CORTS VALENCIANES DIARI DE SESSIONS Reunió número 11 DIARIO DE SESIONES VIII Legislatura Any 2013 COMISSIÓ D’INDÚSTRIA, COMERÇ I TURISME realitzada el dia 28 de febrer de 2013 Presidència de l’Il·lustre Diputat Senyor Luis Bernardo Díaz Alperi SUMARI (Comença la reunió a les 16 hores i 35 minuts) Preguntes ............................................................................................................................................................... pàgina 3 Pregunta 577 al conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació, que contesta el secretari autonòmic de Turisme i Comerç, senyor Daniel Marco Blanes, sobre la despesa turística, que formula el diputat senyor Francesc Xavier Ferri Fayos (GP Compromís) (RE número 43.109, BOC número 129) Pregunta 613 al conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació, que contesta el secretari autonòmic de Turisme i Comerç, senyor Daniel Marco Blanes, sobre la delimitació de zones comercials d’afluència turística, que formula el diputat senyor Francesc Xavier Ferri Fayos (GP Compromís) (RE número 44.417, BOC número 130) Compareixences del conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació, senyor Máximo Buch Torralva, per a explicar diverses qüestions relacionades amb l’aeroport de Castelló, sol·licitades pel Grup Parlamentari Compromís (RE números 43.046, 43.733, 43.738, 43.739, 44.193), a les quals s’acumulen les sol·licitades pel Grup Parlamentari Socialista (RE números 44.258, 44.377, 44.874 i 44.935) i la sol·licitada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 45.737) ...................................................... Intervencions de la diputada senyora Marina Albiol Guzmán (GP Esquerra Unida), del diputat senyor Josep Maria Pañella Alcàcer (GP Compromís) i de les diputades senyora M.ª José Salvador Rubert (GP Socialista) i senyora María Teresa Parra Almiñana (GP Popular). pàgina 6 Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme 28.02.2013 Compareixença del conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació, senyor Máximo Buch Torralva, per a explicar la posició del Consell en relació amb la tècnica d’extracció d’hidrocarburs anomenada fracking, sol·licitada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 43.223), a la qual s’acumula la sol·licitada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 43.577) .................................................................. Intervencions de les diputades senyora Marina Albiol Guzmán (GP Esquerra Unida) i senyora Ana María Besalduch Besalduch (GP Socialista) i dels diputats senyor Josep Maria Pañella Alcàcer (GP Compromís) i senyor Vicente Betoret Coll (GP Popular). (S’alça la reunió a les 19 hores i 35 minuts) Pàgina 2 pàgina 18 Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme 28.02.2013 Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme realitzada el dia 28 de febrer de 2013. Comença la reunió a les 16 hores i 35 minuts. Presideix el diputat senyor Luis Bernardo Díaz Alperi. Reunió número 11. El senyor president: Buenas tardes. Le damos la palabra al señor secretario para que pase lista. (El secretari passa llista per tal de comprovar si hi ha quòrum) (Inoïble) ... con el punto primero de la sesión, que es aprobación del acta, ¿no? ¿Hay algo que rectificar al acta o están todos de acuerdo? El acta es conforme, queda aprobada. Preguntes Pàgina 3 turismo internacional de media gasta más que el turista nacional y dentro de este turista internacional hay ciertas regiones que tienen mayor nivel de gasto, como son los turistas rusos, que gastan bastante más que un turista medio, los turistas de los países nórdicos, que son Dinamarca, Suecia, Finlandia y Noruega, y los turistas de los países bajos. Pues bien, para conjugar el que vengan más turistas y el que gasten más, lo que estamos haciendo son políticas de promoción enfocadas a estos mercados que nos están trayendo turistas que tienen un elevado porcentaje de gasto, estamos haciendo políticas, como sabéis, de formación, a través de los CDT, y a través de la Agencia Valenciana de Turismo, con una formación tanto continua de los profesionales en activo como una formación a la gente que se incorpora al mercado laboral, y aumentando la calidad de nuestro turismo. Y, además, estamos creando productos turísticos como el gastronómico, el turismo de actividad, y pasando a un enfoque más profesional. Yo ya he acabado la primera respuesta. El senyor president: Tiene la palabra. El senyor president: El senyor Ferri Fayos: Pasamos al punto dos de la sesión, con la pregunta número 577, al conseller de Economía, Industria, Turismo y Ocupación formulada por el diputado Francesc Xavier Ferri Fayos, del Grupo Parlamentario Compromís y que va a ser contestada por el... (Remors) Ya, ya... Tiene que formularla él pero voy a decir que va a ser contestada por el señor Marco. El senyor Ferri Fayos: Sí, moltes gràcies, senyor president. Senyor secretaria autonòmic, benvingut a estes Corts. Bé, la pregunta, com vosté ja sap, la torne a repetir, és: quines mesures pensa implementar el Consell per a augmentar la despesa mitjana per turista en el territori valencià? El senyor secretari autonòmic de Turisme i Comerç: Muchas gracias. Es la primera comparecencia que hago desde que estoy de secretario. Presidente. La verdad es que la pregunta te la agradezco mucho porque yo creo que va al grano de lo que van a ser las líneas fundamentales de la secretaria autonómica que estoy desempeñando, que junta la internacionalización con el turismo y con el comercio. Yo creo que el unir estas políticas redundará en un mayor gasto medio del turista porque lo que queremos es que el turismo sea una fuente de riqueza para la comunidad. Para ello utilizamos políticas que buscan... que son vía extensiva, o sea, traer a más turistas, i vía intensiva, que estos mismos turistas que vienen tengan un mayor gasto en nuestra tierra y, por tanto, generen más riqueza. Para ello es importante que utilicemos las políticas de internacionalización y de comercio y de turismo de manera conjunta, porque en el 2012 los datos que hemos tenido es que el turismo nacional ha caído y se ha visto compensado por el turismo internacional. El hecho de que cada vez crezca más el porcentaje de turistas internacionales dentro de los turistas que vienen a la Comunidad Valenciana, está llevando consigo a su vez un aumento del gasto porque el Val, moltes gràcies. Molt bé, senyor secretari autonòmic. Nosaltres podem agafar dades parcials, com va fer el conseller en la seua compareixença, i sempre trobarem coses positives i coses negatives; un any creixerà la despesa en un segment i, l’altre, no. Però, mirem en conjunt. Som el territori on els turistes fan una menor despesa mitjana per dia; això actualment és així. Som els últims en la taula de l’enquesta de despesa turística, Egatur, amb 76 euros per dia i visitant, darrere de Múrcia, que està amb 79 euros, Castella-Lleó, que està amb 90, i molt lluny de Madrid, Aragó i Catalunya, que estan per damunt dels 120 euros. Això és un problema, nosaltres considerem de model, del model de turisme del Partit Popular, el model que nosaltres qualifiquem com el model de Gandia Shore, de sol, platja i bocata. Necessitem passar de la política de destí a política de producte. Vosté ho acaba de dir també. En això estem d’acord. Això que es ven com a novetat ja està present en el Pla operatiu de turisme 2012 i ja hauria d’estar aplicant-se, creant-se els coneguts com a comités d’impuls. Per això li pregunte que com va l’aplicació d’aquestos comités d’impuls i del que es va ficar en el Pla operatiu de turisme 2012. En el pla vénen recollits molts productes. En la compareixença, el conseller va parlar de molts d’ells però, curiosament, va deixar de banda els de viatgers LGTB, que també venia recollit. Per això també li formule la següent pregunta, i és si han decidit deixar-lo al marge o és que tenen por d’alguns sectors més homòfobs del Partit Popular. I després li fique un exemple: el turisme cultural. El turisme cultural ja compta amb un informe de l’observatori turístic i diu coses molt interessants sobre el turisme cultural. És un tipus de turisme que aporta turistes amb una despesa turística alta. Com hem vist, és molt important per a revertir la situació. És un turisme desestacionalitzat, que és el que busquem, molt important en el nostre cas que tenim un model que es concentra en els mesos d’estiu i projecta una imatge positiva de destinació i multiplica el seu efecte en altres tipus de turisme. Per tant, és un tipus de turisme molt positiu, però quan mirem on ens situem en el rànquing veiem que no estem Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme 28.02.2013 tan ben situats ni en el mercat estatal ni en el mercat internacional en el tipus de turisme cultural. Entre els turistes estatals, la líder és Andalusia, després Catalunya, Castella-Lleó i Madrid. I entre l’internacional, ho és Catalunya, després Illes Balears i, finalment, Andalusia. On estem? On estem en el turisme que ens interessa? Doncs, estem prou a la cua. I li faré una reflexió: mire, no podem fer una política de producte si no cuidem el producte. I en el tema cultural jo crec, considere, que este govern no ho està fent massa bé. No podem aconseguir atraure un turisme cultural si tenim un govern que no cuida la nostra cultura. No podem atraure o apostar pel turisme mediambiental, que també és un turisme de qualitat i que deixa més diners, si tenim un govern encabotat en destrossar el nostre patrimoni natural, i no podem guanyar posicions de turisme educatiu si posen en perill les nostres universitats a les quals no paguen el que els deuen. Que, per cert, el turisme educatiu, ahí sí que som capdavanters, els estudiants Erasmus sí que trien molt el nostre territori per a fer aquest tipus de turisme o per a vindre ací a estudiar. No poden atraure vostés al que denominen els LGTB travelers que estan en el pla de turisme 2012 si estan més pendents del que diu Rouco Valera que de la igualtat real de les persones. Per això, m’agradaria que vosté em responguera primer, per què han llevat els LGTB travelers de la compareixença almenys del conseller de l’altre dia, no sé per què no els va anomenar, no sé si vosté té alguna idea i, després, que em responga