Butlletí5 luminica® 14/2/05 14:00 Página 1 Butlletí informatiu de la Direcció General d’Energia http://pie.caib.es Núm. 2 Febrer 2005 Contaminació lumínica i eficiència energètica Què és i de quina manera ens afecta? Com es pot evitar? 483.658,75€ en subvencions als ajuntaments Pla ambiental d’eficiència energètica i reducció de la contaminació lumínica a Formentera. • 270.000€ d’inversió inicial • Recuperació del cel fosc de Formentera • Preservació de la biodiversitat • 40% reducció del consum energètic • 135 Tones de CO2 /any eliminades • 36% d’estalvi en la factura energètica • Més hores de funcionament i millora del servei • Aprovació d’una ordenança municipal Conselleria de Comerç, Indústria i Energia Butlletí5 luminica® 14/2/05 14:00 Página 3 Jaume Sureda Bonnín. Director General D'Energia. Si bé l’enllumenat públic representa una petita part del consum d’energia elèctrica de les Balears, en un municipi pot arribar a representar fins a un 50% de la despesa energètica total. L’explicació d’aquest elevat consum municipal s’ha de trobar, en general, en el tipus de disseny de l’enllumenat i en l’antiguitat de moltes instal·lacions, la qual cosa comporta que hi hagi un aprofitament poc eficient de l’energia lumínica produïda pels elements i sistemes d’il·luminació i, sovint, uns nivells elevats de contaminació lluminosa Això provoca que l’enllumenat públic sigui actualment la partida econòmica més important en els pressupostos de les administracions locals pel que fa a la despesa energètica global del municipi, ja que actualment representa un valor que se situa entre el 40 i el 50%. Uns dels eixos principals de lapolítica energètica balear és apostar per l'eficiència energètica, mitjançant l' ús de tecnologies més eficients així com apostar per una cultura del'estalvi energètic. Per assolir aquesta fita la Direcció General d'Energia posa en marxa una línia de subvencions adreçada als ajuntaments per finançar projectes d'eficiència energètica en les instal.lacions d'enllumenat públic. Els fanals i altres sistemes d’il·luminació constitueixen un element fonamental de la vida urbana nocturna. Els beneficis que aporta l’enllumenat públic són diversos, atès que, a més d’augmentar la comoditat dels vianants i els conductors a l’hora de desplaçar-se pels carrers, fa que hi hagi més seguretat davant d’eventuals accions molestes, millora l’ambient urbà tot destacant l’estètica de l’entorn, facilita les relacions humanes i incrementa l’activitat comercial i l'important activitat turística als nostres municipis. En general, el disseny de les instal·lacions d’enllumenat públic fa que només s’aprofiti una part de l’energia lumínica que es produeix, fet que comporta una il·luminació defectuosa i un sobreconsum energètic. La utilitzación de bombetes i d’elements de regulació inadequats, el nombre excessiu d’-hores de funcionament -fins i tot en moments en què encara hi ha llum natural- o l’antiguitat de les instal·lacions són algunes de les causes que hi ha darrere d’aquest elevat consum energètic i econòmic. La Direcció General D'Energia impulsa entre els Ajuntaments l'aprovació d'ordenançes municipals en l'enllumenat públic. L'ordenança té com objectiu establir criteris d'eficiència i estalvi energètic en les instal.lacions d'enllumenat. En els nous projectes d’enllumenat públic és fonamental que, un cop definits els objectius de servei, es triïn els sistemes d’enllumenat més adequats per evitar que una part de la llum que emeten les làmpades il·lumini el cel. S’ha d’evitar que el criteri «com més llum millor» sigui el principal a l’hora de realitzar el projecte, ja que hi ha un ventall de solucions tecnològiques i arquitectòniques que permeten il·luminar adequadament sense produir pèrdues de llum innecessàries. Per resoldre el problema no és necessari enfosquir els nostres