Punta, La

S e m a n a r i o , i n d e p e n d i e n t e , d e la v i d a l o c a l s i i g e i a n a
str^
RECIOS SUSCRIPCIÓN : S I T G E S .:
l'7b
oesetas.
tnmesir
REDACCIÓN
Y ADMINISTRACIÓN:
ISLA DE C U B A , 2 . - T E L . 1 3 2 3
AN,JNC;OS. E S Q U E L A S ,
"
y s u s irradiaciones
R E ™ > S
Y RECLAMO^,
según tarifa estatilecida p a orecio convencional.
RSPANA: año. 8 mas.: AMERICA: i d . . 2'rO oeso* (orol
año
Núm. 9 4
S i t g e s , 17 d e E n e r o d e l 9 2 ó
ni
L' Homenatge a Rusiñol
Solemnial, gloriosa, impossible dè descriure, fou
la festa del diumenge. Mai havíem vist a Sitges tanta
gent (ni per la Festa Major), ni tant d' entussiasme.
Necessitaríem una munió de planes de LA P U N T A
per a ressenyar la jornada, que tindrà de g r a v a r - s e
Èn les pàgines més brillants de la Història de la Vila.
De bon matí començaren a arribar forasters en tots
els trens, en autos, camions, cotxes i tota mena de
vehicles. Era una riuada que no s'estroncava. Els sitgetans havien netejat els carrers i endomassaven les
façanes, essent dignes de menció la del cBar C a u Ferrat», plena de palmes i flors, presidint el retrat del
Mestre, i onejant la bandera, en la que s'hi llegia: «El
noi d'En C u c a an En Rusiñol»; la del «Prado Suburense», rublerta de rics tapiços i gallardets, d' exquisit gust, i a la nit auriolada per una esplendent il·luminació; i la.de la Casa de la Vila, que lluïa ses millors
gales, amb el tapiç pintat per 1' Agustí F e r r e r .
A les dotze, tot 1'andén i la gran Plaça de la Estació estaven atapaïts d' una gernació immensa , no
poguent-s'hi donar un pas.
Arribà el tren, amb la màquina engalanada amb
plantes i flors per l'artista Alarma, i esclatà sorollosa,
unànim, una ovació delirant, i a 1' aparèixer en una
finestra del v a g ó la blanca testa d'En Rusiflol, tothom
r aclamà i s'hi atansà per abraçar-lo, fent-se un embtís
de gent. Els moments eren solemnials, línies, vibrants
d' alegria ciutadana.
Amb molta dificultat s' organitzà la manifestació
per l ' o r d r e que ja donàrem. Durant tot el t r a g e c t e , la
ovació fou contínua, sorollosa. Els balcons i finestres
plens de belles damisel·les, tots els c a r r e r s i places
rublerts de gent, i al passar el Mestre esclataven els
víctors i queia sobre sa testa venerable una pluja de
flors i fulles de llorer.
Al típic C a p de la Vila s'hi estacionà el carro de
«L' alegria que passa», fet amb tota propietat per una
simpàtica colla de 1' Arbós del Penedès, que, habillais
amb trajos de saltimbanquis, representaren, al passar
En T i a g o , una de les escenes culminants de 1' obra.
L',aficionat de 1' Arbós, S r . Andreu Suriol, digué amb
un tò i naturalitat sorprenents el parlament del clown,
mereixeiit la seva declamació fervorosos i merescuts
elogis; i el tipus de Cop-de-Puny també fou molt ben
presentat pel discret aficionat En Manel Romagosa^
No hi faltava pas cap detall: fins una munió de veins
de i' Arbós feien de poble. Des d' una finestra del
carro, una bella damisel·la vestida àe Zaira — q u e
era la gentil arbossenca Beatriu Marqués, — contemplava 1' escena. Un aplaudiment general coronà la
xamosa forma d' adhessió dels arbossencs, que entregaren a En Rusiñol, per mans de la susdita «Zaira»,
un ram de llorer acompanyat d'un expressiu pergamí,
ofrena de V* Elenc Artístic Arbossenc», organitzador
de 1' atractiu espectacle que constituí una de les notes
més suggestives de la jornada.
En Rusiñol estava tan emocionat, que tingué de
reposar en una casa, i després feu el t r a g e c t e en un
auto, voltat del Comitè d* Honor.
A r arribar devant del C a u , era tanta la gernació,
que era impossible organitzar 1' acte de 1' ofrena, per
lo que, amb molt bon encert, s'acordà fer-lo a la Ribera, al peu de 1' estàtua d' El G r e c o , on prengué
seient En Rusiñol. El cel, que durant tot el matí havia
estat nuvolós, donant angoixa als sitgetans, començà
aclarir-se i sortí el sol, aquell sol típic de Sitges, que
reflectia per tota aquella immensa gernació (es calcula en prop de 4.000), que s'extenia per la platja i
pels passetjos.
El poeta Sagarra, amb veu vibrant, llegí el s e güent discurs :
« Amics :
En aquell temps que encara no havíem
vingut al m ó n u n a bona colla dels qui ens
trovem aquí presents, hi havia a Catalunya
un home excepcional. Aquest h o m e vivia
aleshores el p u n t dolç de la més florida
j o v e n t u t , i esmunyint-se dels taulells i
dels Uivres de la seva tradició familiar,
va descobrir en el ions de sí mateix u n a
mena de follet saltironaire i faceciós, e n a m.orat de iotes aquelles coses q u e , vistes
a r r a n de terra, són inútils, però q ü e , vistes
des del nivell del cor, vénen a ésser la
gràcia i el prestigi espiritual d ' u n poble.
Aquest home extraordinari, era aleshores
afavorit d' u n a varonil bellesa romàntica;
alt i ben plantat, tot el que en la seva cabellera i la seva b a r b a i el seu vestit era
senyorívola despreocupació , en la seva
p a r a u l a i en el seu gest era fresc i i n e s g o table cascadeig d' enginy, p u n t a d ' h u m o r ,
clariana d' alegria o caiiu d' e n s o m n i s , i
tot ell, cos i à n i m a , s' embolicava a m b la
p ú r p u r a de la més iiresistible i la més
flamejant de les simpaties.
E t a u n a figura i u n a voluntat fetes a
posta per a triomfar i m m e d i a t a m e n t , per
a deixar en cada petjada del seu camí la
senyal de l'eficàcia; I a m b un espeiit de
a v e n t u r e r , de poeta i de saliimbanqiii, va
ésser l'hoste de la bohèmia descoidada i
l'apòsiol de les patinades vellüries; fumava
la seva pipa al «Chat Noir», en m i g de
totes les cabelleres despeiitinades de l'època
i fundava un museu orientat per la m é s
estricta arqueologia, pintava teles vastíssimes a m b els verds, els morats i els grisos
més sentimentals, i e n g e g a v a sol)re Us
taules dels nostres teatres u n a generació
de titelles de carn i ossos q u e reien i p l o laven a m b ei plor i la rialla de raciiialitat.
Inventava festes modernistes, processons
apassionades, donava à n i m a a un g r a p a t
de publicacions, escrivia infadigablümen',
p i n t a v a sense r e p ò s , conversava sense
p a r a r ; les seves paraules eien una caixa
inacabable d' acudits i d' encerts picants;
home de cent activitats i de cenl lecursos,
d o r m i a i vetllava dintre d' una onada de
d i n a m i s m e espiritual.
Era el cap de colla i l'animador de tot;
en el nostre país donà moltes p r i m e r e s
batalles, aconseguí molts ^riomfs inicials.
