divendres, 12 / desembre / 2003 Número 26 Entitat conjunta de les Fundacions UPF,CRG i IMIM · The Lancet: Report highlights hazard of smoke from indoor fires · "Lo que va del mono al hombre", La Vanguardia, 12 de diciembre de 2003 Dates: del 15/12/2003 al 22/12/2003 Josep Baños, CEXS-UPF "No estàs obligat a acabar la feina, però tampoc eximit de començar-la" Consulta les novetats Butlletí en format PDF La publicació científica que destaquem aquesta setmana és: Met66 in the brain-derived neurotrophic factor (BDNF) precursor is associated with anorexia nervosa restrictive type Ribases et. al. Molecular Psychiatry, 2003 Aug; 8(8):745-51. Destaquem aquesta setmana: Unidad de Investigación en Servicios Sanitarios de Jordi Alonso, IMIM Consultar números anteriors Consultes i suggeriments Cercador Buscar The Lancet: Report highlights hazard of smoke from indoor fires IMIM researcher Manolis Kogevinas has been consulted about the gap between actual efforts in research and social importance of diseases produced by the smoke indoor fires in the world. 1,6 million people die every year through indoor air pollution according to WHO data. Published in The Lancet, "Medicine and health policy" of 6 December 2003, by Xavier Bosch. Household smoke is at lethal levels in millions of homes across Asia, Africa, and Latin America, according to a report released on Nov 26. The UK charity Intermediate Technology Development Group (ITDG), who published the report, says there is an "urgent need to reduce indoor air pollution" and calls for global action to save the lives of hundreds of thousands men, women, and children lost each year to diseases caused by household smoke. WHO data show that smoke from solid fuel is one of the four most common causes of death and disease in developing countries; the death toll from indoor air pollution is 1,6 million a year. "It's an international scandal that relatively little is known and done", says the report. Women who spend all day by the fire are up to four times more likely to suffer from chronic obstructive pulmonary disease (COPD) than unexposed women. WHO estimates that 22% of all cases of COPD are caused by exposure to indoor smoke from biomass fires. Further evidence links indoor air pollution to low birthweight, infant mortality, cataracts, and cancer. Manolis Kogevinas, of the Environmental and Respiratory Research Unit of the Municipal Institute of Biomedical Research of Barcelona, Spain, says: "The first studies on the health effects of stove exposures were carried out in Asia in the 1980s and gave surprising results, which indicated a high lung cancer risk among non-smoking women." In China, part of the problem was attributed to the practice of high-temperature wok cooking using unrefined rapeseed oil. However, says Kogevinas, it is now known that extensive and long-term exposure to combustion products in confined environments is a major cause of disease. "Poverty condemns more than one-third of the population to cook on a small bonfire in the middle of the home", said Cowan Coventry, ITDG's chief executive. The most effective way to reduce household smoke, he notes, is to switch to a cleaner fuel, such as liquid petroleum gas, kerosene, or biogas. But most people who are at risk do not have this option. In these homes, exposure can be reduced by using well-designed chimney stoves, or smoke hoods, which can reduce indoor air pollution by up to 80%. Kongevinas says that the true extent of health effects associated with indoor pollution are still uncertain, due to limited research in this area. "It is clear that this is a priority area for research and for prevention measures", he concludes. ® Copyright The Lancet publishing Group. "Lo que va del mono al hombre", La Vanguardia, 12 de diciembre de 2003 Arcadi Navarro es consultado acerca de la evolución de los genes que diferencian a humanos de otros primates, en este artículo publicado en La Vanguardia por Josep Corbella, Barcelona. Cuando en el 2001 se presentó el genoma humano, los científicos anunciaron que lo compararían con genomas de otras especies para comprender qué nos hace como somos. Hoy investigadores de Estados Unidos presentarán los primeros resultados de la comparación entre el genoma humano y el del chimpancé, que aclaran cómo han evolucionado ambos linajes desde que se separaron hace unos seis millones de años. Los resultados, que publica la revista “Science”, no son la película completa de la evolución genética humana, sino más bien un tráiler. Los investigadores han analizado 7.645 genes, apenas un 25% de los que tiene el genoma humano, por lo que habrá que esperar a que se analice