pobles, sinó simplement adoptar criteris luminotècnics que no afavoreixin la contaminació lumínica. Amb l'aprovació d'aquesta ordenança l'Ajuntament fixa els requeriments tècnics que han de complir les instal·lacions d’enllumenat exterior- com ara els de les làmpades, els equips auxiliars, les lluminàries i projectors, l’encesa i l’apagada de la instal·lació, la regulació del flux lluminós, els sistemes de gestió centralitzada i els materials-, com també els nivells d’il·luminació. Amb aquest butlletí presentam el Pla ambiental d'eficiència energètica i reducció de la contaminació lumínica al municipi de Formentera. Un projecte modèlic enmarcat dins el PLA D'EFICIÈNCIA ENERGÈTICA realitzat a l'illa de Formentera , una actuació demostradora de les possibilitats d'estavi i eficiència energètica entre els municipis de les Illes Balears. Butlletí5 luminica® 14/2/05 14:00 Página 4 Què és la contaminació lumínica? Podem definir la contaminació lumínica com l’emissió inadequada de llum provinent de fonts artificials nocturnes. El desenvolupament de la nostra societat i, per tant, el progressiu increment de l’enllumenat exterior ha estat el factor causant d’aquests tipus de pol·lució, que afecta tant a les persones com al medi ambient (increment de la despesa energètica, augment de l’efecte hivernacle, consum de territori,etc.). Durant el vespre, quan més va més són els espais il·luminats i cada vegada major la potència aplicada, sovint al·legant raons de seguretat mal entesa, ja que la potència de les lluminàries no és directament proporcional a una millor il·luminació de l’espai. Un excés de llum accentua les ombres, crea zones excessivament fosques i pot enlluernar. Així, si el grau d’inflexió de la llum sobre la zona o objecte que s’il·lumina no és l’adequat, la llum es dispersa amb l’ajuda de les partícules que es troben en suspensió en l’aire. El tipus de làmpada i l’excés de potència també influeixen en la contaminació lumínica. De quina manera ens afecta? La llum mal dirigida s’escampa i contamina L’observació de les imatges nocturnes que ens arriben dels satèl·lits ens mostren clarament la brillantor de les grans ciutats i de les zones més poblades del món. Carrer intensament il·luminat a una zona d’alta activitat turística. Com es produeix la fuita de llum? Podem dir que la contaminació lumínica total és la suma de: • El flux directe que s’emet sobre l’horitzontal. • El flux que es reflecteix sobre el paviment i les parets. • El flux que es refracta a les partícules d’aire i la pol·lució. És per això que aspectes com ara el grau d’orientació del flux i la protecció de la lluminària, el tipus i color del paviment i les parets que s’il·luminen, així com els nivells de pol·lució de l’aire, juguen un paper molt important per a la reducció del fenomen. Els efectes de la contaminació lumínica són nombrosos. A les zones més il·luminades com ara les ciutats, el brillantor o la resplendor que es produeix els vespres impedeix veure els estels i altres astres. Les boirines i el cel enterbolit en potencien l’efecte fins a l’extrem de crear una capa de color gris que adopta la forma d’un núvol lluminós damunt de les ciutats. Així, quan més contaminada està la ciutat o més boira hi ha, més intens és el fenomen. Però la contaminació lumínica no afecta només als observatoris astronòmics o als aficionats a l’astronomia, ens afecta a tots perquè ens fa perdre el maravellós espectacle del cel fosc i estel·lat. Però això no és tot. L’excés de llum a les ciutats ocasiona molèsties a molta gent que té dificultats per a dormir, sobretot durant l’estiu, amb les finestres obertes. Aquesta invasió de llum als habitatges pot ser causa d’estrès i altres alteracions (pèrdua d’agudesa visual, enlluernament, etc.). A més, la contaminació lumínica incideix sobre la biodiversitat, afectant la