11 SEGRE Dijous, 18 d’abril del 2013 COMARQUES Demanen sis mesos de presó per robar 500 quilos de coure a Fígols Almacelles habilitarà un centre de primers auxilis a les piscines 13 14 p. www.segre.com/comarques p. HISENDA ADMINISTRACIÓ LOCAL COMUNICACIONS El deute dels ajuntaments creix un 11% fins als 747 euros per lleidatà Ros vol canvis a la comissió de la línia de la Pobla Són 73 euros més per habitant i ja s’eleva a 331 milions || La Diputació de Lleida el redueix en set milions i deu dels dotze consells en deuen 10 més H.C. ❘ LLEIDA ❘ El deute viu dels 231 ajuntaments de Lleida va créixer l’any passat un 11% en relació amb el 2011 i es va tancar a 31 de desembre en 331 milions d’euros, xifra que suposa uns 33 milions més que l’any anterior. Això significa que amb les dades del desembre del 2011 (sobre el deute i sobre la població) els consistoris de Lleida devien als bancs 674 euros per habitant, mentre que al desembre del 2012 es van elevar fins als 747 euros per lleidatà, segons les dades del ministeri d’Hisenda fetes públiques ahir. El conjunt de les entitats locals (ajuntaments, Diputació i els 10 consells que van aportar informació al ministeri) sumen un deute viu de 417 milions d’euros, uns 24 milions més que l’any passat. La corporació provincial ha disminuït el seu passiu en aquest capítol en set milions (en deu 75). Per la seua part, els consells (Alt Urgell, Jussà i Sobirà, Segarra, Segrià, Solsonès, Alta Ribagorça, Pla d’Urgell i Aran) deuen al seu torn 10,7 milions. Aquesta situació es produeix en un moment d’estrès a les arques municipals pels impagaments d’algunes administracions superiors, especialment, la Generalitat. Al maig de l’any passat, l’Executiu català va ad- LES CLAUS Deute zero Les capitals amb més deute (en euros per habitant) Tàrrega Balaguer La Seu d’Urgell Mollerussa Lleida 1.409 € 1.246 € 1.124 € 1.066 € 997 € Font: Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques SEGRE metre un deute amb ajuntaments i consells de Lleida de 100 milions, que si es cobressin podrien augmentar les amortitzacions del deute municipal. El Govern preveu, precisament, obligar la Generalitat a pagar el seu deute amb els ajuntaments a través del segon pla de pagament a proveïdors. Pel que fa al deute viu, el de Tiurana es manté com l’ajuntament més endeutat per habitant (vegeu els annexos) mentre que un 22% dels consistoris no deuen res als bancs, segons el ministeri d’Hisenda. Entre aquests hi ha Naut Aran, Bassella, Espot, Fulleda, Peramola, la Pobla de Cérvoles, Ribera d’Urgellet o Senterada. Superàvit ❚ El ministeri va confirmar ahir que modificarà la llei d’estabilitat pressupostària per permetre que els ajuntaments amb superàvit puguin invertir el romanent al municipi en lloc d’amortitzar deute. Hisenda analitza ara quins ajuntaments tenen un saldo positiu. Al conjunt de l’Estat s’estima que són 3.500. Tiurana, al capdavant ❚ Tiurana encapçala el deute dels ajuntaments de Lleida per habitant (en té 80 de censats i deu 344.000 euros) amb 4.300 euros per habitant, encara que són menys que l’any passat. Altres deutes destacables ❚ Al marge d’algunes capitals de comarca, altres municipis amb un deute viu destacable són Coll de Nargó (amb 1.342 euros per habitant), la Fuliola (1.912), Gósol (2.153), Llavorsí (1.478), Maldà (1.088), Preixens (1.477), Salàs de Pallars (1.127), Sant Guim de Freixenet (1.808), Seròs (2.507 euros) o Vilaller, amb 1.914 euros per habitant. EL DEUTE MÉS ELEVAT Tiurana manté el deute molt elevat, en 4.300 euros per habitant, tot i que és inferior que el 2011 ❚ Un total de 51 ajuntaments, xifra que suposa