Índex Introducció ····················· Pàg. 1 Camp de joc

Índex
• Introducció ····················· Pàg. 1
• Camp de joc
• Elements del joc ············· Pàg. 2
• Equipament ···················· Pàg 3
• Posicions essencials
• El joc ································ Pàg 4
• Regles del joc
• Puntuació ························ Pàg. 5
• Fonaments tècnics
• Exercissis
• Història........................... Pàg. 6
Introducció
El bàsquet es un esport col·lectiu (d'equip), jugat normalment en pista coberta (indoor), en el que dos conjunts
o equips de 5 jugadors per cadascun intenten anotar cistelles o punts llançant una pilota específica per l'esport
de manera que descendeixi a través de una de los dos cistella situades per sobre dels caps dels jugadors a
cadascun dels extrems del camp. Guanya l'equip que anota més punts. Degut al seu dinamisme,
espectacularitat, complexitat de moviments i freqüència de accions anotadors es un dels esports amb més
jugadors i espectadors de tot el món.
El camp de joc
Les mides de la pista o de les cistelles poden variar lleument segons el país en qualsevol cas les mides
oscil·len entre els 12'8 i 15'2 metres d'ample i els 22'5 i 28'6 metres de llarg. La altura del sostre o de l'obstacle
més baix a de esta coma mínim a una alçada de 7 m. El camp esta dividit es dos meitats iguals delimitades per
la línia de mig camp. Per a cada equip la meitat del camp que conte la cistella que es defensa s'anomena camp
defensiu i la meitat que conté la cistella en que s'ha de anotar els punts s'anomena camp de atac. El cercle
central medeix 1'83 m de diàmetre i conté un altre cercle més petit (de 61cm de diàmetre) que es on s'hauran
de situar els jugadors que hagin de fer el sal inicial. En els dos costats menors es situen les cistelles en k els
seus aros estan situats a 3'5 m d'alçada i a 1'2 m de la línia de fondo. Paral·lela a la línia de fondo hi ha la línia
de tirs lliures situada a 4'6 m de la cistella i a 5'8m de la línia de fondo, aquesta esta dins d'un cercle de 1'8 m
de diàmetre. La línia de 3 punts es troba a 6'25m de distància de la cistella.
Elements del joc
•
1
La pilota − La pilota ha de ser, evidentment, esfèrica de cuiro, pell rugosa o material sintètic que
facilita als jugadors agafar la pilota encara que tinguin les mans suades (te una superfície amb 9366
punts). Tradicionalment es de color taronja amb línies negres encara que avui dia hi ha moltes
variacions. Les pilotes d'interior (indoor) i les d'exterior (outdoor) es diferencien per el material en
que estan fetes.
A partir de la temporada 2004 − 2005 la FIBA (Federació Internacional de Bàsquet) va adoptar per les seves
competicions una pilota amb bandes clares grogues sobre el clàssic fondo taronja per millorar−ne la visibilitat
tan per els jugadors com per els espectadors. Te un pes d'entre 567 i 629 grams, un diàmetre d'entre 23 i 24
centímetres i una circumferència d'entre 68 i 73 centímetres.
S'utilitzen pilotes de diferents denominacions segons la categoria en que es utilitzada. El número 7 per la
categoria masculina, el num. 6 per la categoria femenina i el Nº 5 per els infantil i el minibàsquet.
• La cistella − El taulell de la cistella te una alçada de 1'05m i 1'8m d'ample, en la part central inferior
hi ha un rectangle de 59cm d'ample, 45cm d'altura i esta elevat de la part baixa per 15cm. Dins
d'aquest rectangle més petit hi ha el suport que sosté la cistella el qual té 45 cm d'ample. El diàmetre
de l'aro ha de ser de 67'7cm. EL rectangle interior serveix per calcular el tir (generalment de
distàncies curtes i entrades a cistella).
L'equipament
L'equipament d'un jugador de bàsquet es compon de:
• Una samarreta, originalment de cotó i actualment de materials sintètics i sense mànigues.
