O —B C Orquestra simfònica de barcelona i nacional de catalunya Núm. 23 2012-2013 PABLO GONZÁLEZ, DIRECTOR TITULAR L’OSCyL i NIeLSEN MIGUEL HARTH-BEDOYA Director 11 i 12 DE MAIG DE 2013 HERBERT SCHUCH Piano Sala 1 / PAU CASALS www.obc.cat Lepant 150 08013 Barcelona www.auditori.cat ORQUESTA SINFÓNICA DE CASTILLA Y LEÓN Considerada una de les millors agrupacions orquestrals d’Espanya, l’OSCyL va ser creada l’any 1991 per la Junta de Castella i Lleó. Max Bragado-Darman, Alejandro Posada i Lionel Bringuer han estat, fins a dia d’avui, els directors titulars de la formació. A més a més, l’OSCyL ha comptat amb Vasily Petrenko o Jesús López Cobos com a principals directors invitats. Semyon Bychkov, Rafael Frühbeck de Burgos, o Marc Minkowski també han estat al front de l’Orquestra en les seves diferents gires nacionals i internacionals. Solistes tan importants com Teresa Berganza, Juan Diego Flórez, Daniel Barenboim, Alicia de Larrocha, Joaquín Achúcarro, Maria João Pires, Gidon Kremer o Misha Maisky, entre molts altres, han treballat amb l’Orquestra en nombroses ocasions i, des de l’any 2007, té la seva seu a l’Auditori Miguel Delibes de Valladolid. L’Orquesta Sinfónica de Castilla y León va participar per darrera vegada en la temporada de l’OBC a L’Auditori el mes de març del 2003. PRIMERS VIOLINS: WIOLETTA ZABEK, concertino / TEIMURAZ JANIKASHVILI, assistent concertino / ELIZABETH MOORE, assistent solista / CRISTINA ALECU / IRENE FERRER / IRINA FILIMON / PAWEL HUTNIK / VLADIMIR LJUBIMOV / EDUARD MARASHI / RENATA MICHALEK / DANIELA MORARU / DOREL MURGU / MONIKA PISZCZELOK / PIOTR WITKOWSKI / CARLOS PARRA SEGONS VIOLINS: JENNIFER MOREAU, solista / MALGORZATA BACZEWSKA, assistent solista / Mª ROSARIO AGÜERA / CSILLA BIRO / ANNELEEN VAN DEN BROECK / IULIANA MURESAN / JOANNA ZAGRODZKA / TANIA ARMESTO / IVAN GARCÍA / JONE DE LA FUENTE / CRISTINA CASTILLO / DANIEL BOMBÍN / ELISA MON VIOLES: /NESTOR POU, solista / MARC CHARPENTIER, assistent solista / MICHAL FERENS, 1r tutti / CIPRIAN FILIMON / HAROLD HILL / DORU JIJIAN / JULIEN SAMUEL / PAULA SANTOS / JOKIN URTASUN / ELENA BOJ / VICTOR GIL VIOLONCELS: MARIUS DIAZ, solista / JORDI CREUS, assistent solista / FREDERIK DRIESSEN, 1r tutti / MONTSERRAT ALDOMÁ / PILAR CERVERÓ / MARIE DELBOUSQUET / TOBIA REVOLTI / DIEGO ALONSO / ELISA GONZÁLEZ-POL A / FERRAN BARDOLET CONTRABAIXOS: MIROSL AW KASPEREK, solista / JOAQUÍN CLEMENTE, assistent solista / NEBOJSA SLAVIC, 1r tutti / NIGEL BENSON / JUAN CARLOS FERNÁNDEZ / EMAD KHAN / VICTOR GARCÍA ARPA: MARIANNE TEN VOORDE, solista FLAUTES: DIANNE WINSOR, solista / PABLO SAGREDO, assistent solista / JOSE LANUZA, 1r tutti-solista piccolo OBOÈS: SEBASTIÁN GIMENO, solista / EMILIO CASTELLÓ, assistent solista / JUAN M. URBÁN, 1r tutti /solista-corn anglès CL ARINETS: CARMELO MOLINA, solista / LAURA TÁRREGA, assistent solista / JULIO PERPIÑÁ, 1r tutti-solista clarinet baix FAGOTS: SALVADOR ALBEROLA, solista / FERNANDO ORIOLA, assistent solista / FERNANDO ARMINIO, 1r tutti-solista contrafagot TROMPES: JOSE M. ASENSI, solista / CARLOS BALAGUER, assistent solista / EMILIO CLIMENT, 1r tutti / JOSÉ M. GONZÁLEZ, 1r tutti TROMPETES: ROBERTO PASCUAL BODÍ, solista / EMILIO RAMADA, assistent solista / ROBERTO MORCILLO, 1r tutti TROMBONS: PHILIPPE STEFANI, solista / ROBERT BLOSSOM, assistent solista / SEAN P. ENGEL, trombó baix solista TUBA: JOSÉ M. REDONDO, solista