COMUNICACIÓ. DESEMBRE 2014 NEWSLETTER 108 agenda 108 15 de desembre EAS Casa Provincial-Barcelona 16 de desembre Reunió Directors de Centre i Comunitat Casal La Salle Sant Martí Sesgueioles 17 de desembre Visita La Salle Tarragona 18 de desembre Visita La Salle Berga 19 de desembre Visita La Salle Torreforta 22 de desembre EAS Casa Provincial-Barcelona 23 de desembre Comencen les vacances de Nadal Centres 25 de desembre NADAL 26 de desembre SANT ESTEVE 7 de gener Tornada a la escola Centres NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014 PÀG. 1 Del 7 al 12 de gener Recés Delegats de Pastoral Griñón - Madrid 13 de gener Cap d’Estudis ESO ACCA II Casal La Salle Sant Gervasi - Barcelona EARXC Casa Provincial-Barcelona 15 de gener Reunió Responsables FAIG Casal La Salle Sant Gervasi - Barcelona Del 15 al 17 de gener 23à Promoció CELAS Griñón - Madrid 16 i 17 de gener II Capítol del Districte Madrid NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014 PÀG. 2 Orio COMUNICACIÓ. DESEMBRE 2014 NEWSLETTER 108 notícies 108 1. La Salle Montcada “Els personatges dels meus llibres reflecteixen el meu caràcter” Cristina García Ruiz, alumna de 3r d’ESO de La Salle Montcada i Reixac ha publicat “Nithae. Hija de la Madre Tierra”, el primer llibre d’una trilogia Cristina García nascuda a Barcelona el 30 de novembre del 2000 viu a Montcada i Reixac des que va néixer i estudia al col·legi La Salle d’aquesta localitat. Encara no ha complert els 14 anys i acaba de publicar NITHAE. HIJA DE LA MADRE TIERRA (ED. CÍRCULO ROJO) que és el primer llibre que ha escrit i el primer d’una trilogia. El dilluns 15 de desembre, a les 17.30h, el presentar a la Sala Polivalent del col·legi La Salle Montcada i Reixac. Des de quan tens l’afició per escriure? Ja de petita m’agradava inventar-me contes i de gran m’he decidit a escriure’ls en paper. També m’ha ajudat molt l’haver llegit llibres de ciència ficció i fantasia i entre la meva família tenim molta afició per la lectura. Quan vas escriure aquest primer llibre? NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014 PÀG. 3 A l’estiu de l’any 2013, quan vaig acabar les classes de 1r d’ESO. El vaig començar a finals de juny i vaig acabar-lo en els primers dies de setembre. És el teu primer llibre, tens previst escriure’n més? Sí, de fet és el primer, però que forma part d’una trilogia de temàtica de ciència ficció. Ja tinc acabat el segon llibre, que el vaig escriure el curs passat, mentre feia 2n d’ESO i ara estic escrivint el tercer. Déu n’hi do, un llibre per curs! ens pots avançar els títols? Sí, sense cap problema: “Nithae. La Cazadora” i “Nithae. La loba nocturna”. Quines característiques té l’edició d’aquest llibre? Consta de 194 pàgines, amb tapa tova i les dimensions són 15×21 cm. Se n’ha fet una tirada de 300 exemplars en castellà. Els exemplars es poden trobar en diferents punts de distribució de Montcada i Reixac. Has tingut recolzament mentre escrivies el llibre? Sí, sobretot per part del meu pare; quan havia escrit unes quantes pàgines, les hi donava i ell se les llegia i em donava la seva opinió. També amic i coneguts s’han emocionat molt quan han vist el llibre publicat. I a l’escola, quines notes treus en llengua? Bé, trec notables i, a vegades, excel·lent; encara que això depèn del professor… Aquesta afició per escriure es pot convertir en la teva professió quan siguis gran? Vull ser escriptora de llibres de ciència ficció o de fantasia; però també tinc inquietuds socials com la inadaptació, la delinqüència… enteses com respostes de rebel·lia davant la societat. En els personatges dels meus llibres deixo reflectit el meu caràcter. Quina formació creus que et fa falta per poder ser escriptora? Voldria fer escriptura creativa, però aquí no es fa; llavors potser faré medicina i psiquiatria per poder descriure millor les pors, els traumes i els trastorns dels meus personatges. Tens previst presentar alguns dels teus llibres a concursos literaris? No els he presentat perquè cal ser major d’edat i no s’accepten trilogies. f Moltes gràcies Cristina i que tinguis molta sort! NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014 PÀG. 4 2. La Salle Reus Més de 3.000 persones han participat en els actes organizats per La Salle Reus per Celebrar Santa Cecília Com és habitual, tots els alumnes de l’escola s’han implicat en la preparació d’un festival que enguany ha arribat a la seva 55èna edició Més de 3.000 persones, entre alumnes i familiars, han participat en els actes que ha organitzat l’escola La Salle Reus per celebrar la festivitat de Santa Cecília, que s’ha commemorat aquest dissabte 22 de novembre i que està molt arrelada a la tradició del col•legi. Com és habitual, tots els alumnes de l’escola s’han implicat en la preparació d’un festival que enguany ha arribat a la seva 55è edició. Així doncs, nens i nenes des de P3 fins a 1r de Batxillerat han protagonitzat diversos festivals musicals que s’han celebrat en un Teatre de l’escola ple de gom a gom pels entusiasmats familiars dels estudiants. En aquesta ocasió la temàtica escollida en els tres festivals (Infantil, Primària i ESO) han estat les cançons de les bandes sonores de pel•lícules, anant de films infantils, com “El Rei Lleó”, fins a musicals clàssics, com ara “Grease”. D’altra banda, totes les actuacions van comptar també amb l’aparició de la Tuna del col•legi formada pels alumnes que aquest curs estan fent 1r de Batxillerat i que sempre s’emporten l’ovació més sonada del festival. Aquest cap de setmana s’ha celebrat el festival d’Educació Primària i ESO, mentre que dissabte vinent tindrà lloc el d’Educació Infantil. NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014 PÀG. 5 3. Trobada de la Missió Compartida L’esperança i l’experiència de la missió, protagonistes de l’Àgora 2014 El dissabte 22 de novembre, al centre La Salle Montcada i Reixac, ha tingut lloc una nova edició de l’Àgora La Salle. En aquesta ocasió 140 lasal·lians hem compartit el matí amb diverses activitats El dissabte 22 de novembre, al centre de La Salle Montcada i Reixac, ha tingut lloc una nova edició de l’ÀGORA LA SALLE. En aquesta ocasió 140 lasal•lians hem compartit el matí amb diverses activitats. Després de la salutació del director del Centre, Sr. Joan Josep Masegosa, del nostre Visitador Auxiliar, G. Josep Guiteras i amb l’especial presència en aquesta ocasió del Gmà. Jesús Miguel Zamora, Visitador Titular del Districte Arlep, una oració ha situat la nostra presència de lasal•lians compromesos en la missió. Després, una taula rodona sobre experiències vitals de tres testimonis a Madagascar (Sr. Narcís), Romania (G. Cesc) i Fundació Comtal-Barcelona (Sra. Carme). Després d’un descans amb cafè, hem entrevistat al Gmà. Jesús Miguel Zamora. Ens ha animat i enfortit en la nostra missió lasal•liana, augurant un futur molt esperançat de continuïtat de Germans i Seglars. Posteriorment ens hem traslladat a la Parròquia de Montcada i Reixac per celebrar una Eucaristia participada i amb repetides referències per part del celebrant, Mossèn Jaume a la gran labor de l’escola La Salle en la població. La Trobada ha finalitzat amb un dinar fratern en els menjadors del Centre. Podeu veure totes les fotos de la Trobada en la nostra pàgina de FLICKR: https://www.flickr.com/photos/lasallecat/sets/72157649437121171/ NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014 PÀG. 6 4. La Salle Cassà de la Selva La Salle Cassà, escola oberta a tothom Sota el títol “Obrim l’escola!!” ofereixen la possibilitat d’una visita guiada pel Director i/o les Caps d’Estudis en una jornada laboral, per tan que els vegin “en plena acció” Per segon any consecutiu, La Salle Cassà ha obert les seves portes a totes les famílies interessades a conèixer les instal·lacions i les serveis del centre. Sota el títol “Obrim l’escola!!!”, ofereixen la possibilitat d’una visita guiada pel Director i/o les Caps d’Estudis en una jornada laboral, per tal que els vegin “en plena acció”. L’equip educatiu de La Salle Cassà creu que és una iniciativa molt interessant i complementària a la tradicional Jornada de Portes Obertes del segon trimestre. Les visites es realitzaran els següents dies: divendres 28 de novembre 5 i 12 de desembre 16 i 23 de gener Tot el que estigui interessat podrà acudir aquests dies a l’escola de 15:30 h a 16:30 h. Les visites es faran en grups reduïts, i es necessari concertar-les prèviament. A Cassà esperen repetir la fita aconseguida el curs passat, ja que totes les famílies que els van visitar van inscriure els seus fills al centre. Gràcies, benvinguts i fins aviat! NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014 PÀG. 7 5. La Salle Comtal Gràcies, Jordi Amat! El 20 de novembre, la Comunitat Educativa de La Salle Comtal es va reunir al Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda per celebrar una Eucaristia d’acció de gràcies per la vida d’en Jordi Amat, professor de La Salle Comtal que ens va deixar el passat 12 d’octubre El passat 12 d’octubre, el nostre estimat company, en Jordi Amat i Teixidó, moria als 55 anys, després d’haver patit una llarga malaltia que li va impedir dedicar-se a la docència els seus últims anys. Han estat moments durs per a la Comunitat Educativa de La Salle Comtal, ja que en Jordi portava més de 30 anys lliurat a la seva missió d’educador en el centre La Salle Comtal, com a professor d’Història i Geografia, havent estat també Coordinador de Pastoral. L’estima que es va guanyar per part de tothom al llarg de tots aquests anys de servei en el centre es va evidenciar en conèixer-se la seva mort. Només calia entrar a les diferents xarxes socials per llegir nombrosos missatges d’alumnes i exalumnes manifestant la seva tristesa, tot recordant i compartint amb admiració anècdotes viscudes amb ell i valorant la seva passió per la Història i la Geografia i per la seva tasca d’educador. També se’n van fer ressò els diversos mitjans de comunicació de Calella i del Maresme. Calellenc i Doctor en Història Contemporània, va ser el fundador i president de l’Associació Amics de Calella, articulista i conferenciant. També va promoure la creació del Centre d’Estudis Històrics de Calella, per estimular la investigació i la recerca locals. A més, va estar sempre vinculat a diverses entitats i associacions del Maresme. El seu compromís amb la seva ciutat i comarca el va portar a publicar nombrosos treballs i llibres vinculats a la història local i comarcal, amb especial atenció al període de la República i la Guerra civil. NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014 PÀG. 8 El 20 de novembre, la Comunitat Educativa de La Salle Comtal es va reunir al Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda per a celebrar una Eucaristia d’acció de gràcies per la vida d’en Jordi, Eucaristia que vam compartir amb la seva mare, la Sra. Teresa Teixidó. Ens hi vam congregar l’actual Comunitat Educativa –Germans, professorat, famílies, alumnat…juntament amb moltes persones que n’havien format part anteriorment i que van voler unir-se a aquesta celebració per recordar el nostre amic, company i mestre, i donar gràcies al bon Déu per haver compartit amb ell part del nostre camí. Va ser una celebració senzilla però sentida, com era en Jordi, i en un ambient de família. La seva vitalitat i la seva passió, el seu entusiasme i la seva dedicació restaran per sempre en el cor de tots nosaltres, i ens acompanyaran en la nostra missió com a educadors, una missió que ell va viure amb plenitud i amb il•lusió. NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014 PÀG. 9 6. Encesa Solidària La Salle Tarragona i La Salle Torreforta encenen més de 2.000 espelmes en favor de la Fundació Proide En total, s’han aconseguit recaptar al voltant de 1.000 euros que es destinaran a projectes educatius impulsats per l’entitat Per setè any consecutiu, els alumnes del col·legis La Salle Tarragona i Torreforta s’han trobat a les escales de la Catedral de Tarragona per participar en una nova edició de l’Encesa Solidària en favor de la Fundació PROIDE. En aquesta ocasió, amb la col·laboració dels estudiants de Batxillerat de l’escola, s’han encès més de 2.000 espelmes que formaven una estrella gegant, com a representació del logotip de La Salle, i també s’han ofert diversos tallers solidaris que han estat animats pels mestres d’Educació Infantil i pels mateixos estudiants del col·legi. En total, s’han recaptat al voltant de 1.000 euros, que es destinaran a uns dels projectes que la Fundació té a l’Àfrica, principalment en països com Togo i Madagascar, i a Amèrica Llatina en països com Guatemala, Perú o Argentina. Els projectes que es treballen tenen sempre l’educació com a eix central. PROIDE va néixer l’any 1992 de les escoles La Salle de Catalunya com a expressió i compromís en favor de la justícia i la dignitat dels pobles oprimits. Els seus objectius són bàsicament la presa de consciència de les nostres accions al Nord i el suport a la implementació de projectes de desenvolupament al Sud. NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014 PÀG. 10 7. La Salle La Llum de la Pau de Betlem s’apropa! Com cada any quan s’acosta el Nadal, els escoltes i guies d’arreu del món comencen a treballar en el seu projecte més internacional, la Llum de la Pau de Betlem. Des de ja fa anys, els Escoltes i Guies d’Àustria viatgen a Betlem i allà encenen una espelma. Un cop han retornat a Viena, es celebra un acte ecumènic on, d’aquesta primera espelma, se’n n’encenen centenars d’altres, a través de les quals la flama es va escampant arreu del món, simbolitzant la pau que esperem que arribi a tots els racons del nostre planeta. Aquesta Llum ens recorda que les altres llumetes que il•luminen ciutats i pobles no són importants. La Llum, en majúscules, és Jesús el que neix i ens ve a portar la Pau i la concòrdia arreu. El lema d’enguany “Créixer en Pau” ens convida a clamar que es respectin els drets dels infants a tots els racons del món per garantir-los l'oportunitat de desenvolupar-se i créixer en pau, amb serenor i en entorns lliures de conflicte. L’Equip de Pastoral de La Salle, Joves La Salle, juntament amb Maristes i la coordinació de Minyons Escoltes i Guies, ajuden a preparar els materials de motivació previs. Un any més, a Catalunya s’organitza un acte per repartir aquesta flama arreu del nostre territori. Aquest any, l’acte s’ha celebrat a Bellpuig, el diumenge 14 de desembre a les 16h a la plaça Ramon Folch. Més tard es repartirà arreu del territori. En el marc de La Salle a la reunió de Directors de Centre i Comunitats el dia 16 a Sant Martí Sesgueioles. El dia 17 a La Salle Comtal, a les 17:30h, a través de la celebració nadalenca del Foc de Nadal. També a l’Estació d’Enllaç del divendres 19, al teatre de les Xavierianes de Ciutat Vella. Així com a Palamós el dia 22. NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014 PÀG. 11 8. Fundació Comtal La Fundació Comtal posa en marxa la campanya de Nadal Recollida de joguines, recapte d’aliments, organització d’accions solidàries... són moltes les opcions que tenim per a contribuir a que el Nadal dels infants i joves de la Fundació Comtal estigui ple d’il·lusió i alegria. Col·laborem! Aquesta darrera setmana de novembre la Fundació Comtal ha posat en marxa una nova campanya solidària de Nadal en la que ens convida a col·laborar per a fer que el Nadal d’infants i joves dels barris de Sant Pere, Santa Caterina i La Ribera també estiguin plens d’alegria i d’il·lusió. Podem formar part de la campanya de diverses maneres: Recollida de joguines i material escolar nou Volem que tots els infants i joves puguin gaudir del Nadal amb il•lusió i disposar del material bàsic que necessitaran durant el curs. Podeu consultar el llistat amb tot el que demanem al cartell adjunt. S’ha elaborat seguint criteris educatius alhora que analitzant les necessitats dels infants i joves als que acompanyem. El que es reculli ha de ser nou i sense embolicar, assegurant així que el que arriba està en bon estat i facilitant la tasca d’embalatge i la classificació per edats. Darrer dia de recollida: 23 de desembre. Tot el que s’aconsegueixi es repartirà entre els més de 150 infants, adolescents i joves de la Fundació Comtal en la celebració del Tió la setmana del 15 al 22 de desembre i la dels Reis el dia 6 de gener. Recollida d’aliments perdurables Durant la campanya també es fa recollida d’aliments. Aquests s’utilitzaran al llarg de l’any al pis de menors on viuen 8 infants i en els tallers de cuina que es fan amb els joves i amb les famílies per millorar la seva alimentació i disminuir els riscos de la precarietat econòmica que viuen. Darrer dia de recollida d’aliments: 12 de gener. El llistat amb el que necessitem el podeu consultar al cartell adjunt també. NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014 PÀG. 12 Organització d’accions solidàries per col•laborar econòmicament Podeu organitzar mercadets solidaris, vendre merchandaising de la Fundació o muntar un esmorçar amb cor amb els companys de feina i recollir donatius. Amb el que aconseguim, podrem comprar tot el que falti per la campanya de Nadal i disposarem d’un fons econòmic per becar als infants i joves als programes educatius i socials després del Nadal i el que queda de curs. Butlleta “Jo col·laboro” Amb 25€, ajudem a una família perquè rebi suport i assessorament legal. Amb 50€, bequem a un jove sense sortides laborals perquè pugui formar-se i trobar feina. Amb 100€, bequem a un infant perquè rebi suport escolar i estigui acompanyat, durant 5 mesos. Per a més informació, poseu-vos en contacte amb l’Ainara García. 932954636. comunicacio@comtal.org En nom dels infants, adolescents i joves i de tot l’equip de la Fundació Comtal, gràcies! NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014 PÀG. 13 9. La Salle Manresa Alumnes de La Salle Manresa assisteixen a la Conferència de Bill Pelke President i co-fundador de ‘The Journey of Hope…from violence to Healing’ va explicar la seva experiència treballant per a aconseguir l’abolició de la pena de mort El 30 de novembre és la jornada internacional ‘Ciutats per la Vida-Ciutats contra la pena de mort’. Enguany han estat prop de 1900 les ciutats que s’han adherit a aquesta iniciativa que commemora la data de la primera abolició d’una execució a Europa el 30 de novembre de 1786. En el marc d’aquesta campanya promoguda per la Comunitat de Sant Egidio es porten a terme xerrades, conferències, pregàries contra la pena capital, així com també s’il•luminen monuments significatius de les ciutats que s’hi adhereixen. Va ser dins els actes que es van fer a Manresa que el passat 27 de novembre els alumnes de 4t d’ESO i Batxillerat de la Salle Manresa, juntament amb joves d’altres centres de la ciutat, van participar en la xerrada que va fer l’activista nordamericà Bill Pelke, President i co-fundador de ‘The Journey of Hope…from violence to Healing’. Va explicar la seva experiència quan l’any 1985 una jove, Paula Cooper, va assassinar Ruth Pelke, l’àvia d’en Bill. La Paula, que tenia quinze anys en el moment de cometre el crim, va ser condemnada a morir a la cadira elèctrica. Al principi en Bill estava d’acord amb la decisió judicial, però amb el temps va experimentar una transformació espiritual que el va dur a perdonar la noia. El Bill es va adonar que la pena de mort no era la solució i va aconseguir que commutessin la condemna de la Paula, involucrant persones i institucions en aquesta lluita. Avui, la Paula ja no està condemnada a mort i ha sortit de la presó. A partir d’aquest cas, en Bill dedica la seva vida a lluitar per aconseguir l’abolició de la pena de mort. En les paraules que va adreçar als joves va insistir en el fet de viure el perdó com un estil de vida, ja que la pena capital no és un acte de justícia sinó de venjança, i la venjança no és mai la solució. Segons Pelke, la resposta és l’amor i la compassió. A partir d’aquesta història, la Paula ara ajuda altres joves NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014 PÀG. 14 perquè no cometin els errors que ella va cometre. És l’exemple de com es pot vèncer el mal, no pas amb més mal i violència, sinó amb el bé. Trobareu més informació sobre Ciutats per la vida-Ciutats contra la pena de mort a www.santegidio.org NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014 PÀG. 15 10. La Salle Palamós La Salle Palamós participa al XXI Cross Atlètic Vila de Palamós, “Un gest per la pau” A La Salle Palamós aprofiten aquesta jornada esportiva per a treballar, entre d’altres, continguts relacionats amb l’àrea d’educació física, concretament pel que fa a habilitats motrius i qualitats físiques bàsiques El passat 6 de novembre (dijous al matí) es va fer el XX Cros Atlètic Vila de Palamós, on participen els centres escolars del poble. Organitzat pel Departament d’Esports de la Vila de Palamós, aquest any ha juntat a 1.696 atletes participants. A La Salle Palamós aprofiten aquesta jornada esportiva per a treballar, entre d’altres, continguts relacionats amb l’àrea d’educació física, concretament pel que fa a habilitats motrius i qualitats físiques bàsiques. Sota el lema “l’Esport un gest per la pau”, tot va anar molt bé. Van gaudir d’una fantàstica jornada esportiva amb nois i noies d’altres escoles i d’un temps extraordinari. A més, la localització, el Passeig de Mar de Palamós, és