ALVA REIMER MYRDAL

ALVA REIMER MYRDAL
(1902-1986)
BIOGRAFIA:
Alva Reimer Myrdal va néixer a Uppsala el 31 de gener de 1902. Va estudiar a les
universitats d'Estocolm i Uppsala. Va contreure matrimoni amb
Gunnar Myrdal
(premi Nobel d'economia de 1974) el 1924 i va tenir tres fills. Al costat del seu marit
va impulsar l'Estat de benestar suec i va escriure les seves teories sobre la
decreixent taxa de natalitat sueca en el llibre "El problema de la població en crisi".
Alva Myrdal compartia la teoria econòmica del seu marit que establia la
interdependència dels fenòmens econòmics, socials i institucionals, en conseqüència
no es pot aïllar l'anàlisi econòmica de l'anàlisi social i polític.
Sempre va estar afiliada al partit socialdemòcrata suec, ostentant diversos càrrecs
executius dins del mateix. En 1943 va ser designada per realitzar un programa de
postguerra que contribuís a la reconstrucció d'Europa. Després de ser directora
general de l'Oficina d'Afers Socials de l'ONU (1949-1950) I directora del departament
de Ciències Socials (1951-1955) de l'Organització de les Nacions Unides per a
l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) va exercir diversos càrrecs diplomàtics i
oficials per al govern suec. Així en 1955 va ser ambaixadora de Suècia a l'Índia i en
1962 va ser nomenada representant de Suècia en la Conferència Internacional de
Desarmament de Ginebra. Durant les negociacions de Ginebra tenir un paper molt
actiu, sent considerada la líder dels països no alineats. Entre els anys 1966 i 1973 va
formar part del Govern suec com a ministra de Desarmament. (1966-1973). Va
escriure diversos llibres entre els quals destaquen: Nació i família (1965), Dones: dos
papers (1968), El joc del desarmament: Com els Estats Units i Rússia funcionen en la
carrera d'armaments (1976), Guerres, armes i violència diària (1977) i Dinàmica del
desarmament nuclear europeu (1981) Pel seu treball en favor del desarmament col ·
lectiu va compartir el 1982 el Premi Nobel de la Pau amb el polític i diplomàtic mexicà
Alfonso García Robles. Va morir a Estocolm el 1986.
POLITICA SOCIAL
Alva Myrdal va ser una de les inspiradores de l'Estat de Benestar Suec i de les
polítiques demogràfiques i de suport a la família d'aquest país. En els anys trenta
existia a Suècia la preocupació per la disminució i l'envelliment progressiu de la
població que havia combinar, segons Myrdal, amb la regulació racional de la natalitat.
1
Les mesures de suport a la família havien de facilitar a les persones amb càrregues
familiars un millor exercici de les seves responsabilitats i sense que això comportés
per a elles cap tipus de penalització econòmica, social i professional, per la qual cosa
s'havia harmonitzar les funcions productora i procreadora de la dona. En aquest
sentit advertia "el culte sentimental de les virtuts domèstiques és el mètode més barat
de què disposa la societat per mantenir callades a les dones sense considerar
seriosament els seus greuges ni millorar la seva condició".
Un dels requisits del model suec era la plena ocupació. Si el finançament de la
despesa social ha de provenir bàsicament d'una fiscalitat progressiva, cal que treballi
tothom que pugui per tal de fer front a les enormes despeses de l'Estat. Tots
contribueixen al sistema, tots es beneficien, però al mateix temps tots depenen d’ell.
El model es basa en la socialització màxima dels costos del treball de reproducció de
les famílies amb la finalitat que no s'esgotin els recursos dels seus membres, D'altra
banda, l'Estat assumeix la responsabilitat de donar suport a la gent gran, a els
incapacitats i als menors, pel que són aquests els beneficiaris directes de les
transferències. Aquest model és el que més estimula la inserció completa de les
dones en el mercat de treball.
Alva Myrdal va impulsar la llei de l'avortament sueca, la disponibilitat dels
anticonceptius, l'educació sexual a les escoles, l'eliminació de les distincions legals i
socials entre els adults casats i solters i la responsabilitat de l'Estat d'establir metes i
controls en assumptes de població.
PREMI NOBEL. El Premi Nobel li va ser concedit per la seva tasca a favor del
desarmament i la no proliferació d'armes nuclears en els diferents països del món.
Per a ella "l'arma extrema del terror" era la bomba atòmica, ja que constituïa una
amenaça per a la supervivència de la humanitat. Així, la idea que "una victòria pot
valer el seu preu", tendeix a l'era nuclear a convertir-se en una
il·lusió total, ja que no existiria victòria sinó extermini total. D'altra banda, Myrdal
explicava que la idea que eren necessàries noves armes nuclears per dissuadir l'altre
era falsa. Si només són necessaris 400 míssils intercontinentals de llarg abast per a
la destrucció total per a què fabricar més armes nuclears - "més no és necessari
quan un té més que suficient" -. En primer lloc, una política de desarmament havia de
començar per congelar la fabricació de tota mena d'armes de destrucció massiva,
tant les trucades A (atòmiques) com les B (biològiques) com les C (convencionals) És
a dir, s'havia per a la carrera armamentística sobretot entre les dues grans potències,
2
els EUA i URSS. Fruit d'aquestes idees van sorgir, entre d'altres, el Tractat de
Tlatelolco (1967), Tractat Internacional per a la desnuclearització d'Amèrica Llatina. I
a Suècia es van crear el SIPRI (Institut de Recerca Internacional suec per a la pau) i
l'estació sismològica de Hagfors, que permetia conèixer l'existència de proves
nuclears.
