INTRODUCCIÓN AL SNC Porciones del sistema nervioso central:

INTRODUCCIÓN AL SNC
Porciones del sistema nervioso central:
• Cordoencéfalo: corresponde a la médula espinal.
• Mielencéfalo: bulbo raquídeo − regula las funciones vitales. Es donde encontramos los centros
respiratorios...
• Metencéfalo: forma la protuberanci y el cerebelo. Éstos regulan los movimientos automáticos, como
por ejemplo mantener el cuello, estar de pie... se trata de un aprendizaje genético que se da durante el
primer año de vida. Pero, también se da cuando llevamos mucho tiempo conduciendo...
• Mesencéfalo o cerebro medio: regula el automatismo de cuello y ojos. Por ejemplo al prestar atención
cuando se nos llama.
Estas tres últimas estructuras forman el llamado troncoencéfalo y como se ha dicho, regula las funciones
primarias.
• Prosencéfalo: tiene dos partes:
♦ diencéfalo: en el encontramos diversas estructuras:
+ hipotálamo e hipófisis: regulan el sistema endocrino.
+ tálamo: aquí llegan todas las sensibilidades, se analizan, se asocian entre ellas y con la información del
hipotálamo (que es la sensibilidad intraceptiva). Este es el centro de sensibilidad afectiva.
+ subtálamo: conecta lo anterior con la corteza frontal y con lo motor de modo que somos conscientes de si
estamos bien o mal... Ello nos diferencia del resto de los mamíferos, esta conexión, por ello ellos no piensan.
+ epitálamo: a través de la glándula pineal, regula el funcionamiento del centro metabólico−endocrino
independientemente del exterior.
♦ telencéfalo: es la parte que nos confiere nuestra capacidad de razonamiento, conciencia...
MÉDUL.LA
ESTRUCTURA EXTERNA DE LA MÈDUL.LA
Estudio macroscópico:
La médula espinal es una estructura cilíndrica, revestida por meninges (duramadre, piamadre, aracnoides), que
se encuentra en el conducto raquídeo o vertebral.
Se extiende desde el agujero occipital hasta el borde inferior de L1, el cono medular. A continuación se
encuentra el filum terminale (condensación de la piamadre) recubierta por la cola de caballo (raíces
nerviosas).
Presenta dos ensanchamientos: cervical y lumbar, relacionados con las raíces que inervan los miembros
superior e inferior.
Las raíces cervicales son horizontales, las lumbares y sacras son inclinadas (debido al crecimiento sufren
alargamiento).
1
En total hay 31 pares de nervios espinales que dan raíces ventrales y dorsales.
Se divide en segmentos: 8 cervicales, 12 torácicos, 5 lumbares, 5 sacros y 1 coccígeo.
Las raíces nerviosas emergen del conducto vertebral por los agujeros intervertebrales.
La pared anterior del conducto raquídeo está formada por la pared posterior de los discos intervertebrales y de
los cuerpos vertebrales.
La pared posterior está constituida por las láminas vertebrales, y ligamentos. En la región cervical las apófisis
espinosas se imbrincan una sobre las vecinas (cierre total), mientras que en la región lumbar dejan un hueco
(anestesia epidural).
Las paredes conformadas por los pedículos y agujeros de conjunción.
Envolturas:
La duramadre también se denomina dura medular recubre por completo la médula espinal y las raíces dorsales
y ventrales.
Entre duramadre y canal medular óseo existe un espacio denominado epidural medular, que contiene tejido
conectivo y el plexo venoso interno (anestesia epidural).
La aracnoides es una membrana avascular muy fina que se sitúa entre la duramadre y la piamadre. Entre
aracnoides y piamadre existe un espacio ocupado por el líquido encefalorraquídeo, denominado espacio
subaracnoideo.
La piamadre se encuentra por debajo de la aracnoides y está compuesta por dos capas. La más íntima (pia
íntima) es avascular y se encuentra adherida a la médula espinal por la membrana glial (prolongaciones de
astrocitos). La capa más superficial se denomina epipial. A esta membrana se insertan los ligamentos
dentados, ligamentos o bandas laterales que adhieren la médula espinal a la aracnoides y duramadre. Los
ligamentos dentados se encuentran entre las raíces dorsales y ventrales.
Topografia:
En la médula espinal se diferencian varios segmentos:
• segmento superior − muy corto de 2 cm, inmediatamente después del bulbo raquídeo.
• ensanchamiento superior − también llamado cervical de los nervios que inervan los miembros
superiores y abarca desde C3 a D2 (10 − 12 cm).
• segmento torácico − situado entre D2 y D9, de forma cilíndrica y unos 20 cm de longitud.
• ensanchamiento lumbar − nacen los nervios de los miembros inferiores. Abarca desde D9 a cara
inferior de L1.
• cono terminal − parte final o más inferior de la médula rodeada por las raíces nerviosas denominadas
cola de caballo.
• filum terminales − abarca hasta la vértebra coccígea rodeada por la cola de caballo.
La superficie de la médula presenta en la cara anterior un entrante, denominado surco medial anterior y dos
surcos anterolaterales, cerca de la salida de las raíces ventrales.
En la cara posterior se aprecia un surco medial posterior y dos surcos intermedios posteriores, cerca de las
raíces dorsales.
2
Así mismo se aprecian las raíces ventrales y dorsales.
Al corte transversal de la médula, se aprecia la sustancia gris en el interior con forma de mariposa rodeada por
la sustancia blanca. En medio se encuentra el conducto ependimario.
Vascularización:
La vascularización de la médula espinal se puede dividir en tres regiones: territorio arterial superior o cervical,
dorsal e inferior.
Las arterias alcanzan la médula por los orificios de conjunción.
La región cervical o superior está vascularizada por la arteria vertebral, proveniente de la arteria subclavia y
que también da ramas dorsoespinales.
La región dorsal está vascularizada por ramas provenientes de arterias intercostales y por la arteria radicular
mayor anterior de Adamckievicz, que dan una rama radicular anterior y otra posterior. Las anteriores forman
un tronco longitudinal anterior.
La región inferior es dependiente de ramas lumbares.
Sustancia gris:
Con forma de mariposa es simétrica, cambia de morfología según el segmento y está constituida por
agrupaciones de cuerpos celulares y sus prolongaciones.
En la sustancia gris se aprecia un asta anterior y un asta posterior por lado. En los segmentos torácicos se
aprecia además un asta lateral.
Sustancia blanca:
Se divide en tres zonas denominadas cordones que agrupan tractos o fascículos, que son agrupaciones de
haces de fibras que tienen el mismo origen, trayecto y destino. Son 3 cordones:
• posteriores − formado por los fascículos de Goll (junto al surco mediano posterior) y Burdach (más
lateral, separado del anterior por el surco posterolateral).
• laterales
• anteriores
Laminación de Rexed:
La organización de la sustancia gris se basa en la laminación citoarqutectónica de Rexed que establece la
existencia de nueve lámionas celulares diferentes que se identifican con números romanos.
ESTRUCTURA INTERNA DE LA MÉDUL.LA
En la médula espinal encontramos tres astas: astas anteriores que son motoras, las posteriores que son
sensibles y las laterales que son vegetativas y que las encontramos a partir de D1.
• ASTA ANTERIOR
Esta formada por dos tipos de motoneuronas: y .
3
♦ motoneuronas : forman los axones que van a la placa motriz del músculo. Provoca su
contracción.
♦ motoneuronas : son las que van al huso neuromuscular proporcionando el tono muscular.
En esta asta encontramos una serie de grupos o núcleos que son los siguientes:
♦ 2 pegados a la línea media:
♦ dorsomedial: que va al tríceps espinal − en general a los extensores de la columna.
♦ ventromedial: a los flexores de la columna (al presoma parietal).
En general son flexores y extensores del tronco, actuando en la musculatura de éste.
♦ a continuación, y siguiendo el sentido de las agujas del reloj, tenemos:
♦ ventrolateral: va a la musculatura del basípodo y estilópodo.
♦ dorsolateral: a la del cigópodo.
♦ retrodorsolateral: a la del multípodo.
♦ finalmente, entre todos los nucleos anteriores encontramos:
♦ anterior: va hasta la musculatura ventral del basípodo.
♦ central: su función no está clara. Unos autores asocian este núcleo al anterior, mientras que
otros piensan que es el encargado del control del diafragma.
Pero, hay que tener en cuenta que no todos los núcleos los encontramos a nivel de toda la médula ya que el
núcleo central solo lo encontramos en los metámeros cervicofaciales (C3−C4−C5). Por otro lado, los núcleos
laterales los encontramos entre C5−D1 y L2−S3 (a la altura de los miembros).
• ASTA LATERAL
Es una asta vegetativa. Las neuronas son simpáticas. Son las motoneuronas . Toda ella esta formada por el
núcleo intermediolateral. Estas motoneuronas van acompañando a las neuronas motoras.
Dentro de este núcleo encontramos dos agrupaciones:
♦ las más laterales se dirigen al ganglio paravertebral y de ahí a los vasos parietales.
♦ las más mediales van a los ganglios prevertebrales y de ahí a los grandes vasos y los vasos
viscerales.
Lo presináptico (de la médula al ganglio correspondiente) es blanco. Lo postsináptico (del ganglio a su
destino) es gris.
Entre S1 y S4, además de estas dos agrupaciones vegetativas simpáticas, dentro del núcleo intermediolateral,
también entramos un tercer bloque: es el parasimpático caudal, centro de Onuff o centro en torcida de
Laurelle. No obstante, las raices nerviosas solo salen por S3 y S4, dirigiéndose al plexo hipogástrico formando
el nervio de Edgard. Pero éste sale junto a los nervios pudendos (que inervan a los esfínteres...) que son
motores. Todo el conjunto también se nombra nervio pudendo porque generalment reciben el nombre del
nervio motor.
Éste núcleo intermediolateral, en determinadas zonas forma una serie de bloques:
♦ centro cilioespinal o midriático (C8−D3): va al ojo.
♦ centro cardioaccelerador (D3−D4): produce las taquicardias.
♦ centro broncopulmonar (D4): es dilatador de los bronquios.
4
♦ centros esplácnicos abdominales (D6−D10): que forman el plexo solar.
♦ centro de la eyaculación (L1−L2)
♦ centro de la contención vesical (L2−L3)
PARTE SENSEIBLE DE LA MÉDULA
Tenemos distintas vías sensibles:
♦ sensibilidad termoalgésica (dolor)
♦ dolor somático
♦ dolor visceral
♦ sensibilidad protopática (tacto grosero)
♦ sensibilidad propioceptiva inconsciente (tono muscular)
♦ sensibilidad epicrítica o discriminativa (tacto vibratil)
◊ SENSIBILIDAD TERMOALGÉSICA
♦ dolor somático
Es un dolor muy localizado.
La primera neurona es pseudopolar (en forma de T): recoge la información de la piel (o otros órganos), viaja
hasta el soma que está en el ganglio raquídeo y envía la información hasta la médula (esta parte primera de la
vía es común para todas las sensibilidades). Entra en el asta posterior en busca de la segunda neurona en el
núcleo postero−marginalis, donde hace la primera sinápsis. De ahí va al núcleo gelatinoso donde hace la
segunda sinápsis. Y desde aquí dos caminos: el del reflejo: contracta con las motoneuronas del mismo
metámero y de metámeros vecinos. El reflejo es anterior a la consciencia del dolor porque es una vía más
sencilla y corta.
El otro posible es: cruza al otro lado de la médula hasta el centro espino−talámico lateral y desde aquí
asciende.
Hay que tener en cuenta que no todos percibimos de igual forma el dolor. Ya que cuando entra el dolor en la
primer sinápsis (y en muchas otras) hay interneuronas que son del tipo Golgi II que son las que abren y cierran
estos circuitos, las que permiten el paso de esta información. Por tanto estas actúan sobre el dolor.
♦ dolor visceral
Es un dolor más difuso.
Puede ir la primera neurona al mismo lugar que en el caso anterior o a otras neuronas más pequeñas situadas
en el núcleo medio−medialis (junto al epéndimo). Y por aquí asicienden por el fascículo visceral
periependimario.
Estas fibras transportan la información de manera difusa, por eso es un dolor difuso, irradiado...
Además, puede darse que una misma neurona recoja ambas informaciones, por ello cuando duele una víscera,
por ejemplo, el corazón durante una angina de pecho, también se siente dolor en el brazo.
◊ SENSIBILIDAD PROTOPÁTICA
Se origina en los corpúsculos de Meissner. Desde ahí se dirige a la médula en busca de la segunda neurona
que está en el núcleo esponjosos. Y desde aquí al fascículo espino−talámico anterior homolateral el 25% y al
5
heterolateral el 75%.
◊ SENSIBILIDAD PROPIOCEPTIVA
Se origina en el huso muscular.
La sensibilidad del tronco, la nalga y el miembro inferior, va al núcleo basal−medial (o de Clarke). Y desde
ahí asciende por el fascículo espino−cerebeloso dorsal (o de Flesching).
La de los miembros superiores se dirige al centro basal−lateral y después asciende por el fascículo
espino−cerebeloso ventral (o de Gowers): el 50% al homolateral y el otro 50% al heterolateral.
◊ SENSIBILIDAD EPICRÍTICA
Se origina en los corpúsculos de Paccini y junto a ellos va la sensibilidad recogida por los órganos
neuromusculares de Golgi y la sensibilidad de las articulaciones.
En este caso ascienden directamente al bulbo mediante tres fascículos distintos:
♦ fascículo gracilis (o de Goll): que recoge la sensibilidad del miembro inferior.
♦ fascículo cuneatus (o de Burdach): recoge la del tronco y miembros superiores.
♦ fascículo accesorio: la del cuello.
Llegan a unos núcleos situados en el bulbo y que reciben el mismo nombre que el fascículo correspondiente.
Todas las vías explicadas hasta ahora llevan la información hasta la corteza: son vías centrales. Pero también
tenemos una segunda vía que es la de los reflejos. Esta vía esta mediada por tres tipos de neuronas:
♦ tautómeras: conectan metámeros superiores e inferiores pero del mismo lado.
♦ heterómeras: conectan un lado con el otro.
♦ hecatómeras: conectan metámeros superiores e inferiores de un lado y del otro.
Los axones de estas neuronas las encontramos en un ribete que rodea la sustancia gris: es el fascículo
cornu−comisural el que se encuentra entre las dos astas y el resto recibie el nombre de fundamental. Estos dos
fascículos son de componente ascendente mayoritariamente.
Pero también encontramos estos axones formando otros fascículos situados detrás de los anteriores: el
septo−marginal en la región cervical, el dorsal en la región torácica, y el triangular en la región lumbo−sacra.
En este caso son de componente descendente mayoritariamente.
VÍAS MOTORAS
Son descendentes.
Destaca la vía piramidal o córtico−espinal, cuyo origen está en la corteza. Sobre todo en las áreas 4, 6, 1, 2, y
3. Desde la corteza bajan hasta el último metámero. Cuando los axones llegan al límite bulbo−espinal se
decusan (cruzan) en la llamada decusación piramidal. Las fibras cruzadas componen el 80% de las fibras
totales y forman el fascículo piramido−espinal cruzado o lateral. De modo que:
♦ el 50% de las fibras que van al basípodo son cruzadas.
♦ el 75% de las fibras que van al estilópodo y al cigópodo son cruzadas.
♦ el 100% de las fibras que van al multípodo son cruzadas.
6
El resto de fibras, forman el fascículo cortico−espinal (o espino−piramidal) anterior. Y llevan el otro 20% de
fibras que no se han cruzado. De modo que:
♦ el 50% de las fibras que van al basípodo no son cruzadas.
♦ el 25% de las fibras que van al estilópodo y al cigópodo son no cruzadas.
♦ el 0% de las fibras que van al multípodo son no cruzadas.
Pero además lleva el 50% de fibras del presoma y retrosoma. Y a nivel de cada metámero se cruzan el 50%.
La vía final de Sherrington es donde estas neuronas piramidales hacen sinápsis con los núcleos motores del
asta anterior.
Hay un fascículo parapiramidal de Barnes. No es cruzado. Y lleva fibras al basípodo. Pero únicamente el 2%
de las piramidales van en este fascículo.
El conjunto de toda esta vía nos permite la realización de movimientos voluntarios. Además tiene conexiones
en el cerebelo donde se va grabando y se van mielinizando los distintos circuitos neuronales, y así vamos
aprendiendo y automatizando los movimientos para finalmente no usar la vía piramidal para la realización de
movimientos automáticos.
VÍAS EXTRAPIRAMIDALES (automáticas)
También son motoras, pero de origen cortical.
Llegan también a las motoneuronas y . Producen las respuestas automáticas y alimentan el tono muscular.
El estado de ánimo intervienen en el tono muscular.
VASCULARIZACIÓN
La aorta da unas ramas posteriores las cuales se dividen en dos ramas más: − una que va a la musculatura
− una que es la retrocordal. Ésta, a su vez, da una rama radicular anterior y otra posterior. Éstas se
anastomosan entre sí: las anteriores con las anteriores y las posteriores con las posteriores. Y penetran en el
parénquima nervioso.
Esta es la distribución estándar, pero encontramos diferenciaciones según el segmento en el que nos
encontremos. 3 segmentos:
♦ cervical: las arterias se originan de la arteria vertebral y en ocasiones de la arteria cervical
ascendente y posterior profunda.
♦ dorsal: de todas las radiculares solo interviene en la vascularización 2 o 3. El resto quedan a
nivel de los nervios raquídeos formando las arterias terminales de Tanon.
♦ lumbar: la primera o segunda arteria lumbar forma la llamada arteria radicularis magna. El
resto quedan en el nervio raquídeo.
El sistema venoso es paralelo al arterial.
Van a los grandes senos venosos medulares donde se une a la sangre que viene de los cuerpos vertebrales y
llega hasta el sistema ácigos.
CLÍNICA
7
4 síntomas fundamentales:
♦ anestesia
♦ arreflexia
♦ atrofia
♦ parálisis flácida
♦ parálisis espástica
◊ Cuando se lesiona el nervio raquídeo aparecen los 4 síntomas: no entra información
(anestesia). Tampoco hay salida con lo cual hay una parálisis flácida porque se
lesionan las motoneuronas y . También habrá atrofia (a las 24 horas) por
inactividad y por hiperemia pasiva. También arreflexia porque no hay ni entrada ni
salida de estímulos.
◊ Lesión de la raíz anterior: parálisis flácida, atrofia y arreflexia (entra el estímulo pero
no sale).
◊ Lesión de la raíz posterior: anestesia y arreflexia.
Todos estos síntomas pueden ser parciales.
• Lesión de la sustancia gris:
♦ del asta anterior: parálisis flácida, atrofia y arreflexia (entra el estímulo pero no sale). Los
síntomas son los mismos que en la lesión de la raíz anterior.
♦ del asta lateral: sintomatología vascular. La zona afectada estará fría, con alteraciones de la
sensibilidad por anoxia.
♦ del asta posterior: anestesia, pérdida de tacto grosero o protopático e hipotonía. Se diferencia
de la lesión de la raíz posterior porque mantiene el tacto profundo, discriminativo.
♦ Lesión de la zona perienedimaria: se da el síndrome de siringomielia. Afecta al centro
intermedio−medialis. Es de síntomas muy difusos.
• Lesión de la sustancia blanca:
− Lesión de los cordones posteriores: pérdida de la sensibilidad discriminativa. También alteración de los
reflejos: hiporreflexia.
♦ lesión del cordón lateral: haz espinotalámico lateral − perdida de sensibilidad al frío al calor y
al dolor. Va acompañado de lesión motora porque está la vía piramidal. La parálisis es
espástica porque llega la señal, pero no se puede mover porque el tono llega. También hay
una hiperreflexia. Esto es lo característico del daño de la vía piramidal.
TRONCENCÉFAL
INTRODUCCIÓ
És la part del SNC que es continua amb la mèdul.la. Está format per tres parts: − bulbe raquidi − és la
continuació de la mèdul.la espinal.
− protuberàcia o pont
− mesencèfal
8
Plànols i eixos del SNC: ens fixem en la posició del SN d'una rata, i tenim:
♦ plànol rostral o anterior: que és la part anterior.
♦ plànol caudal: és la part o la zona posterior.
♦ plànol dorsal: és la part superior.
♦ plànol ventral: és la part inferior.
Per exemple: sentit rostro−caudal: de davant a darrere.
En el troncencèfal, la part anterior és la ventral per què és la continuació amb la part ventral de l'encèfal (part
inferior), la part superior és la cefàlica, la inferior és la caudal i la posterior és la dorsal.
DESENVOLUPAMENT EMBRIOLÒGIC
Les tres vesícules encefàliques pateixen un gran desenvolupament i es diferèncien en 3: rombencèfal i
mesencèfal que donaran lloc al troncencèfal, i el prosencèfal.
El rombencèfal dóna lloc a dos vesícules: el mielencèfal que és més inferior i que donarà lloc al bulbe,
inmediatament després de la mèdul.la.
El metencèfal dóna lloc a la protuberànci en la part anterior i al cerebel en la part posterior i que no forma part
del troncencèfal.
I finalment, i per damunt trobem la vesícula mesencefàlica que donarà lloc al mesencèfal.
FORMACIÓ DE L'ORGANITZACIÓ INTERNA
En la part posterior tenim les plaques alars que donaran lloc a derivats sensitius i que en la mèdul.la donen
lloc a les banyes posteriors.
En la part anterior tenim les plaques basals que donaran lloc a derivat motors i que en la mèdul.la donen lloc a
les banyes anteriors.
La unió entre les plaques basals i alars homolaterals és el solc limitant o de Monro, que és d'on deriva el
component vegetatiu: tant motor si ens acostem cap a les plaques basals, com sensitiu si ens aconstem a les
plaques alars. Equivaldria a les banyes laterals de la mèdul.la.
La placa del sostre és la unió entre les dos plaques alars.
I la placa del piso és la unió entre les dos plaques basals.
• desenvolupament del mielencèfal
La placa del sostre s'estira i creix transversalment i les plaques alars i basals es desplacen anteriorment:
♦ les plaques alars:
♦ fan una primera emigració en sentit ventral donant lloc al complex olivar inferior (conjunt de
nuclis). També es diu oliva bulbar.
♦ a més, aquestes formen acúmuls sensitius somàtics que donaran lloc a fibres que formaran
part del V i el VIII.
♦ també formaran els nuclis gràcil i cuneiforme on arribaran els feixos de Goll i Burdac
9
respectivament.
♦ les plaques basals es diferencien en els nuclis motors somàtics dels parells craneals: IX, X, XI
i XII.
♦ el solc de Monro
♦ nuclis motors vegetatius: salivar inferior o parotidi que formarà la part vegetativa del IX. I el
nucli dorsal del Vague.
♦ nuclis sensitius vegetatius: el nucli solitari que donarà fibres per la IX i X.
• desenvolupament del metencèfal
♦ les plaques alars:
♦ una emigració ventral donant lloc als nuclis pontins que es localitzaran en la part més ventral
de la protuberància.
♦ també els nuclis sensitius somàtics del V i VIII. Aquests queden localitzats a nivell de les
plaques, quasi que no emigren.
♦ en la zona posterior hi ha una proliferació posterior i medial que donarà lloc al cerebel.
♦ les plaques basals:
♦ donen lloc als nuclis motors somàtics del V, VI i VII. Quasi que no emigren.
♦ el solc de Monro:
♦ nuclis motors vegetatius: el salivar superior que porten fibres que inerven les glàndules
salivars sublinguals i submaxilars. I el lacrimomuconasal. Ambdos formaran part del VII
parell.