TIMBALS/PERCUSSIÓ: JUAN A. MARTÍN, solista / TOMÁS MARTÍN assistent solista / RICARDO LÓPEZ, 1r tutti solista / RICARDO MORENO, 1r tutti PIANOS: CATALINA CORMENZANA / IRENE ALFAGEME 2 CONCERT 23 MAIG 2013 DISSABTE 11 19h DIUMENGE 12 11h ORQUESTA SINFÓNICA DE CASTILLA Y LEÓN MIGUEL HARTH-BEDOYA director HERBERT SCHUCH piano 1/ BERNAT VIVANCOS Blau (2006) 15 min. LUDWIG VAN BEETHOVEN Concert per a piano i orquestra núm. 4 en Sol major, op. 58 (1805-1806) 34 min. Bonn 1770 Viena 1827 Barcelona 1973 2/ Allegro moderato Andante con moto Rondo. Vivace Herbert Schuch piano PAUSA 3/ 20 min. CARL NIELSEN Simfonia núm. 2, op. 16 “The Four Temperaments” (1901-1902) Norre-Lyndelse 1865 Copenhagen 1931 Agrairíem que apaguéssiu els mòbils, desactivéssiu les alarmes sonores i continguéssiu els estossecs. Un mocador redueix notablement el soroll. 35 min. Allegro collerico Allegro comodo e flemmatico Andante malincolico Allegro sanguineo Els temps i la durada del concert són aproximats. Programa presentat per 3 COMENTARI ALBERT TORRENS El programa de concert d’avui agermana tres obres que comparteixen la voluntat d’expressar un rang emocional amplíssim. La sinestèsia, és a dir, l’associació de les percepcions d’un dels cinc sentits a un altre, és a la base de l’obra de Bernat Vivancos, que assegura que veu colors en la música. Estrenada per l’OBC l’any 2006 en aquest mateix auditori i dedicada al noruec Lasse Thoresen, professor del compositor, Blau descriu d’una manera estimulant l’angoixa d’un pintor prèvia a la creació artística. Gràcies a una àmplia plantilla orquestral, el compositor explota al màxim les sonoritats espesses, els reguladors dinàmics i l’ambigüitat rítmica. Influïda, com tota la producció de Vivancos, pel corrent espectral francès i per certa música escandinava, l’obra desplega un ampli ventall dramàtic. El piano, que ocupa un lloc central a la producció de Beethoven, va experimentar molts avenços tècnics al seu temps, i el compositor de Bonn en va explotar al màxim la força i la brillantor. Els seus cinc concerts són dels més importants del gènere, a banda de constituir mitjans per al seu propi lluïment: ell mateix els va estrenar tots –excepte el cinquè, a causa de la sordesa avançada– i en va endarrerir prou la publicació perquè no caiguessin a les mans de competidors. 4 Al llarg dels catorze anys en què els va escriure, el seu estil es va desenvolupar d’una manera més ràpida que en cap altre compositor de la història. Després del tercer concert –l’últim que respecta l’estructura dels de Mozart–, el Concert per a piano i orquestra número 4 ocupa un lloc especial: no és solístic i juganer com els dos primers, ferotge i desafiant com el tercer, ni heroic com el cinquè, sinó profundament líric. Seguint l’hàbit de compondre més d’una obra alhora, Beethoven el va esbossar entre el 1802 i el 1803, durant la composició de la Simfonia número 3, “Heroica”, i el va enllestir el 1806 o el 1807, ja durant el període del Concert per a violí, la quarta i la cinquena simfonies, els quartets Rassumovski i la primera versió de Fidelio. Aquest és, també, el moment de màxima maduresa com a artista: aparentment, el compositor estava sa, i tot i que la sordesa començava a donar pistes que el sumien en profundes depressions, encara podia tocar en públic i era famós a Viena i més enllà. El concert, doncs, trenca esquemes i planteja