SEGONA ÉPOCA NÚMERO SOLT : NÚMERO 70 CÉNTIMS 10 Redacció i’administració: Trinitat, 42 RIPOLL 26 DE NOVEMBRE DE 1921: PERIODIC DEFENSOR DELS INTERESSOS DE LA VILA Cap d’any de la rnortd.e Dónya Mari,aRócaVillardaÉa • que moria Carnpdevánól, el dla 27 de.novembrede1920 HAVENTREBUT ELS SS. SAGRAMENTSItA BEÑÉDICCIOAPOSTOLICA Á.CIS. Els seus fihis:Salvador Paloma Roca ¡ Rosa Casals Camprubl 1 la sena neta Maria Paloma Casals: en recordar als amics ¡ conegiits tant sentida pérdua, els preguen una aració per ¡‘ánima de la difunta ¡ l’assistncia a al una de les misses qiw’s diran el próxim dilluns, dia 28 del, corrent, en totes ¡es iglesics d’aquesta vila, ¡ en la- Parroquial de Sant Cristófol de Camp devánol, per qual favor els en quedaran altament agralts. Ripoll, 26 de novembre 1921 Página El 2 ELS CA • • -- M 1N S NACIONALISTES Gell de Ripoil AL PODER TORTUOSOS El diputat socialista Indaleci .Prieto, contendint amb er Cambó I’altre dia en el Congrés, li deja que, pariant, aquest es creia que ho feia amb irnbécils. Per analogis, cosa sernblant podriern dir nosaltres del escriurer de la gent d’El Catilar». Apoiant—se en que en qualque editorial nostre hem parlat, fustigant—lo, d’en Cambó, es despenjen amb rebuscats articies, originais ireproduits, arnb els quals pretenen justificar la entrada dels naciona— listes al Poder i ensalsar l’obra del Ministre d’Hisenda en el seu departament. Nosaltres per rés ens hem ocupat encara de la segona part. De la primera, si. Hem censurat qu’el senyor Cambó i els seus adictes es prestessin a cola borar en el governament del Estat junt amb homes que tan han despotricat, perqué cap nacionalista i molt menys el senyor Canibó, podia acceptar maí, per dignitat política, per decoro púbiic, un lloc en cap Ministeri del Estat espanyol. La significació própia, particular, deis perso— natjes. les campanyes que porten realitzades, la re— presentació que s’atribueixen del naci’naiisrne catalá, dbia vedar—los traspassar el riu Ebre per anar a formar part deis governs centralistes, sens avanstenir la seguretat de que’s donaria una satisfacció a aixó qu’ells volen significar, a aixó qu’han predicat i de— mostrat defensar, a aixó que diuen representar: sense que’s dong.ués, en fi, una garantia de satisfer les as— piracions de Catalunya. Peró com que’ls homes que s’han prestat a aqueixos contubernis, a aqueixes concornitáncies amb fa Monarquia i els seus homes des— areditats, no tenen altra significació que la de les seves personais aspiracions, no senten aixó que pre diquen ni representen altra cosa que un congiome rat de interessos creats, oportunistes com sempre, poguéren acceptar, sense pudor ni rubor, un iioc en aquçll célébre govern nacional, arrant de la no menys célebre Assemblea de Parlamentaris, després deis compromisos contrets amb l’opinió, i ara, per a portar a cap una acció de revanxa contra un poble que ha comés el delicte de defensar la seva inde— pendéncia. Aixó és lo que havem criticat d’en Cambó i deis bornes que l’apoien en les seves actituts; perqué més que una paradoxa, és una burla sarcástica que’s fa deis sentiments noblernent manifesrats del pobie catalá, Convindria que aquest despertés del seu amO dorrament i en un arranc de virilitat acabés d’una vegada per sempre amb aquesta muflió de polítics traidors, hipócrites, farsants i embusteros que, em— baucant-lo, l’han fet servir d’escambeii per a enlai— rar—se i de esqué de les seves concupiscencieS. Fins a lograr aixó, seguirem combatent, pesi a la gent de «El.Catllar», a «La Lliga» i als seus homes, corn ho havern vingut fent flns ara: A en Cambó, a en Bertrand i fins a I’Auguel, mentres no adaptin i atemperin els seus fets a les seves carnpanyes i pro pagandes. / De ¡‘obra d’eri Cambó en el Ministeri d’Hisenda, rés n’hem dit fins ara, rnalgrat lo molt que hi ha que escatir d’ella 1 .per a mostra un botó, que reproduim de «El Diluvio», de Barcelona, edició de i del co rrent, per a que no pugui dir-se que soms nosaltres