♦ nucli sensitiu vegetatiu: es tracta del nucli solitari: per al VII, IX i X.
En la zona més ventral es constitueix la protuberància basilar. I una part més central que és la calota o tecment
on trobem tots els nuclis d'abans.
• desenvolupament del mesencèfal
El conducte ependimari es fa més estret i forma l'aqüeducte de Silvio o mesencefàlic i que comunica el 3r amb
el 4t ventricle.
♦ plaques alars:
♦ una emigració en sentit posterior i que queda darrere del aqüeducte forman la palaca
quadrigeminada, que està formada pels tubercles o els colícles quadrigeminats: 2 superiors
per a la sensibilitat visual i els 2 inferiors per a la sensibilitat auditiva. Aquesta zona és el
sostre o tèctum.
♦ una altra emigració cap a davant i que donen lloc a la sustància nigra que està en una zona
més ventral.
♦ i un nucli localitzat prop de la zona ependimària que es el nucli roig.
♦ i un nucli sensitiu del V.
♦ plaques basals:
10
♦ van a donar lloc a dos nuclis motors somàtics corresponents al III i IV parell.
♦ solc de Monro:
♦ un nucli motor vegetatiu (parasimpàtic): és el nucli de Edinger−Westphal, on trobem les
neurones que aniran a inervar la musculatrua llisa de l'ull (el múscul ciliar per a l'acomodació)
és el parasimpàtic ciliar i que formarà part del III.
Tenim dos parts:
La central que és la calota o tecmen on trobem tots aquestos nuclis més la formació reticulada en el
mesencèfal i la protuberància.
Una part basilar que formen els peduncles cerebrals constituits per la sustància nigra. La seua part més ventral
són els peus pedunculars per on baixen les vies motores.
Per darrere de l'aqüeducte tenim el tectum o sostre que està constituit per la làmina quadrigeminada.
En la protuberància − calota + protuberància basilar
Bulbe − part central + part ventral (piràmide)
Per la piràmide passen les vies motores i és on es decusen: son les vies piramidals o cortico−espinals.
MORFOLOGIA EXTERNA
Visió anterior:
MESENCÈFAL:
Els peduncles cerebrals (dret i esquerre) estan estriats verticalment degut a les vies que baixen. Entre aquestos
tenim l'espai perforat posterior o interpeduncular. Per aquesta criba passen molts vasos.
PROTUBERÀNCIA:
Està per baix i separada del mesencèfal pel solc o fosa peduncul−protuberancial.
En la zona mitja i vertical tenim el solc basilar que és la impronta de l'artèria basilar.
Lateralment vem unes estries transverses degudes a fibres pontocerebeloses.
BULBE:
Presenta una morfologia similar a la mèdul.la. Té un solc que es continua amb el solc anterior de la mèdul.la.
També té dos solcs laterals que també són continuació dels de la mèdul.la. Són els solcs latero−anteriors.
Entre solc i solc tenim les piràmides. Degut a la decusació piramidal, el solc anterior es borra parcialment.
Lateralment tenim un abultament i que correspon a la oliva i que és el relleu format pel complex olivar
inferior.
Visió posterior:
11
MESENCÈFAL:
Vem els colícles que emitixen unes connexions al tàlem a través d'unes fibres que formen uns relleus
nomenats braços o bràquim dels colícles.
PROTUBERÀNCIA:
Per a vorer−la tenim que llevar el cerebel. Per tant vorem la cara anterior del 4t ventrícle que es correspon en
la cara posterior de la protuberància.
També tenim que tallar les zones de connexió de la protuberància amb el cerebel. Aquestes zones són els
pedúncles cerebelosos (superior, mig i inferior).
En la part central vem el vel medul.lar superior que és la cara superior del 4t ventricle.
L'òbex és la punta on s'uneix el bulbe dret amb l'esquerre.
Dins del 4t ventricle vem la seua cara anterior on trobem dos relleus corresponents a l'eminència medial del 4t
ventricle i per baix els dos tubercles que són l'eminència del facial produida pel genoll del facial. Per baix
trobem unes eminències corresponents al XII i al X (eminència interna i externa respectivament).
A més trobem unes estries transversals, que són les estries medul.lars.
BULBE:
Tenim els solcs posteriors que són continuitat de la médul.la: solc dorsal (o posterior) mig, dos solcs laterals i
un intermig per on ixen les arrels posteriors en la mèdul.la.
Superiorment tenim uns tubercles correponents als: nuclis gràcil (més intern), cuneiforme (més extern) i
l'accesori (més extern i superior). Són els nuclis on trobarem les deutoneurones on farà sinàpsi les fibres que
venen pels cordons posteriors de la mèdul.la.
ELS PARELLS CRANEALS IXEN PER:
♦ III: pel mesencèfal, atravesant l'espai perforat.
♦ IV: lateralment, per la cara anterior i en el límit entre el mesencèfal i la protuberància. Però es
seu orige es la part posterior del mesencèfal, boreja els peduncles i és fa anterior.
♦ V: lateralment penetra per la protuberància (entra sensibilitat i ix motor).
♦ VI, VII i VIII: entre el bulbe i la protuberància: el més media el VI i el VIII el més extern.
♦ XII: ix de la part superior del bubl i per fora de la piràmide.
♦ IX: per darrere de l'oliva.
♦ X: per baix de l'anterior.
♦ XI: per baix de l'anterior. (que te dos origens: també medul.lar).
NUCLIS MOTORS VEGETATIUS I SOMÀTICS
Els nuclis motors somàtic inerven els músculs estriats de la laringe, faringe, la corda del coll... Per contra els
nuclis mototrs vegetatius (són parasimpàtics) inerven la musculatura llisa: glàndules i mucosa de la cara.
MOTORS SOMÀTICS:
• Al mesencèfal:
12
• III − es localitza molt medial de les plaques basals i part superior del mesencèfal.
• IV − per baix de l'anterior i també molt medial.
• A la protuberància:
• V3 − més laterals que els anteriors.
• VI − está més medial i per baix de l'anterior.
• VII − per baix, però més lateralment. Aquest emet unes eferències que van cap a arrere i es colocaran
darrere del nucli del VI, forman així el genoll del facial.
• Al bulbe raquidi:
− nucli ambigu (IX, X, XI) − està en la part més cefàlica i lateral de les plaques basals. es divideix en tres
parts: cefàlica (IX), mitja (X) i caudal (XI, té més origens aquest parell).
MOTORS VEGETATIUS:
• Al mesencèfal:
• nucli Edinger−Westphal − el trobem a nivell del solc de Monro en la part més propera a la basal, dona
eferents que s'uneix a les fibres III, formant−lo. Aquestes fibres inerven el múscul ciliar.
Constitueixen les fibres presinàptiques que faran sinàpsi al gangli ciliar.
• A la protuberància:
• nucli salivar superior − està en la part més inferior. Ixen dos tipus de fibres:
• el lacrimomuconasal (o nasociliar): fan sinapsi en el gangli pterigopalatí o esfenopalatí.
• salivar superior: fa sinapsi en els ganglis submaxilar i sublingual.
Ambdos formaran part del VII.
• Al bulbe raquidi:
• nucli salivar inferior − emet eferents per al IX. Són les fibres parotides o de Jacobson que farà sinapsi
al gangli òtic o parotidi.
• nucli dorsal del Vague − està per baix de l'anterior. Emet fibres per al X. Aquestes van al
cardio−neumo−entero−renal i faran sinapsi en les mucoses corresponents. En el digestiu per exemple
és el plexe de Meissner i Auerbach.
Les fibres gustatives més les fibres que ixen del salivar superior formen el nervi intermediari de Wrisberg.
Tots els nuclis explicats fins el moment són nuclis bilaterals. Totes ho seran si no es diu una altra cosa.
NUCLIS SENSITIUS
CIRCUIT DE LES NEURONES SENSITIVES:
Deriven de les plaques alars, per tant es localitzen en la part més externa.
Tipus de sensibilitat:
13
• SSG − sensibilitat somàtica general: nuclis del V, del gràcil, cuneiforme i accesori.
• SSE − sensibilitat somàtica especial: nuclis coclears, complex olivar superior i nuclis vestibulars.
• SVG − sensibilitat visceral general: part caudal del nucli solitari.
• SVE − sensibilitat visceral especial: part cefàlica del nucli solitari.
SSG
• Procedent de l'extremitat cefàlica que anirà als nuclis del V:
• dolorosa o nociceptiva
• protopàtica o grosera
• epicrítica o discriminativa
• propioceptiva conscient (to muscular) i inconscient (cinestesia, vibració)
NUCLIS DEL V:
• nucli inferior (o caudal): al llarg del bulbe i la part més superficial aplega a la protuberància (nucli
espinal o trigeminal del bulbe). Anirà la sensibilitat doloras i tèrmica.
Aferències − nociceptives i tèrmiques de: V (gangli del V), VII (el soma de la protoneurona està al gangli
geniculat), IX i X (ganglis superiors vagal i glosofaringi).
Eferències − la majoria de les fibres es decusen, pugen pel lemnisc trigeminal o via talàmica, fins al tàlem.
Les aferències del nucli caudal, penetren a nivell de la protuberància. Abans de penetrar en aquest nucli
formen el tracte trigeminal de gran importància clínica.
Somatotopia del nucli caudal: en la part més caudal d'aquest: VII, IX i X. En la part més ventral: V1, V2 i V3.
• nucli principal: és molt menut i està en la protuberància. Aplega sensibilitat tactil.
Aferències − són aferències tactils del V.
Eferències − van amb el lemnisque trigeminal fins al tàlem.
• nucli mesencefàlic: està al mesencèfal i està format pels somes de les protoneurones (en ves d'estar al
gangli de Gasser), per tant, en realitat no és un nucli, sino un gangli.
Aferències − són propioceptives del V dels músculs mastegadors: reflex de la mossegada.
Eferències − les neurones establixen connexions amb el nucli motor formant un reflex monosinàptic que
controla la mossegada.
• Procedents dels cordons posteriors de la mèdul.la:
• epicrítica
• propioceptiva conscient i inconscient
NUCLIS:
Estan a la part posterior del bulb. El gràcil és el més intern i l'accesori el més extern i un poc superior:
14
• nucli gràcil:
Aferències − a través del feix de Goll. Són propioceptives conscientes i tacte epicrític de les regions sacres,
lumbars i toràciques inferiors.
Eferències − al tàlem pel lemnisque
• nucli cuneiforme:
Aferències − a través del feix de Burdack. Són propioceptives conscientes i tacte epicrític de les regions
cervical i la part superior de la toràcica.
Eferènceis − al tàlem pel lemnisque.
• nucli accesori:
Aferències − són propioceptives inconscients per damunt de C8. Va pel feix de Burdack.
Eferènces − al cerebel pel feix cuneocerebelòs.
(tota la sensibilitat conscient va al tàlem, i d'ahí a l'escorça, i la sensibilitat inconscient al cerebel)
Les fibres que ixen dels nuclis gàcil i cuneiforme, es decusen formant la decusació arciforme, pugen per anar
al tàlem forman el lemnisque medial.
SSE
• Estàtica − arreplegada pel complex nuclear vestibular.
NUCLIS VESTIBULARS
Es troben a la part més externa de la unió bulbo−protuberancial.
♦ superior:
Aferències − de les crestes ampulars
Eferències − cap als nuclis oculomotors per als reflexes d'oculogirs. Arriben a través del feix longitudinal
medial (FLM).
♦ inferior:
Aferències − de les crestes ampulars
Eferències − cap a la mèdul.la: fibres vestibuloespinals medials a través del FLM cap als segments cervicals
per a mantenir i regular la postura del coll.
♦ medial:
Aferències − de la màcula i utricles
Eferències − cap a la mèdul.la: fibres vestibuloespinals medials a través del FLM cap als segments cervicals
15
per a mantenir i regular la postura del coll.
♦ lateral:
Aferències − del sàcul
Eferències − cap a la mèdul.la a través del fascicle vestibuloespinal lateral. Intervé mantenint la postura
erecta.
Al gangli vestibular està el soma de les fibres que arriben a aquests nuclis mitjançant el nervi vestibular.
• Auditiva − pel complex oliver superior i nuclis coclears.
NUCLIS COCLEARS:
S'ocupen de la sensibilitat auditiva.
♦ complex coclear ventral
♦ nucli anterior
♦ nucli posterior
♦ nucli coclear dorasl
♦ complex olivar superior
♦ nucli del cos trapezoide
♦ nucli del lemnisque lateral
Aferències − de la còclea a través de les fibres acústiques del VIII. Tenen el soma de la protoneurona en el
gangli de Corti o espiral. Penetren a nivell de la unió del bulbe i la protuberància fins als nuclis coclears. En la
zona més lateral d'aquesta unió es troben el nuclis coclears. El complex olivar superior es localitzen en la part
anterolateral de la protuberància.
Eferències − Des del coclear anterior, la majoria e les fibres es decusen i van als nuclis olivars superiors
contralaterals. Aquestes fibres constitueixen una comissura nomenada cos trapezoidal on es localitza el nucli
del cos trapezoide on lagunes de les fibres decusades faran sinàpsi. La seua funció és la modulació de la
intensitat del so. Les fibres que no creuren, fan sinàpsi en l'oliva ipsilateral. D'aquests ixen eferències que
creuen constituint l'estria acústica intermitja.
Del nucli coclear posterior ixen la majoria de les fibres, que es decusen, i faran sinàpsi a la oliva contralateral.
Formen l'estria acústica posterior o dorsal. Les altres fibres que ixen van a l'oliva ipsilateral.
De les olives contralaterals ixen unes eferències que van al colícle inferior. A aquestes fibres s'uneixen altres
procedents del coclear posterior forman un tracte anomenat lemnisque lateral. En aques hi ha un xicotet nucli
on lagunes fibres fan sinàpsi abans d'aplegar al colícle.
Per tant, tot el que creua, com el queno, acaba al leminisque lateral.
SVG
Van a la part caudal del nucli solitari (part caudal = cardio respiratoria).
♦ dolorosa visceral:
16
Aferències − IX i X.
♦ presoceptiva:
Aferències − dels barorreceptors carotidis (IX) i de l'arc carotidi (X).
♦ nausígena i tusígena:
És una sensibilitat tactil i irritativa que podiren qualificar−se de nociceptives.
Aferències − nausígena: VII i IX.
tusígena: X.
Eferències − apleguen IX i X, fan sinàpsi i ixen eferències fins al nucli parabranquial (que està en la formació
reticular) i d'ahí cap al sistem límbic (amígdala i hipotàlem). Per aquest motiu, un dolor visceral por ser més o
menys gran segons la persona per que el sistema límbic controla les emocions i les sensacions.
També connexions locals a nivell del nucli dorsal del Bague. Aquests poden desencadenar el reflex del Bague
regulant el sistema carciocirculatori (la tensió dels barorreceptors).
També, amb les motoneurones de la banya anterior de C3, C4 i C5 formant així el centre frènic. Davant un
problema d'apnea es produeix un estímul d'aquestes motoneurones augmentan la freqüència rrespiratòria. Les
connexions es realitzen a través dels fascicles reticuloespinals que aplega a la mèdul.la des d'aquest nucli.
La sensació d'apnea es arreplegada pel IX i el X, fan sinàpsi al nucli solitri, després sinàpsi a la formació
reticular fins a les banyes posteriors de la mèdul.la.
D'aquestes fibres reticuloespinals també ixen unes fibres que van ales banyes lateral de la columna toràcica.
Connexions locals entre els nuclis ambigus i l'hipoglòs (en les nauses). En el cas de la tos sols l'ambigu.
SVE
És la gustativa. Aplega a la part cefàlica del nucli solitari.
Aferències − VII (el soma de la protoneurona el trobem al gangli geniculat), IX i X (als ganglis inferiors).
(paladar, epiglotis, llengua...)
Eferències − la més important és la que va directament al tàlem a través del feix gustatiu que va pel feix
central de la calota. D'aquesta forma discriminem els sabors.
L'altra via, és una eferència cap al nuclis parabranquial de la formació reticular. D'ahí al sistema límbic
(amígadala e hipotàlem) ja que és una sensibilitat en la que intervenen les nostres emocions.
Connexions locals amb el nucli ambigu i hipoglòs per a provocar les nauses degudes al sabor.
SISTEMA LEMNISCAL O CINTA DE REIL.
És un sistema de sensibilitat conscient, i per tant va al tàlem:
♦ lemnisque intern o trigeminal
♦ lemnisque mdeial: fascicles gràcil i cuneiforme després de sinàpsi i decusació.
17
♦ sistema anterolateral (SAL): tractes espinotalàmics lateral i anterior.
♦ lemnisque lateral: feix acústic.
La sensibilitat gustativa no forma part d'aquest sistema enca que també es sensibilitat conscient.
Aquests components, van enjuntant−se conforme van pujant pel troncencèfal. Al mesencèfal i estan junts. En
el bulb van separats.
PARELLS CRANEALS
OCULOMOTORS
♦ III: MSG (musculatrua somàtica general) − musculatura extrínseca de l'ull.
MVG − parasimpàtics ciliars.
♦ IV: MSG − per al múscul oblicu superior.
♦ VI: MSG − múscul recte extern.
TRIGÈMIN
♦ SSG − (V1, V2, V3): Tenen el soma de la protoneurona al gangli de Gasser. (menys els
somes de les branques propioceptives mastegadores que es troben al gangli mesencefàlic).
♦ V3: També se li afig una aferència de MSG mastegadora.
FACIAL
♦ MSG − per a la musculatura de la mímica.
♦ MVG − parasimpàtiques pel LMN i salivar superior.
♦ SSG − nociceptiva, tactil i pressió del CAE (el soma està al gangli geniculat).
♦ SVE − gustativa. Forma 2 branques: infra i supratimpànica. El soma al gangli geniculat.
ESTATOACÚSTIC
♦ SSE − acústica: del carago (gangli espiral) i vestibular: del laberint (gangli vestibular).
GLOSOFARINGI
♦ MSG − per a la musculatrua deglutora.
♦ MVG − parasimpàtic: salivar inferior constitueixen les fibres parotídes o de Jacobson.
♦ SSG − nociceptiva, pressió... de la faringi. Va als nuclis trigeminals.
♦ SVG − nociceptiva, tactil, presoceptiva i nausígena (al gangli superior).
♦ SVE − és la gustativa. Al gangli inferior.
BAGUE
♦ MSG − musculatura fonadora
♦ MVG − parasimpàtic: cardio−neumo−entero−renal.
♦ SSG − nociceptiva, pressió... de la faringi. Va als nuclis trigeminals.
♦ SVG − nociceptiva, tactil, presoceptiva i tusígena (al gangli superior).
♦ SVE − gustativa.
18
ESPINAL
♦ MSG − per al múscul trapeci i al esternocleidomastoideu.
HIPOGLÒS
♦ MSG − de la llengua.
FORMACIÓ RETICULAR
És una sustància intercalar situada entre les àrees sensitives i motores de tot el troncencèfal.
Constituida per neurones intercalars, projecten i recibeixen aferències i eferències de tot el SNC, donant orige
a una xarxa de prologacins neuronals.
Equival a les làmines VII i VIII de la mèdul.la (són interneurones).
La formació reticular també arriba al diencèfal.
NUCLIS:
♦ nuclis organitzats en 3 columnes
♦ sustància gris central o periaqueductal
♦ nuclis tecmentals (al mesencèfal)
♦ centres que intervenen en reflexes vitals i oculomotors
nuclis organitzats en 3 columnes
◊ una columna medial
◊ nuclis del rafe: intervenen en els procesos d'analgèsia. El neurotransmisor és la
serotonina i colecistocinina.
Els nuclis són:
♦ dorsal del rafe
♦ central del rafe
♦ protuberancial del rafe
♦ magno del rafe
♦ oscur i pàlid del rafe
♦ paramedians del rafe
◊ nuclis paramedians: sols al bulb
◊ una columna central
◊ nuclis de neurones geganto−cel.lulars.
◊ nucli cuneiforme
◊ nucli reticular de la protuberància oral
◊ nucli reticular de la calota
◊ nucli reticular de la protuberància caudal
19
◊ nucli gegantocel.lular.
◊ una columna lateral (és sensorial i axxociativa)
◊ nuclis parvocel.lulars (de neurones xicotetes)
◊ formació parabranquial de la protuberància:
◊ nucli parabranquial lateral
◊ nucli parabranquial medial
◊ nucli tegmentari−pedúnculo−pontino
◊ nucli central del bulb
sustància gris central o periaqueductal
Envolta al conducte ependimari. Al mesencèfal té uns nuclis tecmentals:
♦ anterior o de Tsai
♦ posterior
♦ dorsolateral
♦ interpeduncular
Aferències − rep SSG i sobretot SVG. Aplega de la formació reticular troncencefàlica. Es arreplegada de la
mèdul.la pel feix espinoreticular d'ací a la formació reticular del pont i del bulb. I d'ací a la sustància
periaqueductal (fa 2 sinàpsi).
Eferències − envia eixa informació sensible a l'hipotàlem a través del fascicle longitudinal dorsal. Aquest naix
d'aquesta substància periaqueductal.
També envia al tàlem: als nuclis intralaminars pel mateix feix. I del tàlem al còrtex.
També als nuclis troncencefàlics.
Funció d'aquesta substància gris: té gran quantitat de receptors opiacis. Per tant actuarà en els mecanismes
d'analgèsia i modulació del dolor.
Aquesta es la via polisinàptica de la SVG.
La resta de la SVG va pel sistema anterolateral.
CENTRES DEL REFLEXE:
nuclis tecmentals (al mesencèfal) (no als apunts)
centres que intervenen en reflexes vitals i oculomotors
Aquests centres són zones no determinades anatòmicaments. Són zones difuses formades per neurones amb
una funció determinada:
♦ de funcions vitals:
♦ centre cardio−accelerador i el centre cardio−moderador
♦ centre inspiratori, espiratori i neumotàxic
20
♦ centre vasopresor i vasomotor
♦ de funcions defensives:
♦ tos
♦ nàuses
♦ vòmits
♦ de funcions segmentaris:
♦ deglució
♦ masticació
♦ succió
♦ de sinèrgies oculars:
♦ nuclis pretectals
♦ nucli intersticial rostral del FLM
♦ nucli de Darkschewitsch
♦ formació reticular paramediana de la protuberància (FRPP) que està a nivell dels nuclis
reticulars oral i caudal de la protuberància.
Tots aquests centres actuen en la producció de reflexes. Eixos centres estan localitzats propers als nuclis
motors sobre els que actuen.
ACTUACIÓ DELS REFLEXES:
CONNEXIONS AFERENTS DE LA FORMACIÓ RETICULAR:
♦ hipotalàmiques: a través del feix mamilotegmentari del fascicle longitudinal dorsal del feix
prosencefàlic medial i rinencèfal. Tot és sistema límbic.
♦ tracte espinoreticular i nuclis sensitius.
♦ del troncencèfal de la columna sensorial
♦ reticulars: projeccions de la columna sensorial a la efectora
CONNEXIONS EFERENTS DE LA FORMACIÓ RETICULAR:
♦ a centres superiors a través del feix central de la calota, fascicle longitudinal dorsal, pedúcle
mamilar i feix prosencefàlic medial.
al tàlem, a l'hipotàlem (respostes vegetatives) i al còrtex.
♦ als nuclis motors tronencefàlics (per als reflexes)
♦ neurones sensitives (vies serotoninèrgiques): inhibixen les neurones de les làmines I, II, i III
de la mèdul.la i al nucli bulboespinal del V. És analgèsic.
