Capio Hospital General de Catalunya

Capio Hospital General de Catalunya
www.capiosanidad.es
g
Ma
AZINE
nº 10 Julio 2009
Andoni Zubizarreta
"Cuidar-me i portar una vida
sana m'ha permès tenir una
llarga carrera esportiva"
SUMARIO
01
Acord UIC i Capio Hospital General de Catalunya.
02
Estudiants de Medicina de la UIC realitzen estades d'un
dia al servei d'urgències de Capio Hospital General de
Catalunya.
02
Capio Hospital General de Catalunya i la UIC posen en
marxa la 1edició del Postgrau en Infermeria Intensiva del
Malalt Crític.
01
11
03
03-04 El mal d'esquena pot desaparèixer.
05-06 Andoni Zubizarreta.
07
Capio Hospital General de Catalunya implanta un nou
protocol exclusiu en els parts amb prematurs.
08
Inauguración de la nueva Área Obstetrica i Ginecológica.
09
La consellera de Salut inaugura el nou accelerador lineal
de Capio Hospital General de Catalunya.
10
05
14
15
07
El nuevo Acelerador Lineal, prestaciones.
11-12 ¿Quins medicaments ens poden afectar al prendre el
sol?.
13
Pacientes con Síndrome Coronario agudo que requieren
ingreso en el Servicio de Medicina Intensiva.
14
Des del camp base de l'Everest.
15-16 Servei d'Acompanyament creatiu al dol.
17
09
11
17-18 Sueño. Normalidad y Patología.
19-20 Breves.
Coordinación: Francisco Marín, Director Marketing. J. Mª. Martín, Director de Arte - Departamento Marketing Capio Sanidad.
Redacción: Departamento Comunicación Enca Salguero, e-mail: enca.salguero@hgc.es
Diseño, Maquetación y Fotografía: Javier Abellán, Silvia Fernández - Departamento Marketing Capio Sanidad.
19
Editorial
Aquest any 2009 s'està convertint en l'any d'anar per feina. De culminar els primers
grans projectes per a una renovada voluntat de donar el millor servei als nostres
usuaris.
Ens varem proposar consolidar CAPIO HOSPITAL GENERAL DE CATALUNYA com a
l'hospital de referència, no només per a Sant Cugat si no per les dues comarques del
Vallès i fins i tot arribant allà on puguem donar un bon servei.
I ho estem aconseguint dia a dia, detall a detall, sempre amb la ferma convicció de
satisfer les necessitats dels nostres pacients. Sempre disposats a tenir un “SÍ” a tot allò
que aquests ens demanin.
Som més propers que mai. Ens estem involucrant en projectes de col·laboració amb
entitats i ajuntaments. Perquè volem fer d'aquesta vocació de servei a les persones la
nostra bandera. Per aquest motiu vam signar un acord estratègic amb l'Ajuntament de
Sant Cugat, un acord que ja ha donat els seus primers fruits, com és el cas dels vídeos
sobre Consells de Salut, on participen els nostres professionals, i que es pengen
mensualment a la web de Cugat.cat. O la col.laboració, al mes de novembre, del Cross
infantil de Sant Cugat, un dels esdeveniments esportius i socials més importants de la
nostra ciutat, on hem volgut ser-hi presents com a patrocinadors.
Dr. Xavier Mate,
Director General de
Capio Hospital General de Catalunya
Els nostres professionals estan més a prop que mai dels pacients. La relació que estem
establint amb ells cada cop és més íntima tot generant la confiança necessària en uns
moments delicats com ho solen ser els que es produeixen quan necessitem assistència
mèdica.
Hem realitzat un seguit d'inversions molt importants per tal d'aconseguir incorporar la
més moderna tecnologia a les instal·lacions de Capio Hospital General de Catalunya
per millorar el tracte i els serveis als nostres usuaris.
Aquesta política d'inversions ha culminat amb la creació i posada en marxa d'una nova
consulta de pediatria. Una nova sala obstètrica,que vam inaugurar el passat mes de
juny, que consta de més de 500m2 i que vol donar resposta a la creixent demanda de
serveis obstètrics de la zona del Vallès. Durant els 25 anys de vida de l'Hospital més de
30.000 nadons han nascut a les nostres instal.lacions. També hem inaugurat un nou
accelerador lineal, un aparell de radioteràpia d'última generació, que permetrà donar
tractament als nostres pacients amb la tecnologia més avançada del moment i amb la
presència, durant l'inauguració, de la Honorable Consellera de Salut, Marina Geli.
Durant l'acte es va presentar l'aliança estratègica entre Capio Hospital General de
Catalunya i l'Institut Oncològic del Vallès (IOV), el resultat és la fusió dels serveis
d'oncologia mèdics de la corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell i el Consorci
Sanitari deTerrassa. Fruit d'aquest acord i seguint les pautes establertes pel Pla
Oncològic es defineix una organització i planificació conjunta per a tot el territori,
definint un servei multicèntric de radioteràpia, que s'inicia físicament a Capio Hospital
General de Catalunya.
I no ens volem aturar aquí. Tenim un munt de projectes damunt la taula que aniran
veient la llum en un futur immediat. Ens complaurà molt poder-los compartir i posarlos a la disposició dels nostres usuaris i pacients. Aquesta, en definitiva és la voluntat
que ens mou dia a dia: donar un servei de qualitat, humà i proper a tots els que
dipositen en nosaltres la seva confiança.
Acord UIC i
Capio Hospital General de Catalunya
El Dr. Argemí, rector i impulsor de la
Universitat Internacional de Catalunya i metge pediatra
vinculat a Capio Hospital General de Catalunya des de 1997
La facultat de Medicina i Ciències de la Salut i la Facultat d'Odontologia de la Universitat
Internacional de Catalunya estan ubicades a la planta baixa de Capio Hospital General de Catalunya.
Ja fa uns mesos es va signar un acord de
col.laboració entre Capio Hospital
General de Catalunya i la UIC, quines
repercussions té un conveni d'aquest
tipus?
La finalitat és concertar un acord amb un
centre hospitalari de nivell per a oferir
una bona docència pràctica als nostres
alumnes. La veritat és que en aquest cas
vam trobar molta reciprocitat per part de
l'Hospital i del director general, el Dr.
Mate i en temps rècord van signar el
conveni. L'objectiu és millorar i estretar
llaços de col.laboració amb l'Hospital que
ens dóna seu, i a més, representa una
font important de llocs formatius per a
estudiants i també pel professorat que
prové de l'Hospital.
Des de l'àmbit universitari, com creieu
que aquest conveni pot afavorir al
personal sanitari que forma part de
Capio Hospital General de Catalunya.
D'una banda, aquesta col.laboració
permet la promoció dels propis
professionals per a fer carrera docent. Fa
que l'hospital sigui un lloc més atractiu
per als professionals que venen, ja que
els hi permet desenvolupar una tasca
com a professors. I d'altra banda, enrolar
a l'hospital en els programes de recerca
de doctorat per entrar en una dinàmica
de millora assistencial de qualitat.
1
nº 10 - Julio 2009
Aquest conveni, també emmarca
l'hospital en un lloc òptim perquè els
estudiants facin pràctiques.
Així és, hi ha qui pot pensar que tenir
estudiants en pràctiques a un hospital pot
ser una mica feixuc pel professional
sanitari que ha d'estar pendent d'aquest
alumne però el que s'ha de veure és la
part positiva, la presència d'un estudiant
al costat d'un professional provoca una
millora assistencial perquè el professional
ha d'estar permanentment actualitzat
per transmetre el màxim de
coneixements envers l'alumne i és una
font de motivació.
