Deus Anys D`Honoris Causa 1991/2001

Laudatio
JUAN-LUIS GÓMEZ COLOMER
Excel·lentísim Senyor Rector Magnífic de la
Universitat Jaume I, Honorable Conseller de
Cultura, Educació i Ciència, Il·lustrísim Senyor
President del Consell de Participació Social,
membres del Claustre Universitari, excel·entísimes i il·lustrísimes autoritats acadèmiques
i polítiques, enyores i senyors,
U NIVERSITAT JAUME I ha decidit per
unanimitat en totes les seues instàncies, d’acord amb la normativa pròpia vigent, concedir el títol de doctor honoris
causa al Prof. Dr. Dr. h. c. mult. Klaus
Tiedemann, catedràtic de Dret Penal, Dret
Processal Penal, Criminologia i Dret Penal
Comparat, de l’Albert-Ludwigs-Universität de
Friburg de Brisgòvia (Alemanya), a proposta
de les àrees de Dret Penal i de Dret Processal.
Vaja per endavant, en nom de tots els seus
membres, el nostre agraïment al Departament
de Dret Públic, a la Facultat de Ciències
Jurídiques i Econòmiques, a la Comissió
d’Investigació i Doctorat, a la Junta de
Govern, a l’Equip Rectoral i, particularment,
al rector, per la seua especial sensibilitat i suport incondicional, perquè la nostra proposta
poguera culminar avui feliçment.
Dos aspectes voldria destacar-los en el
meu breu parlament: les dades més importants del seu curriculum vitae i els rellevants
mèrits investigadors i científics que concorren
en el professor Tiedemann, els quals l’han fet
A
mereixedor de la nostra més alta distinció honorífica.
Nascut a Unna, població propera a
Dortmund (Westfàlia), el dia 1 d’abril de 1938,
el professor Tiedemann, després de cursar
el batxillerat a l’Institut Pestalozzi del seu lloc
de naixença, realitza entre 1957 i 1961 els estudis de la llicenciatura en Dret a les universitats de Gotinga, Friburg i Münster.
D’acord amb el peculiar sistema universitari alemany, tan excel·lentment dissenyat, supera el primer examen estatal de la llicenciatura
(Erstes Staatsexamen) en el Tribunal Superior
de Hamm, i, abans de fer el segon i obligatori
examen, marxa a París a ampliar estudis de Dret
Penal a la Universitat de la Sorbona.
Al mateix temps, acaba la tesi doctoral,
que defensa a Münster el 1962, i obté el premi a la millor tesi doctoral jurídica.
Amb aquest bagatge, es presenta al segon examen estatal (Zweites Staatsexamen),
en el Ministeri de Justícia de Stuttgart, i es llicencia en Dret el 1966.
Abans, el 1963, inicia la carrera pròpiament
universitària, i és nomenat a la famosíssima
Universitat de Tubinga ajudant (Assistent) del
professor Karl Peters, el seu mestre, un dels
més prestigiosos juristes alemanys.
Una vegada doctorat, i després dels anys
preceptius d’ajudantia, el professor Tiedemann s’habilita el 1968, a la Universitat de
Tubinga, on obté la venia docendi en Dret
Penal, Dret Processal Penal, Criminologia i
Dret Penal Comparat.
Immediatament és nomenat catedràtic de
Dret Penal, Dret Processal Penal i Criminologia
de la Universitat de Giessen, el 1968, és a dir,
amb a penes 30 anys d’edat. D’aquesta
Universitat és cridat a ocupar les càtedres de
Dret Penal, Dret Processal Penal i Criminologia
a les universitats de Magúncia, Kiel, Gotinga
i Friburg de Brisgòvia; acceptant l’oferta d’aquesta última, ciutat bellíssima, capital de la
Selva Negra, on es troba com a titular de la
primera càtedra des de 1973 i on, a més, és
director de l’Institut de Criminologia i Dret
Penal Econòmic, fundat el 1930 pel professor
Erik Wolf, càrrec aquest, el de director d’institut, que, d’acord amb el model d’universitat
ideat per Wilhem von Humboldt («societat de
savis que investiga»), és un dels més importants en la universitat alemanya. També va ser
degà de la Facultat de Dret de la Universitat
de Friburg durant els anys 1982 i 1983.