Generalment al davant hi ha el logotip del equip i la publicitat acordada, en la part del darrere hi ha el
cognom del jugador i de vegades la lletra inicial del nom quan hi ha do jugadors amb el mateix
cognom, a sota del nom hi ha també, en gran, el número del jugador que es imprescindible per anotar
les faltes comeses i els punts anotats del jugador.
• Els pantalons, curt o de bermuda i pot tenir el número de jugador a la part dreta inferior. Ha de tenir
els mateixos colors k la samarreta i no pot tenir butxaques.
• Les bambes tenen forma de bota per protegir el turmell de les possibles lesions d'aquest, també tenen
cameres d'aire per preservar la planta del peu i unes plantes amb un disseny apropiat per frenar
ràpidament.
• També es poden afegir altres accessoris com per exemple munyequeres, braçalets, cintes, ulleres de
protecció, escalfadors, etc.
Posicions essencials
• El Base − Es el creador i organitzador del joc. Puja la pilota fins al camp contrari, dirigeix el joc
d'atac de l'equip i dicta els sistemes de joc o jugades. Les seves característiques recomanables son el
domini de la pilota, la visió d joc, la capacitat de donar bones assistències, una bona velocitat, i una
estadística alta de tirs exteriors. Al base se li aprecien tan els punts com les assistències i un bon base
hauria de fer les dos coses. No acostumen a passar dels 2 metres.
• L'Escolta − Jugador generalment més baix, àgil i ràpid que el resto amb excepció del base en
ocasions. Amb un bon domini de la pilota una gran capacitat de penetració a cistella i un encertat tir
exterior acostuma a ser el màxim anotador del seu equip.
• L'ala − Es un jugador entre l'altura dels jugadors exteriors i els interiors. El seu joc està equilibrat
entre la força i el tir. Es el jugador més equilibrat de l'equip i en defensa sol ser també el més
important per la seva capacitat de combinar l'altura i l'agilitat. Sol finalitzar una gran part dels atacs.
• L'Ala−Pvot − Es similar a l'ala però mes fort i juga des del poste baix però també pot anotar tirs
exteriors.
2
• El Pivot − Es el jugador més alt i més fort muscularment de l'equip. Normalment el pivot ha de
utilitzar la seva força i altura jugant a prop de l'aro. Un pivot k pugui combinar l'alçada amb agilitat
pot se una peça fundamental per l'equip. Sol ser la peça més espectacular des del punt de vista dels
espectadors debut a la seva altura.
El joc
La duració de un partit pot variar segons la competició per les regles de la federació internacional diuen que el
partit ha d'estar composat per 4 parts de 10 minuts cadascuna però si el partit finalitza amb empat s'haurà de
jugar prorrogues de 5 min fins que hi surti guanyant un dels dos equips. L'equip esta format per 12 jugadors
com a màxim convocats i 5 en pista. L'entrenador podrà fer els canvis que vulgui aprofitant les interrupcions
del joc.
Per fer el servei inicial han de col·locar dos jugadors (un de cada equip) un peu en el punt central del camp,
cadascú en el seu camp defensiu. L'àrbitre llançarà una pilota de bàsquet Cap a munt i els dos jugadors
saltaran verticalment per intenta desvia la pilota (sense agafar−la) Cap a un dels seus companys d'equip.
L'arbitratge està format per un. Dos o tres arbitres.
La taula d'anotadors (anotador, ajudant d'anotador, cronometrador, operador de 24s y un comissari, que no es
obligatori) controla totes les incidències del partit (temps, temps de joc, temps morts, faltes, canvis) y elabora
l'acte del partit.
Regles del joc
Reglament:
♦ Passos: S'ha de botar la pilota immediatament avans de començar a desplaçar−se, un com s'ha
deixat de botar la pilota es poden fer dos passos però no quedar−se estàtic desprès de fer els
dos passos. També solen se usuals en alguns jugadors el passos de sortida que consisteixen en
aixecar el peu de pivot.
♦ Dobles: Un jugador no pot botar amb les dos mans a la vegada i un cop a deixat de botar no
pot tornar a fer−ho
♦ Zona: Un jugador no pot quedar−se 3s seguits sins de la zona del camp de atac quan la pilota
esta en el mateix camp
♦ Servei de banda/fondo: S'ha de sacar abans de 5s, si no el servei passarà a l'equip contrari.
