d e l e s roques i minerais i en crea un de particular com ja féu a Gijón, per espiai de la seva agitada vida de n e g o c i s , el qual laboratori posa a disposició deis estudiosos, orientáis especialment a estudis d'alta óptica i a la micrografia petrográfica. Eu aquest période intensifica les investigacions g é o l o g i q u e s i s'especialítza en els estudis de petrografia quantitativa, i s'atreti la c o l ' l a b o r a c i ó dé l ' i n t é N i g e n t enginyer D . E. RUBIO, fili de l'antic director de l'Institut. . . ... „ . . 1 En els den inesos q u e j a inolt dë.lîcat de salut regenta la direcció marca l'orientació al Mapa tectònic d'Espanya a l'escala 1:100.000, i com din KINDELAN dona gran iinpuls ais Laboratoris.en particular al de Geofísica, ja que el d'òptica havia lograt posar-lo a l'altura d'un deis primers del món. ; En el darrer C o n g r è s G e o l o g i e Internacional a M a d r i d , organitzà í'institüt' G e o l o g i e urta expòsició deis aparelis mes importants del Laboratori que crea, a fi d'fionorar la memoria del savi. . ' ! 'Oòhèn idea de í'il'iiistració d'OuuErÀ els freballs segiients que entre niolts altres redacta: Microscopios mineralógicos y petrográficos, publi- cat en la " R e v i s t a de la R . Academia de Ciencias de M a d r i d " en 1917; i el monument: Microscopia, Teoría y manejo del microscopio,en dos. v.olums, i 1196 planes i molt il lustrât, publicat per la! "Junta para Ampliación de E s t u d i o s " ,en 1922, i la. mes completa en el sen g è n e r e i ainb un p r ò l e g de RAMÓN I CAJAL; i tainbé el seu diseurs d'entrada a la " R . Academia, de Ciencias de M a d r i d " en 1923: Resumen'de¡ahistoria su aplicación 'J ,' ; • • *. ; ¡ . Í ' .,.** del microscopio y naturales. . . . . • .••i a las ciencias * -t • ' : - ' : : " • ' ' < " V -4' - ; : :;'!i.;.: ¡ * i Gran admirador i fidei seguidor de la petrografia americana, crea a Madrid escola de petrografia quantitativa: Eli adopta anib entusiasm e els mètòdes universáls de FEDOROW, els mètodes del refractòmetre de mitjá bola, el mètode dé WÙLFFING de d e t e r m i n a d o directa dé l'angle deis eixos, etc. Modifica com s'ha dit els aparelis de FEDOROW i, FUESS, ideant una platina universal. Els nous mètodes universáls de determinado deis feldespats i llurs macles també foren abordats per tan i n t e l l i g e n t enginyer. ¡ L ; - "Els treballs darrers doiien idea d e i a n o v a orientació que fixa a les s e v e s investigacions; molts d'ells son véritables tractats d é tècnica petrográfica, de,gran carácter didàctiç. A remarcar els estudis segiients: Resaltado práctico del estudio petrográfico de la Serranía de Ronda, publicat per, l'Itistijtuí d'Enginyers Civils en 1911; Estudio geológico y petro-