CORTS VALENCIANES DIARI DE SESSIONS Reunió número 11 DIARIO DE SESIONES VIII Legislatura Any 2012 COMISSIÓ D’OBRES PÚBLIQUES I TRANSPORTS realitzada el dia 30 d’octubre de 2012 Presidència de l’Il·lustre Diputat Senyor Rafael Ferraro Sebastiá SUMARI (Comença la reunió a les 10 hores i 37 minuts) Proposició no de llei sobre el manteniment de tots els treballadors i treballadores de FGV a totes les estacions per tal de garantir la qualitat del servei que es dóna als usuaris, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 28.202, BOC número 99) ........................................................................................... pàgina 3 Intervencions del diputat senyor Juan Ignacio Ponce Guardiola (GP Compromís), de la diputada senyora Marina Albiol Guzmán (GP Esquerra Unida) i dels diputats senyor Francesc de Borja Signes Núñez (GP Socialista) i senyor Alfredo Cesáreo Castelló Sáez (GP Popular). Votació: es rebutja per 6 vots a favor i 8 en contra. Proposició no de llei sobre la desestimació del projecte del vial Cabanes-Orpesa, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.350, BOC número 99) ............................................................ Intervencions de la diputada senyora Marina Albiol Guzmán (GP Esquerra Unida), del diputat senyor Juan Ignacio Ponce Guardiola (GP Compromís), de la diputada senyora M.ª José Salvador Rubert (GP Socialista) i del diputat senyor Jaime Mundo Alberto (GP Popular). Votació: es rebutja per 6 vots a favor i 8 en contra. pàgina 8 Comissió d’Obres Públiques i Transports 30.10.2012 Proposició no de llei sobre l’adopció de mesures per part de La Generalitat per tal de fer complir a l’empresa concessionària del servei de transport de viatgers per carretera entre l’Alcúdia i València, Autocares Tomás Granero, SA, amb les obligacions de freqüència establides, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 28.523, BOC número 99) ................................................................... Pàgina 2 pàgina 13 Intervencions del diputat senyor Francesc de Borja Signes Núñez (GP Socialista), de la diputada senyora Marina Albiol Guzmán (GP Esquerra Unida) i dels diputats senyor Juan Ignacio Ponce Guardiola (GP Compromís) i senyor Fernando María Giner Giner (GP Popular). Votació: es rebutja per 6 vots a favor i 8 en contra. Proposició no de llei sobre la paralització de les sol·licituds d’ús tramitades i no concedides relacionades amb el port d’Alacant, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 30.381) ............... pàgina 18 Intervencions del diputat senyor Javier Carlos Macho Lorenzo (GP Socialista), de la diputada senyora Marina Albiol Guzmán (GP Esquerra Unida), del diputat senyor Juan Ignacio Ponce Guardiola (GP Compromís) i de la diputada senyora María del Pilar Sol Cortés (GP Popular). Votació: es rebutja per 5 vots a favor i 8 en contra. Proposició no de llei sobre l’anul·lació de l’acord del consell d’administració de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, d’11 de juny de 2012, pel qual s’aprova l’actualització de la Carta de servicis de Metrovalencia, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 31.915, BOC número 99) ...................................................................................................................................................... pàgina 22 Intervencions de la diputada senyora Marina Albiol Guzmán (GP Esquerra Unida) i dels diputats senyor Juan Ignacio Ponce Guardiola (GP Compromís), senyor Francesc de Borja Signes Núñez (GP Socialista) i senyor Jordi Serra Ferrer (GP Socialista). Votació: es rebutja per 6 vots a favor i 8 en contra. Proposició no de llei sobre l’oferiment en lloguer dels locals comercials de l’IVHSA a emprenedors i xicotetes i mitjanes empreses, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 28.292, BOC número 99) ................................................................................................................................................ Intervencions del diputat senyor Francesc Xavier Ferri Fayos (GP Compromís), de les diputades senyor Marina Albiol Guzmán (GP Esquerra Unida) i senyora M.ª José Salvador Rubert (GP Socialista) i del diputat senyor Fernando María Giner Giner (GP Popular). Votació d’una proposta transaccional: s’aprova per unanimitat. (S’alça la reunió a les 13 hores i 40 minuts) pàgina 26 Comissió d’Obres Públiques i Transports 30.10.2012 Comissió d’Obres Públiques i Transports realitzada el dia 30 d’octubre de 2012. Comença la reunió a les 10 hores i 37 minuts. Presideix el diputat senyor Rafael Ferraro Sebastiá. Reunió número 11. El senyor president: Bon dia, senyores i senyors diputats. Per favor... No, no, la porta. Repetisc, bon dia, senyores i senyors diputats. Anem a donar començament a la Comissió d’Obres Públiques i Transports, convocada per al dia de hui. En primer lloc, la senyora secretària passarà llista per tal de comprovar si n’hi ha quòrum. Senyora secretària... (La secretària passa llista per tal de comprovar si hi ha quòrum) Moltes gràcies, senyora secretària. Abans de començar en l’ordre del dia, anem a proposar una modificació, una alteració de l’ordre del dia. El punt número 3 passarà a substanciar-se en últim lloc en la sessió de hui. Aixina, començarem pel 2 i continuarem pel 4. Alguna observació? Doncs, queda aprovat. Moltes gràcies. En primer lloc, el punt número 1: lectura i aprovació de l’acta de la reunió anterior. No tenen les seues senyories les actes en les seues carpetes. La passarem a aprovació en la propera sessió, perquè els uixers de la cambra, per qüestions d’intendència, no han pogut ficar-la. Proposició no de llei sobre el manteniment de tots els treballadors i treballadores de FGV a totes les estacions per tal de garantir la qualitat del servei que es dóna als usuaris, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 28.202, BOC número 99) El senyor president: Passem, doncs, al segon punt: presa en consideració de la proposició no de llei sobre el manteniment de tots els treballadors i treballadores de Ferrocarrils de la Generalitat, a totes les estacions, per tal de garantir la qualitat del servici que es dóna als usuaris, presentada pel Grup Parlamentari Compromís. Per a la seua defensa, té la paraula el senyor Ponce. El senyor Ponce Guardiola: Gràcies, senyor president. En primer lloc, saludar els membres del comité d’empresa de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, que mos acompanyen hui, i que estan en plena reivindicació per tal de mantindre els seus llocs de treball. Bé, la PNL que proposem diu el següent: «Les accions que Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana està portant a terme, amb la implantació del pla Egeo, suposen un greu retrocés en el servei que es presta als usuaris. »L’objectiu d’un servei de transport públic ha de ser facilitar la seua utilització per part de la ciutadania i contribuir a la millora de les condicions de vida. »Per suposat, Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, com altres empreses, ha de tenir una bona gestió econòmica. Però ha de prioritzar, com a empresa de servei pú- Pàgina 3 blic, l’atenció a la societat i no només tindre en compte el benefici econòmic. »Per tot això, presentem la següent proposta de resolució: »Les Corts Valencianes insten el Consell a que faça les gestions adients per tal que Ferrocarrils mantinga els treballadors i les treballadores en totes les estacions, per a garantir el servei que es venia prestant als usuaris, que, bàsicament, són: seguretats dels viatgers, informació i facilitar que les persones majors, invidents, persones amb minusvalideses i amb capacitat d’adaptació tecnològica limitada tinguen l’opció que un agent els puga proporcionar el corresponent títol de transport.» Bé, el tema és ben clar. El que passa és que la nostra proposta era del mes de febrer. I, clar, no s’ha substanciat en el temps que deuria i ja mos hem trobat en la següent fase de retallades en el que suposa el personal al servei de Ferrocarrils. Bien, tenemos que tener en cuenta que las inversiones en infraestructuras de transporte público sólo son realmente eficaces si van acompañadas de inversiones en capital humano. No tiene sentido construir infraestructuras, dotaciones que luego no son atendidas por personal. ¿O creen ustedes que es de recibo que, después de cuantiosas inversiones en obra pública y en vehículos, ahora quieran recortar en personal; más cuando ese recorte puede ir en contra de la seguridad de todos los usuarios y usuarias de las líneas de ferrocarril? Y nos preguntamos: ¿quién planifica las inversiones y con qué criterio? Desde luego, ustedes no lo hacen con el de dar el mejor servicio a los usuarios actuales y potenciales. Se han comprado unidades 4300, del orden de 20, y aún están en proceso de incorporación –llevan varios años adquiridas–. Y, simultáneamente, ustedes quieren reducir personal. ¿Quién ha diseñado estas inversiones y estas…? ¿Quién ha hecho esta planificación? Está claro que lo único que sobra en Ferrocarrils son malos gestores, malos gestores que toman malas decisiones y que los señores del gobierno han colocado a dedo. Y a los datos me remito; en los últimos años ha aumentado la plantilla un 25%, aproximadamente, de 1.300 a 1.700, cuando los directivos se han aumentado un 400%, de 17 a 70. Nosotros consideramos que no sobra ningún trabajador, que lo que sobran son directivos, cada uno de ellos cobra seguramente un promedio del triple que un trabajador que está produciendo y que está realizando su función. Y…, eso, consideramos que sobran directivos, como en muchas otras áreas que el Partido Popular está gestionando y ha gestionado en el pasado. En concreto, han invertido 148 millones, casi 149, en nuevas unidades, entre ellas, las 4300 que he mencionado, cuando a las sustituidas, las 3900, aún les quedaban largos años de vida y de poder prestar un servicio eficaz. Entonces, no le vemos ningún tipo de justificación a hacer ese tipo de inversiones cuando las unidades anteriores tenían un nivel de uso y de funcionalidad razonable y podía seguir manteniéndose su uso en el tiempo. Sin embargo, paralelamente a hacer esas grandes inversiones y otras muchas que podíamos hablar, como nuevas líneas que no se han llegado a poner en marcha –el caso de Ribarroja es flagrante–, pues, paralelamente a este derroche en inversiones –derroche, porque no se materializa en mejoras para el servicio público–, pues, se plantea una reducción de personal que consideramos injustificada. Insistimos en que no sobra personal, lo que sobran son directivos y malos directivos puestos a dedo. Por cierto, estos nuevos trenes que se supone que mucho más modernos, con mejor tecnología, necesitan, para su in- Comissió d’Obres Públiques i Transports 30.10.2012 corporación al servicio, implementar el dispositivo ATO que, a su vez, ha de ser desmontado de las unidades viejas, que ahora mismo están en uso. Lo consideramos un sinsentido, de todas, todas. Y, bueno… Y, para sacar al personal de las estaciones, ustedes se excusan en informes externos. Entonces, ¿para qué se ha aumentado tanto el número de directivos, si luego, al final, las decisiones las tienen que tomar personas de fuera? ¿O es que, bueno, no tienen estas personas capacidad para tomar esas decisiones; o, sencillamente, están ahí para suplir deudas o a saber qué? La cuestión es que se ha aumentado un 400% el número de directivos y eso no ha redundado en un mejor servicio, sino, al final, en un ERE que hoy, quizás, sepamos las dimensiones que tiene. Y, ¿para qué han servido estos directivos –me refiero a la sociedad? Pues, no lo sabemos, no lo sabemos. El resultado sí que es nefasto. Y parece ser que se va a producir eso, un despido de trabajadores que, ya hemos dicho y lo mantenemos, no sobran en ningún caso; lo que habría que hacer es mejorar servicios, aumentar frecuencias y poner en marcha los servicios que se han construido y que, ahora mismo, están parados. Mientras, deciden reducir el número de trabajadores, trabajadores empleados en tareas que sí son realmente útiles a los usuarios y a las usuarias, a la ciudadanía en general. El personal en las estaciones de Ferrocarrils, entre otras funciones, es imprescindible para garantizar la atención adecuada a los usuarios y usuarias y, no olvidemos, a la seguridad. El hecho de que los usuarios lleguen a las estaciones y estén completamente vacías, pues, desde luego, elimina seguridad a todos los niveles, incluso en caso de caída de objetos a la vía o de alguna caída de alguna personas, no necesariamente a la vía, pues no hay personal que pueda atender y tendrán que ser otros usuarios, si es que coinciden en ese momento, los que atiendan a las personas que hayan podido sufrir algún tipo de percance. Por tanto, consideramos que sí que son imprescindibles esas personas en las estaciones, como el resto del personal. Su función es informar y facilitar que personas mayores, invidentes, personas con minusvalías, con capacidad de adaptación tecnológica limitada, etcétera, tengan la opción de poder utilizar satisfactoriamente un servicio básico, como es el transporte público. Hablar de servicios públicos deficitarios esconde una perversión, la de considerar que los impuestos no deben destinarse a financiar los servicios públicos y básicos. Un servicio público, por definición, no tiene que considerarse rentable en términos económicos exclusivamente; y ustedes parece ser que lo que pretenden es validar esa forma de entender los servicios públicos que, seguramente, pues tiende a la privatización de los mismos o a ir desmantelándolos para, bueno, crear otros servicios a nivel privado u otro tipo de transporte menos sostenible. Al final, los servicios que no se producen por ferrocarril se convierten en transporte por carretera que, como todos sabemos, es mucho menos sostenible ambientalmente. Pero…, bien. Por ir acabando, el servicio público imprescindible para la ciudadanía no debería calificarse como deficitario, como estaba diciendo. A fin de cuenta, lo pagamos todos, se pagan con nuestros impuestos. No es cuestión de obtener beneficios ni hablar de pérdidas, cuando los beneficios sociales y ambientales son más que suficientes. ¿O prefieren ustedes que los servicios públicos no tengan financiación pública porque esa financiación la quieren destinar a otras cosas que no son servicios públicos?, háblese de ágoras, háblese de aeropuertos peatonales o de cualquier otro tipo de infraestructuras que no son servicios Pàgina 4 públicos –de momento, no lo son y ya veremos si algún día lo son– y otras… En cualquier caso, tienen un servicio público absolutamente limitado y unos costes desmesurados para ser considerado así. Y, a fin de cuentas, solamente han beneficiado a los que han realizado dichas obras, y poco más. ¿Qué es lo realmente deficitario, el servicio público de Ferrocarrils o el Ágora o el aeropuerto peatonal? Contéstennos ustedes. Por otro lado, hay que considerar que cuando se abandonan los servicios de proximidad, el ferrocarril que utiliza la inmensa mayoría de los ciudadanos… En este caso sucede en Ferrocarrils, pero también están abandonados los de cercanías de Renfe y los regionales. Si cada billete de AVE recibe una subvención superior al 60% que, en muchos casos, se puede hablar del 80 y del 90%, porque si ustedes hablan de rentabilidad, hemos de considerar los costes de construcción y de explotación o mantenimiento en esos servicios… Por tanto, estamos subvencionando a un porcentaje elevadísimo el AVE, que beneficia a pocas personas, y el ferrocarril que utiliza la inmensa mayoría, pues, ustedes consideran deficitario. Bien, por último, pues, bueno, tenemos estaciones con taquillas en prácticamente todas las estaciones de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana. Son unas instalaciones fantásticas que, a partir de ahora, van a estar vacías. Entonces, no entendemos... Hemos hablado al principio de planificación. ¿Quién planifica? ¿Y quién diseña cómo han de ser los servicios públicos, dado que, pues, bueno, construimos cosas que, al final, no tienen ningún tipo de uso o ustedes quieren quitarles el uso que tienen? No hace falta creo que justificar más… El senyor president: Señor Ponce, vaya concluyendo, por favor. El senyor Ponce Guardiola: …Acabo enseguida. Sencillamente, recalcar que no sobran trabajadores, sobran directivos enchufados improductivos. Nada más. Muchas gracias. El senyor president: Muchas gracias, señor Ponce. Sí, per part del Grup Parlamentari d’Esquerra Unida, té la paraula, per a fixar posició, la senyora Albiol. La senyora Albiol Guzmán: Moltes gràcies. Bon dia. En primer lloc, saludar els treballadors i treballadores en vaga, de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana; en vaga, defensant els seus llocs de treball, però també en vaga defensant un servei públic de qualitat per a la ciutadania. El Consell està desmantellant els serveis públics, tots els serveis públics: l’educació, la sanitat, el benestar social i també el transport públic. I ho està desmantellant amb les retallades, per una part; i, per una altra part, amb el decret aquest de reorganització del sector públic empresarial valencià. I, de fet, arran d’eixe decret, estan practicant-se ERO en quasi totes o en totes les empreses públiques del País Valencià. Ja s’han fet ERO en Radiotelevisió Valenciana, en CACSA, en l’Institut Valencià de l’Habitatge i n’hi Comissió d’Obres Públiques i Transports 30.10.2012 han altres tants damunt la taula, com el cas de VAERSA o com el cas de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, en eixe intent, com dic, de desmantellar tot el sector públic valencià amb un únic objectiu, l’objectiu de deixar absolutament tot en mans privades, deixar-ho tot per al mercat i deixar mans lliures a l’empresa privada. I, evidentment, aquesta reducció de serveis en Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana és una actuació que va en la mateixa línia: es tracta de reduir serveis, es tracta de reduir personal. Evidentment, els perjudicats de tot açò, per una part, els treballadors i treballadores de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, però també la ciutadania, la ciutadania que cada dia agafa aquest transport públic per a anar a treballar, que agafa este transport públic per a anar a estudiar, o per a anar al metge, o per a anar a visitar els familiars, o per al que consideren, no? Cada dia es troba menys qualitat en aquests serveis públics, i es troba menys qualitat per culpa de les seues retallades i per culpa, evidentment, d’eixes reduccions de serveis. El Partit Popular, el Consell, el que està fent és posar damunt la taula arguments economicistes de, bé, doncs que n’hi ha un..., aquesta empresa pública genera massa despeses. Però, clar, nosaltres des d’Esquerra Unida sempre hem defensat que una empresa pública no pot funcionar amb criteris únicament economicistes, sinó que caldrà tindre sobretot en compte la seua funció com a servei públic i el seu valor social, no només, com dic, eixos criteris economicistes. L’altre dia en el ple d’aquesta cambra ja li vam dir a la consellera, ja li vam parlar de la nefasta gestió de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, igual que ara el senyor Ponce ha fet alguna enumeració de les qüestions, com el tema de la compra d’unitats noves mentres n’hi havien altres que estaven perfectament en ús; els elevats sous dels directius; les línies de Metrovalencia cap a Natzaret o la línia 2 del Tram d’Alacant, que estan sense posar-se en funcionament malgrat que ja estan acabades; el com no se vol acabar el metro cap a Riba-roja, etcètera, etcètera, tota una sèrie de despeses inútils que fan que siga veritat que la situació econòmica de Ferrocarrils siga no massa..., diguem-li un poc dolenta, no?, amb la qual vostés justifiquen l’ERO. Açò és com la pescadilla que se muerde la cola, no?, el Partit Popular, el Consell posa uns nefastos gestors, que fan unes despeses inútils, que fan que se produïsquen eixa situació econòmica dolenta, que és amb la qual se justifica l’ERO. Han aconseguit quadrar el cercle. Per a nosaltres, ja dic, que la situació econòmica no hauria de ser un argument i, evidentment, el que caldria fer és enviar a casa tots aquells directius que han dut Ferrocarrils a la situació actual, i evidentment paralitzar l’ERO, i evidentment retornar tots aquests serveis que comenta aquesta proposició no de llei que han segut anul·lats. Ara bé, jo sí que estic convençuda que açò va més enllà de tot açò i que açò, evidentment, és una qüestió ideològica, ja ho he dit al principi, és una qüestió ideològica que el Partit Popular estan encabotats i tenen el clar objectiu d’acabar amb tot allò que sone a públic, d’acabar amb tot allò públic. I en eixe camí estan i en eixe camí sembla que van a carregar-se també el nostre transport públic al País Valencià. Esperem que no se’ls deixe arribar fins ahí, esperem. És una qüestió ideològica que també s’ha vist clarament amb en el tema de l’AVE. Únicament han apostat per l’AVE en el País Valencià; en l’AVE, perquè l’AVE, doncs bé, queda molt bé a l’hora de fer-se la foto, l’AVE se pot vendre molt bé de cara als mitjans de comunicació, però l’AVE s’ha menjat tots els diners que havien d’haver anat a parar al rodalies i al transport urbà i al transport metropo- Pàgina 5 lità. Se’ls ha menjat tots. S’han gastat tots els diners en l’AVE i, en canvi, no s’han gastat els diners en aquests tipus de transport que al final és el que utilitza la immensa majoria cada dia per a anar a treballar o a estudiar. Perquè la gent, bé, alguns anirem a Madrid una vegada a l’any, o dos vegades a l’any, o cada cinc anys, però realment el transport que la gent necessita és el transport del metro, del rodalies, del ferrocarril, que no és evidentment l’AVE. Gràcies. El senyor president: Moltes gràcies, senyora Albiol. Per banda del Grup Parlamentari Socialista, té la paraula el senyor Signes. El senyor Signes Núñez: Gràcies, senyor president. En primer lloc, saludar també els membres del comité d’empresa que estan ací presents i expressar-los el recolzament i l’ajuda més incondicional del Partit Socialista en la seua lluita contra l’ERO. Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana té un problema, un problema greu, greu. O siga, en este moment, Ferrocarrils té un deute de mil milions d’euros, a 31 de desembre de 2010. El que se pagà en 2010, el 91,5% del que se pagà, se pagà fora de termini i, per tant, amb interessos de demora, i el que quedava pendent per pagar, lògicament, tot havia de pagar-se amb interessos de demora. Però, miren, la situació de bancarrota i la situació deficient econòmica d’FGV no és un problema tarifari i, evidentment, no és un problema dels treballadors d’FGV, si n’hi han molts o pocs. És un problema de la pèssima gestió de la gerència i de la pèssima gestió de la consellera Bonig, que és la presidenta del consell d’administració d’FGV. Ho hem dit moltes voltes, els sous dels alts directius, 17 alts directius, en algun moment fa dos anys cobraven més que tot el Govern d’Espanya junt, inclòs el president del govern. En este moment, a 31 de desembre de 2010, segons el compte general de La Generalitat, la gerent seguix cobrant 72.000 euros. 72.000 euros és més del que cobra el president de La Generalitat –la gerent de Ferrocarrils, a 31 de desembre de 2010, segons el compte general de La Generalitat. El problema ve pels enxufats en la línia de directius. Des que està la gerent Marisa Gracia, els enxufats en la línia de directius ha augmentat d’una forma escandalosa. El problema està, com s’ha dit també, en inversions que estan ahí parades, com la línia 2 del Tram que produïx una despesa de 130 milions d’euros i fa ja pràcticament dos anys que està parada, amb els diners gastats i no està servint als ciutadans, ni està, lògicament, com a línia més rendible, recaptant el que podria recaptar. O la línia 2 de Metrovalencia, que està parada, o altres línies a les quals s’han fet referència. Com pretén FGV solucionar este problema? Doncs pretén fer-ho tirant a treballadors, pretén fer-ho suprimint la línia 9 del Tram d’Alacant, en algun moment ha pretés ferho suprimint la línia 1 de Metrovalencia des de Torrent fins Vilanova de Castelló o des de Picassent fins a Vilanova de Castelló. Hi ha hagut una moguda forta dels alcaldes que ha impedit que açò anara avant. I en este moment n’hi ha una moguda molt forta en Alacant per a evitar el tancament de la línia 9 del Tram d’Alacant. En definitiva, els responsables de la situació de Ferrocarrils de la Generalitat són el Consell, és el president de La Generalitat, és la consellera Bonig i és la gerent Marisa Gracia. Comissió d’Obres Públiques i Transports 30.10.2012 El Consell s’ha gastat molts diners en grans esdeveniments que no servien per a res, només que per a ser focus i nius de corrupció... (so d’un telèfon mòbil) focus i nius de corrupció, i no en el que realment els ciutadans necessiten. I ahí s’enganxa el projecte Egeo, que és efectivament traure de les taquilles, que això ja ha passat, traure de les taquilles d’FGV els empleats –unes taquilles on eixos empleats tenen l’obligació de donar informació, atenció al client. Les màquines que n’hi han dispensadores de títols, en este moment, si aplega un jubilat o una família nombrosa, no pot traure en la màquina el seu títol –el seu títol bonificat– i, per tant, si no n’hi ha ningun empleat de Ferrocarrils per allí al voltant, no poden tindre la bonificació, o l’únic que poden fer és cabrejar-se i botar el torn, i passar el que puga passar una volta dalt del tren si passa el revisor i no té el corresponent títol. Les estacions a determinades hores produïxen por i allí no n’hi ha ningú que atenga els usuaris. En Torrent, m’explicaven que els obliguen a no estar dins, sinó fora, i si els pillen dins, se’ls expedienta. I en moltes ocasions els obliguen a estar dalt del tren, i en moltes ocasions n’hi han dalt del tren tres empleats d’FGV que abans estaven dins de les taquilles, tres empleats dalt del tren fent de revisors. Una qüestió absolutament absurda i que no té ningun sentit. Per tant, el problema d’FGV és un problema seriós, és un problema el qual la culpa no la tenen evidentment els treballadors, la culpa no la tenen els usuaris, no és tarifària –després vorem altres temes d’FGV en altres punts de l’ordre del dia i els tractarem–. El problema és de la deficient gestió d’una gerent, que és una inepta, és una inepta, i d’una presidenta del consell d’administració, que és la consellera Bonig, que està deixant fer a la gerent tot el que vol i està conduint esta empresa... El senyor president: Senyor Signes, vaja acabant. El senyor Signes Núñez: ...a la situació de dramatisme per als treballadors i per als usuaris a la qual està conduint-la. El senyor president: Moltes gràcies, senyor Signes. Per a fixar posició, per banda del Grup Parlamentari Popular, té la paraula el senyor Castelló. El senyor Castelló Sáez: Gracias, señor presidente. En primer lugar, como han hecho todos los grupos, y no podía ser menos por parte del Grupo Popular, saludar también a los trabajadores de Ferrocarrils que están aquí con nosotros, a los que además les deseamos que todo esto acabe en una solución que sea buena para todas las partes y que signifique que se puede compatibilizar Ferrocarrils con una situación laboral lo más estable posible. Alegrarnos, también, del hecho de que esta tarde tengan una reunión con el conseller de Gobernación y que de esa reunión esperamos que salgan conclusiones fructíferas. Yendo al asunto, decir que oigo cosas absolutamente contrapuestas por parte de los grupos de la oposición –en todos ellos–. Oigo a compañeros que hablan de que no tiene sentido aumentar el servicio cuando no existe una necesidad y son las mismas voces que nos están pidiendo, y rei- Pàgina 6 vindicando, que se amplíe ese servicio precisamente en algunas cuestiones. No vale, señor Ponce, no vale. No vale que usted diga que no tiene sentido ampliar el servicio en algunas cuestiones y, por otro lado, nos esté reivindicando que se amplíe el servicio, en otros momentos, en esta comisión o, incluso, en el pleno. Al final resulta que cuando se abren líneas, está mal hecho y cuando no se abren líneas, está mal hecho. Al final resulta que cuando se mejora la calidad de material y del equipamiento, está mal hecho y cuando el material es viejo, también está mal hecho. Ustedes…, la cuestión es que siempre están en contra de lo que se les plantee. Se habla, por otro lado, de la perversión de hablar del servicio público deficitario, de criterios economicistas, de que se esconde la privatización detrás de todo esto. Mire, oiga, lo que se esconde detrás de todo esto es la voluntad de Ferrocarrils de la Generalitat, la voluntad de la conselleria de llevar a cabo la gestión de un servicio público de una forma eficiente, de mantener su viabilidad de cara al futuro. Porque entender el servicio público como lo entienden ustedes, lo aboca al fracaso absoluto. No se puede mantener una entidad como Ferrocarrils de la Generalitat con los datos económicos que estamos hablando. No se trata, como dicen ustedes, de criterios economicistas, ni como se dice en la proposición, que prioriza como empresa de servicio público la atención a la sociedad, ¡y no solo el beneficio económico! Pero, ¿de qué beneficio económico me están hablando? ¿De qué hablan? O sea, es estar absolutamente fuera de la realidad. Mire, la apuesta yo creo que queda suficientemente clara cuando de cada billete que se vende en Valencia, la subvención indirecta que se aporta por parte de La Generalitat es de un euro por billete y en Alicante, de 3,7 euros por billete. Creo que la apuesta está bien clara cuando hay en Alicante una inversión ejecutada del 2003 al 2011 de 643 millones de euros y en Metrovalencia, de 800 millones de euros de obra finalizada. Creo que la apuesta por el sector público en el transporte es clarísima y que las cuestiones que ustedes dicen no tienen nada que ver con la realidad. ¿Ustedes creen que se puede mantener un servicio público en el que… –hablando de beneficio económico y criterios economicistas– en el que el desfase entre los ingresos por el transporte público y «simplemente» los costes operativos, simplemente eso, hayan sido en 2006 de 11 millones de euros, en 2007 de 21, en 2008 de 18, en 2009 de 38, y en 2010 de 38 más? O sea, ¿a ustedes les parece que esto es…, que es un servicio público por el que tiene que apostar la administración? ¿O la administración lo que debe de hacer es ver cuáles son los problemas, actuar sobre ellos, dar un servicio de forma eficiente y readecuar todo el sistema para que no solo no se vea perjudicado el servicio público que se presta, sino que se vea mejorado? Eso es apostar por un sector público de calidad. ¿Que eso lleva consigo o que eso conlleva que pueda haber una reestructuración importante? Es cierto, y todos deseamos que sea la menor posible. Créanme, nosotros no estamos aquí porque seamos masoquistas ni porque queramos hacernos un haraquiri, pero tenemos la obligación y la responsabilidad de que los servicios públicos sean viables a corto, medio y largo plazo; todo lo contrario, privatizar sería lo más sencillo. Privatizar es un concurso, y se ha acabado, y lo que está haciendo La Generalitat es mantener un servicio público y universal a unos precios razonables y subvencionados, con unas líneas racionales y con un material en perfecto estado y que lo que pretende es viabilizarlo a medio y largo Comissió d’Obres Públiques i Transports 30.10.2012 plazo. Ese es el esfuerzo que se está haciendo por parte de La Generalitat. Nada más. Gracias, presidente. El senyor president: Muchas gracias, señor Castelló. Sí, para réplica, señor Ponce, tiene usted la palabra. El senyor Ponce Guardiola: Gracias, señor presidente. No hay ninguna incoherencia en lo que hemos estado diciendo. Desde luego, Compromís siempre ha apostado por servicios públicos, por invertir en servicios públicos de calidad, mejor ferrocarril que otro tipo de servicios, mejor cercanías, proximidad, que otro tipo de recorridos, ¿eh?, y bueno, su demagogia es tremenda, o sea, estamos en contra de la mala gestión de gastar para no poder utilizar, de derrochar, de aeropuertos sin aviones, de ágoras que se utilizan cuatros días al año y de este tipo de cosas, ¿eh? Ustedes hablan de viabilizar el servicio público y al mismo tiempo que se han gastado del orden de 1.500 millones de inversiones en los últimos años entre Alicante y Valencia. Sin embargo, buena parte de esos 1.500 millones de euros están sin poner en marcha sus servicios, el Tram 2, las líneas de Valencia que están por acabar, el tema de Ribarroja... O sea, es que ustedes gastan, se supone que con una planificación, pero demuestran que no hay ningún tipo de planificación, compran trenes nuevos que no tienen un sistema de seguridad que hay que desmontarlo de los trenes viejos, ¿eh?, y sin embargo no llegan a poner en marcha los trenes nuevos... ¿Qué sentido tiene esto, hacer estaciones maravillosas donde luego no va a haber nadie dentro de ellas?, ¿qué planificación?, ¿a qué responde todo este tipo de cuestiones? Usted habla de veinte, treinta, millones de euros de pérdidas anuales por mantener el servicio público: ¿y cuánto estamos perdiendo, cuánto hemos perdido en el AVE?... Aparte de hipotecar otro tipo de inversiones, ¿eh?, ya lo he dicho, en el trasporte..., las líneas donde hay mayor nivel de ocupación, creo que es la de Madrid-Barcelona, se estima que es un 66% la subvención del precio del billete. En otras líneas menos usadas, del 80 y del 90%, cuando no líneas que han tenido que ser cerradas porque no tenían usuarios de ningún tipo. O sea, que esa es la planificación, ¿eh?, que nos han llevado..., han realizado desde el gobierno central, y esa es la gestión que hacen a nivel local. Esta señora, la presidenta de Ferrocarrils, aparte de cobrar más que el presidente Fabra, ha metido a 53 personas en los últimos años en los que está ahí. Esta persona está absolutamente descalificada para dirigir este..., Ferrocarrils, y es más, hay que recordar la cantidad de ocultación de información que ha generado en otros temas como, por ejemplo, el del accidente de metro, ¿eh?, ocultando auditorías de riesgos laborales donde habían un montón de incumplimientos graves, ¿eh?, hasta cinco años, no sea que les pudiera salpicar, pensaban que habría a lo mejor prescrito esos presuntos delitos, ¿eh?, ocultando informes de peritos, aleccionando a los que fueron a..., vinieron a hablar aquí del accidente del 3 de julio, (veus) y..., y bueno, y un sinfín de cosas que, desde luego, hubieran hecho que hubiera sido cesada hace ya muchos años. Bien, el problema que tenemos ahora..., la propuesta, ya digo, era del mes de febrero y, bueno, ocho meses más tarde, pues, tristemente, los acontecimientos han ido evolucionando en un sentido que consideramos más que desfavorable. Ustedes ya de entrada han..., luego lo veremos Pàgina 7 también, han reducido..., han decidido reducir los niveles de satisfacción de los clientes, ¿eh?, la carta de servicios, los ratios que estaban previamente aceptados se han bajado en niveles de calidad, pues, porque saben que el servicio va a bajar en calidad, obviamente, ¿eh?, porque, bueno, si no tenemos nadie en las estaciones, si no hay atención al público individualizada, si gente que pueda tener algún tipo de problemas o adquirir algún billete un poco especial tiene que irse a cuatro o cinco o seis estaciones donde solamente se pueden adquirir, ¿eh?, pues, eso es ir degradando la calidad del servicio. Lo mismo que recortar determinadas líneas, como pasó en la línea 1, que se redujeron bastantes servicios y, bueno, eso al final hace que el servicio público sea cada vez, pues, menos público o menos interesante para la mayoría de los ciudadanos. Entonces, nosotros no nos hemos negado a hacer mejoras. Lo que no tiene sentido es hacer una mejora para luego abandonar esa mejora. Nosotros no nos hemos negado a abrir nuevas líneas, sino que lo que hemos pedido, ¿eh?, y lo que entendemos es cómo el Tram de Alicante lleva dos años, ¿eh?, con los semáforos en marcha, gastando energía eléctrica, ¿eh?, y que ustedes no sean capaces de..., lo ha dicho, que era tan sencillo, sacar un concurso y tan fácil es privatizar... Pues, ¿cómo no lo han conseguido en dos años? Porque no es tan sencillo, ¿eh?, o porque, claro, a lo mejor la empresa espera sacar más de lo que a priori ustedes les ofrecen, ¿eh?, pero lo que está claro es que esto va en detrimento de un servicio de Ferrocarrils de calidad, de proximidad, para la inmensa mayoría de los valencianos, ¿eh?, y se ha dicho aquí y está clarísimo, ustedes despilfarran, ustedes colocan a sus amigotes, que al final no desarrollan ninguna función, que cobran tres, cuatro veces lo que los trabajadores que sí que están produciendo, y el resultado es que al final, ¡ah, hay que contratar una empresa externa que nos diga... El senyor president: Señor Ponce, señor Ponce, concluya, por favor. El senyor Ponce Guardiola: ...por dónde hay que..., a recortar –acabo ya. De hecho, hemos pedido las auditorías que se supone que justifican este del que hoy quizás sabremos algo, y no hemos conseguido esos documentos, no los han hecho públicos ustedes, el comité de empresa tampoco ha tenidos disposición de los mismos, lo que implica que..., que..., bueno, que no es tan necesario ese ERE y que responde no a la necesidad de reducir pérdidas que ustedes dicen, sino a la necesidad de..., bueno, de reconvertir Ferrocarrils en no sabemos muy bien qué, pero desde luego no un servicio público de calidad para todos los valencianos. Gracias. El senyor president: Muchas gracias, señor Ponce. Sí, señor Castelló, tiene usted la palabra. El senyor Castelló Sáez: Gracias, presidente. Mire, los datos que yo le he dado se refieren solo a obra ejecutada y finalizada. No diga, por lo tanto, cuestiones que yo no he dicho. Los datos que he dado son de obra ejecutada y finalizada. Comissió d’Obres Públiques i Transports 30.10.2012 Le diré otro dato que me parece importante respecto a los incrementos de costes operativos. Solo el incremento de costes operativos, porque yo no le he hablado de cuáles son todos los costes de Ferrocarrils, le he hablado de costes operativos, simplemente de eso, solo teniendo en cuenta eso, el déficit que se producía era el que era. Por supuesto, no hemos tenido en cuenta los millones de euros de inversión ni otros costes inducidos que hay en el proceso, solo de los costes operativos, y ya aparece ese déficit sustancial. El incremento de los costes operativos en el 2006 ha sido de 16 millones de euros; en el 2007, de 10 millones de euros; en el 2008, de 9 millones de euros..., perdón, en el 2009, de 9 millones de euros y en el 2010 de 1 millón de euros. Es decir, 37 millones de euros en cuatro años. Es cierto que también obedecen a la puesta en marcha de nuevas líneas, a la ampliación del servicio y a la mejora del servicio. Lo siento, señor Ponce, pero esas líneas que se queja que no tenían usuarios han sido reivindicadas por ustedes, y ustedes creían en que esas líneas deberían de hacerse, y formaban parte de la planificación de Ferrocarrils y de La Generalitat y de la conselleria de infraestructuras, porque, usted coincidirá conmigo que hay que prestar algunos servicios aunque esa parte del servicio sí que sea deficitaria, y compensarlo con otras partes del servicio en la que se puedan obtener beneficios, pero todo eso debe ser algo que se contemple de forma global y que compatibilice de alguna forma la calidad de la prestación del servicio, a qué sitios que sabes que va a ser deficitario vas a llegar, pero vas a prestar una servicio, y tienes que compatibilizarlo con la eficiencia, que es lo que se establece a través del programa Egeo con medidas que, como usted sabe, afectan a cuestiones que yo creo que son sumamente importantes, como es lo de la venta de billetes a través de máquina automáticas, la información al cliente a través de soportes tecnológicos y con una prestación directa por parte de los trabajadores, la asignación de la gestión de la circulación al puesto de mando de forma centralizada y especializada, la profesionalización y la cualificación del personal para realizar otro tipo de tareas, dependiendo de las necesidades de los usuarios del servicio. Ha pasado usted media intervención haciendo juicios de valor absolutamente yo creo que gratuitos e infundados, hablando de enchufados, de amigotes, hablando nuevamente del asunto del accidente del metro, de la preparación para la comisión especial, de la carta de servicios que se tratará en el último punto de esta comisión o..., si no se ha cambiado, y, realmente, ¿usted cree que de verdad no hay más asuntos que tratar en este tema? Yo creo que sí y que hay temas importantes. Y, luego, además redunda con el tema de que se ha buscado una empresa externa para realizar esto... Mire, oiga, yo creo que estas cosas se hacen para darles trasparencia y para darles objetividad, y que, en cualquier caso, señor Ponce, no me imagino lo que diría usted si la señora Marisa Gracia hubiera sido la encargada de hacerlo... ¡Hubiera puesto el grito en el cielo!, porque, claro, si se dedican a hacerlo los amigotes y la señora Marisa Gracia el plan que ha hecho la empresa externa, supongo que usted habría dicho «esto es indecente, lo tendría que haber hecho una empresa externa»... ¡No lo sé!, no lo sé, pero a usted, (veus) estoy seguro que igual que le pasa con las líneas nuevas e igual que le pasa cuando se modifica el material nuevo, estaría en desacuerdo en uno y en otro caso, daba igual, no lo íbamos a acertar de ninguna forma. Mire, al final, el servicio de Ferrocarrils no tiene nada que ver, el que se presta hoy, con el que se prestaba hace décadas, nada que ver... Y, al final, el que haya nuevas tecnologías, el que haya nuevas formas de atención a los usuarios, el cambio del concepto que supone básicamente que se Pàgina 8 haya pasado en valenciano de líneas en superficie que comunicaban poblaciones cercanas con la ciudad a disponer de una línea de metro como la que tenemos actualmente y con una red de metro como la que tenemos actualmente, o que el Alicante..., el trenet de hace años se ha trasformado en un moderno sistema de tranvía comarcal, pues, claro, eso hace también que cambie la forma de dar el servicio. Pero insisto en algo que me parece clave: no actuar significaría abocar a la empresa pública a su desaparición, a su cese... ¡No hay otra solución!, hay que mejorar la situación y hacerla más eficiente. Si no lo hacemos así, estaríamos abocando Ferrocarrils a lo que ustedes temen, y es a la privatización. Y el esfuerzo de La Generalitat viene a controlar el déficit para no condenar a Ferrocarrils a su desaparición. Y creer firmemente en un servicio público, se tiene que hacer a través de compatibilizar criterios de calidad con eficiencia. Lo contrario es abocar a la empresa pública... El senyor president: Señor Castelló, vaya concluyendo. El senyor Castelló Sáez: ...a su desaparición. Nada más, presidente, gracias. El senyor president: Muchas gracias, señor Castelló. Señorías, concluido el debate, pasamos a votación. ¿Vots a favor de la proposició? 