el otro 75% para ver el largometraje entero. Pero el tráiler ya ofrece algunas escenas potentes: la que muestra cómo los humanos dejaron de ser vegetarianos y empezaron a comer carne; la que les muestra después pasando periodos de hambruna; o la que muestra cómo se modificó su oído para que pudieran hablar entre ellos. Y una decepción: aún no se han identificado los genes que convierten el cerebro humano en el objeto más complejo del universo. Por lo visto hasta ahora, éstos son algunos de los rasgos más importantes que han diferenciado a los humanos del resto de primates. continúe leyendo esta noticia. Met66 in the brain-derived neurotrophic factor (BDNF) precursor is associated with anorexia nervosa restrictive type Ribasés M, Gratacós M, Armengol L, de Cid R, Badia A, Jimenez L, Solano R, Vallejo J, Fernandez F, Estivill X. Molecular Psychiatry, 2003 Aug; 8(8):745-51. En els darrers temps s'han anat acumulant evidències que apunten cap a una possible implicació del BDNF (brain-derived neurotrophic factor) en la regulació de la conducta alimentària i del pes corporal. En aquest treball hem analitzat el gen que codifica per aquesta neurotrofina en un grup de 95 pacients amb trastorns alimentaris, i hem identificat quatre canvis de seqüència: dues mutacions puntuals a la regió 5’ no traduïda i dos polimorfismes (–270C/T i Val66Met). L’anàlisi d’associació, de tipus cascontrol, ha posat de manifest un paper de l’al·lel Met66 en l'anorèxia nerviosa de tipus restrictiu; així com una clara relació d'aquest mateix polimorfisme amb un índex de massa corporal mínim (MBMI) disminuït. Aquests resultats recolzen la hipòtesi inicial de la participació de BDNF en els trastorns alimentaris. Preguntes a Marta Ribasés: Què fa d’aquesta publicació un article destacat? Tot i existir evidències en models murins de la participació de BDNF en la conducta alimentària, aquest ha estat el primer article que mitjançant estudis cas-control ha permès relacionar aquesta neurotrofina amb un trastorn de la conducta alimentària com l’anorèxia nerviosa de tipus restrictiu. Com ha estat el procés de publicació? Encara que no vam haver de fer grans modificacions, el procés de publicació ha estat llarg. El treball es va haver de revisar dues vegades i un cop acceptat ha trigat un any en sortir en premsa. És una revista que és extremadament lenta en la publicació dels treballs. Vàreu tenir problemes en la publicació de l'article? No vam tenir grans problemes. Els revisors només van suggerir petits canvis i comentaris. Podeu comentar-nos alguna anècdota? El treball que es publica l’hem presentat en comunicacions orals al congréss Internacional de Psiquiatria Genètica i al congrés Americà de Genètica Humana. Per altra banda, ara ja tenim dades de replicació dels resultats a varies poblacions d’Europa. És la publicació més important de la vostra carrera? Per mi ha estat una publicació força important perquè és la primera vegada que signo com a primer autor i això representa un gran repte a nivell personal. A més, aquesta feina m’ha donat l’oportunitat d’assistir a diferents congressos internacionals i conèixer més d’aprop el que fan altres grups en aquest àmbit de recerca. Si haguéssiu de presentar-lo una altra vegada, què faríeu diferent? Intentaria obtenir una major grandària de la mostra, ja que en subdividir el grup de trastorns alimentaris segons el diagnòstic clínic d’anorèxia restrictiva, purgativa o bulímia nerviosa, el poder estadístic de cada subgrup es redueix. També intentaria estudiar altres poblacions. Aquesta estratègia ja l’hem portat a terme en un segon estudi i hem pogut replicar l’associació en vuit poblacions europees. Sens dubte, aquest tipus de projectes necessiten de mostres molt grans i només es poden realitzar a nivell col·laboratiu entre grups que segueixin protocols comuns d’anàlisis fenotípic i en unitats de genotipació que puguin estudiar centenars o milers de mostres. Quin consell donaria a altres investigadors sobre el procés de publicació? Confiança en la feina d’un mateix i paciència durant el procés de publicació. Unidad de Investigación en Servicios Sanitarios de Jordi Alonso, IMIM La Unidad fue creada en 1996 y acreditada por la CIRIT a partir de 1997. Participamos en diversas redes españolas de investigación colaborativa, y trabajamos en las siguientes líneas de investigación: -Metodología de la medida de la Calidad de Vida Relacionada con la Salud (salud percibida, capacidad funcional y satisfacción con la atención sanitaria recibida); -Evaluación del nivel de cobertura, de la efectividad y de los costes de los procedimientos sanitarios. -Descripción de la carga individual y