Segona República espanyola

LA SEGONA REPÚBLICA (1931−1936)
Després de la dimissió de Primo de Rivera (28−01−1930) Alfons XII fa un nou govern amb el general
Dámaso Berenguer, però no es va poder tornar al règim anterior a la dictadura per què:
1.− Els conservadors i liberals(dinàstics) havien perdut durant la Dictadura i estaven desorganitzats.
2.−l'opinió pública veien al rei com un dictador i el feia responsable de la situació.
3.−les forces antidinàstiques van prendre una iniciativa que culminà amb el pacte de Sant Sebastià
(17−08−1930).
En plena dictadura, s'havia intentat unir les forces republicanes en l'Alianza Republicana encapçalada per
Lerroux.(fracassa)
En el pacte de St. Sebastià, es forma una nova aliança amb tots els republicans d'Espanya.Els signants del
pacte van acordar proclamar una república i la creació d'un govern provisional q faria unes Corts i aquestes
aprovarien la constitució i els estatus d'autonomia x Catalunya.
L'estratègia x enderrocar monarquia era fer coincidir el 15 de desembre, la insurrecció d'unitats d'exèrcit
pròximes als republians i una vaga general . Tres dies abans es va fer un aixecament a Jaca. Xo van ser
vençuts i jutjats en el consell de geurra .
L'intent de promoure la vaga general havia fracassat.
Al començament de 1931, el conflicte social continuava. El 14 de febrer Dámaso Berenguer dimiteix i Juan
Bautista és nombrat president.
Els partits signants del pacte de ST. Sebastià, van presentar aquestes eleccions com un referendum sobre la
monarquia.
Al camp guanyen els monarquics, pro van vencer els republicans.
El 14 d'abril es forma la República amb Niceto Alcalá president.
A Catalunya, Macià proclma la República Catalana dins la federació Ibèrica.
Alfons XIII marxa cap a l'exil·li.la 2na República ja era un fet!
LA DEMOGRAFIA, L'ECONOMIA I LA MENTALITAT:
Demografia (1931−1935) Reflecteix una continuïtat de les tendències de l'etapa anterior.
Caiguda de la natalitat i de la mortalitat, el procés de concentració urbana i migració de l'exterioir com de
l'interior.
Població activa: el sector agrari continua sent molt important.
L'economia: Època de crisi econòmica,marcada pel Crac dl 29.Com a conseqüència de la crisi d'EUA,
Espanya no tenia tantes exportacions de prod Agrícoles i minerals. Tb comportà la desaparició del corrent
1
migratori a l'extrenger.En la indústira veiem que en principi el tèxtil català no va notar gaire la crisi, però en el
Bienni 1934−1936 a causa de la baixada dels salaris del camp si que va patir la crisi
El resultat de tot: un augment de l'atur. Aixó va provocar mobilitzacions fetes x la CNT.
La societat i la mentalitat: Hi havia un desequilibri en la distribució de la renda,i un alt grau d'analfabetisme.
L'estructura de l'estat era deficient.No comunicacions, ni serveis públics..
Per la mentalitat, hi havia una tensió creixent entre la inèrcia de les posicions tradicions i les propostes de
canvi.Les propostes de canvi procedien de la classe mitjana urbana.
EL BIENNI REFORMADOR(1931−1933)
Entre 14−04−1931 i 19−11−1933 el govern de la república va ser dirigit per centreesquerres.
EL govern de la república va convocar eleccions pel 28 de juny.Es comença a treballar: millorar l'educació el
treball al camp, l'exèrcit i les relacions amb l'Esglèsia.
Camp: jornada de 8 hores. Privilegi pel jornaler del municipi x treballar a les terres del poble.S'havia de tenir a
les terres, terra cultivable
Educació: 6750 escoles 7000 places x mestres, biblioteques
Exèrcit: jubilacions anticipades, es redueix nº de comandaments. Creació guardia d'assalt
Esglèsia:El vaticà havia demanat als bisbes respecte per la nova situació política i manteniment de la unitat.
Cremada de convents a Madrid 11 maig.
La constitució republicana: Les eleccions del 28−07−1931 van donar triomf a l'esquerra.La dreta estava
desorganitzada. Les corts sorgides de les eleccions del 28 de juny , van encarregar−se de redactar una nova
constitució que va ser aprovada el 9 de desembre de 1931.La nova constitució, va reflectir els valors laics i
esquerrans .
