BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ I OPINIÓ DE LA SECCIÓ SINDICAL DE CCOO A L’ORGT DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA ANY III / NÚM. 9 JUNY 2008 (FORMAT DIGITAL) En qüestió de dies, aquesta secció sindical ha passat de la minoria a la majoria absoluta, amb una acaparadora diferència que hem de reconèixer, ni tant sols nosaltres havíem previst. No cal dir que agraïm la confiança i ens alegrem per la part que ens toca, com representants i treballadors, i que per suposat esperem tornar-vos la confiança amb el mateix esforç i il·lusió amb el que hem estat treballant aquest quatre anys. Resultats electorals a la Junta de Personal. Comparatives i percentatges ANY 2004 2008 ELECTORS 431 576 VOTS 393 477 PARTICIPACIÓ ABSTENCIÓ 91,18% 8,82 82,81% 17,19 CCOO UGT Total VOTS 184 193 377 PERCENTATGE DELEGATS 48,81% 5 51,19% 6 100,00% 11 CCOO UGT Total VOTS 312 146 458 PERCENTATGE DELEGATS 68,12% 12 31,88% 5 100,00% 17 ANY 2004 ANY 2008 Aquests resultats ens han dut, indubtablement a reflexionar, fent-lo des de l’òptica de la representació sindical, hem de reconèixer humilment, sense treure mèrits a la campanya realitzada, què més que guanyar tant ampli avantatge, els companys d’UGT han perdut el seu crèdit arran de les seves actuacions en detriment de la nostra candidatura. Per tant, hem d’agafar el relleu amb la responsabilitat de no decebre i millorar la política sindical dels nostres antecessors. D’altre banda , tots coneixeu els nostre mètode de treball: informació constant (revista, emails, etc...) Negociació per davant de qualsevol imposició, que no acceptarem a canvi de res, o menys que res, i el lema de sempre: l’adhesió a l’acord de condicions de treball de la plantilla de la Diputació de Barcelona, i per tant assumim que també és la vostre intenció. Per últim, si analitzem els resultats com representats o treballadors, i sobre tot mirem enrere, la percepció de que hem anat perdem drets pel camí, que les nostres retribucions no suporten la constant inflació i que la nostra carrera es un sempitern parany que no arriba en lloc, un bucle sense sortida, fruit d’una deixadesa general i de polítiques sindicals poc reivindicatives. Aquesta percepció lògicament, ens ha de precipitar al canvi. CCOO advoca per un canvi de tots els agents implicats, sindicats, treballadors/res i direcció, pel diàleg i el treball conjunt pel bé de tots, l’única promesa ferma és el treball i en aquest sentit ens hem de dirigir. Los funcionarios del Estado se movilizan para exigir subidas salariales Los sindicatos de la Administración General del Estado (AGE) anunciaron hoy movilizaciones de los empleados públicos para los próximos días 18 y 26 de junio, para exigir subidas salariales “dignas”, ya que consideran que es el colectivo que percibe menos retribuciones de todo el país. En un comunicado, los sindicatos CCOO, UGT y CSI-CSIF exigieron la reunión “inmediata” de la Mesa General de Negociación de la Administración General del Estado para acordar subidas salariales en las que se garantice el poder adquisitivo de los empleados públicos para 2009. El calendario de movilizaciones se inicia con dos concentraciones para los días 18 de junio, frente a los centros de trabajo, y 26 de del mismo mes, ante las delegaciones del Gobierno. Negociación colectiva Según los representantes sindicales de los trabajadores de la Administración central, el proceso de negociación colectiva se presenta de forma “poco alentadora” ante la actual desaceleración económica. Aseguran que el Gobierno no tiene intención de aumentar la partida de los Presupuestos Generales del Estado de 2009 dedicada a las retribuciones de estos funcionarios y que no se plantea “ni la posibilidad de mantener el poder adquisitivo” para el próximo año. También se quejan de que el Ejecutivo no prevea reivindicaciones como la jubilación parcial o la política de externalización que, según ellos, se están aplicando en el resto de administraciones. Por ello, exigen la convocatoria inmediata de una reunión de la mesa general de negociación de la Administración General del Estado donde se pacten aumentos de sueldos, mejoras de las condiciones de trabajo y la aplicación del Estatuto Básico del Empleado Público (EBEP) mediante la publicación de una Ley de Función Pública. Efe / MADRID (13-06-2008) Incentivos en función de la calidad del trabajador LUCÍA ABELLÁN - Madrid - 11/06/2008 © Diario EL PAÍS S.L El Gobierno, especialmente el ex ministro de Administraciones Públicas Jordi Sevilla, se empeñó en dotar de prestigio al funcionariado y devolverle buena parte del poder adquisitivo perdido durante los Gobiernos del Partido Popular. Por ese motivo, desde el año 2005, las cantidades destinadas a pagar salarios de los empleados públicos han subido un 7,25% de media anual (debido a que ha aumentado el número de funcionarios, no a que los salarios hayan aumentado en esa cuantía). Las subidas salariales por trabajador se sitúan cerca del 4%, muy por encima del 2%, incluso de la congelación, que imperó durante el Gobierno anterior. Eso ha supuesto un incremento de gasto superior al de otras legislaturas. Además de elevar los salarios, el Ejecutivo aprobó, con el acuerdo de los sindicatos, el Estatuto del Empleado Público. Este texto, en vigor desde marzo del a ño pasado, reconoce a los trabajadores el derecho a la negociación colectiva e implanta un sistema retributivo más flexible que el actual, con cabida para los incentivos en función de la calidad con que cada trabajador desempeñe su labor. El sistema se asemeja al que existe ya en la Agencia Tributaria. El Estatuto crea también la figura del personal directivo, que pretende dotar de mayor atractivo salarial los altos cargos de la Administración para evitar que huyan a la empresa privada. Esta medida supone también un mayor gasto, pues contempla mayores retribuciones para los directivos públicos. 