Programa - Universitat de Barcelona

Anuncio
Programa
ART-TECNOLOGIA-IMPRESSIÓ
Codi 363454 / Q2 G3
Aula 104 / Imarte /
Secció Gravat i Impressió
Febrer-juny 2016
Dimarts de 10 a 14 h (6 crèdits)
Montse Carreño
Eloi Puig
Curs 2015-2016
Crear és crear coneixement. Què és sinó?
Si la natura és la resposta, quina era la pregunta? Jorge Wagensberg
INTRODUCCIÓ
www.ub.edu/procol/
Aquesta assignatura s’enfoca al desenvolupament d’un projecte d’edició
i la seva producció final. S’orientarà a l’estudiant en l’el·laboració d’ una
proposta que serà realitzada en el laboratori d’impressió digital.
OBJECTIUS
Coneixements:
L’ensenyament de les múltiples tècniques d’impressió observa els canvis
d’orientció en la producció artística d’aquest segle, i d’entre aquestes,
destaca la incorporació de l’objecte imprès al món digital. El gravat i
la impressió avancen per a ser «instruments de producció» plenament
incorporat als discusos artístics. Fins i tot, en el contexte dels nous
plantejaments artístics on les fronteres entre disciplines s’entrecreuen
i s’esvaeixen, la impressió formarà part d’un corpus complex i de difícil
identificació.
Habilitats:
L’alumne haurà de treballar el mitjà digital a partir de les eines pròpies
associades a l’ordinador i la impressió litogràfica. De la mateixa manera
l’alumne haurà de poder establir i explicar les relacions conceptuals
entre la seva feina i els seus referents plàstics, literaris o visuals envers la
realització dels seus projectes.
1
Programa
ART-TECNOLOGIA-IMPRESSIÓ
Codi 363454 / Q2 G3
Aula 104 / Imarte /
Secció Gravat i Impressió
Febrer-juny 2016
Dimarts de 10 a 14 h (6 crèdits)
TREBALL PRÀCTIC
El projecte d’edició com a objecte artístic
Què defineix un projecte d’edició?
El terme print (imprès) defineix una tipologia d’objectes amb el
denominador comú de ser susceptibles de ser reproduïts, es a dir de ser
editables. Aquesta idea ens servirà de límit alhora de determinar el que
entendrem per projecte d’edició.
www.ub.edu/procol/
Volem participar del concepte “impressió expandida”, terme que ve de
lluny i que es relaciona sempre amb el poder de la copia, en aquelles
imatges que es difonen lliurement a través de la seva reproducció, que
replantegen preguntes i obren noves categories dins de l’art actual.
Amb aquestes premisses, l’alumne plantejarà el projecte que realitzarà
en els tallers de Gravat: laboratori d’impressió digital. L’avantprojecte i
el procés de treball s’elaborarà al web PROCOL, mitjançant la memòria
escrita de la proposta i representació gràfica del projecte realitzat.
Presentació de la proposta:
es realitzarà en les tutories de març de 2016
Definició del projecte:
5 d’abril de 2016 (lliurament a PROCOL)
Presentació del projecte:
7 de juny de 2016
METODOLOGIA i AVALUACIÓ
Les clases s’estructuren en sessions de tutories i sessions pràctiques de
treball al laboratori. L’avaluació és continuada durant tot el curs, el que
implica l’assistència obligatòria, el seguiment del procés de treball i la
realització del projecte planejat als professors de l’assignatura.
El treball es realitzarà de manera individual o entre dues persones, com
a màxim, i es basarà en l’edició del projecte.
No s’admetran els treballs fets sense seguiment. L’alumne realitzarà un
mínim de tres tutories personals amb el professor, sense les quals no es
qualificarà positivament a fi de curs.
