número 40 ANÁLISIS PSICOSOCIAL DEL CONSUMO DE TABACO ❖ EL TABAQUISME: UNA PANDÈMIA EN CREIXEMENT CONTINU ❖ PATOLOGÍA RELACIONADA CON EL TABAQUISMO ❖ PREVENCIÓ I DISMINUCIÓ DEL CONSUM DE TABAC A LA COMUNITAT VALENCIANA ❖ PUBLICIDAD, TABACO Y ADOLESCENCIA: EL INICIO DEL FIN u q i s a m b e a T Es considera que el consum de tabac és l’única causa aïllada, coneguda i evitable de malaltia i mort prematures Las Autoridades Sanitarias advierten que el tabaco perjudica seriamente la salud fil directeTabaquisme CARTES viure EDITA Generalitat Valenciana. Conselleria de Sanitat. Direcció General de Salut Pública A La secció Fil Directe vol obrir les seues pàgines als lectors de VIURE EN SALUT. Volem conèixer la teua opinió. L'extensió serà com a màxim de 50 línies mecanografiades a dos espais. Aniran firmades i amb el número de DNI. VIURE EN SALUT es reserva el dret de publicació així com el d'ajustar-ne l'extensió en l'espai disponible. DIRECCIÓ Unitat d’Educació per a la Salut REDACCIÓ ÚLTIMS NÚMEROS PUBLICATS: Javier Parra ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC Servei de Gestió Administrativa COL·LABORADORS Benjamín Brotons. Francisco Carrión. Eugenio de la Cruz. Juan Manuel Falomir. Julio Marín. Marta Maya. DISSENY I MAQUETACIÓ Javier Parra FOTOGRAFIA Javier Parra IMPRESSIÓ I FOTOCOMPOSICIÓ Publitrade DEPÒSIT LEGAL V-1063-1988 PORTADA I CONTRAPORTADA Javier Parra vS 39: vS 37: vS 38: 1948-1998 cinquanta anys de l’OMS Gent major Vigilància i control de productes químics V IURE EN S ALUT es tramet de forma gratuïta a tots els col·legis, ajuntaments i centres sanitaris de la Comunitat Valenciana. També es tramet a les associacions, entitats o persones que ens envien la butlleta de subscripció o ens ho sol·licitaran per carta o telefònicament. Qualsevol anomalia observada en la recepció, així com els canvis de domicili, agrairíem que se'ns comunicara per tal de ser oportunament corregides. La Conselleria de Sanitat, entitat editora de VIURE EN SALUT, no s'identifica necessàriament amb les opinions expressades pels redactors i col·laboradors d'aquesta publicació. Viure en Salut autoritza la reproducció dels seus textos, sempre que se'n cite la procedència. Alhora, prega que li trameten dos exemplars de la publicació on s'incloguen els seus continguts. Per a donar-vos la vostra opinió sobre la revista; per a expressar el vostre acord o desacord amb els articles d'opinió que apareguen en la revista; per a aportar suggeriments, plantejar dubtes o peticions, etc. us convidem a utilitzar-la sovint per a fer una revista cada vegada més vostra. Esperem les vostres col·laboracions. Adreceu-vos a: Direcció General de Salut Pública ES v B U T L L E T A S 34: Vacunacions S 35: IV Congrés Nacional sobre la SIDA D E T v v S 36: Setmana de la Salut G A OT S U B S C R I P C I Ó G R A T U Ï T A Unitat d’Educació per a la Salut Cognoms i Noms: ______________________________________________________________ Rodríguez Fornos, 4 46010 VALÈNCIA Domicili: ____________________________________________________________________ 96 386 66 66 Localitat: ______________________________ Telèfon: ______________________________ ProvÍncia: __________________________________ C.P: ____________________________ Data de naixement: ________________ Professió: ________________________________ TRAMETRE A: Direcció General de Salut Pública Unitat d’Educació per a la Salut Rodríguez Fornos, 4-46010 VALÈNCIA 2 vS 40 editorial Tabaquisme S U M A R I TABAQUISME vS 4 0 fil directe 2........................................Cartes a Viure. editorial 3 ........................................................... informe H a passat una dècada des que es publicà al març de 1988, el Reial Decret sobre limitacions en la venda i ús del tabac per a protecció de la salut de la població, i sis anys des de l'edició d'un monogràfic sobre el tabac des d'aquesta mateixa revista. A pesar del temps transcorregut el consum de tabac continua sent un dels principals factors de risc per a la salut de la població i continua també sent l'única causa aïllada, coneguda i evitable de malaltia i mort prematura. Des que després de la publicació del Reial Decret s'iniciaren o formalitzaren en totes les comunitats autònomes activitats i intervencions dirigides a informar i sensibilitzar la població sobre el caràcter nociu d'aquest hàbit, l'actitud de fumadors i no fumadors, segons s'ha detectat en els diferents i nombrosos estudis realitzats des dels últims anys, ha sofrit canvis importants. Aquests canvis han aportat major complexitat al problema i a la seua possible solució. A nivell individual es tradueix en la dificultat que molts fumadors troben per a deixar l'hàbit, a pesar del seu interés. Açò es pot explicar en part, per l'addicció que genera la nicotina present en el tabac, i que se situa com una droga els efectes addictius de la qual s'ha demostrat en estudis realitzats en els últims deu anys que són comparables als de l'heroïna i la cocaïna. 4 .................Análisis psicosocial del consumo de tabaco. JUAN MANUEL FALOMIR. Els orígens del tabac. A nivell social, hi ha la contradicció entre els missatges emesos per totes les institucions vinculades a la salut, enfront de les encara poderoses campanyes publicitàries de les companyies tabaqueres, que, a pesar de les restriccions legislatives continuen trobant fórmules per difondre l'ús del tabac, dirigint-se a aquells col·lectius més sensibles als seus missatges: els jóvens i les dones. Hem de destacar l'important protagonisme del tabaquisme passiu i les seues conseqüències, cada vegada més demostrades, sobretot en la població infantil i anciana, i encara no suficientment assumit per la societat a pesar d'una legislació dirigida fonamentalment a respectar el dret dels no fumadors a espais lliures de fum. 14 ...........Prevenció i disminució del consum de tabac a la Comunitat Valenciana. Deixar de fumar. reportatge 8 .....................El tabaquisme: una pandèmia en creixement continu. informe tècnic 11.....................Patología relacionada con el tabaquismo. FRANCISCO CARRIÓN. MARTA MAYA. BENJAMÍN BROTONS. JULIO MARÍN. Components del tabac. experiències 16 .............Publicidad, tabaco y adolescencia: A pesar de les dificultats, les intervencions des de les Administracions Sanitàries han aconseguit certa disminució del consum i que aquest es diferencie qualitativament del que trobàvem en anys anteriors. En aquest sentit s'ha observat un augment en el consum de cigarrets amb baixos continguts en nicotina i quitrà, així com un augment en la intenció d'abandó de l'hàbit tabàquic en un futur mediat. La Generalitat Valenciana a través de la Conselleria de Sanitat, desenvolupa des de 1988 esforços dirigits a informar i sensibilitzar la població. En els últims anys, davant de la demanda d'una població fumadora amb necessitats concretes respecte a la seua dependència, s'han incrementat les intervencions per a aportar els mecanismes que faciliten el procés, tant individual com col·lectiu, de l'abandó de l'hàbit. Però l'eficàcia depén fonamentalment d'activitats educatives, de reflexió i debat, que afronten de manera clara i crítica els mecanismes que fan del consum de tabac un hàbit molt més difícil d'eliminar del que quasi tots desitgen. el inico del fin. EUGENIO DE LA CRUZ. agenda 18................Cursos. Congressos. Seminaris. recursos 19 .................................Materials temàtics. Conscients de la vigència i importància d'aquest factor de risc per a la salut es decidí des d'aquesta Direcció General de Salud abordar de nou el tema del tabaquisme. Lamentablement no ha sigut possible incloure totes les aportacions que els nostres professionals i lectors han suggerit. La falta d'espai ha sigut l'única causa. Agraïm l'interés demostrat i esperem que aquest monogràfic siga un punt de partida perquè molts professionals, sanitaris i no sanitaris, comencen a generar dins del seu entorn actituds dirigides a combatre aquest nociu hàbit, i per a altres professionals servisca de suport en la continuïtat d'una posició ja dissenyada, positiva i compromesa cap a una societat amb menor consum de tabac. Francisco J. Bueno Cañigral. Director general de Salud Pública. vS 40 3 ÍNDICE informeTabaquisme Análisis psicosocial del consumo de tabaco JUAN M. FALOMIR Millones de personas continúan fumando pese a ser conscientes de los peligros que supone para la salud el consumo de tabaco. Un análisis psicosocial de este consumo permitirá añadir nuevos elementos que mejoren el impacto de las campañas antitabaco. unto con el descubrimiento de América, uno de los descubrimientos realizados por Cristóbal Colón con mayor repercusión en nuestra sociedad ha sido el del tabaco. No obstante, la actitud de los países Europeos respecto a la utilización del tabaco ha estado marcada desde un principio por una cierta ambivalencia. Si bien en un primer momento el tabaco gozó de gran aceptación y valoración social, debido al reconocimiento de sus propiedades medicinales y lúdicas, ya en el siglo XVII su consumo estaba prohibido en ciertas regiones, castigado incluso con la muerte en algunos países y condenado por la iglesia. Debido en gran medida al beneficio económico que procura el control de la producción, distribución y venta del tabaco, a partir del siglo XVIII el consumo de tabaco vivió en Europa un periodo de expansión y de consolidación social. Esta aceptación social ha durado más o menos hasta mediados del siglo XX, momento en el que algunos descubrimientos científicos sobre el daño que fumar ocasiona a la salud han hecho resurgir de nuevo la ambivalencia en la actitud de la sociedad hacia el consumo de tabaco. J Los descubrimientos científicos: ¿tabaco o salud? La primera noticia sobre la posible relación entre el consumo de tabaco y el daño para la salud del fumador data de 1938. Las autoridades sanitarias sin embargo no reaccionaron hasta la publicación de algunos estudios realizados en la década de los años 50 que mostraban una posible relación entre el consumo de tabaco y el riesgo de contraer cáncer de pulmón. A partir de este momento las publicaciones científicas se sucedieron confirmando una y otra vez la asociación entre estos dos factores. No obstante, la prueba de la relación causa-efecto entre ellos ha sido siempre un handicap en este tipo de investigaciones, y no ha sido hasta finales de esta década que parece haber sido confirmada. Esta producción científica ha acompañado su denuncia del tabaquismo con la difusión de estimaciones sobre las tasas de morbilidad y mortalidad atribuibles al consumo de tabaco. Por ejemplo, se considera que el número de muertes anuales en los países económicamente desarrollados causadas por el tabaco se eleva actualmente a 2 millo- Els orígens del tabac El tabac (Nicotiana tabacum) és una planta solanàcia de procedència americana. Els límits del seu origen són Mèxic pel nord, Bolívia pel sud i Veneçuela per l'est. El descobriment d'Amèrica per part de Cristòfor Colom va portar com a conseqüència el primer contacte dels espanyols, i 4 nes, y las previsiones para el futuro estiman que en el año 2020 este número se elevará a 10 millones. No obstante, las consecuencias negativas del consumo de tabaco no sólo se reducen a aspectos relacionados con la salud del fumador. En primer lugar, se ha observado que el consumo de tabaco también acarrea consecuencias negativas para la salud de los no-fumadores o “fumadores pasivos”, debido a la inhalación involuntaria del humo del tabaco de los fumadores. En segundo lugar, se considera que el consumo de tabaco tiene consecuencias para el bolsillo de todos los ciudadanos, debido a los gastos sociales directos (por ejemplo la hospitalización) e indirectos (por ejemplo, absentismo laboral) que los fumadores ocasionan a la sociedad. No obstante, este argumento es bastante criticado actualmente en función de otros datos que indican que, debido a la menor esperanza de vida de un fumador, en la edad más cara de la vida, la vejez, un fumador ocasiona menos gastos sociales que un no-fumador. Finalmente, otra consecuencia negativa del consumo de tabaco consiste en que la nicotina del tabaco es considerada una droga, que crea una dependencia en el fumador y que lo define como un drogodependiente (alrededor de un 90% de los fumadores fuma diariamente, y un 55% de ellos pueden ser considerados dependientes de la nicotina). En definitiva, estas consecuencias negativas del consumo de tabaco han motivado a la sociedad en general, y en particular a los responsables de la salud pública, a implantar una serie de medidas que permitan neutralizarlas. Por ejemplo, el departamento de Salud de los Estados Unidos declaraba ya en 1964 que el peligro era suficientemente importante como para adoptar medidas correctivas. La lucha contra el consumo de tabaco Las medidas adoptadas para luchar contra las consecuencias negativas del consumo de tabaco han sido principalmente de dos tipos: la implantación de medidas legales y el desarrollo de campañas de intervención. La “legitimación” de la lucha antitabaco. La res- per extensió de la resta del continent europeu, amb el tabac. Van causar estupefacció entre els descobridors les cerimònies en què els indis encenien fogueres i aspiraven el fum que desprenien unes grans fulles que hi cremaven. També consumien fulles triturades en canyes curtes i grans pipes, amb noms que sonaven als oïts dels descobridors com "tabac"; les fulles cremades els eren oferides com a do als estrangers, i els indis les anomenaven "cohiba", "cokhiva" o "coviva". També observaren com els indis fumaven pel nas curiosos cilindres formats o fabricats amb fulles enrotllades. A la tornada, els espanyols a més de les novetats d'altres terres, introduïren el coneixement del tabac, les seues llavors i les formes de conreu. Els investigadors atribueixen a l'espanyol Hernández de Oviedo, governador de l'illa de Santo Domingo, l'arribada de les primeres fulles de vS 40 ÍNDICE informe Tabaquisme ponsabilización de las instituciones en la lucha contra el consumo de tabaco se ve reflejada y legitimada en la implantación de medidas legales. Antes de 1960, es decir, antes de que los hallazgos científicos hubiesen realmente obtenido cierto eco, algunos países (por ejemplo, Noruega, Nueva Zelanda, Italia, Escocia o algunos Estados de EE.UU.) ya habían introducido la prohibición de venta de tabaco a los menores y la prohibición de su consumo en lugares públicos para prevenir el riesgo de incendio. En 1965 se instauró en Estados Unidos, y por primera vez en el mundo, la obligación de incluir en los paquetes de cigarrillos y en la publicidad advertencias del riesgo que conlleva el consumo de tabaco, y en 1967 se reguló lo que se conoce como la “contra-publicidad”, es decir, por cada 5 anuncios favorables al tabaco que se emitían en una emisora, ésta debía proporcionar otro anti-tabaco completamente gratuito. A partir de los años 70, varios estados europeos, incluida España, empezaron a introducir medidas sobre la regulación de la publicidad, el etiquetado del tabaco, las concentraciones máximas permitidas de alquitrán y nicotina, o el establecimiento de limitaciones en los espacios públicos (por ejemplo en las aeronaves comerciales). En estas iniciativas legales el consumo de tabaco aparece como incompatible con una sociedad basada en la salud y en la calidad de la vida, y el tabaco es declarado una sustancia nociva para la salud de la persona. Además, se dispone que “en caso de conflicto prevalecerá siempre el derecho a la salud de los no fumadores sobre el derecho de los fumadores a consumir labores de