V a fer d' a q u e s t a vila de Sítges el monestir de lots els qui aleshores estaven ferits
de la bogeria de 1' Ideal. El «Cau Ferrat»
fou el «sancta sanciorum» d' aquest m o nestir, i el m o n u m e n t al Greco u n a prova
definiliva de la seva força de suggestió i
de! seu poder de t a u m a t u r g .
Han passat els a n y s , i aqirell homs
excepcional h a vist plaiejar-se, de mica en
3
M o m e n t d e 1' e n t r e g a
S
•o
m
del r a m s i m b ò l i c
X
X
(0
c
(ü
o
OQ
(U
•o
(0
+J
3
JL.A
mica, la seva varonil bellesa romàntica. El
seu gest de senyorívola despreocupació ha
ag-afai aquella p u m a tremolosa que m a r c a
la maduresa corporal i el prestigi de la
glòt ia aconseguida L a seva joveïuud esva
otada i muliiíorme, és, avui, u n a venerable encarnació d' aquelles hores que es
digueren el «modernisme» i que engendraren el color i l ' orientació de la Catalunya
actual.
L'home de la cabellera romàntica, fuma
encara la seva pipa de Montmartre, pinta
encara a m b aquells verds sentimentals, i
encara fa viure d a m u n t la nostra escena
les trifulgues dels seus titelles de carn i
ossos; avui, però, no és aquell qui va a
apoderar-se de la glòria, a m b un esperit
de saltimbanqui, de poeta i d ' a v e n t u r e r ;
temps ha que la glòria s'ha unit a m b ell
per sempre, i avui dia aquesta glòiia resplendeix en el seu gest més insignificant.
JP U I S Í T
A
El discurs d' En Sagarra fou premiat amb llargs
aplaudiments.
En aquest momt-nt, el nét d' En Rusiñol, el noi
Santiago Planas, feu remesa de i' ofrena simbòlica
amb aquestes paraules :
«Avi : aquí tens aquesta branca de
roure i llorer, que te l'has ben g u a n y a d a .
Visca r avi!»
En Rusifiol feu un petó al seu nét i s' aixecà, emocionat, a parlar. Digué poques i sentides paraules,
donant a tots les gràcies.
Es repetiren les ovacions i els visques a Rusiñol.
L' ofrena feta a I' il·lustre artista és un simbòlic
ram, en forma de dues branques, de ferro forjat i plata
vella. E s obra del mestre forjador Muñoz Morató i de
r artista argenter Jaume Mercader, segons dibuix de
Domènec Carles.
En Sagarra aixecà en I' aire el simbòlic ram i el
mostrà a la multitud, en mig de general entussiasme.
La gernació desfilà, omplenant fondes i restorants.
' Amics m e u s : 1' home excepcional és
a m b nosaltres, I' hem acompanyat tois i
r hem dut aquí; el nostre cor, en unit-se
per íestejar-lo, fatalment havia d' a n a r a
parar en m i g d' aquestes cases blanques,
íaialment havia d' a n a r a trepitjar la sorra
d' aquesta platja, havia de respirar el baí
de les pedres d' aquest « C a u - F e r r a t » , que
és la cosa màgica d' aquest home, i és el
palau d' uns ferros antics, roents de passió
i d- espiritual entusiasme.
Mestre Kiisiftol, hotne meravellós, que
eií aquell temps en què ino is dels que us
acompanyen encara no érem n a t s , vau
encendre en aquesta vüa de Sitges , jo
voldria que ara la meva veu perdés el ssu
lo peculiar, voldr ia que de mi d e s a p a r e guessin toie.s les característiques que d e nuncien la meva persona concreta, i que el
tp.del meu discurs us semblés com el de
una veu a n ò n i m a .
Feu-vos càrrec que aquestes paraules
meves són dictades pel sentiment general
que ens uneix a tots al voltant vostre. Us
hem festejat i us hem homenatjat cada dia,
particularment a m b silenci o a m b aldarull.
Aquesta festa d'avui no és una encarcarada
cerimònia cívica, que obeeixi a un deure o
a una cotí signa determinada; aquesta festa
d' avui és la mateixa q u e us faríem d e m à ,
és-la mateixa que hauríem fet ahir, perquè
èl nostre 'cor sempre està a punt per a feslèjar-vos", perquè el vostre nom sempre és
un aglutinaiit dels nostres esperits, perquè
la vostra presència sempre és u n a flama
per a ar b o r a r - n o s , p e r a improvisar u n a
apassionada processó.
V à r e m parlar q u a t r e J)ersónes d'acompanyar-vos al vostre « C a u - F e r r a t » ; ja ho
vèieu., tothom hi ha volgut ésser. Com a
recordança d' això, de què tothom hi ha
volgut ésser, accepteu aquestes dues b r a n ques .
\
*
Són dueSíbranques les que us donern
com a recoffJ-di aquest bon sol d' avui; eni
aquestes bií9.jií¡|iues, el forjador ha volgut
imitar amb.el ferro la forma del llorer i la
forma del roure; ha estat u n a idea atinada
ia del forjador,, perquè roure i llorer és el
vostre esperit, mestre Rusiñol, roure i llorer és r exemple d e la vostra vida i la vos
tra obra: gíçíria i constància, tenacitat i
triomf.
Siguin aquestes branques un ferro més
del vostre «Cau-Ferrat»: però aquest ferro,
mestre Rusiñol, no s'envellirà, no es rovellarà mai; és nn llorer i és un r o u r e que
que eternament seran joves i tendres per
a coronar el vostre prestigi etern, la vostra
glòria immortal »
En Rusiñol, acompanyat dels seus familiars. C o mitè d ' H o n o r i amics íntims, pujà al Pavelló de Mâr,
on fou novament aclamat per la multitud que l'omplia.
En Daniel Samsó, el popular President dels Cors i
Oifeons de Catalunya, el saludà amb eloqüents i n o bles paraules en nom de I' «Orfeó Unió Sitgetana», i
aquest cantà amb gran afinació i en primera audició,
r «Himne a Sitges», xamosa composició del seu Director, el jove mestre Gabriel Pallarès, de gran colorit i bonica armonització, essent sorollosament aplaudit. La lletra, molt escalenta, és d'En Josep Carbonell
i Company. Les noies lluïen mantellines blanques.
.**
Desseguida, al Holel Subur, es celebrà el dinar de
honor. L' ample menjador, un dels més hermosos dels
hotels d' Espanya, i la terrasse, s' omplenaren de comensals ; més de 450! No hi cabia ningtí més, fënt-se
el servei amb gran dificultat, per no poder circular
fàcilment els camarers. Tal era 1' agombolament.
El mentí, estampat en targes moU artístiques, amb
un bell retrat d' En Rusiñol fet per En Casas, era el
següent : Entreteniments, arroç a la Milanesa, peix a
la Subur, carn decorada, gelats, pastes i fruita. Vi
Subur, Codorniu extra, Cafè Moka.
A la taula presidencial i als costats d' En Rusiñol i
de la seva muller, estaven els Srs. Josep M.^ de Sag a r r a , el pintor Crasas, el mestre Morera, l'escultor
Clarassó, Pompeu Fabra, I' Antoni López, Junyent,
Eduard L. Chavarri, Salvador Soler, Martínez Sierra,
Camps Margarit i Domènec Carles.
El dinar transcorregué amicalment, amb alegria
familiar.
Al destapar-se el xampany, el President de r«Ateneu Barcelonès» llegí el següent discurs :
«Per encàrrec del Comitè organitzador
de r h o m e n a t g e , soc j o , qui no té altre
mèrit que el d' ésser un antic amic i a d m i r a d o r teu, qui té 1' honor de fer-te I' oferiment d' aquest àpat.