♦ a la mèdul.la: tractes reticuloespinals bulbars i protuberancials: FLM. Faciliten les
motoneurones extensores dels músculs axials, els que mantenen la postura.
TUBERCLES QUADRIGEMINATS
Són unes estructures que estan en el tectum. Són 4 en total: 2 superiors i 2 inferiors.
Els superiors estan relaiconats en la visió i els inferiors en l'audició.
SUPERIORS:
21
Presents una estructura laminada: 3 capes:
♦ superificial: sensibilitat visual. Aferència visual
♦ intermitja: moviments reflexos dels ulls: moviments sacàdics
♦ profunda: (que són ràpids), oculogirs i cefalogirs.
Aferències − fibres retinotectals (es separen de les vies visuals). Aquests van a les làmines superificials.
♦ fibres corticotectals: a traves del mateix braquium (braç conjuntival)
♦ fibres corticotectals procedents del colícle inferior (informació auditiva)
♦ fibres intercoliculars entre els colicles superiors, d'un a l'altre, per la comisura colicular.
♦ fibres espinotectals procedents de la làmina IV.
Eferències − fibres tectotalàmiques: al tàlem visual i d'ací a l'escorça visual.
♦ fibres tectoprotuberancials directes (nuclis pontins): I estos envien projeccions al cerebel per
al control automàtic dels moviments oculars.
♦ fibres tectoreticulars mesencefàliques: a la formació reticular.
♦ fibres tectobulbars
♦ fibres tectoespinals que formaran part del FLM i acabaran en les làmines VII i VIII dels
segments cervicals.
INFERIORS:
Intervé en els processos auditius. I participen en els oculogirs i cefalogirs a través de les connexions abans
esmentades.
Tenen 3 parts:
♦ nucli central:
Presenta una distribució cel.lular laminar que representen bandes d'isofreqüència (distribució tonotòpica com
en la còclea, cada freqüència està representada per una columna d'aquest nucli).
Freqüències baixes = zones externes o laterals
Freqüències altes = zones internes o medials
♦ escorça externa (o nucli extern):
♦ nucli pericentral (o escorça dorsal):
Està relacionat amb l'atenció, la integració multisensorial i els reflexes acústics motors (oculogirs i cefalogirs).
Aferències − a través del lemnisque lateral aplega audició binaural per que apleguen freqüències del 2 oïds.
♦ del colicle inferior contralateral formant la comisura intercolicular.
♦ còrtex auditiu
♦ del cerebel
♦ nucli talàmic de l'audició que correspon al cos geniculat medial
Eferències − al nucli talàmic auditiu (cos geniculat medial)
22
♦ projeccions al colicle superior (fibres tecto−tectals). Que intervenen en els oculo i cefalogirs.
♦ al cerebel
♦ colicle inferior contralateral per la comisura intercolicular.
CENTRES DE LES SINERGIES OCULARS
(mirar els esquemes del tema en les fotocòpies)
Estan entre uns colicles i els contralaterals. Són:
♦ nuclis pretectals (olivars i comisura superior):
♦ nucli Darkschewitsch
♦ nucli intersticial rostral del FLM
♦ FRPP: nuclis reticulars oral i caudal de la protuberància
Els nuclis pretectals, estan davant dels colicles. Lateralment a la sustància periaqueductal està el nucli de la
comisura posterior. Per davant d'aquest està el nucli Darkschewitsch. Per davant està el nucli del III i
envoltant a aquest està el nucli intersticial rostral del FLM i el FRPP (comprovar la localització)
moviments sacàdics
Arriben els estímuls visuals al colicle. D'ací i a través del FLM envia a la FRPP on trobem els centres de la
mirada horizontal. I d'ací envia al nucli del III i del VI de l'altre ull. Donant−se una conjugació dels
moviments a dreta o esquerre.
♦ per a mirar cap a dalt: arriaben els estímuls visuals pel FLM fins al centre de Darkschewitsch
i d'ací s'envia al nucli de la comisura posterior i d'ací al del III activant−se el múscul recte
superior i el elevador de la parpella.
♦ per a mirar cap a baix: arriben els estímuls visuals pel FLM. Arriben fins al nucli intersticial
rostral del FLM, envia connexions als dos ulls al nucli del III i al nucli del IV. I així es posen
en marcha el muscul recte intern i el oblicu superior.
♦ mecanisme de l'acomodació: l'ull està preparat per a la visió de lluny. Per tant, l'acomodació
serveix per a vorer de prop. Hi ha dos mecanismes:
♦ convergència dels globus per la musculatura extrínseca
♦ contració dels músculs ciliars pel parasimàtic ciliar, per a que el cristalí es relaxe i s'abombe.
Arriba l'estímul al colicle superior i d'ací a: nuclis olivars pretectals i d'ací al nucli d'Edinger i Westphal on
tobem el nucli parasimpàtic del III per a provocar la contracció dels músculs ciliars. També envia a un centre
impar que és el nucli de Perlia i aquest envia al nucli del III per a contraure els múscul recte intern dels dos
ulls produint la convergència dels globus.
moviments reflexes d'oculogirs i caflogirs
Aquestos moviments es produeixen quan escoltem un soroll (per exemple) i girem la vista per saber el que és.
Lésquema d'aquests moviments és el següent:
FLM (FASCICLE LONGITUDINAL MEDIAL):
Està format per diferents fibres.
23
Acaba als segments medul.lars cervicals.
Està format pels següents fibres:
♦ fibres vestibuloespinals medials:
♦ orige − nuclis vestibulars inferior i mig.
♦ destí − mèdul.la: interneurones de les làmines VII i VIII dels segments cervicals. També
motoneurones extensores cervicals per al manteniment de la postura erecta del coll.
♦ fibres tectobulboespinals: decusació tecmentalventral.
♦ orige − colicle superior
♦ destí − del bulb: interneurones de la formació reticular − motoneurones del musculs
oculomotors.
De la mèdul.la: interneurones de les làmines VII i VIII dels segments cerviclas.
♦ fibres intersticiobulboespinals:
♦ orige − nucli intersticial rostral del FLM.
♦ destí − De la mèdul.la: interneurones de les làmines VII i VIII dels segments cerviclas.
♦ fibres reticuloespianls medial:
♦ orige − nucli de la formació reticular del pont
♦ destí − mèdul.la: interneurones de les làmines VII i VIII de tota la mèdul.la.
CENTRES INTERCALARS MOTORS
Són unes estructures del troncencèfal que formen part del sistema extrapiramidal. Aquest sistema és tot allò
motor que no vaja per la via piramidal.
Aquesta, és pont d'unió entre la via piramidal i el cerebel.
S'encarrega del manteniment del to muscular i de la postura, i regulació i matització dels moviments.
Està format pels nuclis: nucli roig
complex de la sustància negra
complex olivar bulbar
nuclis pontins
nucli roig
Està a la calota mesencefàlica. Són bilaterals i grans. Té una part caudal que es magnocel.lular i una part
cefàlica que es parvocel.lular.
Aquestes faciliten les motoneurones flexores de les parts proximals dels membres. També corregeixen els
errors del moviment de la via piramidal. A més, participa en el control del moviment per les seues relacions
amb el cerebel.
Aferències − del còrtex motor i premotor a través del tracte corticorubral.
24
♦ del cerebel a través del pedúncle cerebelòs superior.
Eferències − a través del tracte rubrospinal (que és magnocel.lular) que es decusa i va:
♦ cerebel (nuclis profunds)
♦ troncencèfal (nuclis sensitius)
♦ nucli del facial
♦ formació reticualr, d'on enviarà també al cerebel
♦ mèdul.la (a les interneurones de les làmines V, VI i VII que actuaran sobre les motoneurones
flexores)
♦ a través del tracte rubroolivar que és parvocel.lular:
♦ al complex olivar inferior i d'ací al cerebel
complex de la sustància negra
Està format per la sustància negra i per l'àrea tegmental ventral.
SUSTÀNCIA NEGRA
Està en la zona basilar del mesencèfal: entre el peu peduncular i la calota mesencefàlica.
A més, és una estructura que forma part dels ganglis basals.
Té dos parts: posterios − en contacte amb la calota (pars compacta) Són neurones dopaminèrgiques.
pars reticular − Són neurones GABA
La seua funció és el control del moviment.
La pars compacta està involucarada en el Parkinson quan disminueixen les seues neurones.
Aferències − de ganglis basals com: el neoestriat, el pàlid i el nucli subtalàmic.
♦ de la formació reticular: nuclis del rafe i nuclis pedunculopontins (acetilcolina)
♦ del còrtex cerebral
Eferències − a ganglis basals: al neoestriat, al pàlid i al nucli subtalàmic.
♦ al tàlam (GABA)
♦ als colicles superiors: als centres de les sinèrgies per als moviments sacàdics i d'oculo i
cefalogirs.
♦ al còrtex límbic a través del tracte prosencefàlic medial
♦ amigdala
♦ nucli pedunculopontí
ÀREA TEGMENTAL VENTRAL
Zona medial a la pars compacta i de igual estructura i moviments que aquesta pars.
complex olivar bulbar
La oliva bulbar és el seu relleu.
25
Està dorsolaterlar a la piràmide.
Està fomat per tres nuclis: nucli gran o principal, nucli accesori dorsal i nucli accesori medial.
Aquest complex participa en els circuits relacionats amb l'estàtica i la postura.
Aferències − del còrtex cerebral
♦ nucli roig
♦ sustància gris periaqueductal
♦ nucli vestibular inferior
♦ cerebel a través del cos restiforme
♦ nucli espinal del V
♦ mèdul.la a través del tracte espinoolivar
♦ ganglis basals
Eferències − al cerebel a través del tracte olivocerebelòs contralateral i pel cos restiforme.
nuclis pontins
Són mols i xicotets nuclis que trobem a al porció basilar del pont.
Estan entre les fibres longituditudinals de la via piramidal i les transverses pontocerebeloses.
Aquestes serveixen de pont enetre l'escorça motora i el cerebe i així regular de forma precisa i fina els
moviments voluntaris i automàtics.
Aferències − còrtex motor primari
♦ còrtex sensitiu primari
♦ del còrtex cingular que forma part del límbic
Eferències − al cerebel pel peduncle cerebelòs mig.
Les fibres que venen del còrtex duen una informació somatotòpica: zona mitja la via piramidal i a les zones
laterals(dels peus pedunculars) __________
PEDÚNCLE CEREBELÒS INFERIOR
ÉS la via d'accés de fibres medul.lars i vestibulars cap al cerebel i d'ací cap al troncencèfal. Està format per
dos cossos:
◊ cos restiforme: projeccions:
◊ fibres espinocerebeloses posteriors
◊ cuneocerebeloses
◊ olivocerebeloses
◊ cerebeloolivars
◊ trigèminocerebeloses
◊ cos juxtrarestiforme: projeccions:
26
◊ fibres vestibulocerebeloses
◊ cerebelovestibulars
PEDÚNCLE CEREBELÒS MIG
Projeccions: − fibres pontocerebeloses (són ixes fibres transverses)
VIA PIRAMIDAL
És la via motora. Són els axons que donen movilitat a les banyes anteriors.
Origens (on es troba la neurona superior): sobre tot a l'escorça, sobre tot a l'àrea 4 que és el còrtex motor
primari. Altres són l'àrea 6 que és el còrtex motor secundari.
Inerva tots el músculs voluntaris excepte els músculs oculars extrínsecs que es troben a l'àrea 8.
L'àrea 4 està a la circumvolució precentral (vorer l'homúncul).
A lo llarg de tota aquesta via, les fibres tenen una representació somatotòpica que variarà depenent de la zona
on estem.
Tipus de fibres:
♦ corticomedul.lars del còrtex facial i de l'àrea 8: És per a la musculatura facial. Fan sinàpsi als
nuclis motors somàtics troncencefàlics d'on ix la neurona motora inferior. Pot ser de forma
directa, o través d'interneurones de la formació reticular.
♦ corticoespinals: És per a la resta de musculatura. Van a les motoneurones de la banya anterior
de la mèdul.la i d'ací també ix la neurona motora inferior que corresponen en aquest cas a les
motoneurones. En aquest cas també pot donar−se de forma directa o a través de les
interneurones de les làmines VII i VIII.
RECORREGUT:
• A nivell mesencefàlic aquesta via va per els peduncles: en la part més anterior i entre les fibres
temporopontines i les frontopontines. Ací, la via també du una representació somatotòpia, però
després d'haver patit un camvi: − les fibres de la cara: en la part medial, a continuació la representació
del membre superior, després del tronc i finalmente la del membre inferior quedant en la part més
lateral.
• A nivell del pont les fibres van agrupant−se i s localitzen entre els feixos transversos
pontocerebelosos i els nuclis pontins. Estan a la parta anterior del pont. Les fibres van baixant fins al
bulb seguin la somatotopia.
• Al bulbe els feixos formen un relleu que és la piràmide. A aquest nivell té lloc la decusació piramidal:
es decusen el 90 % de les fibres. Aquestes fibres decusades van a la mèdul.la a través del cordó lateral
forman el tracte corticoespinal lateral. Les fibres que no es decusen van pel cordó medul.lar anterior
forman el feix corticoespinal anterior.
Les fibres corticonuclears van als distints nuclis motors somàtics on trobem les neurones motores inferiors.
Unes fibres es creuen i altres no:
• nuclis III, IV i VI: ipsi i contralaterals
• V: ipsi i contralaterals
• VII: músculs de la mitad superior de la cara: ipsi i contralateral. La mitad inferior sols són
27
contralaterals.
• IX i X: ipsi i contralaterals. Menys les neurones que interven els músculs de la úvula i el elevador del
vel del paladar que són sols contralaterals
• XI: sols ipsilaterals
• XII: ipsi i contralaterals menys el múscul genioglòs que serà inervat per fibres contralaterals.
Final de la via:
• interneurones de les làmines VII i VIII.
• motoneurones alfa (neurones motores infeirors)
CEREBEL
MORFOLOGIA EXTERNA
Se trata de un órgano impar y medio situado posteriormente al troncoencéfalo y ocupando la fosa posterior de
la base del cráneo.
A nivel microscópico se observa que está formado por sustancia gris que forma una corteza con gran cantidad
de surcos y una parte central de sustancia blanca donde encontramos los núcleos cerebelosos.
Se une al troncoencéfalo mediante tres pares de pedúnculos cerebelosos.
Tiene tres caras:
• posterosuperior − se relaciona con los hemisferios cerebrales (tienda del cerebelo).
• posteroinferior − se apoya sobre la concha del occipital.
• anterior− en contacto con el troncoencéfalo y debemos seccionar los pedúnculos para poder verla.
Además se distinguen 3 áreas lateromediales en la corteza:
• vermis (zona medial)
• área paravermiana (intermedia)
• hemisferios (área lateral)
En la sustancia blanca encontramos (de medial a lateral):
• núcleo fastigio o del techo
• núcleo globoso
• núcleo emboliforme
• núcleo dentado
El cerebelo está dividido en 3 lóbulos, y a su vez, éstos se dividen en lobulillos y cada lobulillo está formado
por pliegues más pequeños de la corteza cerebelosa y denominados laminillas.
LÓBULO
ANTERIOR
fisura prima
LÓBULO
POSTERIOR
fisura posterolateral
LÓBULO
FLOCULONODULAR
Los lobulillos del vermis se nombran con números romanos. La porción lateral correspondiente a cada
lobulillo se identifica con: H + nº romano correspontiente. El lobulillo I no tiene equivalente hemisférico, y el
lóbulo floculonodular consta del nódulo (lobulillo X) y los flóculos (HX).
28
cara posterosuperior
LÓBULO
I.− língula
II, III.− lóbulo central
IV, V.− culmen
ANTERIOR
− fisura prima −
VI.− declive
subdivisiones
morfológicas del
vermis
− fisura posterosuperior
−
VII A.− folium
− fisura horizaontal −
cara posteroinferior
VII B.− túber
VIII.− pirámide
IX.− úvula
LÓBULO
POSTERIOR
X.− nódulo
H IV, H V.− lóbulo cuadrilátero
superior
subdivisiones
morfológicas de los
hemisferios
− fisura prima −
H VI.− lóbulo cuadrilátero
posterior
− fisura posterosuperior −
H VII.− lóbulo semilunar superior
− fisura horizontal −
H VIIB.− lóbulo semilunar inferior
H VIIB.− lóbulo paramediano
H VIII.− lóbulo digástrico
H IX.− amígdala
H X.− flóculo
PEDÚNCULOS CEREBELOSOS
Es el nexo de unión entre cerebelo y troncoencéfalo. Son 3, bilaterales y constituyen la vía de entrada y salida
de toda la información que sale o parte del cerebelo:
• superior: situado a ambos lados de los bordes craneales del piso del 4º ventrículo. Entra en el
mesencéfalo justo por debajo de la salida del IV par. Está constituido por fibras eferentes cerebelosas.
• medio: es el más grueso y conduce fibras desde los núcleos del puente al cerebelo. Entra en el
cerebelo a la altura del V.
• inferior: está constituido por los cuerpos restiformes y yuxtarrestiformes. El cuerpo restiforme está
situado en zona dorsolateral del bulbo, que contiene fibras procedentes de médula y bulbo. El
yuxtarrestiforme está situado en la pared del 4º ventrículo, lleva fibras recíprocas entre cerebelo y
núcleos vestibulares. (conexiones recíprocas).
Relaciones con los núcleos: pedúnculo inferior − n. fastigio
pedúnculo superior − n. globoso
29
n. emboliforme
n. dentado
Cada módulo contra de una zona de corteza, un centro de sustancia blanca que contiene fibras eferentes y
aferentes hacia esa zona cortical y desde ella, y un núcleo (núcleos) relacionados funcionalmente con el área
cortical de su superficie.
DIVISIÓN FUNCIONAL Y FILOGENÉTICA:
• arquicerebelo (vestibulocerebelo) − formado por el lóbulo floculonodular. Reciben información de los
núcleos vestibulares.
• paleocerebelo (espinocerebelo) − corresponde a lóbulo anterior, región caudal y adyacente a la fisura
prima, a la pirámide y a la úvula. Reciben información de la posición y el movimiento de las
extremidades.
• neocerebelo (pontocerebelo) − corresponde a la mayor parte de los hemisferios. Se relaciona con la
corteza sensitivomotora. Actúa en la planficación y regulación de movimientos finos y precisos.
ARQUICEREBELO
Dos porciones:
• cortical − constituida por nódulo, pedículos floculares y los flóculos.
• nuclear − constituida por los núcleos fastígeos que están en el techo del IV ventrículo.
FIBRAS AFERENTES
• vestibulocerebelosas: desde el ganglio vestibular ipsilateral y los núcleos vestibulares. Llegan a la
corteza y núcleos fastigios a través del cuerpo yuxtarrestiforme.
• olivocerebelosas: desde el complejo olivar contralateral por el pedúnculo inferior.
• pontocerebelosas: se dirigen al flóculo desde la protuberancia basilar contralateral. Llevan
información sobre los movimientos oculares. Transportan también información relacionada con la
posición de la cabeza y el cuerpo en el espacio, además de los datos necesarios para orientar los ojos
durante el movimiento.
FIBRAS EFERENTES
• corticovestibulares: Desde el lóbulo floculonodular hasta los núcleos vestibulares ipsilaterales por el
cuerpo yuxtarrestiforme. Son inhibidores (−)
• corticonucleares: desde el nódulo hasta el núcleo del fastigio (−).
• fibras directas desde el núcleo del fastigio hasta los núcleos vestibulares y formación reticular (+). Se
forman dos tractos:
• haz cerebelovestibular − directo.
• haz uncinado − fibras que cruzan la sustancia blanca y rodean el pedúndulo cerebeloso superior.
Desde los núcleos vestibulares y la sustancia reticular se formará el haz vestiubloespinal y el haz
reticuloespinal.
SIGNIFICADO FUNCIONAL
• Influye sobre la postura, la estabilidad y el equilibrio a través de las proyecciones vestibuloespinales y
30
reticuloespinales hacia las motoneuronas extensoras que inervan los músculos del tronco y los
proximales de las extremidades.
• Los núcleos vestibulares también inervan bilateralmente los núcleos motores del III, IV y VI par
craneal por lo que relaciona el movimiento con los movimientos de la mirada.
PALEOCEREBELO
Dos porciones:
• cortical − zona vermiana e intermedia.
• nuclear − constituida por los núcleos fastígeos, globoso y emboliforme.
FIBRAS AFERENTES
• espinocerebeloso dorsal: desde el centro basal medial de la médula a nivel de C8 − L2(L3) (columna
de Clarke). Recoge información de la posición y el movimiento del tronco hasta la corteza cerebelosa
(língula y lóbulo central).
Entra por el cuerpo restiforme y se distribuyen homolateralmente y somatotópicamente.
• cuneocerebelosos: son fibras que recogen información de C8 a C1. Entran por el cuerpo restiforme y
se proyecta sobre el declive.
Estos dos haces informan al cerebelo sobre la posición y el movimiento de las extremidades. Estos datos se
procesan y a través de conexiones con el tálamo, influyen en movimiento y tono muscular de los miembros.
• espinocerebeloso ventral: va desde el centro basal lateral de la médula, pasando la mayoría de los
axones a porción contralateral de médula. Asciende por el cordón lateral, ventralmente al
espinocerebeloso dorsal. Lleva sensibilidad propioceptiva consciente de la parte lumbar del tronco y
de todo el miembro inferior. Entra por el pedúnculo superior y va a la língula.
• espinocerebeloso rostral: lleva fibras de la porción más alta del núcleo de Clarke. Recogen
información de los miembros superiores. Entran por el cuerpo restifome y van al culmen.
• otras proyecciónes:
• trigeminocerebelosas: de existencia incierta. Se origina en los núcleos sensitivo y mesencefálico del
trigémino y se dirige al cuerpo restiforme terminando en el declive.
• tectocerebelosas: desde el tubérculo cuadrigémino superior e inferior hasta el cerebelo. se encarga de
la coordinación motora de los reflejos acústicos y los visuales.
• olivocerebelosas: desde los nervios olivares accesorios contralaterales.
• vestibulocerebelosas
• reticulocerebelosas
FIBRAS EFERENTES
• desde los núcleos globoso y emboliforme salen fibras por el pedúnculo cerebeloso superior y se
dirigen al núcleo rojo y bajan por el haz rubroespinal.
• proyecciones a la protuberancia: n. reticular tegmental del puente, n. caudal del puente y al reticular
lateral.
• mínimo componente de fibras hasta la oliva bulbar.
31
NEOCEREBELO
Dos porciones:
• cortical − ocupa el lóbulo posterior del cerebelo, por debajo de la cisura posterosuperior, hasta el
nódulo flocular.
Comprende el lóbulo simple, semilunares, digástrico, gracil, amigdalar y vermis neocerebeloso: túber,
pirámide y úvula.
• nuclear − constituida por los núcleos dentado y emboliforme.
FIBRAS AFERENTES
Son fibras que van desde los núcleos de la protuberancia basilar: haces pontocerebelosos.
• pontocerebelosas: entran por el pedúnculo cerebeloso medio. Los núcleos pontinos reciben una
proyección importante de corteza cerebral ipsilateral. Envían información al núcleo dentado.
• olivocerebelosas: desde el núcleo olivar inferior principal. Son proyecciones cruzadas. Entran por el
cuerpo restiforme y envían colaterales al dentado.