perfecte per a gaudir de les vistes de la ciutat. A més a més, els atletes de La Salle Palamós van aconseguir diverses copes i medalles. Un matí rodó!. En les següents fotografies podeu veure als/les atletes en acció. Felicitats a tots, i que continueu fent esport! NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014 PÀG. 16 NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014 PÀG. 17 11. II MEL Finalitza la II Assemblea Distrital de la MEL Membres del tots els sectors de La Salle Arlep han conviscut durant tres dies a Llívia, València, per traçar les línies estratègiques dels propers anys La primera setmana de desembre ha acollit la celebració de l’Assemblea de la MEL del districte Arlep. Durant tres dies, més de 59 assembleistes i 5 convidats, juntament amb un equip de secretaria i comunicació compost per 5 persones, han viscut en fraternitat a la comunitat de Llívia, València. Tots els participants destaquen que ha sigut una experiència de germanor i molt efectiva. Gràcies a la feina feta, s’han actualitzat els objectius i les línies d’acció que faran possible continuar treballant aspectes importants del Projecte de Missió amb el que ens vam comprometre fa ara tres anys. En aquesta trobada es va escollir al Nou Consell de la MEL, que s’encarregarà d’assessorar al Germà Visitador en temes relacionats amb la Missió. Catorze membres componen, de manera provisional, aquest consell. Ara queda esperar que el Germà Visitador anomeni al 15è membre que, segon els Estatuts, es de lliure nomenament. Els assistents van comptar amb la participació del Germà Aidan Kilty, Conseller General amb dedicació especial a la RELEM. Els documents aprovats en aquesta Assemblea es donaran a conèixer més endavant. Com vam recordar al començament de l’Assemblea de la MEL, el Papa Francesc ens anima contínuament entrar en estat de "Cultura de Trobada" com a clau ineludible del nou rostre d'una Església que vol caminar al compàs del nostre món, i al seu torn, ser imatge i icona de comunió, "somni d'una fraternitat universal". Per tant, la missió i la presència de l'Església ha de respondre a la crida de ser pont, on es creen espais per compartir la vida, sempre en recerca d'un món possible per a tots, més humà i més fratern. Així, les nostres Comunitats educatives-pastorals estan cridades a ser aquests espais que fomentin i generin el sentit de pertinença a un projecte comú, on tots tenen cabuda, i així mateix, on cada membre trobi la seva responsabilitat personal, com a expressió vocacional en un projecte comú. NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014 PÀG. 18 Creiem que la nostra obra educativa ha de ser plataforma de i per a la trobada, on flueix i es gesta la vida humana i les seves necessitats, habitada pels somnis vocacionals que intueixen un futur per arribar, amb la mirada comuna de recrear el nostre entorn, la nostra societat, en llar que acull les preguntes del que és divers i diferent, com a projecte de nova humanitat... Creiem en una escola "en sortida", "commoguda", "convocada", en recerca apassionada dels nostres germans i germanes els més vulnerables, perquè aquesta obra de Déu segueix sent nostra obra. Podeu trobar més fotografies de l’Assemblea en el següent enllaç: http://drive.google.com/a/lasalle.es/folderview?id=0B0jilzepXP1-TG5VMlkxcFp4TTQ&usp=sharing NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014 PÀG. 19 12. La Salle Sant Celoni La Salle Sant Celoni celebrarà la Encesa Solidària el proper 18 de desembre Dijous al vespre els alumnes, professors/es i famílies del centre encendran llantions per a recaptar diners per a la construcció de noves aules de Primària al centre La Salle Louis Rafiringa de Madagascar El proper dijous dia 18 de desembre La Salle Sant Celoni realitzarà l’Encesa Solidària, una activitat que ja fa 15 anys que es va efectuant amb la finalitat de recaptar diners per a la ONG PROIDE per tal de cobrir les necessitat d’escolarització de centres docents lassal·lians a països del 3r món. Enguany els diners recaptats es destinaran a la construcció de noves aules de Primària al centre La Salle Louis Rafiringa de Madagascar. L’activitat en sí consisteix en la venda d’uns llantions als alumnes i famílies de l’escola. Un cop s’han venut els llantions, els alumnes els guarden a les seves respectives aules i el dia de l’encesa es distribueixen pel centre. En un moment determinat, i un cop ja s’ha fet fosc, s’encenen tots i s’il·lumina l’exterior de les instal·lacions escolars. En d’altres ocasions s’han il·luminat espais emblemàtics de la població de Sant Celoni, com la Plaça de la Vila, la Plaça de l’Església o una part del Carrer Major. Esperem que aquest curs l’encesa esdevingui un èxit de participació i que des de La Salle Sant Celoni es pugui fer una aportació significativa al projecte solidari a Madagascar. NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014 PÀG. 20 13. La Salle Santa Coloma A La Salle Santa Coloma els valors cobren vida! Barçakids visita l’escola per a treballar el valor de l’esforç amb els alumnes de 4t, 5è i 6è Durant tres dies, La Salle Santa Coloma de Farners s’ha convertit en centre d’alt rendiment per a alguns dels seus alumnes. Els nens i nenes de 4t, 5è i 6è de Educació Primària han participat en les activitats organitzades per Barçakids. L’escola va escollir l’handbol com a esport principal perquè tots els alumnes s'esforcessin al màxim en les diferents activitats, ajudessin als companys i, sobretot, s'ho passessin molt bé! Aquests dies hem pogut veure, de primera mà, la dedicació, el compromís i la perseverança que han demostrat tots els nois i noies en cada una de les activitats que els han proposat Per als alumnes de 5è i 6è aquest era el segon any que feien Barçakids, però han mostrat el mateix entusiasme, ganes de treballar i de passar-ho que la passada edició. A més, han posat en pràctica tots els valors apresos en cada una de les activitats amb una excel·lència prodigiosa! L'exemple més clar el trobem amb els alumnes de 6è que, malgrat la pluja, van voler sortir al pati a jugar a handbol! Volem destacar un fet que ens ha sorprès molt entre els alumnes de 6è, com és la gran afinitat i respecte que es tenen entre ells. Són els més grans de l’escola i es coneixen de fa bastant anys, estudien junts i es comporten de forma exemplar envers els seus companys. Ens han demostrat que el valor del respecte i la companyonia el tenen molt ben assolit i el posen en pràctica cada dia. Enhrabona, menuts! A reveure, La Salle! NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014 PÀG. 21 14. La Salle Universitat Nuevo record de participación en la 5ª Edición del concurso LSdreams La consolidación del proyecto LSdreams es toda una realidad. Los resultados de inscripción hablan por sí solos. Una vez cerrado el proceso de registro de los equipos, podemos afirmar que se ha superado en 42 el número de grupos inscritos en la 4ª. Edición, que fueron en total 84. Esto significa un crecimiento del 50%. En esta edición participarán un total de 126 equipos formados por 349 alumnos y 50 tutores diferentes, de un total de 8 países: España, Italia, Palestina, Francia, Líbano, Portugal, Egipto y Turquía. Esto representa una participación de 23 escuelas lasalianas de la región RELEM. El proyecto LSdreams, liderado desde nuestro ámbito universitario, se va afianzando. Un 75% de los centros han repetido su participación en varias ediciones del concurso y en la edición de este año participan, por primera vez, 10 centros nuevos. Por otro lado, se va consolidando el proceso de internacionalización y de expansión del concurso. Se observa un importante aumento, en esta edición, de la participación de centros de países de Oriente Medio y también de Francia. Los centros participantes en esta 5ª. Edición son los siguientes: Col·legi La Salle Bonanova Barcelona, Spain Collège / Lycée / LP Privés Saint Joseph Auxerre, France École des Frères Bethlehem, Palestine Istituto Filippin Paderno del Grappa, Italy Colegio La Salle Santo Ángel, Zaragoza, Spain Colegio San Juan Bautista La Salle (La Salle Valladolid), Valladolid, Spain Cólegio La Salle Barcelinhos, Barcelos, Portugal Colegio La Salle Palma de Mallorca, Palma de Mallorca, Spain Colegio La Salle Viña, Cádiz, Spain Collège de La Salle, Cairo, Egypt NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014 PÀG. 22 Col·legi La Salle Mollerussa, Spain Colegio La Salle Buen Pastor, Jérez de la frontera, Spain Colegio La Salle Palencia, Spain Colegio La Salle Alcoi, Spain Colegio La Salle Virgen del Mar, Almería, Spain Colegio La Salle Berrozpe, Andoain, Spain Collège et L.E.G.T. Saint-Joseph Lorient, France Colegio La Salle San Ildefonso, Santa Cruz de Tenerife, Spain Collège Saint-Marc, Alexandrie, Egypt Collège du Sacré-Coeur, Beyrouth, Liban École Saint-Joseph, Khoronfish, Egypt Lycée Saint Michel, Sisly, Turkie Collège des Frères, Jerusalem, Palestine En esta edición, como novedad, se ha actualizado la plataforma web del concurso, haciéndola más accesible. Esta plataforma, por su usabilidad, se ha convertido en el centro de gestión del concurso y en su plataforma de comunicación. Pueden visitarla en el siguiente enlace: http://lsdreams.lasalleuniversities.net/ La página web está disponible en los tres idiomas oficiales de la región RELEM: francés, inglés y español. Durante el primer mes y medio, la nueva página web recibió más de 2000 visitas. De éstas, las visites fueron efectuadas desde los siguientes países, por orden de más visitas: Spain, Egypt, France, Lebanon, Turkey, Palestina, Portugal, Israel, Rusia, Italia, Japan, Mexico, United States, Poland, Belgium, Germany, United Kingdom, Jordan, Brazil, Canadá, Colombia, República Checa, Netherlands, Rumania, Suecia, Argentina, Bulgaria, Bielorrusia, Chile, Costa Rica, Dinamarca, República Dominicana, Argelia, China, Hungría, Malta, Nicaragua, Perú, Puerto Rico, Taiwán, South Africa, Zimbabwe. El concurso tiene también su presencia en las redes sociales de Facebook y Google+. En cuanto a las áreas de conocimiento en las que el proyecto LSdreams se desarrolla, los siguientes gráficos denotan que no hay una tendencia clara, pero sin embargo que si hay, en líneas generales, un aumento de la participación en las áreas de ingeniería y Salut, en detrimento de las de arquitectura y gestión empresarial. Como manifestó el Consejero general de la RELEM, el H. Aidan Kilty en la comunicación de esta edición, “el Sueño Lasaliano tiene una dimensión internacional y la intención de favorecer el diálogo, la cooperación y la amistad”. LSdreams es un proyecto que así lo refleja.f NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014 PÀG. 23 