Ens ha m o g u t a retre't aquet h o m e natge un sentiment d'admiració per la teva
alta obra de pintor i de literat, un sentiment
de reconeixença per la part principalíssima
que has tingut en el floriment de les n o s lres arts i de les nostres lletres. Impossible
d' apreciar açí, en breus paraules, la teva
obra pictòrica, la teva producció literària,
la teva labor com a promotor o col·laborador d' innombrables manifestacions i empreses artístiques. Per una sola d'aquestes
coses ja t' hauries fet digne de la noslra
admiració i reconeixença; considera, doncs,
com ets mereixedor d' aquest homenatge
que avui venim a retre'l per totes elles plegades !
I encara hi ha, entre els nostres motius
d' admiració, el Rusiñol íntim, vessant a
dolls en la conversa aquell h u m o r i s m e tan
teu que constitueix un dels encants de la
major part de les teves obres literàries. Més
que enlloc, en la conversa has exercit potser el teu mestratge. J o recordo bé que, en
els principis de la meva carrera, a m b unes
observacions que 'm vas fer sobre el lleng u a t g e de la meva traducció de «La Intrusa», estrenada en aquesta benvolguda
Sitges, tu m'ensenyares, el primer, a fugir
de la rigidesa de regles en què perilla de
caure el gramàtic. Doncs bé, a la m a n e r a
que't soc deutor, te'n són s e g u r a m e n t tots
eis que, en a l g u n a ocasió o empresa, han
tingut la fortuna d'ésser els leus companys
0 els teus col·laboradors.
Heu) vingut a homenatjar-te, no pas
a m b motiu d' «un» de tan s èxits teus,
com en aquell àpat llunyà, a 1' hoit de la
P a l o m a , en i j i i è celebràrem l'èxit de la
teva primera conferència a 1' Ateneu B a i celonè.s: hem vingut a homenatjar-le per
toia l o b r a que has realiizat durant la teva
llarga vida d' home de lletres i d' artista.
Però tenim la sort, rara en un tal h o m e natge, de poder esperançar que aquesta
obra que ara festegem, a m b tot i ésser
enorme, no és encara «tota» la teva obra.
Que la teva vida s'allargui molts anys
encara, com desitgem tots vivament, i e n cara has d' enriquir el nostre art i les n o s tres lletres a m b nous fruits del teu enginy
fecund i inexhaurible Tots admirem la
teva insistència en el treball, el teu afany
de produir q u e may declina. En la teva
vida hi ha hagut prou avinenteses en què
tot et convidava al repòs, al qual podies
lliurar-te satisfet de la labor acomplerta;:
però tu, a penes enllestida una obra, j a te
havies posat a treballar en u n a attra a m b
el mateix delit que si es tractés de la teva
primera obra Q u a n et crèiem retut pel
cansamen o per la malaltia, ens sorprenies
a m b una nova producció fresca i vigorosa.
I és gràcies a aquest delit teu inexiingible—exemplar en un país on veiem tantes
d' activitats p r e m a t u r a m e n t estroncades—
és gràcies a aquest delit sense parió, que,
eta desitjar-te llargs anys de vida, ho fem
m o g u t s , no solament per l'aíecie entranyable que et professem, sinó per un noble
egoisme, puix que tot el que et resta de
vida sabem que ha d'ésser encara en profit
de l' a r t i de les lletres de la nostra terra.
Rusiñol, visques molts anys pel bé de
Catalunya.»
A precs de tothom, parlà En Pere Corominas, qui
digué que En Rusiñol i el Sol s' havien posat d' acord
per alegrar-nos el dia, fent una broma als sitgetans.
Feu un elogi del Mestre, i digué que quasi bé tots
t.'nim en el fons de 1' esperit el «russinyoU de la nostra vida i dels nostres ideals. Aquest russinyol hi ha
qui no el sent cantar mai; hi ha qui'l sent cantar algiín
cop i hi ha qui sempre el sent cantar. D' aquests darr e r s ha estat l ' i n s i g n e artista al qual honorem avui.
Q u e cada un de nosaltres faci examen de consciència
1 brindi pel russinyol del seu esperit i dels seus id» ai,?,
representat pel nostre gran Santiago Rusiñol.
3
S
•o
X
X
I
ra
(0
OQ
(U
•o
3
í
1^
En els grvips d e totes a q u e i x e s e n t i t a t s hi fij^ur a v e n nombrosos socis.
»
•
Lès blindes d e m ú s i c a executaven airoses m a r ,xes i la del Prado tocà t a m b é diversos fragments de
«L' a l e g r i a q u e passa».
De Barcelona hi h a v i e n n o m b r o s e s r e p r e s e n t a cions de l' Ateneu Barcelonés, Reial Cercle Artístic,
Cercles de Sant ILiluch, Caçadors i Ecuestre, G r e m i
de M a n y a n s , e t c .
D a r r e r a de tot hi a n a v a el Comitè d'Honor, a m b
En Santiago R u s i ñ o l .
•
Eu Rusiñol h a r e b u t u n a infinitat de m i s s a t g e s ,
cartes i t e l e g r a m e s de molts indrets d' E p a n y a i
de r E x t r a n g e r ,
. El Comitè d' H o n o r hn endreçat u n í c o m u n i c a ció als «Amics de les Arts» de Sitges a g r a i n t - l o s la
seva col·laboració i la de totes les d e m é s societats
d ' a q u e s t a vila.
El n ú m e r o e x t r a o r d i n a r i de LA PUNTA —tot ell
de firmes s i t g e t a n e s — p u b l i c a t aquell dia, o b t i n g u é
un sorollós èxit, esgotant-se I' edició triplicada; io
q u e ' n s ha v a l g u t nomoroses felicitacions.
I això q u e cal tenir en compte q u e n o tots els
treballs de colaboració destinats a tal e x t r a o r d i n a r i
p t ^ u e r e n e n q u i b i r - s ' h i , sino que'n q u e d a r e n molts
per inserir, q u e p r o c u r a r e m publicar e n n ú m e r o s
succssius n ú m e r o s .
Avui t a m b é , p e r a p o g u e r d o n a r més extensió a
la ressenya de l'inoblidable j o r n a d a d e l ' H o m e n a t g e
a l ' insigne fill adoptiu de Sitges, p u b l i q u e m a m pliad» 1' edició, de ia q u e així mateix n ' h e m fet u n
triplicat tiratge d'exeipplars.
S I T G E S a Rusiñol
No podem per m e n y s que estar o r g u llosos tots els sitgetans pel just h o m e n a t g e
que's dedica a nostre fil adoptiu T i a g o .
Mai podretB pagar-vos el favor que veniu fent a nosira agraciada vila, q u e vós lí
doneu nom i feu que sigui visitada continuament p e r selectes personalitats q u e èns
honren i enorgulleixen.
N-o olviden, T i a g o , que tots els sit^etan-s
sens excepcions senten per vós u n a s i m p a tia qué no ha tingut encare c a p més aJtre
fill, if de la sajisfaçció q u ' h a de p i o d u i r - v o s
aqueixi homenatge- t a m b é en participem
nosaltres. Després d ' a d h é r i r - s e an aqueix h e r m ó s
acte d' homenatje, vos desitja molts a n y s
de vida vostre a d m i r a d o r
S. GARSÜNELIL
¡Hurra!...
Alsestimats fills de Sitges en genersl i als amables
llegidors de LA P U N T A , vull expresar-vos, com tot
bon sitgetà dèu fer ho, amb la mà al cor, que devem
associar-nos com un sol home, a l ' h o m e n a t g e que 's
celebra en honor del Mestre Rusiñol, un dels homes
més «grans» de Catalunya.