Ambos actúan en la planificación y regulación de movimientos hechos con precisión y destreza, sobre todo en
extremidades superiores y en la organización temporal de dichos movimientos.
FIBRAS EFERENTES
Forman el haz dento−rubro−espinal o dento−emboliforme−espinal. Salen por el pedúnculo cerebeloso
superior y siguen tres caminos:
• fascículo dentotalámico: desde el tálamo hay conexiones con la corteza motora y de ésta a la médula.
• fibras dento−rubricas: desde el núcleo rojo van a la oliva bulbar.
• fibras directamente a al médula.
DINÁMICA DEL CEREBELO:
♦ ARQUICEREBELO:
Núcleos vestibulares cerebelo cuello y musculatura superior
♦ PALEOCEREBELO:
Regula el tono de los músculos del tronco.
♦ NEOCEREBELO:
Relacionado con movimientos finos y precisos.
HISTOLOGIA CEREBELOSA
CORTEZA CEREBELOSA:
IRRIGACIÓN DEL CEREBELO
32
Todas las estructuras del cerebelo están irrigadas por estas tres estructuras:
♦ arteria cerebelosa superior
Sale de la basilar a la altura del límite entre la protuberancia y el mesencéfalo. Irriga la parte superior del
cerebelo, casi todos los núcleos y el pedúnculo superior y la parte superior del pedúnculo medio.
♦ aica
También sale de la basilar al nivel del límite entre el bulbo y la protuberancia. Irriga el cerebelo anterior e
inferiormente. Irriga parte del dentado y la parte inferior del pedúnculo medio.
♦ pica
Sale de la arteria vertebral por la región posterolateral del bulbo. Irriga el pedúnculo inferior y nutre el plexo
coroideo del IV ventrículo. Abarca la parte posterior e inferior del cerebelo.
EXPLORACIÓN CEREBELOSA
Cuando el cerebelo se lesiona:
• disinergia: la velocidad y la coordinación en los movimientos no es correcta. (ej: mover las 2 manos a
la vez)
• ataxia: incapacidad para la coordinación de la marcha, marcha del borracho.
• dismetría: incapacidad de medir las distancias correctamente.
• temblor intencionad: es característico y se da cuando intentan hacer o coger algo. En el Parkinson el
temblor se da en el reposo.
• dificultad para frenar.
• las lesiones cerebelosas son siempre homolaterales.
1.− tono muscular
• hipertonía: Se da en lesiones medulares y se da la contracción espástica, resistencia en la flexión
pasiva. La rueda dentada es típica en el Parkinson.
• hipotonía: Típica de lesiones cerebelosas (signo de rebote).
2.− coordinación
• estática: se utiliza la maniobra de Romberg que se realiza mediante el intento del paciente de juntar
los talones mantenerse en pie y con los ojos cerrados. Si se cae, tiene un Romberg +. Si la lesión es
derecha, el paciente se caerá a la derecha.
• dinámica: realización de movimientos sencillos para comprobar la coordinación del paciente:
dedo−nariz (y con los ojos cerrados), talón−rodilla, movimientos rápidos alternos (adiadococinesia:
cuando no coordina estos movimientos), sinergia del movimiento (si el paciente se cae hacia atrás o
hacia delante, debe levantar las puntas y los talones respectivamente, si no lo hace, posible lesión
cerebelosa).
Dismetría − no medir las distancias correctamente.
Discronometría − no medir la velocidad de los movimientos.
3.− exploración de la marxa
33
• Primero: marcha recta normal.
• Segundo: marcha recta con los ojos cerrados.
• Tercero: marcha de puntillas y con los talones.
Típica marcha cerebelosa (atáxica) − (marcha ebria). Amplia base de sustentación cuando se pone de pie el
paciente con lesión cerebelosa. Durante la marcha se da el zig−zag, desvío hacia el lado de la lesión
(lateropulsión), pasos irregulares, titubeo al inicio de la marcha.
Marchas típicas de otras enfermedades:
• Parkinson: peso hacia delante, pasos pequeños, brazos pegados al cuerpo e inmóviles.
• Polineurítica: se debe a que los nervios del miembro inferior están dañados. Levantan mucho el pie
afectado.
• Histérica: por trastornos neuronales inventados. Los pacientes solo se caen cerca del médico, cuando
saben que los van a coger.
RESUMEN −Trastornos característicos de las lesiones cerebelosas:
♦ desequilibrio
♦ hipotonía
♦ ataxia
♦ disinergia (alteración en la velocidad y coordinación en los movimientos bilaterales)
♦ dismetría
♦ discronometría
♦ marcha tambaleante
♦ temblor intencional
♦ dificultad para frenar
♦ palabra escandida (lenguaje − hablar de forma entrecortada)
♦ nistagmo (temblor de los ojos al fijar la vista en un punto)
Ej: síndrome flóculonodular: el paciente se cae hace atrás, es Romberg +.
DIENCÈFAL
INTRODUCCIÓ
És l'estructura que unix el mesencèfal amb els hemisferis cerebrals quedan al mig entre aquests dos.
És única, imparella i central. El centre está ocupat pel 3r ventricle que és una dilatació del conducte
ependimari.
ORIGE EMBRIOLÒGIC:
Deriva de la part caudal del posencèfal. La part més anterior o final del diencèfal, forma la làmina terminalis.
Totes les estructures diencefàliques deriven de les plaques alars i de la placa del sostre desenvolupant−se molt
aquestes plaques. La resta s'atrofien.
Les plaques alars formen: tàlem, hipotàlem, subtàlem
La placa del sostre forma: epitàlem
34
LÍMITS:
• rostral: plànol entre la comisura blanca anterior fins el quiasma òptic i que constitueix la làmina
terminal.
• caudal: plànol entre la comisura blanca posterior i els tubèrcles mamilars.
• ventral: el piso del 3r ventricle (regió ortopeduncular).
• dorsal: el formix, és un feix que comunica l'hipotàlem amb l'hipocamp.
• dorsolateral: estria medular talàmica.
• lateralmente: hemisferis i nuclis basals caudat i putamen.
ORGANITZACIÓ
4 estructures:
• talèm: situació superior
• hpotàlem: per baix i anterior (rostroventral)
• subtàlem: darrere i superior al tàlem (ventrocaudal)
• epitàlem: situació caudal
• 3r ventricle: en la part central
NUCLIS:
Tàlem − nuclis tàlamics estan constituits per la 3a neurona.
Subtàlem − nucli subtalàmic de Lys i el globus pàlid.
Hipotàlem − nuclis hipotalàmics, i l'infundíbul d'on penja la neurohipòfisi.
Epitàlem − epífisi i habènula.
CONFIGURACIÓ EXTERNA
L'única regió que podem vorer és l'ortopeduncular. Els límits d'aquesta regió són:
• davant: quiasma òptic.
• lateral: cintetes òptiques.
• darrere: pedúncles cerebrals, fosa interpeduncular i dins l'espai perforat posterior.
Entre aquests límits trobem:
• l'infundíbul que és el més anterior i és imparell.
• darrere tenim el túber cinereum que és una xicoteta evaginació dins de la qual trobem l'eminència
mitja.
• i darrere estan els tubercles mamilars (dos a cada costat).
FUNCIONS
Són moltíssimes, però algunes de les més destacades són:
• integració de la informació sensitiva.
• integració de la informació motora conscient.
• integració de la informació motora inconscient.
35
• control del sistema nerviós vegetatiu
• instints en la conservació de l'espècie
• respostes vegetatives a les emocions (ex: plorar)
• regulació neuroendocrina amb l'eix hipotàlam−hipofisari.
HIPOTÀLEM
LOCALITZACIÓ
És una estructura única imparella i central que està localitzada per baix del solc hipotalàmic que el separa del
tàlem.
Límits:
• davant: la làmina terminal
• dorsal: solc hipotalàmic
• ventral: regió ortopeduncular
• caudal: part posterior dels tubercles mamilars.
ORGANITZACIÓ INTERNA
En un tall rostral tenim:
• àrea periventricular: junt al ventricle. Molts autors (i també pa l'examen) consideren aquesta àrea part
de la següent.
• àrea medial: Aquesta es divideix en tres regions de davant a darrere:
• regió quiasmàtica o anterior:
• preòptica o supraòptica anterior
• supraòptica
• regió tuberal o mitja
• regió mamilar o posterior
• àrea lateral
♦ nuclis àrea medial
REGIÓ QUIASMÀTICA
• nuclis preòptics:
• nucli preòptic periventricular
• nucli preòptic medial
• nucli preòptic lateral
Les seues funcions són: lliberació de LTRH (factor de lliberació de l'hormona luteinitzant), regulació de la
temperatura corporal per eliminació del calor i el control de tot el sistema parasimpàtic
• nuclis supraòptics:
• nucli supraòptic: (ADH) Per tant regulació de l'osmolaritat i dels mecanismes hídrics.
• nucli paraventricular: (oxitocina)
• nucli hipotalàmic anterior: control cardiovascular.
• nucli supraquiasmàtic: control dels ritmes circadians.
REGIÓ TUBERAL
36
• nucli hipotalàmic ventromedial: centre de la sacietat
• nucli hipotalàmic dorsomedial: llibera la TRH.
• nucli arcuato, arciforme o infundibular: allibera dopamina
REGIÓ MAMILAR
• nucli hipotàlamic posterior: regulació de la temperatura corporal per conservació del calor. I control
del sistema parasimpàtic.
• nuclis mamilars medial i lateral: són nuclis del sistema límbic i també estan relacionats amb la
ingesta.
♦ nuclis àrea lateral.
Forma centres difusos nomenats nuclis laterals. Les seues funcions són:
• control cardiovascular pel sistema simpàtic.
• centre de la fam
• centre de la sed
CONNEXIONS HIPOTALÀMIQUES:
L'hipotàlam rep informacions de tots els llocs:
♦ aferències
♦ telencefàliques:
♦ amb l'àrea septal mitjançant el fascicle prosencefàlic o telencefàlic medial.
♦ amb el sistema límbic: amb l'hipocam, mitjançant el fórnix, amb l'amigdala per l'estria
terminal i la via amigdalo fuga ventral, i amb el córtex insular i lòbul frontal.
♦ diencefàliques
♦ talàmiques − entre els nuclis geniculats lateral i supraquiasmàtic.
♦ habenulars − ¿?
♦ subtalàmiques − amb el globus pàlid
♦ retinosupraquiasmàtiques − tracte retinosupraquiasmàtic per als controls dels ritmes
circadians.
♦ troncencefàliques (amb la formació reticular)
♦ tuberals mamilars − pel tracte pedúncul−mamilar
♦ amb la sustància gris periaqueductal − pel fascicle longitudinal dorsal.
♦ amb els nuclis del rafe, parabranquials i locus ceruleus − pel fascicle prosencefàlic medial.
♦ medulars
♦ columnes sensitives vegetatives de la banya lateral (via polisinàptica de sensibilitat visceral:
feix espinoreticular => formació reticular => sustància gris periaqueductal => hipotàlem (pel
feix longitudinal dorsal)).
♦ eferències
♦ hipotàlam−talàmiques: als cossos mamilars (tàlam anterior) mitjançant el tracte
mamilo−talàmic.
♦ hipotàlam−hipofisàries:
37
♦ a la neurohipòfisi pel tracte supraòptic−hipofisari.
♦ a la adenohipòfisi pel tracte tubero−hipofisari (tuber−infundibular) i preòptic hipofisari (per al
control de les hormones hipofisàries). Aquestes fibres no ixen de l'hipotàlam.
♦ hipotàlam−troncencefàliques:
♦ als cossos mamilars − amb la formació reticular del tecmen mesencefàlic i protuberancial. Pel
fascicle mamilotecmentari.
♦ a l'hipotàlam anterior − també amb la formació reticular del tecmen mesencefàlic pel fascicle
longitudinal dorsal.
♦ hipotàlam−nuclears (bulbars)−medul.lars: (fascicle mamilotegmentari i longitudinal dorsal)
♦ hipotàlam anterior porterior i lateral.
♦ tractes directes que van pels cordons anteriors i laterals medul.ars
♦ la formació reticular tronencefàlica
♦ nuclis motors somàtics vegetatius troncencefàlics.
♦ columna intermediolateral simpàtica (toràcica) i parasimpàtica caudal.
♦ motoneurones somàtiques del centre frènic en la banya anterior medular.
D'aquesta forma tanquem el circuit de la regulació i control del sistema vegetatiu del tronencefal amb
l'hipotàlam.
FUNCIONS
♦ Regulació neuroendocrina: A través de les connexions amb la hipòfisi. (en les fotocòpies,
quadre amb les hormones hipotalàmiques).
♦ Regulació de la temperatura: Per l'hipotàlam anterior el nucli preòptic concretament, trobem
el centre termorregulador per a l'eliminació del calor. I per l'hipotàlam posterior, en concret,
el nucli hipotalàmic posterior trobem el centre termorregulador per a la conservació del calor
corporal.
♦ Regulació de la conducta emocional i de la ingesta:
♦ conducta emocional − per què forma part del sistema límbic i interconecta amb altres
estructures límbiques. L'hipotàlam provoca les reaccions vegetatives front a les emocions
(com plorar).
♦ ingesta d'aliments:
♦ centre de la fam − als nuclis hipotalámics laterals
♦ centre de la sacietat − als nuclis hipotalàmcs ventromedials.
♦ ingesta d'aigua (regulació hídrica):
♦ lliberació de vasopresina pel nucli preóptic.
♦ centre de la sed.
◊ Regulació dels ritmes circadians: Através del nucli supraquiasmàtic i de les
connexions retinianes. Rellotge biológic (temperatura corporal, cicle dia/nit).
◊ Regulació del mecanismes vigília−son: és activador del SARA (sistema activador
reticular ascendent) a través de la formació reticular es regula els cicles de
vigilia−son:
38
◊ centre de la son − a l'hipotàlam anterior ¿?
◊ centre del despertar − hipotàlam posterior
⋅ Regulació del sistema nerviós vegetatiu:
⋅ simpàtic − nuclis hipotalàmics posterior i lateral: centres simpàtics ce la
mèdul.la toràcica.
⋅ parasimpàtic − nuclis preòptics e hipotalàmics anteriors: nuclis parasimpàtics
troncencefàlics i mèdul.la sacra.
FUNCIONS DELS PRINCIPALS NUCLIS (en fotocòpia)
HIPÒFISI
És una glàndula de secreció interna, única, imparella i mitja.
És ovoide, de 350 mg de pes i 15mm x 6 mm.
Està al pis de l'hipotàlem. Penja a través d'una titja. Es divideix en dos: posterior (neurohipòfisi) i anterior
(adenohipòfisi).
EMBRIOLOGIA
♦ neurohipòfisi: del neuroectoderm del piso del 3r ventricle. Segrega vasopresina i oxitocina.
♦ adenohipòfisi: del sostre del estomodeu surgeix la bolsa de Rathke que puja fins a la
neurohipòfisi. Segrega hormones hipofisàries per l'estímul de l'hipotàlem.
PARTS
♦ superior: eminència mitja de la que penja una titja: en la neurohipòfisi és la titja infundibular,
i en l'adenohipòfisi és la titja−tuberal.
♦ inferior: són els lòbuls − el posterior (neurohipòfisi), i l'anterior (adenohipòfisi). Entre
ambdos lòbuls, tenim la pars intermitja.
LÍMITS I SITUACIÓ
Es localitza en la cel.la hipofisària:
♦ baix: cos de la cadira turca i el solc del sinus coronari
♦ devant: orificis òptics i apòfisi clinoides anteriors.
♦ dalt: tenda hipofisària que és una expansió de la duramare i que divideix la hipòfisi en dos
parts: extracel.lar − titja; intracel.lar − lòbuls.
♦ darrere: làmina quadrilatera del esfenoides i el sinus coronari posterior.
♦ lateral: sinus cavernòs, on trobem: aci, nervis oculomotors i oftàlmics, artèria hipofisària
inferior i vena silviana.
RELACIONS DE LA CEL.LA HIPOFISÀRIA
♦ baix: sinus esfenoidal
♦ davant: foses nasals
♦ darrere: làmina quadrilàtera de l'esfenoides i artèria basilar.
♦ lateral: sinus cavernòs.
39
Sols es pot accedir a la hipòfisi per davant, per les foses nasals.
CONNEXIONS
• aferències
• adenohipòfisi: factors d'alliberació de l'hipotàlam per a regular la lliberació d'hormones hipofisàries.
Els axons no passen de l'eminència mitja per què no es teixit neural. No hi ha una comunicació
directa. Per tant en l'eminència mitja tenim els vasos en s'alliberen aquests factors. Tenim dos tracters
des dels nuclis hipotalàmics que són: preòptichipofisari i tuberohipofisari.
• neurohipòfisi: els axons si que arriben fins el lòbul on s'allibera la vasopresina i l'oxitocina als vasos.
Pel tracte supraòptic−hipofisari, que ve dels nuclis supraòptic i paraventricular.
VASCULARITZACIÓ
Depén de la porció intracavernosa de l'artèria caròtida interna: artèries hipofisàries superiors (diverses i
finetes), i artèries hipofisàries inferiors (1 o 2 grosses) de les quals surgeix l'artèria hipofisària anterior.
En l'adenohipòfisi trobem un sistema portal: l'artèria superior o rames d'aquesta arriben a l'eminència mitja i
es ramifiquen fins a capil.lars, després és conflueixen forman els vasos portals llargs (també hi ha de curts).
Aquests són els que alliberen els factors tròfics (hipotàlamics alliberadors de les hormones hipofisàries) ja en
el teixit adenohipifisari, provocant l'alliberació de l'hormona corresponent, i esta és arreplegada per uns altres
vasos per on són conduits a la resta del cos.
Si no fora així, i els factors s'alliberaren a la circulació sistèmica, necessitareim una gran quantitat d'aquests
factors tròfics.
En la neurohipòfisi no hi ha sistema portal.
FUNCIÓ
(en les fotocòpies)
Regulació de l'eix hipotàlam−hipofisari per mig de mecanismes de feed−back.
TÀLEM
És una zona de relleu entre diferents (totes) estructures del SNC i el còrtex . És el que projecta a l'escorça.
A més és una zona de recepció e integració d'informació sensorial i control motor i límbic.
Té forma ovoide (4 cm). Tenim 2.
Forma la part dorsal del diencèfal i està per damunt del solc hipotalàmic.
Té una envoltura externa de fibres mielíniques que constitueixen la làmina medul.lar externa, que penetra en
el tàlem dividint−lo i constituint la làmina medul.lar interna.
LÍMITS
• dins: 3r ventricle en el qual, en el 70 % dels individus, trobem la comisura intertalàmica que és la
40
connexió entre els dos tàlams.
• dalt: ventricles laterals i vesícules telencefàliques.
• baix: solc hipotalàmic, hipotàlam i subtàlam.
• davant: forat interventricular
• darrere: mesencèfal amb el qual no té un llímit clar.
• fora: la càpsula interna.
SISTEMATITZACIÓ
3 classificacións dels nuclis talàmics:
• segons topografia
• segons funció
• segons conectivitat de fibres i funció (esta és la que tenim que estudiar)
(Les tres s'expliquen en les fotocòpies)
El olfacte no té relleu en el tàlem.
• guió de la sistematització dels nuclis del tàlem segons conectivitat de fibres i funció:
NUCLIS DE MODALITAT ESPECÍFICA
• nuclis associats a la informació soamto sensorial
• sensibilitat general y vestibular
• nuclis: complex nuclear ventral posterior
• nucli ventral posterior medial
• nucli ventral posterior lateral
• nucli ventral posterior inferior
• sensibilitat visual
• cos geniculat lateral
• sensibilitat auditiva
• cos geniculat medial
• nuclis associats a l'activitat motora
• nucli ventral anterior
• nucli ventral lateral
• nuclis talàmics límbics
• grup nuclear anterior
• nucli laterodorsal
• nucli dorsomedial
41
NUCLIS ASSOCIATIUS
• nucli dorsomedial
• complex pulvinar−lateroposterior
NUCLIS INESPECÍFICS I RETICULARS
• nuclis intralaminars
• nuclis de la línea mitja
• nuclis reticulars
• nuclis posteriors
NUCLIS DE MODALITAT ESPECÍFICA
• nuclis associats a la informació soamto sensorial
Aquests reben informació del sistema sensitiu a través de les vies ascendents llargues.
A més, estableixen connexions recíproques amb les seues àrees corticals respectives.
• sensibilitat general y vestibular
• nuclis: complex nuclear ventral posterior
Rep informació somatosensorial general i vestibular. Aquests nuclis es localitazen a la part ventral del tàlem.
Hi han 3, dels quals, el medial i el lateral representen una disposició somatotòpica.
• nucli ventral posterior medial:
Es troba en la part interna i inferor del tàlem. Rep informació sobre l'extremitat cefàlica.
Aferències − lemnisque trigeminal
♦ dels tractes gustatius que van pel feix central de la calota. Van a una part d'aquest nucli
nomenada nucli submig.
♦ del còrtex somatosensorial primari (àrees 1, 2 i 3)
Eferències − al còtex somatosensorial primari (àrees 1 i 2)
♦ còrtex gustatiu (àrea 43)
• nucli ventral posterior lateral:
Rep informació de la resta del cos, i informació vestibular.
Aferències − lemnisque medial
♦ del sistema anterolateral
♦ dels nuclis vestibulars superior, infeiror i medial.
♦ còrtex somatosensorial primari (àrees 1, 2 i 3)
Eferències − al còtex somatosensorial primari (àrees 1, 2 i 3)
42
♦ còrtex vestibular (àrea 3a)
♦ còrtex motor primari (àrea 4)
• nucli ventral posterior inferior:
Rep informació vestibular
Aferències − dels nuclis vestibulars superior, infeiror i medial.
Eferències − còrtex vestibular (àrea 3a)
− còrtex motor primari (àrea 4)
• sensibilitat visual
explicació dels camps visuals al final d'aquest tema
• cos geniculat lateral
El trobem en lo més posterior, quasi en el troncencèfal, per això, també s'anomena metatàlem. Té una
estructura laminar.
Aferències − cinteta òptica: hemirretina externa ipsilateral (que va a les làmines 2, 3 i 5) i l'hemirretina interna
contralateral (en les làmines 1, 4 i 6) = té una representació retinotòpica.
La retina inferior projecta en la part ventrolateral del nucli, i la part superior en la part dorsomedial.
♦ còrtex visual primari (àrea 17)
Eferències − al còtex visual primari (àrea 17)
♦ còrtex visula secundari (àrees 18 i 19)
♦ nucli talàmic pulvinar
• sensibilitat auditiva
• cos geniculat medial
També forma part del metatàlem i queda en una disposició interna respecte al cos geniculat lateral.
Aquest té una representació tonotòpica.
Aferències − del lemnisque lateral
♦ del colícle inferior
♦ del còrtex auditiu primari (àrea 41) (per les radiacions auditives que són recíproques)
Eferències − al còrtex auditiu primari (àrea 41)
• nuclis associats a l'activitat motora
Reben informació motora procedent dels nuclis basals i el cerebel.
43
Estableixen connexions recíproques amb les escorces motores.
• nucli ventral anterior
Aferències − del globus pàlid a través del fascicle talàmic (són GABAèrgiques)
♦ de la sustància negra de la pars reticular. (també són GABAèrgiques)
♦ de la substància innominada (també GABAèrgiques)
♦ nuclis talàmics intralaminars
♦ còrtex motor primari (àrea 4)
♦ còrtex motor secundari (àrea 6)
♦ còrtex motor dels moviments oculars (àrea 8)
Totes aquestes aferències són molt importants per a les enfermetats neurodegeneratives com l'Alzeimer.