ALVA REIMER MYRDAL
(1902-1986)
BIOGRAFÍA:
Alva Reimer Myrdal nació en Uppsala el 31 de enero de 1902. Estudió en las
universidades de Estocolmo y Uppsala. Contrajo matrimonio con Gunnar Myrdal (
premio Nobel de economía de 1974) en 1924 y tuvo tres hijos. Junto a su marido
impulsó el Estado de bienestar sueco y escribió sus teorías sobre la decreciente tasa
de natalidad sueca en el libro “El problema de la población en crisis”. Alva Myrdal
compartía la teoría económica de su marido que establecía la interdependencia de
los fenómenos económicos, sociales e institucionales, en consecuencia no se puede
aislar el análisis económico del análisis social y político.
Siempre estuvo afiliada al partido socialdemócrata sueco, ostentando diversos
cargos ejecutivos dentro del mismo. En 1943 fue designada para realizar un
programa de posguerra que contribuyera a la reconstrucción de Europa. Tras ser
directora general de la Oficina de Asuntos Sociales de la ONU (1949-1950) Y
directora del departamento de Ciencias Sociales (1951-1955) de la Organización de
las Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura (UNESCO)
desempeñó diversos cargos diplomáticos y oficiales para el gobierno sueco. Así en
1955 fue embajadora de Suecia en la India y en 1962 fue nombrada representante
de Suecia en la Conferencia Internacional de Desarme de Ginebra. Durante las
negociaciones de Ginebra desempeño un papel muy activo, siendo considerada la
líder de los países no alineados. Entre los años 1966 y 1973 formó parte del
Gobierno sueco como ministra de Desarme. (1966-1973). Escribió diversos libros
entre los que destacan: Nación y familia ( 1965), Mujeres: dos papeles (1968), El
juego del desarme: Cómo los Estados Unidos y Rusia funcionan en la carrera de
armamentos (1976), Guerras, armas y violencia diaria (1977) y Dinámica del desarme
3
nuclear europeo (1981) Por su trabajo en favor del desarme colectivo compartió en
1982 el Premio Nobel de la Paz con el político y diplomático mexicano Alfonso García
Robles. Falleció en Estocolmo en 1986.
POLITICA SOCIAL:
Alva Myrdal fue una de las inspiradoras del Estado de Bienestar Sueco y de las
políticas demográficas y de apoyo a la familia de dicho país. En los años treinta
existía en Suecia la preocupación por la disminución y el envejecimiento progresivo
de la población que debía combinarse, según Myrdal, con la regulación racional de la
natalidad. Las medidas de apoyo a la familia debían facilitar a las personas con
cargas familiares un mejor desempeño de sus responsabilidades y sin que ello
comportara para ellas ningún tipo de penalización económica, social y profesional,
por lo que se debía armonizar las funciones productora y procreadora de la mujer. En
ese sentido advertía “el culto sentimental de las virtudes domésticas es el método
más barato de que dispone la sociedad para mantener calladas a las mujeres sin
considerar seriamente sus agravios ni mejorar su condición”.
Uno de los requisitos del modelo sueco era el pleno empleo. Si la financiación del
gasto social tiene que provenir básicamente de una fiscalidad progresiva, es preciso
que trabaje todo el mundo que pueda con el fin de hacer frente a los enormes gastos
del Estado. Todos contribuyen al sistema, todos se benefician de él, pero al mismo
tiempo todos dependen de él. El modelo se basa en la socialización máxima de los
costes del trabajo de reproducción de las familias con la finalidad de que no se
agoten los recursos de sus miembros, Por otra parte, el Estado asume la
responsabilidad de prestar cuidados a la gente mayor, a los incapacitados y a los
menores, por lo que son éstos los beneficiarios directos de las transferencias. Este
modelo es el que más estimula la inserción completa de las mujeres en el mercado
de trabajo.
Alva Myrdal impulsó la ley del aborto sueca, la disponibilidad de los anticonceptivos,
la educación sexual en las escuelas, la eliminación de las distinciones legales y
sociales entre los adultos casados y solteros y la responsabilidad del Estado de
establecer metas y controles en asuntos de población.
4
PREMIO NOBEL
El Premio Nobel le fue concedido por su labor a favor del desarme y la no
proliferación de armas nucleares en los diferentes países del mundo.
Para ella “el arma extrema del terror” era la bomba atómica, ya que constituía una
amenaza para la supervivencia de la humanidad. Así, la idea de que “una victoria
puede valer su precio”, tiende en la era nuclear a convertirse en una ilusión total, ya
que no existiría victoria sino exterminio total.
Por otro lado, Myrdal explicaba que la idea de que eran necesarias nuevas armas
nucleares para disuadir al otro era falsa. Si sólo son necesarios 400 misiles
intercontinentales de largo alcance para la destrucción total para qué fabricar más
armas nucleares - “más no es necesario cuando uno tiene más que suficiente”-.
En primer lugar, una política de desarme debía empezar por congelar la fabricación
de toda clase de armas de destrucción masiva, tanto las llamadas A (atómicas) como
las B (biológicas) como las C (convencionales) Es decir, se debía para la carrera
armamentística sobre todo entre las dos grandes potencias, EEUU y URSS.
Fruto de estas ideas surgieron, entre otros, el Tratado de Tlatelolco (1967), Tratado
Internacional para la desnuclearización de América Latina. Y en Suecia se crearon el
SIPRI (Instituto de Investigación Internacional sueco para la paz) y la estación
sismológica de Hagfors, que permitía conocer la existencia de pruebas nucleares
subterráneas.
.
5