la resta de preguntes que li he fet. En definitiva, si volen practicar una política turística de productes, el que han de fer, creguem, des de Compromís, és cuidar eixos productes, cuidar la cultura, cuidar el medi ambient, cuidar l’educació, coses que avui en dia són les que més retallades estan patint. Res més i moltes gràcies. El senyor president: Muchas gracias, señor Ferri. Señor Marco, tiene la palabra. El senyor secretari autonòmic de Turisme i Comerç: Hemos comparado en... Muchas gracias por tu pregunta. Hemos comparado a la Comunidad Valenciana con otros destinos en cuanto a volumen de turistas y gasto de turistas que no tienen nada que ver. La Comunidad Valenciana es un destino, como sabéis, maduro. Es el sexto destino español. Por ejemplo, la comparativa contra Castilla-León es de 5.000 millones de gasto turístico frente a 600. Y el gasto diario medio es menor porque la estancia media en la Comunidad Valenciana es de las más altas de España. Entonces, eso explica un menor gasto diario por la tipología de cliente que tenemos, pero no se puede comparar porque al tener una estancia más larga, el gasto total por turista es mayor. Por lo tanto, eso yo creo que el gasto diario medio es una perversión estadística que no explicaría nada en sí mismo, sino que hay que mirar el volumen de riqueza total. Por otro lado, los datos del mes de enero nos dice que la política que estamos haciendo, que ya se reflejó en Fitur, de enfocar la política turística al producto, está dando sus frutos. Y en el mes de enero, el gasto total realizado por los turistas extranjeros con destino en la Comunidad Valenciana aumentó un 26,1% respecto al mismo mes de 2012. Hemos sido la comunidad donde más ha crecido el gasto medio diario a nivel nacional, y el gasto medio por turista ha sido el crecimiento del 14%. Esto ha sido así en Pàgina 4 enero, la afluencia también ha crecido mucho, y confirma una tendencia, de todo 2012, muy positiva en cuanto a turista internacional y aumento de gasto. Estas cifras yo creo que avalan las políticas de promoción. Yo creo que la semana pasada nos reunimos con el Consejo Valenciano de Turismo y ayer estuvimos en el Observatorio de Turismo, en Invattur, en el consejo asesor, y es verdad que estamos trabajando muy cerca con el sector para que la política turística se adecue a lo que ellos necesitan y yo creo que es una... a diseñar productos, como bien decías tú, cuidar los productos culturales y todos los productos turísticos que estamos creando, y enfocarlos muy bien a aquellos destinos que pueden hacer que la riqueza del territorio crezca. En particular, los últimos datos, Reino Unido ha crecido un 16%; Francia, casi un 80%; países nórdicos, un 18, y el mercado ruso, que ya te digo, está dando muy buenos frutos toda la labor de promoción que hemos hecho hasta ahora, ha crecido cerca de un 120%. El senyor president: Pasamos a la siguiente pregunta, que también será contestada por el secretario autonómico, don Daniel Marco, sobre la delimitación de zonas comerciales de influencia turística, que está formulada por el diputada Xavier Ferri Fayos, del Grupo Parlamentario Compromís. El senyor Ferri Fayos: Passem ara a comerç, senyor secretari autonòmic. Quins criteris objectius han seguit per a la delimitació de les quatre zones comercials amb llibertat d’horaris a la ciutat de València? O, millor dit, d’una altra manera, amb un exemple més pràctic, basant-se en quin criteri objectiu es declara com a zona de gran afluència turística l’àrea del camp del Llevant i no la zona de Mestalla? Eixa és la meua pregunta. El senyor president: Tiene la palabra el señor Marco. El senyor secretari autonòmic de Turisme i Comerç: Gracias presidente. Bueno, aquí me voy a remitir a lo que dice el Real decreto 20/2012, de 13 de julio, de medidas para garantizar la estabilidad presupuestaria y de fomento de la competitividad, que se ampara en las competencias exclusivas del estado sobre las bases y coordinación de la planificación general de la actividad económica. Ese decreto modificó la Ley 1/2004, de 21 de diciembre, de horarios comerciales, siendo sus modificaciones de obligada observancia en todo el territorio nacional. La nueva norma estatal dispone que, en todo caso, en los municipios con más de doscientos mil habitantes que hayan registrado más de un millón de pernoctaciones en el año anterior, o cuenten con puertos en los que operen cruceros turísticos que hayan recibido en el año inmediato anterior 400.000 mil pasajeros, se declarará al menos una zona de gran afluencia turística, aplicando los criterios previstos en el apartado anterior. Estos criterios que recoge el artículo 5.4 de la Ley 1/2004 en su nueva redacción, son los siguientes, y creo que contestan a tu pregunta. El primero es la existencia de una concentración suficiente, cuantitativa o cualitativamente, de plazas en aloja- Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme 28.02.2013 mientos y establecimientos turísticos, o bien en el número de segundas residencias respecto a las que constituyen residencia habitual; el segundo es que haya sido declarado patrimonio de la humanidad o en el que se localice un bien inmueble de interés cultural integrado en el patrimonio histórico-artístico; tercero, que limiten o constituyan áreas de influencia en zonas fronterizas; el cuarto, celebración de grandes eventos deportivos o culturales de carácter nacional o internacional; sexto, proximidad a áreas portuarias en las que operen cruceros turísticos y registren afluencia significativa de visitantes, que constituyan áreas cuyo principal atractivo sea el turismo de compras y, por último, que concurran circunstancias especiales que así lo justifiquen. Además, con relación a dicho apartado, el citado decreto ley del estado incorpora un anexo en el que determina cuáles son los municipios españoles que, en todo caso, se ajustan a los parámetros anteriores. Entre los mismos figuran, como sabes, Alicante y Valencia. Por su parte, la disposición adicional undécima establecía que teníamos que declarar en estos municipios al menos una zona de gran afluencia turística que finalizaba el 15 de enero de 2013. Teniendo en cuenta que la declaración de zona de gran afluencia turística a estos efectos corresponde a la comunidad autónoma, a propuesta de los ayuntamientos, el Ayuntamiento de Valencia, atendiendo a lo previsto en el Real decreto ley 20/2012 presentó su solicitud solicitando la declaración de zona de gran afluencia turística para cuatro zonas del término municipal, y así, desde la Comunidad Valenciana, aplicando el decreto estatal, se aprobaron. El senyor president: Vamos a ver, señor Marco, yo, salvo que el señor Ferri no tenga inconveniente, le rogaría..., salvo..., y ustedes se conozcan, pero que evitara el tuteo... (Algú diu: «Ah, perdón.») En cuando a que se dirige a un diputado, salvo que el señor Ferri no tenga inconveniente... (Veus) Supongo que no, ¿no?, pero yo me veo en la obligación de decirlo, vamos. Ya me imagino que no... (Algú diu: «No me había dado cuenta, presidente.») Vamos a ver... (Veus) Tiene la palabra... Ah, no, el señor Ferri, perdón. El senyor Ferri Fayos: Senyor Marco, està molt bé que l’ajuntament sol·licite les quatre zones i que vostés ho aproven directament, sense, d’alguna manera, ser crítics amb la seua proposta, però a mi m’agradaria que vosté em contestara per què es declara zona de gran afluència turística el camp del Llevant i no la zona de Mestalla, perquè els dos tenen un estadi de futbol, els dos tenen grans esdeveniments esportius, i se n’ha declarat un i l’altre no, per això que..., no entenc eixa diferència, i per a mi la diferència està en que en una zona n’hi ha un centre comercial i en l’altra, no. Per això..., per això m’agradaria que vosté em contestara a este problema. El problema és que vostés han declarat zones de gran afluència turística a mesura de les grans superfícies. El que han fet..., els han fet un trage a mida. I un altre tema és si les grans superfícies estan pagant el trage o no, això ja ho..., això és un altre tema. Però si no es compleixen els criteris objectius, n’hi ha arbitrarietat. I si n’hi ha arbitrarietat, s’està obrint la porta a la corrupció. Jo ací tinc l’expedient de l’Ajuntament de València que ha servit per a declarar, està ací, les quatre zones de gran afluència turística, i ací es veuen algunes coses molt inte- Pàgina 5 ressants. Es veu com el mateix ministre insisteix molt que es declaren les zones de desregulació total. Això és legítim, és l’objectiu del Partit Popular, beneficiar les grans superfícies, i tenen a tots els estaments en marxa. També es veu com les associacions de comerciants demanen una reunió en agost i en desembre lamenten que l’ajuntament no ha volgut dialogar i arribar a consensos amb el sector, i ho tinc ací. La senyora..., la presidenta de Cecoval diu: «Quisiera mediante esta carta solicitar para el próximo mes de septiembre una reunión con el fin de poder abordar una temática de especial interés para nuestro sector, que es la propuesta que debería realizar el ayuntamiento en materia de delimitación de zonas turísticas que dispongan de liberalización de horarios comerciales, tal y como se recoge en el decreto publicado el pasado 14 de julio.» I, després, més avant diu: «Asimismo, quisiera trasladarle la impotencia de los comerciantes por no haber tenido en cuenta nuestras aportaciones al respecto.» I, finalment, en l’expedient, on trobem l’argumentació suposadament tècnica per a declarar la zona del camp del Llevant de gran afluència turística. I diu: «En el norte de la ciudad destaca el estadio Ciudad de Valencia, donde se celebran grandes eventos deportivos y culturales y donde se sitúa el centro comercial Arena, que está situado junto a una nueva zona verde y junto al paisaje que dibuja la huerta valenciana y, además, es el eje de conexión con la conocida población de Alboraya.» És impresentable que s’utilitze el centre comercial en concret amb el seu nom com una causa en si mateix per a declarar la zona com de gran afluència turística. És que això suposa..., i és un acudit de mal gust que utilitzen l’horta per a justificar açò, quan han cregut que l’horta..., ¿quan han cregut vostés que l’horta és un recurs turístic?, ¿quan?, ¿quan han potenciat l’horta periurbana com