Eferències − al còtex motor primari (àrea 4)
♦ al còrtex motor secundari (àrea 6)
♦ al córtex motor dels moviments oculars (àrea 8)
• nucli ventral lateral
Es situa per darrere de l'anterior.
Aferències − nuclis cerebelosos profunds: dentat i interpòsit (aquesta connexió és importantíssima)
♦ del globus pàlid a través del fascicle talàmic
♦ còrtex motor primari (àrea 4)
♦ còrtex motor secundari (àrea 6)
♦ còrtex motor dels moviments oculars (àrea 8)
♦ còrtex somatosensorial secundari (àrees 5 i 7)
Eferències − al còtex somatosensorial secundari (àrees 5 i 7)
♦ còrtex motor primari (àrea 4)
♦ còrtex motor secundari (àrea 6)
♦ còrtex motor dels moviments oculars (àrea 8)
♦ nuclis talàimics intralaminars
A través d'aquest nucli ventral lateral, el cerebel influeix en la via piramidal sent aquest el que regula el to
muscular i l'automatisme dels moviments.
El cerebel envia a aquest nucli i d'ací a l'escorça motora que és on es produeixen els movimets, i d'aquesta
manera influeix sobre el moviment.
La via piramidal, inicia el moviment i el regula i l'automatitza el cerebel.
• nuclis talàmics límbics
Participen en els cirucits neuronals de funcions cognitives, emocionals i conductals.
• grup nuclear anterior
44
Aferències − dels tubercles mamilars pel tracte mamilotalàmic
♦ del còrtex cingular (còrtex límbic) (àrees 23, 24, 25 i 26)
♦ de l'hipocamp a través del fòrnix
Eferències − als tubercles mamilars pel tracte mamilotalàmic
♦ còrtex cingular
• nucli laterodorsal
En la part més superior del tàlem i un poc lateral.
Aferències − dels tubercles mamilars pel tracte mamilotalàmic
♦ del còrtex cingular
♦ de l'hipocamp a través del fòrnix
Eferències − al còtex cingular
Les funcions d'aquests dos nuclis estan relacionades amb l'apredizatge, la memòria i les emocions.
• nucli dorsomedial
Com també pertany al grup de nuclis associatius, s'explica aquest, s'explica en el següent bloc.
NUCLIS ASSOCIATIUS
La seua funció és d'integració i processament d'informació d'activitats somàtiques i funcionals.
No reben aferències de tractes ascendents llargs.
Aquests nuclis projecten a escorces associatives frontal, parietal, temporal, occipital...
• nucli dorsomedial
Aferències − nuclis talàmics intralaminars i laterals
♦ de l'amigdala
♦ de la substància negra
♦ de la substància innominada
♦ còrtex motor dels moviments oculars (àrea 8)
♦ còrtex associatiu temporal
Eferències − al còtex motor dels moviments oculars (àrea 8)
♦ còrtex associatiu prefrontal
♦ còrtex cingular
• complex pulvinar−lateroposterior
Está relacionat amb el sistema visual
45
Aferències − nucli geniculat lateral
♦ còrtex associatiu: temporal, prefrontal, parietal, occipital i cingular.
♦ àrea pretectal de la calota mesencefàlica
♦ colicle superior
Eferències del nucli pulvinar:
♦ còrtex visual primari (àrea 17)
♦ còrtex visual secundari (àrees 18 i 19)
♦ nucli geniculat lateral
Eferències del nucli lateroposterior:
♦ còrtex associatiu temporal
♦ còrtex cingular
NUCLIS INESPECÍFICS I RETICULARS
És un grup de xicotets nuclis que reben projeccions de la formació reticular del troncencèfal.
Projecta a l'escorça de forma indirecta i difusa a través d'altres nuclis talàmics.
• nuclis intralaminars
Es troben entre les vaines de mielina de la làmina medul.lar interna.
Els trobem al tàlem caudal. Les aferències més importatns són els de la formació reticular.
Participa en mecanismes de control motor. També en els mecanismes de consciència sensorial dolorosa i
difusa amb cert components emocinals.
Els nuclis que els formen són: centremedial, parafascicular, paracentral i centrolateral. Els estudiem com tots
un i no hi ha que saber−los.
Aferències − de la formació retidular.
• del cerebel a través del nucli ventrolateral.
• del SAL i lemnisque trigeminal al nucli centremedial.
• del globus pàlid al nucli centremedial
• del còrtex motor primari (àrea 4) als nuclis centremedial, paracentral i centrolateral.
• còrtex motor secundari (àrea 6).
• nuclis vestibulars
• sustància gris periaqueductal
• colícle superior
• pretectum
• locus ceruleum
Eferències − als nuclis talàmics, als dorsomedial.
• al còrtex visual primari (àrea 17)
• al neoestriat: del centremedial al putamen i el parafascicular al caudal.
46
• nuclis de la línea mitja
Es troben al costat de les parets del 3r ventricle.
Estan en la sustància gris periventricular i comissura intertalàmica.
Participa en els mecanismes neurals de l'emoció, memòria i sistema nerviòs autònom.
Els nuclis que el formen són: paraventral, central i reuniens (Els estudiem com tots un i no hi ha que
saber−los).
Aferències − de l'hipotàlem
• nuclis troncencefàlics
• amígdala
• del còrtex de la circunvolució parahipocampal
Eferències − còrtex límbic.
• nucli acumbe septi o estriat ventral
• amígadala
• nuclis reticulars
Són la continuació de la formació reticular.
Estan separats del tàlem per la làmina medul.lar externa. És la continuació diencefàlica de la formació
reticular del troncencèfal. Està format, per un sol nucli.
Aferències − informació difusa de tot el còrtex cerebral.
• dels nuclis talàmics
Eferències − als nuclis talàmics, són projeccions que ni ixen del tàlem, són intratalàmiques. Són connexions
GABA−èrgiques.
• nuclis posteriors (complex nuclear posterior)
Estan en la part més caudal del tàlem, dorsal al geniculat medial i medial al pulvinar.
Rep informació somatosensorial.
Envia projeccions a zones corticals associatives inespecífiques.
Els nuclis són: suprageniculat, limitans i posterior (també els estudiem com tots un, i no hi ha que saber−los).
Aferències − SAL i lemnisque trigeminal
• lemnisque medial
• lemnisque lateral
• tractes visuals (?)
• còrtex somatosensorial primari (àrees 1, 2 i 3)
47
• nuclis vestibulars superior, inferior i medial
Eferències − còrtex associatiu parieto−occipito−temporal
• al còrtex vestibular (àrea 2v)
FUNCIONS DEL TÀLEM EN CONJUNT:
Participa :
• en el control del SNA
• com centre de relleu de la informació sensitiva (menys l'olfatòria)
• en l'activitat motora
• en el SARA (control vigilia−son)
• en els mecanismes neurals que intervenen en la conducta emocional, memòria i funcions cognitives.
CAMPS VISUALS:
Són tot allò que podem vorer dins de l'espai de l'ull. Es representen en un cercle dret i uno esquerre. Ixos
camps projecten a la retina la qual es divideix en retina temporal o externa, i retina nasal o interna. Els camps
visuals es divideixen igual.
Els camps visuals es projecte al revés, es a dir: el camp visual nasal projecta en la retina temporal; i el camp
visual temporal projecta en la retina nasal.
A més, tant els camps visuals com la retina, es divideixen en una part superior i una inferior. Per tant, en total,
podem dividir−los en quatre quadrants: quadrant superior temporal, superior nasal, inferior temporal i inferior
nasal. De forma que el quadrant superior temporal (per exemple) projecta en el quadrant inferior nasal.
També els camps visuals estan dividits d'altra forma: Tenim una zona central i menuda que es de màxima
visió i que correspon a la màcula. Al seu voltant, tenim la zona perimacular (o paramacular) que projecta en la
zona més superficial dels camps retinians. Per fora tenim la visió perifèrica. I cada una d'aquestes tres zones
es projecten en la zona corresponent de la retina.
De la capa ganglionar de la retina naixen els axons que projectaran al SNC. Els axons constitueixen el nervi
òptic.
En la part inferior de l'hipotàlem, els axons de les retines nasals es decusen i formen el quiasma òptic. Els
axons de les retines temporals no es decusen.
Esta decusació, després, les fibres decusades s'uneixen a les del mateix contat formant la cinteta òptica.
Aquesta du fibres nasals contralaterals i temporals ipsilaterals.
d'ací cau una lessió en l'examen. SEGUR!!!
SUBTÀLEM
S'origina a partir de les plaques alars del prosencèfal.
Es troba entre l'hipotàlem i el tàlem.
Funció de control motor.
48
LÍMITS
dalt − tàlem
davant − hipotàlem
darrere − mesencefàlic
fora − putamen
dins − càpsula interna
SISTEMATITZACIÓ DELS NUCLIS I DELS TRACTES:
• complex del pàlid
• globus pàlic
• pàlid ventral o sustància innominada
• nucli subtalàmic de Luys
• zona incerta
• camp tegmentari de Forel o camp H de Forel o àrea prerrúbrica
TRACTES:
• ansa lenticular
• fascicle lenticular o cap H2 de Forel
• fascicle talàmic o H1 de Forel
• fascicle subtalàmic
globus pàlid:
Forma part del nuclis o ganglis basals.
Es una estructura importantíssima per al control del moviment.
Globus pàlid + putamen = nucli lenticular
nucli lenticular + nucli caudat = cos estriat
La làmina medul.lar externa l'envolta i l'uneix al putamen i la làmina medul.lar interna el dividix en medial i
lateral.
Les neurones que projecta són GABA−èrgiques.
Aferències − del estriat: des del neoestriat (2 tipus de neurones: GABAèrgiques i de sustància P (SP) en el
segment intermig; i GABAèrgiques i d'encefalina en el segment extern) i des de l'acumbens.
• del nucli subtalàmic de Luys (neurones glutaminèrgiques).
Eferències − al nucli subtalàmic de Luys.
• al nucli pedúnculo−pontí pel feix central de la calota
• a l'habènula pel fascicle talàmic. Després va a la capsula interna i a l'estria medular del tàlem.
49
• al tàlem: a través de l'ansa lenticular i fascicle lenticular (junts formen el fascicle talàmic també
anomenat camp H1 de Forel).
substància innominada
No és una estructura diencefàlica encara que si forma part del subtàlem. Es tracta d'una estructra telencefàlica.
A més, forma part dels ganglis basals i del complex del pàlid.
nucli subtalàmic (de Luys)
Forma part dels ganglis basals.
Límits: dal − fascicle lenticular i zona incerta
fora − càpsula interna
darrere − sustància negra
profund − a l'espai perforat anterior
Tipus neuronals: Són neurones glataminèrgiques (+). Aquestes solen estar inhibides per l'acció de les
neurones GABA. Quan cesa aquesta acció, tenen una gran activitat.
Aferències − còrtex motor primari (àrea 4) exitació
• còrtex motor secundari (àrea 6)
• del complex pàlid (neurones GABA) inhibició
• de la formació reticular parabraquial: nuclí pedúndulo pontí.
• sustància negra
• a la sustàcia negra (a la part reticular)
zona incerta
És una franja de sustància gris formada per grups difusos.
Es troba darrere del nucli subtalàmic, entre els fascicles lenticular i talàmic. Lateralment es continua amb el
nucli talàmic reticular.
Són neurones GABA.
Aferències − còrtex motor primari (àrea 4)
• lemnisque medial
Eferències − al còrtex de forma difusa
• al colicle superior
• zona pretectal
camp tegmentari de Forel
50
Són grups neuronals diseminats entre les fibres palidofugues del fascicle lenticular.
Són neurones GABA
Aquesta estructra es equivalent a la formació reticular mesencefàlica.
Aferències − còrtex motor primari (àrea 4)
• òrgan subfornical
• hipotàlem lateral
• mèdul.la
• cerebel
Eferències − al còrtex de forma difusa
La funció d'aquest camp tegmentari no està clara, però, degut a les seues connexions subfornicals, pareix ser
que participa en la regulació hídrica i la conducta en la ingesta de líquids.
EPITÀLEM
Deriva de la placa del sostre. Es localitza en la porció dorsocaudal del diencèfal.
Sistematització: epífisi o glàndula pineal, habènules, estries medul.lars del tàlem i sostre epitelial del 3r
ventricle.
EPÍFISI
És una glàndula neurosecretora, única, imparella i central. Ocupa la zona dorsocaudal del diencèfal.
Està formada per cèl.lules especialitzades nomenades melanocits i que segreguen l'hormona melatonina.
Aferències − de la retina: estímuls lumínics. Però no arriben directament sino a través d'altres estructures. Per
aixó aquesta estructura segueix un ritme, control circadià, sent més activa durant l'oscuritat. (vorer esquema)
Eferències − alliberació de melatonina a la sang i al líquid cefalo−raquidi
Funció: És la secreció de melatonina seguint un cicle circadià. La seua síntesi es dóna a partir de la serotonina
i passa a melatonina per la N−acetil−transferasa, la qual augmenta per la nit. Aquesta hormona té una acció
antigonadotropa (inhibeix la secreció de les hormones sexuals).
HABÈNULA
És una dilatació a ambdos costats de l'epífisi. Es troben en el sostre del 3r ventricle. Cada habènula té dos
nuclis − nucli habenular medial
− nucli habenular lateral
Aferències − àrea septal (sistema límbic) a través de l'estria medul.lar del tàlem. Aquesta connexió fa que
aquestes estructures formen part del sistema límbic.
• globus pàlid a través del fascicle talàmic.
51
Eferències − als nuclis interpedunculars mesencefàlics a través del fascicle habenulopeduncular (o
habenulointerpedun−cular). Aquesta és l'aferència més important per què amb aquesta connexió s'envia
informació a la formació reticular.
• hipotàlem (?)
• interhabenulars que determinen l'existència de la comisura interhabenular.
• intrahabenulars entre un nucli i l'altre dins d'una mateixa habènula.
Funció: pertany al sistema límbic (intervé en els mecanismes de conducta, emocions...) encara que no se sap
quin és exactament el paper que té.
3r VENTRICLE I ÒRGANS CIRCUNVENTRICULARS
3r VENTRICLE
És una dilatació única i central del conducte ependimari. Es situa entre els dos tàlems i els dos hipotàlems. És
molt aplanat i en el 70 % dels casos, les parets laterals es troben unides per la comisura intertalàmica.
Comunica amb el 4t ventricle per l'aqüeducte de Silvio i amb els ventricles laterals pels forats de Monro o
interventriculars.
Límits − pared posterior: aqüeducte mesencefàlic i pedúncles cerebrals.
• cara rostral: comisura blanca anterior, làmina terminal i eminència mitja.
• cara inferior o ventral: eminència mitja, túber, cossos mamilars.
• cara superior (sostre del 3r ventricle): estries medul.lars del tàlem, plexes coroideus, fòrnix,
habènules, epífisis i la comisura blanca posterior.
• cara lateral: cares internes dels tàlems i dels hipotàlems.
Morfologia interna:
Trobem les evaginacios o recesos següents:
• Recés mamilar (a l'altura dels tubèrcles mamilars)
• Recés del túber cinereum (a l'altura del túber)
• Recés infundibular (a l'altura de l'infundíbul)
• Recés òptic (a l'altura del quiasma òptic)
• Recés suprapineal (per damunt de la pineal)
• Recés pineal (a l'altura de la glàndula pineal)
ORGANS CIRCUNVENTRICULARS
Són unes estructures úniques, imparelles i medials excepte l'àrea postrema. Es localitzen a les pareds del 3r
ventricle menys l'àrea postrema que la trobem al 4t ventricle.
Aquests òrgans no tenen barrera hematoencefàlica i estan formats per unes cèl.lules especialitzades
anomenades tanicits. Aquests tenen un pol en la cavitat ventricular i el pol contrari que connecta amb una
neurona o vas.
La seua funció és de regulació neuroendocrina i regulació del transport del líquid cefalorraquidi.
Aquests òrgans i les seues funcions són:
52
• eminència mitja − està en situació anteroinferior. Allibera els factors d'alleberació hipotalàmics.
• òrgan vasculòs de la làmina terminal − es troba en la part més anterior del diencèfal. És emisor
neurohemàtic de pèptids hipotalàmics.
• òrgan subfornical − està baix del fòrnix. És un quimiorreceptor de l'angiotensina II, per tant intervé en
la reglació hídrica.
• òrgan subcomisural − està baix la glàndula pineal i la seua funció no és coneguda.
• glàndula pineal − està en la part dorsocaudal, allibera melatonina.
• àrea postrema − es troba en el 4t ventricle i és l'únic òrgan circunventricular que és parell. És un
quimiorreceptor emètic (zona quimiorreceptora del vòmit).
TELENCÈFAL
INTRODUCCIÓ
Part de l'encèfal formada pels dos hemisferis. Què són grans i bilaterals al diencèfal. Cada un té un ventricle
lateral que és una dilatació del conducte ependimari que comunica amb el 3r ventricla pel forat de Monro.
ORIGE EMBRIOLÒGIC
Deriva de la part cefàlic del prosencèfal. I els ventricles, del conducte ependimari. Les estructures deriven de
les plaques del sostre (els plexes coroideus) i de les plaques alars (les vesícules telencefàliques que donen lloc
als distints lòbuls cerebrals: frontal, temporal, parietal i occipital).
Com aquestes vesícules creixen més que els ossos, aquestes s'enrrotllen i formen els hemisreris. Creixen tant,
que apleguen a tapar tot el diencèfal. Però, continuen creixen i aquestes vesícules, no sols s'enrrotllen, sino
que es produeixen plecs.
El primer plegament és longitudinal constituint la cisura o solc central longitudinal (o de Rolando).
El segon és un plegament transvers i que forma la cisura o solc transversal o de Silvio.
Aquestes dos cisures, determinen l'aparició dels distints lòbuls. Entre les cisures, apareixen les
circumvolucions o girs.
De la cisura de Rolando cap a vant, tenim el lòbul frontal. De la de Silvio cap a baix tenim el lòbul temporal.
Posteriorment al lòbul temporal tenim el lòbul occipital. I darrere de la cisura de Rolando tenim el lòbul
parietal.
En aquests lòbuls tenim tota l'escorça.
CITOARQUITECTÒNICA
• Escorça, còrtex o pàlio:
És la part més superficial. Es divideix en:
• arquipali o arquicòrtex: és un alocòrtex. Trobem el septum pellucidum i l'hipocamp.
• paleopali o paleocòrtex: És méso o juxtacèrtex. Trobem el bulb olfatori, el còrtex piriforme,
periamigdalí i entorrinal (aluna cosa del còrtex entorrinal caurà en l'examen)
• neopali o neocòrtex: És un isocòrtex. Trobem les àrees corticals de Brodmann.
Formació embriològica de l'arqui, paleo i neocòrtex:
53
• Hi ha una primera emigració de cèl.lules procedents de la capa del manto constituint l'arquicòrtex.
Estructuralment és un alocòrtex per què té tres capes neuronals.
• després, de les zones lateroventrals, és produeix una 2a emigració cap a les parts inferiors dels
hemisferis constituint el paleoplai, que és una zona de transició entre l'arqui i el neopali de 3 a 5 capes
neuronals, aquesta estructura s'anomena meso o juxtacòrtex.
• finalment, tenim una 3a emigració que va a localitzar−se en tota la superfície dels hemisferis (menys
on trobem el arqui i el paleopali) formant el neopali o neocòrtex. La seua estructura s'anomena
isocòrtex i està formada per 6 capes neuronals.
• Nuclis subcorticals
• neoestriat
• nucli caudat
• nucli putamen
• complex amigdalí
Aquestes estructures subcorticals, es formen a partir del mateix lloc que el paleopali però, aquestes no
emigren o molt poc i formen aquests nuclis.
• Feixos o fibres interhemisfèriques = comisures.
• comisura blanca anterior: interconnecta els bulbs olfatoris.
• comisura hipocàmpica o trígono: interconnecta els dos hipocamps.
• quiasma òptic: és la decusació de les fibres retinianes nasals.
• cos callòs: interconnecta les escorçes dels dos hemisfèris.
En la part lateral al putamen tenim l'antemuro, funció del qual no es cumpleix.
Així es formen uns corredors per on passen totes les fibres que van i venen a l'escorça. Aquests corredors
formen les càpsules:
• càpsula interna: per dins té el caudat i el tàlem i per fora el globus pàlid. Per ací baixa la via piramidal
i puja la sensibilitat des del tàlem.
• càpsula externa: per dins està el putamen i per fora l'antemuro.
• càpsula extrema: és la més externa: està entre l'antemuro i l'escorça. És molt fineta.
CONFIGURACIÓ EXTERNA
Dos vesícules que donen lloc als dos hemisferis, separats per la fenedura interhemisfèrica que està ocupada
per la falç cerebral que és un compartiment de la duramare.
Els hemisferis estan units per el cos callòs.
Té 3 cares: externa (lateral o superfície externa), interna (o medial) i inferior (o basal). També té distints solcs
o cisures entre els quals trobem les circumvolucions o girs.
• cara externa:
• cisura de Rolando
• cisura de Silvio
54
• branca posterior
• branca ascendent
• branca anterior
• cisura perpendicular externa o parietooccipital externa (queda dalt)
• cisura preoccipital (queda baix)
Aquestes dos últimes cisures delimiten el lòbul occipital.
• cara interna
• solc frontal intern, calloso−marginal o cingular.
• solc subparietal: és la continuació per darrere del solc calloso−marginal.
• solc perpendicular intern o parietooccipital intern: que és la continuació del solc perpendicular extern.
• solc del cos callòs.
• cara inferior: no trobem cisures que importants que determinen lòbuls.
LÒBULS:
FRONTAL
Cares: externa, interna i inferior.
La part més anterior és el pol frontal.
Llímits: cara externa − darrere: cisura de Rolando.
• baix: cisura de Silvio
cara interna − cisura cingular o callosomarginal
Els opèrculs es formen degut al plegament de la cisura de Silvio. Baix, trobem el lòbul de la ínsula.
PARIETAL
Cares: superolateral i interna (o medial).
Llímits: cara externa − davant: cisura de Rolando.
• baix: cisura de Silvio
• darrere: solc parietooccipital
cara interna − cisura subparietal
TEMPORAL
L'extrem anterior s'anomena pol temporal.
Cares: externa, interna i inferior.
Llímits: extern − dalt: cisura de Silvio
55
♦ darrere cisura preoccipital
Uncus + part anterior de la circumvolució parahipocampal = lòbul piriforme
OCCIPITAL
L'extrem posterior és el pol occipital.
Cares: externa, interna i inferior.
Llímits: cara externa − dalt: cisura parietooccipital
• baix: cisura preoccipital
cara interna − continuitat amb les circumvolucions occipitotempo−rals
ÍNSULA
La trobem en el fons de la cisura de Silvio.
Solcs: central i 2 ó 3 solcs insulars.
Circumvolucins: 2 ó 3 curtes i 1 ó 2 llargues.
El límen és el vértex de l'ínsula. Aquest es continua en l'espai perforat anterior.
Per a vorer aquest lòbul tenim que separar els dos opèrculs.
ALTRES
Circumvolucions:
• cingular o límbica:
• subcallosa: la trobem per baix del pico o bec callòs.
• paraterminal: per davant de la làmina terminal.
• angular els trobem en la unió dels lòbuls occipital,
• supramarginal temporal i parietal
Lòbul piriforme: format per l'uncus o ganxo i la part més anterior de la circumvolució parahipocampal.