♦ Temps de possessió: El límit que te cada equip per tirar a cistella i que toqui al aro es de 24s.
♦ Camp enrere: Una vegada l'equip atacant hagi passat la pilota al camp contrari no podrà
tornar−la al seu camp
♦ Falta personal: Si un jugador entra en contacte amb un altre (entra el seu cilindre) i li causa
una desavantatge, aquest es castigat amb una falta, a la 5ª falta (la 6ª a la NBA) aquest
jugador serà eliminat.
♦ Falta antisportiva: Consisteix en fer una falta a l'adversari posant−ne la seva salut física en
perill.
♦ Falta tècnica: Falta d'un jugador (no necessàriament del camp de joc) en actuar d'una manera
impròpia en un partit de bàsquet.
♦ Falta desqualificant: Falta antisportiva o tècnica que en cometre−la qualsevol jugador de la
pista es expulsat de la pista i pot ser sancionat un o més partits de suspensió segons la gravetat
de la falta.
♦ Si un equip comet 4 faltes en un període, a partir de la 5ª es tiraran 2 tirs lliures. Si es comet
una falta durant un tir o després de deixar de bota es tiraran 2 tirs lliures o tres si el tir es des
3
de fora de la línia de tres punts. Si la pilota entra després d'aquesta ultima falta la cistella
puntuarà i a més es tirarà un tir lliure adicional.
Els 5 principis de Naismithç:
• Pilota lleugera que es controla amb les mans
• S'ha de botar la pilota per desplaçar−se
• No hi ha restriccions de possessió
• No hi ha d'haver contacte personal
• S'aconsegueixen els puntes fent passar la pilota per un aro col·locat horitzontalment i elevat
La Puntuació
• Els tirs lliures valen 1 punt cadascun
• Les cistelles des de dintre de la línia de tres punt valen 2 punts cadascuna
• Les cistelles des de fora de la línia de tres punts valen 3 punts cadascun
Els fonaments tècnics
Assistència
♦ De pit: Traient la pilota desde l'alçada del pit del assistent i a la mateixa alçada, més o menys,
Cap al receptor.
♦ De beisbol: Assistència amb una sola mà desde sobre de l'ombro
♦ De futbol: Quan l'assistència es assistida desde sobre del Cap amb dos mans i es rebuda
igualment.
♦ Picat: La pilota es picada al terra (amb intenció) després de assistir i abans de rebre−la.
♦ Rodat: Quan la pilota es llançada rodant pel terra.
(Quan es fa una assistència sense mirar al receptor es diu k s'ha fet una assistència sense dictar−la, es mol útil
per enganyar als defensors)
El bot
• En línia recta: Botar la pilota constantment en una sola direcció
• Amb canvis de ritme: Accelerant i desaccelerant mol ràpidament.
• Sense deixar de botar: Botant la pilota sense deixar de fer−ho encara que s'està sense cap
desplaçament.
• Zig−zag: Botant la pilota fent zig−zag per esquivar als contrincants.
• Amb fintes: Fent maniobres per enganyar el defensor
Alguns exercicis per practicar el bàsquet:
• Contraatac a 11 Per al contraatac
• Triple amenaça Per a la tècnica personal
• 5x5 Per simular un partit
• 3x3 Per Pràctica algunes facetes del joc
• 2x2 Per Pràctica algunes facetes del joc
• La trena Per potenciar el físic
• 2x2 amb bloqueig de rebot Per practicar el bloqueig del rebot
• Exercici de passes a 4 cantonades Per potenciar el físic
4
La història
El bàsquet va néixer com una necessitat de realitzar alguna activitat esportiva durant l'hivern en el nord d'
EUA AL professor de la Universitat de *Springfield, Massachusetts, James Naismith li va ser encarregada
aquesta missió, al 1891, d'enginyar un esport que es pogués jugar sota sostre, doncs els hiverns en aquesta
zona impedien la realització d'activitat alguna a l'aire lliure.