tabaco en todos aquellos lugares o circunstancias en que pueda afectar al derecho a la salud de los primeros” (vid. R.D. 192/1988). En definitiva, la introducción de este tipo de medidas sitúan abiertamente el consumo de tabaco, y con él al propio fumador, en un contexto de ilegitimidad social. Las campañas de intervención. La lucha en contra el consumo de tabaco ha buscado tres objetivos: disuadir a los jóvenes de empezar a fumar, motivar a los fumadores a que lo dejen y extender en la opinión pública una actitud desfavorable hacia el tabaquismo. Estos objetivos han sido perseguidos mediante la implantación por parte de las instituciones responsables de la salud pública de campañas informativas o de programas preventivos en las escuelas. Desde un principio estas intervenciones consideraban que se fuma debido al desconocimiento de las consecuencias negativas que ello conlleva y, por consiguiente, su acción se dirigía a aumentar el conocimiento que se tiene de éstas (“modelo de las creencias sobre la salud”). Para alcanzar sus objetivos –convencer a la gente de la vulnerabilidad y severidad asociadas a una determinada enfermedad y de las ventajas que conlleva no fumar– estas intervenciones se apoyaban generalmente en los principios de la persua- tabac al continent europeu el 1510, i a Hernández de Toledo la introducció el 1559 de les primeres llavors de tabac. Encara que també hi ha teories d'investigadors francesos que atribueixen al francés A. Thévet de l'Orde Des Cordeliers la introducció del cultiu de tabac a Europa cultivant-la a Angulema després de rebre llavors des del Brasil el 1557. En un principi, a la planta americana se li va donar el nom d'"herbe angoumoise". Rodrigo de Xeres va ser un altre vS 40 sión y de la activación del miedo, y utilizaban la publicidad, las conferencias o las vídeo difusiones como principales medios para transmisión la información sobre las consecuencias negativas para la salud de fumar. Cabe señalar que pese a que las primeras evaluaciones realizadas han confirmado su insuficiencia a la hora de conseguir sus objetivos principales, este tipo de prácticas sigue siendo el más utilizado en la actuales campañas antitabaco. Con el fin de mejorar este tipo de programas, desde la psicología social se ha venido realizando un aporte teórico y práctico que puede considerarse substancial y eficaz. Desde esta perspectiva se considera que el consumo de tabaco está determinado por factores psicosociales (influencia social, modelado social, etc.) y, por consiguiente, una mejora de la eficacia de las campañas de prevención puede observarse en aquellos programas que introduzcan elementos que permiten contrarrestar el efecto de estos factores. Este el caso, por ejemplo, de los programas que centran la atención de los jóvenes sobre las consecuencias negativas a corto más que a largo plazo, mejoran la resistencia de los jóvenes a las presiones que reciben para fumar (de sus compañeros, de la publicidad, etc.), reducen la creencia que el consumo de tabaco está ampliamente difundido o aceptado en la sociedad (y particularmente en los jóvenes), o cambian el significado hedonista que el fumador atribuye a fumar (por ejemplo reforzando desde su inicio la experiencia desagradable asociada a los primeros cigarrillos que se fuman)1. Una evaluación adecuada del impacto obtenido por estas prácticas antitabaco es, si no imposible, sin duda difícil y compleja, debido en buena medida a las limitaciones metodológicas que ello supone. No obstante, cuando se observa el estado actual del consumo de tabaco en los países occidentales puede concluirse que estas campañas han obtenido cierto impacto, pero que éste sigue siendo relativo e insuficiente. Veamos algunos datos indicativos de ello. Situación actual del tabaquismo La situación actual del tabaquismo en los países industrializados puede analizarse en función del conocimiento que se tiene sobre las consecuencias negativas del consumo de tabaco, de la representación social que se tiene de él, de la actitud hacia él y de su prevalencia. Conocimiento de los efectos que produce el tabaco. Numerosas encuestas muestran que el nivel de conocimiento de las consecuencias negativas de fumar es cada vez mayor. La mayoría de la pobla- Véase, por ejemplo, la revisión realizada por Chassin, L., Presson, C.C. y Sherman, S.J. (1990). Social psychological contributions to the understanding and prevention of adolescent cigarette smoking. Personality and Social Psychology Bulletin, 16, 1, 133-151. 1 dels divulgadors del coneixement del tabac: es va portar d'Amèrica llavors que va sembrar al seu "cigarral" d'Espanya. El nom de "cigarral" es donava als horts de les cases pairals que eren envaïdes durant l'estiu per les cigales o llagostes d'Àfrica. Per similitud, és provable ción sabe que fumar es nocivo para la salud, aumenta el riesgo de contraer cáncer de pulmón, produce adicción, que la exposición pasiva al humo del cigarrillo puede perjudicar la salud, y que dejar de fumar mejora la salud. Respecto al impacto en los propios fumadores, y pese a que la aceptación que tienen de estas consecuencias negativas suele ser menor que la de los no-fumadores, los estudios indican que su nivel de conocimiento es bastante elevado. Por ejemplo, se ha observado que los fumadores son capaces de aportar un mayor número de razones para no fumar que para fumar. En definitiva, se considera que las campañas antitabaco han sido bastante eficaces a la hora de informar sobre el riesgo de fumar para la salud, hasta el punto incluso de que su necesidad actual se ve cuestionada. Representación social del consumo de tabaco. Otro modo de evaluar el impacto de las campañas antitabaco consiste en analizar la imagen o representación social que existe actualmente del consumo de tabaco. Si bien en un principio el consumo de tabaco ha estado considerado como un signo de madurez y masculinidad, y aún actualmente tales aspectos parecen observarse en los jóvenes que empiezan a fumar, las campañas antitabaco han conseguido crear un Zeitgeist o espíritu del tiempo en contra del tabaco. El consumo de tabaco es considerado actualmente un comportamiento patológico que requiere una intervención medica, y está incluido dentro de la psiquiatría como especialidad médica, siendo considerado como un “desorden de dependencia” o “desorden mental”. En esta línea, algunos estudios muestran que el consumo de tabaco es percibido como un comportamiento “psicopatológico”, en la medida en que se percibe a aquellos que empiezan a fumar como gente insegura y con problemas psicológicos, y al fumador diario como una persona insegura, enferma, hiperactiva y nerviosa. Además, se ha observado que esta percepción negativa aparece tanto en la mayoría de los no-fumadores como en la mayoría de los propios fumadores. No obstante, algunos datos indican que este resultado aparece matizado en los jóvenes. En efecto, resultaría paradójico que una imagen negativa del fumador contribuyera a que los adolescentes continúen iniciándose al consumo de tabaco. Una explicación de ello puede encontrarse en el diferente significado que presenta el consumo de tabaco en función del estilo de consumo y de la edad del fumador. Los factores biológicos y psicológicos que caracterizan la imagen negativa del fumador son principalmente asociados al “abuso” de drogas, y no necesariamente a su “uso”. De hecho, si bien se ha observado que el inicio al consumo de tabaco suele estar asociado a factores sociales como la influencia de los compañeros, la extroversión y la sociabilidad, el mantenimiento y el aumento del consumo está más bien asociado a tendencias que el nom del cigarret puga provenir del cultiu del tabac als antics "cigarrales". En els primers moments de la importació del tabac, la planta va trobar grans dificultats per al conreu per les grans diferències climatològiques de les terres de la corona espanyola. Els grans senyors caste- Litografia del Segle XIX. Fàbrica de Tabacs "El Intrépido". Cuba. llans obtingueren fracassos rotunds en els seus intents de conreu, ja que les fortes gelades feien sucumbir les plantacions. Amb el transcurs del temps s'anaren trobant els llocs d'explotació més idonis, que pràcticament subsisteixen en l'actualitat: Andalusia (Granada i Almeria), Càceres, Múrcia, les Balears i Catalunya principalment. La nova i meravellosa planta es va convertir en divertiment de grans senyor en la cort i les ¨ 5 ÍNDICE informeTabaquisme depresivas y a un empeoramiento de las relaciones sociales (más adelante se volverá sobre ello). En definitiva, en la segunda mitad de este siglo las prácticas antitabaco han conseguido transformar en negativa la imagen positiva que se tenía anteriormente del consumo de tabaco y del fumador, y lo han conseguido incluso en los propios fumadores. No obstante, en los jóvenes la imagen del consumo de tabaco y del fumador parece más bien ambivalente, y el inicio al uso del tabaco estaría más bien asociado a una imagen positiva del fumador. Actitud del fumador. Respecto a la actitud que tiene el fumador hacia el consumo de tabaco, los resultados son poco claros y muestran también cierta ambivalencia. Si bien en algunos estudios se observa que los fumadores, respecto a los no-fumadores, dan una mayor importancia a los aspectos positivos del consumo de tabaco (el placer o la relajación) que a los negativos (la adicción), o ven menos desfavorable la relación entre “pros” y “contras”, en otros estudios se observan resultados contrarios. Esta ambivalencia se observa también en la evolución que sigue la actitud de los jóvenes que, si bien en edades tempranas (a partir de 10 años) muestran en su mayoría una actitud negativa hacia el tabaco, ésta disminuye a medida que su edad se acerca a la edad en la que se empieza a fumar. Los resultados son menos confusos cuando se consideran aspectos más normativos de la actitud respecto al consumo de tabaco. Por ejemplo, se ha observado que los fumadores consideran que la discriminación hacia los fumadores, hacia ellos mismos, está bastante legitimada, dan más importancia al respeto de los no-fumadores que al respeto de los fumadores o a la libertad de fumar, a la salud del no-fumador que a la reducción de la tensión o a la relajación que se obtiene fumando, aceptan ampliamente la imposibilidad de fumar en los lugares cerrados, y sólo una minoría de ellos indica que nunca pide permiso a los no-fumadores para fumar en estos sitios. En definitiva, la mayor parte de los fumadores parece reproducir la actual norma antitabaco, que se compagina con una cierta actitud favorable a fumar. Prevalencia del consumo de tabaco. Distintos estudios muestran que, en general, las campañas antitabaco han obtenido un cierto impacto y que el número de fumadores ha disminuido a lo largo de los últimos 30 años. Por ejemplo, el porcentaje de ex-fumadores en España se estima entre un 10% y un 15% de la población mayor de 16 años y en la Comunidad Valenciana alrededor de un 9,5%. No obstante, esta disminución ha sido más pronunciada durante los años 70 y principios de los 80, pero tiende a estabilizarse a partir de los años 80 y apenas desciende durante los ¨ batalles. Durant molt de temps, el tabac va ser de consum exclusiu de les classes més privilegiades: el seu preu molt elevat ho condicionava. La moda del tabac va irrompre amb força inusitada, i s'hi buscà la droga que tot ho guaria. Se li atribuïren al tabac caràcters màgics i extraordinàries característiques terapèutiques: asma, gota i migranya pretenien del tabac el remei màgic. Es va popularitzar el suc concentrat de tabac i els emplastres amb fulles verdes. I les curacions pareixia 6 años 90. Resultados similares se observan también en países como Francia, y en datos relativos a otros países como Alemania o Suiza se observa que el porcentaje de fumadores incluso ha llegado a aumentar. Esta estabilidad tiene dos causas. Por un lado, a nivel mundial se observa en los últimos años que el número de jóvenes que se inicia al consumo de cigarrillos está de nuevo en aumento, tras haber alcanzado su meseta en los años setenta y haber permanecido estables durante los años ochenta. Por otro lado, son pocos los fumadores que dejan de fumar. En primer lugar, diferentes encuestas realizadas en diversos países europeos indican que la gran mayoría de los fumadores, alrededor de un 75% de los fumadores, no tiene actualmente la intención de dejar de fumar. En segundo lugar, dejar de fumar supone un gran esfuerzo: se sabe que la dificultad percibida o incapacidad en dejar de fumar disminuye la intención que se tiene de hacerlo y, cuando finalmente un fumador decide intentarlo, no siempre se consigue. De hecho, está ampliamente aceptado que en general un fumador suele realizar varios intentos infructuosos antes de dejar de fumar definitivamente. En resumen, si bien las prácticas antitabaco parecen haber alcanzado a finales de este siglo uno de sus principales objetivos, que la gente conozca las consecuencias negativas del consumo de tabaco y tenga una actitud bastante negativa hacia éste, los datos consultados no permiten indicar que los otros dos principales objetivos –que los jóvenes no empiecen a fumar y que el fumador deje de fumar– hayan sido alcanzados. Lo que es todavía menos esperanzador es que las tendencias tampoco sugieren una mejora de ello. En consecuencia, diferentes estudios concluyen que el impacto obtenido por estas campañas en el conocimiento y en las creencias sobre el consumo de tabaco no se corresponde con un impacto a nivel del comportamiento. Esta limitación sugiere que este tipo de campañas antitabaco, pese a la mejora que se ha ido introduciendo desde las campañas iniciales, siguen descuidado aspectos importantes del consumo de tabaco. Una prevención más eficaz necesita pues incorporar otros elementos de análisis que permitan salir del “callejón sin salida” al que parece abocado un análisis centrado exclusivamente en las consecuencias negativas de fumar para la salud. A este respecto, la Psicología Social sigue aportando nuevos elementos que permiten mejorar la comprensión de los determinantes del consumo de tabaco. A continuación se van a describir algunos aspectos ligados a la identidad del individuo, o al concepto que tiene de sí mismo, que pueden constituir elementos importantes en la comprensión del comportamiento y en la mejora de los programas preventivos. que es produïen. Per les seues extraordinàries capacitats terapèutiques, el tabac era conegut com "Herba Sancta" i "Herba Panacea". El seu nom científic, Nicotiana tabacum, és relativament proper. Jean Nicot de Villemain, ambaixador francés en la cort de Lisboa durant el període 15301600, va enviar el 1559 tabac a Catalina de Mèdici per alleujar-li Aspectos identitarios asociados al consumo de tabaco Toda una serie de características del consumo de tabaco coinciden a la hora de explicarlo en función del significado que este aporta para la identidad del individuo, es decir, para la adquisición y para el mantenimiento de una determinada identidad. El papel que juegan los procesos identitarios asociados al consumo de tabaco pueden ser analizados en función del significado que este comportamiento tiene para la persona que empieza a fumar y del significado que tiene para el fumador ya consolidado. Veamos más en detalle estos dos aspectos. Aspectos identitarios asociados al inicio al consumo de tabaco. El tabaco debe ser considerado como un objeto de iniciación social que contribuye a la adquisición de una identidad personal y social. Por un lado, en los jóvenes el consumo de tabaco parece estar