un 22% sobre el total, no tenen cap deute amb els bancs, segons les dades del ministeri d’Hisenda. ❘ LLEIDA ❘ El diputat del PSC per Lleida, Àngel Ros, va presentar ahir una proposta de resolució al Parlament de Catalunya perquè s’incloguin representants del territori a la comissió de seguiment de la línia del tren de Lleida a la Pobla de Segur, perquè “el Govern ha de comptar amb persones del territori per al seu perfecte funcionament”, va assenyalar Ros. El Parlament també va aprovar la compareixença de la plataforma Salvem la Tossa d’Algerri i de l’alcalde, Miquel Plensa, sobre la pedrera a petició d’ICV-EUiA. AIGÜES El Segre a Oliana, en alerta per falta d’aigua ❘ LLEIDA ❘ La comissió de desembassament de la CHE va considerar ahir que el riu Segre aigües amunt d’Oliana està en situació d’alerta per les baixes aportacions al pantà. No obstant, la Confederació va matisar que el desgel de les grans reserves de neu a la capçalera milloraran aquesta situació. També es considera per sota dels nivells òptims el tram baix del riu (al sud del Segrià) per poques pluges en l’últim semestre. Els pantans de la Noguera Ribagorçana estan en prealerta. Catalunya i Espanya ❚ A Catalunya, els ajuntaments deuen 5.512,2 milions i a Espanya, 41.964,2 milions, 6.545 milions més que el 2011, o un 18,4 per cent més. DIPUTACIÓ La meitat de les capitals milloren el seu saldo bancari Moció d’ERC en contra de la retallada estatal ■ Les Borges Blanques, Cervera, la Seu d’Urgell, Solsona, Sort iVielha han reduït el deute viu al tancament del passat exercici, mentre que les altres sis capitals de comarca a Lleida l’han incrementat. En el primer cas, el deute de les Borges Blanques ha passat de 5 milions a 4,49; el de Cervera, de 4,6 a 4,37 milions d’euros; el de la Seu d’Urgell, de 16 milions i mig a 14 milions; el de Solsona s’ha reduït en uns 100.000 euros i ha quedat en quatre milions; a Sort ha baixat d’1,67 a 1,57 milions i a Vie- ❘ LLEIDA ❘ El grup d’ERC a la Diputació sol·licitarà al plenari d’avui l’aprovació d’una moció per exigir al Govern central una revisió a la baixa de l’objectiu de dèficit per a Catalunya per aquest 2013 i que l’ens provincial es posicioni contra les retallades imposades per l’Estat en la funció pública i a favor de l’Estat de benestar. El ple de la Diputació debatrà, a més, la cessió d’ús d’un terreny de 200 metres quadrats de la finca Les Canals a la UdL per al seu ús en investigació i docència. El teatre de Corbins, que deu 2.325 €/veí, va costar 2 milions. lha, de 2,2 a 1,57 milions d’euros. En canvi, el consistori de Balaguer va tancar el 2012 amb sis milions i mig més de deute viu al passar de 14,6 el 2011 a 21,1 l’any passat. L’ajuntament de Lleida també l’ha incrementat en uns 12 milions d’euros (al TÀRREGA I BALAGUER Són les capitals de comarca amb més deute per habitant i les dos superen els 1.000 euros passar de 127 a 139 milions, segons Hisenda); el Pont de Suert ha vist créixer el seu deute de 2.015.000 a 2.084.000 milions. A Tàrrega, ha passat de 20 a 23 milions d’euros; a Tremp, de quatre milions a 4,9 i a Mollerussa ha crescut en tres milions d’euros, de 12,6 a 15,7 milions. A les capitals de comarca, la més endeutada per habitant segons aquestes xifres és Tàrrega, amb 1.409 euros per habitant, seguida de Balaguer, amb 1.246 euros per cada veí. 12 SEGRE Dijous, 18 d’abril del 2013 COMARQUES FINANCES AJUNTAMENTS MUNICIPIS SERVEIS Balaguer no aconsegueix l’acord per aprovar els comptes del 2013 Un informe considera il·legal el nou contracte d’aigües de Cervera E. FARNELL ❘ BALAGUER ❘ L’ajuntament de Balaguer encara no ha aconseguit