6. ¿Vots en contra? 8. Per 8 vots en contra i 6 a favor, queda desestimada. Proposició no de llei sobre la desestimació del projecte del vial Cabanes-Orpesa, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.350, BOC número 99) El senyor president: Passem ara al següent punt de l’ordre del dia, que serà el marcat amb el número 4, presa en consideració de la Proposició no de llei sobre la desestimació del projecte del vial Cabanes-Oropesa, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida. Senyories, (remors) per favor... Per a la seua defensa té la paraula la senyora Albiol. La senyora Albiol Guzmán: Sí... Gràcies. En desembre de 2011, després de quatre anys de paralització, la conselleria d’infraestructures va aprovar la declaració d’impacte ambiental de l’opció sud del vial Cabanes-Orpesa, donant una nova espenta a un projecte amb més de tretze anys d’endarreriment degut a la pressió social i paralitzacions judicials. Tot açò pel gravíssim impacte mediambiental que generarà, o generaria, en l’entorn del paratge natural del Desert de les Palmes i l’ullal de Miravet aquest vial. La nova declaració d’impacte ambiental introduïx un costós ventall de condicionants a canvi que La Generalitat puga mantindre un itinerari en el qual insistix, a pesar..., com dic, malgrat tretze anys de paralitzacions judicials i oposició veïnal. No obstant això, els ecologistes advertixen Comissió d’Obres Públiques i Transports 30.10.2012 que les mesures són insuficients i l’afecció sobre el Desert de les Palmes i el sistema de cavitats i aqüífers de Miravet serà molt greu. Considerem que el cost mediambiental i la despesa econòmica que suposa la construcció del vial Cabanes-Orpesa supera en molt els seus beneficis. El vial Cabanes-Orpesa va ser ideat per unir dos projectes fracassats de les nostres comarques, l’aeroport de Castelló i Marina d’Or. Cap dels dos està operatiu actualment... Bé, l’aeroport no està operatiu actualment, Marina d’Or sí que està operativa, Marina d’Or Golf no s’ha portat endavant tampoc... Tot açò es va supeditar a càlculs polítics i interessos urbanístics que res tenen a veure amb estudis rigorosos de protecció mediambiental. Trobem contraproduent omplir les nostres comarques de vials sense cap sentit que esquarteren i generen barreres en els nostres paratges i poden afectar greument la conservació de l’entorn natural i el moviment de les poblacions d’animals. En aquest moment ja existeix un vial que unix la costa amb l’interior, amb l’aeroport, el vial de Torreblanca. Per tant, fa totalment innecessari gastar-se més diners en aquest nou vial que volen fer, Cabanes-Orpesa. L’actuació de la conselleria en el vial Cabanes-Orpesa ha sigut la contrària a la que s’hauria de fer en aquestos casos. En lloc d’escollir un traçat amb una afecció mediambiental mínima, el que van fer és triar la pitjor opció i després han aplicat infinitat de mesures correctores que a més, finalment, no garantitzen res i el que fan és encarir el projecte. I tot perquè Marina d’Or volia un enllaç o vol un enllaç directe amb l’aeroport. Hi ha dues opcions, està l’opció nord i l’opció sud. La que ha triat la conselleria és l’opció sud. Per a nosaltres açò no té cap de trellat, perquè les dos opcions tenen els mateixos quilòmetres, comencen i acaben en el mateix lloc, si se vol fer. Però l’opció sud, que és la que han triat, afecta significativament el paratge natural del desert, destrossa un ecosistema cavernícola extraordinari i a més és molt més car. L’altre, el traçat nord, no afecta el paratge natural del Desert de les Palmes, no destrossa, ni afecta de ninguna manera el sistema cavernícola i a més és molt més econòmic. Per tant, no té ningú trellat que la conselleria haja triat el traçat sud, que és el més car, el que més afecta el sistema, el que passa pel paratge natural. I des dels grups ecologistes, que s’oposaven a aquest vial, també en tot moment han dit que si al final s’havia de fer, que se fera l’opció nord, que nosaltres no el volem eixe vial, però si al final s’ha de fer, almenys que se faça l’opció que menys perjudica. Sobre la declaració d’impacte ambiental, els grups ecologistes han afirmat que aquesta declaració d’impacte ambiental no garantix la seguretat dels aqüífers de Miravet, que ja és un projecte que va nàixer amb greus mancances ecològiques i que el Consell no para de posar pegats ineficaços des de fa tretze anys que ja semblen interminables. De farsa i enganyifa han catalogat els ecologistes la declaració d’impacte ambiental publicada, una declaració d’impacte ambiental feta a mesura que no respon a la realitat, que planteja mesures correctores absolutament ineficaces amb les quals pretenen justificar un traçat i que insisteix, en definitiva, en un traçat nefast a nivell mediambiental i caríssim. L’informe és un informe elaborat per a qui els paga, és el que té quan els informes de declaració d’impacte ambiental els fan empreses privades. Clar, fan un informe d’acord amb aquells que ha de pagar-los. Un informe que els ecologistes diuen que no té la mínima base científica perquè puga ser tingut en consideració. La documentació científica disponible indica que l’ecosistema càrstic del qual forma part l’ullal de Miravet Pàgina 9 és un dels 20 més significatius a nivell mundial respecte a la fauna troglòbia. Això implica, atenent la legislació mediambiental, la necessitat de protegir estes espècies i l’hàbitat que ocupen, la totalitat del sistema càrstic. Garantir, doncs, la conservació de l’ecosistema i no justificar la seua destrucció amb informes que no atenen el mètode científic i que és una mostra d’insensibilitat mediambiental per part de la conselleria. Per tant, jo crec que estan claríssims els arguments pels quals Esquerra Unida demana que aquest projecte s’abandone d’una vegada per totes, aquest projecte del vial Cabanes-Orpesa. Els arguments els he deixat clars: 1. L’afecció mediambiental que suposa en el paratge del Desert de les Palmes i en els ullals de Miravet i en tot el sistema càrstic. 2. L’afecció que suposarà aquesta fauna que s’ha de protegir. 3. Que en aquests moments l’objectiu d’unir l’aeroport amb Marina d’Or ja no té ningú trellat en un aeroport que no funciona i sembla que no va a funcionar en breu, malauradament. I, en quart lloc, perquè ja hi ha una carretera, que és la que va de l’aeroport a Torreblanca, que ja unix l’interior, l’aeroport, amb la costa. Per tant, el que demanem, com dic, és que la conselleria, Les Corts insten la conselleria a abandonar definitivament la idea d’aquest vial Cabanes-Orpesa. Gràcies. El senyor president: Moltes gràcies, senyora Albiol. Per a fixar posició, pel Grup Parlamentari Compromís, té la paraula el senyor Ponce. El senyor Ponce Guardiola: Gracias, señor presidente. Estamos de nuevo ante un proyecto que pone de manifiesto la escasa planificación y el escaso interés por la protección del medio ambiente de los gobiernos del Partido Popular. Es un proyecto mal concebido, capricho de determinados dirigentes que anteponen sus intereses y los de sus amigos a los del interés general y a la protección del patrimonio de todos. Se ha dicho que había otras opciones menos impactantes, más baratas, que ofrecían la misma opción de conexión de los municipios implicados, pero que no se han tenido en cuenta porque había que hacer un vial que conectara con el aeropuerto y Marina d’Or. Hay que tener en cuenta que el desierto de las Palmas es lugar de interés comunitario, es zona de especial protección para las aves, ambas son figuras de protección a nivel europeo y además es parque natural. Alberga comunidades muy interesantes a nivel botánico, a nivel faunístico y varias de ellas son hábitat de interés natural a nivel europeo y la mayor afección de esta infraestructura se producirá, aparte de la proximidad al Desert de les Palmes, porque está a escasos metros, incluso en alguna zona parece que entra dentro de lo que es el espacio protegido, además sobre las cavidades y acuíferos del sistema cárstico, dado que está la cueva del ullal de Miravet, considerada por algunos autores como uno de los enclaves más importantes del planeta, atendiendo a su fauna troglobia acuática, resultado de sus muy singulares condiciones geológicas. Hay que tener en cuenta que esa biodiversidad troglobia es bastante abundante para lo que suelen ser los ecosistemas de las cuevas, de los que crecen muy, muy pocas especies y que tenemos aquí la gamba de Miravet, Typhlatya miravetensis, que es una especie que solamente se encontró en primer lugar en este sistema acuífero y que es el único Comissió d’Obres Públiques i Transports 30.10.2012 decápodo cavernícola que hay en la península ibérica. Para ustedes quizás este pequeño crustáceo, esta pequeña gamba blanca, porque vive en lugares donde jamás llega la luz, no tenga importancia, pero es una de nuestras principales joyas, es una especie que se ha determinado aquí y que tiene aquí sus principales poblaciones. Luego, parece ser que tampoco se quiere entender lo que es un sistema cárstico. Y un sistema cárstico, que en realidad la Comunidad Valenciana, todo el territorio valenciano está plagado de este tipo de sistema, pero que en este caso, digamos, está mucho más cerca de la superficie. Un sistema cárstico no es más que las cavidades que se producen por la disolución de las rocas calizas por el efecto del agua de lluvia. Esas cavidades hacen ver que el sistema montañoso al final es como un queso gruyere. Por tanto, un vertido a 50, 100, 200, 500 o a lo mejor 3.000 metros del lugar que queremos proteger pues puede llegar muy rápidamente por comunicación directa de las cavidades y afectar a la cueva de la que estamos hablando. Esta cueva resulta ser muy singular, porque además circula el agua en ella y ya he dicho que habían otras especies muy interesantes y muy singulares que no están presentes en otros lugares. La propia conselleria tenía claro que la proximidad en la carretera impactaría negativamente en el sistema acuífero y que es la principal amenaza que tiene este sistema acuífero, este sistema de karst que la contaminación que pueda derivarse tanto por la construcción como por el funcionamiento de la carretera y por posibles accidentes. Este es un caso más, uno más entre cientos en que se evidencia que la planificación territorial ha sido totalmente inexistente durante los años del gobierno del Partido Popular. Hablan de una estrategia territorial valenciana, que será la panacea para la conservación de nuestros espacios naturales, bla, bla, bla, cuando realmente joyas como esta no tienen ni el más mínimo perjuicio en permitir que tengan impactos importantes, como el que estamos hablando. Lo he dicho al principio, los municipios afectados podían tener una comunicación ágil muchísimo más barata en la construcción y sin los impactos y los problemas que genera esta y, sin embargo, ustedes se han empeñado en esta opción, que era la que les pidió alguno de sus dirigentes, que afortunadamente hoy ya no es tal dirigente aunque quizá sí lo es en la sombra. Si estamos como estamos no será por lo que hubiéramos avisado nosotros hace ya mucho tiempo. Se ha malgastado una de las principales fortalezas que teníamos, que era la sostenibilidad ambiental de nuestro territorio. Nuestro medio ambiente, incluido el que está por debajo de la superficie, es de una valía enorme y está mal gestionado… El senyor president: Señor Ponce, vaya concluyendo por favor. Pàgina 10 El senyor president: Muchas gracias, señor Ponce. Per part del Grup Parlamentari Socialista té la paraula la senyora Salvador. La senyora Salvador Rubert: Gràcies, senyor president. Avançar que des del Grup Socialista recolzarem la proposició no de llei presentada per Esquerra Unida que versa sobre el vial Cabanes-Orpesa, opció sud, que com bé s’ha dit està tretze anys paralitzat, tenia una raó de ser, que era la de connectar l’aeroport de Castelló amb la costa. I en estos moments eixe objectiu de connectar l’aeroport, és a dir, l’interior amb la costa ja està fet en la carretera que connecta l’aeroport amb Torreblanca. Per tant, resulta en estos moments innecessari este vial, perquè tretze anys després, com hem dit, el context ha canviat, ja s’han fet una sèrie d’infraestructures per a donar viabilitat i servei al que cobrix, com he dit abans, la carretera aeroport-Torreblanca. Per una altra banda on es troba aquest vial, que es troba prop del paratge natural del Desert de les Palmes, doncs, vull recordar, com s’ha dit abans, que hi havien dos projectes, l’opció nord i l’opció sud. Es va triar per part de la conselleria l’opció sud, que és la que té un major impacte ambiental. Podria suposar l’extinció d’espècies, com la que ja s’ha dit també gamba de Miravet i el seu ecosistema, que en el mateix informe de la Conselleria de Medi Ambient, un informe titulat «Invetebrados endémicos de la Comunidad Valenciana», doncs indicava literalment: «Está pendiente la paralizacion de la construcción de una carretera que perjudicará enormemente la supervivencia de esta especie única en el mundo.» I sabent, tot i sabent la conselleria que s’extingirà esta espècie, doncs, la conselleria va optar igualment per l’opció sud, que és la que avui s’aborda en esta proposició no de llei. Per tant, resulta incomprensible si davant l’opció nord, que no tenia cap impacte ambiental i va ser rebutjada, opció a més que recolzaven també els grups ecologistes, és a dir, l’opció nord. Per tant, avui, tretze anys després, em resulta, per tant, no necessària, quant a la connexió, que és el que es pretenia, de l’interior i amb la costa, perquè ja s’ha donat solució i, per una altra banda, per la qüestió nociva, ja que afecta les coves i aqüífers de Miravet i la seua fauna. Doncs, es considera raonable en estos moments raonable recolzar el que no vaja endavant i no prospere i no s’execute el vial Cabanes-Orpesa, opció sud. Pensem des del Grup Socialista que quedaria, hauria de quedar oberta en el futur si se planteja opcions no nocives per al medi ambient, com si afecta i així se produïx amb l’opció sud, que no entenem per què va ser la recolzada per part de la conselleria en el seu moment per les raons explicades anteriorment. Moltes gràcies. El senyor Ponce Guardiola: El senyor president: Acabo ya. Pensamos que ustedes han malgastado este potencial de biodiversidad y de sostenibilidad y lo siguen amenazando con infraestructuras mal concebidas, mal pensadas, mal propuestas. Han destruido el territorio, buena parte de él, y lo han hecho generando una deuda inmensa e ilegítima que nos ha llevado a esta situación de ruina. Aprendan de los errores del pasado y dejen, si no son capaces de gestionar de otra forma, dejen paso a otros que sí que podrán hacerlo. Muchas gracias. Moltes gràcies, senyora Salvador. Pel Grup Parlamentari Popular, té la paraula el senyor Mundo. El senyor Mundo Alberto: Gràcies, senyor president. Mos trobem davant una PNL sobre el vial Cabanes-Orpesa que d’alguna forma ha sigut en el temps motiu d’insistència per part del Partit d’Esquerra Unida i Com- Comissió d’Obres Públiques i Transports 30.10.2012 promís o la part de Compromís més que d’Esquerra Unida, durant estos últims anys. Són obres que se van iniciar, se van paralitzar. La conselleria durant tot este temps ha tingut tramitació de projecte, d’acord també amb les paralitzacions judicials que hi ha hagut a este respecte, ha anat fent els modificats corresponents i tria, com no, com s’ha dit aquí, de les tres opcions, l’opció sud, que no toca per a res el Desert de les Palmes, no ho toca per a res, encara que hi ha qui ho haguera ficat dins del Desert de les Palmes, discorre per una zona confrontant a este. I, en definitiva, en definitiva, eixe projecte aquí tracten tots de justificar-lo, com era el projecte per a unir l’aeroport amb Orpesa. Jo pense que el projecte és un projecte global on se tractava d’una zona costera i un interior de la província de poder permeabilitzar i connectar, a través de tres vials en tot el tros des de Castelló fins al límit de la província, i se van projectar uns vials de connexió amb la futura CV-10 i en carreteres, com la que ha d’anar fins a Vilafranca i fins a Morella i que, indubtablement, això contemplava eixe vial de carretera Orpesa-La Vall d’Alba que és, en definitiva, el que, continuant amb eixe projecte com a opció sud se va triar. Per tant, estem, no en una problemàtica d’aeroport sí en el vial a Orpesa, sinó que és una problemàtica de connexió també d’interior a la costa, importantíssima a la província de Castelló pel desenrotllament també de tot el que és tant el turisme interior, com la indústria de l’interior, com totes les activitats que poguéssem tindre a la província de Castelló. Per tant, no tan sols és una solució per a l’aeroport, que vostés ací la ridiculitzen d’una forma que algun dia, doncs, ja en parlarem, i aquí, a la millor, les paraules que en este moment pronuncien hauran de donar-los la volta i d’alguna forma vore com el que s’ha pretés a la província de Castelló ha sigut malbaratar totes eixes opcions a través de les seues formes de tractar el que són obres importantíssimes com ha sigut l’aeroport de Castelló. Este projecte, com no, després de les paralitzacions ha tingut l’aprovació d’impacte ambiental, la declaració d’impacte ambiental. ¡Clar!, una vegada veuen que està la declaració d’impacte ambiental tramitada amb totes les seues conseqüències, amb les exposicions públiques, amb tots els informes adequats, en este moment triar una solució com és la sud, que és la més cara, sí, perquè per a complimentar totes les peticions que tenien per a la declaració d’impacte ambiental té una sèrie de traçat que pot respectar el parc dels animals, pot respectar altres llocs d’interés que puguen n’hi haure per la zona i que, indubtablement, a través de viaductes i a través de túnels represente una opció molt més cara que altres opcions. Per tant, pensem que és un projecte que d’alguna forma en este moment està en La Generalitat com a projecte per a realitzar eixa connexió costa-interior en este vial OrpesaVall d’Alba i que connectarà amb altres vials, després, que n’hi ha per l’interior de la nostra província, i, indubtablement, el que també representa és que en este moment en eixa opció se veu tota la tramitació administració i que en estos moments, indubtablement, no tire endavant pressupostàriament per les consignacions pressupostàries i per les prioritats que en este moment podem tindre d’elles. Per tant, no és una opció que nosaltres volem descartar, no és una opció que la conselleria i el govern valencià vullga descartar, sinó que és una opció que en este moment la té prevista realitzar en un futur i en un futur, doncs, quan això puga tirar endavant, com també n’hi ha altres opcions –com vostés saben– que poden estar paralitzades, de desenrotllament turístic de la nostra costa, també per les mateixes condicions. Pàgina 11 Per tant, en la planificació que ha fet de les infraestructures de la província de Castelló està l’autopista AP-7, està la CV-10, que també en este moment reclamem el que són les inversions de l’estat després d’haver realitzat les actuacions pròpies de La Generalitat durant estos últims anys, això mos fa possible eixa connexió de l’aeroport en la CV10 fins a València i continuant per avall fins Alacant i que, indubtablement, mos quede l’últim tram, que també en este moment els projectes estaran preparant totes les documentacions per a quan puguen n’hi haure disponibilitat pressupostària tirar-les endavant, cosa que no es va fer i d’alguna forma se van comprometre a licitar amb el govern anterior del Partit Socialista. El senyor president: Senyor Mundo, vaja concloent, per favor. El senyor Mundo Alberto: Per tant, nosaltres anem a rebutjar la seua proposta perquè considerem que este vial en un futur té una possibilitat que es puga connectar la costa amb l’interior i, per tant, nosaltres anem a rebutjar la seua proposta. Moltes gràcies. El senyor president: Moltes gràcies, senyor Mundo. Per a rèplica, la senyora Albiol té la paraula. La senyora Albiol Guzmán: Gràcies. Bé, la veritat és que m’esperava que, almenys, el senyor Mundo ens explicara per què l’opció sud. ¡I no ho ha explicat! A vore, si bàsicament (rient) la meua argumentació s’ha basat en dir que l’opció sud és més cara, afecta el paratge del Desert de les Palmes, afecta els ullals de Miravet, afecta el sistema càrstic, afecta la fauna, i que l’opció nord, que és més barata, que ix i arriba al mateix lloc, que té els mateixos quilòmetres, jo m’esperava que, almenys, el senyor Mundo ens justificara el perquè de l’opció sud. El que passa és que ací comencem a pensar que la justificació del perquè l’opció sud, doncs és una justificació que no se pot dir en veu alta. És el que comença a semblar, que no explicar per què l’opció sud, sí; i, l’opció nord, no, quan l’opció nord és més barata i afecta menys mediambientalment. A mi m’agradaria que ens responguera a quins interessos respon eixa opció sud, a quines pressions respon eixe traçat sud del vial Cabanes-Orpesa. I, clar, que se denegue ací (rient), ara, que este vial està fet per a connectar l’aeroport amb Marina d’Or, ¡és que em sembla ridícul! A vore, que és que no és que ho diga jo, que este vial es fa per a connectar l’aeroport amb Marina d’Or. És que porten vostés tretze anys dient que este vial feia falta per a connectar l’aeroport amb Marina d’Or. ¡És que no ho diem mosatros! És que vostés porten tretze anys dientho. I cada vegada que nosaltres diem que eixa opció no era acceptable vostés dien que estem en contra del progrés i del turisme i de no sé quantes coses més perquè eixe vial era necessari per a unir l’aeroport amb Marina d’Or. Però, ¡si es que no m’ho invente jo! ¡Si és que són vostés! ¡Si és que ha sigut el senyor Carlos Fabra que en cada roda de premsa parlava del vial perquè era necessari per a unir l’aeroport amb Marina d’Or! ¿I ara me diu que és que això ho dic jo? ¡Home!, no, és que ho han dit vostés Comissió d’Obres Públiques i Transports 30.10.2012 des de fa molts anys. Perquè des de fa ja molt de temps que les infraestructures a Castelló –sobretot al nord de Castelló– es fan pensant en Marina d’Or, i en el que va per a Marina d’Or i en el que va malament per a Marina d’Or. I aixina s’està projectant l’urbanisme al nord de Castelló. I per això l’aeroport, ¡era tan important l’aeroport a Castelló! Perquè estava Marina d’Or i perquè estava el PAI Marina d’Or Golf, un PAI amb 18 milions de metres quadrats, amb milers de vivendes, amb desenes de camps de golf, amb hotels, amb pistes d’esquí artificials, amb un parc d’atraccions, el Mundo Ilusión, ¿no? I per tot això calia fer l’aeroport, per Marina d’Or, per Marina d’Or Golf. ¡Igual que el vial! El vial el volien fer –o el volen fer– per Marina d’Or. El que passa és que ara resulta, primer, que no tenen un duro, i, després, que ja comencen a vore que és un poc ridícul això d’unir l’aeroport amb Marina d’Or, un aeroport que no funciona. Perquè allò de ridiculitzar l’aeroport... a vore, no fa falta que ho fem mosatros. És que vostés ja es ridiculitzen a soles. No els cal Esquerra Unida per a fer el ridícul amb el tema de l’aeroport, no els cal. ¿O volen que els recorde allò de: «No, es que el aeropuerto está vacío ahora como el Louvre está vacío por las noches.»