a element singular i únic, si el primer que han fet vostés ha sigut intentar carregar-se-la? És un insult que els mateixos que volen destruir-la i que, de fet, l’han destruït en molts llocs, ara la utilitzen com a excusa. Davant el decret que va aprovar el govern central, vostés tenien dos opcions, una, complir estrictament amb els criteris d’una manera objectiva, consensuada amb tot el sector, amb les grans superfícies i amb el comerç de proximitat, o bé utilitzar les escletxes legals per a colar una desregulació total, i això és el que han fet, i hi han fet d’esquena al sector, que l’únic que els demana és trellat, equilibri i diàleg. Esta política, senyor secretari autonòmic, preocupa i molt a molts sectors, als propietaris de les xicotetes tendes en els centres comercials, que hauran d’obrir de manera obligatòria, als treballadors i treballadores de les grans superfícies, que veuen com obrir els diumenges vol dir més precarització per a ells, no més llocs de treball de qualitat per a altres, perquè, a banda, s’han aprofitat de la reforma laboral per a modificar els convenis i tot això que vosté ja sabrà, i, evidentment, el comerç de proximitat. Hui mateix m’he reunit amb els de la plataforma del comerç valencià, que agrupa comerços de díhuit municipis, i esta plataforma té por de l’efecte contagi, tenen por que totes estes zones que vostés han declarat en València ciutat es contagien a la resta de poblacions. Com vostés no estan aplicant la llei sobre la base de criteris objectius, han obert la veda per a poder declarar qualsevol zona amb qualsevol excusa, i m’agradaria que em contestara: ¿per què han fet este trage a mida de les grans superfícies?, ¿per què no aposten per un model equilibrat que defense el model de comerç mediterrani que sempre hem tingut ací, al nostre territori? (Pausa) Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme 28.02.2013 El senyor president: Señor Marco, tiene la palabra. El senyor secretari autonòmic de Turisme i Comerç: Yo quería dejar claro que hay un decreto que marca unos criterios objetivos y fue el Ayuntamiento de Valencia el que realizó la delimitación de zonas teniendo en cuenta la concurrencia de alguna de las circunstancias recogidas en el artículo 5.4 de la Ley 1/2004, en su nueva redacción dada por el Real decreto ley 20/2012, de 13 de julio. Para la resolución de dicha solicitud por parte de la Dirección General de Comercio se verificó que las zonas delimitadas se ajustaban a alguno de los criterios que amparaban la declaración de zona de gran afluencia recogidos en el citado artículo 5.4, resultando lo siguiente. (Soroll de papers) En la zona comercial deportiva i terciaria norte, estadio Ciudad de Valencia, se produce la celebración de eventos deportivos, dado que alberga los partidos de fútbol Levante UD, equipo que actualmente juega en la competición nacional de liga y la competición internacional Europa League. Igualmente, acoge ocasionalmente eventos culturales como la celebración de conciertos musicales. Esta es una circunstancia también recogida en la letra d del apartado 4 del artículo 5 de la Ley 1/2004, que se refiere a grandes acontecimientos deportivos o culturales de carácter nacional e internacional. La zona del jardín del Turia se ajusta a los criterios establecidos en la letra b del citado artículo..., apartado 4 del artículo 5 de la citada ley, por cuanto en la misma se localizan inmuebles de interés cultural integrados en el patrimonio histórico de la ciudad. La consideración de la zona de la Marina Real y sus accesos como zona de gran afluencia turística tiene su amparo en la letra e de dicho artículo. Y, por último, en la ciudad vella y el eixample también se ubican bienes de interés cultural integrados en el patrimonio histórico de la ciudad, además de constituir una área con un marcado atractivo de turismo de compras, tal y como señala la letra f del artículo 5.4 de la Ley 1/2012. Por lo tanto, desde la Dirección General de Comercio lo que se vio es que la propuesta del Ayuntamiento de Valencia, que fue quien delimitó las zonas, se ajustaba al decreto del estado y se aceptó la propuesta. Muchas gracias. El senyor president: Muchas gracias. Agradecemos mucho a don Daniel Marco... (Veus) Ya, pero la pregunta número 562, como el conseller va..., es sobre el aeropuerto de Castellón... Si les parece... Pàgina 6 El senyor president: Es de menor a mayor... (Remors) La senyora Albiol Guzmán: Doncs, formule la pregunta i ja està. El senyor president: Pues, hágala..., no hay inconveniente. (Veus) No... ¿Qué quiere hacer, la pregunta sobre el aeropuerto de Castellón?... ¿Eh? (Veus) Ya, ¿pero va a venir el conseller o no va a venir el conseller? (Veus; algú diu: «Sí que viene, está fuera; sí, sí que viene.») ¿Está fuera?... (Algú diu: «Sí, bueno, va a venir.») No, digo si va tardar mucho... (Veus; algú diu: «No, está fuera, si ha entrado ahora.») Ah, pues, si está fuera ya, entonces... (Veus) Muchas gracias, señor Marco, que pase el conseller y le hace la pregunta al conseller. (Algú diu: «Muchas gracias.») Si es que..., lo que... (Veus; algú diu: «Suspende, suspende.»; Pausa) Agradecemos al honorable conseller don Máximo Buch su presencia. Sí que ha hecho un esfuerzo, porque ayer..., el del..., lunes, martes, ha estado en Londres y esta mañana, y el miércoles, y esta mañana estaba en Madrid y ha venido de Madrid expresamente para poder estar en esta comparecencia. Muchas gracias. Y entonces hay una pregunta, que es la pregunta número 562 hecha por el Grupo Parlamentario de Esquerra Unida que la tendría que realizar la señora Albiol, pero parece ser que estaría dispuesta a retirarla dado que, como hay muchas solicitudes de distintos grupos solicitando la comparencia sobre el aeropuerto de Castellón y se han agrupado, van a participar todos los grupos que lo han solicitado, con intervenciones de diez minutos de menor a mayor. Por lo tanto, sería la primera en intervenir. Entonces, retira la pregunta e interviene ya directamente en la solicitud de comparecencia, cuando lo diga, la señora Albiol. La senyora Albiol Guzmán: Efectivament, retire la pregunta oral. Compareixences del conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació, senyor Máximo Buch Torralva, per a explicar diverses qüestions relacionades amb l’aeroport de Castelló, sol·licitades pel Grup Parlamentari Compromís (RE números 43.046, 43.733, 43.738, 43.739, 44.193), a les quals s’acumulen les sol·licitades pel Grup Parlamentari Socialista (RE números 44.258, 44.377, 44.874 i 44.935) i la sol·licitada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 45.737) La senyora Albiol Guzmán: El senyor president: Bé, jo retiraria la pregunta sols si sóc la primera en intervindre després de la compareixença. Si no, formule la pregunta, clar. El senyor president: No sé si usted puede ser la primera en intervenir... La senyora Albiol Guzmán: Són coses... Moltes gràcies. Entonces, pasamos al punto tercero del orden del día en donde se pide la comparecencia de la Conselleria de Cultura y Deporte y de la Conselleria de Economía, Industria y Turismo sobre el funcionamiento y lo que se piensa aplicar en el funcionamiento del aeropuerto de Castellón y que se acumula con todas las solicitudes de comparecencia de todos los grupos, porque están todos los grupos menos el Partido Popular solicitando la comparecencia. Por tanto, tiene la palabra el señor conseller. Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme 28.02.2013 El senyor conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació: Buenas tardes. Gracias, presidente. Señoras y señores diputados. En primer lugar, agradecerle a la señora Albiol y a los demás grupos su flexibilidad para darle más agilidad al proceso que corresponde a diez solicitudes de los grupos Socialista, Esquerra Unida y Compromís sobre el mismo tema, sobre el aeropuerto. Han transcurrido poco más de dos meses desde la asunción de competencias de turismo por parte de la Conselleria de Economía, Industria, Turismo y Empleo y en este período de tiempo hemos contabilizado un total de 58 iniciativas referidas al aeropuerto de Castellón, he dicho las 10 solicitudes de comparecencia, 16 preguntas, 11 preguntas orales y 3 proposiciones no de ley y 18 solicitudes de documentación. El propósito de esta intervención es intentar, en la medida de lo posible, dar respuesta a toda esta inquietud que despierta el aeropuerto. Concretamente, lo que quiero señalar es que esto se produce en un momento fundamental para culminar con éxito la situación del aeropuerto de Castellón, máxime en unas circunstancias económicas complejas como las que nos encontramos. En principio, quiero llamar a la prudencia y a que trabajemos con rigor para que consigamos finalmente el objetivo que yo creo que compartimos todos, que es conseguir que se ponga en servicio la infraestructura del aeropuerto lo antes posible y en condiciones de rentabilidad social y económica. Este proyecto que inició la Diputación de Castellón tras la realización de unos estudios previos a finales de los años noventa, habiendo sido impulsado por el Consell desde hace más de una década y se han firmado en 2000 y 2001 convenios para la obtención del suelo y la expropiación de terrenos. Desde entonces se han llevado a cabo muchos esfuerzos y actuaciones para avanzar en el proyecto, que no está exento de dificultades a las que se ha tenido que hacer frente y que se han ido superando gradualmente. En 2002, el Ministerio de Fomento autorizó la construcción del aeropuerto de Castellón y lo declaró de interés general del estado. Y ese mismo año se constituyó la empresa Aerocas, sociedad que es actualmente parte integrante del sector público empresarial de La Generalitat y cuyo objeto es la construcción, desarrollo y gestión de esta infraestructura. Y esta sociedad, Aerocas, es el instrumento a través del cual actúa el Consell. Las obras del aeropuerto finalizaron en marzo de 2011 con un acta de recepción provisional y una lista de subsanaciones. Y el 30 de junio se produjo el primer envío de documentación a la Agencia Estatal de Seguridad Aérea para el inicio del proceso de certificación del aeropuerto. A principios de mayo de 2012 finalizó la ampliación de la plataforma de viraje, que se llevó a cabo siguiendo los criterios de AESA. Y la