noves solucions formals: al primer moviment, presenta el tema a càrrec del piano abans del tutti orquestral i mescla en un flux ininterromput les exposicions separades d’orquestra i solista. El segon, breu però intens i molt tràgic, presenta forma de fantasia lliure i oposa un tema rítmic enunciat amb acords per l’orquestra a una melodia tendra i dolorosa del solista –alguns, com Liszt i Schumann, hi van veure un diàleg entre Orfeu i les fúries de l’infern. Sense transició, s’encadena un rondó final brillant i alegre que incorpora dues novetats a la forma: un segon tema i una llarga coda. Beethoven va estrenar l’obra al març del 1807 en un concert de subscripció al palau del príncep Lobkowitz a Viena, i el 22 de desembre de 1808, davant el públic del Theater an der Wien, en una cèlebre audició benèfica que va durar quatre hores. Va ser la seva última aparició com a solista amb orquestra. La partitura, de la qual no sobreviu cap còpia autògrafa, es va publicar a l’agost del 1808 amb dedicatòria a l’arxiduc Rudolf d’Àustria, que era alumne del compositor. Malgrat que va caldre un cert temps perquè el seu llenguatge fos apreciat, ja que no encaixava gaire amb la imatge del Beethoven més romàntic i desafiant, aquest concert és avui dels més estimats i continua mereixent el respecte tant dels pianistes com del públic. També li va costar d’establir-se a la Simfonia número 2 del danès Carl Nielsen. Composta entre el 1901 i el 1902, simultàniament a l’òpera Saül i David, va ser la seva primera obra famosa en el gènere. Malgrat que encara pertany a la tradició de Brahms i Dvorák, gira l’esquena als clàssics i posa en pràctica la noció de tonalitat evolutiva que passa insensiblement d’una idea melòdica a una altra. I és que, fill del segle XX, Nielsen va sotmetre la seva tècnica a les tendències més modernes, com ara l’atonalisme i la politonalitat. Compacta i concentrada, aquesta va ser també la primera obra del compositor associada a un contingut extramusical, en aquest cas un conjunt de gravats populars i ingenus titulat Els quatre temperaments. No és, però, música programàtica: el títol només dóna una indicació general, i cada moviment fa una simple al·lusió al model pictòric. Així, el primer evoca un home arravatat i colèric; el segon –amb forma de vals lent i funció de scherzo– descriu un personatge flegmàtic, sense capacitat per emocionar-se; el tercer correspon a un home melancòlic, i el quart, en forma de marxa, suggereix un temperament sanguini. Nielsen va dirigir l’estrena de l’obra l’1 de desembre de 1902, tot just una setmana després d’enllestir-la, en un concert al Dansk Koncertforening de Copenhaguen, on va ser rebuda d’una manera discreta. El compositor la va dedicar a Ferruccio Busoni en agraïment per haver-la inclòs en la temporada de la Filharmònica de Berlín. SUGGERIMENTS DISCOGRÀFICS Javier Pérez Senz periodista i crític musical LUDWIG VAN BEETHOVEN → Concert per a piano i orquestra núm. 4 ORQUESTRA FILHARMÒNICA DE BERLÍN Wilhelm Kempff piano Ferdinand Leitner director DEUTSCHE GRAMMOPHON (1961) CARL NIELSEN → Simfonia núm. 2 ORQUESTRA SIMFÒNICA DE SAN FRANCISCO Herbert Blomsted director DECCA (1989) L’FNAC RECOMANA ORQUESTA SINFÓNICA DE CASTILLA Y LEÓN → Nazareno de Golijov i Grau Miguel Harth-Bedoya director DEUTSCHE GRAMMOPHON (2012) 5 MIGUEL HARTH-BEDOYA director Miguel Harth-Bedoya és director de