15. La Salle Bonanova Desperta’m el cor, nou projecte de micromecenatge del professor Manel Martínez de La Salle Bonanova Juntament amb dos amics, en Carles Buetas i la Glòria Miralles, posa en marxa un espai per a compartir cançons que neixen de la trobada amb els altres, un mateix i amb Déu ‘Desperta’m El Cor’ és el nom d’una iniciativa molt particular i plena d’il·lusió que ha creat el professor de la Salle Bonanova, en Manel Martínez, impulsat per la seva passió per la música. En aquesta aventura conta amb dos amics, en Carles Buetas i la Glòria Miralles, i tots tres ens presenten un projecte musical de micromecenatge amb el que ofereixen un seguit de cançons que poden ser una bona eina per a la pregària, la reflexió, el temps lliure... ja sigui en solitud o en comunitat. Així mateix, és un bon recurs pastoral per a les escoles, parròquies i grups de vida. Totes les cançons neixen de la trobada amb els altres, amb un mateix i amb Déu. En Manel, en Carles i la Glòria volen cantar allò autèntic que van descobrint cada dia. Per a poder gravar les cançons i oferir-les en la seva web, conten amb la col·laboració voluntària de totes les persones que volen somniar amb ells. Podeu consultar la pàgina i les condicions de col·laboració en: http://www.despertamelcor.cat Felicitats per la vostra idea, i molts ànims!! Us acompanyem! NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014 PÀG. 24 16. La Salle Horta Els centres de La Salle Catalunya, amb La Marató Animats pel lema d’aquest curs, ‘És a les nostres mans’, i al voltant de la celebració de La Marató el passat diumenge 14 de desembre, els centres de La Salle Catalunya han organitzat diversos esdeveniments, actes i campanyes per a contribuir a recaptar fons per a millorar la investigació al voltant de les malalties del cor. Els alumnes de 6è de Educació Primària de La Salle Horta, per exemple, van proposar al seu centre realitzar un concurs de dibuix per recaptar fons. Il·lusionats per la iniciativa i la força d’aquests alumnes, tot el centre s’ha involucrat en el desenvolupament d’aquest concurs, que va començar el 25 de novembre. Tots els alumnes del centre, des de l’Educació Primària fins Batxillerat, han pogut entregar els seus dibuixos fins el 1 de desembre. Les regles de participació eren senzilles: reflectir de manera simbòlica les malalties del cor, fer servir materials com llapisos, retoladors, plastidecors, ceres, pintures, etc., i aportar 1€ com senyal de la inscripció i donació per a la Marató de TV3. Els propers dies es coneixeran els noms dels guanyadors. El jurat, format per l’equip directiu de l’escola, donarà només un premi per a cada categoria: Infantil, CI, CM, CS, 1r cicle d’ESO, 2n dicle d’ESO i Batxillerat. Podeu veure tots els dibuixos presentats en el següent enllaç: https://drive.google.com/folderview?id=0B2CXskTy8wFxU1plQjNEYU1BcWM&usp=sharing Així mateix, La Salle Horta ha escollit una altra manualitat, l’origami, per a col·laborar amb La Marató. Segons una antiga llegenda japonesa, Senbazuru, la persona que faci 1.000 grues de paper (tsuru, en japonès) li serà concedit un desig. Diu la llegenda que la petita nena japonesa Sadako Sasaki somniava cada dia amb curar-se de la seva malaltia, produïda per la radiació de la bomba atòmica que va caure damunt d’Hiroshima. Seguint el consell de la seva amiga Chizuko, i mentre estava a l’hospital, Sadako va decidir fer 1.000 grues de paper, creient que quan les acabés estaria curada. El seu desig no era només per a curar-se ella, sinó també per a que tothom al món pogués viure en pau, sense guerres. Sadako no NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014 PÀG. 25 va poder superar la malaltia i tampoc va arribar a fer les 1.000 grues que s’havia proposat (va arribar a fer-ne 644). Però la seva amiga Chizuko, juntament amb molts altres amics, van fer les que faltaven fins arribar a les 1.000 grues. D’aquesta manera les grues d’origami (papiroflèxia, en japonès) es van convertir en un símbol de la pau arreu del món. Commoguts per la llegenda, alumnes i professors/es s’han sumat a la campanya “1origimai 1euro”, és a dir, que per cada origami que rebin donarànt un euro en benefici de La Marató. També La Salle Congrés ha participat en aquesta iniciativa, recollint 641 grues. 2276 han sigut les origamis que ha aconseguit La Salle Figueres, aportant el seu gra de sorra per a difondre la pau i l’estima que simbolitzen aquestes figures. La Salle Comtal va organitzar una cursa solidària el passat dimecres 10 de desembre, en el que alumnes, professors i treballadors del centre van donar el millor de si mateixos. A La Salle Berga, els alumnes han pogut conèixer més sobre les malalties del cor i la necessitat de millorar la recerca gràcies a les xerrades organitzades per a totes les etapes educatives. Felicitats a tots els centres per les vostres iniciatives!! NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014 PÀG. 26 17. Estrenem Blog ‘Educació en nous paradigmes’, nou blog de La Salle Catalunya! ‘Canvi’ és una de les paraules Claus per definir la nostra generació i el món en el que vivim en l’actualitat. En poc temps, i a un ritme vertiginós, hem viscut el naixement de tecnologies impensables fa uns anys, el sorgiment de noves cultures i subcultures, el trencament de la estructura social tal com la coneixíem fins ara i, en general, l’aparició de un nou escenari en el que hem d’aprendre a situar-nos i a moure’ns. Les relacions humanes, la espiritualitat, el treball, els valors... Fonaments forts i sòlids que ens han guiat fins ara es troben davant d’una societat que canvia, evoluciona i es transforma dia a dia. Des de La Salle Catalunya creiem que l’educació és clau per a aprendre a entendre l’arrel, les característiques i les possibles conseqüències i, a més a més, trobar el nostre espai en aquesta nova realitat, respectant la nostra pròpia identitat. Per això, apostem per una educació oberta, innovadora i propera als nous paradigmes, fonamentada, sempre, en la resposta a les necessitats dels nostres alumnes i els valors del nostre Fundador, San Joan Baptista de La Salle. Per a arribar el nostre objectiu, hem creat el blog ‘Educació en nous paradigmes’, espai que volem que sigui una finestra oberta a una educació del segle XXI. Cada setmana trobareu articles relacionats amb l’educació, la formació, la espiritualitat, els valors... preparats per professors i membres de la nostra comunitat educativa, que han volgut col·laborar amb aquest nou projecte. Esperem que us agradi, i que llegir-ho us faci tanta il·lusió com a nosaltres fer-ho. http://www.catalunyareligio.cat/blog/educaci-en-nous-paradigmes NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014 PÀG. 27 18. Consell Audiovisual de Catalunya XII Premis ‘El CAC a l’Escola’ El Consell Audiovisual de Catalunya torna a convocar els premi ‘El CAC a l’Escola’ amb l’objectiu de potenciar l’educació en comunicació audiovisual a les aules La presència de les tecnologies de la informació i les noves eines de comunicació, sobre tot digitals, és cada cop més notable a les aules i els projectes pedagògics de les escoles. Les avantatges que ofereixen aquests noves recursos són moltes, però és importat saber com es poden fer servir adequadament i preparar tant als alumnes com als professors perquè les sàpiguen aprofitar de la millor manera possible. Per això, el Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) convoca, des de fa 12 anys, els premis ‘El CAC a l’Escola’. Els Premis el CAC a l’escola s’adrecen a la comunitat educativa amb l’objectiu de potenciar l’educació en comunicació audiovisual a les aules. Consten de dues categories, una adreçada a l'alumnat que pretén afavorir el coneixement i la interpretació del llenguatge audiovisual en els alumnes, i una altra dirigida al professorat, l’objectiu de la qual és fomentar experiències d’educació en comunicació audiovisual a l’escola, així com impulsar bons hàbits en el consum audiovisual dels infants i dels joves. Data límit de presentació 09.03.2015. Allotjades al web del CAC trobareu les bases de la convocatòria així com les sol·licituds de participació i el cartell (tota la documentació que us hem passat aquest matí). Des d’aquí podreu descarregar el que necessiteu: http://www.cac.cat/web/premis/escola/detall.jsp?OTM%3D&MQ%3D%3D& Els premis tenen, també, una pàgina pròpia al Facebook, on el CAC comparteix tant informació de la convocatòria com altres iniciatives o esdeveniments que consideren interessants, com fotografies de l’acte de lliurament de l’any anterior. Properament es posarà en marxa un web propi dels Premis. A més, en la pàgina web es poden consultar els projectes guanyadors de cada edició, des del 2007, per a conèixer una bona mostra del tipus de treball que es pot presentar. http://www.cac.cat/web/premis/escola/detall.jsp?OTM%3D&MQ%3D%3D& La data límit per a presentar els treballs és el 9 de març de 2015. NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014 PÀG. 28 19. Pastoral Més de 1.200 alumnes participen al FEM XAS Els alumnes de 1r d’ESO de les nostres escoles han gaudit d’un dia de trobada, jocs i convivència al Casal La Salle i al Molí de la Roda de Sant Martí Sesgueioles Durant aquests dies de tardor, prop de 1200 alumnes de 1r ESO de La Salle Catalunya han participat, a Sant Martí Sesgueioles, en la trobada “FEM XAS”, fem Xarxa, fem Amics, fem Salle. Mitjançant jocs i dinàmiques els alumnes han descobert que entre les diferents escoles La Salle compartim el mateix Caràcter Propi, tenim el mateix lema, col•laborem amb la mateixa ONG-Proide i junts coneixem una mica més a Sant Joan Baptista De La Salle. Entre els monitors i els professors participants han animat aquesta trobada organitzada per l’Equip de Pastoral. Aquest any, els nostres alumnes van aprendre que és la malària i quines són els seus efectes gràcies al joc de les cadires. Així mateix, van comprovar que, per a molts nens del món, aconseguir una ampolla plena d’aigua requereix un gran esforç perquè han de recórrer una llarga distancia per trobar aigua potable i, a més, no tenen les eines necessàries per guardar-la. I tot, jugant amb una esponja, una ampolla i corrent per a aconseguir omplir-la el més aviat possible. La col•laboració i cooperació entre les persones és un dels valors que hem volgut treballar al FEM XAS! 2014, i per això, un dels jocs que més moments divertits ens ha donat ha estat el del cec: els alumnes havien de dividir-se en parelles, un s’embenava els ulls i l’altre el guiava. Van saber valorar la confiança. També a partir del nostre lema, “És a les nostres mans” van haver de pintar un dibuix en equip. Pintant tots junts, utilitzant