Dins de l'hospital hi ha dues facultats, la
facultat de Medicina i Ciències de la
Salut i la Facultat d'Odontologia. No tots
els alumnes poden destacar el fet de
rebre la seva formació universitària en
un ambient sanitari.
La proximitat ens aporta dos valors
afegits importants, primer, l'alumne des
de primer ja està integrat en una
estructura sanitària i situat en un entorn
adequat, i a més, la proximitat entre la
zona assistencial i la docent ha creat un
feedback entre el professionals que els hi
permet exercir la seva professió i
compaginar-la amb la docència.
Estudiants de Medicina de la UIC realitzen estades d'un
dia al servei d'urgències de Capio Hospital General de Catalunya.
Els alumnes de primer curs de medicina
de la UIC han pogut viure de prop la feina
que desenvolupen els diferents
professionals del servei d'urgències de
l'hospital. Els estudiants han visitat el
Servei durant un dia, de forma individual
o com a màxim en grups de dos.
D'aquesta manera el personal sanitari ha
pogut orientar-los i explicar-los de
primera mà els diferents processos pel
quals ha de passar un malalt quan entra
per la porta del servei d'urgències.
Els Estudis de Medicina de la UIC estan
adaptats al nou sistema europeu
d'educació. A grans trets, el projecte de la
UIC per a Medicina buscara que els
alumnes tinguin una bona fonamentació
en ciències bàsiques i adquireixin de
forma progressiva capacitats
instrumentals i transversals. L'ètica a les
decisions clíniques i la gestió clínica i
l'acompanyament del pacient dins del
sistema sanitari. El leitmotiv de Medicina
a la UIC és “la medicina centrada al
pacient”. Els estudis de medicina
s'imparteixen al Campus Sant Cugat,
ubicat en la planta baixa de Capio
Hospital General de Catalunya.
Capio Hospital General de Catalunya i la
UIC
posen en marxa la 1edició del Postgrau en Infermeria Intensiva del
Capio Hospital General de Catalunya i la
UIC posen en marxa la primera edició del
postgrau en Infermeria Intensiva del
Malalt Crític. La direcció docent i el
professorat, són personal d'infermeria i
metges del Servei de Medicina Intensiva
de l'Hospital. Més de 20 professionals de
HGC oferiran als alumnes les eines
teòriques i pràctiques per assolir els
coneixements i responsabilitat que ha de
tenir el professional d'infermeria en les
unitats de cures d'atenció a pacients
crítics.
L'Universitat Internacional de Catalunya
ha confiat en l'experiència de Capio
Hospital General per formar a aquests
alumnes en un matèria tan complexa i
delicada com és el paper d'Infermeria
Intensiva en les atencions i cures al malalt
crític.
Malalt Crític
La durada del Postgrau és d'un
any acadèmic i abarca el
coneixements teòrics i pràctics.
L'objectiu és una formació
integral de l'alumne que permeti
als professionals d'infermeria
assumir el lideratge en l'execució
de les seves funcions en l'àrea de
cures intensives mitjançant la
qualitat tècnica, humana i el
respecte individual.
nº 10 - Julio 2009
2
El mal d'esquena
pot desaparèixer
Roser Morraja, pacient i
treballadora de Capio Hospital General de Catalunya
La Roser és treballadora de Capio Hospital General de Catalunya des del 1982
Al desembre del 2007 va començar a
sentir dolor a una cama que li anava des
del genoll al turmell i que feia que no
pogués estar asseguda. " Jo em notava la
cama com si fos un suro, mig adormida, i
molt de mal, tant que no podia seure
durant molta estona". No sabia que tenia,
va passar per diferents processos. Primer
van creure que era ciàtica i finalment,
amb una ressonància li van detectar
l'hernia discal i una protrusió.
Quan es detecta una hernia discal, primer
i abans de pensar en la intervenció, la
recomanació mèdica és intentar pal·liar
al màxim el dolor amb medicació, i si això
no és suficient passar per quiròfan.
Malgrat tot, l'operació quirúrgica de
l'hernia discal suposa certs riscos, ja que
pot provocar una fibrosis.
Durant tot aquest procés, la Roser
intentava continuar amb normalitat la
seva vida, venia a la feina, però al arribar a
casa havia d'estirar-se al llit perquè el
dolor era insuportable. "Va arribar un dia,
que al despertar-me al matí ja no em
podia posar recta, havia d'anar ajupida
per casa, fins i tot a la dutxa, fins que no
passaven dues hores des de que em
llevava no podia caminar dreta".
La Roser, va aguantar mesos amb el dolor,
fins que finalment, es va apropar al servei
INTEM de l'hospital.
3
nº 10 - Julio 2009
L'hernia de disc és una afecció derivada del
trencament o el desplaçament dels discos ubicats entre les vertebres,
que al comprimir un nervi provoca dolor a la part inferior de l'esquena.
A vegades, aquest dolor s'estén cap als malucs i les cames, i
provoca formigueig, entumiment i debilitat.
El servei, dirigit pel Dr. Guimaraens, cap
del Ser vei de Neuroangiografia
Diagnòstica i Terapèutica de Capio
Hospital General de Catalunya i de
reconegut prestigi internacional, està
format per la Dra. Teresa Sola i el Dr.
Helio Vivas, tots amb una amplia i
dilatada trajectòria professional. La Dra.
Sola, va veure la ressonància que li
portava la Roser i li va dir “crec que et puc
curar”, i així va ser. Per fer-ho, a la Roser li
van aplicar una Triteràpia percutània
lumbar, això consisteix en una punció
directa al disc o discos malalts a tractar,
als quals se'ls hi injecta un producte
anomenat “discogel”. Aquest productes
està creat pel Dr. Jacques Theron, qui
porta més de dues dècades aplicant
aquesta tècnica als seus pacients,
actualment es cap del servei de
Neurorradiología del Centre Hospitalari
Universitari de Caen, a França.
Després de l'intervenció percutània cal
co ntin u ar el tractament d e les
articulacions intervertebrals amb
l'estimulació de la musculatura
paraespinal que es duu a terme quatre
setmanes després de la intervenció.
Les úniques persones al món que
apliquen aquesta tècnica són el Dr.
Jacques Theron, el creador, i la Dra. Sola
d e l ' e q u i p d e n e u ro r ra d i o l o g i a
intervencionista de Capio Hospital
General de Catalunya.
Aquesta estimulació consisteix en
injeccions intradèrmiques de diferents
productes homeopàtics sobre els
músculs paraespinals mal funcionants.
Prèviament cal fer una sèrie de proves
d'imatges i un exhaustiu estudi clínic del
pacient. Aquesta tècnica és aplicable en
diferents patologies d'esquena com per
exemple:
La Roser només té paraules d'agraïment a
l'equip del Dr. Guimaraens i al Dr.
Jacques Theron. Li ha canviat la vida, ara
pot agafar en braços a la seva néta,
“evidentment hi ha coses que no puc fer,
haig d'anar en compte quan aixeco pes,
però he guanyat en qualitat de vida, ja no
tinc mal”, explica la Roser.
- Dolors d'esquena inespecífics
- Fibriomalgia
- Síndrome de fatiga crònica
- Esportistes d'alt rendiment
Per a contactar amb el Servei de
Neurorradiologia Intervencionista de
Capio Hospital General de Catalunya us
podeu adreçar a:
Servicio de Neuroangiografía Diagnóstica
y Terpéutica J. J. Merland: 93 565 60 46
www.neuroterapeutica.com
La teràpia percutànea per aquesta
malaltia respecta l'anatomia de la
columna, i el tractament es realitza de
forma ambulatòria o amb una curta
convalescència i ràpida recuperació.