qui la posem en tela de judici. ¿SE ENCARECERÁ EL PAN? El patrioflsmo de Cambó am-. para a los trigueroscastellanos. A Cambó le ha entiado tanto eso del ministerio, que su acendrado patriotismo es de una exaltación conmovedora. Para favorecer a los trigueros españoles, léase castellanos, ha soltado un real decreto prohibiendo la importación de trigo. ¡Eso es proteccionismo y eso es poner.a los espa ñoles de cara al hambie! Porque no viniendo trigo extranjero, los pobre citos acaparadores castellanos del rico e indispensáble cereal se sacrificarán una vez más, encareciéndolo, con la consiguiente subida del precio d.ei pan. ¿Qué manejos se traerá el catalán ministro de Hacienda con decreto tan absurdo y tan falto de sen tido prático? Datos cantan: El precio del trigo antes de la guerra era de 2 a 24 pesetas los ioo kilogramos y antes de publicarse el célebre decreto se pagaba a 46 pesetas. De manera que estando el trigo aún al doble de precio, no solamente no se debió cargar los derechos sobre el extranjero, sino que ni dictar-se el decrete de prohibición, pues el margen de los agricultores ya es más que beneficioso. El trigo que se recolecta en España no llega ala mitad del que se necesita para el consumo, y para convencerse no hay más que ver los miles de tone ladas que se importan anualmente. El trigo estaba en Norte América de 5’go a 6’iS dólares los cien kilos caf. Barcelona; a ese precio se El Gail de Página Ripoil hicieron muchos ajustes y ahora había d,escendido a 4’5o y con tendencia a la baja Ello representaba una pérdida de algunos millones de pesetas para los que tenían ajustes hechos y este decreto salva a los, que tanto han ganado con daño de los consumidores y del Tesoro público que les subvencionaba. En la repáblica Argentina el próximo mes se es tará en plena Iecde.2cón, que este año es muy abun— dante;las ofertas eran bajas y es fácil se hubiese po dido comprar de 30 a 32 pesetas los cien kilos caf. Barcelona. Pues aún pagando los derechos que hace poco se establecieron de ocho pesetas oro, que vienen a re presentar 12, el trigo hubiese venido a 42 pesetas los cien kilos, lo que hubiese permitido una baja en el pan, sin perjuicio para el agricultor, al que conti riuaba quedándole un margen muy superior de be neficio. Publicado el decreto, ha sobrevenido el alza en el trigo del interior de unas seis pesetas y algunos reti raron las ofertas en espera de mayor alza. Creemos que una vez se haya liquidado el trigo comprado caro se levantará la prohibición, pues ¡po bres de nosotros que no se hiciese! La mayoría de los españoles se quedarían sin comer pan. El decreto de nuestro padre Cambó favorece a los que tenían compradas grandes partidas d trigo y a los acaparadores del interir que, disfrazados con el nombre de agricultores, hacen el negocio, y, en cam bio, perjudicai’á al pobre consumidor, que continúa teniendo que pagar el pan a setenta y cinco céntimos el kilo, con probabilidades de que se lo suban o le den calidad más inferior, cuando podría comerlo a sesenta o menos. .Y mientras, sigamos gritando ¡Visca Catalunya! o, siles parece ustedes, ¡vivan los trigueros cas— tellanosl» Q uan vingui l’encariment del pá, que fatalment vindrá. si no es deroga aquest disbarat que ha parit el senyor Cambó, els de «El Catilar» dirán que en té la culpa el nostre Alcalde, don Joan Serd Peró no— saltres, des d’ara per a Ilavors, ja sényalem Púnic responsable: lactual ministre d’Hisenda, el funest n’acionalista per desgrácia de Catalunya, don Fran— ccsc ‘ambó. 1 L LUSJONS. AL MALOGRATCaMPAN? EÑ RICARD CASADESÚS (A, ç. s.) FUNDADOR DEL ORFEÓ DE PIPOLL.