cadascú un color diferent, els alumnes ven crear originals dibuixos i aprenien que tots els colors formen part de la vida i tenen el seu propi valor. Finalment, amb preguntes dinàmiques, fotos i un bonic power point es van apropar una mica més al nostre fundador, Sant Joan Baptista De La Salle. També va estar present a la celebració final del FEM XAS!, en la que, a més de recopilar les experiències del dia, tots vam cantar i pregar junts per tenir un bon curs que és a les nostres mans amb esperança. NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014 PÀG. 29 20. Coordinadors Pastoral Coordinadors/es de Pastoral a “Migra Studium”, taller de diàleg interreligiós La darrera reunió dels Coordinadors/es de Pastoral va ser una mica diferent. A part de les informacions pròpies de Pastoral i la promoció de la Campanya de Nadal de la Fundació Comtal, van gaudir d’un taller formatiu sobre el diàleg interreligiós. La Fundació Migra Studium és un centre social promogut per la Companyia de Jesús a Catalunya. Treballen per a la dignitat i els drets de les persones migrades. Després de la benvinguda els van fer un petita introducció sobre qui és i què fa la Fundació Migra Studium. Després van fer els tallers dels quatre elements, del mapa de les religions, de la identitat i prejudicis. Es van dividir en tres grups per fer els tallers finals per torns: el museu de les religions, creuar el riu i l’exposició incomplerta. Finalment van acabar amb la Regla d'Or de les religions i la roda de la bicicleta i comiat. El projecte "Espai interreligiós" és una exposició interactiva per afavorir el coneixement de la diversitat religiosa al nostre país. Per a més informació: http://www.migrastudium.org La valoració que han fet els coordinadors/es de pastoral ha estat molt positiva. NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014 PÀG. 30 21. Coordinadors Pastoral Trobada LA RAJOLA, Assemblea de Joves La Salle El cap de setmana del 15 i 16 de novembre, es va celebrar l’Assemblea de la “RAJOLA” (Reunió d’Animadors de Joves La Salle) a l’alberg Torre Ametller proper a Cabrera de Mar (Maresme). A l’Assemblea Ordinària de l’Associació Joves La Salle Catalunya es van fer presents una trentena de caps, monitors i animadors de grups, agrupaments i esplais vinculats a Joves La Salle. Van continuar el treball de renovació i adaptació de l'organització de la Xarxa de Grups per tal d'enfortirla. A part d’aprovar la Memòria passada i el Projecte de 2015, el treball més important va ser l’aprovació, per unanimitat, de la modificació i actualització dels Estatuts de Joves La Salle. Joves La Salle es va movent per tal d’animar els diferents grups, agrupaments i esplais vinculats, oferir una plataforma d’intercanvi i vetllar per la identitat lasal•liana dels grups juvenils, a través dels valors de fe, fraternitat i servei. NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014 PÀG. 31 Orio COMUNICACIÓ. DESEMBRE 2014 NEWSLETTER 108 articles 108 1.Crònica des de Colombia El Gmà. Carles Giol ens escriu des de La Salle Utopía, Colombia! Carta del Gmà. Carles Giol. Utopía, Matapantano. Colombia. 8 de desembre de 2014 Benvolgudes i Benvolguts, Ja fa un mes que estic per aquestes terres de la regió de Casanare que te com a capital la ciutat de Yopal i com a centre emblemàtic La Salle Utopía (a 12 Km. de mala pista forestal de la capital), sub-seu de la Universitat La Salle Bogotà. Passats els primers “impactes” ja estic en condicions d’escriure-us quelcom una mica coherent. A grans trets, la història a anat així: viatge directe d’unes 10 h. Barcelona- Bogotà directa amb LAN i, aturament, de 6 h. en el rellotge (sortida a les 17 h. i arribada a les 21 h.). estada d’una setmana llarga a Bogotà per conèixer les tres seus de la Universitat La Salle a aquesta capital: La Salle Chapinero (la central, amb administració d’empreses, finances i comerç internacional, ciències socials, llengües, optometria, filosofia, ...) , La Salle Floresta, sortida nord de Bogotà (zoologia, veterinària... ), La Salle Candelaria al casc antic de la ciutat (arquitectura, urbanisme i enginyeria industrial). Uns 16.000 alumnes. Més informació WWW.lasalle.edu.co marxa a Yopal-Utopía en una avioneta de dues hèlices i una capacitat d’unes dues dotzenes de persones en la que vàrem haver d’ajudar l’única azafata a estirar l’escaleta d’accés que es plega amb l’única porta per a persones. Vol d’uns 30 minuts, bona pista d’aterratge (compartida amb l’aviació militar) i... cap a casa! instal•lar-me a Utopía (Hacienda Matapantano) en companyia de dos germans de La Salle, una dotzena de profes, 20 persones de servei i uns 300 estudiants interns (35% noies) vinguts dels recons més insospitats de la Colòmbia agrícola i maltractada per la guerrilla (les FARC) i, el que es pitjor, pels “paramilitars” reaccionaris. Cal dir que tots aquest estudiants (de 19 a 27 anys) estan “nets” de tot delicte encara que no de les seves conseqüències. En el mes que porto amb ells sols en puc dir bones coses: acollida excel•lent, NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014 PÀG. 32 cordialitat, educació i respecte, treball intents i volgut (quin gust!), honestedat i molt bona convivència. Tot això te les seves causes i estratègies però el cert és que tots ells son encantadors/res, agraïts i defensors com mai he vist del seu centre. Ja tots m’anomenen Carles (no Carlos) i la salutació habitual és “Visca el Barça” !!! Em toca cuidar (dia i nit) de tots ells (situacions mil, com en tota família!!!) a la vegada que els hi faig classe de mates, maquinària, electricitat, TIC, formació personal i creixement en l’esperit tant personal com social i professional... tot de cara a que siguin els reconversors i productors agrícoles que tant necessita aquest país. Entre els requisits per pertànyer a aquest col•lectiu d’estudiants en destaca, a més de les esmentades “seqüel•les” de la violència, el que comptin en la seva família amb avís i pares “pagesos” i ells tinguin voluntat de seguir amb aquesta feina agrícola familiar. El que aquí cursen (en quatre cursos organitzats en 12 quatrimestres) és la d’enginyers agronòmics. Tot un repte! Segueixo per internet les noticies del país i del Campus La Salle BCN i em reafir-m’ho definitivament en dues urgències que arraconen “aigües tèbies” que condueixen a ben poc del que aspirem: Ens cal concretar la participació directe en experiències significatives de la singularitat educativa de La Salle en favor dels efectivament més desafavorits. Pels nostres alumnes aquesta participació ha d’entrar obligatòriament en el seu currículum acadèmic. Soc conscient que, per les persones que treballem al Campus, aquesta participació es fa una mica més complexa però, per la seva importància (és un tret definitori i de futur de la nostra tasca), no l’hem de deixar a la voluntarietat o improvisació. Hem de facilitar al màxim les iniciatives estructurades i “salle” que la possibilitin efectivament i amb més intensitat del que fem per d’altres que creiem essencials. Si no ho fem ens ho reclamaran per haver previs el futur i no haver-hi posat els instruments. El poc contacte amb la població i costums del poble colombià es fa patent que de la colonització se’n salva ben poca cosa de bo. Potser sols la religiositat. La resta, inclosa la normal relació social, te, per dir-ho finament, un regust de domini que no s’adiu amb les societats desenvolupades i molt menys amb el nostre caràcter inclusiu i fraternal. Si ha això i sumes l’escassa profunditat i la gran aparença conclous que, el que ens venen com “una empresa emblemàtica”, és una estafa monumental o, si més no, és oposada al nostre caràcter dialogant, amic de pactes i transparència, i d’anar al gra en la real i volguda promoció de la ciutadania. D’aquestes reflexions (totalment personals) us en voldria comunicar dues conseqüències que poso a la vostra lliure consideració. A Utopía-Yopal hi cap tothom. Per aquí hi passa mig món. S’hi fan Màsters per interessats de tot el país i estrangers amb profes vingut de Bogotà, Medellín, americans, europeus i don convingui. Sense anar massa lluny, la setmana passada ens va visitar l’ambaixador de França a Colòmbia, la ministra d’educació colombiana i una delegació de la Diputació de Barcelona amb qui vàrem acordar la visita de 3 profes i 3 alumnes de Utopía a Barcelona el més d’abril de la propera primavera 2015. Les instal•lacions (amb la seva senzillesa i petites dificultats molt “torejables”) permeten més d’una trentena de visitants sense escarafalls. Per la meva part... a disposició en tot i per tot. I no em vingueu amb temes de diners que no m’ho creuré! Deixem-nos d’immobilismes i optem per les nostres capacitats i el nostre caràcter, prou avalats. Estem cridats a protagonitzar un model de convivència col•lectiva que Europa i el món necessita urgentment. Quan una societat ha assolit capacitats d’autogovern i de projecte de futur diferenciat i modèlic ha de fer un pas endavant i portar-lo a terme. Altra cosa és enterrar talents i fer-los improductius. Farem molt més per nosaltres i per la resta d’Europa i del món assumint una majoria d’edat que restant dependents de qui no entén la relació entre iguals, no vol evolucionar vers aquesta maduresa ni l’accepta. Espero enviar-vos quelcom per la celebració de Nadal. No patiu. Estic molt be i sols necessito que em sigueu considerant el vostre amic de viatge. Això si que és vital! NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014 PÀG. 33 Records a la resta de membres de les vostres famílies: parelles, avís, germans, ... gosset... Si be tots hi sou, els petitons seuen a primera fila: ulls aspectants, juganers i, com correspon, amb una punta d’entremaliadura. Expliqueu-los-hi quelcom de mi aquesta nit tot sopant... sense exagerar!!! i un càlid peto a la fi. A ells els tocarà fer molts d’aquests viatges per endreçar els embolics dels que parlem. Sempre en La Salle, Carles NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014 PÀG. 34 2. Visita del papa Francesc al Parlament Europeu A l’Eurodiputada Marina Albiol Josep Maria Bausset, monjo de Montserrat Benvolguda amiga: no tinc el gust de conèixer-la, tot i que he seguit pels mitjans de comunicació la seva activitat política com a diputada a les Corts Valencianes. He de dir que m’he sentit identificat en moltes de les seves intervencions, sobretot en les que feien referencia a la llegnua i a la cultura del País Valencià. Per això, i perquè crec que és una persona dialogant i respectuosa amb les idees dels altres, m’ha sorprès que, amb els altres europarlamentaris d’Izquierda Plural’, vostè haja decidit absentar-se del Parlament Europeu amb motiu de