l’acord necessari per poder aprovar el pressupost del 2013. Uns comptes que estan condicionats per la rebaixa del capítol de personal (set milions) i modificar l’estructura del consistori, “tant a nivell de categories com de personal”, va explicar l’alcalde, Josep Maria Roigé. Fonts sindicals van assenyalar que el requeriment del consistori és rebaixar entre un 10 i un 15% la massa salarial, equivalent als 600.000 i els 800.000 euros. El consistori preveu un pressupost de 14,5 milions. Roigé va destacar que els pressupostos requereixen una reducció del capítol de personal i les negociacions amb el comitè d’empresa passen “per rebaixar la massa salarial, o fer un exercici de solidaritat per rebaixar el sou a tots els treballadors de l’ajuntament”, va dir Roigé. Així mateix, va apuntar que la voluntat de l’equip de govern és evitar els acomiadaments, “tot i que sí que s’haurà de fer algun sacrifici en qüestió de salaris”. El pressupost no es passarà aquest mes d’abril, encara que els grups sí que disposaran d’un esbós dels comptes. L’ajuntament l’atura i la secretaria demana un concurs públic X. SANTESMASSES ❘ CERVERA ❘ Un informe de la Secretaria de la Paeria de Cervera valora de forma negativa la concessió del servei comarcal d’aigües a l’Empresa d’Aigües i Serveis de Cervera i la Segarra (EACS). L’informe apunta una possible il·legalitat per portar a terme la concessió per via de conveni interparts, que s’hauria de fer mitjançant un concurs obert. El govern de la Paeria no va poder aprovar dijous passat el conveni, ja que només va comptar amb els vots a favor de CiU i de l’edil de SiF (6 dels 13 regidors). Segons l’edil de SiF Jaume Carcasona, l’informe de la se- cretaria exigeix que la concessió es porti a terme mitjançant un concurs públic i obert, mentre que la proposta es presentava només com l’ampliació d’un conveni de col·laboració entre la Paeria i el Consell. El fet que el 49 per cent del capital de l’EACS sigui privat (Sorea) obliga, segons l’informe dels tècnics, a fer un con- PARTICIPACIÓ PRIVADA El 49% del capital de l’Empresa d’Aigües i Serveis procedeix de la participació privada curs públic. La polèmica ja va centrar el ple del consell del passat 20 de març, quan l’alcalde de Guissona, Xavier Casoliva, va exigir la retirada de l’ampliació del conveni. Així, la proposta planteja una gestió integral del servei comarcal de l’aigua i, segons l’alcalde de Guissona, una concessió d’aquest tipus s’ha de fer mitjançant concurs “al tractar-se d’una empresa amb participació de capital privat”. L’EACS portava a terme des del 2007 treballs de manteniment de la xarxa comarcal i l’ampliació del conveni suposa concedir-ne la gestió integral. MEDI AMBIENT BOSCOS ACN La Plataforma de l’Ebre alerta del transvasament ❘ LLEIDA ❘ La Plataforma en Defensa de l’Ebre assumeix la denúncia del sindicat CGT en què alerta del projecte per interconnectar la xarxa de proveïment d’aigua de boca del Ter-Llobregrat amb el Segarra-Garrigues i portar cabals de la conca del Segre a Barcelona. Ajudes de Foment per al castell de Tartareu ❘ LLEIDA ❘ L’ajuntament de les Avellanes presentarà una nova sol·licitud per a les ajudes de l’1% cultural per consolidar les estructures del castell deTartareu.Així ho va manifestar l’alcaldessa, Carme Garrofé, en una visita a la subdelegada del Govern a Lleida, Inma Manso. Lleida presentarà al SITC el Montsec i l’App Amb aquesta actuació s’han recuperat 20 hectàrees. Crema controlada al Pallars per recuperar zona de pastures ❘ SORIGUERA ❘ El Grup Especial de Prevenció d’Incendis Forestals (GEPIF), en col·laboració amb els Agents Rurals, va