saforana - Ajuntament de Maó

6
saforana
Revista municipal de l’Ajuntament de Maó. Número especial
Per què cal un nou Pla?
Com ha crescut la ciutat?
Quins vials són necessaris?
Por on creixerà Maó?
¿Por qué es necesario un nuevo Plan?
¿Cómo ha crecido la ciudad?
¿Qué viales son necesarios?
¿Por dónde crecerá Mahón?
especial PGOU
Maó encara el seu futur
Mahón afronta su futuro
L’Ajuntament de Maó està tramitant l’Avanç
del nou Pla General d’Ordenació Urbana
(PGOU) del terme municipal. Es tracta d’un
document preceptiu que esdevé el primer pas
perquè el municipi pugui dotar-se de l’instrument necessari per dirigir ordenadament el seu
futur a partir de la decisió col·lectiva de
governants i ciutadania.
El Ayuntamiento de Mahón está tramitando el
Avance del nuevo Plan General de Ordenación
Urbana (PGOU) del municipio. Se trata de un
documento preceptivo que se convierte en el primer paso para que el municipio pueda dotarse
del instrumento necesario para dirigir ordenadamente su futuro, a partir de la decisión colectiva de gobernantes y ciudadanía.
Què és un PGOU?
¿Qué es un PGOU?
Un Pla General és el document llei que recull
els dictats urbanístics generals d’una ciutat i
tot el seu terme municipal en tot allò que es
considera competència local. El seu contingut
obliga per igual a particulars i administracions
i concreta els drets de la propietat del sòl en
funció dels interessos generals.
L’Avanç és un primer esglaó en el procediment
administratiu que requereix aquest tipus de
document on s’exposen els resultats d’una
intensa feina d’anàlisi de la situació present
del terme de la ciutat per plantejar unes primeres línies estratègiques de futur. A partir de
l’exposició pública d’aquest document s’obre
un període per recollir suggeriments o alternatives de planejament que seran analitzats per
la Corporació local per tal d’avaluar la seva
incorporació en la proposta de solucions i criteris generals definitius que es plasmaran en la
redacció concreta del Pla General.
Un Plan General es el documento ley que recoge
los dictados urbanísticos generales de una ciudad
y su término municipal en todo aquello que se
considera competencia local. Su contenido obliga
por igual a particulares y administraciones, así
como concreta los derechos de la propiedad del
suelo en función de los intereses generales.
El Avance es el primer paso en el procedimiento
administrativo que requiere este tipo de documento; en él se exponen los resultados de un intenso
trabajo de análisis de la situación presente del término de la ciudad, a fin de plantear unas primeras líneas estratégicas de futuro. A partir de la
exposición pública de este documento, se abre un
período para recoger sugerencias o alternativas de
planeamiento que serán analizadas por la
Corporación local, con el objetivo de evaluar su
incorporación en la propuesta de soluciones y criterios generales definitivos que se plasmarán en la
redacción concreta del Plan General.
Per què cal la seva actualització?
¿Por qué se requiere su actualización?
Amb el Pla Claret de 1945, comença el planejament de la ciutat moderna. Es desplega un
Maó de carrers rectilinis i mansanes més grans
i compensades sobre una ciutat que, aleshores,
arribava escassament a S’Esplanada. Amb el
Pla General de Mateu Seguí (1976) s’abandona
Con el Plan Claret de 1945, empieza el planeamiento de la ciudad moderna. Se desarrolla un
Mahón de calles rectilíneas y manzanas de
mayores dimensiones y compensadas sobre una
ciudad que, por aquel entonces, llegaba a duras
penas a S’Esplanada. Con el Plan General de
2 saforana
Hi ha símptomes que indiquen
la necessitat d’un nou Pla
Hay síntomas que indican la
necesidad de un nuevo Plan
aquesta concepció urbanística a favor de la
definició de grans sectors de desenvolupament
futur. El Pla General avui en vigor d’ençà 1986
ha deixat una aportació decisiva: la Via de
Ronda, construïda l’any 1995, que ha permès
orientar els fluxes de vehicles entre les carreteres que conflueixen a la ciutat alhora que ha
esdevingut un eix de creixement urbà.
L’actualització d’aquest pla és avui imprescindible per aportar solucions a les necessitats
actuals en matèria d’habitatge, nous equipaments o mobilitat i per la necessitat d’adaptar
el planejament actual als criteris del Pla
Territorial Insular (PTI), aprovat pel Consell
Insular l’abril de 2003.
El pla actual es pot entendre esgotat.
Un símptoma evident de la necessitat d’un nou
pla és el fet que l’actual localització del nou
Hospital General de Menorca i el nou accés des
de la Via de Ronda no es recolza en cap planejament.
L’Avanç que ara es presenta a exposició pública proposa, també, microactuacions que donen
resposta a una ciutat en constant evolució i
que, per tant, necessita una nova estructura
urbana des del punt de vista de vialitat, la
delimitació dels seus horitzons i l’encaix amb
el paisatge proper.
L’Avanç del PGOU és una oportunitat única per
obrir una discussió conjunta sobre el futur de
Maó.
Mateu Seguí (1976), se abandona esta concepción
urbanística a favor de la definición de grandes sectores de desarrollo futuro. El Plan General que
está actualmente en vigor desde 1986 ha dejado
una aportación decisiva: la Vía de Ronda, construida en 1995, que ha permitido orientar los flujos de vehículos entre las carreteras que confluyen
en la ciudad, al mismo tiempo que ha resultado
ser un eje de de crecimiento urbano.