L'implantació d'aquesta tècnica al nostre
hospital ha estat desenvolupada per la
Dra. Sola, colaboradora habitual del Dr. J.
Theron.
Amb la Roser, primer es va intentar un
tractament homeopàtic, “però jo anava
en una situació tan avançada de dolor
que no va ser suficient, així que vam
decidir intervenir-me”. Els resultats són
immediats, “com l'hernia minva, ja no et
comprimeix el nervi i no et fa mal”, explica
la Roser.
nº 10 - Julio 2009
4
Andoni Zubizarreta
ha sido portero de la
selección española
durante 126 partidos
Hasta la fecha es el jugador que más partidos ha disputado con la selección. Ha jugado en
alguno de los mejores clubes de fútbol de su época, como el Athletic Club de Bilbao, el
Fútbol Club Barcelona y el Valencia Club de Fútbol. Ha conseguido 15 títulos nacionales e
internacionales, entre ellos una copa de Europa .
Has jugado 126 partidos con la
selección española y has defendido la
portería de clubes muy importantes
como el Athletic de Bilbao, el F.C.
Barcelona y el Valencia.
¿Cuál ha sido el momento de mayor
satisfacción de tu carrera?
Recuerdo mi debut en el Athletic Club de
Bilbao, porque era mi club de niño, Iribar,
guardameta del club hasta el año 80, era
mi ídolo y debutar en el Athletic y jugar en
primera división fue el sueño que había
tenido desde mi infancia y sin eso todo lo
demás no habría pasado en mi carrera. En
el club bilbaíno estuve 5 años y después
pasé al F.C. Barcelona donde estuve 8
años. De mi paso por el Barça recuerdo
especialmente cuando ganamos la copa
de Europa y, sobre todo, la posibilidad de
estar en un club que me ha dado el cariño
de la gente y el poder competir al más
alto nivel en la liga española. Mis 4
últimos años de carrera los pasé en el
Valencia Club de Fútbol. Un club del que
guardo una gran recuerdo por el trato
recibido y por las numerosas muestras
de afecto de la afición.
5
nº 10 - Julio 2009
¿Qué diferencia a un portero del resto de
jugadores?
Un portero tiene características muy
singulares. Es el único jugador que puede
perder un partido pero no lo puede ganar.
Es un puesto diferente, ser portero en el
Athletic tiene que ver con la historia del
club, una historia muy marcada por la
portería por los grandes porteros que ha
tenido este club. En el Barça supone un
nivel de exigencia muy alto y cualquier gol
es motivo de polémica. Solemos ser
personajes singulares en las plantillas y
los grandes olvidados. En un equipo con
un juego ofensivo tan importante como el
que practica el Barça provoca que,
prácticamente, que no se vea de medio
campo hacia atrás. A veces, en un partido,
el contrario solo te crea un par de
ocasiones de gol y tienes que evitar como
sea que acaben en gol. No es nada fácil.
Para ser portero de un gran equipo como
el Barça has de tener unas características
muy especiales.
¿Se puede comparar el equipo actual del
F.C. Barcelona con el Dream Team?
El juego actual del Barça tiene que ver con
el juego a partir del balón y el entrenador
que tiene ahora el Barça es uno de los
miembros destacados de aquella época.
Es una filosofía de un equipo que juega
bien al fútbol al que se le había achacado
que jugaba bien pero no ganaba. El
dream team liga el jugar bien con ganar y
Rijkard también consigue ligar ese
binomio. Y ahora con Guardiola se sigue
la línea. Más que compararlo yo
destacaría que, desde aquel equipo, se ha
seguido una línea de continuidad en el
fútbol que viene desarrollando el
Barcelona.
Para un deportista de alto nivel, como es
tu caso, uno de los aspectos clave a tener
en cuenta es el cuidado físico. ¿Qué
hacías para mantenerte en forma?
Me cuidaba mucho, en la preparación, la
alimentación y la hidratación. Entendía
que una de las cuestiones que el
deportista debe tener claro es que su
herramienta de trabajo es su físico, y
debes intentar tenerlo siempre al 100%,
aunque esto sea muy difícil de conseguir.
Tengo un amigo que decía que al 100% se
estaba el primer día de la temporada,
luego te vas desgastando. A lo largo de mi
carrera deportiva he tenido muy pocas
lesiones, y seguramente eso tiene que ver,
no sólo con cuidarte durante y antes, de
los partidos, sino también los procesos de
recuperación y descanso.
¿El aspecto psicológico, entrar en una
dinámica ganadora, puede reducir las
lesiones?
Tengo mis dudas. Aunque si es cierto que
cuando los jugadores empiezan a
encontrarse a gusto en el equipo, se
sienten cuidados y siguiendo los consejos
de sus preparadores se genera una
dinámica positiva. No obstante, Cuando
un compañero sufre de repente una
lesión, se crea una cierta inseguridad en el
campo. Por ejemplo, en el Barça se ha
preparado una planificación general de
equipo y se ha hecho un trabajo específico
por cada jugador cuidando aspectos como
el descanso, la alimentación, en el trabajo
de vestuario, se ha estudiado y trabajado
el conjunto y eso permite reducir el
número de lesiones. Pero hay una parte
de lesiones que viene por la propia
dinámica del fútbol y otra parte que no
depende mucho del jugador.
Además, siempre he contado con muy
buenos servicios médicos que me han
acompañado durante toda mi carrera. En
mi trayectoria deportiva he tenido muy
pocas lesiones, y seguramente eso tiene
que ver, no sólo con cuidarte durante y
antes, sino también los procesos de
recuperación y descanso. Los porteros
solemos tener más lesiones de tipo
traumático, golpes, etc. Las lesiones
musculares se suceden más en el campo.
Yo puedo considerarme un afortunado en
este tema.
¿A qué te dedicas actualmente?
Actualmente, soy vicepresidente de
Makeateam, empresa que ayuda al
desarrollo profesional. En las empresas
se trabaja bajo presión con un alto nivel
de exigencia y con un alto nivel de
competencia. Esto tiene que hacer que te
conozcas muy bien a ti mismo y estudiar
la mejor forma de mejorar, con todo esto,
puede pasar que cuando llegues a la
competición el rival te gane. Y toda esta
filosofía vinculada al deporte es
perfectamente trasladable al mundo de
la empresa, puedes tener una buena
empresa, pero tienes que analizar bien a
la competencia para ser competitiva en
un mercado agresivo. Con esto puedes
conseguir éxito o darte cuenta de que
debes rehacer tu proyecto.
¿Cómo se aplica la filosofía deportiva al
mundo de la empresa?
El deporte es muy visual, muy gráfico, las
imágenes de los triunfos deportivos se
repiten una y otra vez, con lo cual
tenemos un referente muy claro que nos
permite tener elementos visuales
trasladables al mundo de la empresa o al
mundo social. Para aplicarlo llevamos a
cabo procesos o dinámicas deportivas a
las empresas, por ejemplo, el talento se
aprende y desarrolla a base de ponerlo
en práctica. Cuando descubres que el
balón debe golpearse de una cierta
manera es cuando lo practicas, hasta que
no lo descubres es difícil ponerlo en
acción. Y esto es totalmente aplicable a
lo que sucede en el mundo empresarial.
¿Y el mundo del deporte necesita de la
empresa?
Como proyecto de futuro me gustaría
llevar al deporte el mundo de la empresa
y cerrar el círculo. Y acabar con algunas
frases como “El fútbol es así” o “El fútbol
es fútbol”. Da la sensación que en
deporte las cosas pasan por azar y no es
así. Me gustaría volver al mundo del
deporte relacionado con la gestión y
conseguir que la única preocupación del
jugador sea jugar. Probablemente esta
sea la siguiente revolución del deporte
español.
