QUÈ N’HA DIT el Club Per Marta Giribets Cuando empiezo una novela busco en ella, que me transporte en el lugar y tiempo; y que cada uno de sus personajes me absorban, al igual que el tema. El Somni de Tàrraco, es una de ellas, está escrita dentro del respeto muy bien documentada en la época, es un viaje en el tiempo; sus personajes, son todos atractivos, para el lector y muy reales, la novela es muy variada en narrativa; encontramos suspense, crímenes, espías, chivatos, ambición, guerra, humanidad, y la gran diferencia de vida, en las clases sociales, fidelidad, amor. Un amor fuerte, limpio y seguro y el otro amor, el que nunca llega a decir “te quiero”, el que esta en la sombra, que cuida, protege y se sacrifica, también encontramos como eran sus negocios; en una sola palabra, y vuelvo a reiterarme, como era la vida en Tàrraco. Es un bonito homenaje a una ciudad de aquel tiempo. Per Sara Cabrero Xulio Ricardo Trigo fa reviure l’antiga Tàrraco dins una novel·la històrica d’intriga, d’amor, de mort, d’ambició i d’oli d’oliva. “Octavi August estava decidit a convertir Tàrraco en una segona Roma” és per això que s’hi instal·la. Era l’any 25 abans de Crist i la ciutat prendria l’aire que havia de tenir una gran capital que, alhora, com a focus de poder també seria font d’afany per assolir poder en un entramat de conspiracions i l’assassinat del governador de la Tarraconensis. Senzilla de llegir, però una mica soporífera. La trama d'intriga i criminal resulta una mica forçada. A la sessió del club hi va haver bastants lectors que compartien la meva opinió de que la trama de la novel·la és bastant irreal, sobretot el final que resulta un fiasco. En concret és una novel·la insípida. Per passar una bona estona sense més pretensions. Això sí, l’autor va resultar més amè que el seu llibre, tot i que xerrant-xerrant "se iba por los cerros de úbeda" i ell mateix perdia el fil del seu discurs. PUNTUACIÓ OBTINGUDA 6