Independentment dels nomenaments com
a professor invitat de nombroses universitats
estrangeres (París, Coimbra, Yale, Stanford,
Buenos Aires, Bogotà, Mèxic, Lima, Tòquio,
Kyoto, Sapporo i Tàipei) i espanyoles (la
Universitat Autònoma de Barcelona, la
Universitat de Salamanca i la Universitat de
Castellà-la Manxa), i del seu nomenament com
a assessor d’institucions nacionals clau en el
desenvolupament jurídic (el Ministeri de Justícia
Federal alemany) i científic alemany modern
(la Fundació «Alexander von Humboldt», per
exemple), i internacionals del màxim prestigi
que s’ocupen de temes juridicopenals (v. gr.,
Nacions Unides, Consell d’Europa), així com
del seu nomenament com a ponent alemany
o general en els més importants congressos
de Dret Penal i Dret Processal Penal que s’han
produït des que és catedràtic, he de destacar
la concessió, el 1974, del Premi de Ciències
Penals de la Ciutat de Bremen, i la concessió,
el 1989, del Premi «Mutis-Humboldt» pel
Ministeri d’Educació i Ciència espanyol.
Recentment, el 1995, ha obtingut el Premi
Max Planck d’Investigació en el Camp de la
Cooperació Internacional, el més prestigiós
dels atorgats a Alemanya per a investigadors
d’aquest gran país.
El professor Tiedemann ha estat nomenat doctor honoris causa per la Universitat
de Lima (el 1983), per la Universitat suïssa
de Friburg (el 1989) i per la Universitat
Autònoma de Madrid (el 1992).
No menys importants són també els seus
nomenaments com a vicepresident de
l’Associació Internacional de Dret Penal (el
1989 i el 1994), i com a membre honorari de
la Societat Japonesa de Dret Penal.
Friburg de Brisgòvia s’ha convertit avui,
gràcies sens dubte en primer lloc al professor Tiedemann i a les tasques científiques realitzades per ell i pel seu equip a l’institut que
dirigeix, en el centre mundial de la ciència penal i juridicoprocessal penal. A la seua
Universitat Albert-Ludwig, fundada el 1457,
hem acudit els qui, i en particular tots els
membres amb dedicació exclusiva de les àrees que van formular la proposta de nomenament com a doctor honoris causa, des de
la nostra especialitat com a penalistes o processalistes estimem la Justícia i desitgem que
siga el millor instrument per a la convivència pacífica, social i democràtica.
Fins a tal punt és això veritat, que es diu
ja sense exagerar gens que els tres grans
mestres del Dret Penal i del Dret Processal
El padrí, Juan-Luis Gómez Colomer, i el doctor honoris causa Klaus Tiedemann
Penal alemanys no en són tres, sinó quatre,
a saber: els professors Hans Welzel, HansHeinrich Jescheck, Claus Roxin i Klaus
Tiedemann.
Però el zenit que representa Friburg per a
la ciència jurídica penal i processal penal, gràcies al professor Tiedemann, s’ha expandit per
tot el món científic també. El 1990, quan començava a quallar ja la realitat en què es convertiria la Universitat Jaume I uns mesos després, el nostre distingit hoste va visitar Castelló
i hi va pronunciar una magnífica conferència
sobre «La influència de la Constitució en el
Dret Penal i en el Dret Processal Penal», en la
qual va destacar, a més, les idees essencials
que estructurarien la nostra Universitat; una
vegada més es feia palesa la seua estima i simpatia per tot allò que ens afecta.
El professor Tiedemann reuneix qualitats
humanes i personals extraordinàries, sens
dubte perfectament desenvolupades amb la
gran ajuda de la seua encantadora esposa
Inge, que avui ha tingut la deferència d’acompanyar-nos també. M’hauran de permetre que abandone per uns moments la
meua llengua materna i li expresse la nostra
gratitud en la seua:
«Liebe Inge! Unser größter Dank gebührt
Dir für Deine grenzenlose Gastfreundschaft,
für Deine dauerhafte Unterstützung von uns
spanischen Juristen und unserer Ehegatten, die
wir immer zwischen Gesetzessammlungen und
Büchern versinken, im Institut oder zu Hause,
an Werktagen wie an Feiertagen-ohne
Alternative, denn sobald wir die Tür öffnen,
stoßen wir auf den überlangen, kalten deutschen Winter. Vielen Dank für die Zuneigung
zu unseren Kindern, für die jederzeitige
Bereitschaft, sich trotz der immensen
Arbeitsbelastung als renommierte Anwältin in
Freiburg den Problemen zu widmen, die das
Leben im Ausland uns bereitet. Kurz und gut:
Inge, vielen, herzlichen Dank dafür, daß Du an
der Seite von Klaus stehts, als Person und als
Juan-Luis Gómez Colomer
Familie auf der Höhe, die Euch für Eure unvergleichlichen Qualitäten gebührt.»