semana pasada, concretamente los días 20 al 22, se realizaron los vuelos de calibración de ayuda a la navegación por parte de AENA Navegación. Estas pruebas suponen un paso que culmina un hito importante a lo largo de este proceso de certificación, proceso que no ha finalizado, pero que esperamos que, si logramos acompasar los tiempos y las actuaciones, será posible obtener la certificación en el plazo de unos meses, en cualquier caso antes de finalizar el presente año. En ese sentido, tanto la integración del aeropuerto en el espacio aéreo como la certificación del aeropuerto y de su Pàgina 7 gestor y, finalmente, la emisión del permiso de apertura son procesos de mucha complejidad técnica y que requieren participación de múltiples entidades. Respecto a la integración de las nuevas infraestructuras aeroportuarias en el espacio aéreo controlado corresponde a AENA Navegación Aérea, efectuar la propuesta y su aprobación a la Comisión Interministerial de Defensa y Fomento, Cidefo. Las certificaciones técnicas, validación de manuales y procedimiento verificador son responsabilidad de la agencia estatal de seguridad aérea, AESA, y también participa AENA Internacional como prestataria del servicio de calibración por vuelo de maniobras y equipamientos. La Dirección General de Aviación Civil actúa como regulador del sistema y finalmente el conjunto de las administraciones, estado, comunidad autónoma, ayuntamientos, participan en cuestiones como los planes de emergencia y autoprotección. Como conocen ustedes, La Generalitat, a través de Aerocas, tuvo que asumir el proceso de certificación una vez que se produjo la renuncia por parte del anterior concesionario. Y este proceso se está desarrollando con agilidad, siendo en concreto la situación la siguiente. Respecto a la certificación del aeropuerto y de Aerocas como gestor del mismo a finales del año pasado se entregaron diversos documentos a AESA, que está pendiente de recepción de las posibles observaciones por parte de AESA. En cuanto a integración en el espacio aéreo español se han realizado los referidos vuelos de calibración la semana pasada. Además, y previamente a la autorización de funcionamiento, la Agencia Española de Seguridad Aérea, inspecciona in situ todos los servicios que se prestan en el aeropuerto, así como los procedimientos elaborados para el desarrollo de los mismos. Nuestro objetivo es obtener estas certificaciones lo antes posible. Y debo decir que, aunque el desarrollo del proceso no depende exclusivamente de nosotros, se está logrando avanzar. por lo que desde Aerocas se prevé que en unos meses esté aprobada la carta de navegación del aeropuerto. Cabe incidir, señorías, en que el aeropuerto de Castellón ha sido hasta hace poco tiempo una infraestructura en construcción que ha necesitado estructura interna y externa para su desarrollo y ejecución, además de una financiación tanto de La Generalitat como de terceros y que no ha generado ingresos derivados de la explotación de la infraestructura. Ello afecta, evidentemente, a la contabilidad de la empresa Aerocas, una cuestión a la que se refiere en alguna de las preguntas recibidas. Es cierto que el informe de Sindicatura de Cuentas de 2011 recoge observaciones en las que se señala que los fondos propios y el fondo de maniobra presentan valores negativos, así como otras cuestiones de valoración de activos y pasivos. Pero el informe del síndic señala también que las renovaciones efectuadas en los contratos de prestamos participativo de la Sociedad de Proyectos Temáticos, Aerocas y una ampliación del principal dan lugar a que el patrimonio neto contable de Aerocas sea positivo. Otra de las cuestiones que plantean sus señorías en varias de las solicitudes de comparecencia es la relativa a los usos autorizados del aeropuerto de Castellón, debiendo señalarse que son los mismos que en el resto de aeropuertos de interés general y que vienen marcados normativamente por el Real decreto 2858/1981, sobre calificación de aeropuertos civiles, y que se desarrolla en los respectivos planes directores del aeropuerto. Adicionalmente, el pliego de cláusulas administrativas particulares del contrato para la construcción y explotación Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme 28.02.2013 del aeropuerto de Castellón contemplaba los usos admitidos a realizar por el concesionario como el establecimiento de vehículos, la venta minorista, el alquiler de vehículos, taquillas, etcétera. En cualquier caso, lo verdaderamente importante en este momento –en eso quiero insistir mucho– es la puesta en servicio del aeropuerto lo antes posible y en las mejores condiciones de rentabilidad social y económica. Y para alcanzar este objetivo no solo se exige obtener los permisos y certificaciones que se han mencionado, también es fundamental analizar distintas alternativas y definir un modelo de gestión, aspecto en el que se está trabajando desde el Consell. En este marco se están examinando distintas posibilidades, incluyendo la colaboración público-privada, para lo que estamos manteniendo negociaciones en paralelo con diversos grupos interesados en la gestión del aeropuerto. En cualquier caso, las negociaciones se realizan bajo la supervisión de la comisión para el seguimiento de los procesos de venta y externalización de activos y entidades del sector público empresarial y fundacional de La Generalitat. Como ha señalado la abogacía de La Generalitat es posible proceder a la venta directa del aeropuerto de Castellón por lo que si hubiese un grupo de la comunitat interesado en su compra sería el primero en ser tenido en cuenta. Pero lo que sí quiero dejar muy claro es que cualquier inversor que pretenda asumir la gestión del aeropuerto deberá presentar un proyecto empresarial con los necesarios respaldos económicos y técnicos, porque estamos hablando del patrimonio de los valencianos y de una infraestructura de gran interés para la provincia de Castellón. Debemos apoyar entre todos esta infraestructura tan demandada por los empresarios y el sector turístico castellonense. La inversión está realizada y su puesta en marcha supondrá una enorme ventaja para el sector turístico y para la economía de Castellón. Muchas gracias, presidente. El senyor president: Muchas gracias. Tiene la palabra ahora la señora Albiol. La senyora Albiol Guzmán: Gràcies. La veritat és que hi ha presentades, entenc, tantes compareixences perquè hi va haver un moment de caos on no sabíem si l’aeroport de Castelló acabaria en Turisme, en Infraestructures o en Esport, per això de les carreres de cotxes, no ho teníem molt clar i per això se van presentar a diverses conselleries a vore en quina caïa al final l’aeroport de Castelló. I la veritat és que jo no sé si, conseller, vosté té autorització de Carlos Fabra per a parlar de l’aeroport de Castelló o si és que vosté té més autoritat que la que tenia la senyora Johnson. Perquè ja va dir Carlos Fabra en el seu moment que ell i sols ell podia parlar de l’aeroport de Castelló. Per tant, no sé jo conseller si a vosté li han donat eixa autorització. I de fet així actua Carlos Fabra, com si l’aeroport fóra de la seua propietat, com si els 200 milions d’euros que ha costat l’aeroport els haguera pagat ell de la seua butxaca. I, la veritat, jo, del que vosté ha dit ací si li sóc sincera no sé molt bé què creure. I no sé molt bé què creure, perquè la veritat és que si la conselleria, si vosté, no sabien res, no tenien ni idea de què s’estava negociant amb empresaris libis, si vostés no tenien ni idea de que s’anaven a fer proves de cotxes de carrera, si vostés no tenien ni idea tres dies Pàgina 8 abans que s’anava a celebrar un vol de prova en l’aeroport de Castelló, la veritat és que jo no sé si és que la conselleria realment sap alguna cosa o no sap absolutament res. Probablement ningú sàpiga res del futur de l’aeroport de Castelló, ni del que passa, o a la millor simplement l’únic que ho sap és Carlos Fabra. La veritat és que l’aeroport de Castelló ha sigut un absolut desgavell des del principi, des que van començar a pensar en l’aeroport de Castelló. Perquè vosté recordarà que l’aeroport de Castelló, no era l’aeroport de Castelló, l’aeroport de Castelló era l’aeroport de Castelló, Mundo Ilusión, els camps de golf, la Ciudad de las Lenguas, no sé quantes desenes d’hotels, unes pistes d’esquí artificial. Tot això era l’aeroport de Castelló. Per tant, com dic, un absolut desgavell des del principi. Però és curiós que el que ha fet famós aquest aeroport és el fet que porte pràcticament dos anys inaugurat i no estiga en funcionament. Clar, vosté diu «no, és que hi havien obres fins fa poc». Ah, i per què ho van inaugurar, si encara estava en obres per què ho inauguren? Ah, perquè hi havien eleccions un mes després, val, és que aixina comencem a quadrar les coses. I resulta que és que la tardança en que funcione és perquè falten permisos i certificacions. A mi el que m’agradaria saber és per què justament l’aeroport de Castelló és l’aeroport al que més tarden en donar-li eixos permisos i certificacions. Perquè jo no conec ningun aeroport, no ja de l’estat espanyol, probablement ni d’Europa i, si m’apura, del món, que tarden dos anys des que està acabat en donar-li els permisos i certificacions. Per què a altres aeroports li ho donen més ràpid i a mosatros no? Què és, que mos tenen mania? No ho entenc, la veritat; no entenc per què som els únics. També estaria bé saber, concretament, ¿què falta, quin permís o quina certificació i de qui depén això? I per què no ho tenim?, si és que vosté ho sap. Sobre els usos. Jo, en el que vosté ha dit no he sentit en ningun moment això dels entrenaments de les carreres de cotxes. No sé si és que no ho he escoltat bé, però m’ha semblat que no. Ha parlat de lloguer de cotxes quan estiga funcionant, de..., bé, del que se fa en un aeroport; però d’això de carreres no ho he sentit. Per tant, a mi m’agradaria que algú ací donara alguna explicació de per què s’han fet eixes carreres de cotxes; o si, simplement, si és que ací se funciona perquè a Carlos Fabra el crida un amic: «Ei!, que jo vull anar ahí a pegar unes voltes en el cotxe.», i «ah!, doncs, ves. Que no veus que no funciona, ves». Això funciona aixina? La conselleria funciona aixina? Perquè a mi m’agradaria saber-ho. Perquè ací resulta