Para un futbolista, el papel del médico
para el mantenimiento y recuperación de
las lesiones es clave.
Yo he estado rodeado de muy buenos
médicos y esto me ha dado mucha
confianza y ha contribuido en gran
medida a cuidarme adecuadamente.
nº 10 - Julio 2009
6
Capio Hospital General de Catalunya
implanta un nou protocol exclusiu en
els
parts amb prematurs
Tallar el cordó umbilical del nadó prematur 30 o 45 segons després del part disminueix el risc
d'hemorragies cerebrals i la necessitat de transfusions.
El 9 % de naixements són prematurs i la tendència augmenta lleument any rera any.
El departament de pediatria i el
servei d'obstetrícia de Capio
Hospital General de Catalunya,
s'uneixen per a crear un nou
protocol que permet una millor
atenció assistencial i recuperació
del nadó prematur.
En el moment d'un part prematur, la
tendència mèdica actual, és tallar
ràpidament el cordó umbilical i començar
el tractament assistencial del nadó el més
aviat possible. No obstant, 11 estudis
científics desenvolupats en diferents
països del món, han evidenciat que tallar
el cordó umbilical del nadó prematur uns
segons després afavoreix la transferència
de sang de la mare envers al nadó.
Aquests segons de més, aporten una
reserva de ferro equivalent al que el nadó
podria absorbir en 45 dies de lactància
materna i disminueixen la probabilitat
d'anèmia en més del 50%
El Dr. Balaguer, Director del Servei de
Pediatria de Capio HGC i degà de la
facultat de medicina de la UIC, juntament
amb el Dr. Oliete, Cap del Servei
d'Obstetrícia de Capio HGC, començaran
a aplicar aquest nou protocol a l'hospital.
7
nº 10 - Julio 2009
Aquest procés, que pot semblar en un principi de fàcil aplicació, s'ha pogut implantar
gràcies a la presència sistemàtica del pediatra en el moment del part, tant dels parts
prematurs com dels nadons a terme.
Durant el part, en la gran majoria de centres hospitalaris el pediatra no està present. La
necessitat habitual d'intervenció mèdica immediata del nadó prematur fa que s'hagi
accelerat la tendència al pinçament del cordó umbilical. Actualment, tenim evidència
científica suficient per aplicar aquesta tècnica. Amb el metge pediàtric present, es poden
cronometrar i esperar 30 o 45 segons abans de separar el nadó de la seva mare, gràcies al
segell de garantia que ofereix la presència d'un equip multidisciplinar de professionals en
el moment del part.
Inauguración de la nueva
Área Obstétrica y Ginecológica
El pasado 18 de Junio se inauguró la
- 500 m2 totalmente equipados
nueva Área Obstétrica y Ginecológica de
Capio HGC. El nuevo espacio cuenta con
500m2, un quirófano completo, dos salas de
partos, 5 salas de dilatación y una sala de
dilatación para partos naturales, pensados
para ofrecer la máxima calidad médica y
asistencial a nuestras pacientes.
- Un quirófano completo
El acto de inauguración se enmarcó en una
conferencia del Dr. Oliete, Jefe del Servicio
de Ginecología y Obstetrícia de Capio HGC, y
el Dr. Gratacós, jefe del Servicio de Medicina
Maternofetal del Hospital Clínic, bajo el
título “Salud materno infantil en los siglos
XX y XXI”.
- 2 nuevas salas de partos
- 5 salas de dilatación
- 1 sala de dilatación para partos naturales
La realidad social que nos rodea nos ha permitido percibir la necesidad de
crear una nueva área obstétrica de calidad y máxima tecnología para dar
respuesta a la creciente demanda de servicios obstétricos en Capio Hospital
General de Catalunya. Hecho que demuestra que año tras año más de 2.500
niños nacen en nuestras instalaciones.
La nueva sala obstétrica fue inaugurada por un grupo de diez futuras
madres que vinieron a visitar los nuevos paritorios y que estuvieron
acompañadas durante el recorrido por personal médico y de enfermería
de Capio HGC. Éstas mamás pudieron comprobar de primera mano las
ventajas que supondrá dar a luz en una nueva sala obstétrica dotada de la
última tecnología y que ofrece espacios íntimos para el momento
del parto. Al finalizar el recorrido se les obsequió con un detalle para sus
bebés.
nº 10 - Julio 2009
8
La consellera de Salut inaugura
el nou accelerador lineal de
Capio Hospital General de Catalunya
Aquest nou aparell s'emmarca en l'acord de col·laboració entre Capio HGC i l'Institut Oncològic del Vallès.
La nova aliança permetrà l'homogeneïtat en els tractaments d'oncologia radioteràpica al Vallès Occidental.
La consellera de Salut, Marina Geli, ha
presidit l'acte d'inauguració del nou
accelerador lineal del Servei d'Oncologia
Radioteràpica de Capio Hospital General
de Catalunya (CHGC). Aquest aparell
formarà part dels serveis que s'oferiran
gràcies a l'aliança entre l'hospital
santcugatenc i l'Institut Oncològic del
Vallès (IOV), que fusiona els serveis
d'oncologia mèdics de la Corporació
Sanitària Parc Taulí de Sabadell i el
Consorci Sanitari de Terrassa.
cobalt, de tal manera que es podran
atendre més de 1.600 casos a l'any. A més,
és previst que aquest mes d'agost el
Servei d'Oncologia Radioteràpica de
Capio HGC instal·li un nou TAC de
planificació.
El nou accelerador lineal és un dels més
avançats en l'àmbit actual de tecnologia
aplicada a la radioteràpia. Compta amb
una inversió de 2 milions d'euros i unirà
esforços amb l'accelerador de què
ja disposava Capio HGC i la bomba de
2
FOTO 1: La Consellera de Salut, Marina Geli i el Dr. Xavier Mate, Director General de
Capio Hospital General de Catalunya.
FOTO 2: Dr. Solé, Cap del Servei de Radioteràpia de l'Institut Oncològic del Vallès, la
Consellera de Salut, Marina Geli i Juli González, radiofísico de Capio HGC.
FOTO 3: Consellera de Salut, Marina Geli.
1
9
3
nº 10 - Julio 2009
Aliança entre Capio Hospital General de Catalunya i
l'Institut Oncològic del Vallès
Durant l'acte d'inauguració s'ha presentat l'aliança estratègica entre Capio HGC i l'IOV.
Fruit d'aquesta col·laboració, i seguint les pautes establertes pel Pla Oncològic, es
defineix una organització i planificació conjunta per a tot el territori. D'aquesta manera,
es defineix un servei multicèntric de radioteràpia, que s'inicia físicament a Capio HGC i
continuarà al Consorci Sanitari de Terrassa.
L'aliança estarà liderada per un director territorial de radioteràpia i permetrà una
homogeneïtat en els tractaments d'oncologia radioteràpica a l'àrea del Vallès Occidental.
Així es configurarà un model assistencial basat en la coordinació clínica i la uniformitat en
la prestació del servei, permetent que els serveis i el tracte dels oncòlegs siguin molt més
propers als pacients que ho requereixin.
El nuevo Acelerador Lineal
La instalación del nuevo acelerador lineal ha supuesto la construcción
especial de una habitación de tratamiento para asegurar el control de
la radiación durante los tratamientos. Además de servicios auxiliares,
como la planificación y simulación del tratamiento que también
requieren un espacio y un equipo profesional extra.
