1 DADES DE L`ASSIGNATURA Nom de l`assignatura Estats

DADES DE L’ASSIGNATURA
Nom de l’assignatura
Any acadèmic
Ensenyament
Codi
Tipus d’assignatura
Impartició
Semestre/Curs
Coordinador/Responsable
Departament
Nom del professor
Llengua docència
Grup
Estats, violència, conflictes nacionals i
instàncies internacionals
2010/2011
Màster en Estudis Històrics
(El posarà secretaria)
Optativa
Quadrimestral
1er Q
COLOMINES I COMPANYS, Agustí
Història Contemporània
COLOMINES I COMPANYS, Agustí
Català
(El posarà secretaria)
Nombre actual de crèdits assignats : 5c. ECTS. (1c./25h. Total 125 h.
alumne)
Hores de treball activitat presencial
Hores de treball dirigides
Hores de treball aprenentatge
autònom
Avaluació
28 hores
31 hores
62 hores
4 hores
DESCRIPCIÓ DELS CONTINGUTS
L’objectiu d’aquesta assignatura és apropar els alumnes a la problemàtica de
la construcció dels estats nació i les conseqüències conflictives que té aquest
fenomen. La lluita per la identitat (ètnica, racial o nacional), sigui per conservala, sigui per destruir-la o modificar-la, ha banyat la història de violència i
destrucció. Així mateix, aquesta assignatura pretén familiaritzar l’alumne amb
les diverses teories (antropològiques, polítològiques o sociològiques)
explicatives de la nació i el nacionalisme i com aquestes dialoguen amb la
disciplina històrica. Per últim, i atès que el món contemporani ha estat
testimoni d’un nombre important de genocidis i massacres que han tingut un
rerefons ètnic o nacional, també s’analitzarà el paper dels organismes
internacionals com a mediadors en els diversos conflictes i com a generadors,
o no, d’una cultura de pau i respecte als drets humans, incloent-hi els drets
nacionals.
1
CONEIXEMENTS QUE HA D’ASSOLIR L’ALUMNE
Objectius d’aprenentatge de l’assignatura
• Identificar les diverses vies de constitució dels estats moderns
• Avaluar els conflictes apareguts arran de la constitució dels estats
• Reconèixer la importància de la violència per a la consolidació dels
estats nació
• Sospesar la mediació dels organismes internacionals en la resolució
dels conflictes
• Interpretar els processos penals postconflicte i de recuperació de la
memòria
Objectius d’adquisició d’habilitats i competències
• Assimilar el vocabulari historiogràfic, politològic i sociològic referit a les
teories nacionals
• Analitzar les diverses interpretacions científiques (històriques,
politològiques, antropològiques i sociològiques) referides a l’estat, la
nació i el nacionalisme
• Interpretar estadístiques i mapes
• Crítica de textos
Objectius d’aprenentatge d’actituds
• Adquirir una capacitació crítica en relació a les anàlisis científiques
• Adquirir una visió panoràmica de la historiografia sobre el nacionalisme
• Adquirir el vocabulari científic adequat
• Adquirir una interpretació interdisciplinària de la matèria
MODEL D’AVALUACIÓ
L’avaluació serà, certament, continuada a partir del control que el professor
farà de la confecció dels dossiers particularitzats, amb l’objectiu de
familiaritzar l’alumne amb l’ofici d’historiador i extreure’n un coneixement
historiogràfic. Així mateix, el professor farà un seguiment de la participació de
cada alumne en els fòrums de debat. Per fi, l’alumne haurà de presentar
verbalment, en una de les sessions col·lectives de tutoria, algun aspecte
referit als blocs temàtics.
BLOCS TEMÀTICS
1.
2.
3.
4.
5.
Les interpretacions del nacionalisme
La constitució dels estats, entre la coerció i la violència
Nacionalisme, democràcia i autoritarisme
L’estat nació versus les nacions sense estat
Organismes internacionals i conflictes ètnics i nacionals
2
MATERIALS DE SUPORT A LA DOCÈNCIA
Cada alumne haurà de confeccionar-se el seu propi dossier de materials, en
format hipertextual (webs, bases de dades, simulacions...) o convencional, a
partir de les tutories amb el professor. Així mateix, en aquells apartats del
programa en què sigui possible, es buscarà material audiovisual (vídeos,
imatges...), amb l’ajuda de Film-història, per poder fer una sèries de sessions
de debat obert. Finalment, es recaptarà la presència de docents d’altres
disciplines per completar la visió històrica donada a classe.
METODOLOGIA I ORGANITZACIÓ DE L’ASSIGNATURA
L’assignatura s’organitzarà a partir de petites introduccions fetes pel professor
per després passar a debatre cada bloc amb els alumnes, a través de les
lectures marcades i del material que s’hagi anat preparant en el dossier de
l’alumne. S’establiran fòrums temàtics on es podran seguir col·lectivament les
discussions a través d’Internet. També es preveu fer tutories individualitzades
o en equip, segons les necessitats de cada moment.
BIBLIOGRAFIA
Bloc 1: Les interpretacions del nacionalisme
ANDERSON, B.: Comunitats imaginades: Reflexions sobre l’origen i la
difusió del nacionalisme, Catarroja-Barcelona-Palma, Ed. Afers-PUV,
2005.
BALIBAR, E. & W ALLERSTEIN, I. (eds.): Raza, nación y clase, Madrid, Iepala,
1991
BAUER, O.: La cuestión de la nacionalidades y la socialdemocracia, Mèxic,
FCE, 1979.
BERLIN, I.: Nacionalisme, València, Tàndem, 1992.
BREUILLY, J.: Nacionalismo y Estado, Barcelona, Ediciones PomaresCorredor, 1990.