portar a terme una crema controlada a Estac, al Pallars Sobirà, per recuperar terres de pastures i ajudar a mantindre la ramaderia extensiva. Els ramaders van sol·licitar la crema de muntanya i en total s’han recuperat una vintena d’hectàrees de pastures a 1.900 metres d’altitud.Tècnics del Servei de Prevenció d’Incendis Forestals van explicar que aquestes actuacions garanteixen les activitats tradicionals i afavoreixen la prevenció d’incendis forestals. ❘ LLEIDA ❘ El patronat deTurisme de la Diputació presentarà al Saló deTurisme de Catalunya que se celebrarà aquest cap de setmana, la nova destinació turística Starlight del Montsec i l’aplicacióAppAra Lleida 365, com algunes de les novetats en l’oferta turística de Lleida. Solsona prepara la 61a Fira de Sant Isidre ❘ SOLSONA ❘ El pròxim dia 10 de maig Solsona obrirà la 61a edició de la Fira de Sant Isidre, consolidada com un referent del sector agrari, en què es preveuen mostres de bestiar, d’artesania, automoció i maquinària agrícola, entre altres atractius. Es preveu que el conseller d’Agricultura inauguri el certamen. SEGRE Jueves, 18 de abril de 2013 SOCIEDAD GUÍA 35 TECNOLOGÍA INICIATIVAS SALUD Música a la carta en los pubs Más fruta y verdura en los centros escolares del Pirineo Dos vecinos de la Segarra diseñan una aplicación para móviles que permite a los clientes elegir la música de los locales || Operativa a partir del 27 de abril X. SANTESMASSES ❘ GUISSONA ❘ Jukenetbox es una nueva aplicación para móviles ideada por dos leridanos que permite que un cliente pueda escoger la música que escuchará en algunos de los pubs que se han adherido al servicio. La iniciativa tiene ciertos paralelismos con las antiguas máquinas de discos que había en los bares (Jukeboox) con laa que el cliente podía poner, pagando, la música que sonaba en el local. En concreto, Jukenetbox permite al usuario sincronizar con la lista de música de un local y escoger las canciones que prefiere escuchar de forma inmediata. La apli- TREINTA PUBS En la provincia de Lleida hay una treintena de locales que ya han contratado la aplicación cación es gratis para los usuarios y según Jairo Serrano, vecino de Guissona que será el representante del producto en Catalunya, Andalucía y Venezuela, de momento solo en Lleida “ya tenemos una treintena de locales que han contratado la aplicación”. Su diseño y desarrollo es propio y está patentado internacionalmente. Lo ideó Jesús Iglesias, un vecino de Sant Guim de Freixenet que vive desde hace ocho años a la isla de Kana- ENTREVISTA XAVIER SANTESMASSES Jesús Iglesias. wa, en Bali (Indonesia). “Jesús tenía en mente hacer un negocio a nivel mundial y al diseñarla ha implicado también a los amigos”, dice Jairo. Iglesias lleva dos años trabajando en el proyecto. Del diseño de marketing y lanzamiento se ocupa la empresa Ogilvy & Mather dirigida por Lluís Bassat, y el lanzamiento en Europa y EEUU está previsto que será el 27 de abril. Esta aplicación funciona con los iPhone o losAndroids y el cliente puede buscar en la red el pub en cuestión y consultar su lista de canciones o playlist. Se pueden escoger tres canciones cada tres minutos y pasarán a ser las primeras de la lista. Es una iniciativa pionera que permite al consumidor escoger las canciones que sonarán en los pubs. «Escuchar la música que quieres es un derecho» Jairo Serrano DISTRIBUIDOR DE LA APLICACIÓN Jairo Serrano es un vecino de Guissona de 34 años que se ha embarcado en este proyecto con su grupo de amigos. Antes de su lanzamiento ya cuenta con 30 locales adheridos. ¿Es una aplicación pionera? No existe ninguna iniciativa parecida