LA CRÒNICA 1.- CONCEPTE La crònica és un gènere periodístic híbrid (informatiu i valoratiu) que narra un fet d'actualitat on el periodista afegeix la interpretació dels fets. És una notícia ampliada (respon a què, qui?, quan?, on?, com? i per què? ) això és, la informació d'un succés,pormenoritzat i comentat pel periodista que l'arrplega. Exigeix la presència del perodista en el lloc dels fets. 2.- FUNCIONS Són tres: informar, formar i entretindre . La crònica informa, encara que açò no sol ser la seua missió principal, ja que les dades es poden conèixer amb antelació. L'ingredient subjectiu de la crònica no significa que el cronista desvirtue els fets ja que la qla veracitat ha de presidir sempre qualsevol treball periodístic. La crònica ajuda els lectors a formar la seua pròpia opinió, ja que aquests solen fer seues les valoracions dels cronistes, doncs, en certa manera, s'identifiquen amb ell. La crònica entreté, a causa que la varietat estilística, propera al llenguatge literari, és una de les seues característiques fonamentals. 3.- ESTRUCTURA DE LA CRÒNICA E l titular és el primer element per atreure el lector. Ha de ser atractiu i enunciar el tema. Està format pel títol i pot anar acompanyat de “avantítol i subtítol”. L'habitual és que continga elements interpretatius, deixant clar que no es tracta d'una notícia. L'entrada o entradilla pot ser independent o estar constituïda pel primer paràgraf del cos. Ha de tenir força i ser atractiva. En general, no conté la informació principal, sinó una apel·lació noticiosa, una anècdota curiosa o cridanera, un judici encertat i convincent, una descripció, una dada sorprenent o una expressió exagerada. Sol ser freqüent el recurs d'incloure algun interrogant per animar el lector a buscar la resposta en el cos o desenvolupament. Ha de ser concísa, clara, breu i contundent. El cos desenvolupa el contingut de la crònica barrejant informació amb interpretació. Té en compte la llibertat del cronista per narrar els fets i per tant pot donar més importància al fet objectiu o, per contra, destacar la interpretació i la valoració del mateix. Respon a les 6 preguntes bàsiques: què, qui, on, com, quan, com i perquè. Ha d'articular-se com una unitat amb el seu principi, desenvolupament i final i mantindre l'atenció del lector fins el final. De vegades, encara que no sempre, el cos acaba amb una conclusió que és una frase o paràgraf de tancament atractiu que es relacione amb el paràgraf d'entrada. EXEMPLE: PARTS DE LA CRÒNICA 3.- LLENGUATGE/ESTIL DE LA CRÒNICA En la crònica s'utilitza un llenguatge senzill, pla i directe en el qual predominen les frases curtes i els paràgrafs breus. Però aquest gènere admet també pinzellades literàries que faciliten al cronista la construcció del seu propi estil personal : descripcions amb molts adjectius, recursos estilístics variats (comparacions, metàfores, repeticions, etc.), girs i construccions creatives, així com un vocabulari col·loquial. Es tracta d'aconseguir un estil amè, que incloga anècdotes, curiositats, expressió d'emocions, etc. Claredat, senzillesa, precisió, concisió i llibertat estilística són claus en la redacció d'una crònica. EXEMPLE DE LLENGUATGE D'UNA CRÒNICA 3.- CLASSES DE CRÒNICA Segons la intencionalitat del cronista, podem distingir tres tipus de cròniques: La crònica informativa: el cronista es limita a informar sobre un succés sense emetre opinions. La crònica interpretativa: el cronista ofereix la informació i afegeix, a més, la interpretació dels fets. Estil més literari. La crònica d'opinió: el cronista informa i opina simultàniament (cròniques de futbol, taurines o d'alguns altres esports). Segons el seu contingut les cròniques es classifiquen en: Crònica de successos o crònica negra: tracta temes delictius, violència en general, catàstrofes... Crònica judicial: és la més especialitzada, ja que exigeix conèixer el llenguatge i la tècnica judicials per poder explicar i valorar el succeït. Crònica esportiva: narra esdeveniments esportius com un campionat de tennis o un partit de futbol. Crònica taurina: és una de les més especialitzades. Té un estil característic, molt castís i plàstic. Crònica de viatges: de gran tradició tant al món periodístic com a literari. Crònica social: informa dels fets i esdeveniments relacionats amb les persones en general i amb assumptes en els quals aquestes són protagonistes, com a festes, balls, desfilades, manifestacions, etc. Crònica política: posseeix característiques similars a la judicial. EXEMPLES DE CRÒNICA SOCIAL O ECOS DE SOCIETAT http://blog.hola.com/ellawindsor/2015/03/sal-y-plata http://www.elmundo.es/blogs/elmundo/pasorevista/ La boda de Paquirri sin Paquirrín Sábado 18.00 de la tarde. Recibo un mensaje de un amigo que reza los siguiente: "Estas son las fotos de la boda de Fran Rivera y Lourdes Montes. Me las han pasado uno de los invitados para joderle (sic.) la exclusiva". Por supuesto, el correo arribó a las redacciones de los diferentes medios que como es lógico procedieron al reventón, con el consecuente enfado de ¡Hola! Tras la polémica, advierto que las fotos filtradas no desmerecen el número de ¡Hola! de hoy si bien, hay una ausencia que se antoja trágica: la de Kiko Rivera, Paquirrín, cuya efigie con bombín o chistera -aunque le iría más una boina- enroscada era lo más esperado por los lectores más malévolos. Sin embargo, entre las 41 páginas que ¡Hola! ha dedicado al primogénito de Paquirri y Carmina Ordóñez no se atisba ni rasto del DJ. ¿Cómo fue la boda? En resumen, por el dresscode /chistera y chaqué) la boda parecía una excursión de sevillanitos a Ascot. El reportaje es prolijo en detalles y como las teoría de la comedia, consta de tres actos: planteamiento, nudo y desenlace. Por supuesto, si hubiera asistido Kiko, ¡Hola! y los lectores hubiéramos pagado más caras las fotos. Me lo imagino como Paco Martínez Soria en Smoking en Es peligroso casarse a los 60. En el primer acto, los novios se visten. Lourdes se acicala frente a un paisaje de olivos mientras Fran se embute en un ajustadísimo chaleco-corsé. Descubro a los lectores un nuevo concepto: trenza desestructurada, el peinado semideshecho que lució Montes. En las páginas dedicadas al segundo acto, la ceremonia, los ojos avizores vislumbrarán no pocos detalles. El más tétrico, cuando Julián Contreras junior leyó un discurso a los novios que hizo lloriquear a Fran y a Lourdes. He aquí la cursilada: "Os observaba en silencio dándole forma a mi texto. No he visto esa forma de mirarse ni en parejas que han compartido toda su vida juntas. Yo no creo en el amor, creo en vosotros". Aún tengo arcadas. Posteriormente, llegó Juan Alpresa para cantar "A puro dolor". La foto más interesante es la que retrata la mirada que se intercambian Sibi, la hermana de Lourdes y Fran. Yo, si fuera, la novia mandaba a su hermana a Tumbuctú. Por fin el desenlace con mariachis, rumbas y bulerías con Remedios Amaya. Fran cantó rancheras y Lourdes bailó por sevillanas. Estaba el 50% de Las Seventies, lo que sin duda aumenta la tragicomedia de esta boda. La mejor, Eva González, novia de Cayetano. ¿Qué se puede decir? Se trata de una belleza incontestable.