asociado a una imagen social del fumador que, junto con aspectos negativos, presenta características positivas (como alguien sociable, autónomo o independiente, activo o asertivo). Por ejemplo, se ha observado que la descripción que se da de la fotografía de un varón es más positiva si tiene un cigarrillo en la mano que si, a partir de un trucaje experimental, no lo tiene. Más importante todavía, este aspecto positivo de la imagen del fumador determina el inicio al consumo de tabaco: la probabilidad de empezar a fumar es mayor en aquellos jóvenes que perciben una mayor semejanza entre la imagen que tienen de sí mismos y la imagen que atribuyen a los fumadores. Una explicación que se da de este resultado indica que los jóvenes empiezan a fumar con el fin de adquirir una identidad particular, la de fumador, que les aporte ciertas características positivas. Por otro lado, el consumo de tabaco también cumple una función importante a la hora de iniciar socialmente al adolescente, es decir, a la hora de facilitarle la aproximación y aceptación de los “otros” que son importantes para él. Un buen número de estudios apoya esta idea. Se ha observado que el inicio al consumo de tabaco es un comportamiento esencialmente social que se hace en grupo, y que está relacionado positivamente con el número de amigos, de compañeros o de padres que fuman. Además, el consumo de tabaco no es sólo el resultado de la influencia de los demás en el joven, sino que es en sí mismo un estimulante para la formación del grupo, es decir, sirve como criterio para escoger y relacionarse con los compañeros y amigos. En definitiva, pese a que fumar esté visto negativamente, en los jóvenes empezar a fumar tendría un significado positivo para la identidad en la medida en que permite integrarse socialmente al mismo tiempo que se desafía a los padres y a la sociedad, se muestra cierta autonomía e indepen- les migranyes. Com a recompensa, la cort de Catalina de Mèdici va influir perquè els botànics denominaren la planta del tabac amb el nom de Nicotiana tabacum. Durant molt de temps, el tabac continuà emprant-se com a teràpia de tota mena de mals. Els metges mateixos d'aquella època eren fidels defensors dels tractaments amb tabac. Del llibre "Historia medicinal de las cosas que se traen de Nuestras Indias Occidentales" per Nicolás Monardes (1574). Durant el regnat d'Isabel I d'Anglaterra (la reina verge), Sir Walter Raleigh va colonitzar Amèrica del Nord i, en honor a la seua reina, anomenà Virgínia una part d'aquelles terres americanes. Va ser de Virgínia d'on Sir Walter Raleigh va dur a Anglaterra el tabac, i se'n va imposar l'ús en la cort en poc de temps. A partir de 1565, començà a popularitzar-se l'ús del tabac als ports anglesos, un hàbit que no hi era totalment desconegut, ja que tenien clares referències dels plaers del tabac i de vS 40 ÍNDICE informe Tabaquisme dencia y se forma parte de un determinado grupo de amigos. Empezar a fumar sería un modo de afirmar o alcanzar una imagen ideal de sí mismo en un periodo, la adolescencia, en el que adquiere una especial importancia la construcción de la identidad. A la vista de ello, la pregunta que se plantea desde un punto de vista de la prevención es ¿en qué medida la divulgación o el conocimiento de las consecuencias negativas del consumo de tabaco pueden competir con la existencia de estos factores identitarios a la hora de determinar el inicio al consumo de tabaco? o, en la medida en que las primeras ya han mostrado su relativa ineficacia, ¿en qué medida una campaña que intente cambiar el significado que el consumo de tabaco aporta para la identidad del adolescente puede constituir una estrategia complementaria a la hora de mejorar la eficacia de una campaña preventiva? Algunos datos permiten avanzar una respuesta afirmativa a estas preguntas. Por ejemplo, algunos programas de prevención que introducen un cambio en la percepción que los adolescentes tienen del beneficio que fumar aporta para su identidad2, o que enseñan a los jóvenes vías de afirmar la identidad o la autoestima3, constituyen vías alternativas de prevención prometedoras. Aspectos identitarios asociados al mantenimiento del consumo de tabaco. Una vez establecido en el repertorio comportamental del individuo, el consumo de tabaco continúa presentando un claro significado social, ligado al mantenimiento de una identidad. En efecto, se sabe que las conductas repetidas (hábitos), además de contribuir al establecimiento de una actitud favorable al consumo de tabaco basada principalmente en la función hedonista (el placer) y utilitaria (por ejemplo, en la relajación que produce) del consumo de tabaco, también influyen en el concepto que tiene de sí mismo una persona, y el concepto que de ella tienen los demás. El hecho de fumar sirve pues como criterio de categorización entre fumadores y nofumadores, y constituye en sí mismo un factor determinante de la identidad de fumador. Respecto a las campañas de prevención, una primera consecuencia de la existencia de una identidad de fumador consiste en que el consumo de tabaco, tanto su mantenimiento como su extinción, está determinado por ella. Es decir, si una persona se siente intensamente fumadora, es más difícil que pueda plantearse dejar de fumar e, inversamente, cuanto menos intenso sea el sentimiento de ser fumador mayor será la probabilidad de que esta persona intente dejar de fumar 4 . A este respecto, si una campaña antitabaco intensifica en el fumador la percepción o el sentimiento de ser fumador, por ejemplo resaltando la categorización social entre fumadores y no-fumadores, corre el riesgo de obtener resultados contrarios a los buscados, e impedir que un fumador decida dejar de fumar. En este caso, resaltar la identidad de fumador lleva a un fumador a comportarse como miembros de la categoría de fumadores y, en consecuencia, a no plantearse dejar de fumar. Una segunda consecuencia de los factores identitarios asociados al consumo de tabaco viene caracterizada por la presencia de una motivación defensiva en el fumador –motivación a mantener un significado social positivo del consumo de tabaco y de la identidad de fumador. Esta motivación puede tomar no obstante dos vías con consecuencias opuestas para la eficacia de una campaña. Por un lado, y en función del significado actual que tienen el consumo de tabaco y la identidad de fumador, esta motivación puede llevar al fumador a intentar dejar de fumar. En efecto, la mayor “legitimidad” de la posición en contra del consumo de tabaco, la implantación de programas y campañas antitabaco, la falta de justificación que el fumador encuentra en muchos casos para continuar fumando, la representación social negativa del consumo de tabaco, y con ella la imagen negativa que existe del fumador, definen la presencia de una amenaza para la identidad del fumador. Una posible vía de defender la identidad personal consiste pues en dejar de fumar, y así podría explicarse que un cierto porcentaje de fumadores haya dejado de fumar. Por otro lado, la motivación defensiva también puede bloquear en el fumador la intención de dejar de fumar. De hecho, el fumador es el blanco de fuertes campañas en contra del consumo de tabaco y en contra de él mismo, que tienden, cada vez más, a hacer explícita su imagen negativa (por ejemplo, en mensajes publicitarios tales como “Yo ❤ a los no-fumadores”, o “Besa un no-fumador, notarás la diferencia”), y a defender al no-fumador o a considerarlo como el modelo social. Cabe plantearse en qué medida la presencia y utilización por parte de las campañas antitabaco de este tipo de amenazas, o la simple presencia implícita de éstas en el marco de una campaña antitabaco, puede estimular a un fumador a dejar de fumar. La falta de intención de dejar de fumar por parte del fumador puede por tanto ser un resultado de la motivación a defender su identidad de fumador frente a las campañas antitabaco que resaltan explícita o implícitamente alguno o varios de los aspectos que caracterizan la amenaza para su identidad. 2 Leventhal, H., Fleming, R. y Glyn, K. (1988). A cognitive-developmental approach to smoking intervention. En S. Mas, C.D. Spielberger, P. Defares y I.G. Sarason (Eds.), Topics in health psychology. New York: Wiley. Botvin, G. J. (1987). Prevention research. En Drug and drug abuse research: second triennial report to Congress (DHHS Publication No. ADM 87-1486). Washington, DC: U.S. Government Printing Office. 3 les seues accions terapèutiques de boca de mariners espanyols, portuguesos, francesos i holandesos. Les formes de fumar han sigut variades. En els primers moments, es mastegava el tabac (costum que encara persisteix en alguns països asiàtics), s'aspirava fum en les fogueres on es cremava o s'introduïa pel nas en grans pipes en forma d'Y. L'ús de la pipa comuna apareix molt probablement a Anglaterra vora 1586, després de la con- Como conclusión se puede extraer que las campañas antitabaco se encuentran frente a una paradoja: millones de individuos continúan haciendo algo aún sabiendo que presenta consecuencias negativas para su salud. Por consiguiente, los esfuerzos antitabaco necesitan todavía nuevos elementos que permitan mejorar su impacto. Un modo de mejorar las campañas antitabaco consiste en considerar el consumo de tabaco, más que un simple comportamiento con consecuencias para la salud, como un determinante directo de la adquisición y mantenimiento de la identidad de un individuo, incluyéndolo en el seno de una categoría social definida: la de fumadores. El no resaltar la identidad de fumador, o no identificar a éste como tal, así como el tener una mayor consideración y respeto de éste, puede presentar resultados sorprendentes. Juan M. Falomir Pichastor. Psicólogo. Universidad de Ginebra. Un análisis más detallado de algunos argumentos desarrollados en este texto puede encontrarse en la tesis doctoral titulada “Influencia Social en el Consumo de Tabaco : Amenaza de la Identidad y Elaboración del Conflicto”, y leída por el autor en la Facultad de Psicología de la Universidad de Valencia, 1997. Falomir, J. M., y Mugny, G. (1999, en prensa). Influence sociale et résistance au changement chez les fumeurs. Publicación prevista para marzo de 1999 en la revista “Alcoologie”. 5 4 Falomir, J. M. y Ivernizzi, F. (1998, en prensa). The role of social influence and smoker’s identity in resistance to smoking cessation. Publicación prevista para diciembre de 1998 en el “Swiss Journal of Psychology”. questa de Virgínia. Durant la Guerra dels Trenta Anys, els holandesos estengueren l'hàbit del consum de tabac a Itàlia i Alemanya. En el segle XVIII sorgeix la moda per excel·lència del consum del tabac: el rapé. Era tabac en pols molt fina per ensumar. El rapé s'obte- Falomir, J. M., Mugny, G. y Pérez, J.A. (1996). Social influence and threat to identity. Does the fight against tobacco use require a ban on smoking? International Review of Social Psychology, 8(2), 95-107. 6 nia d'una mòlta molt fina de les fulles i tiges del tabac. Podríem considerar el cigarret com la forma de fumar més recent. Pareix que hi ha evidències molt importants pel que fa al fet que el cigarret enrotllat amb paper siga una invenció espanyola. A finals del segle Gravat que mostra la manipulació de les fulles del tabac. vS 40 A este respecto cabe plantearse ¿cuándo una campaña antitabaco que introduzca cierto grado de amenaza motivará al fumador a adquirir una identidad social más positiva, dejando así de fumar, y cuándo le motivará a defender la actual identidad de fumador, preservando así su comportamiento? Se sabe que en estos casos una amenaza para la identidad tiene una mayor probabilidad de transformarse en intención de dejar de fumar cuando el fumador está inmerso en una relación social (por ejemplo con una fuente de influencia concreta) que le permite sentirse libre y autónomo para tomar una decisión determinada. Por ejemplo, se ha observado que un mensaje antitabaco escrito por un grupo de expertos tiene una mayor probabilidad de aumentar la intención de dejar de fumar del fumador que lo lee cuando está escrito en un estilo flexible (cuando da al fumador la completa libertad para decidir qué hacer), cuando el propio fumador puede afirmar su autonomía frente a las prescripciones del grupo de expertos (por ejemplo, cuando el fumador puede fumar mientras lee la información en contra del tabaco), o cuando el mismo mensaje antitabaco proviene de una fuente de estatus social igual o inferior al del fumador que no introduce ninguna presión en éste (por ejemplo, un simple ciudadano o un grupo de estudiantes de bachillerato)5-6. XVI hi ha ja documents que demostren que ja s'enrotllava el cigarret de paper. I és que podem considerar els espanyols com a inventors de l'anomenat paper de fumar. A partir del segle XVII es vulgaritza gradualment el consum del cigarret. A finals del segle XIX comença la seua industrialització, i en els principis del segle XX s'expandeix universalment l'elaboració industrial del cigarret ■ Viure en Salut 7 ÍNDICE reportatgeTabaquisme El tabaquisme: una pandèmia en creixement continu El consum de tabac en el món assoleix en els nostres dies les proporcions d'una epidèmia mundial, amb escassos signes de reducció. L'aparent èxit aconseguit en alguns països industrialitzats en controlar-lo ha quedat anul·lat per l'increment que experimenta en països en vies de desenvolupament. ada 10 segons una persona mor en el món a conseqüència del consum de tabac. En el període 1990-95, segons les estimacions de l'OMS, el tabac i els seus productes derivats han causat al voltant de 3 milions de morts anuals, i la quantitat de morts continua incrementant-se regularment any rere any. Si no hi ha un canvi de les tendències, les morts anuals produïdes pel tabac s'elevaran fins als 10 milions –amb un 70% d'aquestes morts en països en vies de desenvolupament– cap a l'any 2030, en el moment en què els jóvens fumadors de hui arriben a l'edat adulta. Aquestes estimacions suposen que el tabac matarà, de les persones que viuen hui en dia, un total de 500 milions. C Consum de tabac La mitjana de cigarrets consumits diàriament pels fumadors pareix que depén sobretot de factors econòmics. Així, en general, els fumadors dels països en vies de desenvolupament fumen menys cigarrets que els dels països desenvolupats, i dins d'aquests últims en els països amb economies de mercat establides es fumen 24 cigarrets per dia com a mitjana, enfront dels 18 dels països exsocialistes d'Europa. Prevalença del tabaquisme Segons les estimacions de l'OMS, al món hi ha al voltant 1.100 milions de persones fumadores, aproximadament un terç de la població mundial major de 15 anys, dels quals 800 milions (72%) pertanyen a països en vies de desenvolupament. Només a la Xina hi ha al voltant de 300 milions de fumadors (90% d'hòmens i 10% de dones), quasi el mateix nombre que en la suma dels països desenvolupats. Per sexes, globalment, la majoria dels fumadors són hòmens (700 milions, el 64%), però el percentatge de dones fumadores varia molt segons s'observe en els països en vies de desenvolupament o en els països desenvolupats: en els primers les dones representen a penes entre l'1 i el 8% de la gent fumadora, mentre que en els països desenvolupats al voltant d'un terç de la gent fumadora regular són dones. Sobre la població mundial total s'estima que el 47% dels hòmens i el 12% de les dones fumen. Per àrees econòmiques, en els països desenvolupats n'hi ha un 42% d'hòmens i un 24% de dones, mentre que en els països en vies de desenvolupament les dades disponibles mostren que fumen el 