La actualización de este plan es hoy en día
imprescindible por la necesidad de aportar soluciones a las necesidades actuales en materia de
vivienda, nuevos equipamientos o movilidad, así
como adaptar el planeamiento actual a los criterios del Plan Territorial Insular (PTI), aprobado
por el Consell Insular en abril de 2003. El plan
actual se puede entender que está agotado.
Un síntoma evidente de la necesidad de un
nuevo plan es el hecho de que la actual localización del nuevo Hospital General de Menorca y
el nuevo acceso desde la Vía de Ronda no se
apoya en ningún planeamiento. El Avance que
ahora se presenta a exposición pública propone,
también, microactuaciones que ofrecen respuesta a una ciudad en constante evolución y que,
por lo tanto, necesita una nueva estructura
urbana desde un punto de vista de vialidad, la
delimitación de sus horizontes y el encaje con el
paisaje cercano. Se presenta una oportunidad
única para abrir una discusión conjunta sobre el
futuro de Mahón.
3
Morfologia urbana: el plànol mostra la situació actual de la ciutat. Morfología urbana: el plano muestra la situación actual de la ciudad.
4 saforana
5
especial PGOU
Una anàlisi de la ciutat
Un análisis de la ciudad
Sòl urbà 1980. Suelo urbano 1980.
Increment de sòl urbà entre 1980 i 2004.
Incremento de suelo urbano 1980 - 2004.
El 7 de juliol de 2004, l’Ajuntament de Maó i la
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) van
signar un acord de col·laboració per portar a
terme la redacció del nou Pla General del municipi. Aquesta opció ha fet possible que, sota la
direcció de l’arquitecte Josep Parcerisa, el treball
hagi comptat amb la participació d’un extens
equip interdisciplinar de professionals que, com
a primer pas, han fet una exhaustiva anàlisi de
la ciutat.
El 7 de julio de 2004, el Ayuntamiento de Mahón
y la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
firmaron un acuerdo de colaboración para llevar a
cabo la redacción del nuevo Plan General del
municipio. Esta opción ha hecho posible que, bajo
la dirección del arquitecto Josep Parcerisa, el trabajo haya contado con la participación de un
extenso equipo interdisciplinario de profesionales
que, como primer paso, han realizado un exhaustivo análisis de la ciudad.
Per on ha crescut la ciutat?
¿Por dónde ha crecido la ciudad?
L’estudi realitzat sobre el creixement general de
la ciutat de Maó dels darrers vint anys posa de
manifest que s’han completat sectors, però que
sobretot destaquen dues grans operacions: els
voltants de la Via de Ronda i Jardins de
Malbúger.
Els creixements més notables, però, s’han produït a la zona industrial i a s’Altra Banda, molt
particularment a Cala Llonga. És significatiu,
El estudio realizado sobre el crecimiento general de
la ciudad de Mahón durante los últimos veinte
años pone de manifiesto que se han completado
sectores, destacando sobre todo dos grandes operaciones: los alrededores de la Vía de Ronda y
Jardins de Malbúger. Los crecimientos más notables, sin embargo, se han producido en la zona
industrial y en S’Altra Banda, muy particularmente en Cala Llonga. Es significativo, asimismo,
6 saforana
El primer pas per a la redacció de l’Avanç del Pla General ha estat un
any de feina per part de l’equip redactor per fer una anàlisi exhaustiva
de tot el terme per poder treure conclusions sobre el seu futur.
El primer paso para la redacción del Avance del Plan General ha consistido
en un año de trabajo por parte del equipo redactor para realizar un exhaustivo
análisis de todo el término para extraer conlusiones sobre su futuro.
també, el desenvolupament a zones com Sínia
Morera, Fort de l’Eau i, en menors proporcions,
al barri de l’Avinguda Menorca. El casc antic,
en canvi, es presenta molt poc transformat des
del punt de vista de les edificacions de nova
construcció.
En termes percentuals, el nucli urbà de Maó ha
crescut un 47,5 per cent respecte la seva
dimensió l’any 1980, un percentatge que, en
termes absoluts, representa 75 hectàrees.
Tant a Sant Climent, com als nuclis de la costa
nord, es constata un creixement en aquest període molt integrat al teixit urbà.
Pel que fa a la projecció de futur, els estudis realitzats permeten estimar la necessitat de nou sòl
urbà en un màxim de 61 hectàrees d’aquí a l’any
2015, un 26 per cent respecte la superfície actual
del casc urbà de la ciutat. En termes de necessitats d’habitatge, es constata que en el conjunt
del casc urbà hi ha espai per a 1.729 noves
vivendes.
A l’hora de definir el creixement futur de la
ciutat, l’Avanç planteja dades a tenir en compte per poder oferir habitatges suficients en el
període analitzat, que comprèn fins l’any 2015.
el desarrollo en zonas como Sínia Morera, Fort de
l’Eau y, en menor proporción, en el barrio de la
Avenida Menorca. El casco antiguo, en cambio, ha
sufrido muy pocas transformaciones desde el
punto de vista de las edificaciones de nueva construcción. En términos porcentuales, el núcleo
urbano de Mahón ha crecido un 47,5 % respecto
a su dimensión en 1980, un porcentaje que, en
términos absolutos, representa 75 hectáreas.