y pienso que es muy necesaria porque hoy en día los clientes de los establecimientos solo puede escuchar la música que le ponen. El objetivo es revolucionar la forma de consumir la música, que es un derecho que habíamos perdido. ¿Cómo se financia este proyecto? El cliente que se conecta y escoge las canciones no paga pero el establecimiento adherido sí, en función de su aforo. Hasta 100 personas el coste es de 23 euros al mes. Si tiene un aforo para más de 100, paga 54 euros, y para más de 250, el coste asciende a 115 euros. Los dos primeros meses es gratis. INFANCIA SOLIDARIDAD ITMAR FABREGAT Guarderíasde Lleidacolaboran conelBanc d’Aliments INICIATIVAS La Fira del Sabó de Montgai, en Extremadura ❘ MONTGAI ❘ La Fira del Sabó de Montgai, que se celebrará el próximo 28 de abril, ha servido de ejemplo a unos escolares de la localidad extremeña de Cabeza de Buey que montaron una cooperativa para elaborar jabón a partir de aceite usado. Los alumnos no encontraron ninguna empresa interesada en asesorarles y contactaron con la directora de la Fira, Teresa Boladeres, quien a través de una conferencia les mostró las técnicas que utilizan.Tras ello, varias empresas extremeñas han contactado con los escolares. SALUD La Marató recibe 318 proyectos de investigación Para recoger productos infantiles ❘ LLEIDA ❘ Las 18 escoles bressol de la ciudad de Lleida colaboran hasta el próximo 23 de abril en una campaña con el Banc d’Aliments de Lleida con el objetivo, fundamentalmente, de recoger productos infantiles, pero también sensibilizar a la ciudadanía de las necesidades de la alimentación infantil.Y es que habitualmente, en las acciones de esta entidad los ciudadanos no suelen donar pañales, biberones o leche infantil. La campaña, que comenzó hace un mes, ya ha conseguido recaudar más de mil kilos de productos que se entregarán a las 120 entidades leridanas que colaboran con el Banc ❘ BARCELONA ❘ La presencia de fruta en los comedores escolares delAlt Pirineu iAran ha aumentado un 20% en el último año mientras que la de hortalizas, un 17%, según informaron la semana pasada enTremp laAgencia de Salud Pública de Catalunya y el departamento de Enseñanza. Un total de 2.899 alumnos comen en los centros escolares y destaca un elevado porcentaje de cumplimiento de las frecuencias recomendadas de arroz, legumbres y verduras en el primer plato. Por otro lado,Afrucat y el departamento de Agricultura firmaron ayer un convenio para la distribución de frutas en las escuelas dentro del plan de consumo de este alimentos para este curso escolar. Alumnos de la guardería municipal de Cappont entregan productos al Banc d’Aliments. d’Aliments, y cuyos voluntarios recogieron ayer parte de las donaciones en algunas guarderías. El presidente de la entidad, Josep Maria Forné, confirmó que tras los buenos resultados quieren exportar esta iniciativa al resto de Catalunya. Como clausura del proyecto, el AMPA general ha organizado una representación el 23 de abril a las 18.00 horas en elTeatre de l’Escorxador, con entrada libre hasta completar el aforo. La noticia, en Lleida Televisió Vea el vídeo en su móvil con el código. ❘ BARCELONA ❘ Un total de 318 proyectos de investigación oncológica, al menos una decena de Lleida, optan a la financiación de La Marató deTV3, que en su última edición recaudó más de 12 millones de euros para la lucha contra el cáncer. En los próximos meses, científicos de ámbito internacional revisarán los trabajos presentados al concurso de ayudas, y basarán su elección en criterios como rigor metodológico o aplicabilidad. En noviembre, se darán a conocer los premiados.