48% dels hòmens i el 7% de les dones. La prevalença d'hòmens fumadors varia de forma substancial si s'estudia segons la divisió regional de l'OMS, des de menys del 30% de la Regió Africana fins al 60% de la Regió del Pacífic Oest. En aquesta última regió l'altíssima prevalença es deu al gran percentatge d'hòmens fumadors a la Xina (61%), el país més poblat de la regió. Entre els països desenvolupats els patrons de prevalença d'hòmens fumadors tampoc no són uniformes: en els països amb economies de mercat establides la prevalença és del 37%, en comparació amb un 60% en els països exsocialistes del centre i de l'est d'Europa. Com ja s'ha dit abans, la prevalença del tabaquisme entre les dones mostra xifres molt dispars depenent de les àrees econòmiques, però també varia segons regions geogràfiques: el consum de tabac entre dones és 8 major en els països exsocialistes del centre i est d'Europa (28%), en els països amb economies de mercat establides (23%), i en els països llatinoamericans i del Carib (21%). En la majoria de la resta dels països menys del 15% de les dones fuma. Per regions, la mitjana de cigarrets consumits per dia va des d'un mínim de 10 en la Regió Africana a un màxim de 18 en la Regió de les Amèriques i en la Regió Europea. No obstant això, els països en vies de desenvolupament no poden conformar-se amb la dada, en principi positiva, que els seus fumadors fumen molts menys cigarrets per dia que en els països desenvolupats. En molts països en vies de desenvolupament el consum de tabac només s'hi ha estés en anys recents i, ja que la tolerància a la nicotina augmenta a poc a poc, els fumadors necessitaran incrementar el seu consum de tabac amb el transcurs del temps. A aquest factor temporal convé afegir que, si no s'estableixen mesures de control efectives que reduïsquen la demanda de tabac, quan el resultat del desenvolupament econòmic augmenten els ingressos disponibles en aquests països, la tendència a incrementar el consum diari de tabac es veurà accelerada. Evolució en el temps Davant la dificultat de disposar de dades fiables sobre la prevalença de l'hàbit tabàquic i la quantitat de cigarrets consumits per part dels fumadors, els estudis estadístics sobre tabaquisme i consum mundial de tabac usen el concepte de consum de cigarrets per adult major de 15 anys, taxa en la qual no es té en compte el nombre de fumadors ni la quantitat de tabac fumat per cada un d'ells, sinó una sèrie de magnituds molt més accessibles i comparables per a la major part de països. La taxa es calcula segons la fórmula següent: Consum de cigarrets per adult major de 15 anys = (Producció + Importació - Exportació) / Població major de 15 anys. Els cigarrets són una font important d'ingressos per a les companyies fabricants de tabac i, així mateix, en nombrosos països les vendes de cigarrets manufacturats estan subjectes a impostos. Així, fabricants de tabac i governs estan interessats a controlar minuciosament la producció, la venda, la importació i l'exportació de cigarrets manufacturats, cosa que fa fàcil i fiable l'obtenció d'aquesta vS 40 ÍNDICE Tabaquisme dada. Respecte a l'altra magnitud usada en el càlcul de la taxa, la població major de quinze anys, pot considerar-se com una dada obtenible i fiable per a quasi tots els països. volupats i en vies de desenvolupament, la mitjana de cigarrets consumits en els països desenvolupats (2.590 en 1990-1992) continua substancialment més alta que la dels països en vies de desenvolupament (1.410 en 1990-1992). re po rtatg e dels noranta són, per aquest ordre: Polònia, Grècia, Hongria, el Japó i la República de Corea. En tots aquests països el consum en aqueixes dates era superior a 3.000 cigarrets, que arriba a 3.500 en el cas de Polònia i Grècia. La taxa de consum de cigarrets per adult major Si s'observa l'evolució de la taxa durant aquest de 15 anys és un important indicador del conMortalitat associada Després de diverses dècades d'investigació episegle, en els països desenvolupats la mitjana en sum total de tabac i subministra una bona indidemiològica, fumar cigarrets s'ha identificat el consum augmentà de forma continuada des cació global de quant se'n consumeix en un com la principal causa de mortalitat prevenible d'aproximadament 600 cigarrets per càpita en moment determinat, i per inferència del volum en els països desenvolupats. Les estimacions de 1920 a més de 3.000 cigarrets per any a meitat relatiu de la futura càrrega de malaltia i mort l'OMS per a l'any 1995, eleven les morts prodels anys setanta. Des d'aleshores la taxa ha disque causarà el tabac. No obstant això, ja que duïdes per tabac en tot aquesta taxa de consum el món a 3 milions, de cigarrets per càpita El tabaquisme en el món aproximadament un es basa exclusivament Font: OMS 6% de totes les morts en dades de producció i ¨Percentatge de fumadors segons sexe i regions de l’OMS ¢ ª produïdes en aquell venda té la limitació de any. no subministrar inforPaïsos en vies de desenvolupament 48% 7% mació sobre quines perPaïsos desenvolupats 42% 24% Les dades de mitjan sones fumen cigarrets Total mundial 47% 12% anys vuitanta confirmen en un moment determique, entre els fumadors nat, i per tant no pot 46% ¢ 26%ª de 35 a 69 anys, la taxa oferir dades sobre el de mortalitat és tres comportament dels fu35% ¢ Regió Africana vegades superior a la madors o de subgrups 22%ª Regió del Mediterrani Est dels no fumadors. de població respecte al 35% ¢ 60% ¢ Regió del sud-est asiàtic Aquest augment del risc tabaquisme. 4%ª 8%ª de mortalitat entre els Regió de les Amèriques 44% ¢ 29%¢ fumadors és substanEn els últims 20 anys, Regió Europea 4%ª 4%ª cialment més alt que en el consum de cigarrets Regió del Pacífic Oest estimacions anteriors i per adult ha mostrat un suggereix que com a comportament desigual mínim el 50% dels segons regions: ha confumadors regulars que tinuat quasi igual en la començaren a fumar en Regió Europea; dismi¨Estimacions del nombre de morts degudes al tabac en 1995 l'adolescència poden nuït en la Regió de les arribar a morir a causa Amèriques i ha pujat en Hòmens Dones Total del tabac. la resta de regions, amb Països desenvolupats 1.440.000 475.000 1.915.000 major rapidesa en la Com ja s'ha dit, el conRegió del Pacífic Oest. Economies de mercat establides 840.000 375.000 1.215.000 sum mitjà de cigarrets Països exsocialistes de l’Europa Central i de l’Est 600.000 100.000 700.000 en els països desenvoluPer àrees econòmiques, pats augmentà de forma en els països desenvoluPaïsos en vies de desenvolupament 1.095.000 115.000 1.210.000 constant des dels anys pats el consum de cigaXina 400.000 40.000 440.000 vint fins arribar a un rrets ha disminuït des de màxim a mitjan dels principis del vuitanta, Resta d’Àsia i Nord d’Àfrica 500.000 40.000 540.000 anys setanta. Simètriperò globalment aquesta Àfrica subsahariana 90.000 5.000 95.000 cament a aquest augdisminució s'ha vist ment, la mortalitat per compensada per un Llatinoamèrica i Carib 105.000 30.000 135.000 causes relacionades increment similar (1,4% amb el tabac s'increanual) en els països TOTAL MUNDIAL 2.535.000 590.000 3.125.000 mentava, amb un menys desenvolupats. "retard" de 30 a 40 Com a resultat, el conanys, aproximadament, sum global de cigarrets des del començament de l'hàbit fins a la mort minuït aproximadament un 16%. L'increment ha continuat estable, aproximadament, en 1.650 produïda per aquest. Cap a l'any 1955 el tabaque s'ha produït en el consum de cigarrets en els cigarrets per adult i any des de 1980-82 a 1990quisme causava al voltant de 500.000 morts per països en vies de desenvolupament entre 1970 i 92. Però l'aparent estabilitat en el consum global any en els països desenvolupats, la majoria entre 1980 és un reflex fidel de l'increment que es de cigarrets per adult i any és el resultat de la hòmens. Des d'aleshores les morts atribuïbles en donà en els països desenvolupats a partir dels compensació entre la disminució del consum en aquests països al tabac han augmentat espectacuanys vint. D'aquesta manera, la diferència entre els països desenvolupats i l'augment en els països larment, i, a mitjan anys noranta com a mínim països desenvolupats i països en vies de desenen vies de desenvolupament. L'increment en el dos milions de persones (quasi un milió i mig volupament s'està acurtant i, si continua aquesconsum ha estat més ràpid a la Xina, la nació d'hòmens i mig milió de dones) morien anualta tendència, el consum per adult en països en més poblada del món, on s'estima que el consum ment a causa del tabac). vies de desenvolupament sobrepassarà el dels de cigarrets per adult i any s'ha incrementat en països desenvolupats poc després del tombant un 260% en el període 1970-1992. Vist en terSense cap dubte, el nombre de morts causades de segle. mes absoluts, que el consum global de cigarrets pel tabac en els països en vies de desenvolupaper adult haja continuat estable durant les dècament creixerà en els pròxims anys substancialPer països, s'ha produït un canvi espectacular en des dels setanta i els vuitanta significa que el ment a causa de l'increment massiu del consum el grup de països amb major consum: a principi nombre absolut de cigarrets consumits en el món de cigarrets que s'està produint en aquestos païdels setanta el consum més alt tenia lloc al ha seguint pujant durant els últims trenta anys, ja sos durant les últimes dècades. Així, s'espera Canadà, Suïssa, EE UU, Austràlia i el Regne que des dels anys setanta la població mundial que en termes absoluts, el major increment en la Unit. En 1970-72 el consum en tots aquests païglobal ha continuat augmentant. mortalitat i morbilitat produïdes pel tabac es sos era aproximadament de 3.000 cigarrets per produïsca en l'Índia i la Xina, països on el conadult, però des d'aleshores ha anat caent. Els A pesar de les tendències oposades en l'evolució sum de tabac ha crescut més espectacularment. països amb major consum de tabac a principi d'aquesta taxa que es donen en els països desen- vS 40 9 ÍNDICE reportatgeTabaquisme Només a la Xina, on hi ha prop de 300 milions que disminueix en l'oest de la regió. països desenvolupats, al nostre país el percentatde fumadors amb un consum de cigarrets per ge més alt de fumadors hòmens es dóna en el càpita de 1.900, probablement al voltant de 50 Dins de la Regió Europea, en els antics països grup d'edat que va de 25 a 44 anys (64%), i dismilions de xinesos que ara tenen menys de 20 socialistes les conseqüències de l'ús del tabac minueix a partir d'aqueixa edat perquè augmenanys moriran per causa del tabac. Les estimasón, particularment, devastadores. Mentre que, ta el nombre d'exfumadors. Contràriament, cions globals de l'OMS assenyalen que quan els amb les taxes de mortalitat de 1990, en l'àmbit entre les dones els percentatges més alts apareijóvens fumadors de hui en dia arriben a l'edat de la Unió Europea 1 de cada 10 hòmens que xen en les edats més primerenques, entre els 16 i adulta o anciana (cap a la dècada dels vint o arriben a l'edat de 35 anys moriran a causa del 24 anys (49%) i entre 25 i 44 anys (33%). primers trenta del segle pròxim) el tabaquisme tabac abans de complir 70 anys, en la part est L'hàbit tabàquic és moltíssim menys comú entre causarà al voltant de 10 milions de morts de la regió la proporció augmenta a 1 de cada dones de més de 45 anys, amb només un 5,2% anuals en tot el món, 7 milions de les quals 5. Com a imatge gràfica de l'abast de la gravede dones entre 45 i 64 anys fumadores (enfront seran en països en vies de desenvolupament, si tat de les conseqüències de l'extensió de l'epidèd'un 53,7% de fumadores hòmens del mateix no és que un gran nomgrup d'edat), sense que bre de fumadors actuals aquesta prevalença tan Evolució de la prevalença del consum de tabac a Espanya dels països en vies de baixa responga a un Font: Enquesta Nacional de Salut. Anys: 1987, 1993 i 1995 desenvolupament deigran nombre d'exfuma70% Hòmens Dones Total xen de fumar en els dores en edats avança68% 66% pròxims anys, o que els des. Aquest menor conperills del consum del sum de tabac entre les tabac en aquestos païdones nascudes abans 55% sos siguen menors que de 1940 s'observa de 50% els que s'observen en els manera més accentuada 49% 48% 48% 47% països industrialitzats. en el medi rural que en La principal incertesa l'urbà, segons un estudi 38% sobre aquestes predicpatrocinat pel Ministeri 37% 36% cions no és, si ens de Sanitat i Consum de 30% 30% basem en les tendències l'any 1989. Com ja 27% 26% actuals, si aquestes s'as'ha comentat, i a di25% 23% compliran, sinó, exactaferència d'altres països ment, quan la mortalidesenvolupats (Gran tat anual atribuïble al Bretanya o Dinamarca) tabac arribarà als 10 la incorporació massiva milions. Donades les de la dona al consum actuals tendències, de tabac és un fenomen només a través d'acrecent al nostre país i cions globals i naciocompartit amb altres ENS-1987 ENS-1993 ENS-1995 ENS-1987 ENS-1993 ENS-1995 nals concertades per a països del sud d'Eureforçar les mesures de ropa. Fumadors No fumadors Exfumadors control del tabac es pot prevenir aquesta ameLes dades de l'Enquesta naça per a la salut de Salut de la Comumia de tabaquisme, basta citar que les projecpública. nitat Valenciana de 1991 assenyalen com a cions elaborades per a aquests països recullen característica més destacable la tendència creiRegió Europea que en l'any 2020 la seua població masculina xent en la prevalença del tabaquisme, sobretot Dins de la Regió Europea els patrons de tabatindrà el risc de mort més alt en el món entre en els grups d'edat més jóvens i en les dones, i quisme i els seus efectes sanitaris associats prehòmens adults, fins i tot més alt que el de l'Àfrieleven la prevalença de l'hàbit tabàquic en la senten uns perfils molt diversos i canviants. La ca subsahariana. nostra comunitat a un 49% de la població prevalença del tabaquisme entre adults varia des major de 16 anys, amb una gran diferència per de més d'un 40% a la Federació Russa, fins a Segons les successives Enquestes Nacionals de sexes: 64% d'hòmens i 35% de dones. Tots els prop d'un 25% o menys a Bèlgica, Croàcia, Salut d'Espanya, la prevalença del tabaquisme a comentaris que s'han efectuat respecte a l'oriFinlàndia, San Marino i Suècia. Si aquesta preEspanya ha disminuït des d'un 40% en 1978 gen d'aquesta diferència de prevalença per sexes valença s'estudia per sexes, hi ha una diferència fins a un 37% en 1995. No obstant s'ha de tenir en el cas d'Espanya són vàlids també per a la considerable segons les zones geogràfiques: la en compte que en aquest mateix període mentre Comunitat Valenciana. Només un 3,4% de prevalença entre hòmens és particularment alta que el percentatge d'hòmens fumadors dismidones majors de 65 anys són fumadores, davant (≥50%) en alguns països exsocialistes, mentre nuïa des d'un 65% fins a un 47%, la prevalença d'un 42,3% d'hòmens. No obstant això, en les que abaixa considerablement (≤30%) en els païentre dones augmentava des d'un 17% a un edats més jóvens les diferències entre els percensos nòrdics. Les taxes més altes de tabaquisme 27%. El consum per càpita de cigarrets a tatges de fumadors i fumadores són mínimes: en entre dones es donen a Dinamarca i Hongria Espanya ha augmentat des dels anys setanta, i el grup d'edat de 16 a 24 anys fumen un 68,5% (37%), mentre que una altra sèrie de països passa a ser de 2.190 en aquests anys a 2.670 en d'hòmens i un 65,5% de dones. com Albània, tenen una prevalença de tabaquisels anys noranta. me entre dones inferior al 10%. En altres països L'OMS, en diversos estudis publicats, estima desenvolupats, particularment el sud d'Europa, L'explotació de les Enquestes Nacionals de Salut que en 1995 van morir a Espanya 46.000 l'hàbit de fumar només s'ha fet comú entre les dels anys 1993 i 1995 no permet l'anàlisi per hòmes a causa del tabac, davant de 7.200 en dones molt més recentment, i només està realgrups d'edat i sexe de manera simultània, per 1955. En aquest mateix període de temps la ment estés entre les dones jóvens. Per exemple, això és necessari utilitzar les dades correspotaxa de mortalitat per càncer de pulmó entre els en el nostre país, en l'any 1994 la prevalença nents a 1987 que assenyalen que a Espanya, la hòmens s'ha multiplicat per set, mentre que s'ha del tabaquisme entre les dones majors de 65 proporció de fumadors entre la població major mantingut estable entre les dones. Aquests anys era tan sols d'un 2%, i d'un 5% entre les de 16 anys és d'un 38%, amb una gran diferènmateixos estudis estimen que el tabac deu haver dones de 46 a 65 anys. No obstant això, un cia entre hòmens i dones (55% i 23%, respectiproduït a Espanya la mort d'1.250.000 hòmens 45% de les dones entre 16 i 24 anys eren fumavament). en els últims cinquanta anys, amb quasi dores. 