social (impacto) de las enfermedades crónicas y análisis de los factores asociados. Nuestra investigación se concentra en tres grandes áreas de la salud: enfermedades respiratorias y cáncer; trastornos mentales y drogadicción; y enfermedades asociadas al envejecimiento (cataratas, demencias y otras enfermedades degenerativas). Jefe de unidad: Jordi Alonso. Personal: La componemos 37 investigadores y técnicos del Instituto Municipal de Asistencia Sanitaria (IMAS): 23 intramurales del IMIM y 14 extramurales (de los Servicios de Evaluación y Epidemiología Clínica, Neurología y Geriatría, del Hospital del Mar). (Personal, becarios e investigadores colaboradores de la unidad). Preguntas a Jordi Alonso: ¿Cuál ha sido el mayor logro de su grupo en el último año? Completar con éxito un proyecto de 3 años sobre la prevalencia de los trastornos mentales en 6 países europeos, sus factores de riesgo, la calidad de vida y la utilización de servicios sanitarios (QL5-CT-1999-01042). El proyecto es extraordinario por su tamaño y complejidad (unas 22.000 entrevistas domiciliarias computerizadas), la gran implicación de nuestro grupo (como coordinadores científicos y centro de control y almacenamiento de los datos), y su elevado coste (unos 6 millones de Euros). Concluir el proyecto a tiempo y correctamente ha sido, sin duda, un logro al que todos los miembros de la unidad han contribuido. ¿Cuál es su desafío actual más importante? Lograr un mayor equilibrio en la composición del grupo y aumentar la integración de las líneas de investigación. Para ello, es necesario atraer y mantener a investigadores posdoctorales y mejorar el soporte técnico y administrativo. Por otro lado, hay que concentrar las líneas de investigación y aumentar las sinergias internas y aquéllas con otras unidades y grupos españoles e internacionales. Todo ello como mecanismos para mejorar la calidad y la relevancia de la investigación que hacemos. ¿Qué es lo más destacado de su grupo? En primer lugar, la continuidad en el tiempo, especialmente en el área metodológica de la medición de la calidad de vida. Creo que ha contribuido a un relativo reconocimiento nacional e internacional. Y también, nuestra búsqueda por identificar mejor la especificidad de nuestra investigación y el impacto de sus resultados (por ejemplo, a través de su aplicación en la práctica). Finalmente, destacaría la convivencia de varias disciplinas y áreas de conocimiento: un reto enriquecedor. ¿Cuantas nacionalidades forman parte de su grupo? La nacionalidad europea es mayoría absoluta (Bulgaria, España, Polonia), aunque contamos con investigadores latinoamericanos (Colombia y Chile). Recientemente hemos contado con profesores visitantes de los Estados Unidos y de Canadá. Como jefe de grupo ¿Qué experiencia le gustaría compartir? La importancia que tiene la gestión para un grupo de investigación. El liderazgo científico es sólo una parte. Se trata de contribuir a crear las condiciones para que tus colaboradores sean los líderes científicos. Se necesita una cultura institucional de gestión de la investigación: existió inicialmente, pero los grandes proyectos la han marginado. ¿Cuál es su visión para el futuro del grupo? Contribuir a que la evaluación de los resultados de los servicios sanitarios incorpore la perspectiva de los usuarios y de la población. En concreto, que dicha evaluación se centre en una combinación adecuada y válida de la supervivencia, los diagnósticos clínicos, la capacidad funcional y las valoraciones de los pacientes. Mi deseo es que nuestro grupo aporte novedades conceptuales y metodológicas. Josep Baños, CEXS-UPF Vaig néixer a Sabadell l’any 1958. Sempre hi he viscut, m’agrada exercir de vallesà, però m’agrada viure a altres països (ho he fet a França, Estats Units, Canadà i Xile). Sóc metge i farmacòleg clínic, però ara coordino l’itinerari professional d’Indústria Sanitària a la UPF, dono classes de disciplines biològiques (farmacologia, farmacognòsia) i d’humanitats (història de la biologia i de la medicina). Després de vint-i-cinc anys a l’Autònoma, crec en la possibilitat de canviar la manera com els nostres estudiants aprenen i per això estic aquí. Si algun dia descobreixo que tampoc és possible a la UPF, abdicaré de la meva condició docent. Preguntes: Què és fer ciència per a vostè? L’aventura de descobrir. Quins errors excusa més fàcilment? Els que són fruit de la ingenuïtat o de la inexperiència. Que el faria totalment feliç? Sóc massa polièdric per pensar en només una cosa. Però si alguna de les meves filles es gradua al Palau de la Música, ho seré. Què és el que més el molesta? L’engany, la supèrbia, l’autoritarisme. Sovint