la visita del papa Francesc e pròxim dia 25. Em dol que una persona que treballa pel diàleg i per l’entesa entre parts enfrontades, una persona que està a favor de la justicia i de la llibertat com és vostè, s’excloga d’un debat que, a ben segur, serà ric en idees. Un debat que serà (com ens té acostumats el papa) a favor de la justicia social id e la pau, i de denuncia dels oporessors, de la corrupción i d’aquella economía que mata. Vostès han dit (cosa que respecte) que la presencia del papa al parlament Europeu és “un clara tac a la necessària separació entre religió i institucions publiques” i “una ofensa a la laïcitat de milions de ciutadans”. Vostè és molt jove, però segur que sap que CCOO es van fundar als locals de moltes parròquies i que molts capellans, durant la dictadura, van acollir reunions clandestines. Fin i tot alguns van ser tancats a la presó “concordatòria” de Zamora, per les homilies a favor de la llibertat. Montserrat va a collir la tancada d’intel·lectuals amb motiu del Procés de Burgos, i va tindre un paper decisiu (amb les declaracions de l’Abat Escarré a Le Monde) en la defensa de lanostra llengua i de la nostra cultura i a favor de la Llibertat. I és per això que durant la Transició va vindre a Montserrat la Sra. Dolores Ibárruri (que obsequià a l’Abat Cassià amb una icona russa) per agrair el compromís del nostre monestir per la llibertat i la democràcia. És veritat que els cristians hem comes molts errors, però majoritàriament hem estat a favor dels Drets Humans I en la defense dels més pobres. Recorda el capellà de Xàbia Antoni Llidó, mort per la dictadura de Pinochet pel seu compromís per la justicia? O les denúncies dels bisbes Romero, Angelelli, Agrelo o Casaldàliga? NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014 PÀG. 35 Fa només uns dies, i davant del President Evo Morales, en l’Encontre dels Moviments Populars, el papa Francesc exigia, treball, sostre i terra per a tothom i demanava també una reforma agraria “com obligació moral”, alhora que denunciava l’especulació financera o la desforestació. Tots aquests casos (i molts d’altres) en els quals ha participat l’Església, han estat un “atac a la separació entre religió i política”? L’acció dels cristians que treballem des de tants àmbits a favor de la justicia i en contra de la pobresa, i la visita del papa al Parlament, són “una ofensa a la laïcitat”? Si el Dalai Lama va visitar el Parlament Europeu sense cap protesta, per què no passa el mateix amb el papa Francesc? NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014 PÀG. 36 3. Educación emocional “Enseñar a un niño a frustrarse requiere más esfuerzo que dárselo todo” El psicólogo clínico trata decenas de casos con trastornos de conducta, un desorden que afecta cada Los trastornos de conducta han aumentado de manera preocupante en los últimos años. Se calcula que un 4% de las mujeres y un 9% de los hombres sufren este desorden. El psicólogo clínico Daniele Cipriano, de 49 años de edad, dirige desde hace cuatro años un equipo multidisciplinar en el Instituto de Trastornos Alimentarios (ITA), centro que desde 2010 trata de manera específica los problemas de conducta, sobre todo entre adolescentes y niños. Un reto “muy complejo”, señala el entrevistado, porque para encontrar una solución es necesario, no solo cambiar y modular la conducta, sino también profundizar en la identidad de la persona, sus emociones, su historia y su entorno familiar y social. El psicólogo reconoce que el difícil camino de intentar encontrar una salida para cada caso que llega a su consulta le ha ayudado a entender mejor el funcionamiento de las personas y de sus familias. ¿Qué es el trastorno de conducta? Es una caja que engloba muchos perfiles y cada uno necesita un tratamiento diferente: personas que, como consecuencia del consumo de substancias, empiezan a tener comportamientos problemáticos; otras que presentan dificultades de aprendizaje desde el nacimiento a causa de algún problema neurológico, trastornos de conducta con una base muy emocional a consecuencia de una depresión o una mala respuesta adaptativa a una circunstancia puntual; también hay jóvenes que “se pierden” en la adolescencia porque empiezan a ir con malas compañías; otro caso es el de los que sufren déficit de atención, por lo que tienen muchas dificultades en la escuela. ¿Cuál es el factor común de la mayoría de estos casos? La violencia filio-parental, aunque hay quien no lo considera trastorno de conducta, pero yo sí. La violencia entre padres e hijos se da en un 80% de los casos que tratamos. ¿En qué se diferencia el trastorno de conducta con la rebeldía adolescente? NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014 PÀG. 37 La rebeldía es normal, aunque no siempre sea necesaria. Hay muchos indicadores del trastorno de conducta: el adolescente falta a clase y se fuga de manera reiterada de casa, insulta, con frecuencia elevada emplea agresividad contra objetos y, por descontado, usa la violencia física. También puede dar señales de consumir drogas. Los padres deben alertarse si su hijo cambia las rutinas a menudo, duerme de día y vive de noche, le cuesta despertarse y está muy embotado, irritable y desmotivado. ¿Qué es el síndrome del niño emperador? Otra de las consecuencias de la sociedad en que vivimos. Ahora las parejas tienen pocos hijos, por lo que muchos tienden a subirlos como reyes. Son niños que siempre lo han tenido todo, nunca han recibido un “no” para evitarles el sufrimiento. El resultado es que no han aprendido a frustrarse. ¿Los niños tienen que sufrir para crecer? Sí. La realidad nos obliga a sufrir. Desde que nace, el niño solo desea cosas, ¡lo desearía todo! La responsabilidad de los padres es hacerle entender que este deseo es inviable y tiene que frustrarse porque es la única manera de fortalecer al niño. Explíquese. Cuando me dicen que “no” a algo, es cuando aprendo a regular mi frustración y que mis deseos no pueden ser infinitos ni todo el mundo tiene la obligación de complacerlos. ¿Cómo se enseña a un niño a frustrarse? Haciéndole entender que las cosas no pueden ser ahora mismo y darle una explicación del porqué, decirle “no”, ponerle límites… Y esto requiere un esfuerzo quizá superior a darle todo lo que pide. Este trabajo diario de los padres hace que el niño tenga la seguridad de poder afrontar cualquier situación futura. La frustración es la herramienta fundamental que le tenemos que dar a nuestros hijos. ¿Cómo detectar a las personas que saben frustrarse? Las personas que funcionan en el trabajo o en mi entorno son capaces de transformar todo lo malo que les ocurre en algo positivo, lo que llaman resiliencia –la capacidad de asumir con flexibilidad situaciones límite y sobreponerse a ellas-. ¿Cómo suelen reaccionar los padres ante las señales de que su hijo padece un trastorno de conducta? De dos formas opuestas: unos evitan la situación y optan por no poner límites –“que haga lo que quiera”, “ya se lo encontrará”, dicen-, con lo cual el adolescente siente que nadie puede frenarlo, lo que le lleva a la autodestrucción; otros se muestran muy duros y lo castigan, por ejemplo, dos meses sin salir de casa. Esto hace que la relación filio-parental se deteriore cada vez más y que el adolescente busque cobijo en su grupo de amigos, que también suelen ser problemáticos. ¿Qué es lo que aconsejan hacer los profesionales para recomponer la relación entre el adolescente y sus padres? En primer lugar, buscar apoyo en la familia, en los amigos y en la escuela para que el adolescente sepa que sus padres no están solos, que hay mucha gente que está actuando. Por ejemplo, se recomienda que cualquier adulto que sea significativo en la vida del joven se reúna con él a solas y también con los padres. La red de apoyo permite que estos se muestren tranquilos y reflexivos, que no caigan en pulsos de agresividad y en provocaciones. En segundo lugar… Que intenten cambiar el foco de atención, es decir, que intenten encontrar, aunque sea con lupa, cosas positivas en su hijo y obviar durante un tiempo las cosas negativas. ¿Y en tercer lugar? Que intenten compartir momentos positivos con él, conseguir entrar en su mundo de manera respetuosa, por ejemplo, interesándose por sus aficiones o por la música que escucha. También tienen que encontrar NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014 PÀG. 38 el equilibrio para que el mal comportamiento del adolescente tenga consecuencias proporcionales y controlables. Normalmente, es posible reconducir la situación si hay una buena cohesión entre los padres y si estos tienen el apoyo de la familia y de su red social. ¿Y si no funciona? Hay que ponerse en manos de profesionales. Muchas veces se tiene la percepción de que detrás de estos adolescentes siempre hay familias desestructuradas Es una percepción completamente errónea. Tanto hay adolescentes con el trastorno que proceden de familias con un historial de abuso y negligencias, como de familias donde han habido separaciones conflictivas, con un modelo de educación autoritario, adolescentes que simplemente se han perdido en algún momento del camino o con un recorrido personal complicado a consecuencia de un retraso en el aprendizaje o el crecimiento. ¿Hasta qué punto los padres son culpables del mal comportamiento de sus hijos? No hay culpas. Evidentemente, hay situaciones clarísimas de desamparo de niños denunciadas por servicios sociales, pero la mayoría de casos son padres que han hecho lo que han podido con la información que tenían, con las herramientas de que disponían y a partir de aquí lo único que les pedimos es que sean responsables de poner en práctica los cambios necesarios para volver a funcionar como familia. Así pues, ¿cualquier familia puede encontrarse con un problema de estos? Sí, hoy en día sí. Como en esta sociedad no existe un modelo claro de educación, los padres tienen que buscarse la vida y reinventarse constantemente. ¿Qué puede ocurrir si no se trata adecuadamente el trastorno de conducta? La vida familiar se deteriora, el adolescente pierde su proyecto vital y se convierte en un ni-ni y, por último, hay un riesgo para la salud, en los casos de consumo de drogas, promiscuidad sexual o conducción temeraria. El ex jugador olímpico de waterpolo Pedro García Aguado y coach de Hermano Mayor (Cuatro) es colaborador de su equipo. ¿Los casos que aparecen en su programa son frecuentes en vuestro centro? Sí, por supuesto. El perfil con el que él trabaja es nuestro perfil. ¿Qué porcentaje de los pacientes encuentra una solución? Es muy difícil hablar de porcentajes porque somos muy exigentes con el tratamiento; buscamos un cambio en profundidad