Prestaciones nuevo Acelerador Lineal
Radioterapia esterotáxica
extracraneal:
Arcoterapia volumétrica
modulada (VMAT):
Permite administrar dosis por sesión más
Su gran ventaja radica en que el paciente
está menos tiempo dentro de la sala de
tratamiento.
altas sobre tumores relativamente
pequeños, con la finalidad de aumentar
el control local del tumor.
Radioterapia de intensidad
modulada (IMRT):
Consiste en poder obtener una mejor
distribución de la radiación sobre
aquellos tumores que presentan unas
formas geométricas bastante amorfas, o
bien que están situadas muy próximas a
órganos sanos que son evitados por esta
radiación. Especialmente indicado en los
tumores de cabeza y cuello, abdomen
alto y pelvis.
Radioterapia 4D:
Consiste en poder administrar la
radiación en un momento determinado
de la respiración del paciente, y así no es
necesario tener en cuenta el
desplazamiento del tumor debido a la
respiración y por tanto se reducen los
efectos secundarios sobre los tejidos
sanos. Especialmente útil en el
tratamiento de tumores de pulmón y de
abdomen superior.
El nuevo
acelerador lineal de
Capio HGC es por sus
prestaciones el
más avanzado en
tecnología
dentro de mercado
nº 10 - Julio 2009
10
¿Quins medicaments
ens poden afectar al
prendre el sol?
Servei de Farmàcia
Calaf Figueras N.,Baronet Jordana G., Marcos Pascua P., Sanmartin Suñe M., Bara Olivan B.
Les vacances d'estiu
són unes dates perfectes per
gaudir de la platja, la piscina o la
muntanya. Cal però, prendre
precaucions per tal d'evitar
incidents provocats per
l'exposició al sol, especialment si
s'està utilitzant algun
medicament amb capacitat
coneguda de produir
fotosensibilitat. Per tal d'advertir
als consumidors sobre la
seguretat dels fàrmacs s'han
elaborat símbols que seran
presents en les caixes i els
prospectes dels medicaments.
Aquests símbols advertiran sobre
si un fàrmac pot disminuir la
capacitat de conducció o pot
produir fotosensibilitat.
Les reaccions de fotosensibilitat
són reaccions adverses cutànies
que es presenten a la pell com a
resposta de la interacció de la
radiació solar amb substàncies
químiques (medicaments,
cosmètics, perfums...). Les
reaccions de fotosensibilitat
induïdes per fàrmacs poden ser
de dos tipus:
11
nº 10 - Julio 2009
Fototòxiques: es produeix quan
el fàrmac present a la pell
absorbeix la radiació solar i
allibera l'energia captada a les
cèl·lules cutànies. Aixo genera
una irritació de les zones
exposades, similar a una
cremada exagerada del sol.
Fotoal·lèrgia: quan el fàrmac
absorbeix la radiació és
transforma i es combina amb les
proteïnes, que desencadenarà
una reacció al·lèrgica. Aquesta es
pot manifestar en zones que no
han estat exposades al sol.
Teòricament, aquestes reaccions
es poden donar en qualsevol
persona. La reacció pot variar
d'un individu a un altre depenent
de les diferències d'absorció i
metabolisme dels fàrmacs, del
grau de pigmentació i gruix de la
pell així com de la variabilitat
genètica.
Les reaccions més freqüents són
les de fototòxicitat i generalment
desapareixen als 2-7 dies
després de suspendre
l'administració del fàrmac. Pel
contrari les reaccions
fotoal.lèrgiques poden seguir
donant reaccions durant anys tot
i suspendre el tractament.
Taula 1. Tipus i característiques de les reaccions de fotosensibilitat.
CARACTERÍSTIQUES
REACCIÓ FOTOTÒXICA
REACCIÓ FOTOAL·LÈRGICA
Incidència
Alta (95%)
Baixa
Aparició
1ª exposició al fàrmac.
Després d'un contacte previ
Temps que triga en
aparèixer la reacció
Curt (minuts o poques hores)
On és localitze les lesions?
Zones exposades a la llum.
De 5 a 10 dies d'exposició
continuada.
Poden estendre's a zones
no exposades a la llum.
Com són les lesions?
Semblants a les cremades
solars.
Semblants a la dermatitis
de contacte, erupcions
ezcematoses, papules
eritematoses, edema i picor
En el cas que no sigui possible
retirar el fàrmac,
s'haurà d'evitar l'exposició a la
llum solar o fonts artificials de
radiacions UV o bé aplicar cremes
fotoprotectores amb filtre físic
(oxid de zinc, oxid de titani) amb
un índex de protecció 25 o
superior.
Les reaccions de fotosensibilitat
als medicaments no són massa
freqüents però, pel contrari
existeixen un gran nombre de
medicaments que poden
desencadenar aquests tipus de
manifestacions i en general són
fàrmacs molt utilitzats en la
pràctica clínica (antimicrobians,
antipsicótics, antiarrítmics, i
antiinflamatoris tant en
comprimits, com amb cremes o
pomades...).
Fotosensibilidad: ver propecto
Taula 2. Llistat del fàrmacs fotosensibilitzants més comuns.
GRUP TERAPÈUTIC
Antimicrobians
MEDICAMENTS
Fluoquinolones: Ciprofloxacina (Baycip®,Globuce®),
Levofloxacina (Tavanic®), Norfloxacina (Noroxin®)
(Oxacin®), Ofloxacina (Oxacin®), Moxifloxacino (Actira®).
Tetraciclines: Doxiciclina (Dosil®,Vibracina®), Minociclina
(Minocin®).
Sulfonamidas: Cotrimoxazol (Septrin®), Sulfasalazina
(Salazopyrina®).
Antifungis
griseofulvina (Fulcin®), itraconazol (Canadiol®),
voriconazol (Venfd®).
Antiparasitaris
cloroquina (Resochin®), quinina.
Antiarritmics
amiodarona (Trangorex®).
Diuretics
furosemida (Seguril®), hidroclorotiazida (Hidrosaluretil®)
Antiinflamaroris
Oxicams: piroxicam (Feldene®)
Derivats de l'àcid propiònic: naproxèn (Tacron®),
ibuprofèn (Neubrufen® i altres), ketoprofèn (Orudis®)
Anticonceptius Orals
etinilestradiol (Neogynona® i altres),
noretindrona (Merigest®, altres)
Antineoplasics
fluorouracil, metotrexat, vinblastina, dacarbazina
Tranquil.lizants
alprazolam (Trankimazin®), clorazepat dipotàssic
(Tranxilium®)
Antipsicotics
Fenotiazines: clorpromazina (Largactil®),
perfenazina (Mutabase®), trifluoperazina (Eskacine®)
Butirofenones: haloperidol
Antidepressius
imipramina (Tofranil®), amitriptilina (Tryptizol®)
Antidiabetics orals
Sulfonilurees: glibenclamida (Daonil®,Euglucon®)
Hipolipemiants
bezafibrat (Diafterol Retard®), fenofibrat(Liparison®)
Antiacneis
isotretinoïna (Roacutan Roche®), etretinat (Neotigason®)
Antiinflamatoris Tópics
Bencidamina (tantum®), Diclofenac (Voltaren®),
Etofenamato(aspitopic®), Ketoprofen(fastum®).
És de gran importància no
a p l i c a r
c r e m e s
antiinflamatòries abans de
prendre el sol, ja que és
freqüent la aparició de
reaccions de fototoxicitat.
En el cas de seguir un
tractament amb un fàrmac
amb capacitat coneguda de
fotosensibilització, cal
evitar i/o limitar l'exposició
al sol o fonts artificials de
radiacions UV. Protegir-se
amb roba de màniga llarga i
preferiblement de color
fosc, utilitzar cremes
fotoprotectores amb bons
filtres solars (millor els que
són combinació de filtres
físics i químics).
