UNIVERS DIVERS En un món cada cop més global, divers i

UNIVERS DIVERS
En un món cada cop més global, divers i canviant la tolerància i la integració
d’altres realitats diferents a la d’un mateix s’ha convertit en una prioritat
social, escolar i familiar.
La Col.lecció de contes Univers Divers està orientada cap a la integració i la
reflexió de la diversitat i l'educació emocional. Es fomenta el reconeixement
visual amb les expresions de la cara i els gestos mitjançant personatges de
fantasia com els planetes i altres integrants de l'univers i també utilitzant un
vocabulari lector emocionalment ric.
Els contes estàn ideats per a que els nens, amb l’ajud de l'adult, poguin
reflexionar sobre els comportaments no adequats i les emocions. Cada conte
te com a protagonista un integrant de l'Univers Divers amb el seu
comportament, personalitat o peculiaritat distintiva.
El que és pretén amb la lectura és la possibilitat de reflexionar amb els nens
sobre els comportaments dels personatges i les seves emocions.
Utilitzar un vocabulari emocional ric els ajudarà a expressar el que senten o el
que els preocupa, l'autoconeixement fa que millori les relacions amb el demés.
A continuació us suggerim alguns exemples de pregunta que es poden
fer als nens al finalitzar el conte (no tenen que ser exactament totes ni
molt menys totes:
-
Com es comportava la Lluna, estava contenta? Que li passava?
-
Com se sentien la Terra i les estrelles? Estaven preocupades, tristes,
contentes?
-
Venus es sentía angoixada quan la LLuna desapareix? I la resta de
planetes?
Lluna?
Finalment La Lluna es sent estimada? Qui enyora o troba a faltar a la
-
Alguna vegada t’has sentit com la LLuna? I com Venus?
-
Quin personatge de l’univers t’ha agradat més?¿Perque?
Per acabar, tinguem en comte que l’expressió de les nostres emocions
es pot buscar, procurar, fomentar però mai forçà. Els contes no deixen
de ser aixó, contes, per imaginar i gaudir!
LES EMOCIONS:
En tot acte humà existeix l'emoció i sense l’emoció no hi ha aprenentatge. Les
emocions fomenten la creativitat i la creativitat fomenta personalitats més
flexibles i adaptatives a noves situacions. Pensem que la creativitat és una
eina més que ens acompanyarà al llarg de la nostra vida.
EL RECONEIXEMENT DE LES EMOCIONS:
No tothom expressa de la mateixa manera les emocions. Cadascú les identifica
com a pròpies i les sent i viu d'una manera única (diferent en intensitat o
definició). Cal saber canalitzar les emocions que tots portem dins d’una
manera adecuada i productiva, saber expressar el que sentim o el que ens
està passant és important per l’autoconeixement i per millorar les relacions
amb els demès.
VOCABULARI EMOCIONAL:
ALEGRIA (estar de bon humor, satisfet, sentir-se estimat, estar de sort, estar
bé).
POR (sentir-se amenaçat, angoixat, sentir vergonya, sentir gelos o enveja).
EMPIPAMENT ( estar disgustat, frustrat, sentir ràbia, menyspreu, sentir cólera,
odi).
TRISTESA (sentir decepció, abatiment, sentiment de pèrdua o doll
LA LLUNA I LA SEVA CONDUCTA
La Lluna es un personatge especial. Reservada i somniadora, necessita la
protecció de la Terra i la companyia de les estrelles. Uns ulls de mirall que li
confereixen un mirar extrany i una alta sensibilitat pels sorolls fan que es
senti diferent a la resta i això li crea un munt d’incertesses i dependències. La
Lluna necessitarà veure la importancia de conèixer-se i estimar-se a un
mateix.
Gràcies a la Terra, als estels i a Venus, la LLuna comença a estimar-se per fi.
Ells la necessiten cada nit i aquesta utilitat- responsabilitat es el que la fa sentí
important.
La Terra la sap guiar i acompanyar en les situacions dificils, donant-l’hi afecte i
companyia. I els estels sempre l’acaronen i li fan pessigolles. Els estels i Venus
li faràn relativitzar el problemes i començarà a veure dins seu.
Apendrà el perque ella surt en el silenci de la nit i el perquè ella te que
descansà i el més important de tot que la necessiten i l’estimen.
Consells enfront conductes de baixa autoestima , Reforçar
l’autoconcepte i l’ autonomía. Hipersensibilitat
Quan els petits o no tan petits tenen una baixa autoestima:
-Cal fomentar l’autoconcepte.
Això vol dir saber com et veus a tu mateix, com t’agradaria veure’t, com et
veuen el altres, com crec que haig de ser…Com el podem ajudar? Buscant els
punts forts del nen, reforçar les actituts correctes, l’esforç o les habilitats el
faràn sentir més segur. Per exemple verbalitzar elogis que li hagin fet altres
persones en el passat, recordant-ho, preguntar com qui li agradaría fer o ser,
els farà pendre consciència de les seves limitacions o motivacions.
- Començar a reconèixer les emocions i saber-les expresar l’ajudarà a
controlar-les.
-Reforçar l’autonomia l’ajudarà a pendre decissions i poc a poc será una
miqueta més independent.
Petites tasques quotidianes que pugui anar realitzant i li anem recordant en
posterioritat l’ho be que ho va fer o com es va esforçà al fer l’intent.
-L’autoestima millorarà poc a poc quan assumeixi que a part dels punts forts
valorats també hi han unes debilitats o dificultats a les que caldrà enfrontarse.