flora i la fauna dels espais naturals, ja que la nocturnitat és essencial per a la reproducció i supervivència de moltes espècies. Butlletí5 luminica® 14/2/05 14:00 Página 5 483.658,75€ en subvencions als ajuntaments Enllumenat de l’aparcament d’un centre comercial. Quina relació existeix amb l’eficiència energètica? La contaminació lumínica és símptoma de manca d’eficiència energètica, ja que es produeix per la dispersió de la llum, és a dir, per la llum que no s’aprofita. Són molts els tipus d’enllumenat que influeixen en el fenomen: • L’enllumenat públic (carrers i places, carreteres, jardins, edificis i monuments, etc.). • L’enllumenat comercial i privat (establiments comercials i de serveis, zones lúdiques i esportives, polígons industrials, reclams publicitaris, aparadors comercials, etc.). • L’enllumenat domèstic exterior. • L’enllumenat ornamental de façanes, monuments, etc. Cal assenyalar que una il·luminació correcta, que doni una imatge agradable del paisatge urbà durant la nit i que proporcioni la llum necessària a vianants i conductors ha de ser també una il·luminació eficient, que estableixi uns nivells de consum energètic controlats i moderats. No podem oblidar que l’eficiència energètica és essencial per a la garantia del subministrament, la factura energètica i la millora dels aspectes ambientals derivats de la producció, transport i utilització de l’energia. Per tal d’incentivar l’execució de projectes destinats a l’estalvi, racionalització o increment de l’eficiència energètica a l’enllumenat urbà, així com la reducció dels nivells de contaminació lumínica dels enllumenats públics, el Govern de les Illes Balears, a través de la Conselleria de Comerç, Indústria i Energia, va posar en marxa una línia d’ajuts adreçada als ajuntaments i empreses públiques municipals. Aquesta línia d’ajuts va ser dotada amb 483.658,75 eur., per al període 2004-2005. I aquests varen ser els resultats obtinguts: • Concesió d’ajuts a un total de 15 ajuntaments de Balears • Aprovació de 27 projectes d’eficiència energètica. • Tipus de projectes subvencionats: -Implantació d’instal·lacions existents de sistemes de regulació de flux lluminós. -Substitució de llums de baixa qualitat i d’alta contaminació lumínica. -Substitució de làmpades i dels sistemes d’encesa/apagada actuals per rellotges astronòmics. -Instal·lació en infraestructures d’enllumenat urbà existents de sistemes de control i gestió centralitzat amb telecomandament que suposin una gestió energètica més eficient. • Quantia de la subvenció: fins al 30% del cost del projecte a subvencionar, amb un màxim per beneficiari i projecte de 30.000 euros. • Inversió teòrica total: 1.479.501 eur. • Previsió d’estalvi energètic anual amb la implantació dels projectes: -1.200.000 kWh • Previsió tones de CO2 que es deixaran d’emetre a l’atmosfera: -1.100 tones de CO2 Com es pot evitar la contaminació lumínica? En general, destacam les següents normas: • Evitar l’emissió de llum cap al cel. • Utilitzar lluminàries escaients, amb un percentatge del FHS (flux a l’hemisferi superior) reduït. • Utilitzar làmpades escaients, que optimitzin el consum i redueixin les emissions de CO2). • Evitar nivells i horaris excessius d’il·luminació, per tal de disminuir el nivell de reflexió de les superfícies il·luminades. • Utilitzar pantalles i reixes que limitin el flux en direccions no desitjades. • Substituir les lluminàries amb elevat FHS per models amb emissió controlada del flux de llum. • Projectar totes les instal·lacions d’enllumenat exterior amb criteris de sostenibilitat (ordenances municipals). Projector il·luminant torre d’una església. Formentera compta amb una xarxa d’enllumenat públic potencialment contaminant Butlletí5 luminica® 14/2/05 14:00 Página 6 Pla ambiental d’eficiència energètica i reducció de la contaminació lumínica