Introducció Durant anys s'ha suposat que l'agricultura no representa un problema especial per la ética del medi ambient, fins i tot els crítics de l'impacte dels pesticides no han estat capaços de conceptualitzar una ètica ambiental coherent aplicable als problemes agrígoles. El problema al que ens enfrontem està basat en que el tipus d'investigació i les modalitats de producció agrària que predominen en el món venen determinades per motivacions econòmiques, més que peocupacions sobre el medi ambient. D'aquí sostenim que el problema clau que els agroecòlegs tenen que afrontar és que la moderna agricultura industrial, avui en dia optimitzada per la biotecnologia, es basa en premises fundamentalment falses, i per tant que han de ser exposades i criticades. En resum parlaré dels aliments trangènics que són cada cop més presents en les nostres taules, i dels quals des de ja fa uns anys la premsa ens n'informa amb noticies sovint alarmants. Què són els vegetals transgènics? Quan es parla d'aliments transgènics hom es refereix a un conjunt de vegetals i cereals que han estat modificats genèticament de forma que siguin cultivats amb major productivitat. Entre aquests productes hi podem trobar algunes varietats de blat de moro, soja, cotó, tomaquets, patates, arròs o pomes; així com seus derivats com farina i oli, passant fins hi tot per xarops, salses, galetes, llet, gelats o xocolata. Hi ha diversos estudis entorn a cultius transgènics de meló, pruna, tabac... i fins i tot treballs amb animals com porcs transgènics. Els éssers vius transgènics s'obtenen per la introducció de nova inforació genètica en el genoma de l'espècie. És un procès similar al que realitzen diferents tipus de virus, que introduint unes determinades molècules en les cel·lules les infecten i fan que aquestes generin nous virus. De fet, una de les tècniques més usades en el cas de plantes utilitza el material genètic d'un virus o d'un bacteri per a aconseguir la incorporació del nou codi genètic en l'organisme hoste. Els gens Els vegetals modificats geneticament incorporen fins a tres gens diferents: El gen de resistència a antibiòtic: és un gen de marcatge, que permet en el laboratori diferenciar els individus modificats genèticament dels que no. El gen autoinsecticida: S'incorpora a les plantes la informació per a generar una toxina, anomenada toxina Bt, que elimina els insectes nocius per a l'individu. Aquesta substancia ja s'utilitzava com a insecticida, llavors, l'únic que canvia és la via de dosificació. El gen de resistència a herbicides: aquest també es pot utilitzar com a marcador. Aquest permet utilitzar major quantitat d'herbicides per evitar plagues sense afectar al vegetal. Beneficis i riscos dels aliments transgènics Beneficis: Major productivitat 1 La incorporació de l'insecticida fa que sigui més eficient la lluita contra determinats paràsits com el corc del blat de moro, que no són combatuts de forma eficaç per la distribució d'insecticides per via esterna. L'experiència actual dels agricultors nord−americans situa l'augment de productivitat en un 9%, segons les empreses productores. Més ecològic Aquesta nova tècnica de distribució de l'insecticida representa una utilització molt més localitzada i evita que es dispersi pel medi ambient. La fi de la fam al món Una de les campanyes de les empreses productores de vegetals trensgènics ha estat dient que aquests podien fer que s'acabes la fam al món. No cal repetir que el problema de la fam no és de manca recursos, sinó de distribució d'aquests. Una altra aplicació Un dels aspectes que estimula més la comunitat científica internacional és la possibilitat de desarrollar vacunes comestibles a partir de proteïnes que podrien introduir−se en ells. D'aquesta manera els nens podrien inmunitzar−se contra el còlera, l'hepatitis B o la diarrea menjant una fruita en lloc de ficar−los'hi una injecció. Però això seria un recurs per a països rics, quan el problema el tenen els països subdesenvoluats. Riscos Manca d'informació i de transparència Alguns vegetals transgènics, com soja i blat de moro, s'estan utilitzant barrejats i de forma indistinta amb els cereals no modificats. Això, juntament amb la manca de legislació sobre el control i l'etiquetatge fa que els consumidors no tinguin dret a saber el que mangen ni a escollir si volen consumir o no aliments transgènics. Manca de seguretat per la salut La introducció d'un nou compost dins d'una cel·lula, com és el cas del plasmidi que inclou la nova informació genètica, pot alterar l'equilibri metabòlic de les cel·lules del vegetal hoste, generant−se nous compostos o variant el contingut nutricional de l'aliment modificat. Aquestes alteracions s'han observat en alguns experiments. Això provoca una certa imprevisibilitat que no tenen els aliments convencionals. Manca de justificació i ètica política Existeix un bloc de crítiques als aliments transgènics que fan referència a la manca de nessecitat, per tant manca de sentit ètic per a la manipulació. Llavors, certes actituds polítiques indiquen que es segueixen més els interesos de certes empreses que el benefici de la població. Riscos mediambientals Hi ha cada vegada més observacions que indiquen que l'enginyeria genètica suposa nous riscos pel mediambient, especialment pel que fa als efectes sobre la biodiversitat i la contaminació genètica. Una reducció del nombre d'especies cultivades i l'expanció d'espècies tòxiques per a determinats organismes exemplifiquen els riscos per al manteniment de la biodiversitat. 