L ' a g r a ï m e n t i l ' a m o r que tot sitgetà sent per En
Rusiñol, dèu posar-sè en evidència. I cal recordar bé
lo que avui és. Sitges, i lo que era, aquella petita viia
arracerada tot quietament, a Vora i de cara al Mar
Llatí; la que ha quedat transformada, per obra dé
màgia, en la explendorosa Sitges d' ara, coneguda
per tot el món, cantada per tots els escriptors cèlebres
i convertida engun dels més bells jardins de la estimada terra catalana.
Sftgetaas: el dia 10 de Gener de 1926 és una festa
memorable, digna d' ésser escrita efl lletres d' or en
p Història dè nostra Vila.
PRANGiseoQUfiROiï
Al
F* XJ
Hií T
A
En Rusiñol
No més que de veure'l passar ja s'endevina en ell,
a l'home i a l'artista d'amples ideals, alegre i filosòfic,
que's sap prendre la vida en sos caires més optimiste-,
omplenant de simpatia í gentilesa tot el seu entorn.
La seva cara, franca i riallera, amicalment bondadosa, produeix un encisador efecte, creant desseguida
una atracció de simpatia, de ganes d' encaixar, de
converses delitoses i interessants en tots els matiços
de l'activitat humana.
En nom de la jovenalla més jove del poble, v o s
saludo coralment, oh gran Rusiñol, i ens associem al
solemnial homenatge que tot Catalunya vos tributa.
JOSEP P U J O L F E R R E R
Glòria a Rusiñol
Al parlar d ' E n Santiago Rusiñol, hom sent una
temensa gran de profanar amb nostra petitesa llur
memoria, perquè En Rusiñoj. pels sitgetans, ens és
una persona quasi sagrada, digna de tota veneració;
i qui ho dupti, que parli amb qualsevol persona de
testa ja blanquinosa, i veurà amb quina fermesa parlen
d' ell i expliquen fets que en la seva joventut visqueren, aquelles vesprades passades al costat d'En Tiago
i que sense adonar-sè'n s' anava fent tard... i és que
allà on hi ba Èn Rusiñol, impera el sà humor i franca
alegria.
Una forta selecció de! mateix jovent l'anà a escolar al «Cau» el dia que eti obsequi dels «Amics de les
Arts» llegí el «Matrimoni de conveniència». Ell se 'Is
mirava amb una rialleta de fina ironia, sense cap mica
de recança. Cert estic que no pensava pas tornar a la
joventut, puig En Rusiñol no és ni serà vell pas mai:
la seva testa i la seva barba venerables s'aniràii emblanquint cada jorn un emica més, però el seu cor és
tan jove com el d' un infant. I és per això q u e pels
j o v e s d ' avui En Rusiflol ens es un símbol, i p é r a í x ò
també que an els actes d'avui en bonor seu no podem
pas mancar hi, com no faltarem mai en cap altre que
Contribüixi a enaltir lo, doncs els joves d' àVui som,
en una paraula, els prédestinats a posar al «descjubridor» de Sitges en el ïloc dè reverència i glorificació
que li correspon.
MIQUFL MILÀ
El mundo y j a villa
Los «Goigs» a Rusiñol, publicados én el n ú m e r o
a n t e r i o r , h a n sido objeto por a l g ü n o e d e ' u n * torcida i n t e r p r e t a c i ó n , como si tuvieran u n a forma
algo i r r e v e r e n t e , lo q u e q u i z á s fué d e b i d a a ' u n a
omisión de la i m p r e n t a , tro s u b r a y a n d o determinada palabra.
D e b i d a m e n t e autorizados por el a u t o r , d e b e m o s
afirmar q u e carece de f u n d a m e n t o tal suposición,
y fueron escritos en un exceso de e n t u s i a s m o , sin
q u e se tuviera ni m u c h o m e n o s la i n t e n s i ó n q u e
alguien ha s u p u e s t p .
P r e c i s a m e n t e se trata de u n querido c o l a b o r a d o r ;
p e r t e n e c i e n t e a u n a fervorosa familia cristiana' d e
Vilafranca y de g r a n a r m i g o en esta villa.
Està c o m p l e t a m e n t e restabíecido d e u n a a f e c ción g r i p a l q u e le h a reteñido u n o s días en cama,
n u e s t r o querido compatricio el celebrado escritor
D. E m e r e n c i a n o Roig Rl·lveatós^ el cual h a r e a n u dado su laboriosa tarea literaria, t e r m i n a n d o el
«Vocabulari Marítim de Sitges» p a r a el «Institut de
Estudis CatalaníJ»; p r e p a r a n d o la s e g u n d a edición
dé «Blanes Marítimo» (ía primera se h a a g o t a d o ) ¡y
c o n c l u y e n d o «El Mar de Sitges», i m p r e s i o n e s de la
vida m a r í t i m a pasada, q ü e c o m p r e n d e desda el a ñ o
1850 811880.
Lo celebramos, y esperamos abrazarlo p r ó x i m a m e n t e e n su a c o s t u o F b r a d a estancia i n v e r n a l e n
esta villa.
El miércoles falleció casi re|)entihainente, a l a
edad de 69 años, la bOBéadosa y caritativa señora
D.* Antonia Catasús Mestre, esposa, del respetable
compatricio D. Antonio Catasús Qfttasús.
Su m u e r t e ha sido s u m a m e n t e s e n t i d a , por gpZft
ia finada de g e n e r a l e s s i m p a t í a s ; siendo u n a esposa
dignísima y una amantisima madre.
El e n t i e r r o y funerales, celebrados a y e r , vii^ronse c o n c u r r i d í s i m o s , asociándose todo el v c i i i -
dario al justo pesar que añige a la inmilia.
Reciban s u s desconsolndos espo.-o, hijos (nuestros q u e r i d o s a m i g o s el i n g e n i e r o y lilt-rato d o n
T r i n i d a d y el médico Dr. D. José Manuel) y d e n u a
familia, n n e s t r o pésame más s e n t i d o .
D u r a n t e el pasado año de 1923, la Caja de P e t siones p a r a la Vejez y de Ahorro-, SucarsHl íte
Villanueva y G e l t r ú , ha recibido por triiipósióiónes
de Ahorro ia c*ntidad de 2 419.816'9'lpesfíta.Sry p a g a d o por r e i n t e g r o s 2.123.639'44 peseta»; h i b i e n O
abierto 395 libretas n u e v a s .
G A F É C U B A : el millor: él v«n L a Estrella
CINE P R a D O . — H o y , t a r d e , magnífica sesióu: la
e x t r a o r d i n a r i a comedia d r a m á t i c a e n seis partes
« L a fuerza de un a m o r » ; la preciosa comedia d e
2.000 m e t r o s «Vivir d e m i l a g r o » y la g m c i o s i s i m a
película en 2 p a r t e s «El Ferroviario», a d é m a s e l e la
i n t e r e s a n t e cinta «Homenaje a Rusiñol»,
N o c h e , a las diez ¡ E x t r a o r d i n a r i o Bíiile de M á s caras «Kis-Me», con tr/ijes y objetos alegóricos d e
la famosa «revue».
P i s o p a r a a l q u i l a r en la calle Tacó,
grande y moderno.
Razón: J . Carbonell . calle San ïsidrOi 3 .
ORFEÓ UNIÓ SITGETANA. — Ésta tarde, én 1
local social, el Presidente dfe los Coros y Orff-oíies
de Clavé, D. Daniel Samsó, d a r á u n a coiiferètícia
feobre el tema « H u m a n i t a r i s m e idêatizti<lor»; b»saHá
en s u libro « l u m o r t a l i d a d » .
D u r a n t e el t r a u s c u r s o d é l a m i s m a t o m a r á parte
en el acto el coro de h o m b r e s y e l Orfeón en c o n junto.