a Formentera Enmarcat dins el Pla d’Eficiència Energètica de Balears, el Pla ambiental d’eficiencia energètica i reducció de la contaminació lumínica a Formentera és un projecte modèlic pel que representa quant a millora dels actuals nivells d’eficiència i contaminació lumínica. Situació actual En els apartats anteriors hem intentat explicar quina és la problemàtica de la contaminació lumínica, així com la necessitat d’aconseguir tant la seva reducció com una major eficiència energètica en les instal·lacions d’enllumenat, ambdós aspectes molt relacionats. Com que la xarxa pública suposa el major potencial d’enllumenat de l’illa, el gruix de l’actuació d’aquest pla es centra en aquest tipus d’enllumenat i en l’aprovació d’una ordenança municipal destinada a regular l’enllumenat, tant públic com privat. Aquesta ordenança ha estat aprovada inicialment al Ple de l’Ajuntament del dia 16/11/04 i publicada al BOIB amb data 04/12/04. En l’actualitat, el flux total instal·lat a l’illa de Formentera (FTI) és de 4.888,9 Klm, dels quals 1.377,3 corresponen al flux a l’hemisferi superior (FHS), és a dir, un 28,2%. Això ens indica que es tracta d’una xarxa d’enllumenat públic potencialment contaminant. Objectius: estalvi i preservació L’illa de Formentera constitueix un dels indrets naturals de major bellesa del món, amb una excepcional biodiversitat (flora i fauna). És per això que cal fer tots els esforços possibles per tal de protegir l’illa de qualsevol tipus de pol·lució, com ara la lumínica. Així, la preservació de la biodiversitat, del cel fosc i de la tranquil·litat dels residents i visitants constitueixen una part dels objectius que es volen assolir amb aquest pla ambiental, que s’està dessenvolupant des de l’any 2003, amb els estudis previs realitzats i que quedarà totalment executat a l’any 2005. L’altra part és la reducció del consum energètic en l’enllumenat públic, que contribuirà a reduir les emissions de CO2, farà possible un ràpid retorn de la inversió i permetrà un notable estalvi en la factura de l’energia (37%). Butlletí5 luminica® 14/2/05 14:01 Página 7 Menor contaminació, major estalvi, millor servei Disposar d’un enllumenat públic eficient i no contaminant no suposa perdre nivell de servei, sino més bé el contrari. Del que es tracta és de no malbaratar energia i evitar molèsties i contaminació. Així, amb l’execució del pla ambiental, Formentera no estarà menys il·luminada, sinó millor il·luminada. Es cobriran totes les exigències en aquest aspecte i es millorarà el servei, amb augment dels nivells d’il·luminació i del nombre d’hores de funcionament. 100 Estudi previ 80 L’estudi realitzat ens mostra que existeixen a l’illa un elevat nombre de lluminàries tipus globus (de l’ordre del 80%) i làmpades de vapor de mercuri, que són les causants d’un alt grau de contaminació lumínica. La Savina La Roqueta Els Pujols Sant Ferran Es Caló 0 El Pilar 40 Sant Francesc 60 20 Les lluminàries tipus globus són molt contaminants. Percentatge de Flux Hemisfèric Superior Percentatge de Flux Hemisfèric Inferior FHI (klm) FHS (klm) Factor GRE Dispersió Mesures de correcció Actual Proposta Variació 4.883,85 1.377,34 0,97 1.341,86 5.559,60 436,66 0,66 289,31 14% -68% -32% -78% Els resultats En base a l’estudi realitzat i les seves conclusions, les mesures proposades en el Pla són les següents: • Substitució de totes les lluminàries tipus globus, diagonal i assimètriques. D’aquesta manera, el FHS es redueix considerablement. • Canvi en el tipus de làmpades. Es proposa el canvi de totes les làmpades de vapor de mercuri per làmpades de vapor de sodi alta pressió. Amb aquesta proposta es reduirà l’índex de dispersió atmosfèrica. • Canvi de quadres de sistemes d’encesa i incorporació de regulació de flux. Diferents tipus de lluminàries públiques. Tipus actual Globus Diagonal