700.000 de les morts ocorregudes abans dels 70 Per edats, encara que els hòmens fumen més que anys. Evolutivament, el percentatge de fumadors les dones en tots els grups d'edat, les diferències pareix que s'incrementa en els països de es redueixen molt per a les edats més jóvens. De l'Europa Central i part est de la regió, mentre manera similar a la distribució que presenten els Viure en Salut 10 vS 40 ÍNDICE info rm e tèc nic Tabaquisme Patología relacionada con el tabaquismo FRANCISCO CARRIÓN, MARTA MAYA, BENJAMÍN BROTONS, JULIO MARÍN. Tras varias décadas de estudios epidemiológicos las nocivas consecuencias para la salud del consumo de tabaco están bien establecidas: el tabaco es responsable directo de un 7% del total de muertes en el mundo. Sin embargo, los fumadores activos sólo representan una faceta del problema, la exposición involuntaria al humo tambien puede provocar importantes efectos adversos para la salud. Grabado holandés del S. XVII, en el que se muestran las consecuencias del consumo de tabaco. os navegantes que acompañaron a Cristóbal Colón en el descubrimiento de América fueron los primeros europeos que vieron a seres humanos fumando tabaco, e introdujeron en Europa las primeras hojas y semillas de tabaco junto a otras especies vegetales1. La utilización por escasas minorías en aquella época evitó que su utilización generara importantes problemas de salud pública, pero a lo largo del siglo XX su uso se ha diseminado por todo el planeta, hasta llegar a ser parte de la vida de mucha gente, de manera que el consumo per cápita de tabaco en EE.UU. aumentó desde los 54 cigarrillos al año en 1990, hasta generar un pico de 4.345 cigarrillos al año en 1963, y el perfil ha sido similar en otros países desarrollados como España2. L Las consecuencias del tabaquismo personal, aunque bien reconocidas, sólo son una parte del problema, ya que la exposición involuntaria al humo del tabaco también puede provocar importantes efectos adversos para la salud, sobre todo en el caso de los niños. Tabaquismo activo Las 4.000 sustancias tóxicas presentes en el humo del tabaco pasan una triple factura al fumador, a su entorno familiar, y al ecosistema, desde una perspectiva ecológica. Fumar cigarrillos se asocia con un incremento global de la morbilidad y mortalidad, de forma que el número de muertes anuales debidas al tabaquismo en los países desarrollados es, como mínimo, de dos millones, y entre los años 1950-2000 el tabaco será responsable de 60 millones de muertes en estas naciones, con un incremento del riesgo proporcional al número de cigarrillos diarios consumidos y a la duración del hábito3. Sólo Granjel LS. La medicina española renacentista. Salamanca, Universidad de Salamanca, 1980. 1 US Department of Agriculture. Tobacco situation and outlook report, publication TS-199. Washington DC, US Department of Agriculture Economic Research Service, June 1987. 2 Components del tabac Tots els efectes atribuïbles al consum de tabac procedeixen dels seus components i les peculiaritats de les respostes de cada organisme. El coneixement detallat dels principals compostos del tabac i els seus mecanismes d'actuació permeten una millor comprensió dels processos produïts i la possible intervenció sobre aquests. Els components més coneguts i de major poder de toxicitat són els que s'enumeren a continuació: vS 40 • • • • • • • • • Nicotina Monòxid de carboni.(CO) Òxid nitrós (N20). Àcid cianhídric. Acroleïnes. Fenols. Àcid fòrmic. Formaldehid. Quitrans. La nicotina És el component actiu més important; es troba en la planta del tabac com a sal d'àcids orgànics. Va ser aïllada el 1828 per Posselt i Reismann. Els primers estudis farmacològics s'iniciaren el 1843, posteriorment Langley i Dickinson els de- 3 Peto R, López AD, Boreham J, Thun M, Health C Jr. Mortality from smoking in developed countries, 1950-2000. Oxford, Oxford University Press, 1994. senvoluparen davant dels efectes que observaren sobre els ganglis autònoms. És un dels pocs alcaloides naturals no oxigenats, incolor, oleaginós, volàtil i intensament alcalí. Proporciona l'olor caracterítica al tabac i a pesar de ser incolor, en contacte amb l'aire adquireix un color marró. La nicotina, a més de ser el component del tabac responsable de l'addicció és un alcaloide altament tòxic. Realment perillosa en estat pur, s'estima que la nicotina, entre 40 a 60 mg, pot produir la mort per via intravenosa en l'home entre els 5 i 30 minuts següents a l'administració. L'estimulació brusca que es genera en les glàndules suprarenals després de l'administració d'1 a 4 mg de nicotina provoca sensació urent en la boca, picor de faringe, sialorrea, sensació de calor, excitació, maldecap, sensació vertiginosa i confusió mental. La nicotina, després de la combustió, no pateix alteració molecular, és absorbida per les mucoses que entren en contacte amb el fum com ara l'orofaríngia, laríngia i traquiobronquial en un 90% de la seua concentració. Si el fum no s'engul i només està en la mucosa bucal, l'absorció és al voltant del 10%. Després de l'absorció, des de les mucoses passa per via sanguínia a tot l'organisme i arriba al cervell als 7 o 10 segons de la inhalació. La nicotina es metabolitza en el fetge i s'elimina pel renyó en proporció directa a la seua concentració en sang i a l'acidesa en orina. ¨ 11 ÍNDICE informe tècnicTabaquisme en España el tabaco causa cada año más de 40.000 muertes evitables, el 13% del total de las que se producen, por enfermedades coronarias (10.821 muertes), cáncer de pulmón (8.337 muertes), enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC) (7.473 muertes) y accidente cerebrovascular agudo (6.636 muertes)4. Tabaquismo y cáncer. El tabaquismo ocasiona en Europa 217.000 muertes por cáncer cada año (191.000 en varones y 26.000 en mujeres), en particular por cáncer de pulmón5. El tabaco es responsable directo del 85% de los casos de cáncer de pulmón, y en los hombres fumadores el riesgo de padecerlo es 5-20 veces superior que en los no fumadores, aunque por fortuna existe una reducción de riesgo después de cinco años de abstinencia, que llega a equipararse al de un no fumador después de 15-20 años de abandonar el hábito. En la actualidad se han descrito 43 sustancias con capacidad carcinogenética en el humo del cigarrillo, que pueden producen alteraciones en los oncogenes o en los genes supresores tumorales, y ser causa de cáncer de pulmón, cavidad oral, laringe, vejiga y pelvis renal. Esto se debe a que los carcinógenos del humo de los cigarrillos, además de ser inhalados, se disuelven en la saliva, llegan al intestino y pasan a través del hígado a la circulación sistémica. En este sentido, se han encontrado 3 tipos de genes alterados en el cáncer de pulmón: ras, Rb y p53; ras es un oncogen, y Rb y p53 son genes supresores. El cáncer de células pequeñas se asocia a un 30% de mutaciones del oncogen ras, y las mutaciones de los genes supresores Rb y p53 aparecen en todos los casos6-7. Tabaquismo y EPOC. El tabaquismo es el factor de riesgo aislado más importante para la EPOC, que produce un aumento de síntomas respiratorios y mortalidad anticipada. En Europa se producen 93.000 muertes cada año por esta enfermedad. En este sentido, en el pulmón de los fumadores se ha encontrado diversos cambios González Enriquez J, Rodríguez Artalejo F, Martín Moreno J, Banegas Banegas JR, Villar Alvarez F. Muertes atribuibles al consumo de tabaco en españa. Med Clin (Barc) 1989; 92: 15-18. estructurales, como destrucción de los alveolos peribronquiales y pérdida del lecho vascular periférico, sobre todo en arterias de menos de 300 µm de diámetro, probablemente porque el tabaco produce cambios inflamatorios, con acúmulo de neutrófilos y macrófagos en las vías aéreas, que liberan proteasas y radicales libres; además cada aspiración del cigarrillo contiene 1.017 moléculas oxidantes, de las que 1.014 son radicales libres de oxígeno, que contribuyen a inactivar a las antiproteasas5. El 15% de los fumadores padecerá esta enfermedad, que supone el 35% de las consultas neumológicas y un gasto anual de 160.000 millones de pesetas. Sin embargo, la eliminación del tabaquismo es la medida terapeútica más importante, porque logra que la caida anual del FEV1 se aproxime a la de los no fumadores, aunque a menudo resulta difícil de conseguir8. Tabaquismo y enfermedad cardiovascular. El 34% de los fallecimientos de causa cardiovascular que acontecen en hombres de 35-69 años y el 11% entre las mujeres son atribuibles al tabaquismo, lo que representa un problema de importante magnitud, porque las enfermedades cardiovasculares producen más del 40% de todos los decesos que suceden en los países desarrollados. De hecho, los fumadores presentan un 70% más de mortalidad por enfermedades coronarias que los no fumadores, de manera que el riesgo aumenta proporcionalmente a la intensidad del consumo de tabaco9. Además, el tabaquismo es un importante agente causal de accidentes cerebrovasculares agudos, enfermedad arterial periférica y ulcus péptico, así como responsable de cambios estéticos en las personas, como mal aliento, mal olor, tinción dental y un aumento de las arrugas faciales10-11. Como consecuencia de todo ello, en los países de la región europea de la OMS el tabaco es el causante de alrededor de 800.000 muertes cada año, y si no cambian los actuales hábitos de fumar, es posible que en el año 2025 casi 2.000.000 de europeos mueran a causa del tabaco12. Tabaquismo pasivo El tabaquismo pasivo representa la exposición de los no fumadores a los productos de la combustión del tabaco en espacios cerrados, lo cual supone la inhalación de una cantidad de humo que llega a ser la tercera causa evitable de muerte en países desarrollados, después del tabaquismo activo y el alcoholismo13. El humo de los cigarrillos es inhalado en un 25% por el fumador en la corriente principal, mientras que el 75% restante, procedente de la combustión pasiva entre las caladas, también pasa a la atmósfera en la corriente secundaria o lateral. Ambas han mostrado la presencia de productos perjudiciales para la salud, como CO, nicotina y diversos compuestos con capacidad carcinogenética, pero la concentración de determinadas sustancias tóxicas es muy superior en la corriente secundaria, que es la que perjudica al fumador pasivo14. Tabaquismo pasivo y embarazo. Las enfermedades causadas por el tabaquismo pasivo en la infancia pueden ser consecuencia de la exposición antes o después del nacimiento, pero resulta difícil evaluar la trascendencia de cada tipo de exposición, porque la mayoría de mujeres que fuman durante el embarazo lo siguen haciendo en los años siguientes. En cualquier caso no deja de ser sorprendente el elevado porcentaje de mujeres embarazadas que fuman, un tercio en EE.UU. a principios de la década pasada, y el 20% de las gestantes suecas. En un estudio publicado recientemente en España, la prevalencia de tabaquismo al comienzo del embarazo era del 58%, y sólo una tercera parte de las mujeres abandonaba el consumo de tabaco durante la gestación15. En un trabajo de J.S. Jordanov16, la concentración del principal metabolito de la nicotina (cotinina) en el líquido amniótico era ocho veces más elevada en gestantes fumadoras que en las no fumadoras, y dos veces y media superior en las fumadoras pasivas que en las gestantes que no 4 Russell MAH, Wilson C, Taylor C, Baker CD. Effect of general practitioners advice against smoking. Br Med J 1979; 2:231-235. 8 Pardell H, Saltó E, Salleras Ll. Manual de diagnóstico y tratamiento del tabaquismo. Madrid, Panamericana, 1996;45-71. 9 Sobradillo Peña V, Barrenechea Benguria JI. Patología relacionada con el tabaco. En: Jiménez Ruiz CA, ed. Aproximación al tabaquismo en España. Un estudio multifactorial. Barcelona, Pharmacia & Upjohn, SA, 1997: 67-80. 5 Mitsudomi T, Viallet J, Mulshine JL, Linnoda RI, Minna JID, Gazdar AF. Mutations of ras genes distinguish a subset of non-small cell lung cancer cell lines from small-cell lung cancer cell lines. Oncogene 1991; 6; 1353-1362. 6 Slebos RJ, Kibbelaar RE, Dalesio O. K-ras oncogene activation as a prognostic marker in adenocarcinoma of the lung. N Engl J Med 1990; 323: 561-565. 7 Sherman ChB. Health effects of cigarette smoking. Clin Chest Med 1991; 12: 643-658. 10 Ribera M, Ferrándiz C. Las arrugas del fumador. Med Clin (Barc) 1994; 102: 333-334. 11 Informe de la I Conferencia Europea sobre Política del tabaco. Se puede lograr. Una Europa libre de tabaco. Madrid, M. de Sanidad y Consumo, 1990. 12 ¨ Com més acidesa el procés d'eliminació de la nicotina és més ràpid. La cotinina és una substància que es produeix en metabolitzar-se la nicotina i la seua determinació en orina permet conéixer la quantitat de nicotina en sang. seguir amb un mecanisme de succió, entre altres. La nicotina actua de manera conjunta sobre el sistema simpàtic i el sistema parasimpàtic. Estimula el sistema nerviós vegetatiu produint la constricció generalitzada dels vasos, l'augment de la contracció del cor, l'estímul de la respiració, entre molts altres efectes. El temps d'actuació en l'organisme és d'una hora per cigarret. Per tant, la necessitat d'encendre cigarrets en un temps menor està associada a altres factors, com ho és l'hàbit de tenir alguna cosa entre les mans, Cal tenir en compte: • Una orina àcida facilita l'eliminació de nicotina per l'organisme. • L'estrés augmenta l'acidesa d'orina i, per tant, és un factor més que acurta el temps d'apetència entre cigarrets. • L'absorció de nicotina quan s'engul el fum és del 90%, si no, és del 10%. • La supressió brusca en el consum de tabac pot produir síndromes d'abstinència a causa de La legislació espanyola, seguint directrius europees, regula els continguts de nicotina i per met un màxim d'1,3 mg de nicotina per cigarret. 13 Hernández Hernández JR, Terciado Valls J. Tabaquismo pasivo. Rev Clin Esp 1994; 194: 492-497. 14 Carrión Valero F, Jiménez Ruiz CA. El tabaquismo pasivo en la infancia. Arch Bronconeumol (en prensa). 15 Ruiz Pardo MJ, Nerín I. Tabaco y embarazo. Prev Tabaquismo SEPAR 1996; 5:10-13. Jordanov JS. Cotinine concentrations in amniotic fluid and urine of smoking, passive smoking and non-smoking pregnant women at terms and in the urine of their neonate on 1st day of life. Eur J Pediatr 1990; 149: 734-737. 