Tanto en Sant Climent como en los núcleos de la
costa norte, en este período se constata un crecimiento muy integrado en el tejido urbano.
En cuanto a la proyección de futuro, los estudios
realizados permiten estimar la necesidad de nuevo
suelo urbano en un máximo de 61 hectáreas desde
el momento actual hasta el año 2015, un 26 % en
relación con la superficie actual del casco urbano
de la ciudad. En términos de necesidades de
vivienda, se constata que en el conjunto del casco
urbano hay espacio para 1.729 nuevas viviendas.
Respecto a la definición del crecimiento futuro de
la ciudad, el Avance plantea datos a tener en
cuenta para poder ofrecer vivendas suficientes en
el periodo analizado, que comprendre hasta el año
2015.
7
El plànol mostra
la densitat de
posblació de
les diferents
barriades de
la ciutat.
El plano muestra
las densidades
de población en
los distintos
barrios de la
ciudad.
Evolució de la població
Evolución de la población
L’evolució recent de la població del municipi de
Maó posa de relleu una dinàmica nova i molt
significativa. Des de 1998, els saldos migratoris
són positius i van registrar un fort creixement
fins l’any 2001, si bé aquesta crescuda ha estat
més sotinguda d’ençà 2002. Una part important
de la població estrangera correspon a emigració
econòmica d’Amèrica Llatina i Àfrica, un fet que
té implicacions també amb els serveis de tot
ordre que demanden. La piràmide d’edats de la
població expressa aquest canvi, en el sentit que
es detecta un rebrot important en el grup de 0 a
4 anys que fa que es produeixi una inflexió en la
distribució característica de la població típica de
la societat espanyola de les darreres dècades del
segle XX: madura, envellida i amb baixes taxes
de reproducció.
Aquestes noves dinàmiques s’han de tenir en
compte a l’hora de planificar futurs serveis i
La evolución reciente de la población del municipio pone de relieve una dinámica nueva y muy
significativa. Desde 1998, los saldos migratorios
son positivos y registraron un fuerte crecimiento
hasta el año 2001, si bien éste ha sido más sostenido desde 2002. Una parte importante de la
población extranjera corresponde a emigración
económica de América Latina y África, un hecho
que también conlleva implicaciones en los servicios de todo tipo que demandan. La pirámide de
edades de la población expresa este cambio, en el
sentido de que se detecta un rebrote importante en
el grupo de 0 a 4 años, lo cual comporta una inflexión en la distribución característica de la población típica de la sociedad española de las últimas
décadas del siglo XX: madura, envejecida y con
bajas tasas de reproducción.
Estas nuevas dinámicas deben tenerse en cuenta en
el momento de planificar futuros servicios y equi-
8 saforana
La dinàmica demogràfica determina necessitats
d’equipaments i de nous teixits residencials
La dinámica demográfica determina necesidades
de equipamiento y de nuevos tejidos residenciales
equipaments per al municipi en tant que impacten directament en sistemes tan sensibles com
l’escolar o en la mateixa utilització quotidina de
la ciutat.
En aquest sentit, l’Avanç del Pla presenta un ventall d’hipòtesis de població, tot i assumint que les
prediccions a un cert termini són molt difícils.
Partint de la població inscrita al padró municipal
a octubre de 2005 (28.709 habitants), es considera raonable una projecció de població a l’horitzó
de 2015 amb la hipòtesi intermitja entre les dinàmiques més tradicionals i els ritmes de creixement
de població que s’han registrat en els darrers nou
anys. Per tant, el creixement de població es calcula en 7.150 habitants, una xifra que també té en
compte l’equip redactor del Pla a l’hora de plantejar criteris i objetius de futur per al terme municipal en qüestions com les magnituds dels nous teixits residencials, els equipaments per a les persones, el comerç de proximitat o els espais lliures per
a ús públic.
pamientos para el municipio, ya que impactan
directamente en sistemas tan sensibles como el escolar o en la propia utilización cotidiana de la ciudad.
En este sentido, el Avance del Plan presenta un
abanico de hipótesis de población, asumiendo que
las predicciones a cierto plazo son muy difíciles de
efectuar. Partiendo de la población inscrita en el
padrón municipal en el mes de octubre de 2005
(28.709 habitantes), se considera razonable una
proyección de población en el horizonte de 2015
con la hipótesis intermedia entre las dinámicas
más tradicionales y los ritmos de crecimiento de
población registrados en los últimos nueve años.
Por lo tanto, el crecimiento de población se calcula en 7.150 habitantes, una cifra que también tiene
en cuenta el equipo redactor del Plan a la hora de
plantear criterios y objetivos de futuro para el término municipal en cuestiones como las magnitudes de los nuevos tejidos residenciales, los equipamientos para las personas, el comercio de proximidad o los espacios libres de uso público.
9
Estructura viària i mobilitat
Estructura viaria y movilidad
L’estructura viària urbana de Maó va fer un salt
qualitatiu amb la construcció de la Via de Ronda,
que aconsegueix unir totes les vies radials i permetre els intercanvis entre elles sense necessitat
d’haver d’utilitzar itineraris centrals. La pressió
sobre aquesta via, però, s’anirà incrementant en la
mesura que es comencin a construir les mansanes
a l’Avinguda Francesc Femenies i que s’estableixi
com a ciutat residencial l’actual recinte dels
Quarters de Santiago, a més de la construcció del
nou Hospital General.