que el tema és, primer, que els 200 milions no els ha posat Carlos Fabra, sinó que els hem posat la ciutadania. I són 200 milions..., jo ho dic aproximadament perquè, com en realitat, vostés mai diuen la xifra, doncs, jo vaig calculant i dic: «Bé, si s’han gastat 150 en la infraestructura, 30 milions en publicitat, 6 milions en seguretat, 100.000 euros cada any –aproximadament– en el seu director general, 300.000 euros en l’estàtua de Ripollés –que ara vorem com està, eh?, que després d’estos dies de ventada, no sabem si estarà o no estarà l’estàtua ja allí»... Però, vull dir, que més o menys, al voltant de 200 milions. Vostés no van acceptar ací una comissió d’investigació que vam demanar per a saber per què s’havien gastat 200 milions en una cosa que no funciona. Però ahí estan, no?, les xifres. I, mire, a mi m’agradaria que vosté fóra més clar en la seua segona intervenció. Quins plans n’hi ha per a l’aeroport de Castelló? Qui gestionarà eixe aeroport de Castelló? Què passa amb Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme 28.02.2013 l’exconcessionària, que ara està reclamant 126 milions d’euros? Què passa amb el fons libi? Què n’hi ha? ¿N’hi ha alguna cosa darrere, n’hi ha alguna cosa seriosa darrere; o què ha passat ahí?, perquè jo ho he llegit en premsa. Vosté no ha dit res ací. Però jo ho he llegit en premsa, que n’hi ha un fons libi que vol comprar l’aeroport de Castelló, que resultava que després no era la cosa tan seriosa i no n’hi havia res darrere. Jo vull saber si és el fons libi qui ha enganyat Carlos Fabra, si el Consell ens enganya a nosaltres o si, el que és ja molt habitual, Fabra els enganya a vostés i a mosatros i a tota la ciutadania. Jo vull saber què n’hi ha darrere del fons libi. Vull saber si, al final, això va a servir per a entrenaments de carreres de cotxes. Vull saber si s’està parlant amb AENA. Vull saber qui ho gestionarà. Si n’hi ha alguna cosa avançada, ¿amb qui està avançat això, amb qui estan en converses, si algú vol comprar? Per quan estan vostés disposats a vendre? Finalment, van a regalar-lo a un mòdic preu? ¿Se vendrà l’aeroport a preu de saldo; si ens ha costat 200, se vendrà per 100, se vendrà per 25, se vendrà, a qui se’l vullga quedar, per un euro –com ja ha passat en algunes altres coses? És a dir, volem saber que n’hi ha darrere de tot això. Volem saber si La Generalitat, amb el 98% –si no m’equivoque– d’Aerocas, pinta alguna cosa o no pinta res, perquè això és important; perquè, al final, ací l’únic que parla, diu, decidix i sembla que pinta alguna cosa és Carlos Fabra –que, per cert, ja no és ni president de la diputació de Castelló, ni això. Per tant, volem saber també quin tipus d’aeroport anem a tindre. Va a ser un aeroport de mercaderies? Va a ser de vols regulars? Va a ser de vols xàrters? O no va a ser aeroport? O què va a ser això? Perquè entenc que vosté, senyor conseller, encara que porta poc temps assumint açò de l’aeroport, doncs, bé, supose que alguna cosa haurà preguntat, alguna idea tindrà vosté, alguna cosa tindrà vosté en el cap, o alguna cosa li haurà contat Carlos Fabra... No ho sé. Però nosaltres tot això ho volem saber. I, evidentment, jo crec que –i per anar acabant ja–..., jo crec que el primer i més important que ha de fer vosté, com a conseller encarregat d’aquest tema, el primer i més important és destituir Carlos Fabra com a president d’Aerocas; primer, perquè Carlos Fabra –com ja li he dit– ja no és... Abans se podia entendre, a la millor, en això que era president de la diputació i la diputació tenia una participació simbòlica, doncs, bé, que fóra el president de la diputació president d’Aerocas. És que ja no és president de la diputació. I no sols no és president de la diputació, sinó que, a més, està imputat per múltiples delictes de corrupció. I sembla que..., no sé, jo crec que vaig sentir al president Fabra dir que els imputats no ocuparien càrrecs de responsabilitat i tal. Bé, doncs, açò és una empresa pública, eh?, açò és una empresa pública i ell està imputat. I no només no és president de la diputació, no només està imputat per delictes de corrupció, sinó que, a més, ha demostrat sobradament la seua incompetència al front d’Aerocas perquè actua com si l’aeroport fóra de la seua propietat, perquè actua sense donar explicacions ni a la ciutadania ni a vostés, ni al Consell. I, per tant, jo crec que el primer –com dic– que ha de fer és destituir Carlos Fabra i deixar de donar cobertura a personatges com el senyor Carlos Fabra, perquè vostés, mantenint-lo al front d’Aerocas, el que estan fent és, com a partit, com a Consell, donar-li cobertura i protecció. Gràcies. Pàgina 9 El senyor president: Moltes gràcies. Por parte del Grupo Compromís, tiene la palabra don Josep Maria Pañella. El senyor Pañella Alcàcer: Moltes gràcies, senyor president. Senyor conseller. A vore, moltes preguntes, moltes peticions de compareixença... A partir d’ara n’hi hauran moltes més, encara que totes canalitzades ja cap a la mateixa conselleria, lògicament. Però n’hi hauran moltes més perquè en la seua exposició no s’ha posat res de nou, res de nou; vull dir, del que ens ha dit fins ara –no sé si després té alguna sorpresa o alguna cosa per a explicar-nos–..., però de res de nou. I dóna la impressió que estan igual que sempre, que no saben cap on van. Ho dic jo perquè... Objectiu. Mire, l’objectiu que vosté ha definit el firmaríem tots, tal com l’ha definit. «Posar en servei, en condicions de rendibilitat social i econòmica...», clar que sí. Això ho signem tots. El problema és com fem això. Vosté (inintel·ligible) ..., vosté està encara en pla d’analitzar les possibilitats, les possibles eixides de l’aeroport, perquè ha parlat al mateix temps de si col·laboració pública-privada, però possible venda... Aleshores, si se ven, no és col·laboració... O siga, l’únic que estem desestimant, totalment, és l’explotació –pareix ser, perquè no ho entés–, l’explotació pública, pròpiament pública, la gestió pública de l’aeroport. Per tant, és l’únic que hem després d’ací. Mire, jo, és que davant d’esta situació (inintel·ligible)..., perquè estan dient això, però al mateix temps que estan traient notícies sobre la possible venda. Doncs, la pregunta és molt clara, s’ha venut ja l’aeroport, senyor conseller? Espere que..., i si s’ha venut, o no s’ha venut, o s’estan fent eixes gestions... Hi han qüestions molt importants. (Inintel·ligible) ..., en principi, sobre la proposta que s’està barallant a través de la premsa, i dic «a través de la premsa» perquè ni tan sols el president de la diputació de Castelló tenia coneixement, fins que va eixir en premsa, d’eixa situació de possible venda de l’aeroport. Bé, doncs, anem a vore, parlaven de 200 milions. Si això és seriós o si hi ha alguna proposta seriosa, les meues preguntes van... ¿És possible que es desglosse si eixa...? Primera, ¿eixa proposta és seriosa, és una proposta en peu? El desglossament...? I, si és esta en peu, doncs, quin desglossament hi hauria dels 200 milions? Perquè se parlava de 200 milions. Després, se parla de cent de compra més cent d’inversió; o siga, que la inversió que fa ja se comptabilitza com si la cobrara, perquè en este cas... Després, se parla de que no són cent, sinó són 87 –si no m’equivoque– els de compra i la resta en inversions; que les inversions se farien per les modificacions de la pista i del radi de gir que ha de fer-se i la resta de necessitats que prendrien per a posar-lo en marxa, no només per la part, diguem, del que és la comunicació, sinó també per la part de servicis del mateix aeroport... Mire, quina empresa ha presentat proposta de compra? Quines són les condicions de pagament? Quin és el cost de les obres i quins són els costs de les obres? Què és el que va a pagar exactament per l’aeroport? En quines quantitats? ¿Me pot explicar, si hi ha un compromís de 1.400 llocs de treball, quins són?; i no dir-me 1.400 llocs de treball, com podien dir-ne 5.000, sinó, en quins llocs de treball se va a fer això? Per què? Perquè quan he preguntat al president de la diputació, la seua contestació és la contestació que Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme 28.02.2013 vostés tenen de moda en el Partit Popular: «No me constan.» Aixina diu el president de la diputació sobre la creació de 1.400 llocs de treball, diu no li consten. Concessió, compra, cost total, despesa total de l’aeroport fins avui... O siga, què ens costa l’aeroport fins avui? Què ens ha costat? Qui paga eixa...? En una possibilitat de venda, o d’esta venda o de qualsevol venda, ¿qui va a pagar la indemnització pel trencament de l’acord amb Aerocas? Quina serà la indemnització?, perquè vostés ahí ja tenien una previsió. Per exemple, quan se parla d’indemnització sobre una previsió que la rendibilitat de l’aeroport passava per tindre 600.000 passatgers anuals; però, després, vostés mateixa han parlat, a través de la premsa, d’un possible estudi que parlava de 250.000. Aleshores, ahí hi ha un desfasament entre els 250.000 i els 600.000. Si en 250.000 pot funcionar, fins els 600.000, què passa?, ¿que els anàvem a regalar a l’empresa concessionària els sis euros per...? Perquè, clar, si ara estan dient que en 250.000 ja se pot fer, ¿què passa en els altres 350.000; eixos sis euros..., més de dos milions d’euros, els anàvem a regalar?, perquè se contradiuen completament. No saben, en este moment, la imatge... Senyor conseller, és que no saben per on van. I una pregunta també... Van a pagar l’estàtua de Fabra? ¿També la compren o se queda per allí?, per si li interessa portar-la per a sa casa a l’empresa esta. No sé. Bé. Tenen moltes..., moltes preguntes que anàvem a fer. Mire, sobre la falta de rendibilitat i la difícil rendibilitat, jo li aconselle que mire la memòria anual del Defensor del Pueblo d’este any. Literalment: «Hi han nombroses infraestructures que suposen grans pèrdues en els espais naturals i minves econòmiques en infraestructures de poca o escassa utilitat per a l’interés general, com és l’aeroport de Castelló.» El Defensor del Pueblo vol conéixer coses que nosaltres també volem conéixer. L’estat del tràmit, que ho ha parlat vosté, molt ben definit, que «bé, considere que la concessió estaria arreglada en uns mesos i, en tot cas, abans d’acabar l’any». En uns mesos –estem en el mes de febrer– o