1.000 euros y 14 pagas El mayor gasto derivará también del personal laboral, que representa alrededor del 6% de los empleados públicos. Ese personal, que no dispone de puesto fijo como los funcionarios ni se rige por el mismo esquema salarial, acaba de conquistar la categoría de mileurista. Algunos de estos trabajadores disponían de salarios entre los 700 y los 800 euros al mes, por lo que a finales de 2007 se adoptó un acuerdo para que perciban un sueldo mínimo de 1.000 euros al mes en 14 pagas. Otro cambio de la Administración que puede incidir en un aumento del gasto es la decisión de convertir en agencias buena parte de los organismos autónomos del Estado, como el Boletín Oficial de Estado (BOE), el Centro Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) o el Instituto Nacional de Meteorología. Con esta nueva categoría, esos servicios tendrán más flexibilidad para contratar a altos cargos y para ligar parte del salario de los trabajadores a su rendimiento. A cambio, podrán vender algunos de sus servicios. Acord assolit per UGT i empresa En data 20/05/08 el sindicat UGT i la direcció de l’ORGT el van aprovar dins del marc de la mesa de negociació. L’acord que a continuació us adjuntem, és fruit d’aquestes “negociacions” i que com ja varem manifestar, CCOO no va signar per insuficient, per no dir que frega l’ofensa. A dia d’avui, encara no tenim constància –malgrat que se’ns ha facilitat aquesta còpia– que UGT i empresa hagin signat definitivament l’acord i que aquest hagi estat aprovat pel Ple de la Diputació de Barcelona. L’esmentat acord s’acompanya d’un quadre retributiu, de difícil enteniment, a l’igual que la carrera professional que va lligada a aquest quadre i que no hem sabut trobar , o potser es signen acords com si fossin xecs en blanc?. Aquí teniu el fruit de 7 mesos, suposem que els papàs estaran orgullosos de la “criatura”. Permís de paternitat 10 d’abril (Divendres Sant). La ministra d’Igualtat, Bibiana Aido, ha assegurat davant el Congrés de Diputats que el seu departament aprovarà en aquesta legislatura el permís de paternitat d’un mes. 13 d’abril (dilluns de Pasqua Florida). 1 de maig (Festa del Treball). 24 de juny (Sant Joan). 15 d’agost (l’Assumpció). Calendari laboral 2009 11 de setembre (Diada Nacional de Catalunya). DEPARTAMENT DE TREBALL (ORDRE) 12 d’octubre (Festa Nacional d’Espanya). Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya Núm. 5149 – 10.6.2008 44385 TRE/278/2008, de 2 de juny, per la qual s’estableix el calendari oicial de festes laborals per a l’any 2009. Atès el que disposen l’article 170.1.l) de l’Estatut d’autonomia de Catalunya; l’article 37 del Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març, pel qual s’aprova el Text refós de l’Estatut dels treballadors, i el Decret 177/1980, de 3 d’octubre, modiicat pel Decret 17/1982, de 28 de gener, pel Decret 152/1997, de 25 de juny, i pel Decret 146/1998, de 23 de juny; Vist l’article 12 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya; escoltat el Consell de Relacions Laborals, i en ús de les atribucions que tinc conferides, 8 de desembre (la Immaculada). 25 de desembre (Nadal). 26 de desembre (Sant Esteve). b) D’acord amb el que estableixen el Decret 152/1997, de 25 de juny, i el Decret 146/1998, de 23 de juny, pels quals es modiica el Decret 177/1980, de 3 d’octubre, sobre el calendari de festes ixes i suplents al territori d’Era Val d’Aran, la festa del dia 26 de desembre (Sant Esteve) queda substituïda per la de 17 de juny, com a festa d’Aran. Article 2 A més de les esmentades es ixaran, mitjançant una ordre d’aquest Departament, dues festes locals, retribuïdes i no recuperables, a proposta dels municipis respectius. ORDENO: Article 3 Article 1 De conformitat amb el Decret 319/1993, de 28 de desembre (DOGC de 3.1.1994), i en relació amb el que disposa l’article 48.7 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, modiicada per la Llei 4/1999, de 13 de gener, el calendari laboral anual tindrà efectes com a calendari de dies inhàbils pel que fa al còmput de terminis administratius a Catalunya. a) Seran festes laborals a Catalunya durant l’any 2009 les següents: 1 de gener (Cap d’Any). 6 de gener (Reis) Barcelona, 2 de juny de 2008 A CCOO, el sindicat més representatiu a l’adm inist ració púb lica catalana. La unió fa la força i en l’ORGT el creixement d’afiliats és necessari si volem fer palesa la nostra força a les negociacions. més informació: ccoo-orgt@ccoo.cat MAR SERNA CALVO Consellera de Treball