Tableau II; Piet Mondrian

1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
1.1 Catalogació
­ Títol: Tableau II
­ Pintor: Piet Mondrian
­ Cronologia: 1921 ­22
­ Moviment artístic: Neoplasticisme
­ Localització actual: Col∙lecció Max Bill, Zunic
1.2 Elements materials i tècnics
­ Tècnica: oli
­ Suport: tela
­ Material: Pigments, oli, vernís, ...
­ Instruments: pinzells i paleta
2. ANÀLISI FORMAL I ESTILÍSTIC
­ Descripció: Està format per una sèrie de línies verticals i horitzontals que es tallen en angle recte formant quadrats, i rectangles de mides diferents. Utilitza els colors primaris i els no colors. És molt ordenada.
­ Elements plàstics: • Dibuix: La línia domina la composició i delimita les formes geomètriques.
• Color: Dominen el vermell, groc, blau, gris i negre. Són colors brillants, purs i plans. Busca equilibri en els colors.
• Llum: No n’hi ha. El gris é el símbol de la llum.
­ Composició: Asimètrica, equilibrada, estàtica i oberta. Predominen les línies rectes verticals i horitzontals tallades en angle recte.
­ Ritme: No té moviment, causa la sensació de repòs.
­ Temps: Etern
­ Espai: El fons és bidimensional i no té perspectiva. ­ Estil i artista: El 1917 es crea el neoplasticisme, o abstracció geomètrica. Quan Mondrian i un altre funden la revista per fer un art nou que s’allunyés el màxim possible de la realitat per la Guerra Mundial. Parlen d’un art nou per transformar la societat. Estava marcat per l’ordre, l’harmonia. I suprimeix la còpia de la naturalesa. Volien que fos l’essència de qualsevol realitat, buscar una harmonia universal. Les línies dels quadres han de ser rectes. Es va trencar quan hi van introduir la línia diagonal, símbol de la passió. Mondrian arriba a l’abstracció geomètrica a través del cubisme. És un pintor holandès. Va estudiar dibuix per ser professor. Va conèixer la pintura de Van Gogh dels cubistes. Quan va acabar la Segona Guerra Mundial va canviar les línies negres per línies de colors.
3. INTERPRETACIÓ
­ Tema: Abstracció geomètrica. Mostra un llenguatge fred, matemàtic, ordenat, calcular, ... Seria un exemple del vocabulari universal. Les línies són les claus que estructuren la realitat i l’esquelet de qualsevol realitat objectiva.
­ Iconologia: Intenta plasmar l’essència de les coses. La línia vertical representa el món espiritual, i l’horitzontal el món tangible. Les línies són elements contraris que es complementen per arribar a una harmonia universal.
­ Funció: Estètica. Basada en el racionalisme, en un entorn agradable per intentar canviar el món perquè no es produís una altra Guerra Mundial.
­ Context històric: Després de la Primera Guerra Mundial. Va provocar la mort de moltes persones, la destrucció.
4. VALORACIÓ I CONCLUSIÓ
El llenguatge de Mondrian ha influït en el disseny i en l’arquitectura. Sobretot en el racionalisme i en Mies Van de Rohe.