acabat l’any és molta la diferència. Vull dir, si se podria concretar un poquet més quan tindrem la totalitat dels permisos. Doncs, mire, això és el que... Vol saber l’estat del tràmit, la data aproximada en què podria estar operatiu; la diferència entre el cost pressupostari i el cost real d’execució; l’origen dels fons, públics i privats; les desviacions entre les previsions del pla director de l’aeroport i la realitat. Doncs, mire, jo també li ho pregunte; aprofite. Perquè com ja li hauran arribat eixes preguntes –supose–, doncs, jo també li ho pregunte, eh? Perquè ella ja ho diu que –a més, vosté m’estava parlant–, i ho diu ben clar. El Defensor del Pueblo diu que la valoració estratègica no és només en l’ambiental, la valoració estratègica només té sentit si està feta abans de prendre la decisió final; i que la llei exigix per als grans plans i programes tindre en compte l’alternativa zero, o siga, la possibilitat de la no-realització. Això és el que diu, sobre l’aeroport, el Defensor del Pueblo. Vostés també tenien creat un..., creat per ordre, crec que un comité assessor, en el qual formaven part molta gent dels ajuntaments, de les organitzacions professionals que pugueren tindre a efectes... Què ha passat amb això? Està en funcionament? S’ha fet alguna cosa? S’ha dit ja... Voldria que m’aclarira també un apartat, perquè jo tenia anotat, abans de la seua..., altres usos. Roberto Merhi ha fet un ús de l’aeroport. Ens consta que no hi ha cap contracte. La diputació diu que no sap absolutament res d’això. S’ha dit que ha pagat, en concepte de què?, per- Pàgina 10 què de moment l’aeroport... Bé, ahí l’utilitza qui vol? Se li posa a pagar cada u el que diga la...? Qui determina què s’ha de pagar? En quines condicions? Perquè això sí que estem certs que se va fer. ¿En quines condicions s’ha fet; condicions de seguretat, mesures de seguretat? Quin cost ha tingut això? Hi han moltes coses. Dubte molt... Encara que ja sé que està (inintel·ligible) ... Li vull expressar els meus dubtes i m’agradaria que m’aclarira els termes de com és possible fer la venda directa d’eixa propietat, una propietat que és pública –perquè encara que estiga d’això, això s’ha fet amb diners públics–. Per molt que diga..., m’agradaria que me diguera molt clar, que m’explicara com és possible que això se puga decidir a qui se li ven. Perquè, a més, ha dit una cosa –que, bé, que a mi ja m’agrada, però dubte de la seua legalitat–, que si és valencià tindrà preferència. Ja m’agrada, però ja m’explica vosté la legalitat d’eixa afirmació, eh?; perquè quan un ajuntament vol posar alguna cosa d’eixes per a la contractació, doncs, sempre ixen els informes de secretaria contraris perquè n’hi ha una igualtat que no mos podem saltar. Per tant, és una cosa més d’estes –no vaig a dir mentides–, però d’eixes veritats a mitges, mentides dissimulades que se diuen per a quedar bé. ¿Me vol explicar els termes d’eixe informe per a dir que una propietat pública pot decidir-se lliurement? Perquè el que diuen vostés és que –el que han dit, el que he llegit en la premsa–, és que «podran posar-se en contacte amb diversos i vostés elegiran l’alternativa millor». ¡No, no! Vull dir, açò és públic i, si són diners públics, caldrà anar a una oferta pública, ¿no? Bé, no entrem massa. Per tant, com ha vist, pràcticament, no li faig cap asseveració, li estic fent moltes preguntes que m’agradaria que en la segona intervenció quedaren contestades. Ja li he dit una sèrie de coses, jo pense que vostés fins ara s’han estat lluint, per això li he fet una primera pregunta a vore si, de veritat… ¿Ja l’han venut? Si (inintel·ligible) ... ¿Si l’han venut? Si l’han venut és molt taxatiu, és una forma de fer la pregunta, però ¿tenen alguna oferta concreta de compravenda i pot explicar-mos en quines condicions? Això és el que pense que és interessant. I, segona, ¿pot concretar la data en què l’aeroport ja no serà del «abuelito» i ja no serà peatonal, sobretot per allò que s’està dient? Perquè he sentit una ministra ara que dia, ens tirava per cara a altres partits que fan «aeropuertos peatonales». Me pense que el desgavell ja arriba a tant que ja no saben ni qui l’ha fet ni qui l’ha deixat de fer, no sé saben ja, estan involucrats allí de tal manera que no saben com eixir-se’n d’este embolic. Jo li agrairia que en la segona intervenció ens ho deixara tot açò clar i, segurament, a la millor ja no seria tant d’embolic, tots sabríem qui ha fet l’aeroport, tots sabríem per a què servix l’aeroport i tots sabríem el dia que es posaria en marxa i com. Gràcies. El senyor president: Moltes gràcies. Por parte del Grupo Parlamentario Socialista, tiene la palabra doña María José Salvador. La senyora Salvador Rubert: Gràcies, senyor president. La veritat, senyor conseller, que li agraïm que haja utilitzat un concepte, que és el de rigor en la seua comparei- Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme 28.02.2013 xença perquè està molt lluny del que vostés han demostrat i han evidenciat en la seua pràctica quotidiana respecte d’este aeroport. Hem demanat la compareixença per obtindre informació en seu parlamentària del present i del futur de l’aeroport de Castelló. L’origen d’esta infraestructura –com vosté bé ha dit– tots sabem on està, en la Diputació de Castelló, però hem d’anar un poc més enllà, en la figura del president, del que era president de la Diputació de Castelló, del senyor Carlos Fabra, que ha convertit este aeroport en el seu projecte personal. Des del minut zero el Partit Popular va decidir que fóra una instal·lació privada fora del sistema públic d’aeroports, fora d’AENA, fora del Ministeri de Foment. I en la seua majoria absoluta, en totes les institucions, vostés varen instal·lar el seu model de privatitzar guanys i socialitzar pèrdues. Eixe era el model de l’aeroport de Castelló. Malauradament, tot el que està vinculat a este aeroport ha sigut un relat de despropòsits, que res té a veure amb el que vosté ens ha contant en la seua compareixença, senyor conseller. Ens han acabat situant en el plànol de l’escarni nacional i internacional. Vostés tenen una tendència d’acusar l’oposició dels seus despropòsits, però els que han situat l’aeroport i la província de Castelló en el centre de la mofa mundial són vostés, vostés i el president d’Aerocas –a dia d’avui encara president d’Aerocas– amb les seues ocurrències, doncs que no han sigut poques. Estem a dos anys, pràcticament, que se va inaugurar l’aeroport de Castelló amb tot el boato, por todo lo alto. Esperem que algun dia ens diguen ací, en seu parlamentària, quant va costar eixa inauguració, una inauguració, per cert, presidida pel senyor Camps i pel senyor Fabra –Carlos–, que literalment va dir que «l’inauguraven i que era un aeroport perquè la gent se poguera passejar», senyor conseller, «perquè la gent se poguera passejar». Va inaugurar oficialment un aeroport de vianants, perquè ahir, en un lapsus –esperem– de la senyora ministra, Ana Pastor, al Congrés dels Diputats, que ens acusava el Partit Socialista «de inaugurar aeropuertos peatonales», quan tenim ací, a pocs quilòmetres, l’aeroport peatonal oficial per antonomàsia. Les ocurrències no queden ahí. Un aeroport afectat per una plaga de conills, furons, falcons, proves de cotxes… Vosté diu que «¿los usos de cualquier aeropuerto?» Entendrem que li ha faltat dir «aeroport que té els permisos i està en funcionament» –direm–, perquè no és el cas de l’aeroport de Castelló. Ja sabem que molts aeroports tenen tarifes per a usos, però l’aeroport de Castelló no està en funcionament i no té els permisos oficials. Per tant, m’agradaria matisara eixa afirmació. Per recordar les declaracions del director de l’aeroport García Salas, que en juny de 2012, a una televisió francesa va dir que: «No és un aeropuerto fantasma, que está vacío como el Louvre por la noche. Todo funciona bien, solo faltan los permisos.» I aixina estem encara, tot un relat de despropòsits i només en citem alguns. Este aeroport es va gestar en l’àmbit d’un model econòmic i turístic per a la província de Castelló, un model de divuit anys de govern del Partit Popular on anaven a fer setze camps de golf –li recorde també que anàvem a tindre el green més gran del món, el green més gran del món, senyor conseller Buch–; turisme residencial que vindria d’Europa; un parc temàtic en què anaven a invertir 400 milions d’euros –encara l’estem esperant els ciutadans de la província de Castelló–; i, també, dien que anàvem a rebre 600.000 turistes el primer any, i li recorde que en els documents oficials d’Aerocas encara figura esta xifra, 600.000 turistes per any. Pàgina 11 D’eixe model que sustentava l’aeroport, a dia d’avui només tenim la infraestructura, ¡i d’aquella manera! ¡No n’hi ha res més! I vosté no ens dóna més llum, no veiem res en l’horitzó de tot este model que –com vosté– espere coincidisca amb nosaltres, este model que inspirava el projecte és un model fracassat. Han sembrat el caos i, ara, estan recollint desprestigi. Hem assistit a desinformació, rumors, falses expectatives sobre el model de gestió, sobre el present, sobre el futur de l’aeroport. Ací, al final, és que sembla que tot està supeditat al que cada matí se li ocorre dir al senyor ¡Carlos Fabra! i les seus ocurrències que llança als mitjans de comunicació. Açò no és seriós, senyor conseller. S’han anunciat compradors brasilers, russos, xinesos, i, ara, un fons hispanolibi que, per cert, plantegen modificar la finalitat de l’aeroport, també ens agradaria que ens aclarira aquesta qüestió. Ens hem enterat –com vostés– per la premsa, ¿no? perquè vostés s’han enterat per la premsa, vosté és el vicepresident d’Aerocas, senyor Buch, i vosté sembla que també s’ha enterat per la premsa que n’hi havia un possible comprador. Després de l’anunci de Carlos Fabra, que té este aeroport com el seu cortijo particular, que fa les reunions d’Aerocas a la cambra de comerç. Però, ¿açò què és? ¡És que sembla una broma de mal gust! ¡Fa el que li ve en gana! I vostés li ho consentixen, vostés callen i vostés són els grans consentidors del senyor Carlos Fabra. ¡No s’enteren de res! ¡En una cosa tan important i seriosa com esta infraestructura que ha costat tants diners! ¡No se van enterar que n’hi havia proves de cotxes! ¡No se van enterar que n’hi havia una oferta de