L'ÈPOCA DEL RENAIXEMENT Referents històrics a Ità lia •

L'ÈPOCA DEL RENAIXEMENT
Referents històrics a Ità lia
• Ità lia era un territori dividit on destacaven tota una sèrie de ciutats−estats independents com
ara Florència, Milà o Venècia. Aquestes estaven controlades per famÃ-lies aristocrà tiques
com els Medici o Sforza.
• El papat era l'altre gran poder a la penÃ-nsula italiana. Es tractava d'una sèrie d'estats que
eren controlats directament pel Papa des del Vaticà a Roma.
• Les potències estrangeres es disputaven Ità lia. Carles I va convertir Europa, al llarg del segle
XVI, en un camp de batalla amb l'objectiu de mantenir el seu Imperi Sacro romanogermà nic
al qual s'oposava França amb el seu rei Francesc I. El suport del Papa al rei francés
provocarà l'assalt de les tropes imperials, l'any 1527, sobre Roma (il sacco di Roma).
Comença la decadència del Papat que havia estat el principal mecenes .
• Configuració de les monarquies autorità ries i dels grans estats europeus: França (Francesc
I), Espanya (Felip II) Anglaterra (Isabel I). Moderna teoria del estat entés com un mecanisme
eficaç de poder en lluita amb els altres estats (Maquiavel, Hobbes).
• Consolidació de la burgesia que es dedica a les activitats comercials i financeres que escapen a
la rÃ-gida organització aristocrà tica feudal. Apareixen les primeres dinasties de banquers
com el Fugger, que financien als reis i emperadors en els seus projectes imperials.
• Descobriments geogrà fics i primeres temptatives de trencar els lÃ-mits teològics al
coneixement. Les descobertes d'Espanya i Portugal suposen un obertura a un món nou i
l'entrada d'enormes quantitats d'or i plata. Copèrnic recupera la teoria heliocèntrica
d'Aristarc de Samos.
• Crisi religiosa profunda a tot el món cristià occidental. En primer lloc esclata la Reforma de
Luter (1516) que dividirà els territoris d'Europa central (Bèlgica, Alemanya, etc.). En segon
lloc el cima d'Anglaterra promogut per Enric VIII. El papa convoca, amb el suport de Carles V,
el concili de Trento on s'inicia una profunda i ambiciosa reacció contra els cismes i la Reforma
que s'anomenarà Contrareforma. La Contrareforma serà un dels motors de l'art barroc.
L'ÈPOCA DEL RENAIXEMENT
CaracterÃ-stiques del Renaixement
♦ Cerca d'un llenguatge nou.
◊ Esgotament de les formes gòtiques
◊ Retorn a la font clà ssica per reinterpretar−la.
◊ Canvis socials (triomf de la burgesia)â€
◊ Ità lia, motor del canvi.
♦ El retorn a la mesura humana.
◊ Humanisme racional.
1
◊ Antropocentrisme.
♦ La visió unità ria.
◊ Sentit unitari del conjunt.
◊ Perspectiva central.
• Localització.
♦ Inicis a Ità lia: Les noves tendències artÃ-stiques es desenvolupen al llarg del segle XV
a Ità lia. Florència, Roma i les escoles del nord d'Ità lia (Venècia, Pà dua, i Ferrara)
♦ La internacionalització del moviment: A partir del segle XVI (després del sacco di
Roma), el Renaixement es va estendre per tot Europa a través dels anomenats artistes
vagi (viatgers) i grà cies als intensos contactes dels artistes europeus de l'època. AixÃvaren sortir noves escoles com l'escola alemanya (Dürer), l'escola flamenca (Bruegel),
l'escola espanyola (Berruguete) o l'escola anlesa (Holbein).
♦ Cronologia/fases.
◊ Quattrocento: Correspon al segle XV, els anys 1400. És l'època d'inici del
moviment amb una sèrie de centres molt determinats, tots a Ità lia:
Florència, Roma. Els artistes més destacats serien Brunelleschi, Botticeli,
Fra Angelico, Piero della Francesca i Masaccio.
