Biblioteca Pública Municipal d’Alfara del Patriarca MACDONALD, Ross: La mirada del adios. Madrid, Alianza, 1981. (N MAC mir) MADRID, Juan: Las palabras no engañan. Madrid; Gijón, Júcar,1987. (N MAD pal) Biblioteca Alfara del Patriarca MARTÍN, Andreu; Ribera, Jaume: Joc de claus. Barcelona, Columna, 2004. (N MAR joc) MENDOZA, Eduardo: El misterio de la cripta embrujada. Barcelona, Seix Barral, 1996. (N MEN mis) PEDROLO, Manuel: Joc brut. Barcelona, Ed. 62, 1984. (N PED joc) PÉREZ MERINERO, Carlos: La mano armada. Madrid; Gijón, Júcar,1986. (N PER man) POE, Edgar Allan: Els crims del carrer de la Morgue; El misteri de Marie Roget. Alzira, Bromera, 2009. (JN POE cri) SCIASCIA, Leonardo: El contexto. Barcelona, RBA, 1995. (N SCI con) Guia de lectura SIMENON, Georges: Luces rojas. Barcelona, Tusquets, 2001. (N SIM luc) SIMENON, Georges: Maigret i el ministre. Alzira, Bromera, 1989. (N SIM mai) NOVELLA POLICÍACA TAIBO, Paco Ignacio: La vida misma. Madrid; Gijón, Júcar,198. (N TAI vid) TASIS, Rafael: La Bíblia valenciana. València, 3 i 4, 1992. (JN TAS bib) TORRENT, Ferran: Cambres d’acer inoxidable. Barcelona, Columna, 2000. (N TOR cam) TORRENT, Ferran: No emprenyeu el comissari! València, 3 i 4, 1996. (JN TOR noe) TRAPIELLO, Andrés: Los amigos del crimen perfecto. Barcelona, Destino, 2003. (N TRA ami) VÁZQUEZ MONTALBÁN, Manuel: Asesinato en el comité central. Barcelona, Diario Público, 2009. (N VAZ ase) VÁZQUEZ MONTALBÁN, Manuel: Los mares del sur. Barcelona, Planeta, 2000. (N VAZ mar) I també: OAYAMA, Gosho: Detective Conan. Barcelona, Planeta DeAgostini, 2004. [Sèrie de còmics infantil-juvenil] (JC DET ) GAMARRA, Pierre: El asesino gana el Goncourt. [Literatura juvenil] Barcelona, Pirene, 1989. (JN GAM ase) MARTÍN, Andreu: Wendy ataca. Alzira, Bromera, 2009. [Literatura juvenil] (JN MAR wen) NEILL, Roy William (dir.): Vestida para matar. [DVD] Int.: Basil Rathbone, Nigel Bruce. La novella policíaca: una introducció* La novella policíaca és un gènere narratiu la trama del qual consisteix generalment en la resolució d’un misteri de tipus criminal. El protagonista en la novella policíaca és normalment un policia o un detectiu, habitualment recurrent al llarg de diverses novelles del mateix autor, que, mitjançant l’observació, l’anàlisi i el raonament deductiu, aconsegueix finalment esbrinar com, on, per què es va produir el crim i qui el va perpetrar. Encara que els antecedents es remunten més enrere en el temps, està generalment acceptat que el gènere policíac va nàixer al segle XIX de la mà d’Edgar Allan Poe, en crear el detectiu Auguste Dupin en el seu relat Els crims del carrer de la Morgue. * El text és de la Biblioteca Nacional de España. L’hem traduït i afegit alguns canvis. Disponible a http://www.bne.es/es/Servicios/InformacionBibliografica/GuiaRecursosNovelaPoliciaca/index.html Biblioteca Pública Municipal d’Alfara del Patriarca www.bibliotecaspublicas.es/alfaradelpatriarca Dupin, el primer detectiu de ficció, va servir de model a Arthur Conan Doyle per donar vida al "més famós detectiu de tots els temps": Sherlock Holmes, que constitueix per excellència el protagonista arquetípic de les novelles policíaques. Doyle, amb Agatha Christie, va fundar el que es coneix com l’escola anglosaxona de novella policíaca. BARDIN, John Franklin: Demasiado joven para morir. Barcelona, Versal, 1990 (N BAR dem) Quasi al mateix temps sorgeix l’escola francesa amb Gaston Leroux. Ja al segle XX destaca Georges Simenon, creador del comissari Maigret qui resol els crims posant-se al lloc del criminal. Amb el pas dels anys, la novella policíaca va anar evolucionant cap a formes narratives més complexes, la resolució del misteri plantejat com un joc de