ALCALDÍA CONSTITUCIONAL DE S l T G E S . H a b i e n d o sido o r d e n a d o por la S u p e r i o r i d a d el e s tricto c u m p l i m i e n t o de la v i g e n t e Ley del Descanso
D o m i n i c a l , esta Alcaldía r e c u e r d a a todo» s u s adióínístradoa el deber q u e tienen de atenerse" a drchc s
preceptos lagales, y a q u e , de lo coiítrnrio, sé a p l i carán las m á s r i g u r o s a s s a n é l o n é s V — S i t i e s , ' t S t f ô
E n e r o de 1926.—Pablo Barrabeirg.
Goiíac VaMespfno « F . h. B.»
Han e m b a r c a d o para Bogotá (América)"arobj'eio
de pasar allí una t e m p o r a d a , los consortes D. í o s é
Garulla y D . ' Victoria Soler con su hija, a q u i e n e s
deséíftïos fe I iz viaj e.
Esta s e m a n a ha h e c h o u n frío i n t e n s í s i m o ,
lloviendo a intervalos y c a y e n d o él j u e v e s u n a
ligera n e v a d a q u e no llegó a cúiíjar, por ir a c o m p a s a d * die agita.
En el m a r r e i n ó u n violento temporal, tan fuerte
como h a c í a tiempo no se había visto, pasando las
g i g a n t e s c a s olas por sobre La P u n t a y llégaiido
h a s t a d e n t r o dé las calles de'Ift'Carreta y Tacó.
El patio de Can Fais q u e d ó del todo i n u n d a d o .
3
J e r e z / Coñac V ' A L D E S P I Ñ O
S
<0
•a
m
S^gún b e m o s visto e n los « V e r s t e i g e n u n g e r g e l nisses Cicerone», en la s u b a s t a de las p i n t u r a s
d e la colección Roland Bandín, q u e tuvo ln^«r e n
las salas de IB « K o n i g l , Kumiverlatides»' de Araberes, el 23 de N o v i e m b r e último, alcanzó u n a obra
de n u e s t r o a d m i r a d o maestro Mas y Fondftvibj
t i t u K d a «Procesión de Veneci»» (27X17), el elevado
precio de 8.400 francos belgas; §por lo q u e le felicit a m o s , ya q u e , en efecto, este resultado; nos h a c e
ver cómo en los g r a n d e s centros europeos de Ariq
es apreciado el v e n e r a b l e artista.
X
(S
X
(O
c
(ü
o
OQ
O
•O
(O
+J
3
Responent a la invitació de Pere Corominas, tots
t'is comensals s' aixecaren i brindaren alhora per Rusiñol i pels seus ideals, l aquesta fou l'idea del discurs
i.' En Corominas : associar en un brindis únic la multitud.i>
Paria seguidament el poeta Ignasi Iglesias amb
bel'es frases, posant de relleu les excel·lències de la
obra u' En Rusiñol en l'educació del poble i recordant
i glo.y.sant els versos d' En IVlaragall, del seu famós
Cant Espiritual, digué dirigint-se a l'homenatjat: «Sia
aquest homenatge, per vos, una major naixença..;»;
aixecant per últim la copa per En Rusinol i per Sitges,
p e r Catalunya i per tots els pobles q u e ' s professen
amors recíprocs. (Ovació).
El President de la Cambra Meréantil, Sr. C a b r é ,
pronuncià un bonic parlament, aludint d' una manera
especial les obres « L ' a l e g r i a que passa» i «L' auca
del Sr. Esteve», que canten la plenitut del viure pels
pobles ensopits i la personificado excelsa de les nostres virtuts i el nostre estalvi.
El nostre company. Salvador Soler, que amb tanta
U' eficàcia I d' amor ha treballat per I'èxit de 1'home¬
; natge, parlà en nom de la joveiitut de Siges, diguent:
«No és r horlíenatge d' avui un h o m e natge dedicat a un fragrnent dë 1' obra de
, Rusiñol, ni a un aspecte de les sëves éxcellències, sino a 1 obra total, fins ara acomplerta a la brillant i ferma trajectòria d e ía
seva gloriosa vida artística. Es íá consagració del triomf de la continuitat per damunt
de r anècdota.
Cada gest descrit per Santiago Rusiñol
sota ei nostre cel blau ha representat p e r a
Sitges una florescencia esplendorosa; cada
expansió de la seva ànima, eternament jove,
ha trobat entie nosaltres la més franca germanor. I amb ell hem aixecat el beire dels
ingenus engrescaments, i amb ell hem viscut vora lâ llar del Cau o al clar de la seva
enamorada ia lluna, les hores més delitoses
de la nostra existència.
Però jo crec, amics, que no hem de
acontentar-nos a lloar els guanys diversos
que ens ha proporcionat En Rusiñol, ni a
premiar-n les grans déus de suma i vàiia
riquesa que ha obert a la vila blanca, com
h o faríem a qualsevol altre benefactor. A
un favor espiritual, cal correspondre a m b
gràcies espirituals. I es vigoritzant l'esperit
de Sitges amb l'intel·lectual nodriment, que
ens farem dignes d'anomenar-nos fills espi* rituals dè Rusiflétii
Encara devem a honor seu la Escola d e
la PoFJa i la BibMoteca Popular. Els Amics
de lès Arts, que ens férem un deure de fer
reviure, F istiu passat, l'esperit de les F e s tes Modernistes d e trenta-dOs anys enrera,
ens fem ara un deure de laborar perquè la
intel·ligència, el cor i el braç dels sitgetans
puguin enarborar sempre, a m b el tnàxim
prestigi, la bandera del Cau-Ferrat.))í
D i s c u r s d' E n R u s i n o l
En aixecar-se a parlar En Santiago Rusiñol, va
esclatar una ovació que durà llarga estona; i, fet el
silenci, el Mestre saludà als reunits i agraí amb frases
sinceres tantes mostres d' adhesió i afecte.
« Víctor Balaguer, gairebé sempre que
parlava en actes semblants (digué), començava així els seus discursos: Profundamente
conmovido, como ya he dicho otras veces...
J o no dic que estigui profundament conmogut, perquè si fos així no podria estar ací,
però sí que estic emocionat, agrait a tots i
per lots, començant per aquella sentida
manirestació que m' han fet els reclosos, en
passar e) tien per davant de ia Presó.
Tothom canta les meves virtuts de gran
treballador. J o tis dic que jo no sóc un gran
Ireballador; el que sí h é l í t i g u t ès el píaér
de treballar. Aquesta és una de les meves
satisfaccions. Altra és que en les meves
obres i en els centenars d' articles que he
escrit he atacat, de les enlitats, el que me
han semblat defectes o vicis, però mai no
he atacat cap persona.
J o He coiicorregut a les exposicions i
he anat per guanyar medalles i recoiripenses, petó no mai fent la traveta, intrigant,
ni desitjant per a mi allò q u e corresponia
a uns altres.
El meu ideal polític també és aquest:
J p voldria per a Catalunya la primera medalla en tots els aspectes de la seva vida,
però sense desitjar el mal per als altres
poblés ni per a ningú.
J o vull en aquest moment solemne brindar per la dóna que ha estat per a mi la
veritable companyona estimada, la dóna
que quan jo he pintat 1' he tinguda al cos
tat meu i ha pintat també; quan jo he escrit, també ha escrit ella; i quan ni piulava
ni escrivia, ella ha cantat i m' ha alegrat
la vida».
En Rusiñol acabà el seu discurs amb aquestes
paraules:
«Brindo per la Comisssió organitzadora
d'aquesta festa, per Sitges, per Barcelona»,.,,
Èl parlament del Mestre, que havia estat interromput diverses vegades pels aplaudiments, fou coronat
per una llarga i entusiàstica ovació i amb visques ari
Santiago Rusiñol.
