels jugadors es
fa segons la proximitat o l'allunyament del cèrcol i de menor a major estatura: el base , l'escorta , l'aler , el
pivot baix i el pivot alt. Hi ha el costum de numerar aquestes funcions de menys a més , tot identifican−les
amb aquest mateix ordre: 1 , 2 , 3 , 4 i 5.
Els recursos tàctics individuals són els que permeten a cada jugador aconseguir avantatges sobre l'adversari.
Base: Jugador que dirigeix el joc de l'equip.
Alers: Jugador que quan ataca se situa a les zones laterals de la pista de joc.
L' escorta: Jugador que ajuda el base a dirigir el joc d'atac i combina les característiques tècniques de l'aler i
les del base segons les necessitats del joc.
Pívots: Jugador, generalment situat prop de la zona dels tres segons, que en la fase d'atac té la funció de
proporcionar pantalles, llançar a cistella, agafar rebots...
Alers− pívot: Jugador que combina les funcions d'aler i pivot segons les necessitats del joc.
La táctica col.lectiva en el bàsquet consisteix en la disposició dels homes es defensa i en atac segons
esquemes prèviament disposats per l'entrenador.
5 −Quina funció fa cada jugador
Un equip de bàsquet està format per 10 jugadors. A la pista només poden haver−n'hi 5; la resta fan de reserva
i es canvien amb els titulars cada vegada que l'entrenador de l'equip ho demana.
Cadascun dels jugadors, quan és a la pista, pot ocupar alguna d'aquestes posicions: Aler: Jugador que quan
ataca se situa a les zones laterals de la pista de joc.
Aler pivot: Jugador que combina les funcions d'aler i pivot segons les necessitats del joc.
Base: Jugador que dirigeix el joc de l'equip.
Escorta: Jugador que ajuda el base a dirigir el joc d'atac i combina les característiques tècniques de l'aler i les
del base segons les necessitats del joc.
3
Pivot: Jugador, generalment situat prop de la zona dels tres segons, que en la fase d'atac té la funció de
proporcionar pantalles, llançar a cistella, agafar rebots...
6 − Com es juga:
Duració d'un partit:
La durada d'un partit de bàsquet es de quaranta minuts distribuits es dues parts de vint minuts , cada mitja part
està composta de dos temps de deu minuts cadascuna , cada part un equip ocupa una part del camp.
Jugadors que hi participen:
Cada equip està compost de deu jugador , encara que en joc sol's en participen cinc , els altres cinc estan a la
banqueta per fer substituicions.
Puntuació:
Les cistelles en un partit de bàsquet, poden ser de 1 punt, de 2 punts i de 3 punts.
Les de 1 punt, es fan quan es tiren tirs lliures, com a consequencia de faltes personals fetes per l'equip
infractor, fora del temps de bonus.
Les de 2 punts, quand el tir es fá desde dintre de la zona de tir de menys de 6,25 metres.
Les de 3 punts, quand el tir es fá des de més enllá de la zona de 6,25 metres.
Pilota:
Es esférica i la seva circumferència fa entre 75 i 78 centímetres, i el seu pes pot variar entre 600 i 650 grams.
La seva cobertura externa pot ser de goma, cuir o material sintètic.
Conceptes bàsics
7 Ampolla:
És l'espai del camp de joc situat sota les cistelles i delimitat per unes línies que amb el seu conjunt tenen la
semblança del coll d'una ampolla , per això el denominem ampolla.
8 Assistència:
És l'acte de passar la pilota a un company d'equip , per que aquest faigi cistella. És la darrera jugada abans de
fer cistella.
9 Defensa en zona:
És quan un equpi defensa el seu camp de joc , imputant−li a cadascun dels jugadors una zona concreta del seu
terreny de joc.
10 Defensa individual:
4
Cada jugador persegueix individualment un rival , quan entra en el seu camp en situació ofensiva. Quan els
adversaris s'apropen a la zona del cèrcol , el marcatge es fa més rigorós.
11 Camp enrera:
És quan un equip té la possessió de la pilota , i ja ha passat de mig camp , torna la pilota al seu propi camp.
12 Contraatac :
Quan una persona a perdut la pilota i la torna a recuperar se li diu que ha fet un contra atac
13 Defensa mixta:
Combinació de les tàctiques anteriors , amb quatre homes en zona i marcatge individual.
Cadascuna d'aquestes tàctiques té tantes variants com l'entrenador pugui imaginar o adaptar a les condicions
físiques i tècniques dels jugadors.
En l'atac , la táctica es construeix a partir de jugades assajades una infinitat de vegades durant els
entrenaments.
14 Desmarcar−se:
Quan un jugador d'un equip fuig del marcatge d'un jugador de l'equip contrari.
15 Marcar:
Quan un jugador somet a un control estricte dels seus moviments a un jugador de l'equip contrari , impedint
així que li puguin passar la pilota.