? ¿Volem que parlem d’això? (Rient) ¡Home! ¡Per favor! Per a fer el ridícul ja estan vostés. En el tema de l’aeroport no fa falta Esquerra Unida. Mire, senyor Mundo, vosté no m’ha respost ni a un de tots els arguments que li he posat damunt la taula per a dir «no» al traçat sud del vial Cabanes-Orpesa. ¡N i a un! ¡Ni m’ha parlat de les coves! ¡Ni m’ha parlat dels ullals de Miravet! ¡Ni m’ha parlat del paratge càrstic! ¡Ni m’ha parlat de la Typhlatya miravetensis! ¡No ha parlat absolutament de res! Jo li estic dient que eixe vial no és assumible pel cost econòmic, per l’afecció mediambiental i que, a més, la declaració d’impacte ambiental no respon a uns criteris mitjanament científics i que està feta a mesura i que està feta per una empresa directament perquè han de fer una declaració d’impacte ambiental per a qui els paga, ¿no?, per a qui els contracta. I vosté no m’ha respost absolutament a res del que li he dit. Mire, la Declaració d’Impacte Ambiental és tan dolenta que ¡ni tan sols ha tingut en compte l’existència d’espècies que són úniques al món! ¡Ni tan sols s’ha tingut en compte això! ¡Ni tan sols ha fet un estudi hidrològic que garantix la supervivència de l’espècie Typhlatya miravetensis! ¿De què ens serveix eixa declaració d’impacte ambiental si dos de les qüestions més importants ni tan sols les té en compte? ¿Em pot respondre, per favor, el senyor Mundo en la rèplica a alguna cosa, sobretot, per què l’opció sud? Si vosté mateix m’està reconeguent que és més cara perquè cal fer correccions perquè no afecte mediambientalment. Me diu que és més cara, me diu que pot afectar, però no me justifica el perquè. Jo estaria encantada de poder sentir la justificació de per què sí el traçat sud. De totes maneres, nosaltres el que diem és que en estos moments és absolutament innecessari. Gràcies. El senyor president: Moltes gràcies, senyora Albiol. Senyor Mundo, té vosté la paraula. Pàgina 12 nord, que servixen per permeabilitzar la costa amb l’interior, i, entre eixos, es troba l’Orpesa-Vall d’Alba. Indubtablement, que una vegada arriben a la CV-10 podran anar per una carretera o podran anar per una altra carretera. Però tampoc no li he parlat, i vosté m’ha parlat res de Peníscola, que també és una zona potencialment turística de la província de Castelló. (Veus) Sí, sí, no, no perquè estem parlant de l’aeroport, senyora Albiol, estem parlant de l’aeroport... El senyor president: Senyories, per favor, deixen parlar... El senyor Mundo Alberto: ...que no se construïx per Orpesa i per Marina d’Or, no se construïx única i exclusivament per això, se construïx pel potencial turístic que pot tindre la província de Castelló. I vostés també s’encarreguen de tractar de ridiculitzar sempre l’aeroport, ¿eh?, per a d’alguna forma vore que l’aeroport... I ja en parlarem. Ja li he dit que en parlarem algun dia sobre el tema de l’aeroport. Però es pren la solució sud, doncs la conselleria, en el seu temps, en l’any 2008 és quan, buscant-li un traçat nou en tots els estudis que n’hi ha dins d’ella i estudiant les tres opcions que n’hi ha, opte per l’opció sud, que ja era el projecte bàsic de la carretera Orpesa-La Vall d’Alba –que li dia anteriorment–. I a través d’eixa opció és on se fa tota la tramitació del projecte, que la via corresponent, clar, indubtablement, si la declaració d’impacte ambiental no diu el que vosté vol, doncs, indubtablement, és roïna, està feta per part i d’alguna forma no és el que li haguera agradat que li diguera. És que vostés tenen el costum que tot el que no siga el que vostés estan proposant tot és roí i tot és nefast. Per tant, mai crec que podem arribar a un acord amb les coses quan vostés mai tenen la predisposició de poder arribar a acords amb les coses. I, per tant, en este moment li he de dir que n’hi ha un projecte que té una declaració d’impacte ambiental aprovada, que ha seguit tota la seua tramitació, que indubtablement en la seua tramitació contemple les al·legacions presentades i contemple, d’alguna forma, les solucions que se li han donat. ¿Que és la més cara? Doncs, sí és la més cara de les tres opcions i que, indubtablement, és la més cara perquè ha de contemplar totes les al·legacions que s’han presentat, ha de contemplar el que en un principi ja en els modificats 1 i 2 se van haver de fer al projecte, ha de contemplar tot el que en aquell moment judicialment també se li va reclamar a la conselleria. Per tant, eixa opció és més cara, però en estos moments pressupostàriament considerem que no es pot tirar endavant i que, indubtablement, dins de les prioritats del Consell n’hi ha altres que no tirar endavant este projecte. Però això no vol dir que la seua proposta, que és rebutjar la construcció d’este vial Cabanes-Orpesa, deixar-la ja com a nul·la, considerem que no és l’adequada, sinó que eixe projecte està ahí i en el seu moment, doncs, indubtablement, se retornarà quan les circumstàncies pressupostàries aixina ho facen poder decidir. Per tant, nosaltres anem a votar que no a la seua proposta. El senyor Mundo Alberto: El senyor president: Gràcies, senyor president. Bé, jo en cap moment he dit que puga connectar l’aeroport amb Orpesa... no siga una reivindicació. Jo he dit que n’hi ha tres vials en la zona nord, des de Castelló al Moltes gràcies, senyor Mundo. Acabat el debat, passem a votació. ¿Vots a favor de la proposició no de llei? 6. ¿Vots en contra? 8. Per 8 vots en contra i 6 a favor queda desestimada. Comissió d’Obres Públiques i Transports 30.10.2012 Proposició no de llei sobre l’adopció de mesures per part de La Generalitat per tal de fer complir a l’empresa concessionària del servei de transport de viatgers per carretera entre l’Alcúdia i València, Autocares Tomás Granero, SA, amb les obligacions de freqüència establides, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 28.523, BOC número 99) El senyor president: Passem al segon punt de l’ordre del dia, que és el número cinc: presa en consideració de la Proposició no de llei sobre l’adopció de mesures per part de La Generalitat per tal de fer complir l’empresa concessionària del servei de transport de viatgers per carretera entre l’Alcúdia i València, Autocars Tomás Granero, amb les obligacions de freqüència establertes, presentada pel Grup Parlamentari Socialista. Per a la seua defensa té la paraula el senyor Signes. El senyor Signes Núñez: Gràcies, president. Parle de la concessió del servei de transports de viatgers per carretera en autobús CVV-208 Bicorb-SumacàrcerValència i parle, en definitiva..., al final, el que vaig a demanar va a ser que «les Corts Valencianes insten el Consell de La Generalitat perquè faça complir de manera immediata a l’empresa concessionària del servei de transport de viatgers per carretera –al qual he mencionat–, que fa Autocares Tomás Granero, SA, Togsa, amb les obligacions establertes en la concessió vigent en el sentit de fer sis expedicions diàries de dilluns a divendres, sis expedicions el dissabte i una el diumenge. »Així mateix, instem el Consell de La Generalitat que si la concessionària no ajusta immediatament les determinacions de freqüència de pas establertes, i donat que ha acreditat durant prou de deu anys la seua nul·la voluntat de complir-les, que La Generalitat procedisca a resoldre la concessió vigent licitant-la novament per adjudicar-la a una altra empresa que tinga capacitat i voluntat de donar compliment a eixes condicions.» M’estic referint, efectivament –com he dit–, a la concessió de transport per carretera Bicorb-Sumacàrcer-València que, des de fa molts, molts anys, té la concessió de La Generalitat per a fer sis expedicions diàries d’anada, de dilluns a divendres, i, sis de tornada, de dilluns a divendres, dos expedicions diàries el dissabte d’anada i tornada, dos de tornada, i una expedició diumenge d’anada i una de tornada. Des de l’any 2007… Des de l’any 2003 que esta empresa no ve complint eixes expedicions, i ha anat successivament reduint-les amb més de trenta acords plenaris, amb els vots a favor del Partit Popular dels pobles afectats, dirigits a La Generalitat, des de 2003 perquè prenga cartes en l’assumpte. Se mos contesta que se van iniciar en el seu moment tres expedients sancionadors contra l’empresa. No mos consta si s’han pagat o s’han deixat de pagar. Però el que sí que mos consta és que l’empresa en eixe, diguem, anar deixant de complir els termes de la concessió de les sis expedicions diàries i tal que he comentat abans, des de fa cinc anys aproximadament s’han reduït a tres viatges d’anada i tres de tornada, de dilluns a divendres; en agost, cap; dissabte, cap, i diumenge, cap. Amb la qual cosa la situació és d’un enfrontament amb La Generalitat perquè no complix la concessió. Pàgina 13 Això ha fet que l’ajuntament de l’Alcúdia i altres ajuntaments afectats per esta concessió, Bicorb, Sumacàrcer, etcètera, bé, que hagen estat permanentment exigint-li a la Conselleria d’Infraestructures i Transports en aquell moment, des de 2003, i després Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, últimament, que fera complir a esta empresa els acords de la concessió. No és que no s’han incomplit, han anat reduint-los, sinó que des de..., com he dit abans, des de fa cinc anys la reducció ha sigut a tres viatges d’anada i tornada de dilluns a divendres. Pareix que la conselleria va prendre cartes en l’assumpte recentment, en 2012, i va fer una reestructuració de la concessió per la qual se permetia a esta empresa fer tres viatges d’anada i tres de tornada, de dilluns a divendres, i ni dissabtes, ni diumenges ni tampoc en el mes d’agost. Bé, però és que després d’eixa reestructuració, a la qual la conselleria se veu obligada a fer en la concessió perquè considera que l’explotació de l’empresa té pèrdues, l’empresa, al marge de la conselleria i des de fa molts pocs mesos, ha seguit reduint el servei, que s’ha quedat en dos viatges d’anada a València i dos de tornada. Punt. Cap en agost, cap en diumenge, cap en dissabte. Dos. És un servei, evidentment, absolutament precari per a les necessitats dels pobles afectats per la concessió. Ahí estem, l’empresa no fa pública a la seua pàgina web, l’ha anul·lat per a evitar posar els horaris i evitar que se comprove que eixa gràcia que li ha fet la conselleria d’infraestructures a través de la reestructuració de la concessió a tres viatges per dia, de dilluns a divendres, per a evitar que se puga vore en la pàgina web, que això no està complint-se i estan fent-se’n dos. No penja en les parades cap cartell dels horaris perquè això tampoc puga comprovar-se i no dóna cap cartonet en horaris d’anada i tornada perquè això puga comprovar-se. De manera que, una de dos, o l’empresa està prenent-li el pèl a la conselleria o hi ha una connivència de la conselleria i l’empresa perquè la conselleria li permeta després d’haver estat més de dotze anys incomplint la concessió, ara quan, recentment, en abril d’este any, li l’ha refet al gust de l’empresa, l’haja reduït també l’empresa respecte a abril d’este any. I bé, no obstant l’ocultisme de l’empresa, s’han presentat policies de la policia local de l’Alcúdia en el parada de l’autobús on el xòfer, i ací tinc l’informe de la policia local, el xòfer ha reconegut que està realitzant dos serveis diaris en compte dels tres que fa dos o tres mesos li han refet en la concessió la conselleria. Per tant, està incomplint d’una forma flagrant. A més, també la mateixa empresa, i tinc ací el registre d’entrada d’usuaris, diu que això està fent-ho perquè no cobra de la conselleria i això fa inviable l’explotació de la línia; i diu que, possiblement, si el més vinent –açò és octubre, el més vinent és novembre– no cobren, es voran obligats a suprimir més freqüències, amb la qual cosa quedaria en una, i fins i tot el servei complet abans d’acabar l’any. El tema és molt greu, el tema és molt greu. I li diré que ahí hi ha per part de l’Agència Valenciana de Publicitat que dóna unes excuses de per què estan permetent-li fer açò a esta empresa. I per part de la conselleria hi ha una connivència o hi ha un consentiment d’estes il·legalitats que està fent esta empresa concessionària. Açò s’ajunta que, recentment, com ací hem debatut en una comissió, Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana ha reduït els horaris de la línia 1 a primeres hores del matí de la Ribera cap a València i a últimes hores de la nit de València cap a la Ribera, amb la qual cosa s’està deixant totalment aïllats alguns pobles de la Ribera, com són Comissió d’Obres Públiques i Transports 30.10.2012 l’Alcúdia, com és Massalavés, com és Alberic, i s’està deixant aïllada tota la Canal de Navarrés. I mentrestant l’Agència Valenciana de Mobilitat diu que se vaja a Xàtiva que allí hi ha molt bon servei de Renfe o bé que s’utilitze la línia del metro, que és inutilitzable per a treballadors i per a estudiants –i això ho hem debatut ací, perquè, repetisc, s’han llevat els primers serveis, els primers trens de la Ribera cap a València, i últims de València cap a la Ribera, amb la qual cosa la gent no pot aplegar a hora de treballar ni a estudiar, ni pot aplegar a agafar l’últim tren per a tornar a la Ribera i tornar a casa. I això està consentint-ho la conselleria i està consentintho l’Agència Valenciana de Mobilitat. És una vulneració de la concessió inicial, és una vulneració del retoc que li han fet a la mesura a Togsa fa pocs mesos, el mes d’abril d’enguany, i no acabem d’entendre per què no se prenen mesures en este tema. Este matí, este matí jo he vingut, per a vore què passava, en l’autobús de les 7 i 25 de Togsa, i bé, hi havia gent de peu, hi havia gent de peu. Per tant, l’estudi econòmic que ha presentat Togsa a l’Agència Valenciana de Mobilitat dient-li que únicament cobrix el 34% de les despeses d’explotació jo no mes les explique. A les 7 i 25 del matí anava gent de peu, i després, en el de les 9 i 15 va gent quasi, quasi de peu, va ple l’autobús. És a dir, per tant, ahí està passant alguna cosa que jo crec que la conselleria ha de solucionar i que l’agència valenciana ha de solucionar. Perquè la veritat és que els usuaris de la Ribera i els usuaris de la Canal de Navarrés estan molt, molt calents en este tema perquè no tenen un servei públic per desplaçar-se a treballar i a estudiar a València i després tornar. El senyor president: Moltes gràcies, senyor Signes. Per a fixar posició, té la paraula, pel Grup Esquerra Unida, la senyora Albiol. La senyora Albiol Guzmán: Sí, simplement dir que des d’Esquerra Unida anem a votar favorablement la proposició no de llei del Grup Socialista. El senyor president: Moltes gràcies, senyora Albiol, per la seua brevetat. Senyor Ponce, té vosté la paraula. El senyor Ponce Guardiola: Bé, jo també seré breu, no tant, però, bé, només per recalcar les dades fonamentals. Es inconcebible que haya una adjudicación de un servicio y que ese servicio se esté incumpliendo diez, doce años, y que la administración no haga nada al respecto. Eso es absolutamente inconcebible. Esta falta de servicio de autobuses, sumado al descenso de determinadas líneas de Metrovalencia, lo que está llevando es a una parte de la población, la que tiene menos recursos, a, bueno, tener que buscar un medio de locomoción privado para poder trasladarse a sus lugares de trabajo o estudio. O, bueno, obligar a la gente a cambiar incluso de ubicación porque los servicios públicos de transporte son deficientes. Por tanto, bueno, esperemos que los señores del Partido Popular nos expliquen por qué se está permitiendo este incumplimiento del contrato de adjudicación. Y, bueno, qué Pàgina 14 van a hacer para que esto se solucione a la mayor brevedad. Y si consideran que es el servicio público de transporte adecuado el que ahora mismo tienen los municipios afectados. Por tanto, desde Compromís, por supuesto que reforzaremos la propuesta, la apoyaremos, y quedamos a la espera de explicaciones, a ver si por una vez nos dan una explicación convincente los compañeros del Partido Popular. Gracias. El senyor president: Muchas gracias, señor Ponce. Per part del Grup Parlamentari Popular, té la paraula el senyor Giner. El senyor Giner Giner: Moltes gràcies, senyor president. En primer lloc, vaja per davant que és difícil convéncer a qui no vol ser convençut, això és missió impossible, diria jo. Ací s’ha parlat reiteradament amb el senyor Signes, en la defensa de la seua PNL, ja d’entrada té obligacions establides en la concessió vigent que han sigut incomplides, i ho ha reiterat dos vegades en la seua intervenció i també diverses en el seu escrit de la PNL. I jo li demostraré que està greument equivocat, a força de tractar-se, a la millor, d’una PNL reiterativa. L’he vist a vosté en la seua defensa..., que ha fet una defensa un poc cansina, poc convençuda, de mer tràmit, no sé si perquè coneix la realitat o per parlar d’un tema molt debatut en esta comissió, a força d’haver sigut molt debatut ha fet una defensa poc coherent, poc consistent. O tal vegada vosté s’ha construït la seua pròpia tramoia i al final, a la força de perdre contacte amb l’evolució real experimentada per este tema des del punt de vista jurídic, arriba a una conclusió que és totalment equivocada, que és la de l’incompliment. Reforça els seus arguments amb informes de la policia local. Ha fet en la seua intervenció referència a informes de la policia local, que certifiquen, per altra part, el que és obvi. Que hauria de conéixer, no feia falta que ho certificaren. Això el que denota és un desconeixement que el porta a fer afirmacions en la seua intervenció totalment incertes. No fa falta, per altra part, anar a Xàtiva, perquè vostés, Alcúdia té més prop Alzira per anar a agarrar un tren de ferrocarril tenen més prop Alzira que Xàtiva. I, en definitiva, a juí del meu grup, no es pot fer política manipulant dades o aportant dades que són totalment incorrectes. L’empresa d’Autocars Tomás Granero, Togsa, és la titular, com molt bé ha senyalat vosté en la seua intervenció, del servici de transport públic de viatgers de la concessió de la CVV-208 entre Bicorb, Sumacàrcer, València, inclosos els servicis entre l’Alcúdia i València. Bé, l’exposició de motius de la seua PNL conté algunes asseveracions que és necessari matisar a criteri del meu grup. En l’exposició vostés indiquen que La Generalitat ha actuat amb mà dura en les actuacions públiques municipals, davant l’establiment per part de l’Ajuntament de l’Alcúdia d’un transport públic cap a l’hospital de la Ribera. És veritat, van establir un transport públic que era totalment il·legal. És necessari