compra! ¡No se van enterar que n’hi havia vols de calibració i que, a més, van a pagar vostés 125.000 euros! ¡Vostés no s’enteren! I la veritat és que és una qüestió molt preocupant que vostés no s’enteren. ¡A mi me preocupa! ¡Vostés són els accionistes majoritaris d’Aerocas! ¡I a mi me preocupa com a ciutadana i com a responsable polític que vostés no s’enteren de res! Un aeroport que acumula un deute de 244 milions d’euros, dels quals 33,1 a empreses del grup, i, als creditors, 24,8, i que les pèrdues que acumula els últims quatre anys, 35 milions d’euros. Jo espere que vostés s’ho agarren una miqueta més seriosament. El tema és molt seriós. Ens trobem davant una infraestructura, la viabilitat de la qual és transcendent per al turisme i per al futur econòmic de la província de Castelló. Els millors, els millors haurien d’estar pilotant este procés, persones amb credibilitat, amb rigor, persones serioses, però cap d’estos atributs té Carlos Fabra, que agreuja en la seua persona el desprestigi d’esta infraestructura i d’este procés hipotètic de compravenda. ¿Vostés van a cessar Carlos Fabra, senyor conseller? ¿No volen o és que no poden? Perquè no ho entenem, que vostés mantinguen esta persona presidint aquesta empresa pública. ¿Com pretén el president Alberto Fabra liderar la regeneració –que se li ompli la boca en els mitjans de comunicació– i mantindre en este lloc Carlos Fabra, al cap d’Aerocas, de la qual depén el futur d’una infraestructura que, a hores d’ara, ens ha costat quasi 200 milions d’euros? Per tant, respecte d’esta hipotètica oferta de compra, ¿per quina quantitat van a vendre vostés l’aeroport de Castelló? ¿Per menys del que ha costat? ¿Quins són els termes de l’oferta? ¿Ens la pot explicar i no que ens enterem pels mitjans de comunicació? ¿Van a vendre patrimoni de la diputació, senyor conseller? ¿S’ha entregat, a dia d’avui, algun aval? Ja sabem que han prorrogat una setmana més l’execució d’aquesta compravenda, però ¿s’ha entregat, a dia d’avui, algun aval? ¿Tenen alguna oferta concreta? Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme 28.02.2013 ¿Han evidenciat la seriositat i el rigor dels possibles compradors? Si no s’entrega l’aval la setmana que ve, ¿ens poden explicar quina seqüència van a seguir vostés? ¿Què passa amb eixos 126 milions més IVA que demana Concesiones Aeroportuarias? ¿Com van a gestionar aquesta qüestió de cara a la compravenda de l’aeroport? ¿Poden aportar un poc de transparència? Este és el relat de l’aeroport fantasma que «está vacío por la noche como el Louvre». I a nosaltres ens sap molt de greu que este siga el relat, li ho puc assegurar. Estem preocupats perquè aquesta infraestructura volem que funcione, perquè és important per al desenvolupament econòmic i turístic de la província de Castelló. Articulen un model vertader i sostenible, competitiu, fort a nivell global, per a aquesta província i per a aquesta infraestructura, una província que mereix situar-se al mapa però no en el mapa de la infàmia, que és on vostés l’han situada, sinó a un altre tipus de mapa, al mapa turístic internacional i del món. Poden mirar cap on vullguen, però l’únic responsable de la situació en què es troba esta infraestructura és el Partit Popular i és el president de La Generalitat, el senyor Alberto Fabra, incapaç d’adoptar mesures valentes que necessita este projecte. Per tant, li demanem en la seua propera intervenció que conteste les preguntes que li plantegem. ¿Tenen un pla per a este aeroport o va tot a colp del que se li ocórrega, les ocurrències del senyor Carlos Fabra? Senyor Buch, espere que conteste totes les qüestions que li estem formulant. Moltes gràcies. El senyor president: Moltes gràcies. Tiene la palabra la señora Maite Parra. La senyora Parra Almiñana: Muchas gracias, señor conseller, por su comparecencia hoy, aquí, en las Cortes Valencianas, aquí, en esta comisión, sobre todo porque sabemos el escaso tiempo que lleva al frente de la conselleria de turismo y ya está aquí dando exposición a todos los diputados presentes y que representamos a los grupos políticos de en qué situación se encuentra el aeropuerto de Castellón y para dar respuesta a todas las iniciativas –que son muchas– por la preocupación que existe –y entendemos que exista– en este punto. De las tres provincias que conforman la Comunidad Valenciana solo la de Castellón era la que no contaba con un aeropuerto. Y fruto de esa política de vertebración del Partido Popular gobernando en La Generalitat hace más de una década se apostó porque Castellón fuera como el resto de las provincias, Alicante y Valencia, y contara con su aeropuerto. Si existe el aeropuerto –y es una realidad– es porque el Partido Popular de la Comunidad Valenciana gobernando ha creído en él. No podemos decir lo mismo de grupos políticos que hoy han cogido la palabra y que, mientras han gobernado en el estado la nación, no han destinado ni un solo euro para estas infraestructuras, mientras sí lo han hecho para aeropuertos que han sufragado íntegramente en aquellas comunidades que sí que gobernaban. El colectivo empresarial de Castellón ha dicho que quiere un aeropuerto en su provincia porque es una herramienta de transporte, de logística de los productos que fabrican, así como no hay que olvidar la faceta turística de Castellón, y, cómo no, pues es una puerta de atracción para los visitantes Pàgina 12 que gracias a sus playas, gracias al mar Mediterráneo, gracias a esa economía que tenemos en el resto, de Alicante o Valencia, es un punto de acercamiento a sus puntos turísticos. Podemos entender la preocupación de querer saber cuál es la fecha para la puesta en marcha del servicio. Creemos que usted va a despejar cuál es el futuro del aeropuerto, pero sabemos que para eso están trabajando incesantemente para lograr la puesta en marcha de esta importante infraestructura para Castellón. Y no por ello, no hay que dejar de reconocer la infinidad de actuaciones que han llevado a cabo y que nos consta que está llevando a cabo su conselleria, y en persona, porque, como se ha dicho, un aeropuerto no es cualquier cosa. Un aeropuerto es algo muy serio y merece una responsabilidad y un rigor a la hora de su apertura y sabemos que depende de múltiples factores que se escapan a la competencia única y exclusiva de su conselleria y que requiere el cumplimiento de unos requisitos importantes que garanticen la seguridad, que garanticen los condicionamientos técnicos. Existe un complejo proceso de certificaciones, que no ha finalizado, y esa es la realidad, infinidad de organismos que participan a la hora del proceso de otorgar los permisos de apertura, y todo ello no viene sino a ratificar sus palabras de que no dependen en exclusiva de su conselleria. Y, todo ello, no es óbice para dejar de reconocer que el objetivo de la Generalitat valenciana, con Alberto Fabra como presidente y en manos de su conselleria, se está luchando para obtener esas certificaciones que hagan posible la apertura del aeropuerto. Para que la puesta en servicio del aeropuerto sea lo antes posible, que es lo que deseamos todos, ustedes están actuando –y me consta, señor conseller, porque tengo el placer de conocerlo– diligentemente y están intentando buscar que sea en las mejores condiciones sociales y económicas, pretenden que tengan plenas garantías, porque saben, y así lo hemos demostrado, que es una infraestructura muy positiva para Castellón y, por tanto, también, para la Comunidad Valenciana, se busca abrir la puerta para que miles de ciudadanos lleguen y conozcan Castellón, tal y como ha dicho el secretario autonómico, una actuación vía extensiva que suponga una atracción de turistas a nuestra comunidad y a la provincia de Castellón y para que los procesos productivos de una provincia muy similar a la mía, que además de turismo tenemos industria, sean sus productos..., vean en ese aeropuerto una salida al exterior. Hoy no tiene... Castellón un aeropuerto. Lo van a tener gracias a esa apuesta que hizo el Partido Popular y gracias a la apuesta y la decisión de Alberto Fabra y este gobierno. Sabe que cuentan con todo nuestro apoyo, porque no queremos que los castellonenses tengan que irse a Reus, porque Castellón no es menos que Valencia o Alicante y porque sabemos que, con Alberto Fabra al frente de La Generalitat y usted al frente de la conselleria, el aeropuerto de Castellón va a ser una realidad en breve. Muchas gracias. El senyor president: Muchas gracias. Tiene la palabra el honorable señor conseller don Máximo Buch. El senyor conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació: Muchas gracias, presidente. Señorías. Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme 28.02.2013 Señora Albiol. Señor Pañella. Señora Salvador. Y, señora Parra, muchas gracias por sus intervenciones. Yo constato con satisfacción que en lo fundamental están ustedes de acuerdo, que es que fue un acierto hacer el aeropuerto de Castellón. Por lo menos nadie lo ha puesto en duda. La señora Parra lo ha subrayado, la que más lo ha subrayado, pero nadie pone en duda que el aeropuerto de Castellón sea una infraestructura. Señora Albiol, usted luego me matizará lo que quiera, pero yo he entendido que a usted le parece bien que en Castellón haya un aeropuerto. Si no le parece bien, matícelo. Pero en principio, y eso es lo importante, todos queremos o entiendo, por lo menos, tal como les he entendido..., en cualquier caso, el Partido Popular y el gobierno que represento aquí estamos convencidos de que es bueno para Castellón tener un aeropuerto, y además un aeropuerto que lleve pasajeros. Si además lleva mercancías, fenomenal, pero que lleve pasajeros, porque el aeropuerto..., y por eso está en turismo, una de las cosas que también les ha despistado a ustedes, pues la decisión del presidente Fabra de que el aeropuerto, la supervisión de Aerocas me correspondiese a mí es en función de mi condición de conseller responsable de turismo. Y el objetivo del aeropuerto es la atracción del turismo, facilitar que haya más turistas. Se ve, y no hace falta explicarlo, lo que contribuye El Altet y las líneas aéreas que van a El Altet a que haya mucho turismo en Castellón, mucho más que en..., perdón, mucho turismo en Alicante, mucho más que en Castellón. Y el que exista una infraestructura aeroportuaria