Alguns escriptors i artistes, entre ells En Joaquim ,
Ruyra, s* atançaren a la taula de ta presidència i abraçaren al Mestre.
*
Durant I' àpat. la cobla
* *«La Principal» de Barce
lona, amb el gran tenorista Albert, executà un triat
programa de sardanes, entre elles «La Festa Major»,
d' En Morera, i «La Processó de Sant Bartomeu», de
En Català, totes dues tan sitgetanes; essent xardorosàment ovacionades.
;
El propietari del «Floreal», Sr. Llopart de Vidaud,
feu ofrena a I' esposa i a la filla d' En Rusiñol, de dos
magiiífics rams de clavells, que causaren general
admiració.
Els entussiastes compatricis Josep Díaz i Salvador
Robert, en nom dels antics amics d' En Tiago, oferiren an aquest també un preciós ram d' aquelles flors,
i de València va rebre's una g r a n «corbeille».
* *
No tindríem pas prou espai per enumerar là llarga
sèrie de personalitats que asistiren a la festa; poguent
dir que hi havia lo bò i millor de Catalunya, en política, lletres, música i arts.
Hi assistí també el Gremi de Cerrallers de B a r c e lona, del que En Rusiñol ès President honorari, amb
sa magnífica bandera.
S'impressionaren vàries pelíéoles i es tragueren
un devassall de fotografies, tant per professionals com
per aficionats, que eren una Ilegió.
Al passar En Rusiñol triomfalment pels carrers de
la vila, es desenrotllaren escenes emocionants, o m plint-se de llàgrimes molts ulls i glatint fortament els
cors. Fou una cosa mai vista. Les dones de Sitges,
omplint finestres i balcons endomassats, tirant flors i
llorer, donaren una nota de galania, que meresqué
fonda admiració dels forasters.
El retorn d ' E n Rusiñol fou magestàtic. Tota la
Estació va omplir-se de gentada, i un entussiasme
únic vibrava arreu.
Abraçades, aplaudiments, visques, etc., i a l'arrencar el tren especial cap a Barcelona, una munió de
socis del Prado, i escalonats fins a les barreres, que
estaven també atapaides de gent, encengueren focs
de bengala, produint un efecte fantàstic. Les ovacions
duraren llarga estona.
A r arribar el tren a la ciutat comtal (com així
també al surtir-ne al dematí), una grandiosa gernació
ovacionà an En Rusifiol, qui fou obsequiat i amb un
çoc:tail d ' h o n o r al CírcolArtistic.
Funció d'honor, al Romea
A la nit, al Teatre Romea, de Barcelona, tingué
lloc la funció d'Honor a En Santiago Rusiñol, la qual
resultà solemníssima.
El saló d' espectacles estava ple de g o m a gom,
assistínthi no pocs sitgetans i diferentes famílies de
les que estiuejen a la nostra vila, lo que donava una
simpàtica nota a la vetllada.
La representació de. «L' Auca del Sr. Esteve» fou
un continuu triomf.
Acabat el darrer acte, es tributà una delirant ovació an En Rusiñol, qui es v e g é obligat a dirigir la
paraula al públic.
Al·ludint a la frase final de 1' «Auca*, que un p e r sonatge dirigeix a l'últim plançó dels Esteves, dient-li
que si ell serà escultor, ell hi posà el marbre ; digué
En'Rusifiol que si els autors del Teatre Català poden
acomplir llur obra, és gràcies al públic, que hi posa
el marbre.
Afegí que aquelles ovacions no les podia rebre ell
tot sol, i que les interpretava com dirigides al Teatre
Català; acabant son breu discurs desitjant que'ls joves
autors posin en i' obra tant d' entusiasme com ell i els
de la seva generació hi han posat. .
La representació de «L'alegria que passa», obra
sempre nova i sempre fresca, també fou grandiosissím
èxit, dirigint l'orquestra el Mtre. Morera, que al final
es v e g é obligat, entre grans aplaudiments, a adreçar
breus mots al públic.
Notes vàries
Eti passar,el tren pel davant de la Presó Model, els
reclosos volgueren adherir-se a 1' homenatge a Rusifiol, i des de les terrasses i les finestres de la presó
s-aludaven, amb les mans i els mocadors, impulsats pel
cor, l'il·lustre autor de «L* a egria que passa» i «La
Mare». '
'~"
El moment, encara que ràpid, fou emocional. Els
expedicionaris contestaren als empresonats amb mostres d ' a g r a i m e n t . A Rusinol li saltaren les llàgrimes;
i també a d' altres. De llarg a llarg del tren passà una
onada dé fonda emoció i de sentiment, que commogué
totes les ànimes.
També els pobres empresonats enviaren ün expressiu i corprenedor missatge d'adhesió a r homenatge,
juntament amb un retrat d' En Rusifiol a la ploma, dibuixat per un dels reclosos.
Fou una nota tan sentida, que conniogué an En
Rusiñol, qui es proposa anar personalment a la Presó
per a agrair aquelles mostres d'adhessió i veure si és
possible representar aljí dins .alguna de ses comédies.
> Entre els concurretits, abraçàrem als antics de Sitges, r Albert Rusiñol, En Suriñach SêntfeSt al mestre
Morera, En Pere Rahola, Èn Clarassó, Èn Mir, l'Antoni L ó p e z , Bòrralleras, al Mtre. Vives, etc.
Va rebré's també uh pergamí dels redactors i collaboradors de «El Sol» i «La Voz» de Madrid amb la
següent llegüent llegenda:
«Home magnifie i nevat artista: No us manqui el
homenatge castellà quan rèieu la branca de ferro
forjat
que un ofereixen els catalans. Tinguen sol
aquell dia a lablanca Sitges: amb él nostreXseran dos.
Com veieu El Sol i L a Voz parlen totes les llengües
i aixi podrà córrer el món i tornar el born, sempre
que us trobés, fos on fos. Si no, no cal fer. tan llarg
el viatge.
"
Visqueu molts anys.
Madridyprop
d' Aranjuez.»
***
De Sitges, es pod dir q u e boi t o t h o m h i era a la
manifestació, j a i n d e p e n d e n t m e n t , j a e n t r e els
nuclis d e les enUtats, q u e eren :
Els Amics de les Arts, a m b la b a n d e r a del Cau;
els clubs de Natació, Deportiu i Ciclista, a m b llurs
b a n d e r e s ; El Retiro (que estrenà u n a bonica b a n d e r a ) , a m b la b a n d a del Mtre. Pallarès; Agrupació
Socialista, a m b ^a b a n d e r a ; tJnió Socialista de Catal u n y a ; Grop Tradicionalista; P a t r o n a t d'Acció Social
presidit pel Sr. Rector; Orfeó Unió S i t g e t a n a , a m b
el p e n ó , q u i n c o n j u n t produía u n encisador efecte;
Pabelló de Mar, a m b son P r e s i d e n t D. Manel Sabater; F o m e n t de Sitges, a m b son President D. J o a n
S i a m b a u ; F o m e n t del Comerç i de l ' I n d ú s t r i a ; i
Prado S u b u r e n s e , a m b el p e n ó , la b a n d a de música
del Mtre. Torrens i son President D. Bafel f e r m e g .
S
•o
X
X
I
OQ
(U
•o
3 .
AUTÓDROMO,—El ilominifo, 24, t e n d r á n lug-ar
Ina terceras C a r r e r a s , consistiendo en varias cursas
del Kilómetro lanzado para Motos j Sidecars.