2
BIBLIOGRAFIA
• ARAGON, Louis. Los collages. Ed. Síntesis. Madrid, 2001
• ALSINA, Pau. Arte, ciencia y tecnología. UOC. Barcelona, 2007
• BERENGUER, Xavier i alt. Arte en la era de la electrónica. Perspectivas de una nueva
estética. C. Giannetti. L’Angelot i Goethe-Institut. Barcelona,1997
• BALL, Hugo. La huída del tiempo. El acantilado. Barcelona, 2005
• BREA, José Luis. La era postmedia. 2003. http://www.joseluisbrea.net/
• BRECHT, George. Events. Eine Heterospektive. A Heterospective. Paul Maenz. 2006
• CABANNE, Pierre, El arte del siglo XX, Polígrafa, Barcelona, 1983
• CAGE, John. Silencio. Ardora. Madrid, 2002
• CARRILLO, Jesús. Arte en la red. Cátedra. Madrid, 2004
• CASACUBERTA, David. Creación Colectiva. Gedisa. Barcelona, 2003
• Cortar y pegar. Revista EXIT. Número 35. Madrid, 2009
• Dadá y Constructivismo. Catálogo. Centro de Arte Reina Sofía. Madrid, 1989
• DERY, Mark. Velocidad de escape. Ediciones Siruela, S.A. MAdrid, 1998
• En l’esperit de Fluxus. Fundació Antoni Tàpies, Barcelona,1994
• ERNST, Max. Escrituras. Polígrafa. Barcelona, 1982
• ERNST, Max. Una semana de bondad, los siete elementos capitales, G. Gili, Barcelona,
1980
• ERNST, Max. Tres novelas en imágenes. Epílogo: J.A. Ramírez. Atlanta. Girona, 2008
• EVANS, David. Photomontage: A poltical weapon. G. Fraser. London, 1986
• FONTCUBERTA, J./CHEREUX, C. From here on (D’ara endavant). RM Verlag, 2013
• FONTCUBERTA, Joan. El beso de judas. Fotografia y verdad. Gustavo Gili. Barcelona,1997.
• FONTCUBERTA/FORMIGUERA. Fauna. Photovision. Sevilla,1999
• GATTER, Mark. Listo para imprenta. Index Book. Barcelona, 2005
• HIMANEN, P. La ética Hacker, el espíritu de la era de la información. Destino. Barcelona,
2002
• Hannah Höch. Catàleg. Museo Reina Sofía. Madrid, 2004.
• IVINS JR., W.M., Imagen impresa y conocimiento. Gustavo Gili. Barcelona, 1975
• John Heartfield. En la colección del IVAM. Catálogo. IVAM. Valencia, 2001
• KAPROW, Allan. La educación del des-artista. Árdora Ediciones. Madrid, 2007
• LCI. Laboratorio de Creaciones Intermedia. Ruidos y susurros de las vanguardias.
Reconstrucción de obras pioneras del Arte Sonoro (1909-1945). UPV. Valencia 2004
• LANDOW, George P. (compilador). Hipertexto. Paidós Multimedia. Barcelona. 1995
• LISTER, Martin (comp) La imagen fotográfica en la cultura digital. Paidós. Barcelona.
1997
• La Revolución Digital y sus dilemas. Revista El Paseante. Siruela. Madrid. 1998
• LOWE, ADAM i alt. Arte gráfico y nuevas tecnologías. Actas simposio. BBVA, Madrid,
2002
• MANOVICH, L. El lenguaje de los nuevos medios de comunicación. Paidós. Barcelona.
2005
• MARCHAN FIZ, S. Del arte objecual al arte del concepto. Akal, Arte y estética. Madrid,
1986
• MCLUHAN, M. El medio es el mensaje. Un inventario de efectos. Paidós. Barcelona,1998
• Mestres del collage. De picasso a Rauschenberg. Catàleg. Fund. Miró. Barcelona, 2005
• MUNFORD, L. La megamáquina. L. The Myth of the Machine. Emecé. Buenos Aires,
1967
http://fraternitelibertaire.free.fr/catalogue_des_textes_en_espagnol.htm
• NUNBERG, Geoffrey (compilador). El futuro del libro. Paidós Multimedia. Barcelona,
1998
• NYMAN, Michael. Música experimental. Documenta Universitaria. Girona, 2006
• PEREJAUME. La pintura i la boca. Suro i soroll. La Magrana. Barcelona, 1993
• PEREJAUME. Dejar de hacer una exposicón. Catàleg. Actar Macba. Barcelona, 1999
• RAMÍREZ, J.A. Medios de masas e historia del arte. Cátedra. Madrid,1976.
• Remakes. Revista EXIT. Número 21. Madrid, 2006.
• SARSANEDAS, Anna. La filosofia de la tecnologia. UOC. Barcelona, 2007
• SPENGLER, Oscar. El hombre y la técnica. Espasa Calpe. Madrid, 1934
http://www.accionchilena.el/Filosofia/elhombreylatecnica.htm
• WERNER Spies, Max Ernst. Obra gráfica y libros Ilustrados, Catàleg. Museu Picasso.
Barcelona, 1992
• WESCHER, H. La historia del collage, Gustavo Gili, Barcelona, 1976
3
Descargar