tot va junt. On és el seu lloc favorit? A l’Albera, una nit de maig, ple d’estels i amb els ocells que canten per atraure les seves parelles. Quin és el seu personatge favorit a la ficció o a la vida real? Un de ficció: Philip Marlowe. Quina és la seva música preferida? La barroca dels Bach i Benedetto Marcello o el jazz de Miles Davis i Diana Krall. El seu escriptor favorit? Depèn de l’època de la meva vida. Ara, Donna Leon, Andrea Camilleri o Henning Mankell. Quines característiques valora més en una persona? L’amor per la feina ben feta, la capacitat d’autocrítica i el sentit de l’humor. Quin és el seu millor defecte? La capacitat per entusiasmar-me per masses coses i la dificultat conseqüent a l’hora d’acabar-les. La seva ocupació favorita? De les confessables, badar a les llibreries. Quina és la seva característica principal? Preferir escoltar a parlar. De vegades, això em fa semblar antipàtic. Què és el que més li agrada dels seus amics? La fidelitat, la confiança i que comparteixin els meus gustos per algunes begudes alcohòliques. Quin és el seu millor somni? Professionalment, contribuir a la creació d’un centre modèlic en la docència universitària. Personalment, contribuir a que les meves filles frueixin d’una vida plena i feliç. Quin talent li agradaria tenir? Ser capaç d’anar-me’n cada dia deixant neta la taula del despatx. El seu lema? Un principi talmúdic: No estàs obligat a acabar la feina, però tampoc eximit de començar-la. divendres, 12 / desembre / 2003 Número 26 15/12/2003 - 22/12/2003 Fecha Organizador 15/12/2003 P.R. Regulació Gènica 12:00 15/12/2003 U.R. Biologia Cel·lular i 15:00 Molecular 15/12/2003 U.R. Biologia Evolutiva 15:00 16/12/2003 G.R. Informàtica 13:00 Biomèdica 17/12/2003 U.R. Salut Laboral 09:30 17/12/2003 G.R. Pneumologia (U.R. 15:00 Respiratòria i Ambiental) 18/12/2003 Centre de Regulació 12:00 Genòmica (CRG) 18/12/2003 U.R. Biologia Cel·lular i 16:30 Molecular 19/12/2003 U.R. Serveis Sanitaris 09:00 19/12/2003 Fundació PRBB 12:00 Título Rapid effects of hormonal activation on nuclear chromatin: phosphorylation of the linker histone. Efecte de PDX1 i p48 en la diferenciació pancreàtica in vitro de cèl·lules mare embrionàries. Variabilidad craneofacial en el contexto genético-poblacional: Aplicaciones al poblamiento de América. Biodisponibilitat oral i mecanismes d'absorció "in silico". Técnicas cualitativas aplicadas a la evaluación de riesgos psicosociales. Networks of Excellence: Projecte ENDURANCE (VI Programa Marc de la Unió Europea) Control of translation in herpesvirus infected cells. Ponente Albert Jordan P.R. Regulació Gènica Lugar Judit Jané U.R. Biologia Cel·lular i Molecular Aula 101-UPF Rolando González Unitat d'Antropologia, Universitat de Barcelona Aula 008-UPF Lourdes Cucurull-Sánchez Unilever Centre for Molecular Informatics Lucía Artazcoz Agència de Salut Pública de Barcelona Joaquim Gea G.R. Pneumologia (U.R. Respiratòria i Ambiental) P74-CMIMA Ian Mohr NYU School of Medicine P31-CMIMA ß-catenina i snail: interacció entre dos vies oncogèniques? (II) Systematic review on provision of feedback on perceived health status to clinicians. Design, methodology and first results. Insulin-producing cells from stem cells. Cristina Agustí U.R. Biologia Cel·lular i Molecular Aula 101-UPF Anna Kotzeva U.R. Serveis Sanitaris Aula 003-UPF Bernat Soria Institute of Bioengineering. University Miguel Hernandez, Alicante Núria López-Bigas EMBL, Cambridge, UK Sala Josep Marulledifici Dr. Aiguader Hugo Kubinyi University of Heidelberg, Germany P74-CMIMA 19/12/2003 U.R. Biologia Evolutiva 15:00 Computational analysis of genes causing hereditary disease. 19/12/2003 G.R. Informàtica 16:00 Biomèdica Chemical similarity and biological activities. Accès a la base de dades de sessions Butlletí en format PDF Números anteriors Consultes i suggeriments Cercador Buscar Entitat conjunta de les Fundacions UPF,CRG i IMIM © 2003 Fundació PRBB - Powered by 6IMIM® P31-CMIMA Aula 003-UPF Altell PediatriaHosp. Mar Aula 101-UPF Elaborat per: Títol Entitat Tipus Termini Ref: 6885 RECORDATORI: Convocatòria COMISSIÓ EUROPEA per a organitzacions que proposin llistes d'avaluadors pel VIè Programa Marc. 31/12/2006 Ref: 6883 Ajuts i Beques de lAssociation ASSOCIATION Ajuts i FRANÇAISE beques a Française contre les CONTRE LES personal Myopathies (AFM) MYOPATHIES tècnic o 15/03/2004 Ref: 6886 Beques REAP per a la formació en gestió sanitària Ref: 6884 Premi a la Innovació Tecnològica Accès a la base de dades d'ajuts i beques (AFM) investigador RED Ajuts i 27/01/2004 ESPAÑOLA DE beques a ATENCIÓN personal PRIMARIA tècnic o investigador FUNDACIÓN Premis 08/01/2004 ALTRAN