Aquest lòbul conté l'escorça piriforme, periamigdalina i entorrinal.
L'espai perforat anterior queda lateral al quiasma òptic i per darrere de les estries olfatories (mirant el servei
per la cara inferior).
(vorer i estudiar tots els solcs i les circumvolucions en la fotocòpia)
NUCLIS BASALS
Són estructures subcorticals.
El seus origens i localitzacions són: telencefàliques, diencefàliques i troncencefàliques.
56
Estableixen relacions amb el còrtex i el tàlem motor.
Intervenen en la regulació i control dels moviments voluntaris.
La seua afectació mai produeix paràlisi si no tremolors o moviments involuntaris, ja que el moviment s'inicia i
el realitza la via piramidal.
NUCLIS
• complex estriat
• neoestriat
• caudat els neurotransmisors ja estan explicats
• putamen
• ventral estriat
• acumbens septi
• tubercle olfatori
• complex del pàlid (part estriada)
• globus pàlid
• sustància innominada GABAèrgiques (−)
• nucli subtalàmic de Luys
• nucli pedunculopontí − glutamat (+)
• sustància negra
• pars compacta − dopamina
• pars reticular − GABA (−)
Falten per explicar (i s'expliquen a continuació) el neoestriat, estriat ventral, la sustància innominada.
NEOESTRIAT
Cos estriat = complex estriat + globus pàlid
• nucli putamen: per dins té el globo pàlid i junts formen el nucli lenticular. El separa de la làmina
medul.lar externa. Per fora té el claustre que el separa de la càpsula externa.
• nucli caudat: És allargat i té forma de C, seguint la mateixa forma del ventricle lateral. Es dividix en
cap, cos i cua. Es relaciona en la cara inferolateral del ventricle lateral. La cola penetra en el lòbul
temporal. La part més apical, es relaciona amb l'amigdala.
Aferències − putamen: còrtex motor, premotor, suplementari i soma−sensorial. Són glutaminèrgiques.
• caudat: còrtex associatiu prefrontal
• caudat: còrtex parietal posterior.
• sustància negra i àrea tegmental ventral. Són dopaminèrgiques: Receptors:
• D1 − GABA−SP (+)
57
• D2 − GABA−ENK (−)
• caudat: amígdala
• tàlem: nuclis centremitjans i parafascicular (glutamat (+)
• nucli pedunculopontí
• nuclis del rafe (serotonina (−))
Eferències − globus pàlid
• sustància negra (pars reticular): ambdues connexions són GABAèrgiques.
El globus pàlid rep informació de l'escorça a través del neoestriat i la connexió del globus a l'escorça és a
través del tàlem.
ESTRIAT VENTRAL
• nucli acumbens: forma part dels nuclis septals i per tant també forma part del sistema límbic. El
trobem en la part més rostral del prosesncèfal basal, per baix del neoestriat i junt al nucli de la cinteta
diagonal.
Aferències − còrtex temporal medial i lateral.
• amígdala a través de l'amigdalofuga.
• de l'hipocamp a través del fòrnix.
• àrea tegmental ventral pel fascicle prosencefàlic medial.
• nucli de l'estria terminal: estria terminal
Eferències − hipotàlem
• nuclis del troncencèfal
• sustància negra
• pàlid ventral
• globus pàlid − aquesta és la ruta d'eixida del sistema límbic al sistema motor.
Funcions: Com a nucli basal − actua en el control motor.
Com a part del sistema límbic − és la interfície (interfaz) a través del qual les emocions es tradueixen en
accions motores.
COMPLEX DEL PÀLID
• globus pàlid (ja explicat)
• sustància innominada o pàlid ventral: és telencefàlica. És un nucli basal i també forma part del
sistema límbic. Es troba davant de la comisura vlanca anterior, baix del nucli lenticular i profunda en
l'espai perforat anterior.
Tipus neuronals − magnocel.lulars: són colinèrgiques que constitu−eixen el nucli basal de Meynert que també
pertany al sistema límbic.
♦ parvocel.lulars: Són GABAèrgiques i són les responsables en els circuits motors dels ganglis
basals.
58
♦ nucli basal de Meynert: forma part del sistema límbic i participa en els circuits
límbico−motors. Les seues neurones colinèrgiques degeneren en l'Alzheimer i en demències
senils.
Aferències − amigdala
• còrtex insular
• còrtex temporal
• còrtex piriforme i entorrinal.
Totes aquestes aferències són al nucli de Meynert i totes provenen de estructures límbiques.
• nucli acumbens (a la resta de la sustància innominada)
Eferències − del Meynert: amígdala i còrtex límbic
• de la resta: tàlem (als nuclis dorsomedial i ventral anterior).
MECANISMES FUNCIONALS DELS GANGLIS BASALS
El neoestriat rep: − còrtex: glutamat (+)
• sustància negra: dopamina:
• neurones GABA−SP (+)
• neurones GABA−ENK (−)
Vies:
• directa: neurones GABA−SP (+). Aquesta via té efectes exitatoris sobre el tàlem i aquest a la seua
vegada té un efecte exitatori sobre el còrtex.
• indirecta: neurones GABA−ENK (−).Aquesta via té efectes inhibidors sobre el tàlem i aquest a la
seua vegada té un efecte inhibidor sobre el còrtex.
Deu existir l'equilibri entre aquestes dos vies, i si no = enfermetat.
(vorer els esquemes d'aquestes vies)
Quan tenim dos inhibicions consecutives es produeix una desinhibició la qual cosa produeix una exitació.
CIRCUITS PARALELS
• esqueletomotor: per al control dels moviments
• oculomotor: control i orientació de la mirada
• prefrontal dorsolateral: intervé en procesos cognitius circuit
• preforntal orbitofrontal: intervé en els procesos cognitius associatiu
• límbic: intervé en els mecanismes emocionals i vegetatius.
A aquests circuits se li apliquen tant la via directa com la indirecta. (mirar fotocopia)
TRANSTORNS DELS GANGLIS BASALS
59
• hipocinètics: moviment reduït. Es deu a lesions del neoestriat o dèficit de dopamina en la sustància
negra. D'aquesta forma tenim una disminució de la via directa i augment de la indirecta. Per tant un
predomini d'aquesta última.
• hipercinètics: moviment exesiu. Es deu a lesions del nucli subtalàmic o dèficit d'encefalina al
neoestriat. En aquest cas tenim una disminució de la via indirecta i augment de la directa. Per tant un
predomini d'aquesta última.
(mirar els esquemes de les fotocopies)
SISTEMA LÍMIBIC
És un sistema funcional format per estructures corticals i subcorticals interconnectades entre si que formen
complexos circuits que participen en conductes complexes interrelacionades que tenen que vorer en la
memòria, l'aprenentatge i la conducta emocional.
Està format per:
• lòbul límbic:
• circumvolució cingular
• circumvolució parahipocampal
• uncus
• circumvolució subcallosa
• circumvolució paraterminal
• hipocamp
• estructures subcorticals:
• complex amigdalí
• nuclis septals
• nuclis acumbens septi
• sustància innominada
• tàlem límbic
• nucli dorsomedial
• nucli anterior
• nucli dorsolateral
• hipotàlem
• nuclis mamilars
• hipotàlem anterior
• hipotàlem posterior
• hipotàlem laterial
• altres:
• habènules
• arees tegmentaries ventrals
• sustància gris periaqüeductal
• còrtex prefrontal
60
• sistema olfatori
• lòbul piriforme
• connexions olfatòries
CITOARQUITECTURA DE L'ESCORÇA LÍMBICA
• Arquicòrtex: hipocamp i circumvolució dentada.
• Paleocòrtex: circumvolució parahipocampal (còrtex entorrinal) i uncus (còrtex piriforme i
periamigdalí)
HIPOCAMP o FORMACIÓ HIPOCÀMPICA
EMBRIOLOGIA
S'origina en la part dorsal dels hemisferis. Emigra en posició medial i ventral del lòbul temporal. Però aquesta
emigració deixa una sèrie de vestigis que són:
• estries longitudinals medial i lateral: estan formades per sustància blanca, són fibres de connexión.
• indisum griseum: té sustància gris i sustància blanca, per tant trobem fibres de connexió i neuronals.
L'arquicòrtex que formarà l'hipocamp, es invadit per fibres que passen d'un hemisferi a l'altre forman així el
cos callòs. Determinant−se així dos parts: en la part de baix és forma un tabic únic i central: sèptum
pelúcidum. En la part de dalt, l'arquicòrtex va desplaçant−se cap a darrere degut al creixement del cos callòs.
De forma que l'arquicòrtex aquest, en un principi el tenim en posició ventral i acabarà en la part interna prop
del pol temporal.
Recorregut:
Formant−se així l'hipocamp. I per damunt del cos callòs quedaran els vestigis abans esmentats.
L'hipocamp el trobem en la part interna del temporal i per dins de l'uncus.
Parts:
• subícul: zona de transició entre el còrtex entorrinal i l'hipocamp propiament dit. A la seua vegada,
aquest es dividix en:
• prosubícul
• subícul
• presubícul
• hipocamp o banya d'Amon.
• circumvolució dentada
Tot és alocòrtex:
• en el subícul:
• capa mol.lecular: aferències
• capa piramidal: eferències que s'uneixen i formen l'alveo. Quan aquest ix de l'hipocamp es diu fimbria
i després fòrnix. Totes les eferències de l'hipocamp ixen pel fórnix.
61
• capa multiforme
• en la banya d'Amon i la circumvolució dentada:
• capa mol.lecular: aferències
• capa granular: eferències
• capa multiforme: connexións entre elles.
L'hipocamp es relaciona molt estretament amb la banya temporal del ventricle lateral.
FORNIX
Conjunt de fibres eferents que ixen del subícul i de l'hipocamp i que formen 1er la fímbria i després el fornix.
Parts: pilars posteriors
comisura hipocampal o trígono − son unes fibres eferents que interconnecten les hipocamps drets i esquerre.
cos − es forma quan els dos pilars posteriors es fusionen. Però inmediatament es separa i formen:
pilars anteriors
A partir dels pilars anteriors podem diferenciar fibres precomisurals que van a l'àrea septal i postcomisurals
que van a l'hipotàlem.
Aferències − a través del còrtex entorrinal rep de:
• circumvolució cingular
• còrtex orbitofrontal
• còrtex associatiu temporal
• amígdala
• bulb olfatori
• àrea septal pel fòrnix
• hipotàlem pel fòrnix
Aquestes dos aferències van a través del fòrnix encara que no formen part d'aquest.
• hipocamp contralateral pel trígono
Eferències − al còrtex entorrinal
• amígdala
• àrea septal a través de les estries longitudinals medial i lateral, del indusium gris i del fòrnix.
• hipocamp contralateral
• tuberclas mamilars pel fòrnix.
• cortex cingular anterior (àrees 24 i 25) a través del fòrnix
• nuclis talàmics límbics a través del fòrnix.
FUNCIONS
Participa en la memòria anterògrada (o inmediata). Si hi ha lesió s'olviden les coses que s'acaben de fer.
62
També participa en l'aprenentatge.
També participa en els circuits emocionals: el més important es el circuit de Papez:
CIRCUIT DE PAPEZ
hipocamp
fòrnix
cos mamilar
feix mamilotalàmic
tàlam límbic
còrtex cingular
cíngulo
escorça entorrinal
COMPLEX AMIGDALÍ
Massa de sustància gris en contacte amb la cua del caudat.
Està rostromedial al lòbul temporal. I rostrodorsal a l'extrem inferior del ventricle lateral. Està coberta per
l'escorça periamigdalina.
SISTEMATITZACIÓ:
• grup corticomedial − implicat en les respostes conductals a estímuls olfatoris, sobre tot sexuals.
• grup basolateral − implicat en els circuits emocionals.
FIBRES DE CONNEXIÓ
• estria terminal (via indirecta). Té forma de C. Té uns pilars posteriors i uns anteriors. Els pilars
anteriors es dividix en:
• fibres postcomisurals: que van a l'hipotàlem
• fibres precomisurals: a l'àrea septal
• fibres comisurals: a l'amígdala contralateral per al comisura blanca anterior.
• via amigdalofuga (vía directa). És més curta.
CONNEXIONS
Aferències − de l'hipotàlem (a través de l'estria terminal):
• anterior: regula el parasimpàtic
• lateral: regula el simpàtic
• posterior: regula el simpàtic
63
• formació reticular troncencefàlica (de quasi totes les seues estructures i el nucli dorsal del Vague). A
través del fascicle prosencefàlic (o telencefàlic) medial.
• àrea septal per l'estria terminal
• tàlem: del nucli paraventricular i dorsomedial
• còrtex límbic: insular i orbitofrontal.
• hipocamp (al subícul)
• via directa
• via indeirecta (còrtex entorrinal)
• circumvolució cingular
• bulb orfatori
• via directa: nuclis corticomedul.lars amigdalins
• via indeirecta: còrtex piriforme => còrtex entorrinal => nuclis basolaterals amigdalars
Eferències − projeccions límbiques a través de l'estria:
• fibres precomisurals
• àrea septal
• àrea preòptica per al control parasimpàtic
• fibres postcomisurals
• a l'hipotàlem per al control parasimpàtic
• fibres comisurals
• a l'amígdala contralateral
• projeccions límbiques a través de la via amigdalofuga ventral:
• àrea septal − a la cinteta diagonal de Broca
• a l'hipotàlem lateral i posterior − control simpàtic
• nucli olfatori anterior
• hipocamp
• tàlem: nuclis de la línia mitja i el nucli dorsomedial
• sustància innominada
• còrtex prefrontal, cingular, temporal, occipital i insular.
• nucli solitari
• nucli dorsal del X
• sustància negra
• formació reticular troncencefàlica (recíproques a les aferències)
• projeccions no límbiques a través de l'estria terminal: a sistemes extrapiramidals:
• nucli acumbens
• nucli caudat
• nucli putamen
FUNCIONS
64
• Regula els sistemes emocionals a través del circuit de McLean.
• Respostes emocionals a estímuls olfatoris
• Respostes del sistema vegetatiu a mecanismes emocionals.
• Regulació de l'ingesta
• centre de la fam
• centre de la sacietat
• Regulació resposta endocrina
• inhibició ACTH
• Intervé secunàriament en el sistema motor extrapiramidal (aquesta és la única funció no límbica).
CIRCUIT DE McLEAN
(vorer l'esquema)
Inclueix el circuit de Papez i l'hipotàlem. On l'amigdala seria la reguladora de les respostes vegetatives front
als mecanismes neurals de les emocions.
ÀREA SEPTAL
Es localitza en la part més rostral i medial del telencèfal. Està constituida per còrtex (alocòrtex) i nuclis.
SISTEMATITZACIÓ
• alocòrtex septal
• septum pellucidum
• indusium griseum
• àrea septal (o septum verum)
• zona cortical
• circumvolució paraterminal
• circumvolució subcallosa
• cinteta diagonal de Broca
• zona subcortical
• nuclis septals
• nuclis acumbens septi
SEPTUM PELLUCIDUM
És un tabic únic, central i imparell. És d'alocòrtex. I està el per baix del cos callòs i damunt el fórnix.
S'exté des de la circumvolució paraterminal fins al trígon del fórnix.
També forma la paret interna del s ventricles laterals.
65
INDUSIUM GRISEUM
Hi ha un en cada hemisferi. És una capa fina de sustància gris d'orige vestigial. Es situa entre el cos callòs i la
circumvolució cingular.
S'exté des de la circumvolució parateminal fins la circumvolució fasciolar.
Conté les fibres de connexió entre l'hipocamp i l'àrea septal − estria medial i lateral.
NUCLIS SEPTALS
Existeixen diferents nuclis agrupats en grups. Entre els distints nuclis cal destacar: el nucli de la cinteta
diagonal de Broca i el nucli de l'estria terminal.
Aferències − de l'hipocamp perl fornix i per les estries longitudinals de l'indusium griseum
• amígdala: per l'estria terminal i per la via amigdalofuga ventral.
• bulb olfatori per l'estria olfatoria medial
• àrea tecmental ventral pel fascicle prosencefàlic medial
• formació reticular troncencefàlica per fascicle prosencefàlic medial.
Tota aquesta zona que rep informació del troncencèfal, ho rep pel fascicle prosencefàlic medial.
Eferències − habènula: per l'estria medul.lar talàmica i d'ahí a la formació reticular.
• hipotàlem pel fascicle prosencefàlic medial
• amígdala a través de:
• estria terminal
• via amigdalofuga ventral
• àrea tegmental ventral
• foramció reticular. I a través dels tractes reticuloespinals va a:
• nuclis motors del troncencèfal
• banyes anteriors medul.lars
Funcions dels nuclis septals:
Participa en respostes emocionals a l'olfació (sobre tot en els animals).
Respostes vegetatives parasimpàtiques a les emocions.
Reposta esqueletomotora a emocins. Són respostes instintives motores sobre conductes sexuals.
Participa en mecanismes neurals de la conducta.
NUCLI ACUMBENS
• com a nucli basal − funció de control motor
• com a part del sistema límbic − interfaç limbicomotor a trabés del qual les emocions són traduides en
66
accions motores.
• també intervé en les conductes adictives per què té receptors per a opiacis.
CINTETA DIAGONAL DE BROCA
Aquesta cinteta es troba per davant de la cinteta òptica i per darrere de l'espai perforat anterior.
Porció d'alocòrtex que s'exté des de la part més ventral de la circumvolució paraterminal fins al pol anterior
del lòbul temporal.
Aferències − amígdala: per la via amigdalofuga ventral
Eferències − nuclis troncencefàlics motors: pel feix telencefàlic ven−tral que va junt a la via piramidal
• banyes anteriors medul.lars pel mateix feix.
Funcions: activitat motora instintiva i via motora esquelètica del sistema límbic.
SISTEMA OLFATORI
En animals és un sistema fundamental per a la conservació de l'espècia de l'individu i l'espècie.
En els humans adquireix menys importància encara que l'home es capaç de distingir molts olors.
Participa també en els plaers o rebuig associats al menjar i als diversos aromes que componen el nostre mon.
Es compon de:
• via sensorial − percepció i discriminació d'olor
• via límbica.
LOCALITZACIÓ
• Bulb olfatori: estructura prosencefàlica ovalada. Al solc olfatori sobre la làmina cribosa
• còrtex: al lòbul, és paleocórtex. Està en la zona més rostral de la cara interna del lòbul temporal.
SISTEMATITZACIÓ
• receptors olfatoris: constitueixen els nervis olfatoris (I parell craneal).
• bulb olfatori:
• capa glomerular
• capa plexiforme externa
• capa cèl.lules piramidals
• capa dels grans
• nucli olfatori anterior
• cinteta olfatòria que dóna:
• colaterals
67
• estria olfatòria medial
• va als nuclis olfatoris anteriors ipsi i contralaterals (aquestes últimes creuen per la comisura blanca
anterior)
• a l'àrea septal ipsilateral
• terminals
• estria olfatòria lateral (al còrtex olfatori)
• estria olfatòria intermitja (al tubèrcle olfatori que no se sap la seua funció)
• còrtex olfatori: al lòbul piriforme
• córtex olfatori primari: format pel córtex piriforme i el periamigdalí
• córtex olfatori secundari: format pel córtex entorrinal (és la resta del córtex piriforme)
• nuclis amigdalins corticomedul.lars
Del bulb olfatori naixen unes fibres que formen la cinteta olfatòria.
CÒRTEX OLFATORI SECUNDARI (o córtex entorrinal o àrea 28)
Aferències − còrtex olfatori primari
• córtex orbitofrontal i temporal associativa
• hipocamp
• amígdala
Eferències − hipocamp
• córtex insular i frontal
• córtex orbitofrontal
(són recíproques)
CIRCUITS OLFATORIS
• via sensitiva olfatòria (vore en fotocòpies)
• vies olfatòries límbiques: són circuits neuronals implicats en: les repostes emocionals a l'olfació, en
les respostes vegetatives a l'olfació i respostes motores instintives a l'olfació.
• respostes emocionals a estímuls olfatoris: s'inclueixen el circuit de McLean i per tant el de Papez
també.
• respostes neurovegetatives a estímuls olfatoris: l'amígdala és la que domina a l'hipotàlem i aquest és el
que desencadena les respostes vegetatives.
• respostes instintives motors a estímuls olfatoris (als animals sobre tot).
(vorer els esquemes dels circuits)
Funcions de les estructures que formen part del sistema límbic
(vorer el quadre)
68
CÒRTEX CEREBRAL
És l'estructura que forma el neocórtex.
Ocupa la superfície dels lòbuls cerebrals, és l'estructura nerviosa que més superfície ocupa.
És l'estructura on s'integra i s'organitza tota l'informació que aplega i la resposta que ix.
ORGANITZACIÓ FUNCIONAL
S'organitza en zones a mode de mapa: àrees de Brodmann, on es localitzen les distintes zones corticals
funcionals. Hi ha de la 1 a la 46. Que s'organtizen en:
• córtex motor
• córtex sensitiu:
• somestèsic (o somatosensorial)
• gustatiu
• auditiu
• vestibular
• visual
(L'olfatiu es paleocórtex com ja s'ha estudiat)
• cótex associatiu
• frontal
• occipito−parieto−temporal
• límbic
CÓRTEX MOTOR
CLASSIFICACIÓ
• córtex motor primari (MI): situat en l'àrea 4
• córtex motor secundari (MII): en l'àrea 6:
• àrea motora suplementària
• àrea premotora
• àrea motora del cíngul o límbica
• altres:
• àrea 8: per als moviment oculars
• àrea motora de Broca: en les àrees 44 i 46
ÀREA 4
Es situa en la circumvolució precentral i la part anterior del lobulet paracentral.
Presenta una representació somatotòpica: homúncul motor de Penfield. En aquest, hi ha una desproporció de
la representació somatotòpica que es deu a la funció més fina i discriminativa d'algunes de les parts de
69
l'organisme. Hi ha més representació dels llocs que realitzen moviments més fins com en l'exemple dela mà.
(estudiar homúncul)
Aferències − escorça somatosensoria primària i secundària.
• tàlem motor: nucli ventrolateral (des del cerebel) i nucli ventral anterior (des dels ganglis basals)
• córtex motor secundari
• córtex motor primari contralateral
Eferències − és l'orige fonamental de la via piramidal que aplega per tant fins a les motoneurones alfa de la
banya anterior, generalment a través d'interneurones.
• córtex motor primari contralateral
• nuclis motors primaris troncencefàlics
• nuclis pontins i d'ací al cerebel
• neoestriat
• córtex somatosensorial primari i secundari (projeccions recíproques)
• tàlem motor (són recíproques)
• córtex motor secundari
Funcions: orige de la via piramidal: fibres corticonuclears bulbars i medul.lars.
orige de les fibres corticopontines que van al cerebel
orige de les fibres corticoestriades que van a l'estriat
Aquestes dues funcions, són per al control dels moviments
ÀREA 6
Es localitza per davant del MI i del lobulet paracentral.
També presenta una representació somatotòpica, però no tan exacte.
S'organitza en:
• àrea motora suplementària: es troba per davant de l'àrea 4. Ocupa la part superior i cara interna de la
circumvolució frontal superior.
Aferències − MI
• tàlem motor: nucli ventral anterior que rep dels nuclis basals
• córtex associatiu prefrontal
Eferències − al neoestriat
• MI
Funció: participa en els mecanismes que regulen el to muscular i la postura. També intervé en la planificació i
coordinació dels moviments (exemple: coordinació bimanual)
70
• àrea premotora: per baix de l'anterior i davant del MI.
Aferències − MI
• tàlem motor: nucli ventrolateral que és el que rep l'informació del cerebel
Eferències − MI
• formació reticular del troncencèfal
Funció: planifica i coordina els moviments articulars. També pariticipa en els moviments articulars.
• àrea motora límbica: no és una estructura límbica, a pesar del seu nom. Es situa al fons de la cisura
callosomarginal i el llabi inferior dels MI i MII. Queda enmarcada per una sicoteta part d'àrea 4, 6, 23
i 24. No són conegudes les seues projeccions i per tant, tampoc es coneix la seua funció.
Experimentalment s'ha descobert que la seua funció té a vorer amb el moviment. No estè ennumerada
per Brodmann.
ALTRES CÓRTEX MOTORS
• àrea 8: està al lòbul frontal davant de l'àrea premotora. És el centre per al moviment voluntari dels
ulls. És independent als estímuls visuals (això ho fa una altra àrea).
Aferències − tàlem: nuclis ventral anterior i dorsomedial (cirduit associatiu dels nuclis basals)
• córtex prefrontal
• córtex associatiu parieto−occipital
Eferències − formació reticular troncencefàlica − colícle supe−rior − nuclis intersticial − nuclis oculomotors
troncencefàlics.
• nuclis basals
• àrea 44 i 45: és el centre motor de la parla de Broca. Està en la cara lateral del lòbul frontal, davant del
córtex premotor a nivell de la regió cortical que controla els músculs fonadors.
Funció: organització dels actes motors que controlaran els musculs fonators i l'articulació de la paraula (és
com un córtex motor secundari sols per a la parla).
Té una dominància esquerra: es troba a nivell de l'hemisferi esquerre.
Aferències − àrea de Wernike (àrea 22)
Eferències − MI (zona dels músculs fonadors, facials, hipoglós...) a través dels tractes corticonuclears que van
als nuclis motors del troncencèfal.
PREDOMINI CEREBRAL
Hemisferi dominant − Algunes funcions superiors es localitzen sols en un hemisferi, per tant és el que inicia i
controla eixa funció.
Pot comparar−se la utilització d'una mà sobre l'altra (dretà: domini de l'hemisferi esquerre, i els esquerrans:
71
domini de l'hemisferi dret).
ESCORÇA SENSITIVA
Existeixen diverses zones:
• sensibilitat somatosensorial o somestèsic: sensibilitat tàctil
• sensibilitat somatosensorial o somestèsic: sensibilitat nociceptiva i tèrmica
• sensibilitat gustativa
• sensibilitat auditiva
• sensibilitat visual
• sensibilitat olfatòria (ja estudiada)
SENSIBILITAT SOMATOSENSORIA (TACTIL)
• àrea somatosensorial primària (SI)
Es situa en la circumvolució postcentral i en la part posterior del lobulet paracentral (darrere del MI)
• àrea 1: es situa en la part central
• àrea 2: darrere de la 1. Forma la pared del solc postcentral.
• àrea 3a: està en la part profuda de la cisura de Rolando.
• àrea 3b: forma la pared posterior de la cisura de Rolando.
Aferències − tàlem: nuclis ventral posterior lateral i ventral posterior medial (són talamocorticals)
• de la SI contralateral (sempre hi ha connexions interhemisfèriques pel cos callòs entre les àrees
homòlogues contralaterals).
Eferències − tàlem: connexions recíproques.
• al SI contralateral
• MI
• SII
• nuclis troncencefàlics
• nuclis medul.lars
Les àrees 2 i 3a reben informació propioceptiva conscient (postura, conciència del moviment i vibració) que
rep de les fibres intrafusals.
Les àrees 1 i 3b reben informació de tacte i pressió (forma, tamany i textura) que rep a través de Meissner i
Meckel.
• àrea somatosensoria secundària (SII)
Està en la circumvolució postcentral i part posterior del lobulet paracentral.
• cortéx somestèsic parietal posterior
• àrea 5: darrere de la SI i forma part del solc postcentral.
• àrea 7: pertany al lòbul parietal. Aquesta és una àrea polimoda o de modalitat no específica.
72
Aferències − SI
• tàlem: nucli pulvinar (7) y ventrolateral (5)
• SII contralateral
Eferències − estriat (5)
• troncencèfal (5)
• mèdul.la (5)
• tàlem (5)
• SI
• córtex associatiu parieto−occipito−temporal (àrea 39).
• córtex motor
• àrea opercular parietal: en la part més inferior de la circumvolució postcentral.
Aferències − SI
Eferències − córtex associatiu parieto−occipito−temporal (àrea 39).
• córtex insular
SENSIBILITAT SOMATOSENSORIAL NOCICEPTIVA I TÈRMICA
Hi ha quatre:
• SI: àrees 1, 2, 3a i 3b.
• SII: àrees 5, 7 i opercular parietal
Tenen una representació somatotòpica igual que la sensibilitat tàctil. Aferències: tàlem: ventral posterior
medial i ventro posterior lateral. Eferències: córtex insular anterior i d'ací al córtex cingular anterior.
• córtex insular anterior
• córtex cingular anterior (àrea 24)
• córtex insular anterior: Aferències − córtex somatosensorial prima− ri i secundari.
• tàlem: nuclis ventral posterios medial i ventral posterior lateral.
Eferències − córtex cingular anterior
SENSIBILITAT GUSTATIVA
Dos parts:
• área 43: En la zona opercular parietal i córtex insular adjacent. S'encarrega de la percepció i
discriminació gustativa.
• zona orbitofrontal posterolateral (seria l'àrea auditiva secundària). Rep informació de l'àrea 43. Ací
s'integren les sensacions gustatives, olfatòries i visuals a la ingesta de menjar.
L'àrea 43 rep informació del nucli talàmic ventral posterior medial que va per la càpsula interna, després a la
zona orbitofrontal i d'ahí al córtex insular i d'así a l'amígdala.
73
SENSIBILITAT AUDITIVA
• àrea auditiva primària (AI). És l'àrea 43. Es troba en la circumvolució temporal. Rep informació
auditiva ipsi i contalateral: té una organització binaural (l'hemisferi dret rep de l'oïda dreta i esquerra i
l'hemisferi esquerre també. Així sabem d'on prove el so).
Presenta també una organització tonotòpica: de menor a major freqüència en direcció rostrocaudal i
lateromedial.
• àrea auditiva secundària (AII). En les àrees 22 (o de Wernike) i 42. Es localitza rodejant i per darrere
del AI. Aquesta no té una organització tonotòpica. L'àrea de Wernike, a més de ser un AII, és el
centre de la comprensió del llenguatge, amb predomini de l'esquerre. Mentre que l'àrea de Wernike
dreta, és el centre del reconeixement dels sons i del contingut emocional del llenguatge. Per tant
aquesta àrea de Wernike es una àrea de modalitat específica (per la informació auditiva que rep) i
multimodal o no específica (per ser centre de comprensió del llenguatge). (power point)
ESCORÇA ASSOCIATIVA
Són unes àrees corticals que reben informació de totes les àrees corticals i nuclis subcorticals. Reben
informació de molts tipus, i la funció és integrar i associars els diferents estímuls.
Classificació:
• escroça prefrontal:
• córtex prefrontal dorsolateral
• córtex orbitrofrontal (forma part del límbic)
• escorça parieto−occipito−temporal:
• àrea 7a de Brodmann
• àrees 39 i 40
• escorça associativa temporal
• superior
• mitja
• interior
• escorça límbica:
• córtex cingular
• córtex d'associació orbitofrontal
• circumvolució parahipocampar
• circumvolució paraterminal i subcallosa
ESCORÇA PREFRONTAL:
Són àrees d'associació multimodal, estan en ell pol frontal del lóbul frontal, davant de les àrees motores.
• córtex prefrontal dorsolateral (àrees 9, 10 i 46) − està en la cara externa i mitja del lòbul frontal.
Aferències − del tàlem: nuclis ventral anterior i dorsomedial.
74
• de tots els córtex associatius (córtex secundaris visual i auditiu, somatoestèsic i cóstex associatiu
orbitofrontal).
Eferències − als ganglis basals: sobre tot al caudat.
• cortex associatius, visual, auditiu, somatoestèsic i al córtex orbitofrontal
Funcions: participa en la planificació i programació dels moviments voluntaris: circuits dels ganglis basals.
Participa també en els mecanismes neurals de la conducta afectiva, de judici... de funcions cognitives en
general.
Participa en la memòria operativa: reté en la memòria durant un temps determinat els estímuls, fins que
s'elabora una estratègia que condueix a realtzar tota una sèrie d'habilitats cognitives com la compresió,
aprenentatge i raonament.
La lesió d'aquesta regió cerebral provoca: apatia, falta d'iniciativa, conducta inapropiada, falta d'afectivitat,
deixadesa, falta de respecte per les normes socials, labilitat emocional...
• córtex orbitrofrontal (forma part del límbic) − Correspon a les àrees 11, 12, 13, 14 i 47. Es situa en la
cara inferior del lòbul frontal. En les circumvolucions orbitaries i forma part del córtex límbi.
Rep projeccions de totes les àrees secundaries que participen en els mecanismes neuronals de funcions
cognitives superiors (com el llenguatge...)
ESCORÇA PARIETO−OCCIPITO−TEMPORAL:
Es localitza en la zona de confluència dels lòbuls parietal, temporal i occipital.
• àrea 7a de Brodmann
Aferències − rep informació visual pel nucli pulvinar
• escorça temporal superior
• escorça somatoestèsica primària i secundària.
Eferències − al córtex motor primari
• sistema límbic
• circumvolució parahipocàmpica
• córtex límbic temporal
Funcions: associa els estímuls sensitius tàctis i visuals.
creació d'imatges tridimencionals del cos en l'espai.
Percepció espacial amb predomini de l'hemisferi dret.
• àrees 39 i 40: són àrees polimodals que estan en la confluència dels lòbuls parietal, temporal i
occipital. L'àrea 39 la trobem en la circumvolució cingular i l'àrea 49 en al supramarginal.
Aferències − dels córtex associatius: córtex secundaris visual, auditiu, somatoestèsic, lòbul temporal inferior,
75
córtex prefrontal.
• informació visual del nucli pulvinal i del geniculat lateral.
Eferències − a totes les àrees corticals associatives.
Funcions: quan hi ha predomini de l'hemisferi esquerre, participa en la funció del llenguatge parlat i escrit. Fa
associacions de modalitat creant equivalents visuals, somatoestèsic, auditius... També és la zona de càlcul
matemàtic relacionat amb l'aprenentatge.
quan predomina l'hemisferi dret, aquesta zona s'encarrega de la percepció espacial, zona del dibuix i zona
emocional del llenguatge.
Alteracions: de l'hemisferi esquerre: afàsia (no poder parlar), agrafia (no poder escriure), alexia (incapacitat
per a la lectura), acalculia (incapacitat per al càlcul matemàtic).
de l'hemisferi dret: incapacitat per a la realització de dibuixos, desorientació espacial.
• escorça associativa temporal:
• superior: correspon a l'àrea 22 o de Wernike. És una escorça associativa unimodal auditiva i
polimodal.
Aferències − rep informació del córtex associtiu auditiu, visual, somatoestèsic i àrees 39 i 40.
• informació unimodal del córtex auditiu primari i secundari.
Eferències − córtex associatius prefrontal, cingular, parietal i àrea de Broca.
Funcions: Pareticipa en els mecanismes neurals de la comprensió del llenguatge parlat, escrit, lectura,
repetició de paraules, búsqueda de les paraules...
mecanisme neural del llenguatge. (vorer en la fotocòpia següent)
Una lesió en aquesta escorça provoca: afasia motora de Broca: quan la lesió està en l'àrea de Broca. Entenem
el que ens diuen, però no podem parlar, però só podem escriure.
afasia sensitiva o de Wernike: no es compren ni el que es diuen ni lo que dius, però si podré articular paraula
encarà que no la entendré.
si s'afecten les àrees 39 i 40, no entendré ni el que em diuen ni el que dic.
• mitja: és la zona anteromedial, rep projeccions auditives i en la zona posterior rep projeccions visuals.
Funció: memòria auditiva. I discriminació i organització del llenguatge i altres sons auditius.
Hi ha una dominància de l'hemisferi esquerre.
• interior: correspon a les àrees 20, 21 i 37. Es considera com una derivació de l'amigdala, l'hipocamp,
les àrees visuals, dgut a les seus connesions amb estructures límbiques i córtex visual.
Funció: reconeixement d'estímuls complexos com el reconeixement de les coses.
76
Hi ha predomini de l'hemisferi esquerre.
Aferències − córtex visual secundari (18 i 19).
• nucli pulvinal del tàlem.
Eferències − córtex associatiu frontal i prefrontal
• al sistema límbic (amígdala i escorça entorrinal)
ESCORÇA LÍMBICA:
• córtex cingular: cara interna dels hemisferis. Correspon a la circumvolusió callosa o cingurar. Àrees
23, 24, 25 i 26.
Aferències − del tàlem: nuclis anterior, dorsolateral, anterodorsal, ventral anterior, dorsomedial i nuclis de la
línea mitja.
• córtex insular i temporal superior.
• amígdala
• hipocamp
Eferències − tàlem: anterior, dorsolateral, anterodorsal i de la línia mitja
• córtex entorrinal
• córtex insular
Funcions: relació directa en procesos emnèsics i emoció.
La seua lesió provoca una pèrdua de memòria a llarg plas, resposta emocional descontrolada i el dolor no es
percibirà com a desagradable.
• córtex d'associació orbitofrontal: àrees 11, 12, 13, 14 i 47. El trobem en la cara inferior del lòbul
frontal. Correspon al córtex de les circumvolucins orbitàries.
Aferències − córtex prefrontal dorsolateral
• córtex entorrinal
• tàlem: nuclis ventral anterior i dorsomedial
Eferències − córtex prefrontal dorsolateral
• córtex entorrinal
• hipocamp
• amígdala
Funcions: participa directament en els estats emotiu i les esues repostes vegetatives.
l'estimulació elèctrica provoca respostes vegetatives co augment de la tensió arterial...
La seua lesió produeix sedació del pacient. Antigament s'utilitzaben tècniques de lobetomía del lòbul frontal
en pacients agresius.
77
• circumvolució parahipocampal
Correspon a l'hipocamp i al lòbul piriforme (córtex olfatori primari i periamigdali, i córtex olfatori secundari).
• circumvolució paraterminal i subcallosa
Corresponen a l'àrea septal del sistema límbic.
CONFIGURACIÓ INTERNA DEL TELENCÈFAL
Sustància gris: − disposició superficial formant l'escorça.
• nuclis subcorticals
Sustàcia blanca: − la resta del teixit nerviós.
• axons mielínics que connectin distintes estructures de la sustància gris.
• formen càpsules: corredors de sustància blanca per on pasen estes fibres mielíniques.
CÀPSULES
• interna: per fora − nucli lenticular
per dins i dalt − nucli caudat
per dins i baix − tàlem
zones − braç anterior: entre el caudat i el lenticular
♦ braç posterior: entre el tàlem i el lentidular
♦ genoll: entre els dos braços
♦ sublenticular: per baix del lenticular
♦ retrolentidular: per darrere del lenticular.
Per ací baixa la via piramidal i ascendeixen fibres talamo−corticals formant la corona radiada (les fibres
ascendents).
• externa: entre el nucli lenticular i el claustre (o antemuro)
• extrema: entre el claustre i el córtex insular
SISTEMATITZACIÓ
• fibres de projecció
• aferents
• fascicle ascendent (pel braç posterior)
• fascicle horizontal (pel sublenticular)
• fascicle posterior (pel retrolenticular)
• fascicle anterior (pel braç anterior)
• eferents
78
• tractes de la via piramidal
• tractes coricopontins
• tractes corticoestriats
• fibres d'associació
• intrahemisfèriques
• de llarg recorregut
• fascicle unciforme
• feix del cíngul
• feix del ganxo
• feix longitudinal superior
• feix longitudinal inferior
• fímbria del fórnix
• estria terminal
• de curt recorregut
• interhemisfèriques (o comisures)
• cos callós
• tapetum
• comisura blanca anterior
• comisura balnca posterior
• comisura habenular
• trígon del fórnix
FIBRES DE PROJECCIÓ
• aferents
• fascicle ascendent (pel braç posterior) − són projeccions talàmiques des del ventral posterior i ventral
lateral (i per tant durà informació del cerebel) i que van als córtex respectius.
• fascicle horizontal (pel sublenticular) − radiadions acústiques.
• fascicle posterior (pel retrolenticular) − radiacions òptiques.
• fascicle anterior (pel braç anterior) − projeccions talàmiques des dels nuclis anterior, dorsomedial i
ventral anterior fins als seus córtex respectius.
• eferents
• tractes de la via piramidal: són fibres córtico−nucleo−espinals. Presenta una disposició somatotòpica.
Pasen pel genoll i pel braç posterior.
• tractes coricopontins. Tambré tractes córticorubral i córticorreticular, però que són de menys
importància. Pel brça anterior de la càpsula interna passa el tracte corticopontí. I pel braç posterior
també passa aquest, i els altres dos.
• tractes corticoestriats: pel braç anterior passen projeccions al caudat. I per la capsula externa les
retrolenticulars.
FIBRES D'ASSOCIACIÓ
79
• intrahemisfèriques
• de llarg recorregut
• fascicle unciforme o arquat: interconnecta els lòbuls frontal i temporal.
• feix del cíngul: interconnecta el lòbul frontal i el temporal
• feix del ganxo: interconnecta el lòbul occipital i temporal
• feix longitudinal superior: interconnecta els lòbuls frontal i temporal.
• feix longitudinal inferior: interconnecta els lòbuls frontal i temporal.
• fímbria del fórnix
• estria terminal
• de curt recorregut: interconnecta circumvolucions adjacents.
• interhemisfèriques (o comisures)
• cos callós
• pico: interconnecta els lòbuls temporals
• genoll: els lòbuls frontals. Forma el forces minur (convexitat).
• cos: interconnecta els lòbuls frontal i parietals
• rodet o espleni: interconnecta els occipitals. Forma el forces mayor.
• tapetum: envolten els ventricles i interconnecten els distints lòbuls.
• comisura blanca anterior: interconnecta: bulbs olfatoris, àrees septals, amígdales i lòbuls temporals.
• comisura balnca posterior: interconnecta els lòbuls occipitals.
• comisura habenular: les habènules
• trígon del fórnix: els hipocamps.
SISTEMA VENTRICULAR LATERAL
Funció: amortigua els canvis del volum sanguini, tant els fisiològics com els patològics.
Parts: banya anterior o frontal, banya posterior o occipital, banya inferior o temporal i encreuament o trígon
ventricular que és on es reuneixen les tres banyes.
Comuniquen amb el tercer ventricle a través dels forats de Monro. Una obstrucció en aquests orificis
provocaria hidrocefàlia.
BANYA ANTERIOR
• segment anterior: per davant del forat de Monro. No hi ha plexes coroideus. Límits: cara externa, cap
del caudat; cara interna, pico del cos callós i septum pellucidum; dalt, cos callós.
• segment posterior: a partir del orifici de Monro. Té plexes coroideus. Límits: cara externa, nucli
caudat i tàlem; cara interna, fornix, septum pellucidum i plexes coroides; dalt, cos callós.
BANYA INFERIOR
Límits: cara superoexterna: cua del cudat. I cara inferointerna: finbria, banya d'Amon i plexes coroideus.
BANYA POSTERIOR
80
Límits: cara superoexterna: radiacions òptiques. I cara inferointerna: forces mayor i cisura calcarina.
VASCULARITZACIÓ ARTERIAL (a l'examen 2 o 3 preguntes mínim)
(vorer dibuixos i esquemes del Hainess: tema 8, pàgina 122).
POLÍGON DE WILLIS:
És un sistema anastomòtic que trobem en la base de l'encèfal. Depén de:
• sistema de l'aci:
• artèria cerebral anterior (ACA)
• artèria cerebral mitja (ACM) (és la de més calibre)
• part anterior de l'artèria comunicant posterior
• sistema vertebro−basilar.
• artèria cerebral posterior (ACP) que dóna la part posteior de l'artèria comunicant posteir.
També dóna lloca artèries cerebeloses ja estudiades i que no formen parts d'aquest sistema.
Les dos aca s'uneixen per l'artèria comunicant anterior.
ARTÈRIA CARÒTIDA INTERNA
Tram cervical ja estudiat
Tram intracaranea:
• part petrosa: passa pel conducte carotidi
• sinus cavernós: el trobem lateral a la cel.la hipofisària. Dóna les artèries hipofisàries i alguns artèries
meninges.
• cerebral: començz quan atraves la duramare per davent del nervi òptic.
Dóna colaterals (artèria oftàlmica, comunicant posterior i coroidea anterior). També terminals (aca i acm).
ACA
Naix de la cara anterointerior de la caròtida. Presenta una direcció anterior i medial. Passa per damunt del
nervi òptic. Passa també per la cara inferior i medial del lòbul frontal. Penetra en la cara superior interna de
l'hemisferi cerebral corresponent recorrent i donant branques. L'orige de l'artèria comunicant anterior divideix
l'aca en dos segments: A1 i A2.
ACM
Naix a nivell de l'espai perforat anterior, el creua, es situa en el fons de la cisura de Silvio, entra en la ínsula i
dóna dos troncs que recorren la cisura Silviana. Aquesta també es divideix en 4 segments:
• M1: des de l'orige de l'orige de l'acm, fins al limen de la ínsula.
• M2: tronc superior (per al córtex insular superior) i un tronc inferior (per al córtex insular inferior).
• M3: per a l'irrigació dels opèrculs.
81
• M4: tram final de les rames corticals.
SISTEMA VERTEBRO−BASILAR
Tram intracraneal: quan les artèries vertebrals s'uneixen i formen l'artèria basilar que dóna branques per al
bulb, protuberància i cerebel.
També dóna ACP i part posterior de la comunicant posterior.
ACP
Des de la basilar a nivel de la unió pont mesencefàlica.
Presenta una disposició lateral del nervi III. Rodeja el mesencèfal, aplega fins les superfícies medial i anterior
del lòbul temporal.
Va en direcció caudal a buscar el lòbul occipital on acaba.
Quatre segments:
• P1: des de l'orige fins a la comunicant posterior
• P2: fins a les rames temporals anteriors
• P3: fins a les rames temporals posteirors
• P4: les branques terminals que són corticals
BRANQUES DEL POLÍGON DE WILLIS
• Grup anterolateral: naix dels segments A1 i M1.
• penetren per l'espai perforat anterior
• irriguen la part central dels hemisferis
• artèries leticulo−estriades: irriguen els nuclis basals
• Grup anteromedial: naix dels segments A1 i comunicant anterior.
• irriguen estructures próximes al quiasma òptic i part anterior de l'hipotàlem
• Grup posteriomedial: naix dels segments P1 i comunicant posterior.
• penetren per l'espai perforat posteiror
• irriguen els pedúncles cerebrals, porcions central i caudal de l'hipotàlem.
• però les més importants són les artèries perforants talàmiques que irriguen el tàlem i
• l'artèria quadrigeminada: que irriga els tubercles quadrigeminats.
• Grup posterolateral: a partir del segment P2
• irrigen part del tàlem, plexos coroideus i mesencèfal. Les més importents són: artéries
talamogeniculades, mesencefàlique i coroides posteriors.