16 l'acumulació de nicotina en centres hipotalàmics i diencefàlics. • Si s'abandona l'hàbit al tabac, la nicotina desapareix de l'orina als 3 o 4 dies. Quitrans 12 El quitrà és una substància untuosa, de color fosc, olor forta i sabor amarg, molt nociu per a la salut i un dels principals components sòlids del cigarret. El caràcter nociu es deu al seu contingut en substàncies carcinògenes, substàncies cocarcinògenes i substàncies irritants. El quitrà es deu fonamentalment al paper del cigarret i, en menor mesura, a la combustió del tabac tenint en compte que la quantitat que conté està en funció de la maduració de la fulla del tabac. El nombre elevat de substàncies carcinogèniques i cocarcinogèniques predisposa a la transformació de cèl·lules normals en cèl·lules patològiques atacades fàcilment pels virus amb propietat cancerígena. Cal tenir en compte: • El component principal del tabac està format pels hidrocarburs aromàtics policíclics o quitrans. • Un fumador de 20 cigarrets diaris pot inhalar al voltant de 0,32 miriagrams de benzo-A-piré, considerada una quantitat elevada, amb capacitat per a afavorir un possible procés de transformació cel·lular. vS 40 ÍNDICE info rm e tèc nic Tabaquisme fuman activa ni pasivamente, y se ha comprobado que las concentraciones fetales de cotinina representan hasta el 90% de los valores maternos durante el embarazo. Al conjunto de alteraciones que ocurren en el feto de las gestantes fumadoras se le llama síndrome de tabaco fetal, e incluye diversas consecuencias: •Disminución del peso al nacer, de 150-300 g., de manera que el 21-39% de los recién nacidos de bajo peso pueden atribuirse al consumo de tabaco. En la patogenia de esta alteración se han implicado diversos mecanismos, como la reducción del flujo útero-placentario, provocada por el aumento de los niveles de catecolaminas y de las resistencias de los vasos de la placenta, debido a la capacidad de la nicotina de inhibir la síntesis de prostaciclinas. •Mutaciones del ADN en diferentes tipos celulares, por la transferencia maternal de los carcinógenos del humo del tabaco a los tejidos fetales. •Aumento en la frecuencia de abortos espontáneos, partos prematuros, placenta previa, hemorragias, rotura precoz de membranas, y finalmente de la mortalidad perinatal en el 28%. Desde una perspectiva más optimista es de destacar que si la mujer deja de fumar al quedar embarazada, el riesgo de desarrollar toda esta patología se reduce significativamente, de manera que si todas las mujeres dejaran de fumar durante el embarazo, el número de muertes fetales y de lactantes disminuiría en un 10%, lo que representaría evitar una pérdida anual de casi 5.000 fetos y niños recién nacidos en Inglaterra y Gales17. Tabaquismo pasivo e infancia. El tracto respiratorio de los niños, al ser estructural e inmunológicamente inmaduro, es vulnerable a cualquier agresión como la que provoca el humo del tabaco, que puede afectar a su crecimiento y función pulmonar futuras. Entre sus principales consecuencias, destacamos las siguientes: Tabaquismo pasivo y enfermedad respiratoria en la infancia. Los hijos de madres fumadoras muestran una mayor frecuencia de manifestacio- nes respiratorias como la tos o infecciones del tracto respiratorio inferior, y la edad de presentación del primer episodio respiratorio está relacionada con la cantidad de tabaco consumida por la madre. Una reciente revisión de D.P. Strachan y D.G. Cook18, que ha evaluado la relación entre tabaquismo de los padres y enfermedad aguda del tracto respiratorio inferior en niños preescolares (menores de 4 años), encuentra un riesgo aumentado entre los hijos de fumadores, con odds ratio 1,72 para el tabaquismo materno, mientras que en el caso de niños escolares, un estudio prospectivo de 4.800 niños19 encontró una asociación entre la frecuencia de síntomas neumológicos y el número de cigarrillos consumidos por los padres, con un riesgo relativo de presentar sibilantes de 1,6 cuando fumaban 20 cigarrillos al día. Tabaquismo pasivo y síndrome de muerte súbita del lactante. El síndrome de muerte súbita del lactante (SMSL) se define como la muerte repentina de un lactante, que permanece sin explicar por los datos clínicos o de necropsia, y representa la causa aislada de muerte más frecuente en el periodo postneonatal en los países desarrollados20. En estudios epidemiológicos se han identificado diversos factores de riesgo, pero el tabaquismo materno ha sido considerado como una de las causas evitables más importantes porque dobla el riesgo de SMSL. En este sentido, en una reciente revisión H.R. Anderson y D.G. Cook21 han obtenido un riesgo aumentado, con odds ratio 2,08 para el tabaquismo materno prenatal, y 1,94 para el tabaquismo materno postnatal. Tabaquismo pasivo en adultos. Los adultos no fumadores que están expuestos al humo del tabaco ambiental en sus casas o lugares de trabajo, inhalan una parte de este humo, que les produce molestias, enfermedades, y mortalidad anticipada en algunos casos. Sin embargo, la verdadera magnitud de este problema no es conocida por la opinión general ni por los profesionales sanitarios, que consumen tabaco en elevada proporción, incluso en lugares compartidos con no fumadores. Strachan DP, Cook DG. Parental smoking and lower respiratory illness in infancy and early childhood. Thorax 1997; 52: 905-914. 18 20 Royal College of Physicians. Smoking and the young. London, Royal College of Physicians, 1992. Els continguts en quitrans es poden dividir en baix, mitjà i alt, en funció dels continguts reals que tenen les diferents fulles de tabac existents en la naturalesa. Els baixos oscil·len entre 0 i 10 mg, els mitjans entre 11 i 28 mg i els alts, a partir dels 28 mg. La reducció dels continguts de quitrà en els cigarrets és un dels mètodes de lluita davant d'algunes de les complicacions del tabac. Des de 1988 aquests continguts de quitrà, igual que els de nicotina, estan regulats per la legislació espanyola. Des de l'1 de gener de 1993 el màxim de quitrà permés per cigarret és de 15 mg, que passa a ser de 12 mg a partir de l'1 de gener de 1998. vS 40 Por otro lado, desde una perspectiva puramente económica, J. Rovira Forns y M. Escribano Riego24 calcularon que una reducción del 10% del consumo de tabaco en España en el año 1981, habría evitado un total de 26.505,6 millones de pesetas en costes sociales (13.653,4 millones de pesetas en costes directos: asistencia, productos farmaceúticos, producción de tabaco y pérdidas materiales, y 12.852,3 millones de pesetas en costes indirectos, derivados de la pérdida de la capacidad de producción potencial por absentismo laboral o mortalidad anticipada). En definitiva, todo el esfuerzo que se emplee para ayudar a los fumadores a abandonar su hábito, y limitar la incorporación de jóvenes al consumo de tabaco debe ser estimulado, y los recursos que se empleen para ello serán de gran utilidad, incluso en términos económicos. Sólo así es posible reducir la magnitud de esta epidemia, y sus consecuencias futuras. Francisco Carrión Valero. Marta Maya Martínez. Benjamín Brotons Brotons*. Julio Marín Pardo. Servicio de Neumología. Hospital Clínico Universitario y *Hospital Arnau de Vilanova. Valencia. 22 Miller GH. The impact of passive smoking: cancer deaths among nonsmoking women. Cancer Detect Prev 1990; 14: 497-503. Janerich DT, Thompson D, Varela LR, Greenwald P, Chorost S, Tucci C, Zaman MB, Melamed MR, Kiely M, McKneally M. Lung cancer and exposure to tobacco smoke in the household. N Engl J Med 1990; 323: 632-636. 23 Somerville SM, Rona RJ, Chinn S. Passive Smoking and respiratory conditions in primary school children. J Epidemiol Community Health 1988; 42: 105-110. 19 17 En este sentido, un estudio de GH Miller22 sobre 906 mujeres no fumadoras fallecidas, las que habían estado expuestas al humo del tabaco en su trabajo por compartir su espacio con fumadores, presentó un 35,3% más muertes por cáncer que las no expuestas, mientras que Janerich et al23 estudiaron a 191 pacientes con cáncer de pulmón primario que nunca habían fumado, y el mismo número de personas sin cáncer de pulmón que tampoco habían fumado, y encontraron que el 17% de los casos de cáncer de pulmón en no fumadores puede ser atribuido a la exposición doméstica al humo del tabaco, durante la infancia y adolescencia. En el mismo sentido, se ha estimado que el aumento de riesgo de padecer un carcinoma de pulmón en un no fumador, por el hecho de estar casado/a con un fumador/a es del 25%. Gibson AA. Current epidemiology of SIDS. Clin Pathol 1992; 45: 7-10. Anderson HR, Cook DG. Passive smoking and sudden infant death syndrome: review of the epidemiological evidence. Thorax 1997; 52: 1003-1009. 21 Monòxid de carboni Gas incolor molt tòxic que es produeix en cremar el tabac i el paper que enrotlla el cigarret. El monòxid de carboni (CO) passa a la sang a través de l'alvèol pulmonar depenent de la seua concentració en l'aire inspirat i es combina amb l'hemoglobina responsable del transport de l'oxigen per l'organisme. El CO té una major afinitat que l'oxigen per l'hemoglobina, de tal manera que el desplaça i forma la carboxihemoglobina dificultant, per tant, el transport d'oxigen als teixits. En la sang d'una persona que no fuma pot trobar-se un 2% de carboxihemoglobina, mentre que en el fumador crònic pot oscil·lar entre el 8 i el 14%, considerant-se tòxic un nivell del 18%. 24 Rovira Forns J, Escribano Riego M. Estimación del impacto económico a largo plazo de una reducción del consumo de tabaco. Madrid, M. de Sanidad y Consumo, 1989. Els efectes del CO es deuen, fonamentalment, a l'asfíxia dels teixits per falta d'oxigen. Cal tenir en compte: • L'afinitat de l'hemoglobina pel monòxic de carboni és aproximadament 245 vegades més elevada que per l'oxigen. • La carboxihemoglobina provoca un augment del nombre d'hematies per compensar el dèficit d'oxigen. • Els nivells de carboxihemoglobina es troben elevats en els fumados passius producte de la inhalació en llocs tancats. sos després de la combustió del tabac amb capacitat irritant. A l'àcid cianhídric i als seus derivats se'ls atribueixen propietats que deprimeixen els mecanismes enzimàtics cel·lulars. A les anomenades genèricament substàncies irritants corresponen els fenols, l'àcid fòrmic, el formaldehid i les acroleïnes, amb acció directa sobre la motilitat dels cilis de les cèl·lules bronquials. El dany que provoca als cilis dificulta la depuració del sistema broncopulmonar de partícules i microorganismes, i afavoreix les infeccions i la creació de bronquitis crònica i emfisema pulmonar ■ Altres substàncies L'òxid nitrós i l'àcid cianhídric són gasos despre- Viure en Salut 13 ÍNDICE informeTabaquisme Prevenció i disminució del consum de tabac a la Comunitat Valenciana La Conselleria de Sanitat porta a terme el Programa de Prevenció i Disminució del Consum de Tabac, que integra accions educatives, legislatives i assistencials, la finalitat última de les quals és racionalitzar i coordinar les accions encaminades a controlar el problema del tabaquisme a la Comunitat Valenciana. l consum de tabac, fonamentalment en forma de cigarrets, es troba incorporat de forma generalitzada entre els hàbits de conducta de la nostra societat des dels anys trenta, coincidint amb l'expansió de la fabricació industrial del cigarret i la seua transformació en una indústria rendible. Paral·lelament a la generalització del consum de tabac comencen a aparéixer les primeres proves sobre el seu caràcter nociu. L'estudi epidemiològic de Doll i Hill en els anys cinquanta, en el qual s'evidencia la relació entre el consum de tabac i l'excés de mortalitat, marca el principi d'una extensa llista de nous informes en els quals s'ha relacionat el tabac com a factor de risc d'una gran quantitat de problemes de salut. El tabaquisme s'ha convertit en els països industrialitzats en el factor de risc al qual més morts se li poden atribuir per si mateix; i es tracta, a més a més, d'una mortalitat prematura. Açò junt a l'elevat cost sanitari i social, i unit al fet que és un factor de risc susceptible de prevenció ha convertit "la reducció de la prevalença de consum del tabac" en un dels objectius prioritaris de les polítiques de salut de qualsevol país del nostre entorn socioeconòmic. E L'Oficina Regional Europea de l'OMS ha inclòs la reducció de l'hàbit de fumar, i el no-consum de tabac entre els objectius de l'estratègia "Salut per a Tots". Ambdós objectius pretenen un mateix fi: promoure els estils de vida que poten- Deixar de fumar Deixar de fumar és el resultat d'un procés que sol començar amb una ampliació dels coneixements disponibles individualment sobre les conseqüències negatives de l'hàbit de fumar i com a conseqüència s'hi conformen noves actituds que poden acabar amb un canvi de conducta. Durant el temps que s'inverteix aquest procés s'estableix una 14 especial relació dialèctica entre el fumador i el seu hàbit, que li permet anar descomponent i aprofundint els mecanismes que més endavant possibilitaran la desautomatització de l'acció d'encendre un cigarret. les característiques d'aquesta relació depenen de la intensitat i la interacció resultants de diferents factors: interns (fisiològics i psicològics), com ara la dependència nicotínica, el tipus de personalitat, la por a la malaltia, la millora de la qualitat de vida i l'estalvi econòmic, i externs (sociològics, polítics, econòmics i comercials) com ara cien la salut i contrarestar els que la perjudiquen. La Conselleria de Sanitat participa de la preocupació dels països i regions desenvolupats per disminuir el nombre de fumadors i protegir la població no fumadora. Des de la publicació del Reial Decret 192/1988 s'han anat incrementant les activitats encaminades a disminuir el consum de tabac en tots els àmbits socials de l'Estat i de la Comunitat Valenciana (escola, centres de salut, centres hospitalaris, associacions, etc.). Des de 1988, la Conselleria de Sanitat canalitza aquestes actuacions a través del Programa per a la Disminució del Consum de Tabac, coordinat per la Unitat d'Educació per a la Salut de l'Àrea de Promoció de la Salut de la Direcció General de Salut Pública. Objectius Quatre objectius generals defineixen l'estratègia global del programa: •Disminuir la prevalença de consumidors de tabac. •Protegir la població no fumadora. •Disminuir el consum mitjà de substàncies tòxiques derivades de la combustió del tabac per persona i dia en fumadors que no puguen o no vulguen abandonar l'hàbit. •Cridar l'atenció de la població sobre el problema del tabaquisme amb la celebració del dia mundial sense tabac. l'accés a l'educació per a la salut, la protecció d'una legislació antitabac, el preu (impostos), etc. La persona que vol deixar de fumar s'enfronta a dos tipus de dificultats: la dependència comportamental i la dependència física. La dependència comportamental està determinada per les condicions socioculturals que han fet que el consum del tabac siga un hàbit adquirit i practicat per un alt percentatge de la població i, per tant, amb una arrelada acceptació social (cada vegada menor). A mesura que es van instaurant els patrons de consum en el fumador, aquest ha anat aprenent a associar el fet de fumar a diferents sensacions (relaxament, estimulació…) i situacions (relacions socials, parlar per telèfon…). D'aquesta manera es va personalitzant la dependència del tabac. La repetició constant dels moviments imprescindibles en el ritual d'encendre i fumar un cigarret fins automatitzar-lo, fan que amb el temps escape completament al control de la persona que fuma. Una part de la imatge que molts fumadors tenen vS 40 ÍNDICE informe Tabaquisme Actuacions estratègiques Totes les activitats del programa s'estructuren en