Davant d'una reacció de
fotosensibilitat, el servei de
dermatologia us indicarà el
tractament a seguir, aquest
serà diferent en funció de la
gravetat de la lesió.
Si teniu qualsevol dubte
podeu consultar al centre
d ' i n f o r m a c i ó d e
medicaments de Capio
Hospital General de
Catalunya mitjançant el
següent correu electrònic:
farmaciahgc@hgc.es
nº 10 - Julio 2009
12
Pacientes con Síndrome
Coronario agudo que requieren
ingreso en el Servicio de
Medicina Intensiva
Dra. Maria Ángeles León, Dra. Cristina Fortia, Dra. Alejandra Fernández
Los pacientes que sufren
problemas cardíacos agudos y
acuden a Urgéncias de nuestro
Hospital, son atendidos
inmediatamente dada la gravedad
de la situación. Se les realizan
pruebas diagnósticas básicas
(analítica, electrocardiograma y
radiografía de tórax) y tras
valoración de las mismas se decide
si hay riesgo coronario su ingreso
hospitalario.
Ante la sospecha diagnóstica de
enfermedad coronaria grave (angina de
pecho inestable o infarto agudo de
miocardio) el paciente ingresa en
Cuidados Intensivos.
El corazón está alimentado por tres
grandes arterias que llamamos arterias
coronarias. Cada una de ellas, lleva sangre
a un territorio diferente del músculo
cardíaco, y entre las tres lo irrigan al
completo. Cuando una persona padece
una enfermedad coronaria significa que
estas arterias están enfermas, es decir, su
interior está parcial o totalmente
obstruido. Se padece una angina de
pecho cuando existe una obstrucción
parcial de una arteria coronaria o un
infarto agudo de miocardio cuando hay
una obstrucción total.
13
nº 10 - Julio 2009
Una vez el paciente se traslada a la
Unidad de Medicina Intensiva, se valora la
historia clínica del paciente con los
factores de riesgo, y se informa al mismo y
a la familia la conducta a seguir.
Los pacientes se conectan a un monitor
electrocardiográfico continuo y se
realizan una serie de controles analíticos
para confirmar el diagnóstico.
Se administra el tratamiento médico
específico para disolver el coagulo que les
provoca la obstrucción de la arteria
coronaria y así conseguir que el infarto
que desarrollen sea de menor tamaño.
Uno de los objetivos es evitar el desarrollo
de un infarto agudo de miocardio en caso
de una angina de pecho o bien evitar
complicaciones en caso de un infarto
establecido.
En ocasiones está indicada la realización
de una coronariografía urgente para
visualizar la lesión de la arteria coronaria e
intentar desobstruir mecánicamente el
trombo formado, mediante dilatación
inicial de la misma (Angioplastia
coronaria). Para la práctica de este
procedimiento se trasladará al paciente a
la Sala de Hemodinámica.
Entre las complicaciones graves que
pueden aparecer tras sufrir un infarto es
el desarrollo de arritmias graves por lo
que el paciente debe ser monitorizado
constantemente durante las primeras 48
horas y permanecer en reposo absoluto.
Tras 48 horas de estancia en nuestro
Servicio ya podemos realizar un
d i a g n ó st i co co nf i r m at i vo d e s u
enfermedad y si el paciente se ha
estabilizado puede pasar a planta de
hospitalización de Cardiología para
seguir el estudio.
El personal médico y de
enfermería de UCI está
especializado para el
tratamiento de esta patología,
asegurando en cada momento
que el paciente y su familia
reciban la información
necesaria a lo largo de su
estancia en nuestro Servicio.
La UCI de nuestro Hospital dispone de los
medios suficientes para el tratamiento de
los pacientes con síndrome coronario
agudo formando parte del grupo de
t ra b a j o d e C u id a d o s I nten s ivo s
Cardiológicos de la Sociedad Española de
Medicina Intensiva (SEMICYUC), y recibe
el soporte y colaboración de los
especialistas implicados en los casos
necesarios de cardiólogos,
hemodinamistas y cirujanos cardíacos.
Des del camp base
de l'Everest
Expedicions catalanes que intenten culminar cims de més de 8.000
metres d'alçada tenen com a referència mèdica a la
Unitat de Medicina Esportiva de Capio Hospital General de Catalunya.
El Dr. Eduardo Garrido, cap del servei de la Unitat de
Medicina Esportiva de Capio Hospital General de Catalunya,
rebia una trucada via satèl.lit des del camp base de l'Everest a
5.300 metres d'alçada. L'expedicionista Xavi Arias, que
intentaba arribar al cim principal de Llhotse de 8.516 metres,
trucava al Dr. Garrido per rebre consell mèdic i assessorament
per la situació de mal temps que els obligava a la immobilitat
física des del camp Base. No és la primera vegada que des del
Servei d'Unitat de Medicina Esportiva atenen aquest tipus de
trucades.
Això ho explicava el muntanyenc Xavi Arias en la seva crònica a
www.xaviarias.cat, “Aquest mateix matí he pogut parlar amb
el doctor Eduardo Garrido, metge especialista en Medicina
d'alçada a Capio Hospital General de Catalunya i li he demanat
consell sobre la millor decisió a prendre aquests dies. Diu que ja
porto massa dies en alçada immòbil, és necessari moure'm per
no perdre la capacitat aeròbica i a la vegada mobilitzar els
músculs, les articulacions... si cap amunt no pot ser pel perill de
la inestabilitat de la cascada del Khumbu, doncs cap avall, ja
que per uns dies l'aclimatació no es perd i a la vegada
s'oxigenarà el cos.”
Des de la Unitat de Medicina Esportiva de Capio Hospital
General de Catalunya es porta anys treballant amb esportistes
d'èl.lit de muntanya. De fet, la Federació Espanyola d'Esports
de Muntanya i escalada, té com a referència mèdica l'Hospital
General de Catalunya i envia als seus campions del món i
d'Europa per fer seguiment de les seves condicions físiques i
del seu rendiment durant els entrenaments.
L'unitat creada a Capio Hospital General de Catalunya porta
més de 6 anys funcionant. El Dr. Garrido destaca
l'importància d'haver creat una unitat de medicina esportiva
dins d'un centre hospitalari, ja que els departaments i
metges que treballen a l'hospital, dins de les diferents àrees,
faciliten una atenció integral de l'esportista.
Però no només esportistes es tracten des d'aquesta Unitat,
sinó que també es realitzen proves funcional de fisiologia de
l'exercici a persones no entrenades com malalts de
fibriomalgia o trasplantats.
nº 10 - Julio 2009
14
Servei d'Acompanyament
dels
creatiu al dol,
únics a Espanya
Xusa Serra, infermera referent de formació, educació i acompanyament en el procés creatiu del dol.
Objectius de l'acompanyament en el procés de dol segons el sociòleg,
Philippe Ariès, en el segle XX el tabú de la mort ha substituït al tabú del sexe.
Cada Cultura viu la mort d'una determinada
manera, mentre unes animen a
exterioritzar l'expressió dels sentiments,
d'altres imposen una actitud de negació i
rebuig davant la mort. Actualment, la
nostra societat res ens ensenya sobre la
mort i el morir i podem detectar grans
dificultats emocionals davant el procés tant
en pacients, famílies i professionals de la
salut.
Xusa Serra, infermera referent de formació,
educació i acompanyament en el procés
creatiu de dol, adscrita a la direcció
d'infermeria de Capio Hospital General de
Catalunya.