recordar una volta més en esta comissió que l’ajuntament va posar en marxa eixe servici de transport interurbà entre la població i l’hospital d’Alzira, mancat de competències per a fer-ho. Saben que els ajuntaments són competents per a l’establiment de transport d’índole municipal, i vulnerant a més els drets de l’empresa concessionària autonòmica que tenia reconeguts Comissió d’Obres Públiques i Transports 30.10.2012 el trànsit Alcúdia-hospital de la Ribera en el seu contracte concessional, i que va denunciar la situació que va provocar l’ajuntament. I davant d’eixa denúncia, la Direcció General de Transports va mantindre contactes amb l’Ajuntament de l’Alcúdia a fi que substituira el servici il·legal implantat per un servici amb l’adequada cobertura legal. Eixe servici el va realitzar l’empresa Autocars Bisbal Cánovas, SL, a l’empara de la concessió de la CVV-212, Catadau-Alzira. Parlen vostés també, i jo vull matisar-ho, si no tinc temps en esta primera intervenció, intentaré argumentar-ho en la meua segona intervenció, per què estan totalment equivocats vostés, de deficiències en el servici. En l’exposició de motius també indiquen que existix una greu deficiència en el transport públic de viatgers cap a València. Deficiència que, segons el text de la seua PNL, s’agreuja amb la decisió de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana de suprimir en febrer de 2012 determinats servicis. Actualment, per a enllaçar el municipi de l’Alcúdia amb València, ferrocarrils oferix els dies laborables un servici de 23 transports diaris per sentit... ¡Ull!, 23... És a dir, 23 viatges d’anar i 23 de tornar, amb una freqüència de 45 minuts. El primer servici cap a València partix a les 6:28 del matí i l’últim tren ix de l’estació de l’Alcúdia a les 22:36. I en sentit contrari, agarrant com a referència, l’estació d’Ángel Guimerá, el primer tren partix de l’estació a les 5:13 i torna l’últim a les 21:50. Insistixc, freqüència de 45 minuts, 23 viatges al dia d’anar i 23 de tornar. No està mal. Esta oferta es complementa amb el servici prestat per l’empresa concessionària del servici interurbà de transport per carretera entre l’Alcúdia i València, i així, als 23 servicis de cada sentit que acabe d’explicar-los cal afegir-ne 3 en un sentit i 3 en l’altre de l’autobús a què es referix la PNL. Com que no tinc més temps, en la següent intervenció els demostraré que les argumentacions utilitzades per vostés falten a la veritat i manquen de fonament. Moltes gràcies, senyor president. El senyor president: Moltes gràcies a vosté, senyor Giner. Sí, senyor Signes, té la paraula. El senyor Signes Núñez: Gràcies, senyor president. Senyor Giner, vosté no en té ni idea, (veus) ¡ni idea! (El diputat Giner diu sense micròfon: «No..., ni idea.») Sí..., jo vinc en eixe autobús i vinc en el metro. ¡Vosté no en té ni idea!, ni idea, vosté s’ha limitat a llegir la meua PNL i no ha seguit endavant en el que ha passat. Senyor Giner, és a dir, 3 serveis de dilluns a divendres, però l’Agència Valenciana de Mobilitat des del 9 de maig de 2012 aprovà eixos 3 serveis, i en este moment, 3 serveis cap a València, 3 serveis cap a la canal de Navarrés passant per Alcúdia. En este moment l’empresa està executant-ne 2. Per tant, està ja incomplint d’una manera flagrant..., està incomplint, la modificació de la concessió que molt graciosament l’Agència Valenciana de Mobilitat i la conselleria li varen atorgar a la seua petició el dia 9 de maig de 2012... Maig de 2012: tres mesos després en compte de 3 serveis, senyor Giner, està donant-ne ja només que 2, passa a les 7:25 i a les nou i quart, i de València ix a les dotze i mitja i a les dos i mitja. Per tant, tres mesos després que li ho han arreglat a Togsa, ja ha llevat un servei d’anada i un servei de tornada, i vosté això no ho sap, senyor Giner, (remors) ¡no ho sap! I, si ho sap, ¿per què és tan tolerant vosté, la Pàgina 15 conselleria, l’Agència Valenciana de Mobilitat, que només tres mesos que li han canviat la concessió a Togsa estiga pel seu compte, pel seu compte, reduint en dos serveis la concessió?, ¿per què? L’argument que ells donen és perquè La Generalitat no els paga... Mire, si La Generalitat no els paga, és un problema de Togsa amb La Generalitat, amb la conselleria o amb l’Agència Valenciana de Mobilitat, però en cap cas és un problema que tenen de sofrir els usuaris de l’Alcúdia, els jóvens, els treballadors de l’Alcúdia, no tenen per què sofrir-lo, perquè, a més, estan sofrint una actuació totalment il·legal per part de Togsa, que se burla dels usuaris de l’Alcúdia, que la pàgina web l’ha deixat absolutament en blanc i que no dóna ningun horari, per a que no se visualitze que tres mesos després ja està incomplint el canvi de la concessió que li donaren en maig, i això vosté, senyor Giner, no té de consentirho, vosté té de donar suport a la legalitat, ¡la legalitat! I si Togsa, en només tres mesos ha disminuït dos freqüències, vosté té de denunciar igual que jo l’actitud de Togsa, que, per altra banda, està incomplint ja des de fa tretze anys, però açò ja és molt greu, açò és molt greu. I, per tant, ¿per a què volem la conselleria?, ¿per a què volem l’Agència Valenciana de Mobilitat?... Estan burlantse dels veïns de Bicorb, de la Canal de Navarrés, d’Alberic, de Massalavés, de l’Alcúdia, està burlant-se tots, i això, els veïns d’estos pobles no anem a consentir-ho. Este matí pareixíem borregos dalt de l’autobús. Per tant, no és molt creïble..., no és molt creïble el dèficit d’explotació, el 34%, que Togsa presenta a la conselleria, no és molt creïble. I vostés haurien de donar-mos suport, perquè, li repetixc, els més de trenta acords plenaris demanant que es faja justícia en el tema de la concessió i que se respecte la seua legalitat, estan tots ells votats amb els vots a favor del Partit Popular. ¿O és que el Partit Popular d’Alcúdia no pensa igual que el Partit Popular de les Corts Valencianes?... Pensen diferent, pel que veig. El Partit Popular en Alcúdia vota a favor de trenta acords plenaris, i vostés ací estan defensant una il·legalitat, i això, senyor Giner, jo de vosté sí que m’ho esperava... Sí que m’ho esperava, que defensara una il·legalitat, supose que anava a pensar que anava a dir-li que no m’ho esperava: sí que m’ho esperava... Però, no, no és això. És a dir, vostés tenen de recolzar esta proposició no de llei per a que se respecte la legalitat, se respecte la refeta de la concessió, perquè prou anys porta ja Togsa burlant-se dels usuaris d’esta línia, prou anys porta ja Togsa. Vosté me diu..., sí, jo també ho tinc ací, el tema dels serveis de Metrovalencia, però, mire, ¿sap què diu l’Agència Valenciana de Mobilitat com una de les raons de la reestructuració que ha fet a tres freqüències i que ara ja són 2, repetixc?: «El incremento del parque móvil privado»... O siga, ho justifica l’increment del parc mòbil privat. Diu, dona, com ací el servei és tan roín, (veus) la gent se’n va en cotxe privat i, per tant, mosatros, doncs, per... Doncs, ¡no és això!, és a dir, ¡tenim dret a un servei públic!, ¡que l’hem tingut sempre!, ¡sempre!, ¡tota la vida l’hem tingut!, i no tenim per què estar ni estudiants ni treballadors ni gent que va..., perquè tota la gent no va a l’Hospital de la Ribera, n’hi ha gent que va a l’IVO, n’hi ha gent que va al carrer l’Estrella, n’hi ha gent que patix càncer, n’hi ha gent que està tractada en València... Eixe argument que ara se va a l’Hospital de la Ribera... El senyor president: Senyor Signes, acabe per favor. Comissió d’Obres Públiques i Transports 30.10.2012 El senyor Signes Núñez: ...no és cert, senyor Giner, no és cert. I, per tant, demanem justícia i demanem que la conselleria i l’Agència Valenciana de Mobilitat faja el que tinga de fer, fer complir a Togsa amb els horaris, per a que els usuaris d’estes zones siguen ben tractats i no siguen tractats com a borregos. Moltes gràcies. Pàgina 16 El senyor president: Senyor Signes, ¡senyor Signes! El senyor Giner Giner: ...que em deixe parlar..., que em deixe parlar. I mire si li va donar trasllat,... (veus) ¡Deixe’m parlar! ¡Per favor, senyor president! El senyor president: Moltes gràcies, senyor Signes. Sí, senyor Giner, té vosté la paraula. El senyor Giner Giner: Moltes gràcies, senyor president. Bé, en primer lloc, dir-li obertament que no s’està incomplint res, ni mos burlem de res, qui es burla és vosté d’esta comissió fent les afirmacions que ha fet ací o induint la gent d’esta comissió a conclusions que són totalment incertes. Per cert, si algú actua de manera diferent en distints llocs, mire’s vosté sa casa, que en el seu partit actuen d’una forma..., en Catalunya, d’una altra forma en Madrid, i ací en València, dins del seu partit. Aixina que en eixa qüestió no entrem. (Veus) Anem... ¡Jo sóc molt seriós!, (el diputat Signes Núñez diu sense micròfon: «¡Siga seriós!») jo sóc molt seriós i l’he respectat a vosté íntegrament en la seua intervenció, li demane que em deixe parlar. La primera qüestió, si la web del seu ajuntament no falla, l’Alcúdia té 11.000 habitants. Si 26 sentits al dia..., viatges, possibilitat de connexió amb València en un sentit, i 26 en un altre, no és suficient, doncs, s’ho fa mirar. La greu deficiència eixa que vostés parlen del transport públic de viatgers cap a València, per a unir una població d’11.000 habitants, consistix en eixes 26 expedicions, i a tot això cal afegir que l’Alcúdia dista d’Alzira 8 quilòmetres en què existix (veus) en Alzira una estació de Renfe i, per consegüent, també pot accedir als servicis ferroviaris de rodalies de la línia C2, València Nord-Xàtiva-Moixent. De la interacció de totes les qüestions que jo li he plantejat es conclou que el volum de l’oferta està molt per damunt dels estàndards de servici d’altres poblacions, molt per damunt, i, si no, fagen vostés la comparativa. L’empresa Togsa sol·licità davant l’Agència Valenciana de Mobilitat la reestructuració de servicis de transport públic regular de viatgers de la CVV-208, Bicorb-Sumacàrcer-València, com molt bé ha dit vosté, però la petició es fonamentava en la reducció de la demanda que ha provocat un dèficit de l’explotació. De fet, els ingressos obtinguts com a conseqüència de l’explotació dels servicis únicament cobrien el 34,47% del cost que generen eixos servicis. Les causes són moltes i variades, la reducció de la demanda es deu, entre altres coses a l’existència d’un servici de ferrocarril, rodalies ferroviàries, la línia C2, la línia 1, el despoblament de determinades zones rurals, l’increment del parc mòbil... Serien moltes i jo no vaig a entrar-li ara a eixa qüestió. Però davant d’eixa reducció de demanda sol·licitada, en l’exercici de les seues competències atribuïdes a l’Agència Valenciana de Mobilitat en els articles 4 i 22 de la Llei 6/2011, d’1 d’abril, la directora d’eixa Agència Valenciana de Mobilitat, per resolució de 27 d’abril, va acordar tramitar la modificació sol·licitada i l’obertura d’un període d’informació públic per un termini de vint dies donant trasllat d’eixe fet a tots, entre ells, a l’Ajuntament de l’Alcúdia. (Veus) Mire, ¡sí, senyor!, li se va donar trasllat, i li demane per favor... El senyor president: Per favor, senyor Giner, senyor Giner... El senyor Giner Giner: Després em tindrà de donar més temps... (Veus) El senyor president: Per favor, senyor Signes. El senyor Giner Giner: Mira, mira si no ha arribat... El senyor president: Senyor Signes, a vosté se l’ha escoltat amb tota... Val. Moltes gràcies. El senyor Giner Giner: Mire si ha arribat, que el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana va traure l’obertura a la informació, l’obertura d’eixe termini, ¿eh?, i les va realitzar, per a que vostés s’ho mire, el 9 de maig de 2012. Cap destacar que l’Ajuntament de l’Alcúdia no va presentar ninguna al·legació al respecte, ¡ninguna!, ¡ninguna! I una volta transcorregut el termini d’informació pública, per resolució de l’Agència Valenciana de Mobilitat de 9 de juliol de 2012, es va acordar la reestructuració d’eixa concessió. La dita resolució es va publicar en el diari oficial el 30 de juliol de 2012. (Veus) No..., ¿no ho sabien vostés?, i s’ha publicat reiteradament, (veus) ¡però vostés no s’enteren!, (veus) l’ajuntament no s’entera, i... El senyor president: Senyor Signes, per favor. El senyor Giner Giner: ...paral·lelament a eixe procés de reestructuració provisionalment ja hi va haver una autorització que ho permetia aixina. Eixa resolució, no ho sabien vostés, però dóna la casualitat que li se va comunicar a l’Ajuntament de l’Alcúdia, però vostés no ho sabien, i li se va comunicar oficialment. Per últim, li diré, una altra falsedat que ha dit vosté, que cap indicar que després de la finalització del procés de reestructuració no es té en la conselleria, no en tinguem tampoc en el meu grup parlamentari constància, que l’empresa concessionària, com vosté afirma, incomplix les condicions de l’explotació de concessió. (Veus) ¡No!, vosté manipula les dades, perquè vosté parla de dos viatges, que és el que hi ha hagut en el mes de juliol i en el mes d’agost. (Veus) Perdone, a mi, ¡paperets, no!, ¡els que jo li he dit a vosté!... Comissió d’Obres Públiques i Transports 30.10.2012 (Veus) I respecte una volta més... ¡Li fot que li estiga diguent això, però és la veritat! I, li dic, en este moment, de dilluns a divendres n’hi han tres eixides, (veus) 7:25, 9:10 i 15:15,... El senyor president: ¡Senyor Signes, per favor!, jo li pregue que... Pàgina 17 Mire vosté... ¡Senyor Signes! (Veus) ¡Senyor Giner!, per favor... Senyor Signes, vosté ha tingut el seu temps i el senyor Giner, el seu, (veus) i açò s’ha acabat. Mire vosté, vosté tinga de dir el que tinga de dir, però fora d’esta sessió. Moltes gràcies. ¿Per a què demana la paraula, senyor Serra? (Veus) Diga’m quin és el desordre, per favor. El senyor Giner Giner: ...dos en juliol i en agost,... El senyor president: ...deixe... (Veus) ¡Senyor Signes!... El senyor Giner Giner: ...de dilluns a divendres, tres eixides, (inintel·ligible) ... El senyor president: ¡Senyor Signes!, per favor. (Veus) El senyor Serra Cervera: Demanaria al senyor president, per favor, que complixca... (veus) El senyor president: Per favor... El senyor Serra Cervera: ...amb les seues obligacions i, si té de cridar a l’ordre algú, que se’l cride (inintel·ligible) ... . El senyor president: El senyor Giner Giner: ...9:10, 15:15, (veus) i tres eixides de València, 12:30, 14:30 i 17:45. (Veus) Dos en juliol i en agost. I és de veres que això és de dilluns a divendres... I els dissabtes laborables n’hi ha una. Eixa és la realitat, de 10:30, des de l’Alcúdia, i de 13:15. Aixina que vosté ha vingut ací..., l’únic que ha vingut ací a enganyar a la comissió ha segut vosté, perquè ha portat dades falses i perquè ha obviat fets que eren publicats, que han estat publicats i, a més, notificats a l’ajuntament, i d’això vosté ha fet cas omís, i ja estem farts que vosté vinga ací amb plantejaments que no són correctes, que no són reals, i amb esta proposició que ja no sé quantes voltes... Senyor Serra, este president procura sempre complir amb les seues obligacions, tracta de no forçar massa les situacions, que crec que no fa ninguna falta i, per tant, quan jo crega oportú cridar a l’ordre, ho faré. Moltes gràcies. El senyor Signes Núñez: Senyor president, senyor... El senyor president: Senyories, acabada... El senyor Signes Núñez: El senyor president: Senyor Giner. El senyor Giner Giner: ...ha vingut a esta comissió. Moltes gràcies, senyor president. És que no sé per què dóna la paraula al Partit Popular ¡i a mi no! El senyor president: ¿Té vosté alguna desordre de què parlar, senyor Signes? El senyor Signes Núñez: El senyor president: Moltes gràcies, senyor Giner. Sí, ¿per a què demana la paraula, senyor Signes? (Veus) No, no, senyors... Però, anem a vore, per favor, deixen parlar la presidència... (Veus) Jo he..., de manera general, (veus) pregue als senyors diputats que quan no tenen l’ús de la paraula estiguen tranquil·lets i deixen parlar el president, que és el qui té de parlar. (Veus) Senyor Signes, no n’hi ha una rèplica curteta ni llargueta... (Veus) Senyor Signes, vosté ha tingut el seu temps per a... (Veus) ¡Senyor Signes! Mire, no me..., no me... (Veus) Senyor Signes, per favor, (veus) no m’obligue vosté a cridar-lo a l’ordre, per favor... ¡Senyor Signes!, (veus) no me faça cridar-lo a l’ordre, per favor, vosté... (Veus) No el cride a l’ordre, jo li pregue a vosté (veus) que s’atinga al reglament de la cambra. (Veus) És que, senyor president,... El senyor president: Diga’m, diga’m quin és el desordre. Senyor Signes, diga’m quin és el desordre. El senyor Signes Núñez: Com? El senyor president: Que me diga quin és el desordre. Comissió d’Obres Públiques i Transports 30.10.2012 El senyor Signes Núñez: El desorde? No, que m’ha acusat de mentirós. Jo crec que és una al·lusió molt directa de la qual jo vull defendre’m i vull... El senyor president: Anem a vore, senyor... El senyor Signes Núñez: ...posar-lo en evidència. El senyor president: ...senyor Signes, sigam seriosos, sigam seriosos. En el transcurs del debat s’han dit coses uns i altres. Això és normal i corrent. No s’ha faltat a ningú personalment, a ningú. Per tant, este president entén que el debat s’ha acabat. I anem a passar a... El senyor Giner Giner: A ningú li he dit mentirós, senyor president. El senyor president: Senyor Giner!, no té vosté la paraula tampoc. Fem les coses amb tranquil·litat i com cal. Val? S’ha acabat el debat, passem a votació. Vots a favor de la resolució? 6. Vots en contra? 8. Per 8 vots en contra i 6 a favor, queda desestimada. Proposició no de llei sobre la paralització de les sol·licituds d’ús tramitades i no concedides relacionades amb el port d’Alacant, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 30.381) El senyor president: Passem al següent punt de l’orde del dia: presa en consideració de la Proposició no de llei sobre la paralització de les sol·licituds d’ús tramitades i no concedides relacionades amb el port d’Alacant, presentada pel Grup Parlamentari Socialista. Per a la seua defensa, té la paraula el senyor... Boix? (Veus) Macho. Perdó, senyor Macho. Excúseme. Señor Macho, tiene usted la palabra. El senyor Macho Lorenzo: Muchas gracias, señor presidente. Bueno, vamos a ver si calmamos los ánimos un poco. Vamos a tratar, a través de esta PNL un tema que tiene que ver con la ciudad de Alicante y con el modelo de ciudad que, sinceramente, creemos que quieren sus ciudadanos. Alicante cuenta con la suerte de disponer de un puerto, de un buen puerto, que históricamente ha sido decisivo en su historia, como todos los puertos, en su desarrollo económico y en su forma de relacionarse con el resto del mundo. Ese puerto, como todos los puertos, ha sido testigo de la evolución de la ciudad que le acoge, de las idas y venidas Pàgina 18 de mucha gente e, incluso, y creo que es importante comentarlo hoy, en este caso, de un momento tan histórico como la partido del último buque que pudo recoger a los refugiados republicanos en los tristes últimos días de la segunda república española. Un puerto que es inseparable de la ciudad, como la ciudad creemos, sinceramente, que es inseparable de su puerto. No podemos concebir que una y otro no se desarrollen de forma coordinada y, sobre todo, no se desarrollen de forma consecuente con los deseos de los alicantinos y de las alicantinas. Tengo el convencimiento de que hoy, aquí, todos coincidiremos en estas dos ideas básicas que voy a repetir. Una, que el puerto de Alicante no se puede desarrollar de forma independiente al desarrollo general de la ciudad y, otra, que la ciudad de Alicante, y con ella su puerto, evidentemente, deben de desarrollarse respondiendo a la voluntad de sus habitantes. Creo que estas dos ideas son obvias. Si alguien piensa otra cosa me gustaría que lo comentase hoy, aquí, para que lo pudiéramos debatir. Técnicamente, para hablar con propiedad debemos de hacer referencia al instrumento máximo para definir el modelo portuario. El instrumento básico es el plan especial del puerto. Y hacer un poco de historia es importante para poder contextualizar la situación actual. Podemos empezar por la definición exacta del objetivo principal del plan especial del puerto, que dice, y lo cito textualmente, «el plan especial es el instrumento de ordenación señalado en el Plan general de ordenación urbana de Alicante, actualmente en vigor, que es el que se aprueba en el 1987, para desarrollar lo previsto en la operación integrada 3-puerto (inintel·ligible) ..., cuyo objetivo principal –y esto es lo importante– es compatibilizar el desarrollo y funcionamiento del puerto con su emplazamiento en una situación estratégica de la ciudad». La autoridad portuaria puede tramitar expedientes de modificación puntual del plan especial del puerto de Alicante al amparo de lo establecido en la Ley 27/1992, de puertos del estado y de la marina mercante que se modificó posteriormente a través del régimen económico y prestación de servicios de puertos de interés general de la Ley urbanística valenciana, decreto del 19 de mayo, del Reglamento de ordenación territorial y urbanístico valenciano. Por su parte, el Ayuntamiento de Alicante, que también tiene algo que decir en base al artículo 83.2 de