Vicent Josep Escartí es licenciado en Historia Medieval y doctor en Filología Catalana por la Universitat de València, donde actualmente imparte docencia de esta última disciplina. Ha publicado numerosos estudios sobre la cultura medieval y moderna y ha editado textos valencianos antiguos, literarios e historiográficos, como las obras de Ausiàs March, el Llibre dels feits de Jaime I, la Crònica de Muntaner, el Tirant lo Blanch de Joanot Matorell, la Vita Christi de Isabel de Villena, la Primera part de la Història de València de Pere Antoni Beuter o el Dietari de Joaquim Aierdi, entre otros. Su interés per la literatura antigua le ha llevado a aproximarse a obras de diversa naturaleza, pero, en especial, se ha centrado en el estudio de la Edad Media y Moderna valencianas. El 1996 recibió el Premi Enric de Larratea del Institut d’Estudis Catalans por su estudio sobre Aierdi y el 2001 el de la crítica del Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Recientemente ha publicado From Renaissance to Renaissance: (Re)creating Valencian Culture (15th-19th) en la University of California. En el ámbito de la literatura ha publicado las novelas Dies d’ira (1991); Els cabells d’Absalom (1994); Espècies perdudes (1996), Nomdedéu (2001), Naumàquia (2004) y L’abellerol mort (2008). Colabora, también, en diferentes medios de comunicación periódica (Levante, Saó) y desde el 2005 es miembro del Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Dirige la revista electrónica Scripta. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval. Vicent Josep Escartí és llicenciat en Història Medieval i doctor en Filologia Catalana per la Universitat de València, on actualment imparteix docència d’aquesta darrera disciplina. Ha publicat nombrosos estudis sobre la cultura medieval i moderna i ha tingut cura d’edicions de textos valencians antics, literaris i historiogràfics, com ara les obres d’Ausiàs March, el Llibre dels feits de Jaume I, la Crònica de Muntaner, el Tirant lo Blanch de Joanot Matorell, la Vita Christi d’Isabel de Villena, la Primera part de la Història de València de Pere Antoni Beuter o el Dietari de Joaquim Aierdi, entre d’altres. El seu interés per la literatura antiga l’ha fet aproximar-se a obres de diversa naturalesa, però, en especial, s’ha centrat en l’estudi de l’Edat Mitjana i Moderna valencianes. El 1996 va rebre el Premi Enric de Larratea de l’Institut d’Estudis Catalans pel seu estudi sobre Aierdi i el 2001 el de la crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Recentment ha publicat From Renaissance to Renaissance: (Re)creating Valencian Culture (15th-19th) a la University of California. En l’àmbit de la literatura ha publicat les novelles Dies d’ira (1991); Els cabells d’Absalom (1994); Espècies perdudes (1996), Nomdedéu (2001), Naumàquia (2004) i L’abellerol mort (2008). Collabora, també, en diferents mitjans de comunicació periòdica (Levante, Saó) i des del 2005 és membre de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Es director de la revista electrònica Scripta. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval.