Viure Sant Boi octubre 2002 Opinió Cartes al director Viatge a Nova York. Moltes gràcies als comerciants Volem donar les gràcies als comerciants de Sant Boi per la inoblidable experiència que hem viscut aquest estiu gràcies a la seva campanya Sant Boi vesteix de primavera. Vam tenir la fortuna de guanyar el sorteig de la campanya, la qual cosa ens ha permès viatjar a Nova York. Hem rebut de tothom un tracte excel.lent i hem pogut viure un somni que pel nostre compte potser mai no hauríem fet realitat. El Metropolitan Museum, Chinatown, l’Empire State, el riu Hudson... Una missa gospel... L’esfereïdora Zona Zero... Tot plegat, una experiència. Gràcies als comerciants de Sant Boi per fer la feina ben feta. No estic d’acord amb l’atemptat a les Twin Towers, però tampoc n’estic amb la postura dels EUA. Cada dia moren més de 14.000 persones al món, de gana, de SIDA, de càncer... i per això cap país cancel.la, o canvia, o fa referència, a l’eslògan de la seva diada nacional. En segon lloc, el terrorisme ja va aconseguir que canviéssim el programa de l’any passat. D’acord, un gest d’educació i respecte envers les persones que van morir i els seus familiars; però vam demostrar un respecte en públic envers les persones que es van assassinar a l’Afganistan? Creieu que si Catalunya hagués patit un atac terrorista el 4 de juliol, els EUA haurien deixat de celebrar el dia de la seva independència? Teresa Salvadó Presas i Aïda Olivares del Hoyo Carmen Espinosa Garrido L’eslògan de la Diada, “Un clam per la pau” L’eslògan de la Diada Nacional de Catalunya escollit per a aquest any va ser “Un clam per la pau”. En primer lloc, crec que no és necessari demanar la pau un sol dia a l’any. Això s’hauria de fer cada dia. (...) Però tal com està el món avui en dia no veig possible en un futur immediat que la pau mundial sigui factible. (...) Guarderías públicas: un año más, sin plaza Antes del verano, me dispuse a inscribir a mi hijo en las dos únicas guarderías de la Generalitat que hay en Sant Boi. En total, 25 plazas de uno a dos años; un número ridículo para una población con más de 80.000 habitantes. (Una más de las muchas deficiencias que padece Sant Boi.) No me quedará, por tanto, otro remedio que dejar de trabajar o llevar a mi hijo a una guardería privada y dejarme la mitad del sueldo, por no hablar del supuesto impensable de tener otro hijo. Está claro que este ayuntamiento da prioridad a ceder terrenos para construir una macrozona de ocio y fomentar la inseguridad, antes que a potenciar la educación infantil. Y por favor, no nos vendan la moto pasando la pelota a la Generalitat, cuando sabemos que en otros municipios vecinos existen guarderías de titularidad municipal. Antonio Vázquez Moreno Cultura i paracultura La cultura té més de moviment de fons que no de programes de festa major. Té més a veure amb infraestructures i equipaments que es puguin cedir per a experiències culturals que no pas amb actes mediàtics i espectacles. La política cultural que es pot fer a escala local ha de ser molt decidida per facilitar l’accés de tothom a la dimensió cultural, perquè la cultura és també funció pública, ja que el mercat o les iniciati-ves particulars no poden garantir que prevalgui el rendiment social per sobre de l’econòmic; de fet, per no garantir, ni garanteixen l’existència de cinemes a la nostra vila, però tampoc no es pot limitar l’expressió cultural a un fet institucional, sovint burocràtic i unilateral. L’acció cultural des de l’Ajuntament ha de tenir una intencionalitat: construir una identitat cultural, democratitzar l’accés a la producció cultural, promoure l’associacionisme i la interrelació social en una ciutat viva i creativa. I per això cal posar els mitjans necessaris: diners, equipaments (Cal Ninyo, l’Ateneu...), organismes de participació (el consell municipal de cultura), capacitat d’intervenir en altres àrees com l’urbanisme (per impedir projectes com el de la gran superficie d’oci a l’Oasis), etc. Si, en comptes de tot això, la regidoria de cultura es dedica a col.laborar amb l’equip “Años Luz” del “Club Ufológico y Paranormal” en l’organització d’unes “nits màgiques” (aquest 27 de juliol van ser les segones al Casal de la Cooperativa) en una trobada de sanacions, hipnotisme, shamans, reencarnacions i regressions, a càrrec d’uns professionals de l’esoterisme, especialistes a investigar sobre temes tan diversos com: “los insectos alienígenas”, “la virgen se aparece en Italia” o “¿fue un descendiente de los saurios el creador de las pirámides?”, i que promocionen un mètode per escoltar psicofonies o parlar amb el més enllà per telèfon, és que potser la cultura institucional a la nostra vila ja ha entrat en la dimensió desconeguda. Josep Maria Cervelló Xarx@: fòrum LA PREGUNTA DE SETEMBRE : Quines són les teves idees per revitalitzar el nucli antic? Más espacios de juego Un mercadillo mensual Un comerç més viu “Creo que sería necesario acondicionar más espacios para que los niños jueguen; la Torre del Sol sería un buen lugar, si fuera más abierta y estuviera mejor vigilada. Hace falta también volver a hacer del Ateneu Santboià un centro de ocio que atraiga gente hacia el barrio”. “Buscaría fórmulas para generar movimientos masivos de gente, como un mercadillo mensual. Por otro lado, ayudaría más a la gente joven para que se atrevan a negocios innovadores y hablaría con los propietarios para que rebajen los alquileres de los locales”. “Si estigués més habitat tindria més vida. És fonamental que es revitalitzi el comerç perquè per comprar moltes coses te n’has d’anar a fora. Està desfasat i aquí no ha passat el que a altres municipis, com ara Igualada, on el Nucli Antic és l’eix principal de la ciutat”. Lluís Mayor, 43 anys, hosteler Mariana Huertas, 57 anys, comerciant Carles Mañas, 51 anys, comerciant 15 p14-15 15 30/9/02, 13:20