Des del punt de vista de la mobilitat, a més, l’anàlisi de la ciutat posa de manifest l’elevat fluxe
que es registre a tot el vial d’enllaç amb Sant Lluís
i també amb Sant Climent –amb una cruïlla, la de
La Salle amb l’antic Hospital Militar– que registra
la utilització més intensa de tot el sistema viari.
Per altra banda, l’estudi de detall dels carrers del
centre històric posen de manifest la dificultat per
fer compatible la millora de l’ús per als vianants
amb el manteniment de la circul·lació rodada. A
més, Maó presenta un índex de motorització en
turismes molt alt (76 vehicles per cada 100 habitants).
Partint de la base dels vehicles registrats (20.700)
s’estima que les necessitats d’aparcament habitual
es poden avaluar en 15.665 vehicles.
L’oferta present, en canvi, és d’11.451 vehicles a
partir de l’oferta següent: 3.840 aparcaments lliures a carrers del centre urbà; 1.242 en recintes
públics; 1.878 en cotxeries particulars; 610 a la
zona àrea del centre; i 3.881 a pàrquings en edificis privats.
La estructura viaria urbana de Mahón efectuó un
salto cualitativo con la construcción de la Vía de
Ronda, que consigue unir todas las vías radiales y
permite los intercambios entre ellas sin necesidad
de recurrir a la utilización de itinerarios centrales.
La presión sobre esta vía, sin embargo, se irá
incrementando en la medida en que se empiecen a
construir las manzanas de la Avenida Francesc
Femenies y se establezca como ciudad residencial
el actual recinto de Quarters de Santiago, además
de la construcción del nuevo Hospital General.
Desde el punto de vista de la movilidad, además,
el análisis de la ciudad pone de manifiesto el elevado flujo registrado en todo el vial de enlace con
Sant Lluís y también con Sant Climent –con un
cruce, el de La Salle con el antiguo Hospital
Militar–, que presenta el uso más intenso de todo
el sistema viario.
Por otro lado, el estudio de detalle de las calles del
centro histórico pone de manifiesto la dificultad de
compatibilizar la mejora del uso para los peatones
con el mantenimiento de la circulación rodada.
Además, Mahón presenta un índice de motorización en turismos muy alto (76 vehículos para cada
100 habitantes). Partiendo de la base de los vehículos registrados (20.700) se estima que las necesidades de aparcamiento habitual se pueden evaluar
en 15.665 vehículos. La oferta presente, en cambio,
es de 11.451 vehículos a partir de la siguiente distribución: 3.840 aparcamientos libres en calles del
centro urbano; 1.242 en recintos públicos; 1.878 en
garajes particulares; 610 en la zona área del centro,
y 3.881 en parkings de edificios privados.
10 saforana
El plànol mostra les zones
d’aparcaments públics
disponibles a Maó.
El plano indica las zonas de
aparcamientos públicos
disponibles en Mahón.
El plànol mostra la localització
dels aparcaments particulars
de Maó.
El plano muestra la
localización de los
aparcamientos particulares
de Mahón.
11
El plànol mostra les zones verdes de la ciutat. El plano muestra las zonas verdes de la ciudad.
12 saforana
Un objectiu és dinamitzar
S’Esplanada com a espai públic
Un objetivo es dinamizar
S’Esplanada como espacio público
Espais lliures urbans
Espacios libres urbanos
L’equip redactor de l’Avanç del Pla posa de
manifest les següents consideracions respecte
els espais lliures de domini públic de la ciutat:
- El principal espai públic de la ciutat, per la
seva mida i centralitat, és la Plaça Esplanada. La
proposta passa per la seva dinamització per fer
possible que adquireixi veritablement aquesta
condició.
- El nivell de consolidació encara obert de les
zones de Sínia d’en Bep Frare i Sínia d’es Cuc
poden permetre la seva incorporació al sistema
d’espais lliures urbans.
- El nivell de peatonalització de la ciutat de les
antigues murades és encara molt incipient.
- El Parc Rubió i Tudurí i la Sínia Costabella són
un bon exemple dels espais verds més moderns
de la ciutat.
- El passeig de cornisa sobre el port és un magnífic mirador de la ciutat que podria arribar a
constituir una unitat funcional i paisatgística
des de Sa Punta fins a sa Costa de ses Voltes.
- La percepció de l’espai lliure urbà per
excel·lència és la làmina d’aigua quieta del port,
visible des de tota la ciutat i factor primoridal de
la seva identitat.
- Caldrà preveure corredors verds que articulin i
connectin els espais naturals propers a l’entorn
urbà.
El equipo redactor del Avance del Plan expone
las siguientes consideraciones respecto a los
espacios libres de dominio público de la ciudad:
– El principal espacio público de la ciudad, por
su tamaño y centralidad, es la Plaza Esplanada.
La propuesta pretende su dinamización para
hacer posible que adquiera realmente esta condición.
– El nivel de consolidación todavía abierto de las
zonas de Sínia d’en Bep Frare y Sínia d’es Cuc
puede permitir su incorporación al sistema de
espacios libres urbanos.
– El nivel de peatonalización de la ciudad de las
antiguas murallas es todavía muy incipiente.
– El Parque Rubió i Tudurí y la Sínia Costabella
son un buen ejemplo de los espacios verdes más
modernos de la ciudad.