l’Orquestra Simfònica de Fort Worth als EUA des del 2000 i la temporada 2013-14 ho serà de l’Orquestra de la Ràdio Noruega. Ha enregistrat un CD amb la Simfònica de Chicago i el pianista YoYo Ma, un altre l’any 2011 per a Deutsche Grammophon amb la OSCyL i les germanes Labèque i fa poc ha presentat el seu barrer CD, Sur. També cal esmentar el seu enregistrament per a Decca amb Juan Diego Flórez i un DVD per a Kultur dirigint La Bohème de Puccini amb l’Orquestra de l’English National Opera el 2009. Darrerament ha dirigit les simfòniques d’Atlanta, Boston i Filadèlfia, les filharmòniques de Los Angeles, Hèlsinki, Estocolm, Dresden, Castella i Lleó, Nacional de España, ORTVE, Suisse Romande i Sydney. A més és director artístic i fundador del projecte musical Caminos del Inca, que amb la finalitat de descobrir, preservar i difondre el llegat musical dels pobles de les Amèriques, ha estat presentat per les simfòniques de Chicago, Seattle, Boston, Xile i Ràdio Leipzig, l’Orquestra de Filadèlfia i els festivals Tanglewod i Bach d’Oregón. Miguel Harth-Bedoya dirigeix l’OSCyL en la Temporada de l’OBC a L’Auditori per primera vegada en aquest concert. Abans de cada concert podeu consultar el programa de mà entrant al web de l’OBC. També hi trobareu tota la informació de l’emissió del concert per Catalunya Música i Radio Clásica de RNE. 6 HERBERT SCHUCH piano Herbert Schuch va néixer a Temesvar (Romania) el 1979, però es va formar musicalment a Alemanya amb Kurt Hantsch i KarlHeinz Kämmerling. L’any 2005 va donar un fort impuls a la seva carrera artística en guanyar tres importants concursos de piano, a més del segon premi del Concurs de piano de Santander. Schuch treballa habitualment com a solista amb importants orquestres i ofereix recitals en els festivals internacionals i cicles de concerts més destacats. OehmsClassics ha publicat cinc enregistraments de Herbert Schuch, i en el més recent interpreta el Concert per a piano núm. 3 de Beethoven i el Concert per a piano de Viktor Ullmann amb la WDR Sinfonieorchester sota la batuta d’Olari Elts. Molt interessat en la música de cambra, Schuch ha compartit escenari amb artistes de l’alçada d’Adrian Brendel, Julia Fischer, Veronika Eberle i Alina Pogostkina. Fotografia → Felix Broede Herbert Schuch participa en la Temporada de l’OBC a L’Auditori per primera vegada en aquest concert. 7 SI US AGRADA AQUEST CONCERT, SEGUIU ELS CIRCUITS… Circuit: Tecla / Segles XX i XXI / Cambra i Recitals / Clàssic MOONWINDS & JAVIER PERIANES JUNY 2013 Dll 17 → 20.30h # Sala 2 Oriol Martorell Moonwinds (Formació resident) Javier Perianes piano Circuit: Tecla YUJA WANG MAIG 2013 Dt 21 → 21h # Sala 1 Pau Casals Obres de: Bal y Gay, Beethoven, Brotons i Poulenc Preu: 28€ Yuja Wang piano Obres de: Debussy, Skriabin, Ravel, Rakhmàninov, Mendelssohn i Liebermann Preu: 23 a 73€ PROPERS CONCERTS A L’AUDITORI ET TOCA A TU l’OBC amb les entitats socials Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya Veus i música per a la integració (Ass. Músics per la Pau i la Integració) Projecte 4cordes (Barri Rocafonda de Mataró) Circuit: Retrats d’artista / Tecla / Cambra i Recitals MAIG 2013 Dv 17 → 20h ALEXANDRE THARAUD # Sala 1 Pau Casals MAIG 2013 Dc 15 → 20.30h Obres de: A. Guinovart, Offenbach i Grieg # Sala 2 Oriol Martorell Alexandre Tharaud piano Obres de: Grieg, Schumann, Mahler i Beethoven Preu: 28€ Preu: 3€