Què s'ofereix des del Servei
d'Acompanyament en el Procés
creatiu de Dol:
Ajut a la persona malalta.
Quan la persona malalta es troba en el
darrer tram de la Vida, aquesta comença
a prendre un altre sentit i el propi cos
envia informació sobre el que succeeix.
És important aleshores que les persones
puguin compartir les preocupacions vers
la malaltia i ajudar-los a trobar la forma
de viure-ho amb més serenitat.
L'acceptació del dolor emocional és
inherent i bàsic per a la regulació del
dolor físic.
15
nº 10 - Julio 2009
Oferir-los la oportunitat de compartir
dubtes, preocupacions i sentiments
envers el que viuen. Permetre que puguin
ensenyar i ajudar a les seves famílies a
viure moments emotius i de profund
significat, preludi de dols saludables.
Que les persones malaltes puguin fer el
procés de morir d'acord amb els
sentiments i respecte que han marcat el
trajecte de la seva vida. Procurar-los
l'autonomia de decidir el millor en cada
moment i que es sentin vius fins el final.
Ajut als familiars
Que disposin de recolzament
professional perquè es sentin
acompanyats de la mateixa manera que
ells acompanyen.
Informar-los de les diferents etapes per
les que passarà la persona estimada
abans de morir i de la necessitat de
parlar-ne. Promoure la satisfacció
d'haver estat en sintonia amb ella fins el
final.
Afavorir la possibilitat per completar
assumptes pendents o restaurar unions
trencades.
Ajut als professionals de la salut:
Com poden accedir al Servei
d'Acompanyament els professionals de la
salut:
El Servei d'Acompanyament al procés de
dol és gratuït tant per els pacients,
familiars i personal de Capio Hospital
General de Catalunya.
Que el Servei d'Acompanyament pugui
arribar a totes les persones que el
necessitin, és un exemple de treball en
equip. Els professionals de la salut són els
que detectaran la necessitat (tant del
pacient, com dels familiars), seran els que
faran la petició i posaran en marxa el
Servei per aconseguir uns objectius
conjunts.
Els professionals podran estar presents si
ho desitgen en els acompanyaments. Que
puguin tenir coneixements per a poder
entendre millor els diferents moments
que passarà la persona abans de morir.
Durant el mes d'octubre s'impartirà a
l'Hospital el curs “Les malalties, la Mort i
el Dol. Parlem-ne!”.
Oferir-los suport i recolzament davant de
situacions extremes i que els ajudi a
disminuir l'angoixa, la incapacitat i la por.
Que es sentin també cuidats, de la
mateixa manera que ells tenen cura de les
persones.
Que puguin sentir el benefici al deixar de
viure la mort com un fracas professional i
de participar activament en oferir a les
persones d'un final íntim i tranquil.
Poden fer la petició mitjançant els
Coordinadors d'Unitat o la Cap d'Àrea.
Directament a Xusa Serra. Extensió 1643
o al busca 246
El Servei d'Acompanyament treballa
també conjuntament amb l'Atenció al
Client (Extensió 6024. Marta ) i per tant es
també una forma d'accedir al Servei.
“Quan més s'accepta que la mort és part
d'un procés natural, més s'estima i es
gaudeix de la Vida. Pot haver tant amor o
més en el moment de morir, com en el de
néixer” E. Kübler-Ross
Facilitar-lis l'expressió de l'aflicció i la
comprensió de les diferents formes
d'expressar-la dins el nucli familiar.
Informar sobre la conveniència de que els
nens no quedin emocionalment exclosos
durant el procés.
Oferir-los recursos per a elaborar un
procés de dol saludable. Evitar
l'elaboració de dol complicats.
Facilitar-los l'enllaç amb els diferents
Serveis Religiosos i Funeraris.
Un cop iniciat el procés de dol de les
famílies, els Servei d'Acompanyament es
posarà en contacte telefònic per a
detectar dificultats i oferir-los el suport
social i institucional.
nº 10 - Julio 2009
16
Sueño.
Normalidad y Patología
Dr. Francesc Segarra, director Unidad del Sueño de Capio HGC
El sueño ocupa una porción importante
en la calidad de vida de las personas y la
alteración de su sueño es una de las
quejas más comunes que se presentan en
la práctica diaria. Debemos conocer los
cambios en los patrones del sueño que
ocurren a medida que avanza la edad, independientemente de cualquier
proceso patológico - y la naturaleza de las
diversas alteraciones del sueño propias
de la segunda mitad de la vida, con las
distintas posibilidades de intervención
terapéutica.
Desde la Unidad del Sueño de Capio
Hospital General de Catalunya, damos
respuesta a todas las patologías derivadas
del sueño. Las más comunes son:
Insomnio (dificultad para iniciar y/o
mantener el sueño) en niños y adultos.
Roncopatía.
Síndrome de apnea/hipopnea del sueño
(SAHS) en niños y adultos.
Síndrome de Piernas Inquietas.
Hipersomnia (somnolencia excesiva
diurna).
Parasomnias (fenómenos que ocurren
durmiendo, como el sonambulismo,
trastorno de conducta en REM, terrores
nocturnos).
17
nº 10 - Julio 2009
Nuestra vida es un círculo, donde DIA y
NOCHE se interrelacionan e intercambian
sin reposo. Un tercio de nuestra existencia
nos la pasamos con los párpados cerrados,
en un estado misterioso y desconocido
que denominamos SUEÑO.
Este periodo de tiempo es activo, teniendo
lugar cambios de las funciones corporales
y actividades mentales de enorme
trascendencia para el equilibrio psíquico y
físico de los individuos. El sueño no es una
situación pasiva ni la falta de vigilia, sino un
estado activo con cambios hormonales y
m e ta b ó l i c o s , d e te m p e ra t u ra y
bioquímicos imprescindibles para el buen
funcionamiento del ser humano durante
el día.
Para comprender el proceso del sueño
podemos imaginar que descendemos por
una escalera. Al cerrar los ojos estamos
dando un primer paso hacia la fase 1 del
sueño, primer peldaño. En ella, el cuerpo
inicia una distensión muscular, la
respiración se vuelve uniforme y en el
EEG se observa una actividad cerebral
más lenta de la que existía en vigilia y
algunas ondas típicas denominadas
“ondas agudas rolándicas”.
Después de unos minutos en esta fase,
seguimos el descenso hacia la
denominada fase 2, donde las ondas
cerebrales son más lentas y aparecen
figuras típicas (“spindles” y complejos K).
Posteriormente seguimos
descendiendo hacia un sueño más
profundo que recibe el nombre de
sueño lento o fase 3 / 4, donde las
ondas cerebrales son ya muy
lentas y se precisan fuertes
estímulos acústicos o táctiles para
despertarnos.
Este proceso suele durar
aproximadamente unos 60 - 70
minutos y posteriormente
ascendemos de nuevo hacia una
fase 2 para entrar en una nueva
situación fisiológica que
denominamos fase REM porque la
característica de esta fase son los
movimientos oculares rápidos
(Rapid Eye Movement).
El conjunto de estas cuatro fases
(1, 2, 3 / 4, y REM) se denomina
ciclo y suele tener una duración
total de 90 a 100 minutos.
Estos ciclos se repiten en 45
ocasiones durante toda la noche.
Es importante conocer la
existencia de pequeños
despertares, en número de 6 a 8,
que emergen de las distintas fases
del sueño que configuran la noche.
Estos despertares son de muy
corta duración en el niño y adulto
joven y algo mayores y más
frecuentes con el paso de los años.