BRANQUES CORTICALS
• de la cerebral anterior: a partir del segment A2:
82
• artèria orbitària
• artèries del pol frontal
• artèria pericallosa
• artèria calloso−marginal
• de l'acm: a partir del segment M4.
• es denominen segons la seua situació i la zona que irriguen (exemple: prerrolàndica, temporals,
parietals...)
• de l'acp:
• del segment P3: artèria temporal anterior i posterior
• del segment P4: artèria parietooccipital i artèria calcarina
TERRITORIS VASCULARS CORTICALS (mirar dibuix en Hines page: 122).
ANEURISMES
És una dilatació anormal de una artèria degudes a una malformació embriològica.
Són els causants de la majoria de les hemorràgies cerebrals en persones joves.
• aneurismes a l'aca:
• artèria comunicant anteiror: corresponen al 20 − 25 % de totes els aneurismes. Provoca problemes
visuals
• en el segment A2 a l'altura de l'orige de les artèries del pol frontal i la calloso−marginal.
• aneurismes en l'acm:
• sobre tot, en la zona de transició entre M1 i M2.
• també en l'acp
• sistema vertebro−basilar
• en la bifurcació basilar: representa el 15 % de tots els aneurismes, provoca problemes oculomotors.
• en l'aica: afectació del nervi facial i vestibulococlear
VASCULARITZACIÓ VENOSA
• sistema venós infratentorial: es troba baix la tenda del cerebel. (ja estudiada).
• sistema venós supratentorial: situat per damunt de la tenda del cerebel.
• venes profundes o de Galeno. Són:
• vena septal o del septum pellucidum
• vena coroidea
• vena talamoestriada
La seua confluència forma la vena xicoteta de Galeno o cerebral interna.
83
Per la confluéncia de les venes xicotetes de Galeno d'un costat i d'un altre, es forma la vena Magna de Galeno,
que és única.
• venes de la base del cervell: sembla un polígon de Willis venós, però no ho és:
• vena cerebral anterior: que dona la vena comunicant anterior
• vena cerebral mitja profunda
• vena basilar: que dona la vena comunicant posterior
• venes corticals o superficials:
• venes interhemisfèriques externes o laterals:
• vena de Trolard
• vena de Labbé
• venes del mesencèfal:
• xarxa venosa mesencefàlica
• venes quadrigèmines
DRENAJE VENÓS: venes profundes i de la base del cervell (en l'esquema)
• sistema dels sinus venosos: un sinus és un compartiment de la duramare, són unes dilatacions
d'aquesta. Té endoteli, però no tenen la resa de capes d'un vas sanguini.
La prensa d'Heròfil, és la confluència dels sinus.
• sinus longitudinal superior o sagital superior: arreplega sang cortical.
• sinus longitudinal inferior o sagital inferior: arreplega sang cortical.
• sinus esfenoparietal
• sinus coronari o intracavernós anterior: interconnecta el sinus cavernós d'un costat amb el de l'altre
costat, per davant.
• sinus coronari o intracavernós posterior: interconnecta el sinus cavernós d'un costat amb el de l'altre
costat, per darrer.
• sinus cavernós: el trobem lateralment a la cadira turca.
• sinus petrós inferior: va per baix del penyal (peñasco) i desemboca en el sinus sigmoideu.
• sinus petrós superior: va per dalt del penyal. També desemboca en el sinus sigmoideu.
• sinus lateral:
• transvers: naix de la prensa d'Heròfil i es continua amb el sinus sigmoideu.
• sigmoideu: quan aquest atravesa l'orifici iugular, es conviteix en la vena iugular (és la continuació).
• sinus occipital transvers o basilar o plexe basilar
• sinus occipital posterior
• sinus marginal (inconstant)
• sinus recte: és la continuació de la vena Magna.
DRENAJE VENÓS: sinus venosos. Circulació endocraneal dels senos venosos.
MENÍNGES CRANEALS
84
Són envoltures membranoses que envolten el SNC, que formen part del seu aparell protector i que s'interposen
entre l'òs i el teixit nerviós.
Són:
• duramare: és la més superficial. Baix d'aquesta tenim un espai virtual: subdural. Aquest sols apareix
en situacions patològiques com hematomes subdurals.
La duramare forma unes estructures:
• tenda del bulb olfatori
• tenda del cerebel: és la continuació horizontal de les falç del cervell i del cerebel, i que separa el
cervell del cerebel. A més és l'estructura que determina els sistemes venosos infra i supra tentorials.
És una fulla fibrosa horizontal que li forma el sostre al cerebel.
Bordes:
• perifèric: s'incerta des de la protuberància occipital, seguint el sinus transvers i borde superior del
penyal, fins aplegar a les apòfisi clinoides posteriors.
• intern: es llinure i tallant. S'incerta en les apòfisi clinoides anterior.
En alguns traumatismes, aquesta talla el troncencèfal denconnectant el cervell, quedant l'individu en estat
vegetatiu.
• tenda de la hipòfisi
• cavum de Meckel
• falç del cervell: incercions:
• davant: crista galli
• dalt: en el canal del sinus longitudinal superior
• darrere: en la tenda del cerebel
• falç del cerebel
• sinus venosos (ja explicats)
• arecnoides: és la capa mitja. Baix trobem l'espai subaracnoideu que té unes dilatacions nomenades
cisternes que servixen per a la protecció i amortiguació. És un espai molt trabeculat. Les cisternes més
importants són:
• magna o cerebelomedul.lar: la que trobem per baix del cerebel.
• pontina o protuberancial: en la part anterior, en la unió bulbopontina.
• quadrigemina: entre el cerebel i els colicles.
• interpeduncular: és gran.
• quiasmàtica: entre el quiasma i la hipòfisi
• callosa: per dalt del cos callós
• silviana: a lo llarg de tota la superfície del cervell
• lumbar: quan acaba la mèdul.la.
• piamare: és la més profundal, i està intimament pegada al teixit nerviós.
No existeix espai epidural.
85
LÍQUID CEFALORRAQUIDI:
Es sintetiza als plexos coroideus dels ventricles. És una filtració de la sang.
Circula per tot el conducte ependimari.
Drena pels orificis de Lushka i el de Magendi, a l'espai subaracnoideu. Des d'ací, el LCR serà absorbit per
granulacions aracnoidees o de Paccini, duent−lo a la circulació.
VIES NERVIOSES
VIA GUSTATIVA
Receptores: són els botons gustatius, que els trobem: en la llengua a les papil.les gustatives, també hi ha
botons gustatius en la laringe i faringe.
AFERÈNCIES I GANGLIS:
Fibres gustatibes que van pels parells craneals: VII, IX i X. La protoneurona d'aquestes fibres la trobem en:
• gangli geniculat − VII. arreplega dels 2/3 anteriors de la llengua.
• gangli petrós o inferior − IX. del 1/3 posterior de la llengua i de la faringe.
• gangli nodós o vegal inferior − X. de la faringe.
Tot açò aplega a la part cefàlica del nucli solitari, on es troba la 2a neurona sensitiva. I que pel feix central de
la calota, van al nucli submig del tàlem on tindrem la 3a neurona sensitiva, que enviarà projeccions a l'escorça
gustativa (aquesta escorça ja està explicada).
VIA AUDITIVA
Els receptors estan en la còclea. Ací ja té una representació tonotòpica i que perdurarà al llarg de tota la via:
En la base de la còclea s'arrepleguen les altes freqüències (tons aguts), i el vértex arreplega les baixes
freqüències (tons greus).
Dels receptors naix la part coclear del VIII parell creneal.
AFERÈNCIES I GANGLIS
• part coclear del VIII.
• gangli coclear, espira o de Corti: on trobem la protoneurona.
NUCLIS
• nuclis coclears: reben informació monoaural:
• ventral: forma la primera estria anomenada cos trapezoide. També van fibres per les esntries
intermitja i dorsal.
• dorsal: per les estries intermitja idorsal.
Aquestes estries es formen per la decusació de les fibres.
• complex olivar superior: és el primer lloc on aplega informació binaural, per la decusació de les fibres
86
abans esmentada.
• nucli del lemnisque lateral: rep la informació de l'oliva superior, i transmet informació binaural.
• colícle inferior: ja explicat en el tema dels tubercles quadrigeminats.
• cos geniculat medial: també representació tonotòpica.
VIA VESTIBULAR
Els receptors es situen al laberint membranós:
• a l'ampolla dels conductes semicirculars: el tipus de receptor és: creta i cúpula. Registra la rotació del
cap (moviment angular).
• a l'utrícul i sàcu: tipus de receptors: màcula i membrana otolítica. Registra la translació del cap
(moviment lineal).
AFERÈNCIES I GANGLIS
• part vestibular del VIII parell craneal. Que projecta als nuclis vestibular i al cerebel a través del cos
juxtarrestiforme.
• gangli vestibular o de Scarpa.
• nuclis vestibulars: en són 4:
• superior
• mig
• lateral
• inferior
Connexions d'aquests:
Aferències − VIII parell craneal
• de la mèdul.la a través de les fibres espino−vestibulars (informació propioceptiva).
• cerebel
• interconnexions
• del sistema òptic
Eferències − nuclis motors oculars per FLM (per als reflexos vestibulo−oculars: de rotació i lineals).
• cerebel
• mèdul.la
• tracte vestibulo−espinal lateral − informació de tota la mèdul.la. Produeix l'extensió dels músculs del
tronc.
• tracte vestibulo−espinal medial − informació dels segments cervicals. Inhibeix les motoneurones
extensores i exita les flexores.
• nuclis talàmics: VPL i VPI. i del PO.
VIES VESTIBULARS CENTRALS
Del tàlem a l'escorça vestibular:
• escorça vestibular 3a:
87
Aferències: nuclis talàmics VPL i VPI
Eferències: escorça motora primària
• escorça vestibular 2v:
Aferències: nucli talàmic PO
Eferències: àrees 5 i 7.
VIA ÒPTICA
RECEPTORS:
Es troben en la retina. Són els fotorreceptors:
• cons: responsables del color i la forma. Intervenen en la via P.
• cons L: sensibles als rojos
• cons M: sensibles als verds
• cons S: sensibles als blaus
• bastons: capten la llum. Intervenen en la via M.
Tota la via presenta una representació tonotòpica.
(quadrants)
superior
nasal
inferior
hemirretina
superior
temporal
inferior
Un camp visual és la part exterior que veu un individu amb els ulls oberts i mirant al front. Es dividix en els
mateixos quadrants que la retina:
(quadrants)
superior
nasal
inferior
88
camp visual
superior
temporal
inferior
Parts d'un camp visual:
• binoculars − és la regió central. Es veu en els dos ulls.
• monocular − una part monocular dreta que sols veu l'ull dret, i una monocular esquerra que sols veu
l'ull esquerre.
Zones:
• macular − és la central. La de major visibilitat.
• perimacular
• paramacular
Projeccions dels camps visuals:
• camp visual superior − hemirretina inferior
• camp visual inferior − hemirretina superior
• camp visual esquerre − hemirretina dret
• camp visual dret − hemirretina esquerre
Projeccions retinianes:
• nervi òptic (II)
• hemirretines nasals es decusen forman el quiasma òptic
• hemirretines temporals van ipsilaterals
• cintetes òptiques: després del quiasma òptic, el nervi òptic s'anomena així. En cada una tenim:
• hemirretina temporal ipsilateral
• hemirretina nasal contralateral
de les cintetes hi ha fibres que van al cos geniculat on trobem la 3a neurona sensitiva, o al colicle superior:
• colicle superior: en concret a les làmines superficials.
• als centres de les sinèrgies per a:
• reflexos oculogirs i cefalogirs
• moviments sacàdics dels ulls
• reflex de l'acomodació (centre de Perlia)
• als nuclis pretectals per a:
• reflex fotomotor pupil.lar: miosi
89
MIOSI
Reflex aque consisteix en la constricció de la pupil.la. Mitjançant aquest el metge es capaç de valorar els
parells craneals.
Es produeix, es desencadenat per la llum, drogues parasimpàtiques.
Dels nuclis pretectals, va al nucli de Edinger−Westfal (que és parasimpàtic) i através dels nervis ciliars va fins
als músculs ciliars.
MIDRIASI
Es produeix de forma pasiva per:
• disminució del tó parasimpàtic: per carència de llum.
• augment del tó simpàtic: per carència de llum, fenòmens emocioals i certes drogues.
Basicament es deu a la no actuació del parasimpàtic, i per tant predomini del simpàtic.
fascicle
formació reticular
banya anterior de la
mèdul.a
plexe carotidi
gangli cervical
superior
centre cilioespinal
nervis ciliars llargs i
nasociliar
múscul dilatador de
la pupil.la
centres simpàtic
hipotalàmics
prosencefàlic medial
REFLEX DE L'ACOMODACIÓ
Connexions retinocoliculars.
Per a aquest reflexe és necessari:
• convergència dels globus oculars − nuclis del III parell: en concret el múscul recte intern.
• contracció dels músculs ciliars (miosi) − nucli del parasimpàtic celiar (del III): músculs ciliars i
esfínter de la pupil.la.
Així augmenta el poder diòptric.
Açò és necessari per a que l'ull puga vorer de prop, ja que l'ull està preparat per a la vista de llarg.
COS GENIGULAT LATERAL
Aferències − hemirretina temporal − làmines 2, 3 i 5.
• hemirretina nasal − làmines 1, 4 i 6.
• hemirretina superior − làmines ventrolaterals
• hemirretina inferior − làmines dorsomedials
• zona macular − a la regió central
Eferències − projeccions a l'escorça visual a través de les ra−diacions òptiques:
90
• zona macular: a la part caudal de la cisura calcarina
• projeccions ventrolaterals o ansa de Meyer (hemirretina inferior): a la part inferior i ventral de la
cisura calcarina.
• projeccions dorsomedials: a la part superior i rostral de la cisura calcarina.
ESCORÇA VISUAL
(ja explicada)
LESIONS
(vorer esquema de la fotocòpia següent)
VIA SENSITIVA: DOLOROSA, TÈRMICA I TACTE SUPERFICIAL
Aquestes sensibilitat van totes per la mateixa via.
Es localitza en la superfície corporal:
• del cos: a través de tots els segments medul.lars formant el SAL (sistema anterolateral).
• de l'extremitat cefàlica: a través de nervis que formen part del V, VII, IX i X. Formen el sistema
trigemino−talàmic.
Tipus de sensibilitat:
• dolorosa o nociceptiva: intervenen elements químics, mecànics i tèrmics.
• tèrmica
• sensibilitat protopàtica o tacte groser o superficial: és un tipus de sensibilitat mecànica.
RECEPTORS CUTANIS
• per a la sensibilitat dolorosa: quimiorreceptors, mecanorreceptors i termorreceptors. Són terminacions
lliures.
• per a la sensibilitat tèrmica: termorreceptors que responen al calor o fred.
• per a la sensibilitat grosera: són mecnorreceptors:
• corpúsculs de Meissner
• corpúsculs de Merkel
SAL:
• vía directa:
• es diu via neoespinotalàmica (feixos espinotalàmics lateral i anterior). Van de la mèdul.la al tàlem.
• via indirecta o polisinàptica:
• la més important és la via paleoespinotalàmica (feixos espinorreticulars). Va de la mèdul.la a la
formació reticular i d'aquesta al tàlem.
• altres vies:
• espinomesencefàliques o espinotectals: d'ací al colicle superior per als reflexes oculo i cefalogirs
91
(front a estímuls tàctils).
• espinobulbars o espinolivars
• espinohipotalàmiques
• directa: espinohipotalàmiques
• indirecta: espinorreticulo−hipotalàmiques
AFERÈNCIES I GANGLIS DEL SAL
• cada un dels nervis raquidis per l'arrel posterior.
• ganglis raquidis (també en l'arrel posterior) on trobem la 1a neurona o protoneurona.
Aquestes aferències apleguen a la banya posterior on trobem la 2a neurona:
• en la sensibilitat dolorosa i tèrmica, fan sinàpsi en:
• la làmina II de Rexed que correspon a la sustància gelatinosa de Rolando o nucli en casquet.
• làmina V de Rexed: són neurones difuses.
• en el tacte groser:
• làmina III i IV que correpon al nucli propi o nucli propi sensitiu posterior o nucli del cap de
Waldeyer.
• làmina V de Rexed: són neurones difuses.
EFERÈNCIES DEL SAL
• en la sensibilitat dolorosa i tèrmica:
• les que han fet sinapsi en la làmina II de Rexed es decusen per la comisura blanca anterior: formen la
via directa o neoespinotalàmica del SAL.
• i les que han fet sinapsi en la làmina V també es decusen per la comisura blanca anterior: formen la
via indirecta o paleoespinotalàmica del SAL.
• en el tacte groser:
• les que han fet sinapsi en les làmines III i IV es decusen per la comisura blanca anterior: formen la via
directa o neoespinotalàmica del SAL.
• i les que han fet sinapsi en la làmina V també es decusen per la comisura balnca anterior: formen la
via indirecta o paleoespinotalàmica del SAL.
La via directa del SAL va al nucli talàmic VPL on trobem la 3a neurona.
La indirecta, va:
• a la formació reticular bulbar, a la protuberància i mesencèfal, i des d'aquests van als nuclis talàmics
intralaminars i a l'hipotàlem.
• hipotàlem (sistema límbic):
• fibres espinorreticulohipotalàmiques
• fibres espinohipotalàmiques
92
SOMATOTOPIA DEL SAL
• part posterolateral: segments coxigis i sacres.
• part anteromedial: segments lumbars, toràcics i cervicals.
NUCLIS TALÀMICS DEL SAL. PROJECCIONS:
• nucli VPL:
• aferències: via directa del SAL
• eferències: per la càpsula interna al córtex sensitiu primari.
És una via molt concreta per què projecta a la seua escorça determinada.
• nuclis intralaminars:
• aferències: via indirecta del SAL
• eferències: a l'estriat i a amplies àrees corticals de forma difusa.
• complex nuclear posterior:
• aferències: via indirecta del SAL
• eferències: al córtex somatosensorial secundari i a la ínsula.
En aquests do casos, es tracta d'un dolor que no podem concretar per què projecta a molts llocs.
Intervenen els córtex somatosensorial primari, secundari i els córtex insular i cingular. Tots aquests ja
estudiats.
Les projeccions d'questa via al sistema límbic, són les responsables de les respostes emocionals front al dolor.
VIA TRIGEMINOTALÀMICA
Arreplega questes tres sensibilitats, però de l'extremitat cefàlica.
Aferències: nervis dels parells V, VII, IX i X.
Ganglis: gangli del V, gangli geniculat (del V), gangli sensitiu del IX i gangli sensitu del X.
La 2a neuronaes situa en:
• de la sensibilitat dolorosa i tèrmica: nucli espinal del V: les aferències que ixen es decusen forman el
lemnisque trigeminal o fascicle trigeminal talàmic anterior.
• de la sensibilitat protopàtica: nucli principal del V: les fibres que ixen:
• la majoria es decusen i s'unixen al lemnisque trigeminal contralateral.
• la resta que no es decusen formen el fascicle trigeminotalàmic posterior.
Destí d'aquests tractes:
• nucli PVM: que envia al córtex somatosensorial primari.
• nuclis intralaminars
93
• complex nuclear talàmic posterior que envia a la ínsula i al córtex somatosensorial secundari.l
• colaterals: a la formació reticular (en especial als nuclis parabraquials) i als nuclis intralaminars que
envia al córtex de forma difusa.
• hipotàlem
VIA SENSITIVA: TACTE DISCRIMINATIU I PROPIOCEPCIÓ CONSIENT
Es localitza en la superfície i profunditat corporal de:
• de tot el cos: a través de tots els segments medul.lars que formaran el sistema de la columna posterior
o lemnisque medial.
• de l'extremitat cefàlica: pel sistema trigeminotalàmica.
Tipus de sensibilitat:
• epicrítica o discriminativa
• vibratòria
• propiocepció consient o postural:
• estàtica
• moviment (cinestèsica)
Receptors:
Tots són mecanoreceptors:
• en la sensibilitat epicrítica: Ruffini
• en la vibració: Paccini i Meissner
• en la propiocepció: Ruffini, fusos neuromusculars i fusos tendinosos de Golgi.
SISTEMA DE LA COLUMNA POSTERIOR:
Va pels cordons posteriors: 2 fascicles:
• gràcil: que ès el més medial
• cunneiforme: que és el més lateral.
No fan sinapsi en la mèdul.la.
Aferències: nervis raquidis (arrel posterior)
Ganglis: ganglis raquidis també en l'arrel posterior.
SOMATOTOPIA DEL SISTEMA DE LA COLUMNA POSTERIOR
• En el fascicle gracil:
• medial: segments coxigis i sacres
• intermèdia: lumbars
• lateral: toràcics baixos
• en el fascicle cuneiforme:
94
• medial: toràcics alts
• lateral: cervicals
LA 2a NEURONA:
La trobem en el bulb:
• nucli gràcil:
• aferències: tracte gràcil
• eferències: es decusen i formen el lemnisque medial
• nucli cuneiforme:
• aferències: tracte cueneiforme
• eferències: es decusen i formen el lemnisque medial
LA 3a NEURONA:
Al nucli talàmic VPL:
• aferències: lemnisque medial
• eferències: córtex somatosensorial primari (àrees 2 i 3a).
Aquests córtex somatosenorial primari i secundari (ja estudiat)
SISTEMA TRIGEMINOTALÀMIC:
• Aferències: V
• ganglis: gangli del V
• sensibilitat epicrítica i vibratòria:
• Aferències: nucli principal del V (2a neurona)
• eferències: fibres decusades pel lemnisque trigeminal
les fibres no decusades pel fascicle trigeminotalàmic posterior.
• sensibilitat propioceptiva conscient:
• Aferències: nucli mesencefàlic (1a neurona).
• Eferències: nucli motor del V. Per al reflex miotàtic de la mosse−gada.
nucli principal del V: fascicles trigeminotalàmics anterior i posterior.
La 3a neurona la trobem al nucli VPM:
• Aferències: nucli principal del V.
• Ererències: córtex somatosensorial primari
Del córtex somatosensorial primari va al secundari.
95
VIA PIRAMIDAL
És el matiex tema que es va explicar en els temes del troncencèfal. En aquest sols falta afegir la càpsula
interna i la somatotopia que du.
VIA EXTRAPIRAMIDAL
Són vies motores no piramidals:
Estructures:
• cerebel: control del moviment automàtic i del to muscular.
• ganglis basals: integradors i moduladors de l'activitat motora cortical (via piramidal).
• estructures troncencefàliques que projecten a la mèdul.la:
• nucli roig: feix rubroespinals
• formació reticular: feixos reticuloespinals
• nuclis vestibulars: feixos vestibuloespinals
CEREBEL
Aferències − nuclis pontins (contralaterals)
• nuclis vestibulars
• del VIII parell craneal
• nucli olivar inferior (contralateral)
• mèdul.la
• tracte cuneocerebelòs
• tracte espinocerebeloses anterior i rostral
Eferències − tàlem: nuclis VL que envia al córtex motor primari per a la via piramidal.
• nucli roig: mèdul.la (pel tracte rubroespinal contralate−ral).
• nuclis vestibulars: a la mèdul.la (pels tractes vestibuloespinals lateral i medial)
• formació reticular a la mèdul.la (pels tractes reticuloespinals lateral i medial).
GANGLIS BASALS
córtex motor
primari
putamen i
cuaudat
tàlem
pàlid
(VA i VL)
104
tot són
connexions límbiques
96
a través del fascicle prosencefàlic medial
a través de la via piramidal
a les àrees 5 i 7
component emocional del dolor
97