quatre tipus d'actuacions que s'adequen segons a qui estiguen dirigides: xiquets i jóvens o adults. Tots aquests aspectes queden recollits en la legislació espanyola en els reials decrets 192/1998 i 510/1992, i complementats amb altres accions legislatives. Activitats informatives. Estan dirigides a augmen- Activitats d'atenció terapèutica. Estan encamina- tar els coneixements veraços sobre els efectes del tabac, la seua influència sobre la salut i reforçar els ja establits, afavorint la comprensió de la naturalesa i la magnitud del problema del tabaquisme. L'objectiu és, doncs, afavorir actituds positives cap al no-consum de tabac com a resultat del seu reconeixement com un factor que perjudica la salut, tant en la població que no és fumadora com en aquella que ja ho és, facilitant en alguns fumadors l'inici del procés de l'abandó del tabac. des a la realització d'activitats individuals o de grup per a l'abandó de l'hàbit tabàquic en la població fumadora. Activitats educatives. L'educació per a la salut pretén incidir sobre els comportaments relacionats amb la salut i engloba necessàriament objectius cognitius, afectius i psicomotors, tenint en compte característiques específiques com ara: edat, sexe, existència o no de problemes de salut, etc. En aquest sentit, s'aplica tant per a prevenir el consum de tabac, evitant més incorporacions, com per a promoure'n l'abandó o la disminució del consum. Activitats legislatives. Els objectius del programa en aquest àmbit són la difusió dels continguts de la legislació vigent i la valoració de la seua aplicació. Les mesures legislatives aporten el marc fonamental que permet a l'administració sanitària la protecció de la salut de la població, tant individual com col·lectiva. El comité d'experts del programa "Tabac o Salut" de l'OMS recomana que les accions legislatives mampreses pels diferents governs estiguen emmarcades en els objectius següents: •Regulació en la publicitat sobre el tabac, tendint a la prohibició total d'aquesta publicitat. •Impressió obligatòria de missatges informatius en els paquets de cigarrets i en els anuncis de tabac sobre el perill per a la salut del consum de tabac i dels valors mitjans d'emissió de nicotina, quitrà i monòxid de carboni. •Control de la venda de tabac a xiquets i adolescents. •Restriccions al consum en llocs públics i de treball. •Regulació de les quantitats màximes autoritzades de nicotina i quitrà per cigarret. A Espanya, des del 31 de desembre de 1992, la quantitat de quitrà i nicotina no ha de ser superior a 15 mg i 1,3 mg respectivament. Des del 31 de desembre de 1997 el contingut màxim de quitrà s’ha reduït a 12 mg. •Adopció d'una política tributària amb relació a la venda de tabac segons els objectius de promoció d'estils de vida saludables. d'ells mateixos està associada al consum de tabac, que ocupa un lloc important en la seua identitat. L'abandonament del consum de tabac necessita, per tant, una presa de consciència de l'automatisme de l'hàbit i una desconnexió de les circumstàncies en les quals es fuma i dels "plaers" a què eventualment s'associa. L'altre tipus de dificultats a què s'enfronta el futur exfumador és la dependència física, deguda als efectes farmacològics produïts per la nicotina. La nicotina té propietats psicoactives -dosis altes inicialment exci- vS 40 El nombre de fumadors dissonants, és a dir, d'aquells que no estan d'acord amb la seua condició de fumador, està augmentant progressivament en el nostre àmbit. Segons les dades de l'Enquesta de Salut de la Comunitat Valenciana de 1991, el 30,9% dels fumadors habituals han intentat deixar de fumar. El consell terapèutic primari (Atenció Terapèutica Mínima) es converteix en una eina potent per al suport als fumadors dissonants i com a generador de noves dissonàncies. Aquesta intervenció mínima es basa en la informació sistemàtica de la conveniència de l'abandó del tabac per part dels professionals sanitaris als usuaris. Àmbits d'actuació El programa estructura les seues activitats en quatre grans camps: l'educatiu, l'assistencial, el legislatiu i la població general. Àmbit educatiu. L'escola és l'àmbit d'actuació més idoni per a la responsabilització de la pròpia salut i l'aproximació a aquells estils de vida més sans en una població, l'escolar, amb gran capacitat d'aprenentatge i interiorització d'hàbits. La labor que es porta a terme en aquest camp s'integra en les actuacions del Programa d'Educació per a la Salut a l'Escola i està orientada sobretot als centres docents. Junt a l'edició de fullets informatius, cartells, concursos per a escolars, conferències, material de suport al personal docent, etc., disposa de dues Aules de Tabac, plantejades de forma itinerant. Només durant 1997 foren visitades per 19.648 escolars de l'últim cicle d'Educació General Bàsica en 61 municipis. Des de fa quatre anys els escolars participen de manera activa en el "Dia Mundial sense Tabac" a través d'un concurs escolar de dibuix convocat per la Conselleria de Sanitat. Àmbit assistencial. El sistema sanitari ha d'oferir una imatge coherent entre els missatges de salut que presenta i els comportaments del personal sanitari dins d'ell. Per tant, els centres sanitaris han de ser espais lliures de fum on els professionals sanitaris s'abstinguen de fumar. àmbit el programa el componen tots els professionals sanitaris, però especialment l'equip d'Atenció Primària. En aquesta àrea, la Conselleria de Sanitat centra els seus esforços a acostar el consell i la informació mèdica a la població fumadora a través dels centres d'Atenció Primària amb la incorporació de l'Atenció Terapèutica Mínima en la pràctica diària del col·lectiu mèdic i d'infermeria. En aquest apartat s'inclouen la difusió de la informació entre els professionals, així com la inclusió de programes de formació sobre el control de tabaquisme en els plans de formació continuada. Un dels objectius és conscienciar aquest col·lectiu del seu paper com a model a seguir pels pacients i aconseguir la seua intervenció activa en la distribució de material de suport a l'usuari en forma de guies per deixar de fumar. Àmbit legislatiu. El marc referencial de les activitats a realitzar en aquest terreny s'inicien en les actuacions legislatives que limiten la inducció al consum de tabac per la publicitat (directa i indirecta) i protegeixen el dret dels no fumadors a ambients lliures de fum. A Espanya, la mesura més important reguladora dels espais lliures de fum és el Reial Decret 192/88, i pel que fa a la publicitat del tabac i les seues limitacions, la Resolució de 10 de maig de 1988, de la Direcció General de Mitjans de Comunicació Social. La Generalitat Valenciana aplica tota la normativa estatal sobre zones restrictives per als fumadors, controls en els continguts màxims dels components del tabac, protecció dels col·lectius jóvens, etc. Aquesta adhesió quedà plasmada en la legislació autonòmica a través de l'Ordre de 20 de juny de 1988. Àmbit comunitari. Les actuacions del programa de disminució del consum de tabac en l'àmbit valencià pretenen sensibilitzar i despertar l'atenció dels ciutadans sobre els greus problemes de salut originats pel consum de tabac, generant un estat d'opinió i una imatge social en què la norma siga no fumar, i permetre que tant les accions educatives com legislatives que es duen a terme en altres àmbits troben un ambient social afavoridor de la seua màxima efectivitat. Les activitats adreçades a la població general inclouen també la celebració del "Dia Mundial sense Tabac" i la promoció de l'adhesió a l'abstenció del consum de tabac per part de les institucions i col·lectius més representatius de l'entramat social (mitjans de comunicació, organitzacions no governamentals, empreses, partits polítics…). Viure en Salut El col·lectiu encarregat de dur a terme en aquest ten, mantingudes bloquegen la transmissió nerviosa- i amb capacitat per generar tolerància. Aquesta característica du a la necessitat d'incrementar al doble o al triple la quantitat de cigarrets consumits en l'inici de l'hàbit, si bé el nivell de tolerància descendeix ràpidament amb la interrupció del consum. Per això, després del descens nocturn, l'efecte del primer cigarret del dia és major. Si es disminueix o s'interromp la dosi de nicotina, la qual depén no sols del nombre de cigarrets, sinó també del ritme i la intensitat de les pipades, i també del tipus de tabac, el fumador pot experimentar molèsties generalitzades durant els tres o quatre primers dies, que poden arribar fins i tot a interferir l'activitat normal. Els símptomes que se solen trobar en els processos d'abstinència de nicotina varien segons la persona. Poden aparéixer un o més dels símptomes següents: • desig intens de fumar • irritabilitat/ansietat • • • • • dificultat de concentració insomni o somnolència maldecap trastorns gastrointestinals augment de l'apetit Tots aquests símptomes van desapareixent amb la consolidació de l'abandonament de l'hàbit de fumar ■ Viure en Salut 15 ÍNDICE experiènciesTabaquisme Publicidad, tabaco y adolescencia: el inicio del fin EUGENIO DE LA CRUZ Existen una serie de factores complejos e interrelacionados que predisponen a los jóvenes a fumar: el alto nivel de aceptación social del hábito del tabaco, la exposición y vulnerabilidad a la publicidad, la imitación de los padres y de otros adultos, etc. Con esta premisa, el estudio que se presenta, becado por el IVESP, constata que la educación sanitaria es una herramienta eficaz para contrarrestar estos factores y, en consecuencia, frenar el inicio del consumo de tabaco en la adolescencia. o se necesita ser un especialista en la materia para comprender que la misión de la publicidad en el tabaco es la de seducirnos primero, conquistarnos después y luego dejar a la nicotina que selle el maridaje con la joven víctima por tiempo indefinido (For/ever), como dice cierto eslogan de una conocida marca de cigarrillos. N De la misma forma siendo un poco observador y repasando mentalmente los anuncios publicitarios de los últimos 6-7 años vemos que los personajes y las escenas de las vallas publicitarias y revistas han sufrido un sustancial cambio de dirección; marcas típicamente de adultos y “de hombres” en otros casos, han dejado este estilo que solo abarca un rango de la potencial población fumadora y al igual que otras se suman al carro de las “marcas de enganche”, por ejemplo: Ducados se anunciaba hace unos años con un caballo español y sendos domadores ratificando el españolismo, en la actualidad nos vende el “sabor latino” con disco incluido (DUCA-2) y escenas de parejas sexis y cada vez con menor edad; igual pasa con Camel, que sin abandonar la aventura (acordemonos del hombre guapo, atleta, solitario y explorador) en la actualidad hace actuar a su camellito (logotipo de la marca) en circunstancias donde el hábito de fumar se requiere con mas insistencia: en la mesilla de noche al lado del despertador, viendo la tele, esperando el autobús, en un coche tras una supuesta aventurilla juvenil, etcétera. Podríamos hablar de la ropa joven Winston o de otros innumerables artículos promocio- 16 nales (mecheros, gorras, camisetas, etc.) o del patrocinio de una gran cantidad de competiciones deportivas, las cuales subrayan cual es el objetivo actual de este cambio: iniciar al joven en el mundillo del tabaco. La publicidad del tabaco la vemos a todas horas, en muchas ocasiones la oímos y cada vez la tocamos más, incluso la llevamos puesta. También deberíamos hablar de las ventajas inmediatas del tabaco, o sea, de los premios por fumar: coches, maletas, viajes, cazadoras, botas, relojes, etcétera, muchas marcas sortean o regalan de forma inmediata estos productos al comprar su marca. No es serio y las autoridades –a quien corresponda– deberían tomar cartas en el asunto ya que no es razonable cambiar enfisemas por mochilas para escalar montañas, posiblemente no van a poder subirlas; ni otitis por walkman, sería muy molesto escuchar música en estas condiciones, ni cáncer de pulmón por coches, ya que para poder disfrutar de la vida se necesita sobre todo salud. Los adolescentes y preadolescentes por su especial situación en cuanto a composición de valores internos, búsqueda incesante de estilos de vida y proceso de adultización en general, son un campo abonado para caer en las firmes y estudiadas imágenes de la publicidad, que dicho sea de paso no tiene otra misión que la de vender un producto y para eso tiene que hacer que se consuma. Cientos de millones de ecus (50.000 millones) se han invertido este año en publicidad sobre tabaco en toda Europa, también se calcula que van a morir prematuramente en el mismo continente 1.000.000 de personas por causas relacionadas directamente con él. Disminuir el consumo en adolescentes Los factores determinantes en el inicio del consumo de tabaco son diversos: la accesibilidad del producto, determinantes sociales, personales, escolares, familiares, psicológicos, presión de grupo y la publicidad. De todos ellos, la publicidad es la que se encarga del reclutamiento masivo por un lado y por otro de mantener la convicción de seguir fumando al vendernos estilos de vida atractivos: parecer moderno, adulto, sofisticado, único, diferente, aventurero, simpático, provocadora, independiente, etcétera. Conociendo estas premisas se realizó un estudio sobre adolescentes de 13 a 15 años escolarizados en centros docentes públicos y privados del Área de Salud de Elche. La muestra abarca a 1.302 alumnos matriculados en 1˚ y 2˚ de ESO. Para la consecución de los objetivos se diseña un estudio vS 40 ÍNDICE Tabaquisme de enfoque casi experimental (comparación controlada): Actividades realizadas 1ª 2ª 3ª Grupo Estudio 01 X 03 Grupo Control 02 4ª 04 05 01: Pretest Grupo Estudio (GE): Datos básicos. X: Educación Sanitaria sólo a GE. 03: Postest GE: Cambios y comprensión tras X. 02: Pretest Grupo Control (CO): Datos básicos. 