la Ley 16/2005, de 30 de diciembre, y –perdónenme todo esto– deberá informar estas modificaciones teniendo, para informar, un plazo. La junta del puerto de Alicante finalizó la redacción del plan especial del puerto en agosto de 1989 y se aprobó el 4 de diciembre de 1992. Desde entonces se han producido distintas modificaciones del plan especial. Por ejemplo, para diferenciar la tipología volumétrica de las edificaciones en los distintos muelles, para hacer coherente el plan con la regulación urbanística cambiante, para incluir los terrenos ganados al mar, para ampliar la capitanía marítima o para ampliar el espacio disponible del puerto. Digo todo esto, que puede parecer un poco pesado, para constatar una cosa, que un plan especial es un instrumento vivo, no es un instrumento fijo, es un instrumento vivo y mejorable continuamente, que se puede y se debe adaptar y se debe cambiar cuando las circunstancias así lo aconsejan. Ahora, conociendo Alicante, se ha detectado un problema... bueno, varios, derivados de la última ampliación. Una ampliación que tenía como objetivo básico ampliar la zona comercial y crear una nueva terminal de buques y que ha dado lugar, al final, a un polígono industrial interior en el puerto donde se han ido instalando actividades en ocasio- Comissió d’Obres Públiques i Transports 30.10.2012 nes insalubres, nocivas y molestas. En ocasiones, a escasos quinientos metros de colegios y viviendas. Contra todas estas actividades existe en Alicante, y cualquiera que conozca la realidad de Alicante lo sabe, un importante movimiento ciudadano, eh?, la Plataforma en defensa del puerto, hay muchos colectivos que están incluidos en ella, asociaciones de vecinos, etcétera. Surge, de nuevo, una discusión antigua pero que es importante ver si la vamos aclarando, sobre el modelo de puerto ideal para una ciudad turística y de servicios como Alicante. Los socialistas a este respecto, y quiero que conste claramente hoy, pensamos que es necesario armonizar la legislación vigente con las realidades del presente y el proyecto de futuro, así como hacer una actuación coordinada, –y eso es importante– coordinada entre los responsables del puerto y de la ciudad, lo que se nos antoja que ahora es fundamental. El objetivo final es conseguir un puerto que sea dinamizador económico de Alicante, que asegure un crecimiento económico sostenible y una mayor promoción y calidad de la vocación turística que tenemos en Alicante. Por ello, y para ello, el grupo municipal socialista del Ayuntamiento de Alicante, presentó el 27 de enero de este mismo año, ante el pleno de ese ayuntamiento, una proposición importante, una proposición que solicitaba que dicho pleno instara a la autoridad portuaria a iniciar los trámites para la modificación del plan especial del puerto, y que lo hiciera –e insisto en esto– en coordinación con la ciudad. Esta iniciativa contó –y esto es novedad– con el respaldo de todos los grupos municipales representados en el Ayuntamiento de Alicante, –insisto– de todos. Fue unánime el apoyo. Es decir, el Ayuntamiento de Alicante se hacía eco del sentir social de la ciudad, y solicitaba que a través de una nueva modificación del plan especial del puerto se definiera su modelo de forma coordinada con la ciudad a través de sus representantes municipales. Hasta aquí todo iba muy bien, todo era muy lógico y todo estaba muy consensuado. El problema aparece cuando en la realidad distintas mercantiles mantienen su voluntad de instalarse en las instalaciones portuarias para desarrollar actividades con las que los representantes sociales y vecinales de la ciudad no están de acuerdo. Es decir, existe un problema de tiempos. Es posible que a través de los hechos se le imponga a la ciudad de Alicante unos usos del puerto que no son los deseados actualmente y que serían, a buen seguro, desechados o, por lo menos, discutidos en la elaboración de este nuevo plan especial del puerto que el pleno del Ayuntamiento de Alicante ha pedido por unanimidad a la autoridad portuaria. Esta es la razón de esta PNL, que yo creo que he intentado explicar con claridad. Evitar que, por encima de la voluntad de los ciudadanos de Alicante y de la solicitud formal y unánime de sus representantes políticos, se impongan unos usos indeseados a su puerto o, lo que es lo mismo, evitar que el puerto se desarrolle de espaldas a la ciudad que lo acoge. Valga como ejemplo la instalación de la empresa Marpol, que ya ha solicitado y nos consta, porque tenemos ya copia de la autorización, que le ha sido concedida la autorización ambiental integrada para una actividad contra la que se han posicionado claramente muchas asociaciones sociales y vecinales del entorno del puerto. Porque es aquí donde entra el Consell. El Consell es el encargado por la ley de conceder las autorizaciones ambientales integradas. Por ello, –y termino– textualmente solicitamos que estas Cortes Valencianas insten al Consell a que en espera de que se produzca la modificación del plan especial del puerto solicitada por el pleno del Ayuntamiento de la ciudad de Alicante por unanimidad, paralice todas las solicitudes de uso tramitadas y no concedidas que tengan que ver con el puer- Pàgina 19 to de Alicante con el fin de no condicionar o, incluso, invalidar las posibles modificaciones al citado plan especial. Es todo por ahora. Muchas gracias. El senyor president: Muchas gracias, señor Macho. Para fijar posición, senyora Albiol, té vosté la paraula. La senyora Albiol Guzmán: Gràcies. Bé, des d’Esquerra Unida anem a votar a favor aquesta proposició no de llei que presenta el Grup Socialista. En primer lloc, anem a votar-la a favor per coherència, perquè Esquerra Unida té dos regidors a l’Ajuntament d’Alacant i l’acord que es va prendre el dia 27 de gener de 2012 va ser un acord pres per unanimitat i, per tant, per coherència, nosaltres recolzarem açò. Nosaltres no fem com altres, que voten una cosa en Alacant i una cosa diferent en les Corts Valencianes. No. Si els nostres regidors d’Esquerra Unida han votat això en Alacant, la seua diputada d’Esquerra Unida en les Corts Valencianes votarà el mateix que ells, no? Sempre ho hem fet i sempre hem mantingut eixa coherència. I, en segon lloc, perquè realment no estem d’acord que els nostres ports s’estiguen convertint en femers, en llocs on portar totes les indústries contaminants o totes les activitats perilloses per a la salut o el medi ambient, que és en el que s’estan convertint, i sé molt bé del que parle, que jo sóc del Grau de Castelló. No estem d’acord tampoc que els interessos de determinades empreses privades estiguen per sobre del medi ambient o de la salut de les persones, i això és el que està passant en molts casos amb aquelles indústries contaminants que estan col·locant arreu de les nostres comarques. Anem a recolzar també la proposició no de llei perquè no estem d’acord que es faça política al marge de la ciutadania i, en aquest cas, n’hi ha una clara oposició veïnal a aquest projecte i, per tant, nosaltres pensem que s’ha de fer política, que s’han de prendre decisions tenint en compte quina és l’opinió de la ciutadania i, en este cas, evidentment, de la ciutadania d’Alacant i, per tant, com dic, la recolzarem. N’hi ha eixe acord per modificar el pla especial del port, per a rebutjar tots els usos i activitats nocives amb conseqüències negatives per a la ciutat i, per tant, jo crec que és absolutament lògic que fins que se produïsca eixa modificació d’eixe pla especial, cosa aprovada per unanimitat, se suspenguen, se paralitzen les... les llicències o les autoritzacions perquè totes aquestes se donen una vegada ja el pla estiga modificat i estiga adaptat a les necessitats. Gràcies. El senyor president: Gràcies, senyora Albiol. Pel Grup Parlamentari Compromís, senyor Ponce tiene usted la palabra. El senyor Ponce Guardiola: Gracias, señor presidente. Bien, de entrada, manifestar el apoyo de Compromís a esta proposición no de ley, que es absolutamente lógica y razonable, incluso es necesaria, puesto que, parece ser que el puerto de Alicante se está convirtiendo en un polígono industrial, lo cual no tiene ningún tipo de sentido cuando hay un polígono cercano donde se podían instalar este tipo Comissió d’Obres Públiques i Transports 30.10.2012 de actividades. El objetivo es la revisión del plan especial del puerto. Es una demanda ciudadana, es un documento vivo, como bien se ha explicado y que se puede someter, de hecho se ha sometido, a modificaciones diversas, según las necesidades un poco de los últimos años y, bueno, de pronto, pues se impone que se regule qué actividades se pueden instalar ahí. Porque es que estamos confundiendo un puerto, además, un puerto urbano, con un polígono industrial. Y un puerto urbano, en ningún caso puede gestionarse como un puerto alejado de zonas urbanas o alejado de zonas protegidas y, en este caso, como ya bien se ha dicho, el ejemplo anterior que se debatió en estas Cortes hace unos meses, se ha autorizado la instalación de la industria Marpol para el tratamiento de residuos peligrosos, cuando hay un polígono industrial bien cercano que podría aceptar ese tipo de instalaciones y no impactar negativamente sobre la población, porque de lo que estamos hablando es que estas actividades se instalan a unos centenares de metros, en algunos casos, muy pocos centenares de metros de viviendas, de zonas verdes, de colegios, y, bueno, es totalmente descabellado, el seguir en esta línea. ¿Por qué no atender a la demanda del Partido Socialista de revisar ese plan especial y que se estudie y se readecue a las necesidades de la población, de toda la población, no solamente de una empresa o dos o tres que tengan el interés, no entendemos muy bien cuál, de ubicarse precisamente en ese punto, de no ser que sea para ahorrar algo de costes, pero no creo que sea mucho más barato el suelo del puerto que el suelo de polígonos industriales ni que el transporte sea tan descabellado como para que haga inviable una actividad, trasladarla, a nivel de proyecto, de puerto a polígono industrial. Y, desde luego, puesto que hay tanta población cercana afectada es totalmente inaceptable que se planifiquen y se amplíen usos de los inicialmente previstos totalmente en contra del criterio de la población. Si alguno de ustedes tuviera una vivienda o su hijo fuera a la escuela de la que estamos hablando, quizás tendría otro tipo de planteamiento, pero parece ser que ustedes no van a este tipo de centros educativos y/o que no tienen a nadie cercano que les haga ver cuál es el problema en realidad. Bien, los usos deben tener en cuenta sin posibilidad de ser eludidos, el respeto y la compatibilidad medioambiental y, como bien ha dicho hoy y se ha recalcado, el respeto a la salud y seguridad de las personas, pero no es el caso. En otras ocasiones, y en esta también, los vecinos de Alicante, en especial los directamente afectados por los barrios más próximos, como San Gabriel, Gran Vía Sur, Benalúa, o la zona del ensanche-autobuses, se ha manifestado claramente en contra de instalaciones como las que se están autorizando ahora mismo en el puerto de Alicante. Y, por otra parte, no es de recibo plantear que ese rechazo pueda quedar resuelto con la instalación de pantallas vegetales como ha sucedido en casos anteriores. La única medida correctora que cabe contra la ubicación de unas instalaciones con riesgos para la población, calificadas de nocivas, peligrosas, que se dedican al tratamiento de residuos tóxicos y peligrosos, la única medida correctora para poder instalarlas cerca de una zona urbana es precisamente su no ubicación. Porque, en cualquier caso, si se sigue instalando ese tipo de actividades, pues lo que acabaremos será con la calidad de vida de esas personas y que no haya accidentes que lamentar en un futuro. Por tanto, aceptar ese tipo de actividades o negarse a esta proposición de revisión del plan especial del puerto es apostar por cualquier cosa menos por la seguridad de las personas y la calidad de vida de los ciudadanos y poner en Pàgina 20 peligro el medio ambiente y un medio urbano tan cercano como el que estamos hablando. Por tanto, la ciudad y la vida de sus vecinos no debe quedar supeditada a instalaciones como las autorizadas y, por tanto, pedimos que el Partido Popular se replantee su posición en este caso y por una vez apoye una propuesta de la oposición que es más que sensata. Muchas gracias. El senyor president: Muchas gracias, señor Ponce. Por parte del Grupo Parlamentario Popular, tiene la palabra la señora Sol. La senyora Sol Cortés: Gracias, señor presidente. Señorías. La actual PNL tiene como objeto instar al Consell el paralizar todas las solicitudes de uso tramitadas y no concedidas que tengan que ver el puerto de Alicante a la espera de que se produzca esa modificación del plan especial del puerto de Alicante que todos están solicitando y esperando. Sin embargo, yo he de recordarles que existen una serie de antecedentes parlamentarios ya en la pasada legislatura, en la VII legislatura, pero que es, además, en la actual legislatura también tenemos antecedentes parlamentarios de haber estado debatiendo esta cuestión. Existe la PNL ordinaria, presentada por el Partido Socialista el pasado mes de febrero de 2012, con contenido idéntico al actual; también, diferentes preguntas escritas, presentadas por el Partido Socialista, sobre la solicitud de la autorización ambiental integrada a la empresa Marpol de Alicante y sobre la documentación para la concesión de esa… de esa actuación ambiental integrada. Sin embargo, efectivamente, y como muy bien ustedes han dicho, el plan especial del puerto de Alicante fue aprobado por la junta del puerto el pasado 4 de diciembre de 1992. Y este plan, como han dicho, tiene como objetivo principal el compatibilizar el desarrollo y funcionamiento del puerto con su emplazamiento en una situación estratégica de la ciudad. Y dicho plan especial ha sido modificado en cinco ocasiones por motivos distintos. De acuerdo con el Real decreto legislativo 2/2011 por el que se aprueba el texto refundido de la ley de puertos, es competencia de la autoridad portuaria la redacción de los planes especiales de ordenación de la zona de servicio del puerto, correspondiendo su tramitación y aprobación a la administración competente en materia de urbanismo, de acuerdo con la legislación urbanística y de ordenación del territorio. El ayuntamiento, efectivamente, en la sesión plenaria celebrada el pasado 27 de enero de 2012, aprobó una declaración institucional que, efectivamente, fue propuesta por el Grupo Socialista y aprobada por todos los grupos políticos representados en el Ayuntamiento de Alicante para instar a la autoridad portuaria a iniciar los trámites correspondientes para la modificación de ese plan especial del puerto de Alicante. La autoridad portuaria sabemos que ha mantenido diferentes reuniones con los portavoces de los grupos socialistas y de UPYD con el objetivo de acercar futuras posiciones sobre las futuras actuaciones que se van a realizar en el puerto de Alicante. Y, según declaraciones propias incluso del portavoz socialista, el presidente de la autoridad portuaria se mostró incluso conforme en llegar a una comisión mixta que sería la que trabajaría esa modificación del plan especial del puerto. Comissió d’Obres Públiques i Transports 30.10.2012 Pero es que el Real decreto legislativo 2/2011, que regula el régimen de las concesiones demaniales de dominio público portuario, establece que es competencia de la autoridad portuaria, y en concreto de su consejo de administración, la autorización de las mismas. Por tanto, aquí no cabe la competencia de la conselleria de infraestructuras para actuar o decidir sobre este extremo. Aparte, de acuerdo con la Orden FOM/938/2008, que aprueba el pliego de condiciones generales para el otorgamiento de concesiones en el dominio público portuario estatal, en concreto la regla 5, establece que «el otorgamiento de la concesión no exime a su titular de la obtención y mantenimiento en vigor de las licencias, permisos y autorizaciones legalmente procedentes» y, por tanto, la plena efectividad de la concesión quedará supeditada a la obtención y mantenimiento de la autorización ambiental integrada, que esto sí que es competencia de la conselleria de infraestructuras y medio ambiente. Usted ha dicho que existe un problema de tiempos. Y yo le digo que no es que exista un problema de tiempos, lo que existe es un problema de entender cuestiones de competencia. Por ello, señorías, si por solicitudes de uso, la PNL se refiere a solicitudes de concesión en el dominio público portuario, ya les indico que no es competencia de la conselleria, sino de la autoridad portuaria, la cual se rige por lo dispuesto en el Real decreto 2/2011. Pero además hay que destacar que en esa autoridad portuaria hay un consejo de administración en el cual se encuentra representado el Ayuntamiento de Alicante. En definitiva, a la conselleria le han tramitado un expediente administrativo, que tiene que resolver, sobre la actuación ambiental integrada necesaria para la puesta en marcha de la planta de residuos otorgada a través de la concesión administrativa a Marpol Alicante, y éste es un procedimiento reglado. Y la conselleria se tiene que ceñir a esto, o sea, la conselleria no puede arbitrariamente resolver… El senyor president: Señora Sol, vaya concluyendo, por favor. La senyor Sol Cortés: …ninguna solicitud ni proceder a la suspensión de ningún acto administrativo, sino que debe atenerse a los principios legales que tiene. Por tanto, la conselleria no va, porque no debe, impedir la paralización de la tramitación de ningún procedimiento administrativo que esté en marcha. Por todo ello, el Grupo Parlamentario Popular rechaza la PNL planteada. Gracias. El senyor president: Muchas gracias, señora Sol. Señor Macho, para réplica, tiene la palabra. El senyor Macho Lorenzo: Muchas gracias. Bueno, me temía algo parecido. Bueno, empezar por dar las gracias a los grupos de Compromís y de Esquerra Unida por el apoyo, aparte nos unimos a algunos argumentos que no he podido yo expresar, pero que ellos sí han hecho, y lo han hecho de forma correcta. Aquí la pregunta es si podemos consensuar una voluntad política, una voluntad política que emanaba del acuerdo plenario del Ayuntamiento de Alicante. Pàgina 21 Yo tenía claro que ustedes iban a salir con excusas legales (inintel·ligible) … de tipo reglado, etcétera. Sobre esto, varias cosas, vamos a ver. Uno no puede ser tan legalista para algunas cosas y tan poco, para otras cosas. Y les voy a señalar, sé que no les va a gustar, algunas cosas. Mire, en la Comunidad Valenciana hay una ley, por ejemplo, que es la ley de cooperación, que dice textualmente que por ley esta comunidad tiene que destinar el 0,7% a cooperación internacional. Lo dice la ley, y ustedes están destinando el 0,07%. Ahí no son tan legalistas. En esta comunidad, como en todas, la ley de la dependencia tiene unos plazos que se tienen que cumplir y ustedes no los cumplen. Ahí no son tan legalistas. Con los menores en acogimiento, tema que saco porque se discutió hace poco y, además, porque lo conozco por cercanía, el Consell tiene la tutela efectiva de los menores, tiene que estar obligado a su manutención, y no paga la manutención. Ahí no son tan legalistas. Y podría continuar. Vamos a ver, esto no es una discusión tan legal. Es una discusión de si podemos consensuar una voluntad política, porque si lo podemos hacer, y yo creo que es razonable que se haga, ya buscaremos la forma de que sea todo lo legal que haga falta, seguro. Nosotros, yo creo que los diputados estamos aquí para cambiar las cosas, no para asumirlas. Si detectamos un problema, pongámonos a trabajar, si quieren ustedes mismos, desde esta tarde o desde mañana para, entre todos, insisto, si mantenemos la voluntad política que había en el Ayuntamiento de Alicante, vamos a seguir con la voluntad e intentar solucionar el problema. El problema, que repito, la ciudad de Alicante tiene un puerto que ahora tiene una complicación: la ciudad quiere un modelo de puerto y la sensación que da es que la autoridad portuaria quiere otro modelo de puerto. ¿Quién va a ganar este pulso? Lo razonable, lo he comentado yo y lo han comentado otros grupos de la oposición, es que lo gane la ciudadanía, las personas que quieren un modelo de puerto concreto, que además han conseguido que sus representantes políticos, es decir, sus representantes en el Ayuntamiento de Alicante, voten unánimemente esa opción. No le demos tantas vueltas. Y les pregunto otra vez, ¿ustedes continúan en la voluntad política que hubo en el ayuntamiento para llegar a un acuerdo? Si es así, les pido que voten a favor esto y mañana nos sentamos para darle la forma que ustedes quieran en lo legal. Pero, por favor, que la excusa no sea tan endeble como esta, ¿vale? Poco más. Alicante tiene una complicación con el puerto. El puerto de Alicante es importantísimo para la ciudad, es importantísimo. En prensa se llegó a comentar que en Alicante había una alcaldesa y un alcalde, haciendo referencia a la alcaldesa actual y como alcalde al presidente de la autoridad portuaria, y eso nos parece una aberración, que exista un enfrentamiento. Como ha comentado bien la señora