– El paseo de cornisa sobre el puerto es un magnífico mirador de la ciudad que podría constituir
una unidad funcional y paisajística desde Sa
Punta hasta Sa Costa de ses Voltes.
– La percepción del espacio libre urbano por
excelencia es la lámina de agua quieta del puerto, visible desde toda la ciudad y factor primordial de su identidad.
– Habrá que prever corredores verdes que articulen y conecten los espacios naturales cercanos
al entorno urbano.
13
especial PGOU
Les propostes de l’Avanç
Las propuestas del Avance
Maó, centre de serveis
Mahón, centro de servicios
Una de les apostes més importants de l’Avanç
del nou Pla General és engrandir el concepte de
centre de la ciutat, de forma que es pugui crear
un eix comercial i de vianants que no acabi al
carrer de Ses Moreres, sinó que tengui continuïtat fins a l’Avinguda Menorca.
Per això, es proposa donar un nou alè a
S’Esplanada per tal que sigui un veritable nexe
d’unió entre el centre històric i comercial tradicional de la ciutat i els nous àmbits urbans que
estan creixent en tot el districte de l’Avinguda
Menorca, que representen el sector de més densitat i de futurs desenvolupaments urbans.
D’aquesta manera, s’impulsaria el caràcter de
centre comercial, cívic i de serveis a la ciutat de
S’Esplanada.
Així, es proposa, entre d’altres, crear un equipament públic de primer nivell on hi podria anar,
per exemple, una biblioteca, una sala d’exposicions i un petit auditori, simplificar el trànsit
rodat i estudiar una possible ampliació de l’aparcament soterrat amb nous accessos de proximitat per als vesins de la barriada de s’Arraval i
el seu entorn.
A part de la remodelació de l’entorn de
S’Esplanada, l’Avanç fa propostes respecte
actuacions que han quedat pendents a l’interior
de la ciutat. Les principals propostes són:
- Es Freginal: ampliar el parc de forma que es
converteixi en el gran pulmó central de la ciutat; millorar-ne l’accés per Ramón y Cajal;
millorar la imatge que ofereix el perfil interior
del parc als visitants; cercar l’òptima utilització
de l’espai lliure del parc.
- Sínia des Cuc: reconvertir l’aparcament de
forma que es pugui disposar d’una zona verda
en aquest sector; mantenir i millorar la zona
d’aparcament; estudiar la possible obertura de
Una de las apuestas más importantes del Avance
del nuevo Plan General es agrandar el concepto
de centro de la ciudad, de forma que se pueda
crear un eje comercial y peatonal que no termini en la calle de Ses Moreres sino que tenga continuidad hasta la Avenida Menorca.
Por este motivo, se propone dar un nuevo impulso a S’Esplanada, a fin de que se convierta en
un verdadero nexo de unión entre el centro histórico y comercial tradicional de la ciudad y los
nuevos ámbitos urbanos que están creciendo en
todo el distrito de la Avenida Menorca, y que
representan el sector de más densidad y de futuros desarrollos urbanos. De esta forma, se
impulsaría en la ciudad el carácter de centro
comercial, cívico y de servicios de S’Esplanada.
En este sentido, se propone, entre otros aspectos, crear un equipamiento público de primer
nivel, donde podría construirse, por ejemplo,
una biblioteca, una sala de exposiciones y un
pequeño auditorio; simplificar el tráfico rodado,
y estudiar una posible ampliación del aparcamiento subterráneo con nuevos accesos de proximidad para los vecinos del barrio de S’Arraval
y su entorno.
Aparte de la remodelación del entorno de
S’Esplanada, el Avance realiza propuestas relacionadas con actuaciones que han quedado pendientes en el interior de la ciudad. Las principales propuestas son:
– Es Freginal: ampliar el parque de forma que
se convierta en el gran pulmón central de la ciudad; mejorar su acceso por Ramón y Cajal;
mejorar la imagen que ofrece el perfil interior
del parque a los visitantes; buscar la óptima utilización del espacio libre del parque.
– Sínia des Cuc: reconvertir el aparcamiento de
forma que se pueda disponer de una zona verde
14 saforana
nous accessos per facilitar el trànsit.
- Sínia d’en Bep Frare: es pretén reordenar
aquesta zona per a una futura àrea esportiva i
d’equipaments. Es proposa crear un nou vial
peatonal entre el Camp de la Unió i el Col·legi
Públic Antoni Joan Alemany que permeti un
nou accés als Jutjats i a la seva futura ampliació. I es proposa, també, estudiar l’ampliació de
l’escola agafant part d’aquesta zona.
A part d’aquestes grans actuacions pendents,
n’hi ha d’altres de menors a Dalt Sant Joan i a
l’entorn del mercat del Claustre del Carme, així
com també resoldre les demandes d’aparcament
al voltant de la Plaça Eivissa.
Pel que fa a garantir i potenciar equipaments ja
existents i a crear-ne de nous, es proposa seguir
el criteri marcat per l’anterior Pla. Es preveuran
àrees properes a la ciutat però reservades pel
desenvolupament de noves necessitats urbanes,
com ara deixalleria i triatge, horts urbans, recintes firals o instal·lacions d’oci. Així per exemple,
l’Avanç proposa reservar un solar proper a Dalt
Sant Joan per a futurs equipaments relacionats
amb el medi ambient, crear un centre d’inserció
social a la carretera de Sant Lluís, preveure sòl
per a futures necessitats d’ampliació de les escoles infantils o reservar àrees per afrontar situacions d’emergència en habitatges socials.