El exceso de original nos impidió publicar en
n u e s t r o ntimero auterior v a r i a s noticias, e n t r e ellas
u n a dandü c u e n t a de la visita q n e hicieron al Real
Mouasterio-Colefrio de Ihs R. R. M M. Mercedarias
los limos, y Rdmos. Cardenales Arzobispos; d^ Tarr a g o n a , Dr.'^Vidal y B s r r a q u e r ; de G r a n a d a , Doctor
Vicente Casanova; y de Sevilla, Dr. E u s t a q u i o Hiini
dariz; a c o m p a ñ a d o s del Director del S e m i n a r i o de
Barcelona Dr. Tenas, el ex-diputado a Cortes don
Narciso Pla y Deuiel, D. Damián Mateu y otras distinguidas personalidades.
MATADERO MUNICIPAL. — Reses sacrificadas
d u r a n t e el mes de Diciembre tiltimo: Vacas, 1; Terneras, 56; Carneros, 209; Cabritos, 13 y Cerdos, 116.
—Total, 395.
En el ayuntamiento
A la edad de 70 años ha fallecido el bondadoso
convecino D. Ramón Estivill Pillejá, p a d r e político
del c o n t r a t i s t a de obras nuestro querido a m i g o don
J o a q u í n Bosch Vinyals. Bl acto del e n t i e r i o , celebrado el miércoles, vióse m u y c o n c u r r i d o .
Reciba la afligida fjirnilia .le la finada, .nuestro
pésame más sentido.
Sesión de la G. P. del dia 12
.Sres. Barrabeig, Garcia 5> N a d a l .
Acordó e : Enterado de un cablegrama de mist r
Carlos Deering, agradeciendo la felicitación p>r año
nuevo, enviada por la Alcaldía, y deseándolo p r ó s pero para todos los suburenses. — Se dió cuenta de
una comunicación del Sr. Delegado Gubernativo, r e cordando que debe hacerse cumplir extrictamente la
Ley del Descanso Dominical, ya que de lo contrario
se verá obligado a imponer las sanciones pertinentLS
a los que vulneren los preceptos de la misma. —Con
ceder permiso, sin perjuicio de lo que disponga O o r ; s
Piiblicas, a D.^ Antonia Travé, para c e r c i r con espin.i
provisionalmente, la finca de «Cal Jardiner», de !a
Carretera de Villanueva.
Aperitivo Jerez-Quina Valdespino
La cobla «La Principal Barcelonina» h a estrenado una hermosa s a r d a n a de nuestro compatricio
el Mtro. Català, titulada «Barcarola», dedicada al
m a l o g r a d o J u l i o Garreta (q, p. d.); habiendo obtenido un g r a n d i o s o éxito.
Amontillado « I N O C E N T E »
Valdespino
El martes h u b o un a m a g o de incendio en u n a
d e p e n d e n c i a de la casa q n e D. J u a n F e r r a t g e s posee en la calle de España, siendo sofocado al poco
rato por unos vecinos. Parece que las pérdidas son
de escasa consideración.
Finida la oí den del día, el Sr. Alcalde manifiesta
que como sea que el no haber asistido el Ayunt imienio
al homenaje albenen;érito H j o Adoptivo de esta villa
D. Santiago Rusiñol, ha dado motivo a comentario ,
no todos justificados, y a fin de que el público sepa U
verdad de lo sucedido, debe hacer constar:|
RELIGIOSAS.—Hoy, fiesta de S. Antonio Abad:
a las n u e v e y media se bendicirán las caballerías
en el Bl·lluarle del Port-Alegfe. A las di' z Oficio
costeado por el Gremio de C«rreteros. A las cuatro
j media, Roiario, Novena de las Almas y función
de Minerva, con exposición y reserva.
Miércoles, f*'8tividad de San Sebastián. — A las
ocho, Misa de C o m u n i ó n ; a las diez y , m e d i a , Ofibio
con orquesta,
la ermita del Santo; predicando el
ex-ecónomo de esta P a i r o q u i a , Mu. Luís G. Montfort. A l a s t r e s , comienzo de la N o v e n a , q u e s e g u i r á
los demás días a la misma hora.
En el Coiegio de M. M. Mercedarias, en los dos
ú l t . m o s d o m i n g o s , para c o n m e m o r a r el Santo de
la R. M. Comendadora, celebráronse setuias veladas
literario-mnsicales, h o n r a d a y presidida la p r i m e r a
de ellas ñor el l i m o . Obispo de la Orden Mercedaria
Rdmo. P. Pedro Pascual Miguel.
No hay para q u é decir que t r a t á n d o s e de fiestas
o r g a n i z a d a s por las RdíiS. M. M. Mercedarias, resultaron llenas de e x p l e n d i d e z , de b u e n g u s t o , de
delicadeza, de a m e n i d a d , de poesia y de espiritualidad, ya q u e todas estas ñolas son la característica
de todos los actos que se celebran en aquella casa. ,
Todas IhS a l u m n a s que totnarou p a r t e , lo m i s m o
en la seceión literaria como en la musical, estuvieron a d m i r a b l e s . ¡Lástima no poder dedicar uit especial y merecido elogio a cada una de ellas!, pero se
necesitaría todo el periódico.
E n h o r a b u e n a a todas y a cada u n a , extensiva a
las M. M. Mercedarias, cuya labor p a r a la perfecta
o r g a n i n a c i ó u de estos actos uo se nos oculta.
1.° Q u e por los acuerdos tomados por la Comisión Permanente, respecto al particular, así c o m o por
el Bando de la Alcaldía, invitando al vecindario a
poner colgaduras y asociarse a la fiesta, se puede
deducir de una manera imparcial, que tanto la Comisión Permanente como la Alcaldía, desde el primer
momento, fueion partidarios de colaborar con entusiasmo para la celebración de la fiesta.
Para las obras de la Iglesia se h a n recibido
100 pesetas de D. José F r a d e r a , y de varios devotos
(cajita colocada en el Templo), 40 60 pesetas.
Jerez y Coñac V A L D E S P I N O
La sociedad coral «Unió Sitgetana», en reunión
g e n e r a l celebrada l i l t i m a m e n t e , eligió para 1926
la s i g u i e n t e J u n t a Directiva:
P r e s i d e n t e , D. Pascual P u i g n a u ; Vicepresidente,
D. Pascual B á n e d í ; Secretario, D. José Carbonell;
Vicesecretario, D. J u a n Aznar; Tesorero, D. José
Bosch; y Vocales: D. Luís Alexandre, D. Francisco
Vigó, D. Manuel Franco y D. Ramón Bosch.
Comisión A d m i n i s t r a t i v a : A d m i n i s t r a d o r del
Café, J j a q n í n Gómez ; Cajero, Antonio P h u I í y
Secretario, Antonio Nicolás.
EXPOSICIÓN R U S m O L - CASAS;- CLARASSÓ.—
Estos v e t e r a n o s artistas, tan queridos en Sitges,
han expuesto en el Salón Parés, de Barcelona, u n a
magnífica colección de sus s i e m p r e a d m i r a b l e s
obras, obteniendo m u c h a aceptación.
La casa rectoral de la Parroquia de la Geitrii, de
la que es ecónomo el Rdo. D. Luís G. Monfort, h a
sido objeto de un a u d a z robo, llevándose el ladrón
una cartera que contenía u n a s 2.000 pesetas. No ha
podido ser descubierto el a u t o r del robo. L a m e n t a mos el percance.
El j u e v e s se dió en el Cine del Prado u n a sesión
e x t r a o r d i n a r i a , en la q u e se proyectó la cinta del
Homenaje a R u s i ñ o l , q u e tanto éxito h a alcanzado
estos días en los salones K u r s s a l y C a t a l u ñ a , de
Barcelona.
Dicho film resulta v e r d a d e r a m e n t e h e r m o s o ,
detalL^ndose en él m i s m o diferentes vistas de la
villa y de los principales actos de la fiesta.