Sol, ya se ha hablado de una comisión mixta para empezar a avanzar en el tema del nuevo plan especial del puerto. Intentemos mantener una unanimidad en los criterios, intentemos mantener el consenso con que esto empezó en el Ayuntamiento de Alicante. Muchas gracias. El senyor president: Muchas gracias, señor Macho. Señora Sol, tiene usted la palabra. Comissió d’Obres Públiques i Transports 30.10.2012 La senyor Sol Cortés: Gracias, señor presidente. Mire, usted me habla de algunas cuestiones como la ley de cooperación, ley de dependencia, de menores… son cuestiones que yo creo que no tocan debatir en el seno de esta comisión, aquí estamos en la comisión de obras públicas. Entonces, recalcarle que, mire, voluntad para llegar a un consenso, sí que la hay, porque, de hecho, en el pleno se llegó a un acuerdo para que esa modificación puntual del plan especial del puerto de Alicante se llevase por consenso de todos los grupos políticos. Por lo tanto, no me cabe la menor duda de que voluntad de consenso existe y la hay. Pero, vamos a ver, por un lado, tenemos que ser conscientes de que nosotros también somos los primeros que aceptamos y sentimos…, y estamos con la sensibilidad de las asociaciones y de los vecinos de la ciudad de Alicante que están preocupados por cómo se va a desarrollar el puerto o de todas aquellas personas que se manifiestan en contra de la apertura de la planta de residuos, por ejemplo, que tiene otorgada la empresa Marpol Alicante. Pero le recuerdo que cuando se tramitó este expediente de concesión administrativa, ya en su día, se abrió un plazo de información pública en la que los diferentes grupos políticos, asociaciones o interesados pudieron presentar sus oportunas alegaciones y, en base a esas alegaciones, se resolvieron, y también presentarían sus oportunos recursos. Pero yo creo que todo esto ya quedó sobradamente explicado y argumentado en las PNL que ya han sido debatidas. De todas formas, le reitero que nuestra voluntad política es esperar a que los técnicos de la conselleria resuelvan sobre el tema que es objeto de esta PNL, y es si se paralizan las solicitudes de uso tramitadas y no concedidas. Entonces, en la actualidad, con respecto a esas solicitudes presentadas en la conselleria de infraestructuras, los técnicos competentes en la materia tendrán que resolver en la forma que legalmente consideren oportuno. No son los políticos, no es una decisión de la consellera el resolver sobre esto. Esto es algo que lo tienen que resolver los técnicos, y esto le tiene que quedar muy claro. La empresa Marpol, mire, tiene que subsanar una serie de documentaciones presentadas en la conselleria. Y si existen, efectivamente, deficiencias, y no se subsanan, si todo lo que dicen ustedes es verdad, yo no dudo de que el informe de la autorización ambiental integrada será desfavorable y, en consecuencia, no duden que la planta de residuos no se pondrá en marcha. Pero si por el contrario cumple con la normativa favorable, y los técnicos de la conselleria así lo creen y lo ven ajustado a derecho, entonces resolverán de forma favorable. Y a esto es a lo que se ciñe la actuación de la conselleria de infraestructuras y a nada más, porque no puede, de forma unilateral, paralizar ni suspender un acto administrativo en curso. Le recuerdo que en todo expediente de concesión administrativa hay una administración concedente y un concesionario, con unos derechos y unos deberes derivados de esa adjudicación, y eso no lo puede paralizar una tercera administración pública, en este caso la conselleria de infraestructuras, entre otras cosas, porque no es de su competencia. Le reitero que la conselleria no tiene que suspender ni paralizar, su obligación es resolver, que es lo que garantiza el derecho a todas las partes implicadas, incluidas las del adjudicatario interesado, en este caso, Marpol Alicante y, en base a esa resolución que se adopte sobre la actuación ambiental integrada, será la autoridad portuaria quien decida si pone en marcha o si paraliza esa planta de residuos, Pàgina 22 porque es suya la competencia en materia de la concesión administrativa otorgada. Por todo ello, señorías, les reitero que al Grupo Parlamentario Popular no le queda otro remedio que rechazar, en concreto, esta PNL planteada. Muchas gracias. El senyor president: Muchas gracias, señora Sol. Señorías, concluido el debate, pasamos a votación. ¿Votos a favor de la proposición no de ley? 5. ¿Votos en contra? 8. Por 8 votos en contra y 5 a favor queda desestimada. Señorías, se suspende la sesión por tres minutos. (Se suspén la reunió durant uns minuts) El senyor president: Senyories, se reprén la sessió. Proposició no de llei sobre l’anul·lació de l’acord del consell d’administració de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, d’11 de juny de 2012, pel qual s’aprova l’actualització de la Carta de servicis de Metrovalencia, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 31.915, BOC número 99) El senyor president: Següent punt de l’ordre del dia: presa en consideració de la Proposició no de llei sobre l’anul·lació de l’acord consell d’administració de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, d’11 de juny de 2012, pel qual s’aprova l’actualització de la Carta de servicis de Metrovalencia, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida. Per a la seua defensa, té la paraula la senyora Albiol. La senyora Albiol Guzmán: Gràcies. Be. Aquesta és una nova proposició no de llei sobre Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana. Les retallades en l’empresa públic FGV i la disminució dels seus serveis estan minvant la qualitat de l’oferta en Metrovalencia. De fet, la pròpia empresa ha rebaixat els objectius de qualitat de les seues prestacions, acord de l’11 de juny de 2012 del consell d’administració de FGV, modificar un document intern, la declaració de qualitat de l’empresa, que mai havia patit canvis. Això ho publicava el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana el 20 d’agost. Cap dels paràmetres de qualitat de Metrovalencia s’ha vist inalterat amb aquesta rebaixa: des de la puntualitat dels trens, que abaixa del 94% a la mitjana mensual del 90%; el servei de neteja en vagons i estacions o l’atenció a les reclamacions dels usuaris afectats en aquest cas per la retallada de treballadors i treballadores. Aquesta precarització objectiva del servei que presta Metrovalencia es produeix a les portes d’un expedient de regulació d’ocupació, que encara empitjorarà més la qualitat global en suposar una reducció de la plantilla de l’empresa. Comissió d’Obres Públiques i Transports 30.10.2012 Jo sempre dic el mateix, no se pot donar el mateix servei amb menys gent. Això és una cosa absolutament impossible. Per tant, si ja estan reduint ara la qualitat i, a més, van a aplicar un expedient de regulació d’ocupació, aquesta qualitat és evident que baixarà encara més. A més, cal recordar que el Consell ha reduït un 11% el pressupost d’FGV durant els darrers quatre anys i que està prevista una retallada més intensa per a l’any vinent, tant en despeses de personal com en reducció de costos dels diferents contractes de Metrovalencia. Una situació que al capdavall paguen els usuaris del metro, que, a més a més, han hagut d’afrontar de les seues butxaques l’encariment progressiu de les tarifes. L’apujada de preus ha segut espectacular. El bitllet de transport públic ha tingut una apujada de l’IVA, perquè passa del 8 al 10, per tant, un 2% de pujada de l’IVA. Bé, no és que puge a soles l’IVA, l’IVA l’ha apujat el Partit Popular, el govern de Mariano Rajoy. Però eixa apujada d’IVA s’ha aprofitat en Metrovalencia per a apujar els bitllets no un 2%, que és l’apujada de l’IVA, sinó que l’apujada ha segut entre un 5 i un 11% des de l’1 de setembre. Entre un 5 i un 11 perquè depén del tipus de bitllet. Per exemple, el bitllet senzill, el d’una zona, ha apujat un 11,5%; el de dues zones, ha apujat un 11,11%; el de tres zones un 9,28% i el de quatre zones un 9,6%. A més, a açò cal sumar-li un euro o dos sempre, que val la targeteta per al viatge. És a dir, un bitllet de dos zones ens pot costar quatre euros, per exemple. I també s’han encarit els bonometro i els bons mensuals. Entre un 4,8 i un 5,1% ha segut l’encariment dels bons i dels bonometro, depenent també del tipus de zones. I, sobretot, s’ha encarit viatjar a l’aeroport. El bitllet a l’aeroport s’ha encarit entre un 95 i un 105%, perquè l’han canviat de zona. De fet, un bitllet senzill a l’aeroport pot costar fins a 5 euros, si a més cal pagar la targeteta. Per tant, ací tenim una situació en què estem parlant, per una part, d’una baixada dels paràmetres de qualitat i, per una altra part, d’una apujada de preus. Jo crec que la conclusió és claríssima: els usuaris estan pagant més per menys qualitat, per un pitjor servei, perquè, a més, són dos coses que han passat pràcticament al mateix temps. L’abaixada dels paràmetres qualitat es va publicar el 20 d’agost i l’apujada de preus va començar l’1 de setembre. Vull dir, al mateix temps que baixen la qualitat pugen el preu dels bitllets. Bé. Jo crec que és evident que no és possible que..., vaja, que és una mala pràctica, que açò no és una defensa del servei públic de transport. I per això, nosaltres el que proposem en esta proposició no de llei és que s’anul·le eixe acord pel qual es modifica la carta de serveis i baixa la qualitat i, evidentment, que s’anul·le l’increment de les tarifes dels bitllets de Metrovalencia. Nosaltres apostem per un transport públic de qualitat i eixe transport públic de qualitat ha de tindre eixos dos paràmetres: un bon servei i uns preus assequibles per a la majoria de la ciutadania. I en aquests moments ni estan eixe bon servei, perquè estan baixant els paràmetres de qualitat, ni està eixe preu assequible, perquè estan pujant els preus. Gràcies. El senyor president: Moltes gràcies, senyora Albiol. Per a fixar posició, senyor Ponce, pel Grup Parlamentari Compromís. Pàgina 23 El senyor Ponce Guardiola: Gracias, señor presidente. Bien. De nuevo, en este caso, la carta de servicios es un indicador objetivo de cómo los recortes, es decir, la reducción de personal y otros aspectos, influyen clara e inevitablemente en la calidad del servicio prestado a los usuarios. De hecho, esta nueva carta de servicios asume que se va a bajar la calidad de los servicios prestados. Entre otros aspectos, la carta de servicios reconoce que se verán afectadas la atención a las reclamaciones de los usuarios. No puede ser de otra forma si se reduce el personal de taquillas. Lo mismo que si se reducen líneas, si se reducen frecuencias, etcétera, etcétera. De todo esto ya hemos estado hablando esta mañana. Al mismo tiempo que el servicio y la atención que se recibe se deterioran claramente, los usuarios que pagan el servicio, y la ciudadanía en general, reciben cada vez menos, al tiempo que se encarecen los billetes con acumulado en lo que va de año que supera en mucho el incremento del IPC, ya de por sí alto. Es decir, peor calidad de servicio producida por la reducción de personal en tareas básicas, como es el tema de atención a taquillas o estaciones, que se agravará de llevarse adelante el ERE mal concebido. Y resulta curioso que uno entra en la Carta de servicios de Metrovalencia, en su página web, y habla de compromiso institucional. Obviamente es propaganda institucional. Y veo a leer los dos primeros parrafitos, que son breves. «El reto fundamental de Metrovalencia es ofrecer un servicio de transporte de la máxima calidad y cobertura a sus clientes, cuidando y controlando los aspectos ambientales y los impactos que puedan derivarse de su actividad.» Ustedes, reduciendo servicios, reduciendo personal, van bajando la calidad del servicio y están haciendo que este servicio deje de ser servicio para buena parte de los usuarios. Todos aquellos que han visto que ya no pueden utilizar los trenes de primera hora de la mañana o los de última hora de la tarde, por poner algún ejemplo. Todos aquellos estudiantes de Alicante que querían ir en metro a la universidad, y ya veremos cuándo pueden hacerlo. O todos los vecinos de Ribarroja, Vilamarxant, que han sido engañados literalmente, porque se esperaba la llegada de estos servicios hace años y a fecha de hoy no se sabe nada. El segundo parrafito también es gracioso. «Conscientes de que el cliente tiene la posibilidad de elegir entre una oferta diversa de alternativas de transporte con frecuencias menos sostenibles y de mayor impacto ambiental, es objetivo prioritario de Ferrocarrils ofrecer un servicio de calidad y respetuoso con el medio ambiente, de cara a aumentar día a día el número de ciudadanos que utilizan un transporte sostenible.» Eso sería lo ideal, eso es lo que todos querríamos, pero eso es lo que ustedes se están encargando de cargárselo directamente, porque, obviamente, si bajamos frecuencias, bajamos atención, bajamos servicios y calidad en general y encima subimos precios, ya me dirá usted cómo se va a ir aumentando día a día el número de ciudadanos que utilizan un transporte sostenible. Palabras literales de lo que es la Carta de servicios de Metrovalencia. Por tanto, estamos tristemente en lo de siempre: propaganda institucional, por un lado, que se sabe que es falsedad, porque automáticamente, seguido de esta declaración institucional o de ese compromiso institucional –gracioso el nombre–, vienen los compromisos de calidad con los ciudadanos y en todos los casos se reducen esos ratios de calidad con los ciudadanos. Por lo tanto, señores del Partido Popular, quien dice Ferrocarrils y ustedes están detrás, pues están consolidando, bajar Comissió d’Obres Públiques i Transports 30.10.2012 esa calidad de servicio todo lo contrario de lo que dicen, están consolidándolo para justificar lo que es injustificable, que es la reducción de personal y la reducción de un servicio que debería ser prioritario para cualquier administración. Y es más grave todavía el hecho de que al final los ciudadanos que se van a ver más perjudicados son los que tienen más limitaciones económicas. Y, a fin de cuentas, son trabajadores o estudiantes que han de bajar a primera hora o volver a última hora de la tarde, los perjudicados por estos recortes que ustedes enmascaran de forma que dicen que van a seguir intentando que aumente día a día el número de ciudadanos que utilizan un transporte sostenible. Tristemente es una burla a la ciudadanía el que se hagan estas cosas y se maquillen de la forma que estamos viendo. Por tanto, desde Compromís, una vez más insistimos que es fundamental el ferrocarril, el ferrocarril de uso diario, porque vertebra el territorio, aparte de todos los aspectos sociales y ambientales que hemos hablado, es que vertebra el territorio y le da un sentido y un dinamismo que con estos recortes cada vez se va a menos. Por supuesto que apoyaremos la propuesta. Gracias. El senyor president: Muchas gracias, señor Ponce. Pel Grup Parlamentari Socialista, té la paraula el senyor Signes. El senyor Signes Núñez: Gràcies, president. Nosaltres tenim presentada una proposició no de llei, que és la 31.904 que haguera pogut acumular-se a esta, però, bé, no s’ha acumulat, dóna el mateix, ja la vorem. Efectivament, estem d’acord amb la PNL d’Esquerra Unida. Estem d’acord amb l’anul·lació de la Carta de serveis de Metrovalencia i del Tram d’Alacant, bé, el Tram d’Alacant no figura en la PNL, però també nosaltres creguem que patix les mateixes deficiències que Metrovalencia, i estem d’acord amb l’anul·lació de l’increment de tarifes. Efectivament, com s’ha dit, en el cas de Metrovalencia el repte fonamental, diu la carta de servicis, és oferir un servei de transport de la màxima qualitat i cobertura al seus clients, cuidant, controlant els aspectes ambientals i els impactes que puguen derivar de la seua activitat. I ahí hi ha uns compromisos de puntualitat. I en el cas del Tram d’Alacant diu: la prestació d’un servei de transport públic de qualitat als ciutadans és objectiu fonamental de Ferrocarrils de La Generalitat. El servici del tram no sé què, no sé quants... I al final, quan aplegues a les taules, te trobes que, tal i com s’ha dit, la puntualitat disminuïx del 94 a 90, la neteja de trens i la neteja d’estacions disminuïx del 100 al 95 i també disminuïx l’atenció de reclamacions als clients. Per tant, res a de vore la declaració d’intencions o compromís institucional que diu la carta de serveis amb després el que se fa amb la reducció dels compromisos de puntualitat, de neteja, etcètera, que és totalment el contrari pel que s’aposta. També estem d’acord amb l’anul·lació de l’increment de tarifes, això ho tenim en la nostra PNL i ho hem dit moltes voltes. És a dir, aprofitant la pujada del 2%, del 8 al 10, com s’ha dit, l’1 de setembre, Ferrocarrils augmentà una mitjana del 5% i del 11% els bitllets senzills, quan l’augment era del 2% i aprofità este tema per a fer eixos augments; que, junt a l’augment del 5% de l’1 de gener, lògicament, hi havia ahí ja uns augments d’una mitjana del 10% i en el cas del bitllet senzill del 16%. Si agafem, tal i Pàgina 24 com s’ha dit, pel canvi de zona també, pel representant d’Esquerra Unida, el metro a l’aeroport el tema és més greu, ahí l’augment és del cent per cent. Però passen dos coses. El turista que aplega a la Comunitat Valenciana compra la targeta i li costa el preu del metro el cent per cent més que li costava l’any passat. Però és que, a més, a vosté que tant els agrada nomenar Andalusia, vaig a dir-los el que passa en Andalusia. Eixe turista que aplega a primera volta a la Comunitat Valenciana i li fan comprar la targeta per agafar el tren i vindre al centre de València, eixe turista no pot recuperar l’euro que val la targeta; en canvi, en Andalusia, sí. En Andalusia el turista que aplega per una única volta, quan se’n va li permeten tornar la targeta i recuperar l’euro. Per tant, en Andalusia en este tema van prou més avançats que mosatros i tenen les idees molt més clares que mosatros. Però tampoc han tingut en compte una cosa. Tampoc han tingut en compte que en l’aeroport de Manises treballen uns 5.000 treballadors, d’AENA, de neteja, de no sé què, de seguretat, etcètera, els de les mateixes companyies, uns 5.000 treballadors que no són turistes, que se desplacen diàriament des de les seues cases al lloc de treball en l’aeroport de Manises, 5.000 treballadors. 