Una nova estructrura viària
Les actuals rondes han quedat petites respecte
les noves necessitats de la ciutat i d’un municipi en evolució. Si al principi suportaven una
part decisiva del trànsit de pas i d’accés i distribució, a poc a poc han anat quedant integrades
dins de la ciutat i són utilitzades també com a
vies urbanes.
És per això que es proposa el traçat d’una doble
via orbital des del Polígon Industrial fins a Es
en todo este sector; mantener y mejorar la zona
de aparcamiento; estudiar la posible apertura de
nuevos accesos para facilitar el tráfico.
– Sínia d’en Bep Frare: se pretende reordenar esta
zona para una futura área deportiva y de equipamientos. Se propone crear un nuevo vial peatonal
entre el Camp de la Unió y el colegio público
Antonio Joan Alemany, que permita un nuevo
acceso a los Juzgados y a su futura ampliación.
Asimismo, se propone estudiar la ampliación del
colegio cogiendo parte de esa zona.
Además de estas grandes actuaciones pendientes, existen otras menores en Dalt Sant Joan y
en el entorno del mercado del Claustre del
Carme, así como también queda por resolver las
demandas de aparcamiento alrededor de la Plaza
Eivissa.
Respecto a garantizar y potenciar equipamientos
ya existentes y a crear otros nuevos, se propone
seguir el criterio marcado por el anterior plan.
Se preverán áreas cercanas a la ciudad, pero
reservadas para el desarrollo de nuevas necesidades urbanas, como un vertedero y un lugar de
selección de residuos, huertos urbanos, recintos
feriales o instalaciones de ocio. Así, por ejemplo, el Avance propone reservar un solar cercano a Dalt San Joan para futuros equipamientos
15
L’Avanç presenta aquesta proposta en matèria d’estructures viàries. El Avance presenta esta propuesta sobre estructuras viarias.
16 saforana
relacionados con el medio ambiente, crear un
centro de inserción social en la carretera de Sant
Lluís, prever suelo para futuras necesidades de
ampliación de los colegios infantiles o reservar
áreas para afrontar situaciones de emergencia
en vivienda social.
Una nueva estructura viaria
Castell en sentit oest-est i des de Santa Maria a
Sant Lluís en la direcció aproximada de la carretera actual de Sant Lluís. Aquesta proposta de
traçat respon a un objectiu bàsic: millorar les
connexions entre els municipis de la
Demarcació de Llevant de Menorca (Maó, Es
Castell i Sant Lluís) per tal de proposar una
manera integrada i coordinada el futur de la
mobilitat de tot aquest territori. És un fet
inel·ludible que els tres municipis formen un
conjunt urbà per certs serveis i estratègies.
Determinades dinàmiques econòmiques o demogràfiques o necessitats socials i d’equipaments
s’han d’entendre en aquest marc supramunicipal
que s’ha denominat Demarcació Llevant.
La implantació d’aquest sistema viari implicarà:
- La transformació de les actuals rondes en
avingudes urbanes. Caldrà veure, en aquest sentit, el futur de les rotondes a favor d’una solució
més urbana, començant per la rotonda entre La
Salle i l’antic Hospital Militar amb l’objectiu de
suprimir el pas elevat.
- La transformació de la carretera de Sant Lluís
en tot el seu recorregut en una via urbana, avinguda o passeig.
Las actuales rondas ya no pueden satisfacer las
nuevas necesidades de la ciudad y de un municipio en evolución. Si al principio soportaban
una parte decisiva del tráfico de paso y de acceso y distribución, poco a poco han ido quedando integradas dentro de la ciudad y son utilizadas también como vías urbanas.
Por esta razón, se propone el trazado de una
doble vía orbital desde el Polígono Industrial
hasta Es Castell en sentido oeste-este y desde
Santa Maria a Sant Lluís en la dirección aproximada de la carretera actual de Sant Lluís. Esta
propuesta de trazado responde a un objetivo
básico: mejorar las conexiones entre los municipios de la demarcación de levante de Menorca
(Maó, Es Castell y Sant Lluís), a fin de proponer
una forma integrada y coordinada para la movilidad futura de todo este territorio. Es un hecho
ineludible que los tres municipios forman un
conjunto urbano por ciertos servicios y estrategias. Determinadas dinámicas económicas o
demográficas, o bien necesidades sociales y de
equipamientos, deben entenderse en este marco
supramunicipal que se ha denominado
Demarcación Levante.
La implantación de este sistema viario implicará:
– La transformación de las actuales rondas en
avenidas urbanas. Habrá que ver, en este sentido, el futuro de las rotondas a favor de una solución más urbana, empezando por la rotonda
entre La Salle y el antiguo Hospital Militar con
el objetivo de suprimir el paso elevado.
– La transformación de la carretera de Sant
Lluís en todo su recorrido en una vía urbana,
avenida o paseo.
17
Zones de desenvolupament urbà
D’acord amb el diagnòstic i les previsions de
futur, l’Avanç del Pla General dibuixa una sèrie
de sectors de sòl urbanitzable per a usos no
industrials. Són les zones per on està previst
que la ciutat pugui créixer. En aquest sentit, és
remarcable que els creixements dibuixen una
àrea cada cop més interior i pendent de desenvolupament urbà: Santa Maria i l’antic recinte
dels Quarters de Santiago.