tanto en el funcionamiento del adolescente como en el de la familia. El objetivo es reinsertar y rehabilitar al adolescente en su entorno. Hay pacientes que lo consiguen completamente; otros, a medias y, otros, que se pierden por el camino. ¿Qué hay detrás del adolescente con trastorno de conducta? La búsqueda de una solución a una biografía y unas circunstancias personales que no han sabido afrontar de otra manera; una persona con una construcción de ella misma deficitaria, basada en el miedo, que no sabe expresar de otra forma la tristeza que siente y que acaba escudándose en la agresividad, el acoso escolar, la transgresión de las normas y el consumo de substancias. Vídeo complementario: http://www.lavanguardia.com/salud/20141117/54419874799/entrevista-danielecipriano-trastornos-de-conducta-ita.html NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014 PÀG. 39 4. Caligrafía Un ejercicio en cuestión Las escuelas de Finlandia dejarán de enseñar caligrafía tradicional para pasar al teclado y a la letra de palo Las escuelas de Finlandia, referente educativo de Europa, dejarán de invertir tanto tiempo en escribir a mano. Esa letra seguida tan típica del colegio ya no se enseñará. En lugar de caligrafía tradicional los alumnos aprenderán a escribir en ordenador (teclado de tableta o portátil) y también a mano con letra de palo, separada. Esto sí será obligatorio. Lo de escribir con letra caligráfica pasará a ser sólo una opción, y los maestros no tendrán por qué enseñarlo. El paso dado por Finlandia ha encendido el debate sobre la escritura, que ya trae cola en muchas escuelas de todo el continente, también en España. En un momento en el que los adultos escriben, básicamente, mediante teclados, ¿tiene sentido invertir horas y horas para que un niño junte las letras de forma bella con un lápiz? Esta es la pregunta que los responsables del Instituto Nacional de Educación finlandés -dependiente del Ministerio de Educación- se han planteado. Finlandia modifica su currículum escolar cada diez años. Todo el 2014 lo han dedicado a reflexionar sobre las nuevas competencias que deben aprender sus alumnos, con grupos de trabajo en todo el país y un debate público muy participativo. Una de las conclusiones más controvertidas ha sido la de dejar atrás la caligrafía y en cambio dar más protagonismo al teclado. El ordenador desplaza la escritura a mano. El Instituto Nacional de Educación ha decidido que la caligrafía ya no formará parte del currículo escolar de Finlandia a partir del curso 2016-2017. "Los alumnos sí continuarán escribiendo a mano de forma obligatoria, pero aprenderán a hacerlo con letra simplificada, separada, como la de la imprenta", confirma Minna Harmanen, responsable del Instituto, a través de conversación telefónica. "Además, las escuelas enseñarán a escribir en un teclado desde el primer curso de primaria", continúa Harmanen. Los alumnos finlandeses comienzan la escuela a los siete años, no a los tres como en España. Los responsables educativos del país consideran que los estudiantes pasan mucho tiempo aprendiendo la letra seguida. Una caligrafía que se abandona a lo largo del tiempo y que además no ven en ningún sitio aparte de la escuela. Prácticamente todo lo que leen está escrito con letra de imprenta (o palo). Como la de este diario, por ejemplo, como la de cualquier libro, cualquier anuncio o cualquier e-mail. Así que todo este tiempo, aseguran, lo pueden invertir en otras cuestiones. A la comprensión lectora o a la redacción, a aprender a expresar ideas en un texto escrito. La forma como se construya -con letra de palo, caligráfica o en ordenador- sería algo secundario, opinan. "Hoy en día enseñamos los dos tipos de escritura, y realmente lo de dejar la NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014 PÀG. 40 caligrafía ha supuesto un shock para parte de la sociedad", explica Pekka Tukonen, director de la escuela de Järvenpää -al sur de Finlandia-, también en entrevista telefónica. "Todavía no tengo una opinión formada sobre cómo va a afectar al aprendizaje, si será positivo o no, habrá que ver; en mi municipio creo que las escuelas seguirán enseñando caligrafía", señala Tukonen, que fue profesor en un instituto de Sant Cugat del Vallès durante los años 90. En todo caso, Finlandia sigue la línea de algunos organismos internacionales. Las pruebas Pisa, la macro evaluación de la OCDE que mide el conocimiento de los alumnos de 15 años, se harán en formato digital a partir de ahora. Los alumnos tendrán que contestar las preguntas con un ordenador, no escribirán a mano. En la última edición, en la que Finlandia volvió a coronar la lista de países europeos, ya se incluyó una parte de los ejercicios en formato digital. "Finlandia ha introducido un cambio totalmente disruptivo", considera Miquel Àngel Prats, coordinador del grado de Educación Infantil en la facultad de Blanquerna-URL y especialista en tecnología y educación. "Es normal que parte de sus profesores pongan reticencias", añade. Pero Prats también entiende el planteamiento del Ministerio de Educación finlandés: "La letra seguida, de caligrafía, cuesta mucho porque exige un dominio más perfecto de la mano; a los niños les es más fácil escribir con letra de palo, y esta es la razón por la que Finlandia ha decidido abandonar la caligrafía; les facilita las cosas y podrán invertir el tiempo en otras cuestiones". En las escuelas en las que Prats ha ayudado a introducir elementos de nuevas tecnologías combinan la escritura a mano, con caligrafía incluida, y el uso de tabletas o portátiles. Y no cree que los colegios de aquí vayan a dar un salto como el finlandés, al menos no de momento. El Departament d'Ensenyament, por su parte, considera también que ambas opciones, caligrafía y nuevas tecnologías, pueden combinarse. Pero la realidad es que cada vez más escuelas de Catalunya abandonan la enseñanza de la escritura caligráfica. "Es un debate abierto en muchos centros, y la mayoría está optando por la escritura de imprenta", afirma Maria Antònia Miret, especialista en lectoescritura de Blanquerna y asesora de escuelas. "Los maestros ponen muchas horas en enseñar caligrafía, los alumnos pasan muchísimo tiempo practicando: primero aprenden a escribir con letra de palo, luego hacen ejercicios para mejorar la motricidad de la mano y los dedos, como las cenefas, y al final aprenden la letra seguida, un tipo de grafía que sólo ven dentro de las paredes de la escuela", explica. Y los alumnos se aburren en todo este proceso. Miret sí defiende que la escritura a mano, ya sea con letra de palo o caligráfica, mejora la lateralidad, ayuda a fijar conocimientos, a estructurar el espacio y también el pensamiento. "Lo importante es que se escriba, no tanto el cómo". NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014 PÀG. 41 5. Entrevista “Los niños necesitan que les dediquemos una mirada especial” Antoni Giner, Doctor en Pedagogía y licenciado en Psicología, experto en tutoría, liderazgo y coaching para docentes. Antoni de pequeño daba mucho la lata en clase. Por ello recuerda con cariño un profesor que habló con el resto de docentes de la escuela y les propuso que si veían entrar a Giner en su aula, le dieran cualquier papel que tuvieran sobre la mesa. Así este profesor, cuando Antoni sobrepasaba los límites en vez de castigarlo lo mandaba corriendo a buscar un papel a clase de fulano o mengano. Esta táctica acabó usándola hasta su madre. Acceder a información y obtener respuestas rápidas cada vez es más fácil. ¿Esto nos resta interés por aprender? Yo creo que no, precisamente es al revés. Los niños tienen mucha información alrededor y esto estimula su interés y sus ganas de aprender. El exceso de información lo que sí genera es dispersión. ¿Cómo podemos abordar esta dispersión? Este es uno de los nuevos roles del docente. Su trabajo pasa por ayudar a nuestros alumnos a gestionar esta información, a estructurarla, a discernirla, etc. ¿Esta dispersión frena el avance normal de las clases? Hemos entrado en una espiral por lograr unos niveles de resultados académicos, que hace que nos obcequemos en alcanzarlos. Yo creo que el alumno se ha de sentir aceptado, apoyado y motivado para acercarse al aprendizaje. Esto es lo más importante. Por más horas de matemática y lengua que hagamos, si el alumno no tiene una actitud abierta hacia ellas no lograremos que haya un aprendizaje real. ¿Crees que los alumnos no están suficientemente motivados? En las investigaciones que llevamos a cabo vemos como la actitud y la motivación es fundamental. Nosotros debemos crear espacios para que los alumnos puedan engancharse a este aprendizaje. A veces es mejor dedicar un buen rato en trabajar la motivación del alumno y su actitud y luego dedicarnos NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014 PÀG. 42 a la materia y contenidos que debamos trabajar curricularmente. Así lograremos que el resto de tiempo de clase absorba los conocimientos de forma satisfactoria y profunda. ¿A qué atribuyes esta actitud de los niños y niñas? Antes el alumno se sentía muy acompañado por la familia, había una redes naturales que le hacían sentir seguro. Hoy en día, por idiosincrasia de nuestra sociedad, el niño a veces se siente más vulnerable. Su resiliencia ante las dificultades del aprendizaje está disminuyendo. Los niños necesitan sentir que el profesor les dedica una mirada especial. Debemos ser exigentes con los aprendizajes, pero si no hay una preparación de las relaciones humanas entre maestro y alumno, el aprendizaje se complica. ¿El papel del profesor se ha desdibujado? Nuestro papel ha cambiado. Hay un rechazo clarísimo hacia la autoridad y se está modificando nuestro panorama de trabajo. Debemos redefinir nuestro rol. La formación cada vez se sitúa más en un entorno virtual, pero si esta virtualidad no tiene un acompañamiento que motiva, que sabe ver las dificultades de cada uno no funcionará. Hemos dejado de ser los protagonistas en el aula, ahora lo son los alumnos. Los docentes debemos ser más humildes, y acompañar al alumno según sus necesidades. Y las tutorías, ¿Qué papel juegan? Todo el mundo sabe que el papel del tutor es fundamental, pero nadie apuesta por ello. Las relaciones humanas en el aula son clave. Que los alumnos sean conscientes de que tienen un apoyo que les guía hace que se impliquen más en su aprendizaje. La fórmula es muy clara: Competencias = (habilidades + conocimientos + capacidades ) actitud elevado al cuadrado. Y los profesores, ¿están motivados? Yo creo que hay una parte que no está motivada, pero es una minoría. La mayoría de docentes creen en lo que hacen, son personas con ganas, pero que tocan