5.000 treballadors que han vist com se’ls ha augmentat el preu l’1 de setembre, el preu del metro en un cent per cent o en un 105%. És cert que FGV els ha fet una reducció a eixos treballadors d’un 15%. Però, de totes formes, de totes formes, l’augment de la tarifa de l’aeroport a València s’ha quedat en el 85%. Per tant, flac favor està fent Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana als 5.000 treballadors, no estic parlant dels turistes que vénen en avió, als 5.000 treballadors de l’aeroport de Manises. Per tant, és un desgavell i és desastre i és aprofitar, com deia abans, l’aspecte tarifari per a intentar solucionar els problemes de fons, els problemes econòmics que no són, com deia abans, ni tarifaris, ni els treballadors. Aprofitar en este cas l’aspecte tarifari per a intentar un poc traure el cap del gran deute que té Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana i que és de 1.000 milions d’euros. Per tant, anem a votar a favor de la PNL d’Esquerra Unida i anem a votar a favor de l’anul·lació de la carta de serveis i l’increment de tarifes. Moltes gràcies. El senyor president: Moltes gràcies, senyor Signes. Per part del Grup Parlamentari Popular, té la paraula el senyor Serra. El senyor Serra Cervera: Moltes gràcies, senyor president. Senyories. El Grup Parlamentari Popular va a no recolzar esta iniciativa d’Esquerra Unida sobre la carta de servicis i les tarifes de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana. En primer lloc, senyories, hi ha una qüestió, jo crec que de plantejament i de lògica, en la qual vostés estan demanant que baixen les tarifes i augmenten la qualitat en uns moments on vostés saben que la sostenibilitat d’estes empreses públiques fa inviable este tipus de decisions. Per tant, un plantejament així hui és inviable en eixa empresa pública o en qualsevol empresa privada. I eixa és la realitat que tenim. És molt difícil mantindre en estos moments els nivells de qualitat sense augmentar les tarifes en una empresa com Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana i més quan estem Comissió d’Obres Públiques i Transports 30.10.2012 parlant d’unes xifres on els ingressos per transport de viatgers, que al final el que és les tarifes estan recaptant-se 53 milions d’euros, com va ser en l’any 2010, i els costos operatius són de 91 milions d’euros. Per tant, eixa és la realitat. Mire, els governs del Partit Popular han enfrontat d’una manera decidida i valenta el que era créixer en les ofertes de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana. Durant els anys 2007 i 2008 les noves línies que s’han creat junt amb les prolongacions i les que hi havien són una realitat i, per tant, els gastos operatius necessaris per a haver de mantindre tot el creixement que ha tingut Ferrocarrils ha fet que s’hagen de prendre mesures com les que s’han pres. I al final el que s’ha buscat són uns costos raonables i els coeficients de cobertura que ha de tindre cada tiquet de cada usuari han de ser raonables i proporcionals. I s’ha fet des del sentit comú i des de la viabilitat de l’empresa. Si mosatros aplicàrem les propostes que els grups d’esquerra estan hui proposant damunt de la taula, l’únic que conduirien és d’una manera ràpida i immediata a tancar Ferrocarrils de la Generalitat i a no donar el servici públic, que tan necessari és en estos moments. Senyories, el primer punt que vostés plantegen, ací algú ha arribat a parlat de l’anul·lació de la carta en este cas de servicis de Metrovalencia no és així. És una actualització que se fa d’esta. Una carta que en l’any 2002 donava uns servicis i que hui s’ha d’actualitzar. Una carta que està complit amb tots els requisits de qualitat de la UNE EN 13.816, eixa és la realitat, complix amb tots els criteris de qualitat, tots els estàndards i paràmetres que s’estan demanant. Per tant, la carta de servicis de l’any 2002, que parlava de compromisos de puntualitat, de compromisos de neteja, de la contestació de reclamacions dels usuaris, se complixen tots els estàndards de qualitat que en estos moments s’estan fent. I és veritat que s’han revisat i és veritat que, junt amb la revisió, s’han fet les enquestes de qualitat amb els usuaris i totes han donat uns nivells de satisfacció per part del client altíssims. I vostés plantegen una altra qüestió, com és en este cas la modificació de les tarifes. Mire, mos agradarà més o mos agradarà menys, però al final hi ha una realitat i és que s’han de prendre les mesures que fan falta en cada moment. La resolució de l’1 d’agost, que vostés demanen, parla únicament i exclusivament de la repercussió de la quota de l’IVA. I la quota de l’IVA, que diuen ara que és del govern del PP, en altre moment s’ha dit d’un govern del PSOE i d’altres expresidents, perquè qui té la responsabilitat de governar ha de prendre les decisions, s’han de prendre. I la quota de l’IVA, per la llei de l’IVA i, per cert, de l’any 1992, recorde qui governava en eixe moment, ho diu molt clar, l’article 88 ho diu molt clar, i repercuteix en els usuaris, en els usuaris. És que eixa és la realitat, senyories. I vostés parlen que és que s’ha augmentat un 5%. Mire, l’augment de l’IPC dels anys 2009, 2010 i 2011 superaven en molt el 5%, en molt, i l’empresa i Metrovalencia ha fet que la repercussió fóra mínima en este cas en els usuaris. I li dic que en el sector del transport, l’augment de l’IPC durant estos anys ha sigut del 9,6%. Per tant, l’actualització de preus l’únic que fa és fer viable, fer viable el projecte de l’empresa. L’únic que fa és donar possibilitats que siga viable econòmicament. Si se prenen les mesures que vostés estan plantejant, l’empresa no té viabilitat. Eixa és la gran diferència entre dos models absolutament distints, el que vostés plantegen i el que mosatros estem plantejant. El govern del Partit Popular fa viable, fa viable i fa sostenible l’empresa. I, com no podia ser d’una altra manera, clar que molts treballadors… És que ha canviat moltíssim. Abans per anar a l’aeroport de València l’única opció que hi Pàgina 25 havia era o un deficitari sistema d’autocars públics o taxi. Hui hi ha altres possibilitats molt més competitives. I això, senyories, governs d’altres colors polítics no ho han somiat mai en la vida el que fóra una realitat que la línia del metro arribara a l’aeroport. I hui li dic que amb preus molt competitius per als usuaris i per als treballadors de l’aeroport i d’AENA, que tenen avantatges davant d’altres usuaris, en este cas, com són qualsevol usuari de la línia del metro. Moltes gràcies. El senyor president: Moltes gràcies, senyor Serra. Senyora Albiol, per a rèplica, té vosté la paraula. La senyora Albiol Guzmán: Gràcies. Jo crec que el senyor Serra no s’ha llegit bé la proposició no de llei que presentem des d’Esquerra Unida, perquè Esquerra Unida no està demanant que baixen les tarifes i que augmente la qualitat, que per altra banda seria una cosa normal. Però no estem demanant això, senyor Serra. El que estem demanant és que almenys que se quedem com estàvem, almenys això. I que se quedem com estàvem vol dir que s’anul·le eixa actualització que diu vosté de la carta de serveis i que, evidentment, que s’anul·le la pujada de les tarifes, que és una pujada mitjana del 10%. Això és el que estem dient, que se quedem com estem, no allò altre que per altra part no estaria gens malament. I la posició del Consell respecte d’açò és de tot menys raonable. Açò no és raonable. No és raonable que en un moment de crisi econòmica el que facen és augmentar els preus del transport públic. Això no és raonable. No és raonable que se baixen els paràmetres de qualitat. No és raonable que aprofiten una pujada del 2% de l’IVA per a pujar els bitllets fins el 11% en alguns casos. No és raonable, no ho és, no és raonable. I vosté parlava que la gran diferència entre el Partit Popular i l’oposició és que el Partit Popular farà funcionar Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana. No. La gran diferència és que vostés han enfonsat Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana i volen continuar enfonsant Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana. Eixa és la gran diferència entre vostés i mosatros. Mire, vosté diu que han fet una enquesta per a valorar la satisfacció de Ferrocarrils. Bé, supose que l’haurà fet alguna empresa privada, perquè vostés solen encarregar sempre açò a empreses privades. Però, mire, del que estic convençuda és que en eixa enquesta ni han preguntat als treballadors de l’aeroport, ni als turistes, ni als estudiants, ni a la gent que viu en Natzaret, que no pot agafar el metro, ni als aturats, ni a la gent de Riba-roja, a que no? A que als de Riba-roja no els han preguntat per la seua satisfacció en Metrovalencia? No, doncs ja li dic jo que no, que a tota esta gent no li han preguntat per la satisfacció, perquè li assegure que la ciutadania està molt, molt cabrejada, molt cabrejada perquè cada vegada el servei és de pitjor qualitat, però cada vegada cal pagar més, i això no és raonable en absolut. Vostés no estan fent una aposta pel transport públic, perquè el transport públic en el País Valencià és més car i és de pitjor qualitat. I estan acabant amb eixe transport públic. I s’obliden que el transport públic té un caràcter social. N’hi ha gent que només pot viatjar en transport públic. La gent major només pot viatjar en transport públic; la gent que no té el carnet de conduir només pot viatjar en transport públic; les persones, els xiquets, les xiquetes només Comissió d’Obres Públiques i Transports 30.10.2012 poden viatjar en transport públic, i més gent, senyor Serra. Doncs no, molta gent ja no pot viatjar en transport públic, i molta gent ja no pot viatjar en transport públic perquè ja no se’l pot pagar. I eixe és el problema que tenim, que molta gent ja no pot agafar el metro, perquè no es pot permetre el luxe de pagar el que valen ara mateix els bitllets o els bons de Metrovalencia o en Alacant, del transport metropolità en Alacant. Eixe és el gran problema, que molta gent ja no pot viatjar en transport públic. I no viatjar en transport públic és un drama social, però també una qüestió mediambiental, de molta gent que utilitzava el transport públic, però que ara ja no l’utilitzarà i utilitzarà el privat, entre altres coses, perquè baixa la freqüència i perquè han llevat serveis, i també és una qüestió que afectarà el nostre territori, perquè vosté sap –no cal que li ho explique jo, supose, no?– que açò del transport públic cohesiona i vertebra el nostre territori, que no ho fa altre tipus de transport. Per tant, jo crec que és una gran equivocació, que amb aquests tipus de mesures s’estan carregant el transport públic al País Valencià i que, per descomptat, des d’Esquerra Unida anem a continuar insistint perquè cada vegada n’hi hasca més qualitat i les tarifes deixen de pujar. Gràcies. El senyor president: Moltes gràcies, senyora Albiol. Senyor Serra, té vosté la paraula. El senyor Serra Cervera: Moltes gràcies, senyor president. Senyora Albiol, mire, jo no sé a qui li fan les enquestes ni a quines persones pregunten. Jo crec que hi ha una gran diferència en la concepció que vosté pot tindre d’eixe tipus d’accions, que a la millor vosté passa la llista de a qui han d’enquestar i a qui no. Mosatros sí que no ho sabem. Eixa és una diferència molt important. Però, mire, fa molts poquets anys, en la Comunitat Valenciana, el sistema de transport públic el podia utilitzar molt poqueta gent perquè era un sistema i una xarxa pràcticament inexistent. Hui, per sort, això ha canviat. Hui, per sort, la gran majoria de gent i de ciutadans poden utilitzar els transports públics amb un nivell de servici i de qualitat que res té a vore en el que passava fa deu o quinze anys en la Comunitat Valenciana. Vosté parla que la carta de servicis, la modificació..., doncs mire, la carta i la modificació complix, com li he dit, amb els estàndards de qualitat com marquen tots els paràmetres i tots els estàndards que n’hi ha fets. Li ho he dit, la norma de qualitat europea, la UNE 13816, se complix íntegrament, el compromís de puntualitat, el compromís de neteja o la contestació de reclamacions, que té un nivell d’apreciació per part dels usuaris altíssims, amb una puntuació –totes– de 7 sobre 10, està per damunt de 7 en qualsevol dels paràmetres que se veja, on se mostra la satisfacció de l’usuari. Hui les contestacions de reclamacions estan en una mitjana de 18 dies. I clar que han augmentat les reclamacions, com ha augmentat lògicament el número d’usuaris, hem passat de 51 milions d’usuaris de viatges en l’any 2003 a 68 milions de viatges en l’any 2010, i clar que això té les seues repercussions, lògicament. I se manté la mitjana dels 18 dies. Però, mire, al final, per a vostés el problema no és si al final això afecta de veritat a l’usuari o no. La carta de servi- Pàgina 26 cis, la modificació que se fa per a res va a afectar el ciutadà que utilitza el servici públic, per a res. I la viabilitat econòmica que se fa de manera lògica aplicant els augments de l’IVA i que, durant tres anys, no ha repercutit l’IPC en la tarifa dels usuaris, se fa per a mantindre la viabilitat del servici i de la prestació, i això a vostés els dóna exactament igual. A vostés que siga viable o que no siga viable els dóna igual. A vostés parlar-los del coeficient de tarifa els dóna exactament el mateix. Perquè al final com no tenen la responsabilitat de governar, a vostés que, a final de mes i a final d’any, l’empresa puga continuar o no puga continuar prestant el servici els dóna exactament igual. I, al final, mire, quan un té la responsabilitat de governar, no únicament és anar a dir: «Qué bonito, qué bien vamos a quedar y todo el mundo va a ir gratis en el servicio público.» No és això governar. Governar és fer viable un sistema i una xarxa de transport públic que se puga mantindre, que tinga uns paràmetres i uns estàndards de qualitat i que siga homologable a qualsevol país europeu. I hui mosatros ho tenim, a pesar del que vostés diuen i mantenen de manera contínua. Per tant, senyora Albiol, la proposta que vosté hui fa ací per a res té a vore amb la realitat que xafa l’usuari que està gastant i utilitzant el transport públic de manera constant i contínua. Per tant, ni la modificació i actualització de la carta de servicis, ni l’actualització dels preus actualitzant l’IVA i, després de tres anys, harmonitzant i assumint pràcticament menys de la mitat del que ha pujat l’IPC en el sector del transport..., crec que això se pot dir que s’està fent una mala gestió i s’està impedint que els ciutadans estiguen pujant i puguen utilitzar els transports públics. Jo crec que n’hi han altres factors de caràcter econòmic, i que a la millor si durant molts anys s’hagueren pres les mesures que feen falta, i no s’haguera estat girant el cap per part del govern central, hui parlaríem d’una altra realitat econòmica per a moltes persones, de manera individual, que hui se veuen afectades per l’atur i per altres qüestions..., que sí que és això el que impedix que la gent puga utilitzar els servicis públics. (Inintel·ligible) ... Moltes gràcies. El senyor president: Moltes gràcies, senyor Serra. Conclòs el debat, senyories, anem a votar la proposició no de llei. Vots a favor? 6. Vots en contra? 8. Per 8 vots en contra i 6 a favor, queda desestimada. Proposició no de llei sobre l’oferiment en lloguer dels locals comercials de l’IVHSA a emprenedors i xicotetes i mitjanes empreses, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 28.292, BOC número 99) El senyor president: Passem, senyories, al següent punt de l’ordre del dia, que els he assenyalat amb el número 3: presa en consideració de la Proposició no de llei sobre l’oferiment en lloguer dels locals comercials de l’IVHSA a emprenedors i xicotetes i mitjanes empreses, presentada pel Grup Parlamentari Compromís. Per a la seua defensa, té la paraula el senyor Ferri. Comissió d’Obres Públiques i Transports 30.10.2012 El senyor Ferri Fayos: Moltes gràcies, senyor president. Senyories, bon dia. Miren, senyories, en l’última enquesta de població activa hem conegut que més de 700.000 valencians i valencianes estan sense faena, per això molts d’ells, moltes vegades, l’única eixida que els queda és recórrer a l’autoocupació, és a dir, esdevindre emprenedors, que és una de les poques eixides que poden trobar hui en dia. Però per a ser emprenedor, entre altres obstacles, es troben, doncs, un mercat deprimit degut a l’austericidi que suposen les mesures que s’han pres des de maig de 2010, la manca d’accés de vies de finançament, els diners públics que donem als bancs no arriben directament a les empreses i, per tant, són uns diners que no s’estan transformant en crèdit productiu i, a banda, tenen moltes dificultats per a afrontar les despeses, com ara el lloguer del local. Sobre este punt incidix la nostra iniciativa. Amb esta proposta, volem incidir en este últim punt, que és certament el que té una solució més senzilla per part de La Generalitat. La nostra proposta consisteix en posar a disposició dels emprenedors 89 locals comercials buits que té en propietat la Generalitat valenciana a través de l’IVHSA i que el lloguer siga accessible per a l’emprenedor i que es puga adaptar segons els beneficis que es generen. Quan vàrem presentar la proposta, 27 locals de l’IVHSA a la venda en Alacant, ara continuen havent-hi 27 locals de l’IVHSA a la venda; set a Sant Vicent del Raspeig, continuen havent-ne set; nou a Castelló de la Plana, continuen havent-ne nou a la venda, i el mateix, amb els tres de Vinaròs, els 12 de Paterna, quatre de Torrent, els 25 de València ciutat, etcètera. Això, què vol dir? Que estan en venda i que ningú els compra. I si recapitulem, per una banda, tenim persones emprenedores que volen posar en marxa un negoci que no poden permetre’s un local i, per l’altra, La Generalitat té uns locals que no pot vendre i els té tancats, buits i sense donarlos cap ús, per tant, trobem que és de sentit comú, és de trellat facilitar als emprenedors estos locals. En alguns casos, fins i tot, es podrien crear espais de coworking on es podia multiplicar el seu efecte positiu. Els espais de coworking són llocs on els emprenedors compartixen un espai i compartixen, per tant, despeses, lloguer i altres coses. Creiem que és una proposta positiva, es beneficiarien les persones emprenedores perquè podran posar en marxa el seu negoci, es beneficiaria a l’IVHSA perquè generaria uns ingressos en forma de lloguer i es beneficiaria la nostra economia, tant productiva, com social, perquè es crearan llocs de treball. Hem fet la PNL deixant molt de marge... molt de marge de maniobra al Consell perquè establisca els detalls. No volem deixar-los cap excusa per a oposar-se per oposar-se. Per tant, des de Compromís, pensem que és una proposta en positiu, constructiva i necessària i, com a tal, esperem tant el suport del partit que sustenta el govern, com de la resta de partits que estem en esta cambra. Res més i moltes gràcies. El senyor president: Moltes gràcies, senyor Ferri. Per a fixar posició, per banda del Grup Esquerra Unida, té la paraula, senyora Albiol. Pàgina 27 La senyora Albiol Guzmán: Sí, simplement anunciar el nostre vot favorable. El senyor president: Moltes gràcies, senyora Albiol. Per banda del Grup Parlamentari Socialista, té la paraula la senyora Salvador. La senyora Salvador Rubert: Gràcies, senyor president. Evidentment, en la mesura que l’IVHSA que des del seu origen té una funció social, malgrat que durant molts anys no ha tingut este objecte, sinó un altre, i ara que el Consell, a més, ha recuperat... o ha redescobert la funció social de l’IVHSA, considerem que no tindran cap inconvenient, igual que nosaltres, recolzar aquesta proposta. Ací n’hi han locals que estan buits i pertanyen a l’IVHSA. Hi ha gent que els necessita, sobretot, en la mesura que tenen iniciativa, tenen idees. Cal recolzar i, per tant, el nostre recolzament a la PNL de Compromís en la mesura en la qual se complix la funció social que ha de tindre tot el que és la..., tant les vivendes, com són els locals comercials que té l’Institut Valencià de l’Habitatge, especialment en estos moments. Per tant, el nostre vot favorable. El senyor president: Moltes gràcies, senyora Salvador. Per part del Grup Parlamentari Popular, té la paraula el senyor Giner. El senyor Giner Giner: Moltíssimes gràcies, senyor president. Senyories, en l’exposició de motius de la PNL es planteja que una de les mesures per a eixir de l’actual situació de crisis econòmica..., doncs és fonamental el paper que deuen exercir els emprenedors i les xicotetes i mitjanes empreses, siguent un fre a la iniciativa empresarial el cost del lloguer de locals comercials. En este sentit, i tinguent en compte els locals que té en venda l’IVHSA, la PNL proposa bàsicament tres qüestions. La primera, oferir els locals comercials de l’IVHSA a preus reduïts en modalitat de lloguer a emprenedors i xicotetes i mitjanes empreses que no compten amb ningun local. En segon lloc, lligar el preu del lloguer als beneficis que genere l’empresa. I, en tercer lloc, donar preferència a les iniciatives centrades en l’economia social. Bé, en primer lloc, cal dir que l’IVHSA no sols té locals comercials en venda –i jo vull això deixar-ho ben clar–, sinó que també en té en lloguer, en concret, nou. Igualment, l’IVHSA gestiona el patrimoni públic immobiliari de La Generalitat, comptant amb un número significatiu de locals en lloguer. En qualsevol cas, la política general de l’IVHSA és la de fer una oferta, preferentment els locals comercials de la seua propietat, promoció pròpia, en règim de compravenda, donat que d’esta manera s’alliberen càrregues, gastos i tributs a l’IVHSA. Això no implica que l’IVHSA rebutge o no tinga en compte ofertes que continguen altres modalitats com el lloguer amb opció de compra o el simple lloguer. Quant als preus de venda o renda, normalment són reduïts respecte a locals similars en superfície i ubicació. Ara bé, no pareix que tinga molt de sentit vincular, i açò és el Comissió d’Obres Públiques i Transports 30.10.2012 que vull recalcar especialment a ses senyories, vincular el preu del lloguer als beneficis de l’empresa, donat que estem parlant d’un preu públic i que este deu ser previ o igual per a tots els oferidors. Per tant, el meu grup estaria, senyor president, disposat a transaccionar una nova proposta en la qual s’arreplegara substancialment la proposta que planteja en la PNL el grup Compromís, eliminant el segon punt, que és lligar el preu del lloguer als beneficis que genera l’empresa, per les raons que ja he adduït, per ser necessari un preu fixe per raons jurídiques. I, en conseqüència, plantege una proposta que vendria a dir que Les Corts insten al Consell a considerar l’oferiment dels locals comercials de l’IVHSA en règim de lloguer i preus reduïts, en especial atenció a emprenedors xicotets i mitjanes empreses que no compten amb cap local i, també, a iniciatives centrades en l’economia social. Per això, senyor president, li demanaria un descans per a poder determinar si s’arriba a esta transacció, i poder-la firmar tots els grups i, en conseqüència, el meu grup en eixe supòsit votaria a favor. Gràcies, senyor president. El senyor president: No serà esta presidència qui s’opose a açò, sempre que el grup proposant estiga d’acord. Pàgina 28 Suspenem per un minut. (Se suspén la reunió durant uns minuts) El senyor president: Senyories, ha arribat ací un text alternatiu, que tots els grups estan d’acord amb ell, que vaig a llegir-lo, com no tenim secretari en este moment –no, no, estàs molt bé ahí–, que és el següent: «Substituir la proposta de resolució per la següent: “Les Corts insten el Consell a considerar l’oferiment de locals comercials de l’IVHSA en règim de lloguer i preus reduïts amb especial atenció a emprenedors, xicotetes i mitjanes empreses que no compten amb cap local i iniciatives centrades en l’economia social.”» Estan d’acord tots? Passem a votar este text alternatiu. Vots a favor? Per unanimitat queda aprovat. Moltes gràcies, senyories, per la seua atenció i s’alça la sessió. (S’alça la reunió a les 13 hores i 40 minuts)