SAN PIETRO IN MONTORIO Bramante.SXVI Situació de l'obra en el temps i context històric. El Templet és obra de Bramante construit al 1502. Està al turó del Janicle, dins del claustre de l'antic convent, a Roma. Italia al segle XVI Després de la presa de Milà pels francesos i del perÃ−ode de Savonarola a Florència, la capitalitat artÃ−stica passa a la Roma dels Papes: Juli II i Lleó X. Roma és la ciutat on hi ha les obres més importants del perÃ−ode. El saqueig de Roma marca la fi del Renaixement. Inicia turbulències polÃ−tiques i religioses marcada per la Reforma protestant i la greu crisi polÃ−tica que comporta LA CONTRAREFORMA catòlica. Comportà el trencament definitiu de la unitat del cristianisme occidental. Estil El Renaixement és l'art sorgit a Ità lia el s.XV estès per tota Europa el s.XVI i amb un retorn dels criteris estètics de l'antiguitat clà ssica grega i romana, en l'exaltació de la naturalesa com a model i en el nou sentit de l'home, aportat per la filosofia humanista. -Forma part del Cinquecento. Destaca el paper d'alguns artistas que sobresurten per damunt del conjunt. El concepte del geni, de l'homecapaç de crear obres d'art sense ajustar-se a cà nons i normes. Bramante és considerat com el creador de l'Alt Renaixement pel Templet i per la BasÃ−lica de Sant Pere del Vaticà . Anà lisi formal El Templet és un edifici petit, de cos central i planta circular en dos ordres, que aixeca una perspectiva i un podi perimetral. 1er PIS: Damunt seu s'alça un perÃ−bol amb seze columnes monolÃ−tiques de granit d'ordre dòric toscà , i una cel·la als murs de la qual hi ha practicades fornÃ−cules separades per pilastres , on hi havia les estatues dels evangelistes i capelletes rectangulars. La sèrie de columnes suporta un entaulamen dòric corregir ornat amb mètopes i trÃ−glifs coronats per una balustrada ( columna estrangulada) feta de columnes delicades. 2on PIS: L'edifici està cobert amb una cúpula semiesfèrica construida amb materials lleugers, però massisa, sobre 1 un elevat tambor amb nÃ−nxols i fornÃ−cules separats també per pilastres i rematada per una llanterna cega. La cúpula sobre el tambor formaria el segon pis. Els nervis de la cupula són 16, alineats amb les pilastres del 2on pis i amb les columnas del 1er, tanquen i frenen l'impuls vertical de la construcció, que troba una harmònica relació amb la circularitat de la superficie. El templet conjuga harmònicament els elements arquitravats i els elemts coberts en un art que adopta el llenguatge per obtenir solucions apropiades per a la seva època. Propasa un nou tipus d'exteriors arquitectònics, disposats en profunditat i allunyats de la disposició plana del primer Renaixement. Proporció igual entre alçà ria ( 9 m ) i amplada ( dià metre 9m e interior 4'5m). Accés exterior condueix a la cripata on es pot veure el forat on havia estat aixecada la creu del suplici de Sant Pere. En el seu projecte se situava en el centre d'un claustre circular, vorejat de columnas, per obtenir una perspectiva total del templet des de qualsevol punt de vista. El claustre circular resta com un pati quadrat amb arcades encegades per murs. Decoració Es limita a la decoració de les mètopes, a les escultures dels Evangelistas a la balustrada i a l'escut herà ldic. Il·luminació Lateral a través de 4 finestres a les 2 alçades. La cripta s'il·lumina amb una claraboya al centre de la capella. Exteriorment, la incidència de la llum sobre els dos ordres amb fornÃ−cules, Caselles i provoca jocs de llum i ombra que s'allunya del planisme del Quattrocento. Fa un tractamen escultòric del mur. ( fa que no sigui clar ). Concepció de l'espai à s simètric i unità ria. L'edifici com un relació radial de totes les formes i espais des del centre cap a fora. En la seva situació actual, no pot ser observat a distà ncia perqué no es veu tot vencer. Significa Va ser un encà rrec dels Reis Catòlics d `Espanya, van fer dedicar a Sant Pere i edificar en el mateix lloc on es creia que havia esta crucificat. Concilia els ideals humanÃ−stics i cristians. Al Renaixement, l'edifici circular representava la ciutat ideal de Plató. Per primera vegada un entaulament desposa en les seves mètopes una iconografÃ−a litúrgica cristiana. El Templet vol exaltar la figura de P3ere com a pontÃ−fex romà on havia confirmat el rang “universal” de la ciutat, Jerusalem. 2 L'ordre dòric és considerat el més apropiat sÃ−mbol de fortaleza. Els tres cossos podien significar: • La cripta ( catacumbes ) • L'esglèsa militant • La cúpula ( esglèsia triumfant ) Funció L'edifici és un monument commermoratiu i votiu per exaltar la figura de Pere com a pontÃ−fex romà . à s un manimest humanista en expresar significats cosmològics de carácter platonitzant. 3