16 Driblar:
Quan un jugador en possessió de la pilota , o sense , s'esmunyeix del marcatge del jugador contrari.
17 Dobles:
És quan un jugador porta la pilota botant i l'agafa , i desprès la torna a fer botar.
18 Tirs lliures:
És quan un jugador , fa una falta personal a un altre jugador de l'equip contrari. El jugador que s'ha vist afectat
té l'oportunitat de tirar dos tirs lliures a canasta , sempre i quant s'aigi complet els bonus personals que tés
cadascun dels equips per tirar.
19 Violació del reglament:
Quan un jugador comet una falta establerta establerta al reglament de joc del bàsquet.
20 Lluita entre dos:
És la lluita entre dos jugadors d'equips oposats , en el joc , per la possessió de la pilota , sense que cap dels dos
arribi a controlar la pilota , en aquest cas els arbitres declaren un salt entre els dos jugador que lluitaven per la
5
possessió de la pilota.
21 Falta personal:
És quan un jugador d'un equip efectua alguna acció antirreglamentaria envers un jugador contrari , agafant−lo
, empenyent−lo , estirant−lo etc ...
I a cap jugador de l'equip contari no sel pot tocar , tant si te la pilota com si no.
22 Falta técnica:
És qualsevol falta feta a proposit i intencionalitat , i a sigui per acció o per paraula efectuada per qualsevol
membre d'un equip , durant el temps de joc d'un partit cap a l'equip contrari o cap a l'euip arbitral.
23 Regla dels tres segons:
És el temps màxim que un jugador pot estar dins de l'ampolla de l'equip contrari.
24 Regla dels cinc segons:
És el temps màxim que disposa un jugador per tenir la pilota al seu poder sense passar−la.
25 Estar en bonus:
Quan un equip havent comés una falta personal no ha sobrepassat el bonus que té de faltes personals per cada
període de joc , en aquest cas la pilota es treu de banda.
26 Regla dels vint−i−quatre segons:
Aquest és el temps màxim que un equip pot estar en possessió , sense haver−la tirat a la cistella contrària.
27 Regla dels vuit segons:
És el temps que té un equip per traslldar la pilota del seu camp al camp contrari.
28 Llançament triple:
És el llançament encistellat , que és fa desde fora de la línia de 6'25 metres.
29 Rebot:
Consisteix a recuperar la pilota desprès d'un llançament fallit , a cistella de l'equip contrari. Si la pilota l'agafa
un jugador de l'equip contrari se'n diu rebot ofensiu si l'agafa un jugador de l'equip que defensa se'n diu rebot
defensiu.
30 Salt entre dos:
És el salt inicial al començament de cada partit , o per clarificar la lluita entre dos.
31 Reinici del joc quan surt la pilota a fora:
És reinicia tenint la possessió l'equip contrari al que ha tirat la pilota fora , i traient la mateixa desde la línia de
6
fons o de banda segon d'on aigi sortit la pilota.
32 Reinici del joc quan es fa bàsquet:
El joc es reinicia treient la pilota per la línia de fons , de sota la cistella , l'equip que ha rebut l'encistellament.
33 Reinici del joc quan es fan dobles:
És comença del lloc més a prop del lateral on s'ha fet la falta , tenint la possessió de la pilota l'equip contrari
del que ha fet la falta.
34 Reinici del joc quan es fan passos:
És comença del lloc més a prop del lateral on s'ha fet la falta , tenint la possessió de la pilota l'equip contrari
del que ha fet la falta.
35 Reinici del joc quan hi ha lluita entre dos:
És reinicia el joc efectuant un salt entre els dos jugadors que estaven en la lluita , un de cada equip , efectuant
el salt en el cercle central o des del cercle de la botella , segons la zona més propera d'on s'ha cometut la lluita
entre dos.
36 Quan es fa un llançament de tir lliure adicional:
És quan havent tirat normal de la linia de 6,25 o' desde qualsevol lloc, es fá cistella i al mateix temps de estar
tirant rep una falta personal d'un jugador de l'equip contrari. En aquest cas els arbits concediesen un tir
adicional.
37 Personal en atac:
Quan un jugador del equip en possesió de la pilota i en acció d'atac efectua una falta al equip que defense.
38 Esmatxada:
Quan un jugador entra a encistellar efectuan un salt alt i amb força, introduint la pilota de d'alt a baix a la
cistella.
39 Cinc faltes personals:
Es el bonus de faltes personals que un jugador té al començament del partit. Quan el jugador ja ha comés totes
cinc faltes, queda eliminat i no pot tornar a jugar durant el que resta del partit.
40 Persones que hi ha a la taula o mesa de control:
Són tres persones, un jutge de taula principal i dos auxiliars que efectuen tasques de cronometratge i control.
7