— — — — M’apar encara veuret, entre tots els cantaires cantant les fresques notes ek qn’es la fe la patria. M’ apar encara veurer, ta cara rialiera portán la barretina com duien nostres avis. M’ apar encara veuret parlant amb ta veu clara a tendresorfeonistes i fent—los-himanyagues. Oh bedes iIluson a no ac!apareu mon ánima; el bon amic s’ es mo t. Oh belles iHusions no entristiu mon cor qu’ el bon company s’ es mort UNA ORFEONIST Ripoil, 26—11—21 LA PRDUA DEL AMIC AMB MOTIU DE LA MORT D’ EN RICARD CASADESUS (A. C. S.) FUNDADOR DEL ORFEÓ DE RIPOLL — — — — — ¡L’amic Ricard ha mo’t! Que apesarades aquestes paraules quan corrien de bo ca en bocaentre els cantaires, als pocs moments .de dei— zar-nos per a sempre el compaey Casadesús. ¡L’amic Ricard ha mort! Paraules que entran al fons de 1’ ánima i fan esciatar amb pIar, als que tan 1’ estimavem als que tan el voliem. De carácter falaguer ¡ germanivdl era ‘marre company. Fon el fundador de 1’ ‘Orfeó de Ripoli” per qual enti— tat havia fet grans acrificis, vencent series dificultats. RECADER DE RIPOLL A BARCELONA 1 VICE-VERSA Amb ses gestes i sa parla no divulgaba altra cosa que 1’ amor al art, a la patria i a la fe simbol del Otfeó, i es ENCARECS: per aixt5 que fon un deis capdevanters de 1’ obra única que RIPOLL: LLUIS PIGRAU, CARRER DELAPESCATERIA BTtRCELONA: CENTRE RECADERS ‘LACONFIANZAASSAHONADORS,85 te Ripoil, que canta el bon sentit del nostre poble.Obra que canta al temple les cançons mistiques pregonant la fé; EUDALDPUIGORRIOLS Página El 4 obra que canta les cancons populars de la terra que enal— teixen la patria. Com a fundador de 1’ Orfeó tots els bous ripollesos i aimants de 1’ art, tenim de recordar la pérdua di aniic Casadesús. Recordem lo ¡oh bells cantaires! en tots els nostres cants- i nostres gestes. Plorem-lo, cantors de la fe i la patria i alcém eis ulis a’ cel invocant una oració per el que fou un bon company, un bel! cantaire ¡ unfervent patriota, que Deu eus ho agrairá i la patria. ÁGUSTI MARQUÉSMIR chorisla del Orfed de Roll Ripoli 21—11—21 Gazetilles AJUNTAMENT: Amb assistencia deis senyors Por taveila, Ordeix i Auguet, es celebrá dijous sessió de sego na convocatoria despatxant—se diversos assumtes de trámit sense importancia. Onu de Ripoli L’ ORFEÓ: Diliuns passat, en reunió general convo cada al efecte i amb assistencia de gran nombre de socis, quedá constituida legal i oficialment aquesta associació artística ripollesa, eiegint—e el .individus que debien com— ponpre la Junta Directiva. Dijous; e!s elegits celebi n en sessió rer a la distribució de cárrecs que, per una una nimitat ho foren de la següent manera: President, D. Ramón Prat; Vis president, D. Ama deo Prat; Secretan, D. Francesc Caba; Vis—secretaria, Sreta. Pepeta Soler; Tresorer, D. Artur Guich; Comptador Sreta Teresita Palau; Bibliotecari, D. Pere Vilalta; Vocal primer, D. Agustí Casanova; Vocal segón; Sreta. Maria Gayoiá; Vocal nato, D. Ramón Serrat, Director artistic. Desitjem an aquesta Junta tot’ niena d’ éxits i acetts de lo que son garantía les persones que la formn. MALALT: Es troba malalt de cuidado el conegut co— merciant, D. Josep Soldevila Jerdá. Fem vots per a que la ciencia pugui trobar un remei que retorni la salut perduda al vo!gut amic. D’ ENSENYANÇA: La Gazeta del dia 9 del corrent anuncia a concurs especial de trasllat les vacants de Di— rectors de les Escoles graduades de nois de Ripoll 1 Ribes de Fresser. lMEMrA EL SANTA lO. JOAN MAIOA SIGLO 1WG — ¡ 1IOLL RIPOLLÉS ::T{IIIIAOfllEVIOlffSYIffS1(AKOOIIS:: José Mora SucesordeEstebanCruelis FrallcescPliigcercós CARRER CASA E r Reaperturaoficial.del establecimiento, a cuentadel nuevo propietario,el día 1 de Diciembrepróximo DEL BISBE MOROADES PRAT (MAJOR) con grandesexistenciasde toda clase de artículos, especialmente en novedadespara señora1caballero 1 :: SAStf liii1IIOV[TAIS:: T E M CASA 1 L.AU Ei propietariode LA INNOVACIÓN, tiene el honor de participara su numerosay distinguidaclientela, la adquisiciónde este importante¡ acreditado esta blecimiento de la calle de San Pedro, 2, de ésta. P O R A D. A D ‘ H 1 y E R N TOTS ELS DIES ES REBEN ELS GENRES, ULTIMA MODA D’AQUESI’A TEMPORADA, PER LA SECCIÓDE SASTRERIA 1 PER L A DE NOVEFATS PER A SENYORES B0NIcA COLECCIÓ DE GABARDINES IMPERMEABILITZADES NO COMPREU SENS ABANS VISITARAQUESTA CASA PId(d 5.[ugdIt, ) 1POi1