con los pies en el suelo, es decir, que no se engañan. Saben que no hay un reconocimiento, que su papel no es fácil y sienten que su capacidad de influencia no es toda la que ellos desearían. ¿Cómo se les puede ayudar? Una de las cosas que nos hace falta es el soporte emocional a los docentes que puede venir en forma de grupos de soporte, de coaching a docentes, etc. Pero llegar a los 65 años siendo docente con ilusión pasa por entender tus capacidades de influencia en el aula y superar las contrariedades con los alumnos, los padres, la administración. Las TIC proponen unas dinámicas de relación entre los alumnos y hacia el profesor muy diferentes a las que estábamos acostumbrados. ¿cómo las valoras? A mi al principio me costaba mucho lo de la tecnología en el aula, pero ahora pienso que es un gran avance, que nos permiten tener información al momento, herramientas y posibilidades que hasta ahora eran imposibles, poderte relacionar con personas a distancia, etc. ¿Y no se resienten las relaciones humanas con ello? No, porque de una manera u otra, las personas siempre acabamos relacionándonos entre nosotros y desarrollamos nuestra sociabilidad. ¿Qué tres pautas crees que son clave para un profesor en el aula? ¡¿Tres?! Son muy pocas. Te daré las que para mi son imprescindibles. Adelante… La primera es trabajar la vinculación con todos los alumnos, es decir, reconocer a cada alumno, poderlo mirar desde una mirada apreciativa, poder ver que tiene un pequeño potencial, ver que las conductas disfuncionales tienen un sentido para él, etc . Si yo puedo instaurar esta mirada las relaciones en el aula cambian. NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014 PÀG. 43 La segunda… Tener claro cuales son los límites que yo aceptaré en el aula. Cuando yo entro en el aula el alumno debe percibir que es lo que yo acepto y lo que no. Y también debo tener claro que pasa cuando las normas no se cumplen. Tener límites claros aporta seguridad en el alumno y en el aula. ¿Y por último? Poder establecer relaciones tutoriales con un proyecto de trabajo, con un significado. Es importante que cada tutor sepa que quiere traspasar a los alumnos: si quiere trabajar las habilidades sociales, o la gestión emocional, o la democracia con una mirada de implicación personal. NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014 PÀG. 44 6. Entrevista La educación exige emociones Publicado en El País el 14 de diciembre de 2014 ¿Estamos educando a las nuevas generaciones para vivir en un mundo que ya no existe? El sistema pedagógico parece haberse estancado en la era industrial en la que fue diseñado. La consigna respecto al colegio ha venido insistiendo en que hay que “estudiar mucho”, “sacar buenas notas” y, posteriormente, “obtener un título universitario”. Y eso es lo que muchos han procurado hacer. Se creyó que, una vez finalizada la etapa de estudiantes, habría un “empleo fijo” con un “salario estable”. Pero dado que la realidad laboral ha cambiado, estas consignas académicas han dejado de ser válidas. De hecho, se han convertido en un obstáculo que limita las posibilidades profesionales. Y es que las escuelas públicas se crearon en el siglo XIX para convertir a campesinos analfabetos en obreros dóciles, adaptándolos a la función mecánica que iban a desempeñar en las fábricas. Tal como apunta el experto mundial en educación Ken Robinson, “los centros de enseñanza secundaria contemporáneos siguen teniendo muchos paralelismos con las cadenas de montaje, la división del trabajo y la producción en serie impulsadas por Frederick Taylor y Henry Ford”. Si bien la fórmula pedagógica actual permite que los estudiantes aprendan a leer, escribir y hacer cálculos matemáticos, “la escuela mata nuestra creatividad”. A lo largo del proceso formativo, la gran mayoría pierde la conexión con esta facultad, marginando por completo el espíritu emprendedor. Y como consecuencia, se empiezan a seguir los dictados marcados por la mayoría, un ruido que impide escuchar la propia voz interior. La voz de los adolescentes Cada vez más adolescentes sienten que el colegio no les aporta nada útil ni práctico para afrontar los problemas de la vida cotidiana. En vez de plantearles preguntas para que piensen por sí mismos, se limitan a darles respuestas pensadas por otros, tratando de que los alumnos amolden su pensamiento y su comportamiento al canon determinado por el orden social establecido. NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014 PÀG. 45 Del mismo modo que la era industrial creó su propia escuela, la era del conocimiento emergente requiere de un nuevo tipo de colegio. Básicamente porque la educación industrial ha quedado desfasada. Sin embargo, actúa como un enfermo terminal que niega su propia enfermedad. Ahogada por la burocracia, la evolución del sistema educativo público llevará mucho tiempo en completarse. Según Robinson, “ahora mismo sigue estando compuesto por tres subsistemas principales: el plan de estudios (lo que el sistema escolar espera que el alumno aprenda), la pedagogía (el método mediante el cual el colegio ayuda a los estudiantes a hacerlo) y la evaluación, que vendría a ser el proceso de medir lo bien que lo están haciendo”. La mayoría de los movimientos de reforma se centran en el plan de estudios y en la evaluación. Sin embargo, “la educación no necesita que la reformen, sino que la transformen”, concluye este experto. En vez de estandarizar la educación, en la era del conocimiento va a tender a personalizarse. Esencialmente porque uno de los objetivos es que los chavales descubran por sí mismos sus dones y cualidades individuales, así como lo que verdaderamente les apasiona. En el marco de este nuevo paradigma educativo está emergiendo con fuerza la “educación emocional”. Se trata de un conjunto de enseñanzas, reflexiones, dinámicas, metodologías y herramientas de autoconocimiento diseñadas para potenciar la inteligencia emocional. Es decir, el proceso mental por medio del cual los niños y jóvenes puedan resolver sus problemas y conflictos emocionales por sí mismos, sin intermediarios de ningún tipo. La base pedagógica de esta educación en auge está inspirada en el trabajo de grandes visionarios del siglo XX como Rudolf Steiner, María Montessori u Ovide Decroly. Todos ellos comparten la visión de que el ser humano nace con un potencial por desarrollar. Y que la función principal del educador es acompañar a los niños en su proceso de aprendizaje, evolución y madurez emocional. En esta misma línea se sitúan los programas de la educación lenta, libre y viva que están consolidándose como propuestas pedagógicas alternativas dentro del sistema. Eso sí, el gran referente del siglo XXI sigue siendo la escuela pública de Finlandia, país que lidera el ranking elaborado por el informe PISA. La educación emocional está comprometida con promover entre los jóvenes una serie de valores que permitan a los chavales descubrir su propio valor, pudiendo así aportar lo mejor de sí mismos al servicio de la sociedad. Entre estos destacan: Autoconocimiento. Conocerse a uno mismo es el camino que conduce a saber cuáles son las limitaciones y potencialidades de cada uno, y permite convertirse en la mejor versión de uno mismo. Responsabilidad. Cada uno de nosotros es la causa de su sufrimiento y de su felicidad. Asumir la responsabilidad de hacerse cargo de uno mismo en el plano emocional y económico es lo que permite alcanzar la madurez como seres humanos y realizar el propósito de vida que se persiga. Autoestima. El mundo no se ve como es, sino como es cada uno de quienes lo observan. De ahí que amarse a uno mismo resulte fundamental para construir una percepción más sabia y objetiva de los demás y de la vida, nutriendo el corazón de confianza y valentía para seguir un propio camino. Felicidad. La felicidad es la verdadera naturaleza del ser humano. No tiene nada que ver con lo que se tiene, con lo que se hace ni con lo que se consigue. Es un estado interno que florece de forma natural cuando se logra recuperar el contacto con la auténtica esencia de cada uno. Amor. En la medida que se aprende a ser feliz por uno mismo, de forma natural se empieza a amar a los demás tal como son y a aceptar a la vida tal como es. Así, amar es sinónimo de tolerancia, respeto, compasión, amabilidad y, en definitiva, dar lo mejor de nosotros mismos en cada momento y frente a cualquier situación. Talento. Todos tenemos un potencial y un talento innato por desarrollar. El centro de la cuestión consiste en atrevernos a escuchar la voz interior, la cual, al ponerla en acción, se convierte en nuestra auténtica NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014 PÀG. 46 vocación. Es decir, aquellas cualidades, fortalezas, -habilidades y capacidades que permiten emprender una profesión útil, creativa y con sentido. Bien común. Las personas que han pasado por un profundo proceso de autoconocimiento se las reconoce porque orientan sus motivaciones, decisiones y acciones al bien común de la sociedad. Es decir, aquello que hace a uno mismo y que además hace bien al conjunto de la sociedad, tanto en la forma de ganar como de gastar dinero. En vez de seguir condicionando y limitando la mente de l as nuevas generaciones, algún día –a lo largo de esta era– los colegios harán algo revolucionario: educar. De forma natural, los niños se convertirán en jóvenes con autoestima y confianza en sí mismos. Y estos se volverán adultos conscientes, maduros, responsables y libres, con una noción muy clara de quiénes son y cuál es su propósito en la vida. El rediseño y la transformación del sistema educativo son, sin duda alguna, unos de los grandes desafíos contemporáneos. Que se hagan realidad depende de que padres y educadores se conviertan en el cambio que quieren ver en la educación Claves para saber más Libro: ¡Esta casa no es un hotel!. Irene Orce (Grijalbo) Este libro es un manual de educación emocional para padres de adolescentes. Está escrito desde la perspectiva de los chavales, y su intención es proporcionar claves y herramientas para que los adultos aprendan a crear puentes más constructivos con sus hijos. Documental. La educación prohibida Un documental que propone cuestionar las lógicas de la escolarización moderna y la forma de entender la educación, visibilizando experiencias educativas diferentes, que plantean la necesidad de un nuevo paradigma educativo. “Desde muy pequeño tuve que interrumpir mi educación para empezar a ir a la escuela” Gabriel García Márquez ¿Para qué sirve? “Educar no consiste en llenar un vaso vacío, sino en encender un fuego latente” Lao Tsé NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014 PÀG. 47