Sectors de continuïtat (prioritat)
Santa Maria
Carretera de Sant Lluís - Instituts
Jardins Malbúger
Altres
TOTAL
14 ha
9 ha
12 ha
3 ha
38 ha
Àmbit de reserva estratègica (derivats):
Carretera Sant Lluís-Aeròdrom
23 ha
Zonas de desarrollo urbano
De acuerdo con el diagnóstico y las previsiones
de futuro, el Avance del Plan General dibuja
una serie de sectores de suelo urbanizable para
usos no industriales. Son las zonas por donde
está previsto que la ciudad pueda crecer. En
este sentido, hay que señalar que los crecimientos dibujan un área cada vez más interior
y pendiente de desarrollo urbano: Santa Maria
y el antiguo recinto de Quarters de Santiago.
Sectores de continuidad (prioridad):
Santa Maria
Carretera de Sant Lluís – Institutos
Jardins Malbúger
Otros
TOTAL
El plànol presenta les zones de desenvolupament urbà.
El plano presenta las zonas de desarrollo urbano.
18 saforana
14 ha
9 ha
12 ha
3 ha
38 ha
Ámbito de reserva estratégica (derivados):
Carretera de Sant Lluís – Aeródromo
23 ha
Santa Maria és un sector prioritari a desenvolupar
per la seva posició com a falca dins de les Rondes
Santa Maria es un sector prioritario a desarrollar
por su posición como cuña dentro de las Rondas
Santa Maria és el sector de desenvolupament
prioritari per la seva posició com a falca sobre la
ciutat dins de les Rondes. L’objectiu és facilitar la
continuïtat urbana entre Malbúger i Vives Llull,
de manera que el nou barri quedi cosit a la ciutat amb una sèrie de nous carrers. Per al desenvolupament d’aquesta zona de Santa Maria caldrà tenir en compte les densitats actuals de l’entorn. El sistema de camins, cases, horts i molins
podria ser compatible amb habitatge urbà en
densitats al voltant dels 40 habitatges/hectàrea.
El sector d’Instituts/carretera de Sant Lluís té per
objectiu facilitar la integració dels instituts
Pasqual Calbó i Cap de Llevant a la ciutat, desenvolupant els darreres de les cases que fan front
a la carretera de Sant Lluís. La proposta és transformar l’accés als recintes, ara d’esquena, i crear
Santa Maria es el sector de desarrollo prioritario por su posición de cuña sobre la ciudad dentro de las rondas. El objetivo es facilitar la continuidad urbana entre Malbúger y Vives Llull, de
forma que el nuevo barrio quede unido a la ciudad con una serie de calles nuevas. Para el desarrollo de esta zona de Santa Maria, habrá que
tener en cuenta las densidades actuales del
entorno. El sistema de caminos, casas, huertos y
molinos podría ser compatible con vivienda
urbana en densidades que estén alrededor de 40
viviendas por hectárea.
El sector de Institutos – carretera de Sant Lluís
tiene como objetivo facilitar la integración de los
institutos Pasqual Calbó y Cap de Llevant en la
ciudad, desarrollando la parte trasera de las
casas que están frente a la carretera de Sant
19
itineraris urbans per al desplaçament a peu o en
bicicleta. Les tipologies d’habitatge de Jardins de
Malbúger han tingut acceptació i han demostrat
que existia un segment de la demanda que potser fins aleshores no havia estat prou cobert. La
composició del barri a base de carrers rectilinis
facilita que, en el futur, es pugui desplegar un
sector de desenvolupament urbà en continuïtat,
sense que això impliqui copiar ni el disseny ni la
mètrica dels habitatges.
L’Avanç del Pla General apunta la possibilitat de
donar suport a la formació de l’incipient barri de
l’Avinguda Màrius Verdaguer. Aquest lloc, de
topografia accidentada, està marcat pels rastres
d’una antiga urbanització fallida. Aquesta actuació quedaria inclosa en el marc del mosaic d’estratègies del Quadrant de Gràcia.
Més enllà de les definicions de sectors urbanitzables de primera línia o en continuïtat, cal preveure etapes posteriors per tal de resoldre escenaris actualment imprevisibles. En aquest sentit,
el projecte d’eixos orbitals afavoreix el desenvolupament de la zona entre els instituts i
l’Hipòdrom, al voltant de Binitalfà Vell.
20 saforana
Lluís. La propuesta es transformar el acceso a
los recintos, ahora de espaldas, y crear itinerarios urbanos para el desplazamiento a pie o en
bicicleta.
Las tipologías de vivienda de Jardins de
Malbúger han sido aceptadas y han demostrado
que existía un segmento de la demanda que
quizá hasta entonces no había sido suficientemente cubierto. La composición del barrio
mediante calles rectilíneas facilita que, en el
futuro, se pueda desplegar un sector de desarrollo urbano en continuidad, sin que eso implique
copiar ni el diseño ni la métrica de las viviendas.
El Avance del Plan General apunta la posibilidad de dar apoyo a la formación del incipiente
barrio de la Avenida Màrius Verdaguer. Este
lugar, de topografía accidentada, está marcado
por los rastros de una antigua urbanización
fallida. La citada actuación quedaría incluida en
el marco del mosaico de estrategias para la zona
Quadrant de Gràcia.
