Satel·lits del Sistema Solar

Descobriment l'univers
MART: en té 2.
• Deimos:
Deimos és un cos fosc que la seva superfície està formada per asteroides. També té una superfície saturada de
cràters, però la superfície és coberta per una capa de pols que d'aquesta manera no es veuen tan. Un dels
cràters més grans de Deimos, té un diàmetre de 2km.
És el satèl·lit més petit de mart
Va ser descobert per Asaph Hall en el 1877
Fobos:
Descobert per Asaph Hall
Any del descobriment 1877
El seu diàmetre és de 28 x 22 x 18 km.
La superfície d'aquesta lluna està coberta de cràters, els 2 més grans, tenen un diàmetre de 6 i 10km. Els
cràters, van ser formats per impactes d'objectes desconeguts.
La gran quantitat d'impactes ha fet que és trenques el satèl·lit, i per aquests impactes, ha fet que és convertís
en un tros de roca irregular.
JÚPITER: en té 60.
Europa:
Europa, conté petits blocs de suro que floten. És empesa en diferents direccions per Júpiter i per altres llunes.
Europa té una ionosfera i atmosfera. La ionosfera ( capa de partícules carregades de ions y electrons) va ser
detectada durant el desembre de 1996 i el febrer de 1997.
Europa té un centre metàl·lic de ferro y níquel que s'observa de color gris. El nucli es troba una capa de roca o
silicats.
• Ganímedes:
És el satèl·lit més gran del sistema solar, amb un diàmetre de 5.268 Km.
La seva composició és com la d'Europa, ja que també és compon de ferro y níquel, i el seu nucli és format de
roques o silicats.
A la seva superfície, té vàries taques fosques, i també es poden trobar bastants cràters.
1
SATURN: en té 17.
• Atles:
Té un diàmetre de 30 km, i va ser descoberta el 1980 per R. Terrile, mentre estava estudiant les fotos del
Voyager.
Segons la mitologia, Atlas es un tità condemnat per Zeus a suportar sobre la seva espatlla la bóveda celeste.
Era fill de Japeto i de la nimfa Climene, i germà de Prometeu y Epimeteo.
• Tità:
És el més gran dels satèl·lits de Saturn i el segon del sistema solar, amb un diàmetre de 5.150 Km. Té una
atmosfera més densa que la de la terra, i està formada per nitrogen i hidrocarbur.
L'aire de Tità, està compost per nitrogen. Els científics, creuen que el seu medi ambient és semblant al de la
terra, abans de que apareixes la vida. La temperatura de la superfície de Tità és d'uns −178°C.
URÀ: en té 15.
• Cordèlia:
Cordèlia va ser anomenada així com la filla del Rey Lear, en la obra de Shakespeare. Cordèlia és una de les
llunes més petites del Sistema Solar. Té un diàmetre de 15 quilometres.
Descobert por Voyager 2
Any de descobriment 1986
• Titània:
És la lluna més gran d'Urà.
Té un diàmetre de 1850km, i tota la seva superfície, està coberta de cràters de 10− 15km, i també és poden
trobar petites roques de tacte rugós..
Descoberta per William Herschel
Any de descobriment 1787
NEPTÚ: en té 8:
• -Nereida:
Nereida va ser descoberta per Gerard Kuiper el 1949. Nereida té 340 quilometres de diàmetre i està tan lluny
de Neptú que requereix 360 dies per realitzar una òrbita.
Descobert per Gerard Kuiper
Any de descobriment 1949
• Naiad:
2
Naiad, es l'últim satèl·lit descobert, té gairebé 54 quilometres. Està formada irregularment y no mostra signes
de modificació geològica.
Descobert por Voyager 2
Any de descobriment 1989
PLUTÓ:
• Caront:
És va formar quan un objecte planetesimal va impactar contra Plutó.
James W. Christy, va descobrir el satèl·lit Caront el 2 de Juny de 1978. El nou satèl·lit va rebre el nom per un
conte de la mitologia grega i romana, que parlava d'un barquer que conduïa les almes cap el regne de Plutó a
través de la Laguna Estigia.
Caront té un diàmetre de 1,172 km.
La composició de la superfície de Caront, sembla estar coberta d'aigua congelada i una part de nitrogen.
LA TERRA:
• La lluna:
És el satèl·lit de la terra.
El seu diàmetre és de 3.476 km. La temperatura durant el dia és de 107 ºC i durant la nit és de "153 ºC. A la
seva superfície es pot trobar fragments de roques, que han estat formats per impactes d'altres satèl·lits.
Les roques, son molt rics en calci i alumini
3