Escolta Activa:
El moment d’escolta activa ha de ser buscats per nosaltres per tal d’afavorir la
comunicació amb el nostres fills. Son moments de qualitat importants i per
això cal evitar distraccions i escollir un moment oportú. El que volem
transmetre al nen o alumne es “ m’importes”, ets important per a mi. Hem de
ser empàtics, receptius amb el gestos, la postura i la mirada ocular. No jutjar,
no interrompre ni interrogar. Deixar que s’expresin i ESCOLTAR.
Hipersensibilitat
Hi han nens que tenen una excesiva sensibilitat. Com en la majoria de
transtorns o personalitats la freqúencia i la intensitat dels trets o
característiques son el que configura el grau de normalitat . Una excesiva
sensibilitat per el sorolls o textures pot provocar un estat d’angoixa o ansietat
intens. Segons aquest grau d intensitat o amb quina frequencia es produeixi la
mateixa es determina la impossibilitat o dificultat en el dia a dia del nen.
Alguns dels personatges que apareixeràn en els contes:
Mercuri : es un planeta vergonyòs y mooooolt lent, li cal molt esforç per
acabar les tasques i te un lleu problema de tartamudeig.
Mart: és un planeta desafiant i molt impulsiu. Acostuma a donar les culpes als
demès i no obeeix al mestre. No para mai quiet i és molt amic del trapella
Saturn.
Saturn: és un planeta molt simpàtic, divertit, juganer i innocent. Molt actiu i
despistat que no para de donar voltes amb el seus anells .
Sol: és l’astre rei, mestre dels planetes, pacient, esgotat i a punt de jubilar.
Venus: molt presumida li agrada està a prop de la Terra i enveja a la LLuna ja
des de ben petita.
Lluna: somniadora , reservada, sensible als sorolls i amb uns ulls diferents.
Neptu : es el planeta gasòs per excel.lencia, li encanta flotar per l’Univers i fer
xafareig amb la resta de companys sobretot amb Urà.
Plutó : es el planeta més petit i allunyat del Sol, sempre te molt de fred i
encara necessita xumet.
Urà: es el millor amic de Neptú i pertany a l’equip dels planetes freds, es el
planeta congelat amb forma de glassó.
Castellano
La Luna se presenta como una integrante de Univers Divers especial, sus “ojos
de cristal” y el mostrarse reservada y dependiente de la Tierra le otorgan un
aire misterioso.
La Luna se ve diferente a los demás y se compara con el Sol. Necesita la
ayuda de algunos vecinos espaciales para empezar a conocerse.
Gracias a la Tierra, a las estrellas y a Venus, la Luna empezará a quererse.
Ellas la necesitan cada noche y será esta utilidad-responsabilidad la que le
hará sentirse importante.
La Tierra la sabe guiar y acompañar en las situaciones difíciles ofreciéndole
afecto y compañía. Y las estrellas siempre la acarician y le hacen cosquillas.
Estas y Venus conseguirán que por fín relativice sus problemas y empiece a
valorarse.
Aprenderá el porque ella es distinta a los demás, el porque ella sale por las
noches silenciosas y el porque de vez en cuando necesita desaparecer. Y
también lo que es más importante de todo que hay unos cuantos que la
necesitan y la quieren.
Consejos o sugerencias para mejorar una baja autoestima. El
autoconcepto:
Cuando los pequeños o no tan pequeños tienen una baja autoestima:
- Fomentar el autoconcepto. Esto significa saber como se ve el niño a si
mismo, como le gustaría verse, como cree que tiene que ser… Como puedes
ayudarlo? Buscando los puntos fuertes del niño, recordando o alabando
acciones o actitudes correctas, el esfuerzo en una actividad, la destreza en
alguna tarea, las habilidades en un juego lo harán sentirse más seguro.
Verbalizar los elogios recibidos por alguien en el pasado, recordando lo bien
que se sintió él. Preguntarle a quien le gustaría parecerse o ser ahora o de
mayor, así poco a poco tomará conciencia de sus propias limitaciones o
aspiraciones.
- Empezar a reconocer las emociones propias, sabiéndolas expresar ayudará a
su autocontrol.
-Reforzar la autonomía le ayudará a tomar decisiones y poco a poco será un
poquito más independiente.
Realizar pequeñas tareas cuotidianas y posteriormente recordarle lo bien que
lo ha hecho o el esfuerzo realizado.
- La autoestima mejorará paulatinamente cuando asuma que a parte de los
puntos fuertes valorados también existen unas debilidades o dificultades que
tendrá que afrontar.
Nota
Escucha Activa:
El momento de Escucha Activa ha de ser buscado por nosotros para así
favorecer la comunicación con nuestros hijos. Son momentos de calidad
importantes y por eso se han de evitar posibles distracciones y escoger un
momento oportuno y relajado. Lo que se pretende transmitir al niño o alumno
es el “me importas”, eres importante para mi. Debemos mostrarnos
empáticos, receptivos en la postura, los gestos y la mirada. No juzgar, no
interrumpir ni interrogar. Dejar que se expresen y ESCUCHAR.
Hipersensibilidad
Hay niños que tienen una excesiva sensibilidad esta puede ser táctil, acústica
entre otras. Como en la mayoría de trastornos o rasgos de personalidad, la
frecuencia e intensidad será determinante a la hora de hablar del grado de
normalidad o no del comportamiento. Una excesiva hipersensibilidad para con
los ruidos o las texturas puede provocar en el niño una intensa ansiedad o
nerviosismo exagerado.
Este grado de intensidad en la sensibilidad o la frecuencia de la misma será el
que determine la imposibilidad o dificultad del día a día del niño y un posible
tratamiento.