Resistencia. Voleibol

Índex
Treball resistència: pàgs. 2−3
• Explicació pàg. 2
• Esquema pàg. 3
Treball voleibol: pàgs. 4−5−6
• Introducció/com s'hi juga pàgs. 4−5
• Com s'hi juga/tècnica pàgs. 5
• Esquema pàg. 6
Bibliografia: pàg. 7
1.1 La condició física:
La condició física és la capacitat de millorar l'aparell locomotor fent moviment o activitats esportives. Consta
de 4 qualitats físiques bàsiques (velocitat, força, flexibilitat i resistència) però nosaltres ens centrarem en la
resistència.
1.2 La resistència:
És la que permet fer un treball de llarga durada sense disminució important del rendiment. N'hi ha de dos
tipus, aeròbica i anaeròbica.
Resistència anaeròbica: capacitat per mantenir l'esforç amb l'obtenció d'energia amb deute d'oxigen (170−190
pulsacions per minut) els exemples serien 800m atletisme, 50 o 100m lliures de natació,etc
Resistència aeròbica: és la capacitat de mantenir un esforç sense deute d'oxigen. Les pulsacions han d'oscil·lar
entre 120−160 per minut, i alguns exemples serien l'esquí de fons, marató...
Hi ha diverses maneres d'entrenar la resistència aeròbica.
1.3 Manera d'entrenar la resistència aeròbica:
Entrenament d'intervals (o interval−training):
Sol tractar−se de fer entre 100 o 400 metres que es fan 10 o 50 cops amb descansos des de 30 segons a 2
minuts. Les pulsacions han d'anar entre 120−140 per minut sense de passar de 190 al final.
Fartleck:
És un joc de ritmes en que es fan pujades, baixades o terrenys planers.
Cross−passeig:
Es practiquen carreres, marxes i exercicis gimnàstics. Es sol fer en pujades fortes, fer uns exercicis i tornar a
córrer suaument.
1
Carrera continua:
Es córrer sense parar durant un tems determinat a la mateixa intensitat. Gastem el mateix oxigen que
necessitem. Les pulsacions han de ser entre 130 a 180 per minut.
1.3 Opinió sobre el treball a classe (fartleck, cross−passeig i carrera continua)
La meva opinió respecte aquests tipus d'entrenament practicats a classe és favorable, perquè encara que potser
ens faci mandra anar a córrer, no ens en donem compte estem enfortint els nostres músculs i augmentem la
nostra resistència, la força i la velocitat bàsiques del nostre organisme. Les meves pulsacions solen estar
sempre entre 140−156, i, a més a més, tinc un problema que m'impedeix fer grans esforços que pot significar
la pèrdua d'alguna sessió de classe, però de moment no he abaixat el ritme de sempre i no m'ha passat res. Un
altre fet curiós és que no em canso tant com els altres companys, ni acabo amb la cara vermella ni esbufegant
com altres, no sé s'hi és perque inspiro amb el nas i expiro amb la boca al estar acostumat al anar a la piscina i
els altres no.
1.4 Esquema de la resistència i els seus derivats:
2.1. Introducció al voleibol:
Un professor d'educació física va crear un esport semblant al tennis, sense contacte entre els jugador, això va
passar al 1895 i aquest joc se'l anomenà voleibol.
2.2. Com s'hi juga:
L'objectiu principal és fer passar la pilota al camp contrari i que a l'altre equip li caigui a terra o bé no la pugui
tornar.
El terreny de joc és un rectangle de 18mtrs. x 9mtrs. amb una xarxa al mig de 9,5mtrs. de llargada. S'ha de
dividir cada part del camp imaginàriament en 6 zones on es col·loquen els jugadors. Cada cop que la possessió
de la pilota canvia, els jugadors roten.
La durada dels partits és de punts no de temps, i s'han de guanyar un mínim de tres sets. Un equip ha de tenir
12 jugadors, sis al camp i sis a la banqueta i l'entrenador pot fer sis canvis cada set. Hi ha tres tipus de
jugadors:
Els defenses: s'encarreguen de les zones del darrere del camp reben el servei i les rematades i passen la pilota
al col·locador.
Col·locador: Solen estar a la part de davant, al centre, i han de fer una bona passada perquè els companys
facin una rematada.
Rematadors: Juguen als laterals de la part davantera i han de tenir un gran salt i força per bones rematades.
La manera de puntuar és la següent:
Els partits es juguen al millor de cinc jocs, i un joc es guanya amb 25 punts, excepte el 5è joc que es guanya
amb 15 punts (aquest sistema de puntuació es va implementar l'any 2000 ).