lògica va deixar de ser l’objectiu principal de l’obra, quedant en primer pla la denúncia social i un intent de comprendre els conflictes de l’ànima humana. Va ser així com va nàixer al EUA un subgènere dins de la novella policíaca: la novella negra. Els pares del gènere van ser Raymond Chandler i Dashiell Hammett, en les obres dels quals es van basar algunes de les pellícules més representatives del cinema negre americà com El falcó maltès o El somni etern. El nom de novella "negra" va ser degut per una banda als ambients foscos que reflectien, però sobretot a que aquells relats es van publicar per primera vegada a la revista Black Mask, creada el 1920 i en la Sèrie Noire de l'editorial francesa Gallimard nascuda el 1945. Aquelles novelles van marcar un abans i un després en la forma de narrar el crim. A diferència dels relats britànics on intervenien les classes socials altes, els crims eren generalment "refinats" i on el culpable quasi sempre era descobert i castigat per la llei, en la novella negra americana es reflecteixen sobretot els ambients sòrdids dels baixos fons i l’heroi és un personatge cínic i desencantat que habitualment està sense feina, no té un dòlar a la butxaca i ha de fer front ell sol, no només al criminal, sinó també a un poder establert generalment corrupte. Encara que el detectiu o el policia continuen sent el protagonista principal, apareixen novelles de crims narrats des d’altres punts de vista: a mitjans dels anys 50 del segle XX Patricia Highsmith publica El talent de Mr Ripley, la primera d’una magnífica sèrie de novelles que narren les peripècies de Tom Ripley, un estafador que suplanta les persones a qui assassina. La novella policíaca va patir una època de crisi en els anys 60, però des dels 80 fins als nostres dies han seguit apareixent grans figures que han mantingut viu el gènere: Andrea Camilleri, Donna Leon, Vázquez Montalbán, González Ledesma, Juan Madrid, Andreu Martín i Ferran Torrent, entre altres. BORRÀS, Xavier: Octubre pinta negre. València, Eliseu Climent, 1987. (N BOR oct) CAMILLERI, Andrea: La forma de l’aigua. Barcelona, Edicions 62, 2002. (N CAM for) CAMILLERI, Andrea: La muerte de Amalia Sacerdote. Barcelona, RBA, 2009. (N CAM mue) CHANDLER, Raymond: El largo adiós. Madrid, El País, 2002. (N CHA lar) CHASE, James Hadley: Una radiante mañana estival. Madrid, Alianza, 1975. (N CHA rad) CHESTERTON, G. K.: El hombre que fue jueves. Barcelona, Planeta, 1982. (N CHE hom) CHRISTIE, Agatha: Asesinato en el Orient Express. Barcelona, Molino, 2003. (N CHR ase) DOYLE, Arthur Conan: Las memorias de Sherlock Holmes. Madrid, Valdemar, 2004. (JN DOY mem) DOYLE, Arthur Conan: Sherlock Holmes i el constructor de Norwood. Alzira, Bromera, 1990. (JN DOY she) DÜRRENMATT, Friedrich: Justicia. Barcelona, Tusquets, 1986. (N DUR jus) FONSECA, Rubem: El cas Morel. Alzira, Bromera, 1994. (N FON cas) GONZÁLEZ LEDESMA, Francisco: Las calles de nuestros padres. Madrid; Gijón, Júcar, 1989. ( N GON cal) GUELBENZU, José María: No acosen al asesino. Madrid, Alfaguara, 2001. (N GUE noa) HAMMETT, Dashiell: El agente de la Continental. Madrid, Alianza, 1982 (N HAM age) HIGHSMITH, Patricia: Extraños en un tren. Barcelona, Anagrama, 1986. (N HIG ext) HIGHSMITH, Patricia: El talento de Mr. Ripley. Madrid, El País, 2004. (N HIG tal) HIMES, Chester: El fin de un primitivo. Madrid; Gijón, Júcar, 1989. (N HIM fin) JAMES, P. D.: Mortaja para un ruiseñor. Barcelona, Edhasa, 1987. (N JAM mor) LARSSON, Asa: Sangre derramada. Barcelona, Seix Barral, 2010. (N LAR san) LARSSON, Stieg: Los hombres que no amaban a las mujeres [I]. Barcelona, Destino, 2009. (N LAR hom) LEON, Donna: Malas artes. Barcelona, Seix Barral, 2003. (N LEO mal)