◊ Cinquecento: Correspon al segle XVI, els anys 1500. És l'època d'esplendor i
mà xim assoliment de l'estil renaixentista amb artistes com Miquel Àngel,
Rafael i Leonardo. L'estil però comença a internacionalitzar−se i surt més
enllà de les fronteres italianes.
◊ Manierisme: Correspon al segle XVII. L'estil s'esgota i arriba als lÃ-mits de les
seves possibilitats expressives. Comença l'exploració de noves formes
d'expressió. Especialment significativa serà la figura del Greco a Espanya.
ARQUITECTURA DEL RENAIXEMENT
CARACTERÃSTIQUES
• Reinterpretació de la font clà ssica (especialment romana)
♦ Recuperació de l'arc de mig punt i la volta de canó.
♦ Recuperació dels ordres arquitectònics (jònic, corinti, toscà /dòric)
♦ Assoliment de la Cúpula.
• Cerca de la simetria i la regularitat.
• Perspectiva central / Contemplació unità ria de conjunt
• Predomini de les lÃ-nies horitzontals sobre les verticals.
• Rebuig de l'escultura.
ESCULTURA DEL RENAIXEMENT
CARACTERÃSTIQUES
♦ Desenvolupament de l'escultura com a element artÃ-stic independent de l'arquitectura
2
(embalum rodó).
♦ Recuperació de l'ideal estètic clà ssic: cerca de la bellesa fÃ-sica a partir de la
proporcionalitat (cà non: 9 caps; contrapposto).
♦ Tema principal: l'home (especialment nu).
♦ Tractament:
◊ Realisme: recreació exacte de l'anatomia, aparició del retrat.
◊ Frontalitat malgrat que l'artista esculpeix tot el volum. Oposició a la
multifacialitat que cultivarà el manierisme (s. XVII).
♦ Aplicació de les lleis de la perspectiva desenvolupades per Brunelleschi.
♦ Retorn dels monuments eqüestres (influència clà ssica).
♦ Temà tiques: S'amplien i es diversifiquen les temà tiques i es mantenen d'altres.
Destaquen la hagiografia, nus, mitologia, retrat, bust, retrat eqüestre, monuments
funeraris, cantorias (balcons per al cor).
♦ Materials:sobretot marbre però també s'utilitzarà el bronze, la fusta la pedra, la
terracota vidriada i policromada.
♦ L'escultura es divideix igualment en els dos perÃ-odes renaixentistes clà ssics:
◊ Quattrocento (s. XV): el centre creatiu passa de Siena i Pisa a Florència on la
innovació supera la tradició medieval. Ghiberti obre la nova fornada de
creadors que donarà pas a Andrea del Verrocchio i, sobretot, Donatello.
L'escultura evoluciona vers un major realisme incorporant moviment,
sentiments, etc.
◊ Cinquecento(s. XVI): segueix la lÃ-nia evolutiva del Quattrocento centrant−se
sobretot en el naturalisme i l'home. Apareix l'afany monumental i les lÃ-nies
corbes que atorguen major dinamisme a les composicions malgrat continuar
amb la unifacialitat. El mestre indiscutible serà Miquel Àngel.
Donatello (1386−1466)â€
• Mestre del quattrocento
• Es forma al taller de Ghiberti malgrat que el seu estil és diferent.
• Intueix el nou esperit que pren l'home com a raó de ser de l'univers.
• Combina elements medievals (falta d'expressivitat) amb elements clà ssics (gust pel nu
masculÃ- i retrats eqüestres).
• Constant recerca tècnica per representar l'home ple de vida.
• Realisme.
• Treballà a Roma i Florència i esdevingué l'escultor més famós del segle XV.
Miquel Àngel (1475−1564)â€
• Mestre del Cinquecento.
• Es considera a si mateix escultor i no pintor.
• Estudiós profund de l'anatomia i de l'art clà ssic.