Assimètriques FHS actual 40% 10% 10% FHS futur <2% El pla preveu la substitució de les lluminàries tipus globus En el quadre es poden observar tant la disminució de flux a l’hemisferi superior, l’increment del flux a l’hemisferi inferior (FHI) i la reducció de la dispersió. Així, el grau relatiu d’emissió (GRE), una vegada finalitzat el projecte, es reduirà molt considerablement (-78%). El GRE avalua el resplendor produït, considerant tant la magnitud de flux emés com la seva composició espectral. Butlletí5 luminica® 14/2/05 14:01 Página 8 La Savina - Substitució de: • 2 quadres de comandament • 26 lluminàries assimètriques o diagonals (2) • 52 punts de llum tipus globus (2) • 12 punts de llum tipus globus (1) - Construcció d’una sèquia (0,20x0,50 m) - Col·locació de 3 tubs i 3 conductors (100 ml) - Obra civil i adequació d’infraestructures Resum de les actuacions a cada nucli La Roqueta - Substitució de: • 1 quadre de comandament • 14 punts de llum tipus globus (2) Sant Ferran de ses Roques - Substitució de: • 2 quadres de comandament • 4 punts de llum tipus “vuitcentista” (2) • 34 punts de llum tipus globus (1) - Adequació d’infraestructures Sant Francesc Xavier - Substitució de: • 3 quadres de comandament • 170 punts de llum (1) • 45 punts de llum (2) - Obra civil i adequació d’infraestructures Butlletí5 luminica® 14/2/05 14:01 Página 9 Es Pujols - Substitució de: • 2 quadres de comandament • Cablejat per a 13 punts (300 ml) • 15 punts de llum tipus “pescador” (1) • 145 punts de llum tipus globus (1) - Obra civil i adequació d’infraestructures Es Caló de Sant Agustí - Substitució de: • 1 quadre de comandament • 4 punts de llum tipus globus (2) Pilar de la Mola - Substitució de: • 1 quadre de comandament • 6 punts de llum (1) • 19 punts de llum tipus globus (1) - Obra civil i adequació d’infraestructures (1) : Substitució completa que inclou columna o bàcul, lluminària, làmpada, equip auxiliar, connexions i obra civil. (2) : Substitució parcial que inclou lluminària, làmpada equip auxiliar i connexions. Butlletí5 luminica® 14/2/05 14:01 Página 10 Guanyar-se el cel L’esforç realitzat a Formentera haurà estat possible gràcies a un conveni signat entre l’Ajuntament de l’illa i el Govern de les Illes Balears. La inversió inicial és de 270.000 eur., dels quals l’Ajuntament de Formentera n’assolirà 70.000 i el Govern de les Illes Balears 200.000. Les obres podran estar finalitzades en un termini no superior als 9 mesos. Formentera s’haurà “guanyat el cel”, perquè haurà eliminat l’emissió de 135 tones de CO2 a l’any, haurà preservat tot l’esplendor del vespres estrellats, la tranquil·litat dels seus habitants i visitants, així com la seva valuosa biodiversitat. A més, l’eficiència energètica de la nova xarxa d’enllumenat públic haurà fet possible un estalvi del 37% en referència al consum energètic actual, la qual cosa es tradueix en un estalvi anual de 13.086,02 eur. sobre el consum actual anual, amb més hores de funcionament i augment dels nivells d’il·luminació. Potència instal·lada Consum energètic anual Cost energètic Hores teòriques de funcionament anuals Situació actual Situació futura Resultats 95,6 kW 389.546 kWh 34.805,47€ 55,7 kW 243.086 kWh 21.719,45€ -39,9 kW -146.460 kWh -13.086,02 € 4.208 hores 4.364 hores +156 hores Enllumenat públic a Formentera Butlletí5 luminica® 14/2/05 14:01 Página 11 • 270.000 eur. d’inversió inicial • Recuperació del cel fosc de Formentera • Preservació de la biodiversitat • 40% reducció del consum energètic • 135 Tones de CO2 /any eliminades • 36% d’estalvi en la factura energètica • Més hores de funcionament i millora del servei • Aprovació d’una ordenança municipal Butlletí5 luminica® 14/2/05 14:01 Página 12 Butlletí informatiu de la Direcció General d’Energia Núm. 2 Febrer 2005 Per a més informació: 971 176 603 http://pie.caib.es