04 y 05: Cuestionario al año de la intervención a GE y GC. experiències los cambios producidos tras la sesión. Para finalizar los estudiantes planean un anuncio o campaña publicitaria, que entregan para ser seleccionadas las mejores. Los últimos 10 minutos se dedican a observar un vídeo desenfadado sobre la presión de grupo y con esto termina la educación sanitaria. Resultados parciales del estudio Del total de los adolescentes que participaron 635 pertenecían a 1˚ de ESO y 667 a 2˚ de ESO. A 707 se les realizó educación sanitaria y 595 formaron el grupo control. Al año solo pudie- El desarrollo de la Resultados parciales del estudio acción educativa se realizó durante dos horas en las aulas de audiovisuales de los colegios Test previo Test posterior con la participación de 20-25 alumnos por ¿Si te molestara el humo del tabaco lo dirías? sesión, en total 30 Grupo con educación sanitaria Creo que sí 62,8% 74,3% sesiones. Se utilizó Creo que no 37,2% 25,7% diverso material que incluye: diapositivas, Grupo sin educación sanitaria Creo que sí 69,4% vídeos, pizarra, cuestioCreo que no 30,6% narios y material de experimentación. El ¿Serás fumador cuando seas mayor? método consistió en Grupo con educación sanitaria Creo que sí 8,0% 3,7% realizar un cuestionario inicial para recoger el Creo que no 92,0% 96,3% ambiente de tabaco que Grupo sin educación sanitaria Creo que sí 7,4% rodea al niño y sus conCreo que no 92,6% sideraciones respecto al hecho de fumar. Pos¿Qué harías si te ofrecieran tabaco? teriormente se proyecta un vídeo realizado ad Grupo con educación sanitaria Decir no quiero o aconsejar que hoc explicando un poco no se fume 77,3% 85,6% de la historia del tabaProbarlo / no sabe 22,7% 14,4% co, componentes, trastornos más habituales y Grupo sin educación sanitaria Decir no quiero su fisiopatología, así o aconsejar que no se fume 81,2% como las estrategias expansionistas de las Probarlo / no sabe 18,8% grandes compañías de tabaco y casos de ¿Cuál es la finalidad de la publicidad del tabaco? pacientes reales recreanGrupo con educación sanitaria Convencernos de do las imágenes menos que fumemos dramáticas. SeguidaInformar de mente se muestran diapremios, peligros positivas con los anuno nuevas marcas cios publicitarios más Grupo sin educación sanitaria Convencernos de recientes y se les explica que fumemos cómo intentan seducirInformar de nos, el porqué de su premios, peligros composición y cómo sin o nuevas marcas darnos cuenta tratan de engancharnos; al final de la sesión son los niños los que solos busron participar 639 alumnos ya que el cambio de can el motivo de cómo nos quieren “engatuciclo los dispersó. Entendieron “mucho o bassar”. tante” el contenido de las explicaciones el 89,8% (nº 618). Mejoraron “mucho o bastanDe nuevo se proyecta un vídeo donde se confirte” sus conocimientos el 81,8% (nº 571) y ma por expertos lo anteriormente explicado. Se entendieron “bastante o mucho” cuáles son los procede a otro pase de diapositivas incluyendo objetivos de la publicidad en el tabaco el noticias recientes (recortes de periódicos) referen87,1% (nº 608). tes a los perjuicios del consumo de tabaco. En el último tramo de la intervención se realiza un El 69,9% (nº 910) del total de los adolescentes vive juego participativo donde se demuestra el ahorro en un ambiente familiar de tabaco (tabla adjunta). que produce el no fumar determinada marca Tienen hermanos mayores el 59,9% (nº 780) de los según un tiempo determinado y la traducción en cuales fuma el 46,5% (nº 360). Un 31% (nº 400) ilusiones propias de la edad. Acto seguido se reade los alumnos tiene un tutor escolar fumador. liza un postest para evaluar de forma inmediata vS 40 Miembro de la familia que fuma % nº de casos Sólo el padre 38,6% 351 Sólo la madre 18,2% 166 El padre y la madre 38,2% 347 5,0% 46 Sólo el hermano Ante la circunstancia de que les ofrecieran tabaco el 26,5% (nº 343) lo probarían o no sabrían que hacer. De igual forma, ante el hecho de que les moleste el humo del tabaco de otra persona, el 63,9% (nº 824) se lo harían saber al fumador (ver cuadro adjunto). El 19,4% de los encuestados fuma, siendo mujeres el 21,8% (nº 147) y el 16,8% de los hombres (nº 109), p=0,02. Por otra parte el 58,6% de las mujeres piensan que de mayores serán fumadoras o dudan, mientras que esto ocurre en el 42,9% de los hombres, p=0,0001. 1 año después 61,4% (m1,4%) 38,6% 62,5% (m7,0%) 37,5% Los datos hallados, en el pretest/postest y al año de la intervención, a las preguntas: ¿Serás fumador cuando seas mayor?, ¿Qué harías si te ofrecieran tabaco? y ¿Cuál es la finalidad de la publicidad en el tabaco? quedan expuestas en el cuadro adjunto. 11,0% (i3,0%) 89,0% 13,0% (i5,6%) 87,0% 73,7% (m3,6%) Consideraciones finales 26,3% En resumen, observamos que el estudio realizado pone de mani62,5% fiesto que la educación sanitaria “cara a cara” es un excelente método para frenar el inicio del 83,7% (m3,6%) consumo de tabaco en la adolescencia, y que una sesión educativa 16,3% bien planificada y enfocada a la publicidad 48,8% mejora las posibilidades de que los escolares cambien de posiciona51,2% miento y consigan una actitud de rechazo hacia el tabaco, así como que mantengan, en cierta medida, esta actitud en el tiempo; si bien como es obvio se necesitan refuerzos continuados y complementarios para inculcar de forma sostenida una actitud crítica frente al tabaquismo que sólo una sesión no permite conseguir. Por otro lado, el mejorar sus conocimientos y enseñarles las estrategias publicitarias produce un talante precavido ante esta forma de captación, lo que les va a servir para mantenerse cautelosos. 70,4% (m10,8%) Eugenio de la Cruz Amorós. Pediatra. Consultorio Torrellano-L’Altet. Área 19 (Alicante). 17 ÍNDICE agendaTabaquisme De 9.30 a 13.30 y de 15.00 a 19.00 horas. Número de alumnos: Centro de Formación Empresarial Lluís Vives. Paterna (Valencia) Duración: 25. Información: 100 horas. Preinscripción: Fechas: Hasta tres semanas antes del inicio del seminario. Secretaria de las Jornadas e inscripciones: Instituto de Biomecánica de Valencia. Apdo de Correos 199 (46980) Paterna. Telf: 96 136 60 32 Fax: 96 136 60 33 cursos congressos seminaris conferències Salud, con conocimientos básicos de informática documental. Del 14 de Septiembre al 2 de octubre y del 13 al 19 de octubre de 1998. CURSOS A REALIZAR EN EL INSTITUTO VALENCIANO DE SALUD PÚBLICA (I.V.E.S.P.) Dirigido a: Información: Secretaría del IVESP C/Juan de Garay 21, 46017-VALENCIA Telf. 96-386 93 69 Fax: 96-386 93 70 http://wwwivesp.san.gva.es/ivesp Criterios de selección: Preinscripción: La selección se efectuará por orden de recepción de las solicitudes entre aquellos cuyo currículum y perfil laboral se adecúen a los contenidos de los seminarios. Hasta el 1 de Septiembre de 1998. Matrícula: Criterios de selección: Gratuita. Currículum vitae y perfil laboral. Ponente: Matrícula: Centro Cochrane España. Horario: Tardes de 16.00 a 21.00 horas. Número de alumnos: 25 Cuota de inscripción: 5.000 ptas. Preinscripción: Hasta el 1 de octubre de 1998. CURSO DE ACTUALIZACIÓN EN LA INFECCIÓN POR VIH 63.200 ptas. Coordinador: Manuel Arranz. Documentalista del IVESP. ¨ESPECIALISTA EN ERGONOMÍA Y PSICOSOCIOLOGÍA APLICADA Postgraduados universitarios, licenciados o diplomados, que posean un certificado expedido por una entidad formativa autorizada; indicando que se ha superado el programa obligatorio y común para el desempeño de las funciones de Técnico de Prevención de Riesgos Laborales de Nivel Superior. ¨DIPLOMA DE PROMOCIÓN DE LA SALUD Fecha: Del 7 al 11 de septiembre de 1998. Organiza: Dirigido a: Universidad de Verano de Teruel. Licenciados y/o Diplomados Universitarios Profesionales de: Atención Primaria de Salud, Salud Pública, Ayuntamientos, trabajadores Sociales y/o cualquier otro profesional con responsabilidades en la planificación, formación o desarrollo de actividades y programas con impacto en salud. Lugar: Teruel. Información: Centro de Estudios Universitarios. Ciudad Escolar s/n. 44003-Teruel. Telf.: 978 60 00 04 Fax: 978 61 09 17 Duración: Fechas: IX ESCUELA DE VERANO DE SALUD PUBLICA Duración: Del 26 de octubre al 30 de octubre, y del 23 al 27 de noviembre de 1998. Fecha: 250 horas. Número de alumnos: Del 21 al 25 de septiembre de 1998. Fechas: 30. Lugar: De enero a junio de 1999. Preinscripción: Lazareto de Maó. Menorca. Horario: Hasta el 2 de octubre de 1998. Cuotas de inscripción: Tardes de 16.00 a 20.00 horas. Las prácticas tendrán horario de mañana y/o tarde. Criterios de selección: Número de alumnos: Matrícula: 20. 48.210 ptas. Preinscripción: Coordinadora: Antes del 30 de julio: Un curso: 35.000 ptas; dos cursos: 50.000 ptas; Encuentro: 10.000 ptas. Después del 30 de julio: Un curso: 45.000 ptas;dos cursos: 60.000 ptas. Hasta el 30 de julio de 1998. Criterios de selección: Mª Angeles Latorre. Profesora de Participación Comunitaria del IVESP. 30 horas. Currículum vitae y perfil laboral, según baremo a disposición del interesado en la Secretaría del IVESP MEDICINA TRANSFUSIONAL EN EL AÑO 2000 Fechas: Matrícula: Del 28 de septiembre al 2 de octubre de 1998. 148.250 Ptas. Fecha: Directores: Del 21 al 25 de septiembre de 1998. Horario: Dr. D. Francisco J. Bueno Cañigral. Director General de Salud Pública. Conselleria de Sanitat Dr. D. Pedro Cortina Greus. Catedrático de Medicina Preventiva y Salud Pública. Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública, Bromatologia, Toxicologia i Medicina Legal. Universitat de València. Organiza: ¨VIGILANCIA EPIDEMIOLÓGICA DE LOS RIESGOS LABORALES. MÉTODOS DE PREVENCIÓN PRIMARIA Dirigido a: Licenciados y diplomados universitarios interesados en la vigilancia epidemiológica de los riesgos laborales, con conocimientos médicos en epidemiología, estadística y capacidad de lectura de artículos en inglés. Duración: De 9.00 a 13.30 y de 15.00 a 17.00 horas. Número de alumnos: 20 Preinscripción: Hasta el 4 de septiembre de 1998. Criterios de selección: Según currículum en las áreas de epidemiología y vigilancia de riesgos laborales. Matrícula: 17.840 ptas. ¨METODOLOGÍA COCHRANE SOBRE REVISIONES SISTEMÁTICAS Coordinadora: Vicenta Escribà Agüir. Profesora de Salud Laboral. IVESP. ¨DIPLOMA DE DOCUMENTACIÓN EN CIENCIAS DE LA SALUD Dirigido a: Licenciados y diplomados con conocimientos de epidemiología y estadística, con interés en los problemas y técnicas metodológicas aplicadas en los estudios epidemiológicos. 100 horas. Puestos de trabajo desempeñados y experiencia profesional. Universidad Internacional Menéndez Pelayo. Lugar: Valencia. Escuela de Verano de Salud Pública. Viajes Magón. Avda. Anselm Clavé, 28 07703 – Maó (Menorca) Telf. 9711 35 17 00 Fax: 971 35 11 46 E-mail: vmagon@www.bdr.es VI CURSO DE ACTUALIZACIÓN PARA PERSONAL DE ENFERMERÍA: LA ENFERMERÍA ANTE LA OSTEOPOROSIS Directores: Vicente Vicente García. Departamento de Medicina Interna. Universidad de Murcia. Nieves Puig Alcaraz. Centro de Transfusión de la Comunidad Valenciana. Fecha: JORNADAS SOBRE TECNOLOGÍA DE LA REHABILITACIÓN Lugar: Del 1 al 2 de octubre de 1998. Organiza: Fundación Hispana de Osteoporosis y Enfermedades Metabólicas Óseas. Dirección de Enfermería del Hospital Universitario del Aire. Madrid. Coordinador: Fecha: Dr. Emilio González Parra. Del 15 al 16 de octubre de 1998. Información: Organiza: Secretaría técnica FHOEMO. C/ Gil de Santiváñes, 6,2º dcha. 28001-Madrid. Telf / Fax.: 91 578 35 10 e-mail: fhoemo@mail.todoesp.es Dirigido a: Fechas: Licenciados y diplomados, que desarrollen su actividad en el ámbito de la 15 y 16 de octubre de 1998. Instituto de Migraciones y Servicios Sociales (IMSERSO). Instituto de Biomecánica de Valencia (IBV). Horario: Lugar: 18 Información y secretaría: vS 40 ÍNDICE Tabaquisme recursos Fumes? Per què? Guia d’ajuda per a deixar de fumar L’Aula del Tabac Embaràs i tabac Editat per: Direcció General de Salut Pública. Conselleria de Sanitat. Editat per: Conselleria de Sanitat. Direcció General de Salut Pública. Editat per: Conselleria de Sanitat. Direcció General de Salut Pública. Material publicat per la Conselleria de Sanitat per a la prevenció del tabaquisme. En el primer fullet s'aborden les principals conseqüències que el consum de tabac té per a la salut. Amb la Guia s'ofereixen consells i estratègies que es poden seguir per aconseguir abandonar el consum de tabac. Si voleu més informació dirigiu-vos a la Unitat d’Educació per a la Salut de la Direcció General de Salut Pública. En aquest tríptic s'adverteix de manera resumida de les conseqüències més importants que té el consum de tabac durant l'embaràs. Si voleu més informació dirigiu-vos a la Unitat d’Educació per a la Salut de la Direcció General de Salut Pública. Aquest fullet presenta l'Aula del Tabac. Aquesta constitueix un recurs didàctic que la Conselleria de Sanitat posa a disposició dels centres docents dins de la seua política de prevenció per a la disminució del consum de tabac. L'Aula del Tabac està formada per un conjunt de mòduls que ofereixen la possibilitat de conéixer que és el tabac, d'on ve, quins són els efectes nocius per a la salut i els avantatges d'una vida sense tabac. Si voleu més informació dirigiu-vos a la Unitat d’Educació per a la Salut de la Direcció General de Salut Pública. Guía para la disminución del consumo del tabaco Informe sobre Tabac per a Centres Docents Senyals de “No fumeu” Editat per: Conselleria de Sanitat. Direcció General de Salut Pública. Editat per: Conselleria de Sanitat. Direcció General de Salut Pública. Editat per: Conselleria de Sanitat. Direcció General de Salut Pública. Integrada en les actuacions del Programa d'Educació per a la Salut en l'Escola i orientada als centres docents, aquesta publicació recull de manera general informació relacionada amb el consum del tabac i les seues conseqüències per a la salut. Tracta els temes següents: principals components del fum del tabac; malalties i dades de la mortalitat relacionades amb el seu consum; principals aspectes del programa de disminució del consum de tabac a la Comunitat Valenciana; dades sobre el consum de tabac a la Comunitat Valenciana i un annex sobre legislació. Si voleu més informació dirigiu-vos a la Unitat d’Educació per a la Salut de la Direcció General de Salut Pública. El Programa de Disminució de Consum de Tabac pretén racionalitzar i coordinar totes les accions encaminades a controlar el problema del tabaquisme a la Comunitat Valenciana. En aquesta guia es recullen detalladament tots els aspectes que es desenvolupen en l'aplicació del programa: objectius, actuacions estratègiques i àmbits d'actuació. A més dedica apartats en els quals es presenten dades sobre consum de tabac i de les quatre primeres causes de mort que s'hi relacionen, legislació aplicable, i principals components del tabac i les seues conseqüències per a la salut humana. Si voleu més informació dirigiu-vos a la Unitat d’Educació per a la Salut de la Direcció General de Salut Pública. Senyals autoadhesius per a indicar les zones en què segons el Reial Decret 192/88 no està permés fumar. Si voleu més informació dirigiu-vos a la Unitat d’Educació per a la Salut de la Direcció General de Salut Pública. Smoking, drinking and drug taking in the European Region Pàgina Web. OMS Tobacco or health: A global status report Editat per: Oficina Regional de l'OMS per a Europa Editat per: OMS. Ginebra http://www.who.ch/psa/toh.htm Elaborat amb les dades disponibles en el període 1994-95 per a la Regió Europea de l'OMS, aquest informe subministra una visió general sobre tendències en el consum de tabac, alcohol i drogues. En l'apartat dedicat al tabaquisme es presenten dades sobre consum de tabac i mortalitat associada: prevalença, consum de cigarrets, subgrups de població i tabaquisme, etc. També es recull una visió sobre les diverses polítiques de control del consum: publicitat, advertències sanitàries, espais "lliures de fum", etc. Aquesta publicació està disponible per a consultar-la a la Biblioteca de l'Institut Valencià de Salut Pública (IVESP). Aquest llibre reuneix dades relatives al tabaquisme en 190 països. Es presenta com una font general de dades econòmiques, socials, legals i sanitàries, i s'hi descriuen entre altres aspectes: prevalença els tabaquisme en diferents àrees i poblacions, consum de tabac, aspectes sobre la indústria del tabac, efectes sanitaris i mesures de control sobre el tabaquisme. Tota aquesta informació està detallada per a cada un dels estats membres de l'OMS, dels quals es presenten característiques demogràfiques, situació econòmica, producció i consum de tabac, i mortalitat associada al tabaquisme. Aquesta publicació està disponible per a consulta a la Biblioteca de l'Institut Valencià de Salut Pública (IVESP). Sota el lema "Tabac o Salut" l'OMS engloba totes aquelles activitats que tenen com a objectiu la promoció d'estils vida lliures de tabac. En la pàgina web que l'OMS dedica a "Tabac o Salut" es poden trobar resums dels continguts de les diverses publicacions que l'organització dedica al tabaquisme. També ofereix la possibilitat d'accedir a altres pàgines web relacionades amb el tema: The International Tobacco Control Network, National Cancer Institute (INCA) de Brasil, Centers for Disease Control ( CDC ) de EE.UU., etc. vS 40 19 vS 41 Pròxim número: Accidents de trànsit