No cabe decir q u e fué s u m a m e n t e aplaudida;
por lo que se h a resuelto proyectarla n u e v a m e n t e
esta t a r d e .
2.°
Q u e el Comité de Honor para cl homenair,
por omisión o deliberadamente, dejó de invitar al
C miité de Unión Patriótica de esta villa, de la cual
forman parte la casi totalidad de los Concejalt.«,
habiendo invitado sin excepción a las demás saciedades de esta villa.
3 ° Q u e el Ayuntamiento tuvo grandes dificultades para ob ener los corr£sp)ndientes tikets para
asistir al banquete, lo cual fué considerado como una
desatención.
4 . " Q u e en la comitiva de sociedades y r e p r e sentaciones, se designó al Ayuntamiento un sitio sin
preferencia alguna, lo cual constituye otra prueba de
desafecto.
Por dichos motivos y otros detalles de carácter
particular que evidenciaron de una manera clara que
loi organizadores del homenaje querían hacer del
mismo un acto piplítico, el Ayuntamiento acordó, con
verdadero sentiníiiento, abstenerse de tomar parte en
una fies a que con tanto entusiasmo había patrocinado
desde el primer-momento , por tratarse de honrar,
como merecía, el gran artista a quien tanto debe nuestra villa y por considerar que Sitges se honraba a .-i
misma. Asi, pues, conste que el Ayuntamiento no dió
ocas ón alguna p ra que se le tratara descon ideradamente, y que fueron los organizadores los que, por lo
expuesto, ocasionaron lo que vivamente debe lamentarse, y así io expusieron al propio D. Santjago Rusiñol.
Ha subido al Cielo, a-la edad de 3 años, el simpático niño Pedro Sabater Foidella, c u a n d o hace
poco acababa de fallecer su h e r m a n i t a Montserrat,
conforme dimos c u e n t a .
T r a n s m i t i m o s a sus atribulados p a d r e s la sincera
expresión de n u e s t r o s e n t i m i e n t o .
— CONTRA M a l D E PIEDRA, « A G U A . d e SAN
HILARIO SACALM».
,
Y a e n 2 6 d e ' m a y o 1 8 8 7 los ilustres doctores
ROBERT y LETAMENDI certificaban q u e el A G U A
DE S A N HILARIO SACALM conslituiaiel mejor trat a m i e n t o posible contra las afecc ones de la vejiga,
de los ríñones y del h í g a d o , especialmente contra
la litiasis hepática y úrica (MAL DE PIEDRA).
Hoy, en 1925, después de 38 años de n u e v a s experiencias, las mas e m i n e n t e s personalidades m é dicas reconocen que el AGUA DE SAN HILARIO
SACALM c o n t i n ú a . r e u n i e u d o las rhejores propiedades curativas de dichas enfermedades.
EL A G U A DE SAN HILARIO SACALM se e x p e n de en botellas (precintadas cou c à p s u ' a s de estaño)
q u e se reciben directa y c o n s t a n t e m e n t e del m a n a n t i a l , y se hallan de venta ea la farmacia de don
J . F e r r e t Robert, de ésta.
*%
El jueves, con asistencia de representaciones de
las autoridades judicial y eclesiástica, se celebró la
sesión de la formación del Alis amiento del presente
año, en el que figuran 37 inscritos.
: Sráflcs "El P e n a d e s " :
Vilafranca del Penad*»
Depositario g e n e r a l : Dr. Andreu.—Barcelona.
3
S
O
•O
m
MOSCATEL DE SITGEg
de José Robert y Mestre
m
X
(S
X
(O
c
(ü
o
OQ
O
•O
Es el mejor y más ie|ít¡mo - 5e vende a litros y embcteilado
Calle San Francisco, n." 9
Í''t'í I
(O
+J
3
> S I T O- E !
m
il
L. A
V I I ^ ©
I
A
IV10S6HTEL
M a r c a
s
iN T
F* U
Y î u d a
d e
superior legítim©
R o b e r t
QAIETA A L ME R A L L s U C C E S S O R
COFRF^EOOFR
ROriDfi
UNIVERSITAT,
m
c
o
ro
<
1
as
O
"
DE
DE
JULI
BARBEY
BOIRSA
i Operacions a plaç
a
h
H
M
>
O
15
tr.
O
c
• a-
L7\ L E C H E A LAS
m
e
0
— ro
3
!/;
"S
o
O
C
t;
Xi
W
3
=
P4
^ t.
a:
U.
O
—,
•^·
N
A
O
'
EM T^BUINDAMCIA
ALADRES
Es una horchata fosfatada de gusto exquisito
compuesta del jugo lechoso de las hierbas lecheras
que comen instintivamente las cabras y las vacas
a fin ae proporcionarse gran cantidad de leche
para sus hijitos. Si las madres que crian toman
este preparado (n.° 2) tendrán leche más que suficiente para
criar robustos a sus hijos y ellas encontrarán en él un gran reconstituyente.
El (n.° 1) que .;e toma durante í-l embarazo calma los vómitos y la albuminnria,
desarrolla el feto y asegura un parto feliz y mucha leche.
Recomendado por los médicos en la Casa _d£. Maî.Êrnidad d e Barcelona vj>of^
muchas señoras Comadronas.
•
D o v e n t s © n f s r m s o i s i s . — D e p ó s i t o ©r»*
^=
I
Ci
cz
O
?\U(viENTA
• -
>
c
•
t o d a s l a s F a r m a c i a s d e e s t a villa
P l a z a Comercial, 9, Farmacia. - BAjtCECONA
A.L·ttor:
EMREFRIVIOS,
A L - E F ^ X A ,
A l« E
T
A
î
Se ofrecen en el comercio a g a a s m i n e r a l e s como procedentes de los manantiales VICJIV C H T f l U Á N ,
NUTRE
RÁPIDAMENTE
EL SISTEMA
NERVIOSO
MUSCUU8'DISESTIVO. :
Y ÓSEO
, sin serlo. Llamamos la atención de los consumidores para que no se dejen sorprender y> para que se fijen bien
én hs botellas que les ofrezcan, puesto que las de los manantiales VICHY CATALAN llevan tapones, cápsulas,
precintos y etiquetas con el nombre «Sociedad Anónima V l C f l Y C A T A U A f l . , y por lo tanto dejan de proceder
;
de dichos manantiales las que no las lleven. — De venta en todas partes.
— tn
MOSCATEI^I. d e S l T G E S
•
B
bJ
n
Z
i
O
tf)
•3
(5
Al detall: Sant Francisco, 9.
L
c
X
Demaneu-lo a íot arreu.
G
20,
(/j
d'Bn d O S E P ROBERT m E S T R H
'
i Col-locació de capitals en o p e r a c i o n s de Doble
Ul
VAUE
•
Pedidio en todas partes
T I C 3 - I E Í S
Compra-venda de valors
-
ntfí I¬3
"> .
i l
=5 Sí
^ §•
a cs
es C
ü
'E
<
i XI >
aunscriíi
•0)
32,
orliaícria
cs
O
1
i
o oM
(f)
iiJ
« cs
—' cs
h
(j)
llj
en
u í i i i s a s , corbatas,
mocadors
o
Lâ C a n ^ l & e r i a q u e v e n m e s b a r a t a
E s p e c i a l i t a t e n can^isas
o
D ¿2
î
V tols els articles penaiivenrs ai rain
<
J
" cs
cs u
.y -c
B O Q U E R I A , 32
• B A f=^CEL-Orsl A .
¡ i
(O
u
•o
lll ë I
c
•a
cs
cr .t:
a mida
•a
<
J •a
18
cs
o
S
•o
X
X
I
(5
1OQ
•O
3