• Formació humanista. Forta influència del pensament platònic.
• L'art escultòric com a:
♦ furor de l'à nima. L'artista lluita amb la matèria i no sempre en surt reeixit (non
finito).
♦ procés d'alliberació de la imatge. L'escultor ha d'alliberar l'esperit de la matèria.
• Esgota les possibilitats del Renaixement i esdevé precursor del Manierisme.
• Creadors d'autèntics titans, arquetipus d'home, amb cossos plens de vitalitat on l'anatomia
batega vers l'ideal.
PINTURA DELRENAIXEMENT
3
CARACTERÃSTIQUES
• El punt de referència del nou estil serà l'obra de Giotto al trecento (s. XIV) però l'iniciador
del Quatrocento serà pròpiament Andrea Masaccio que adopta una actitud radicalment
oposada a la pintura gòtica tot incorporant, a més, les investigacions espacials de
Brunelleschi i Alberti. Les caracterÃ-stiques de l'obra de Masaccio són:
♦ Figures sòlides, esculturals, ben modelades, realistes que abandonen la sinuositat i
grà cia de l'estil gòtic internacional.
♦ Ús de la perspectiva central matemà tica que crea la il·lusió d'un espai real en les
dues dimensions pictòriques.
CARACTERÃSTIQUES DE L'ESTIL
• L'Ésser humà (home/dona) com a tema central
♦ Antropocentrisme.
♦ Cerca de l'ideal de bellesa masculÃ- i femenÃ⋅ Ús de la perspectiva
◊ La recreació matemà tica de l'espai.
◊ Filippo Brunelleschi (1377−1446): les innovacions teòriques de Brunelleschi no
només suposen una revolució per l'arquitectura si no que s'incorporen a la
pintura transformant−la totalment.
• Cerca del mà xim naturalisme
♦ Observació pacient de la realitat natural i humana.
♦ Artista cientÃ-fic (anatomia)â€
♦ Quadern d'esbossos.
• Ús de noves tècniques (oli, tela, etc.)â€
• Exploració de les possibilitats expressives de la llum
♦ Ús del clarobscur: permet definir el contorn de les figures a través de zones
il·luminades i d'altres ombrejades. Aquesta aportació farà que durant el
Cinquecento artistes com Leonardo da Vinci es qüestionin la perspectiva lineal i
introdueixin la perspectiva aèria on la profunditat i la il·lusió d'espai s'aconsegueix
a partir de la recreació pictòrica de fons vaporosos i indefinits que donen la sensació
de llunyania i profunditat.
• Predomini del dibuix sobre el color (escola florentina)
♦ Triomf del dibuix.
♦ Excepció: escola veneciana: predomini del color sobre el dibuix.
• Exploració de les noves solucions al problema de la composició amb perspectiva.
♦ Us d'esquemes formals geomètricament simples
♦ Composicions simètriques, equilibrades i harmonioses.
• Aparició del retrat.
4
♦ Anà lisi psicològica.
♦ Representació de la persona individual i no del seu estament.
• Reivindicació del paisatge.
♦ Deixa de ser un simple context.
♦ Pot esdevenir el tema del quadre.
ESCOLES DEL RENAIXEMENT
LA PINTURA FLORENTINA
• Fou la escola iniciadora del nou estil i va donar la primera gran generació d'artistes
renaixentistes: Masaccio, Fra Angelico, Filippo Lippi, Paulo Uccello i Botticelli.
• L'èxit del nou estil va superar les fronteres de la Toscana i artistes com Piero della Francesca
marxen a ciutats com Urbino per pintar.
• La pintura florentina privilegia la lÃ-nia sobre el color com a principal tret diferenciador amb
d'altres escoles.
ESCOLES DEL RENAIXEMENT
ESCOLA VENECIANA
CaracterÃ-stiques:
• Condicionants històrics
♦ La República veneciana és una potència econòmica de primer ordre amb una rica
burgesia.
♦ Opulència, riquesa, goig de viure als carrers i canals de Venècia.