GELLNER, E.: Nacionalisme, Catarroja-Barcelona-Palma, Ed. Afers-PUV,
1998.
GUIBERNAU, M. (ed.): Nacionalisme. Debats i dilemes per a un nou mil·lenni,
Barcelona, CETC-Proa, 1999.
GREENFELD, L.: Nacionalisme i modernitat, Catarroja-Barcelona-Palma, Ed.
Afers-PUV, 1999.
HABERMAS, J. Identidades nacionales y potenciales, Madrid, Tecnos, 1989.
HROCH, H.: La naturalesa de la nació, Catarroja-Barcelona-Palma, Editorial
Afers-Universitat de València, 2001.
KEDOURIE, E. Nacionalismo, Madrid, Centro de Estudios Constitucionales,
1988.
SENTMARTÍ, R. (ed.), Clàssics del nacionalisme, Barcelona, UOC-Pòrtic,
2001.
SMITH, A.D.: Nacionalismo y modernidad. Un estudio crítico de las teorías
recientes sobre naciones y nacionalismo, Madrid, Istmo, 2000.
3
Bloc 2: La constitució dels estats, entre la coerció i la violència
BRUNETEAU, B.: El Siglo de los genocidios: violencias, masacres y procesos
genocidas desde Armenia a Ruanda, Madrid, Alianza, 2006.
FRIGOLÉ I REIXACH, J.: Cultura y genocidio, Barcelona, Publicacions de la
Universitat de Barcelona, 2003.
GELLNER, E,: State and society in Soviet thought, Oxford, Basil Blackwell,
1988.
HOBSBAWM, E.J.: Naciones y nacionalismo desde 1780. Programas, mitos y
realidades, Barcelona, Crítica, 1991.
JAULIN, R. (comp.): El Etnocidio a través de las américas, Mèxic, Siglo XXI,
1976
KRADER, L.: La formación del estado, Barcelona, Labor, 1972.
MAZOWER, M.: La Europa negra: desde la Gran Guerra hasta la caída del
comunismo, Barcelona, Ediciones B, 2001
TILLY, Ch.: Coerción, capital y los estados europeos, 990-1990, Madrid,
Alianza, 1992.
ZERTAL, I.: La nació i la mort, Palma, Lleonard Montanerd, ed., 2006.
Bloc 3: Nacionalisme , democràcia i autoritarisme
BILLIG, M.: Nacionalisme Banal, Catarroja-Barcelona-Palma, Ed. AfersPUV, 2006.
HOBSBAWM, E.J. & RANGER, T. (eds.), L’invent de la tradició, Vic, Eumo,
1989.
JÁUREGUI, G.: Contra el estado-nación: en torno al hecho y la cuestión
nacional, Madrid, Siglo XXI, 1986.
LAMO DE ESPINOSA, E. (ed.): Culturas, estados, ciudadanos. Una
aproximación al multiculturalismo en Europa, Madrid, Fundación
Ortega y Gasset, Alianza, 1995.
LLOBERA, J.R.: La teoria del nacionalisme a França, Catarroja-BarcelonaPalma, Ed. Afers-PUV, 2003.
PALTI, E. La Nación como problema: los historiadores y la "cuestión
nacional", Buenos Aires, FCE, 2003
RESINA, J.R., El postnacionalisme en el mapa global, Barcelona, CETCAngle, 2005.
SILVEIRA GORSKI, H.C, HOBSBAWM, E.J. i altres: Identidades comunitarias y
democracia, Madrid, Trotta, 2000.
SMITH, A:D.: La nació en la història, Catarroja-Barcelona-Palma, Ed. AfersPUV, 2002.
Bloc 4: L’estat nació versus les nacions sense estat
COLOMER, J.M.: Grans imperis, petites nacions, Barcelona, Proa, 2006.
GUIBERNAU, M.: Nacions sense Estat: nacionalisme i diversitat en l’era
global, Barcelona, Columna, 1999.
JÁUREGUI, G.: Los Nacionalismos minoritarios y la Unión Europea: ¿utopía
o ucronía?, Barcelona, Ariel, 1997.
KYMLICKA, W.: Ciutadania multicultural: una teoria liberal dels drets de les
minories, Barcelona, Ediuoc-Proa, 1999
4
MARRIOTT, J. A. R.: Federalism and the problem of the small state,
Londres, George Allen & Unwin, 1943.
NAIRN, T.: Los Nuevos nacionalismos en Europa: la desintegración de la
Gran Bretaña, Barcelona, Península, 1980
RECALDE, J. R.: La Construcción de las naciones, Madrid, Siglo XXI, 1982.
Bloc 5: Organismes internacionals i conflictes ètnics i nacionals
COLOMER, J.M.: Instituciones políticas. Barcelona, Ariel, 2001.
FISAS, V.: Caos i pau : la reforma de les Nacions Unides i el futur dels
"Cascos Blaus”, Barcelona, Centre UNESCO de Catalunya, 1993
JOLLY, R., EMMERIJ, L & W EISS, T.G.: El poder de las ideas. Claves pera
una historia intelectual de las Naciones Unidas, Madrid, Cataral,
2007.
LANGENHOVE, F. van: La Crise du système de securité collective des
Nations Unies : 1946-1957, l’Haia, Martinus NijhoffBruxelles- Institut
Royal des Relations Internationales, 1958.
NEILA, J. L.: La Sociedad de Naciones, Madrid, Arco/Libros, 1997
TORROJA MATEU, H.: La Asistencia humanitaria en la Organización de las
Naciones Unidas: fundamentos y perspectivas actuales; Barcelona,
Atelier, 2004
WALTERS, F. P.: Historia de la Sociedad de Naciones, Madrid, Tecnos,
1971.
5