Durante la primera mitad de la
noche pasamos más tiempo en
sueño profundo mientras que en la
segunda mitad predominan más
las fases REM y Fase 2.
Las necesidades de horas de sueño
varían en cada persona, noche a
noche, influyendo infinidad de
factores que van desde la edad
hasta condicionantes genéticos.
Los recién nacidos pueden pasar 18 horas durmiendo, con
pequeños periodos de vigilia intercalados. Hacia los 8-10 años
suelen dormir 9-10 horas seguidas y los mejores durmientes son
los preadolescentes, 12-14 años, que pasan gran parte de su sueño
en fase 3 / 4 (profunda).
El paso del tiempo afecta tanto a la calidad como a la cantidad del
sueño. Un adulto suele precisar 7- 8 horas de sueño mientras que
una persona de más de 70 años suele dormir unas 6 horas, siendo
su sueño más superficial con múltiples despertares.
El síndrome de retraso de fase es muy común sobre todo entre los
adolescentes. Se trata de una dificultad para dormir, haciéndolo
más tarde lo habitual, seguido de despertares matutinos muy
difíciles. Suele pasar, más frecuentemente, entre la gente joven
que pueden estar hasta las 3 o 4 de la madrugada despiertos. Esto
puede originar problemas de rendimientos escolar o en sus
actividades matinales. Es importante acudir al especialista si el
problema persiste durante más de dos semanas.
nº 10 - Julio 2009
18
BREVES
Capio Hospital General de Catalunya i
l'Hospital Clínic de Barcelona s'uneixen
per a millorar la qualitat assistencial dels
seus pacients.
La Federació Espanyola d'Esports de
Muntanya i Escalada (FEDME) signa un
conveni amb Capio HGC per a garantir el
control mèdic dels seus esportistes.
La preocupació per a la millora constant
en l'atenció al pacient s'ha traduït en
a q u e st a co rd , q u e afavo r i nt e l
desenvolupament professional del seu
personal i creant vies de participació
entre Capio Hospital General de
Catalunya i l'Hospital Clínic de Barcelona,
es fomentarà el desplegament de
projectes comuns amb l'objecte
d'aconseguir l'excel·lència en l'atenció
mèdica. El conveni preveu també
l'establiment de les bases per a fomentar
projectes de col·laboració que permetin
millorar l'eficiència i facilitar
l'accessibilitat de certes patologies.
L'acord dóna el tret de sortida a 5 anys de
col.laboració mútua, on l'Hospital oferirà
revisió mèdica i seguiment a 20
esportistes d'èl.lit i la FEDME lluirà en tots
els seus equipaments, roba esportiva i a la
web, el logo de Capio Hospital General de
Catalunya.
És el primer acord estratègic que
l'Hospital Clínic de Barcelona signa amb
un centre de salut privat com és el nostre.
L'aliança respòn a la voluntat d'obrir
l'hospital al nostre entorn més pròxim i
aprofitar les sinèrgies amb altres centres
sanitaris de referència per a millorar el
nostre servei assistencial.
1
19
nº 10 - Julio 2009
La col.laboració ha estat possible gràcies
al Dr. Eduardo Garrido, cap de la Unitat de
Medicina de l'Esport, que degut al seu
reconegut prestigi en l'àmbit esportiu,
s'ha convertit en un referent entre els
atletes d'alt nivell de muntanya, que
confien en les seves valoracions i proves
per tal de millorar i controlar el seu
rendiment esportiu.
El 8è Congrés Català de Sinologia i
Patologia Mamària es va celebrar els dies
10, 11 i 12 de Juny a Capio Hospital
General de Catalunya, organitzat pel
Servei de Cirurgia General encapçalat pel
Dr. Àngel Garcia, i la Unitat de Patologia
Mamària amb el Dr. Carles Muñoz-Ramos
Durant la primera setmana de juny es van
analitzar els coneixements sobre el
càncer de mama, tant des del punt de
vista de diagnòstic, tractament i
prevenció, així com la incidència en la
zona del Vallès Oriental i les tendències
actuals en cirurgia oncoplàstica aplicada
a la patologia mamària.
La trobada es va estructurar sobre tres
eixos, un curs intensiu on es va estudiar i
actualitzar els coneixements sobre el
càncer de mama, i que aquest any va
celebrar la seva XVI edició. La XXIII
Reunió de Sinologia dels Hospitals
Comarcals, on es van exposar les
novetats i els temes d'especial
prevalència en la patologia mamària i la
Reunió d'Infermeria en Sinologia
Mamària que va celebrar la seva XI edició,
on el col·lectiu d'infermeria va fer una
actualització i revisió dels temes de cures
i suport a les dones amb càncer de mama.
Capio Hospital General de Catalunya i el
mitjà de comunicació local Cugat.cat
han signat un acord per crear un
microespai de salut amb la participació
de metges de l'Hospital.
El mitjà de comunicació local Cugat.cat
tindrà durant tot l'any un nou canal de
salut on apareixeran microespais
realitzats amb metges de l'Hospital.
El format serà petits vídeos de 3-4
minuts, on metges de l'Hospital,
explicaran consells de salut sobre
diferents temàtiques. S'han previst
dotze temes mensuals, que s'aniran
incorporant periòdicament al web
www.cugat.cat. Els temes s'han triat
tenint en compte les característiques de
la població de Sant Cugat.
Curs de primers auxilis a nens a les
piscines de Sant Cugat.
Aquest mes de Juliol s'ha realitzat el curs
de primers auxilis a nens a les piscines de
Sant Cugat. L'objectiu de la campanya,
que es desenvolupa des de fa dos anys, és
ensenyar als pares les tècniques de
reanimació cardiorespiratoria per poder
fer front a possibles accidents durant
l'estiu. La campanya s'ha repetit els dies
14 i 16 de juliol, després de la gran
demanda que va tenir l'any passat.
El Dr. Muñiz, cap del Servei de Pediatria
de Capio HGC i el seu equip han estat els
encarregats de realitzar aquest curs on a
més d'explicar les tècniques de
reanimació, han pogut donar resposta a
les principals inquietuds dels pares
assistents pel que fa a la salut dels seus
fills.
La ONG egarenca Somriure Humil rep
una donació de material de Capio
Hospital General de Catalunya
El palet de medicaments donats per
l'hospital permetrà abastir a la població
de Mauritània amb malalties mentals
durant més d'un any. El Dr. Miquel Gasol,
Cap del servei de la Unitat de Tractament
per al trastorn Límits de la personalitat de
Capio Hospital General de Catalunya
participa activament a la ONG Somriure
Humil, el projecte que s'està duent a
terme Mauritània consisteix en la creació
d'un Centre de Dia per a Malalts
Mentals.
II Torneig de Futbol de treballadors de Capio Hospital General de Catalunya
Prop de 100 treballadors de l'Hospital van participar en la segona edició del Torneig de
Futbol de treballadors de Capio. Sis equips es van disputar un trofeu al camp de futbol
Mas Janer.
Per amenitzar la trobada es va fer un un dinar barbacoa, amb el material cedit per
l'Ajuntament de Sant Cugat, per a tots els participants. El torneig es va realitzar gràcies a
l'esponsarització de l'Hospital que hi va col.laborar en les despesses d'organització i
logística.
nº 10 - Julio 2009
20
Nou Servei
Capio Hospital
General de Catalunya
Demana cita mèdica online
a Capio Hospital General de Catalunya
www.capiosanidad.es
Gestiona les teves citacions mèdiques des de
l’ordinador de manera ràpida, fàcil i segura.
Departamento Marketing Capio Sanidad, Julio 2009
Capio Sanidad
tu salud en buenas manos
www.capiosanidad.es