♦ La climatologia peculiar amb molta boira que desdibuixa les lÃ-nies i sensibilitza els
pintors vers el color i no pas el dibuix.
♦ Mà xims representants: Giorgione, Ticià , Il Veronese, Il Tintoretto.
• Culte al color oposat a la lÃ-nia del florentins.
• Nou tractament de la llum.
• Importà ncia dels temes secundaris (detalls i tema estan igualment treballats).
• Exaltació de la riquesa i el luxe.
• Contemplació poètica del paisatge.
• Immersió en el món sensible.
ESCOLES DEL RENAIXEMENT
RENEIXEMENT NÃ’RDIC
• La influència del nou estil arriba a d'altres punts d'Europa occidental on hi ha una sòlida
5
tradició pictòrica. Aquesta confluència crea estils i artistes molt singulars d'enorme
importà ncia i qualitat.
♦ Escola Alemanya: Destaca la figura d'Albrecht Dürer i de Grünewald. Dürer
suposa l'aposta per la innovació italiana mentre Grunewald es manté més arrelat
a la tradició nórdica.
♦ Escola flamenca: Segueix la seva evolució i destaquen les figures de Brueghel (que
continua la crÃ-tica social i moral) i Patinir (precursor de la pintura de paisatge)â€
Sandro Botticelli (1446−1510)â€
• Mestre que tanca el Quatroccento. En ell culmina l'evolució de l'escola de Florència (Fra
Angelico, Masaccio, Uccello, etc.)â€
• Evoluciona en dues fases:
♦ Primera època: Art com a coneixement de la realitat (racionalista i naturalista).
♦ Segona època: Influenciat pel neoplatonisme concep l'Art com a cerca de la bellesa
inaccessible. L'artista l'ha de celebrar.
• Pintor de lÃ-nia ondulant i nerviosa que dinamitza la composició.
• Pintor de la tristesa i la melangia als rostres.
• Gust per les temà tiques al·legòriques i pel nu femenÃ-.
• Fou deixeble de Filippo Lippi i va començar com a orfebre. Visqué sempre a Florència
dels encà rrecs de les grans famÃ-lies (especialment els Medici). Només marxà a Roma
entre 1481 i 1482 per pintar sota les ordres del papa Sixte IV.
• Els darrers anys de la seva vida, Botticelli fou molt influenciat pels sermons del dominic
Savonarola duent−lo a una última etapa de profunda pietat religiosa que, segons sembla, el
portaren a destruir algunes obres pròpies de contingut mitològic.
Leonardo da Vinci (1452−1519)â€
• Mestre del Cinquecento.
• Artista com a savi total.
• Supera la noció d'artesà i esdevé un intel·lectual.
• L'artista analitza la realitat per trobar l'ordre de la natura i traduir−lo a través de la pintura.
• La pintura no reprodueix la realitat si no que produeix bellesa a través d'un mètode.
• La pintura és un treball intel·lectual que pressuposa investigació i coneixement cientÃ-fic.
• Mestre consumat de la composició i la llum.
• Aplica l'sfumatto (profund coneixement de les lleis òptiques).
• Obsessió per la recreació del rostre humà .
Miquel Àngel (1475−1564)â€
• Artista total. Mestre del Cinquecento.
• Es considera a si mateix escultor i no pintor.
• La seva pintura deriva plenament de les seves nocions escultòriques:
♦ Desig de moviment.
♦ Cossos tensos, potents plens de força.
• Perfecció en el dibuix.
• Concepte de bellesa:
♦ lluita per extreure de la matèria l'esperit, la forma que transcendeixi la matèria.
♦ Bellesa sublim que supera l'experiència.
• Esgota les possibilitats del Renaixement i esdevé precursor del Manierisme.
• A nivell pictòric es va formar al taller de Domenico Ghirlandaio. A nivell escultòric es va
formar a l'escola dels jardins de Mèdici dirigida per Bertoldo di Giovanni.
6