Más allá de las definiciones de sectores urbanizables de primera línea o en continuidad, hay
que prever etapas posteriores para resolver escenarios actualmente imprevisibles. En este sentido, el proyecto de ejes orbitales favorece el desarrollo de la zona entre los institutos y el
Hipódromo, alrededor de Binitalfà Vell.
Altres consideracions generals
Otras consideraciones generales
- Protegir al màxim el casc històric i els elements
patrimonials que conformen la ciutat.
- Preservar i potenciar els paisatges pròxims.
D’acord amb el PTI, l’Avanç proposa un criteri molt
restrictiu sobre Vergers de Sant Joan i els camins
de Llucmaçanes o Quadrant de Gràcia. Per a
aquesta darrera zona, situada a la banda de llevant
de la carretera de Sant Lluís es proposa el concepte de mosaic d’usos amb nous equipaments per al
municipi i respectant el criteri d’espais lliures per a
diferents usos, com ara horts urbans mancomunats
o activitats de lleure esportiu. La proposta també és
mantenir l’actual xarxa de camins rurals de la
zona.
- Oferir creixement per a tots els registres de la
demanda. El creixement d’una ciutat ha de tenir en
compte els equilibris entre els diversos sectors
socials i les seves expectatives. Per això, cal que les
ofertes encaixin amb les demandes tant pel que fa
al tipus d’habitatge com a la seva localització.
- Conservar i actualitzar el patrimoni col·lectiu. El
procés de transformació del patrimoni construït de
la ciutat ha estat positiu, però cal prendre mesures
per corregir les encara múltiples situacions de
degradació del paisatge urbà, el qual ha de ser
entès com un patrimoni col·lectiu.
- El port és una peça determinant per Maó però
també és un àmbit d’actuació limitada per la competència prevalent de l’Autoritat Portuària.
L’increment de les activitats nàutiques i el progressiu canvi i desaparició de les activitats militars
plantegen nous objectius a la ciutat.
– Proteger al máximo el casco histórico y los elementos patrimoniales que conforman la ciudad.
– Preservar y potenciar los paisajes próximos. De
acuerdo con el PTI, el Avance propone un criterio
muy restrictivo sobre Vergers de Sant Joan y los
caminos de Llucmaçanes o Quadrant de Gràcia.
Para esta última zona, situada en la parte de
levante de la carretera de Sant Lluís, se propone el
concepto de mosaico de usos con nuevos equipamientos para el municipio, respetando el criterio de
espacios libres para diferentes utilizaciones, como
huertos urbanos mancomunados o actividades de
ocio deportivo. La propuesta también implica mantener la actual red de caminos rurales de la zona.
– El crecimiento de una ciudad debe tener en cuenta los equilibrios entre los diversos sectores sociales y sus expectativas. Por eso, es necesario que las
ofertas encajen con las demandas tanto en relación
con el tipo de vivienda como respecto a su localización.
– El proceso de transformación del patrimonio
construido de la ciudad ha sido positivo, pero hay
que tomar medidas para corregir las múltiples
situaciones todavía existentes de degradación del
paisaje urbano, que debe ser entendido como patrimonio colectivo.
– El puerto es una pieza determinante para
Mahón, pero también es un ámbito de actuación
limitado por la competencia prevalente de
Autoridad Portuaria. El incremento de actividades
náuticas y el progresivo cambio y desaparición de
las activiaddes militares platean nuevos objetivos a
la ciudad.
L’Avanç, a l’abast de tothom
El Avance, al alcance de todos
Fins el dia 28 d’abril es pot visitar al Claustre del
Carme una mostra sobre tot el contingut de
l’Avanç del Pla General de Maó. És una oportunitat per fer suggeriments de millora de les intervencions.
Hasta el día 28 de abril se puede visitar en el
Claustre del Carme una muestra sobre el contenido del Avance del Plan General de Mahón. Es
una oportunidad para sugerir mejoras.
21
Pànol resum de tot el contingut de l’Avanç del Pla General de Maó. Plano resumen de todo el contenido del Avance del Plan Gneral de Maó.
22 saforana
Equip redactor de
l’Avanç de Pla General
de Maó
Direcció:
Josep Parcerisa, dr. Arquitecte,
en col·laboració amb Maria
Rubert, dra. Arquitecta,
equip ID’U del Departament
d’Urbanisme.
Marta Bayona i Albert Valero,
arquitectes,
Mariana Debat, Roman
Caracciolo, arquitectes,
Izaskun Gonzàlez, Carlos
García-Sancho, ETSAB UPC.
Josep Maria Llauradó, advocat.
Amb el Centre de Recerca de
Projectes de Paisatge,
Barcelona,
J. Bellmunt, arq., A. Zahonero,
biòloga, M. Goula, arq.
i A. Harris, arq., M.Neri, arq.,
I.Spanou arq., R. García Calvo
biòloga, A. Pujol arq. i A.
Mathioudaki arq., col·laboradors
saforana
núm. 6. Edició especial.
Exemplar gratuït
Edita: Ajuntament de Maó
Realització: 4 vents comunicació en
col·laboració amb equip redactor de
l’Avanç del Pla General.
Impressió: Editorial Menorca
Dipòsit legal: MH-623/2004 n. 6
Tirada: 10.000 exemplars
Fotografies: Equip redactor Avanç
de PGOU de Maó.
Foto pàgina 9: 4 vents comunicació
Foto pàgina 20 (vertical): Diari
Menorca
23