2 Per altra banda, la informació genètica introduïda en els vegetals transgènics té la remota possibilitat de migrar, com si es tractrès d'un virus, i instalar−se en nous organismes. Això pot provocar l'aparició de bacteris resistents als antibiòtics utilitzats pèr a la selecció dels organismes modificats, així com noves plagues resistents als mateixos insecticides i/o herbicides que les plantes conreades. Una darrera idea és el sentit del gen de resistència a herbicides. Aquest permet d'augmentar la dosificació dels herbicides en el conreu de forma que s'augmenta l'aportació de substàncies estranyes al sòl (contaminació). Control econòmic Diferents pràctiques de llavors transgèniques marquen una línea que pot portar cap a una nova dependència del Sud envers el Nord i del món senser respecte a aquestes multinacionals: −Pràctiques discutibles en la realització de patents. −Adquisició d'empreses de llavors convencionals per tal de treure−les del mercat o utilitzar−les com a distribuïdors de les seves llavors modificades. −Obligació dels compradors de les llavors a la signatura de contactes que inclouen la prihibició de reservar part de les llavors, la obligació d'utilitzar herbicides de la mateixa casa comercial... −La investigació en tecnologia per a la esterilització de les llavors de forma que la reserva de les mateixes no sigui possible i calgui cada any comprar noves llavors. L'opinió dels experts El dorctor Fernando Monckeberg, metge i acadèmic expert en el tema de la derrota de la desnutrició infantil en el nostre país, diu: "Estamos ante una tecnología segura, que ya se instaló en el mundo sin vuelta atrás" "La gente debe saber que los genes de una especie no son extraños a otra, ya que el proceso de transferencia genética entre distintas especies está sucediendo todos los días a través de virus y bacterias" "El único peligro al que nos enfrentamos como país frente al desarrollo de platas transgénicas, es que si nos ponemos puristas y no desarrollamos esta tecnología, nos quedaremos sin un recurso de enorme transcendencia para nuestro futuro agropecuario." Segons el doctor, els canvis genètics que s'introdueixen en els vegetals tampoc són algo nou, ja que es venen fent desde fa decades a trevès de les hibridacions o mescles de plantes per a millorar la seva calitat. L'Institut de Nutrició i Tecnologia dels Aliments de la Universitat de Chile (INTA) que no s'ha pronunciat categòricament sobre el tema, va editar a principis del 2000 un informatiu que respon a algunes preguntes bàsiques sobre el tema. El INTA afirma que entre els beneficis dels transgènics estan les seves ventatges nutricionals, la seva major duració i el menor ús de pesticides per a obtenir−los. Afegeix que els desavantatges són hipotètics ja que no s'han comprovat. En tot cas, podría esperar−se que aquests aliments provoquin alergies i resistència a alguns antibiòtics entre els consumidors. Conclusions 3 Amb tot això se m'acudeixen un seguit de preguntes que cal que ens plantegem: • Hem d'alterar l'estructura genètica de tots els éssers vius en nom de l'utilitat i les ganàncies? • Es el genoma de cada espècie una herència comú, o pot ser apropiada per les grans empreses convertir−se en propietat privada? • Algú ha donat permís a les grans empreses per monopolitzar grups sensers d'organismes? • Els biotecòlegs es senten amos de la naturalesa? Es una fantasia creada per la arrogancia cientifica i la economia, que es manté cega als processos ecològics? • És possible despreciar els conceptes ètics i reduir els riscos ambientals mantenint els beneficis? • Qui es beneficia d'aquesta tecnologia? Qui hi perd? • Quines són les conseqüencies per a la salut i pel medi? • Quines són les alternatives ignorades? • A quines necessitats respon la biotecnologia? • Quina meta té i quins criteris segueix la biotecnologia? Un augment de la productivitat no significa un major benefici, cal fer un balanç de tots els costos (llavors més cares, major consum d'herbicides...). En nostre país cada any és llencen aliments per fer−ne pujar el preu, o es paguen taxes per superar la producció permesa per la comunitat europea, així doncs, per a que volem més producció? Tot això portaría un problema afegit molt comú en els últims temps en el nostre país: les grans empreses ho podríen assumir, però la petita empresa del sector no podría competir, anant a la ruina. Pertant aniríem directes cap a la monopolització del sector. Està molt clar que sols seria patrimoni del món desenvolupat, així doncs com ens poden dir que acabaría la fam al món? La selecció natural diu que les especies amb variacions genètiques favorables dominaran sobre les altres que s'acabaran extinguint. Això no és compatible de cap manera amb l'afirmació de que no afectarà a la biodiversitat. D'altra banda ens afirmen que ens lliurarà dels productes químics, però no serà ens lliuren de posar−los perque ja en porten d'incorporats? La pregunta clau desprès de tot és: Val la pena? Bibliografia www.monsanto.com www.novartis.com www.tercera.ia.cl/diario/2000/04/23 WWW.pralibros.com (20−06−00) ww2.grn.es/avalls/mitos.htm www.fespinal.com 4