Naismith va analitzar les activitats esportives que es practicaven en l'època, la característica predominant de la
qual era la força o el contacte físic, i va pensar en alguna cosa que requerís més destresa que força i que no
tingués contactes físics. Una de les idees del canadenc és que va recordar un antic joc de la seva infància
denominat "duck on a rock (ànec en la roca), que consistia a intentar arribar a un objecte col·locat sobre una
roca llançant−li una pedra. Llavors va dissenyar un conjunt de tretze regles per al nou esport. Va manar a
penjar unes canastres de préssecs en les baranes de la galeria superior que envoltava el gimnàs, amb una altura
de 3,048 m, mantenint−se aquesta fins a l'actualitat. La pilota que es feia servir era una de futbol. El nom
"basketball", bàsquet (cistella) i ball (pilota), suggerit per un dels alumnes de Naismith va ser popular des del
començament
Naismith va dissenyar un conjunt de tretze regles per a l'incipient esport:
• La pilota pot ser llançada a qualsevol direcció amb una o dues mans.
• La pilota pot ser copejat en qualsevol direcció amb una o dues mans, però mai amb el puny.
• Un jugador no pot córrer amb la pilota. El jugador ha de llançar−la des del lloc on la agafa.
• la pilota ha de ser subjectada en o entre les mans. Els braços o el cos no poden fer−se servir per a
subjectar−la.
• No es permet carregar amb el múscul, agafar, empènyer o colpejar a un oponent. La primera infracció a
aquesta norma per qualsevol persona conta com a una falta, a la segona el jugador serà desqualificat fins
que s'aconsegueixi una cistella, o si hi ha una evident intenció de causar una lesió durant la resta del partit.
No es permetrà la substitució de l'infractor.
• Es considera falta colpejar la pilota amb el puny, les violacions de les regles 3 i 4, i el descrit en la regla 5
• Si un equip fa tres faltes consecutives (sense que el oponent hagi fet cap en aquest interval), es conta un
punt per als seus contraris.
• Els punts s'aconseguiran quan la pilota sigui llançada o colpejada des de la pista dintre de la cistella i s'hi
queda. Si la pilota es queda a la vora i un contrari mou la cistella, conta com a un punt.
• Quan la pilota surt fora de banda, serà llançada dintre del camp i jugada per la primera persona en tocar−la.
En cas de dubte, l'àrbitre pot llançar pilota en línia recta cap al camp. El que saca disposa de 5s, si triga
més, la pilota passa al contrari
• El "umpire" sancionarà als jugadors i anotarà les faltes, avisarà també al "referee" quan un equip cometi les
3 faltes consecutives. Tindrà poder per a desqualificar als jugadors conforme a la regla 5
• . .− El "referee" jutjarà la pilota i decideix quan està en joc, dintre del camp o fora, a qui pertany, i durà el
temps. Decidirà quan s'aconsegueix un punt, portarà el marcador i qualsevol altra tasca pròpia d'un àrbitre.
• El temps serà de dues meitats de 15 minuts amb un descans de 5 minuts entre les dos.
• L'equip que aconsegueixi més punts serà el vencedor.
El bàsquet femení va començar al 1892, en el Smith College, quan Senda Berenson, una professora d'educació
física, va modificar les regles de Naismith para adaptar−les a les necessitats de les dones.
Menjo Naismith tenia 18 alumnes, va decidir que els equips estiguessin formats per 9 jugadors cadascun. Amb
el pas del temps aquesta quantitat es reduirà primer a 7 i després a la quantitat actual de 5 jugadors.
El bàsquet va ser un esport d'exhibició en els Jocs Olímpics de 1928 i 1932, arribant a la categoria olímpica en
els Jocs Olímpics de 1936. Aquí Naismith va tenir l'oportunitat de veure com la seva creació era exaltada a la
categoria olímpica quan va ser acompanyat per Adolf Hitler en la Llotja d'Honor, a Alemanya. El bàsquet
femení hagué d'esperar fins a 1976 per a la seva exaltació a l'olimpisme.
El bàsquet en l'actualitat conta amb una gran difusió en diferents països d'Europa, Austràlia, Amèrica i,
5
sobretot, en Estats Units, on es disputa la NBA.
6