2
Per començar a jugar un punt, un dels jugadors efectua el servei des de darrera del seu camp, de manera que la
pilota arribi al camp contrari passant per sobre de la xarxa. L'equip contrari pot tocar la pilota fins a 3 vegades
abans de tornar−la a l'altre camp, i així successivament, fins que un equip aconsegueix de fer caure la pilota a
terra al camp contrari.
Els errors o sancions més usuals són:
• Enviar la pilota a terra fora del camp, o tocar un objecte extern. (fora, senyalat per els àrbitres amb els dos
braços paral·lels al cos i els 2 palmells mirant cap endins a l'alçada de la cara de l'àrbitre)
• Enviar la pilota a terra fora del teu propi camp. (pilota tocada, senyalat per els àrbitres amb els dits de les
mans a l'alçada de la cara i rastrejant−los)
• Que un jugador retingui la pilota. (retenció, senyalat amb la el palmell d'una mà mirant cap amunt i pujant
aquest palmell)
• Que un jugador la toqui dues vegades seguides. (dobles, mostrant dos dits)
• Que un equip jugui la pilota mes de tres vegades. (quatre tocs, mostrant 4 dits)
• Que un jugador toqui la xarxa (sempre i quan intervingui aquest jugador en l'acció del joc).(xarxa, tocant
l'àrbitre amb el palmell de la mà la xarxa per la part lateral)
• Que un defensor remati o bloquegi la pilota per sobre de la xarxa des de la zona delimitada per la línia de 3
metres i la xarxa.(remat de saguer, passant un braç per sobre del cap com si volguessis tocar−te la orella
contrària, sense arribar es clar a fer−ho)
• Que un lliure remati o bloquegi la pilota per sobre de la xarxa, sigui quina sigui la zona en que ho fa. Que
un lliure col·loqui a un altre company amb els dits des de la zona delimitada per la línia de 3 metres i la
xarxa, i aquest company remati per sobre de la xarxa(remat de saguer, passant un braç per sobre del cap
com si volguessis tocar−te la orella contrària, sense arribar es clar a fer−ho)
• Que un jugador passi tot el peu en camp contrari, o toqui la pilota per sota la xarxa (invasió, amb el dit
índex assenyalant la línia central)
• Que un jugador remati colpejant la pilota ja en camp contrari. Que un jugador bloquegi abans de que un
jugador rival pugui fer un altre toc de pilota en el seu camp(invasió aèria, amb el palmell mirant el terra a
l'alçada de la cara)
2.3: Tècniques
Les tècniques bàsiques que s'utilitzen per jugar la pilota en el voleibol són:
• La recepció, utilitzant els dos avantbraços per amortir una pilota que ve del camp contrari.
• El toc de dits, utilitzant les dues mans, utilitzat sobretot per passar la pilota a un company preparat per
rematar.
• El remat, colpejant la pilota amb una mà per sobre de la xarxa i cap al camp contrari.
• El bloqueig, per intentar aturar el remat d'un contrari saltant amb les mans esteses sobre la xarxa.
• El servei: serveix per iniciar el joc, s'efectua amb una sola mà
Recepció (o toc d'avantbraç) Bloqueig Rematada
Servei alt Servei baix
Toc de dits
2.4 Esquema voleibol
3
3.1 Bibliografia
Dossier d'Educació Física sobre el voleibol i la resistència.
Treball fet a primer per 4 alumnes.
Cercador d'imatges del google per les imatges.
Imatges escanejades del dossier de voleibol.
Pàgines web de l'xtec per l'apartat del voleibol i el club voleibol figueres per fotos.
Córrer sense parar un temps determinat
Carrera, marxa i exercicis gimnàstics
Joc de ritmes amb pujades i baixades
Carrera continua
Cross−passeig
Fartleck
Entrenament d'intervals
Anaeròbica
Aeròbica
Flexibilitat/elasticitat
Força
Resistència
Velocitat
Qualitats físiques bàsiques
Quatre tocs per equip
Dos tocs per jugador
Tocar la xarxa
Invasió de l'espai contrari
Falta de rotació
La durada és al millor de 5 sets
4
Cada equip té 12 jugadors (6 jugant 6 no) que són 3 defenses, 1 col·locador i 1 rematador.
Cada set són 25 punts, menys l'últim que són 15
Servei
Toc de dits
Rematada
Bloqueig
Servei
Terreny rectangular
De 18x9 metres i una xarxa a la meitat de 9,5 metres
Sancions
Normes
La tècnica
El camp
El voleibol
5