El govern constitucional(deesembre 1931−novembre 1933
Niceto Alcalà, president de la república. Encarrega a Azaña la formació de govern.A més de la constitució va
fer les llesi de la reforma agrària i militar i la consessió de l'Estatut d'Autonomia a Catalunya
Llei de reforma agrària: Distribució entre camperols. La reforma va contribuir a espantar els propitaris , que
consideraven la llei revolucionària.
A més de l'oposicioó dels catòlics, hi van haver molts assalts
L'autonomia de Catalunya:
EL govern de la República Catalana va durar 4 dies. Catalunya va obtenir un règim provisioal d'autogovern, la
Generalitat de Catalunya.(21 abrill) i el compromís per part del govern central que s'iniciaria el procés per
redactar i aprovar un estatut d'autonomia.
Entre el 10 i el 20 de juny una comissó es va reunir a Núria i va enllestir un avantprojecte de l'Estatut
2
d'Autonomia de Catalunya, el projecte però sofria un retard considerable i força retallades a les Corts
republicanes.
L'estatut d'Autonomia
L'estatut de Núria proclamava el dret de Catalunya a l'autodeterminació. Definia el Principat com a Estat
autònom dins la República Espanyola. L'estatut recollia la possibilitat d'agregació de nous territorism, la
defensa del català...
El 6 de maig 1932 va començar a les Corts espanyoles la discussió de l'Estatut.Va ser una tramitació lenta,
alguns partits de dretes llencen atacs contra l'Estatut.
El 9 d'octubre s'aprova l'estatut. Catalunya quedava constituida com a simple regió es mantenia el control de
l'Estat central en ensenyament i es donava al govern central la facultat de suspendre l'Estatut.
El 20 de novembre de 1932 es celebren eleccions a Catalunya i guanya Francesc Macià.
El món obrer:
La classe obrera catalana votava a ERC però s'organitzava a la CNT. Eren de 2 tendencies; els
anarcosindicalistes i els anarquistes de la FAI
EL BIENNI CONSERVADOR(1933−1936)
Durant el Bienni Reformador, la dreta espanyola va tenir temps de reorganitzar−se. Es distingeixen 2 grups.
Un oposat al règim republicà integrat per monàrquis, carlins, feixistes...(JONS) . L'altre acceptava la república
per transformar−la en sentit dretà(CEDA)(Gil Robles)
Els socialistes presenten a Gil com a feixista i anuncien una revolució social en cas que guanyés la dreta.
Guanyen les dretes. A Catalunya encapçala Lerroux tot i haver guanyat la lliga.
Pocs mesos dp del triomf de la dreta el PSOE I UGT van preparar una insurreció armada que havia d'anar
acompanyada de la vaga general.El motiu de la revolta va ser l'entrada de membres de la CEDA al govern de
Lerroux. Els partits d'esquerra identificaven la CEDA amb el feixisme. Temien que Gil Robles fes un cop
d'estat des del poder l'UGT va fer una crida a la vaga general ,a la qual la CNT no va afegir−s'hi.L'altre
problema pq va fracassar la revolució va ser pq va entrar l'exèrcit d'àfrica en contra els asturians que
combatien amb la CNT.
Els altres focus de la vaga tb van ser controlats x l'exèrcit.
A Catalunya dp de la mort de Francesc Macià proclament president Llúis Companys. Catalunya vivia una
situació de tensió social tant al camp com a la indústria. La lliga abandona la cambra de catalans des del gener
de 1934 fins l'1 d'octubre.
Al llarg de 1934 es van aprovar la Llei de contractes de conreu on : el pagues q feia mes de 18 anys q tenia les
terres podia comprar−la, si un pagès no volia comprar el propietariarrendament 6 anys.La vaga general
declarada el 5 d'octubre i l'entrada de tres ministres de la CEDA al govern de Lerroux un dia després
provoquen la reacció del president companys q al vespre del mateix 6 d'octubre va proclamar l'Estat Català
com a protesta. Com a conseqüència l'estatut es suspès i la generalitat es empresonada i condemnada a 30
anys de presó.
3
Tot i haver durat poc la generalitat va fer obres importants:
*creació dels serveis d'estadística i les caixes de dipòsit
*Cooperatives
*Creació de l'Institut contra l'Atur Forçós
*Construcció nous hospitals, campanyes de vacunació...
*Creació escola normal mixta.
*Millores en la condició de la dona
4