Los méritos científicos, de una gran relevancia, del Prof. Tiedemann pueden resumirse con carácter general a la vista de las
siguientes cifras:
a) El Prof. Tiedemann ha publicado hasta la fecha veinte libros como autor único,
varios de ellos con sucesivas ediciones, habiendo sido traducidos a muchas lenguas
extranjeras y, en concreto, al castellano dos.
b) Seis libros como editor o coordinador (Herausgeber), en donde además de dirigir la monografía ha escrito un artículo o
comentario, o una buena parte de la misma. Uno de ellos ha sido publicado en castellano.
c) Tres libros de material didáctico para
estudiantes, que tanta importancia tienen en
el sistema universitario alemán, en el que la
solución de casos prácticos es el tema central del segundo examen estatal jurídico.
d) Nueve libros como coautor, de los que
dos han sido traducidos al castellano.
e) 165 artículos en publicaciones periódicas científicas, en libros colectivos, o en comentarios, varios de ellos en revistas de lengua castellana; y
f) 17 comentarios de sentencias penales
y procesales penales auténticamente importantes para el Derecho alemán.
Además, el Prof. Tiedemann ha pronunciado e impartido en los últimos 25 años más
de 250 conferencias y seminarios, en diferentes partes del mundo, sobre temas realmente decisivos de la ciencia jurídico-penal
y procesal penal moderna.
De estos datos, sus más notables aportaciones se centran en tres grandes campos:
el Derecho Penal, el Derecho Procesal Penal,
y el Derecho de Ejecución Penal, en los que
además de realizar siempre un análisis riguroso de primera línea desde el punto de vista teórico, ahonda en la práctica de la norma y da soluciones válidas para resolver los
problemas que se plantean, muchos de ellos
asumidos por la legislación alemana y varias
de las extranjeras.
Destaquemos sus profundos estudios sobre Derecho Penal económico, y la protección jurídico-penal del medio ambiente, en
el área del Derecho Penal material; y sus decisivas investigaciones en el campo del
Derecho Procesal acerca de las relaciones de
este Derecho con la Constitución, particularmente en punto a los derechos fundamentales, y su ideal de armonización de un
proceso penal universal propio de un Estado
de Derecho; sin dejar de mencionar estudios
de una gran influencia en el ámbito de la ejecución de la pena privativa de libertad; todos ellos núcleos fundamentales del análisis investigador en nuestras materias desde
hace unos años, de grandes y graves repercusiones en nuestra Sociedad por los bienes
jurídicos tutelados, que le han llevado a un
reconocimiento mundial unánime, siendo
uno de los pocos científicos cuyas opiniones siempre son consideradas por el legislador; miembro asesor además del Bundestag
alemán y de numerosos parlamentos extranjeros (como Francia, Inglaterra, Austria
o Finlandia), razones por las que es designado por sus propios compañeros merecida y cariñosamente como Papst des
Wirtschaftsstrafrechts («Papa del Derecho
Penal económico»), y geistiger Vater des modernen deutschen Umweltstrafrechts («Padre
espiritual del moderno Derecho Penal alemán del Medio Ambiente»).
Pero no quisiera terminar mi exposición
sin hacer referencia a uno de los aspectos de
mayor relevancia del nuevo doctor honoris
causa por la Universitat Jaume I, su defensa
constante de los bienes jurídicos más preciados para la Humanidad, consecuencia lógica de sus profundas convicciones democráticas, y su inamovible compromiso con
los valores más importantes del ser humano, demostrados diariamente en su quehacer intelectual, y también en actos concretos
muy importantes, algunos de los cuales no
puedo dejar de mencionar:
1º) El primero nos es afectivamente muy
cercano: la participación del Prof. Tiedemann
en las comisiones internacionales encargadas de juzgar las cátedras de Derecho Penal
y Derecho Procesal Penal en Argentina, en
1985, después de una prolongada etapa dictatorial, especialmente criminal con el querido pueblo hermano, desgraciadamente
confirmada de nuevo por las noticias de los
últimos meses.
2º) La desinteresada ayuda, en segundo
lugar, que ha prestado para la reconstrucción
jurídica democrática de la antigua Alemania
del Este, tras la ansiada reunificación y, por
extensión, a los demás países del Este europeo, centrada fundamentalmente en la instauración de un proceso penal democrático.
3º) Finalmente, su intensa colaboración
con tres organizaciones especialmente vinculadas con la defensa de los derechos humanos, de acuerdo con sus cartas fundacionales y fines propios: la Organización
de las Naciones Unidas, el Consejo de
Europa y la Comisión y el Parlamento de la
Unión Europea, siempre ayudando y aportando sus extensos conocimientos para llegar a un Derecho Penal y a un Derecho
Procesal Penal más justos.
Por todo lo dicho, tener incorporado al
Claustro de Profesores de la Universitat
Jaume I al Prof. Klaus Tiedemann es un altísimo honor, del que debe sentirse legítimamente orgullosa y privilegiada para siempre
nuestra querida institución.
Muchas gracias.