lógicamente va a contribuir a que aumente el tráfico de turistas a la provincia de Castellón. Por tanto, yo creo que es incuestionable, aunque estoy dispuesto a escuchar opiniones en contra, que el aeropuerto de Castellón es una infraestructura necesaria y positiva para el desarrollo de la provincia de Castellón y el desarrollo de su mercado turístico. Dicho esto, que creo que es lo más importante, de todos modos voy a pasar revista al resto de preguntas que me han hecho, pero, insisto, para mí lo importante, y no me canso de decirlo desde que me han confiado Aerocas, lo importante es que se ponga en marcha y a ser posible antes de finales de este año. Yo creo que es posible y en ello vamos a trabajar. Nuestro esfuerzo es que se ponga en marcha y que transporte pasajeros. Eso yo creo que es una pregunta que me han repetido varias veces: «¿A qué quieren dedicar el aeropuerto?» Pues lo importante es que entren y salgan aviones cargados de turistas. Eso es lo más importante. A partir de ahí, hay otras oportunidades que luego repasaré y que podemos ir mirando. Una cosa que han comentado, y que no es en absoluto cierta, es que nos hayamos enterado de que haya una oferta de libios por la prensa. Cuando yo tomé posesión como conseller responsable de turismo en diciembre, una de las cosas que en la entrevista que tuve con el president para hacerme cargo, fue..., me dijo: «Y hay una oferta de un grupo libio y, bueno, haz seguimiento de la misma.» O sea, yo no lo sabía porque yo no estaba encargado de turismo, pero es evidente que el president sí lo sabía y estaba perfectamente informado y, de hecho, me trasmitió detalles sobre el contenido de la oferta. No es bueno hablar mucho de procesos... –eso se lo digo ya como profesional que he sido del tema de capital riesgo– no es muy bueno hablar de ofertas y lanzar mucha información, porque lo único que puede hacer es deteriorar la posición negociadora de... las partes. Es decir, cuantas menos pistas se le dé al posible comprador, mejor. Eso es otro Pàgina 13 comentario..., y dirán: «Si lo sabían, ¿por qué no lo dijeron?» Pues porque a veces es mejor no publicar demasiadas cosas, lo importante es venderlo, o lo importante es externalizarlo, si es posible. Vamos a repasar alguna de las preguntas que me han hecho. La infraestructura. El día 31 de marzo de 2011 hubo un acta de recepción de obras y por eso el 31 de marzo de 2011 fue cuando se dio finalizada la obra. Desde entonces se han hecho una serie de labores de corrección de deficiencias que se detectaron en recepción de obra y eso ha costado 491.000 euros más IVA. Evidentemente, lo importante es acabar el proceso de certificación, que ahora falta la integración del aeropuerto en el espacio aéreo controlado y aprobación de las maniobras, es decir, todo lo que es por donde entran los aviones, cómo entran y las sendas de planeo, etcétera, etcétera, la certificación de Aerocas como gestor aeroportuario, es decir, no cualquiera puede gestionar un aeropuerto, tiene que tener una cualificación. Y la autorización para el inicio efectivo de operaciones, una vez se han conseguido las dos operaciones anteriores. Estas aprobaciones, estas dos autorizaciones están contratadas por Aerocas y se están desarrollando al ritmo previsto. Aquí hay que tener en cuenta que esto es una cosa que lleva su tiempo, lleva sus plazos de preaviso, lleva sus plazos de máximos de ejecución, de respuesta por la parte de las distintas agencias, es decir, por la Agencia Española de Seguridad Aérea y la European Aviation Safety Agency que también intervienen en todo esto. Conclusión. Yo tengo un informe que me presentaron el 31 de enero, es decir, nada, hace un mes, en que se dice que el 16 de octubre, si todo va cumpliendo los plazos y nosotros vamos intentando cumplir los plazos, podría ya empezar a estar operativo el aeropuerto. Esos son los plazos, ya que me lo han preguntado. La señora Parra, me ha preguntado: «¿Cuándo puede estar en marcha el aeropuerto?» El 16 de octubre de 2013, porque si se van cumpliendo los plazos de aprobaciones y de permisos, etcétera, etcétera, ese día ya estará la licencia y podrá despegar, digamos, el primer vuelo comercial..., podría despegar, no estoy diciendo que despegue ese día, porque eso dependerá de la segunda parte de la que trataremos luego, que es que haya..., el gestor lo ponga en marcha, que también intentaremos que sea para ese día. Pero, digamos, desde el punto de vista administrativo, tienen ustedes la fecha..., el informe que me han comunicado es que siguiendo todos los trámites administrativos tal como está previsto y con los plazos de aviso, preaviso, respuesta, etcétera, el 16 de octubre ya podría estar operativo. Otro tema que han comentado es la obra, cuánto ha costado la obra. La obra ha costado 111,4 millones de euros, la obra ejecutada por Conaer, lo cual es... es mucho dinero pero es barato. El de Ciudad Real ha costado 1.100 millones, o sea, diez veces más, y el de Murcia, 260 millones, es decir, casi dos veces y media más. Es decir, que no está..., la gestión de la obra es muy eficiente. Por ejemplo, la torre de control cuesta 1,79 millones de euros, cuando la más barata que le sigue, que es la de La Rioja, costó 2,7 millones de euros, es decir, se ha ahorrado casi un 40% respecto al siguiente. La terminal de pasajeros costó 10,7 millones de euros, que es la más barata de las de nueva construcción. La de Huesca-Zaragoza, que es la siguiente, costó 16,8 millones de euros, es decir, un 60% más. Y la ampliación de la terminal de Zaragoza ha costado 26 millones de euros, que es un coste muy superior a la torre de control. Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme 28.02.2013 Por tanto, en ese sentido, el coste, siendo una cifra muy elevada, porque 111 millones de euros es mucho dinero, pues es muy eficiente, muy eficiente, porque, insisto, Ciudad Real, 1.100, o sea, diez veces más y está parado el aeropuerto. ¿Cómo se va a financiar esto? Pues esto se financió con recurso a la iniciativa privada. Es decir, de los 111 millones de euros, la participación de La Generalitat ha sido el 40%, es decir, 44 millones de euros. El resto ha sido aportado por la empresa concesionaria mediante capital social y mediante préstamo sindicado. Más temas que me han preguntado ustedes. Las famosas pruebas automovilísticas. Bueno, eso la señora Salvador se ha respondido casi a sí misma, porque ha dicho: «Sé que hay otros aeropuertos donde también hacen pruebas automovilísticas.» Pues así es, por tanto..., y lo que me dice: «Hombre, pero esos aeropuertos están en funcionamiento.» Pues precisamente cuando están en funcionamiento es cuando más precaución hay que tener, porque evidentemente no puede chocar un coche con un avión, pero cuando todavía no está en funcionamiento el riesgo es muchísimo menor que cuando el aeropuerto está en funcionamiento. Por tanto, en ese sentido... Y, luego, el impacto ha sido positivo. El aeropuerto sí que ha facturado 3.000 euros al equipo HWA AMG de Mercedes y es un precio similar al que cobran otros aeropuertos por hacer pruebas similares, y hay un impacto de gasto y alojamiento, porque vinieron 25 ingenieros de la empresa AMG HWA Mercedes que se estima que se han gastado unos 50.000 euros en Castellón mientras estaban allí, con lo cual no está mal que hayan estado por aquí haciendo sus pruebas. Y tampoco hay que desdeñar que el que ha hecho las pruebas es un conductor castellonense que, además, fue... –cuando el aeropuerto tenía más recursos– fue patrocinado por el propio aeropuerto de Castellón. Por tanto, se ha apoyado a un piloto de la tierra y, además, se ha hecho algo que otros aeropuertos también hacen y, de paso, se han tenido hospedados unos 25 ingenieros que estaban allí. La venta, un tema muy importante. Me han dicho: «¿Qué es lo que van a hacer? ¿Va a ser público-privado? ¿Va a ser venta?» Pues la respuesta es: depende de quien sea el operador que finalmente lo use. Y, «¿cuál es el criterio?» Eso me interesa mucho, porque me decía el señor Pañella: «Hombre, luego tendrán que sacarlo a concurso.» Lógicamente, eso hay que sacarlo a concurso, no se puede adjudicar directamente a una empresa pública. Lo que pasa es que el diálogo previo que se tiene con posibles inversores hace que la definición de los pliegos haga que al menos haya una o dos personas que estén interesadas. Lo que no tiene sentido es sacar un concurso que se quede desierto. Es decir, una carta a los Reyes Magos sin haber consultado antes con gente que diga, «oiga, pues yo estaría interesado», pues carece de sentido. Lógicamente, cuando se sepa en qué condiciones se puede llegar a vender y se tenga un precio mínimo que alguien esté dispuesto a pagar... Y, a partir de ahí, si conseguimos un precio superior mediante un concurso, encantados. Aunque en un concurso ya les anticipo que para mí, aunque el precio es importante, la parte importante en el pliego es el tráfico turístico que va a generar el operador. Dicho en términos prácticos: prefiero a alguien que me traiga 500.000 turistas y me dé 5 millones de euros menos, que alguien que me traiga 200.000 y me dé 5 millones de euros más. Y eso estará en los pliegos del concurso, lógicamente, porque insisto que el criterio de construcción en el aeropuerto de Castellón es dinamizar el sector turístico de la Pàgina 14 provincia de Castellón. Y como ese es el criterio, pues siempre se primará el operador que mayor tráfico turístico aporte o mayor experiencia en operación de aeropuertos turísticos aporte. Dicho esto, la oferta que hay actualmente propone también un centro logístico de operaciones aeronáuticas con creación de 1.250 puestos de trabajo y además 800 indirectos y una inversión conjunta, como se ha dicho, de 200 millones de euros. Nosotros consideramos que esa oferta sería interesante, porque permite que incluso en las fases iniciales donde no se alcance un mínimo tráfico de turistas que permita hacerlo rentable, gracias al tráfico de mercancías ya sea rentable desde el primer día. En ese sentido, lo que está claro es que no se permitirá la venta a alguien que se no se comprometa a dejar todos los slots en horario diurno necesarios para el tráfico turístico. Es decir, lo bueno de los aeropuertos de mercancías es que operan en horas que… Muchos aeropuertos que tienen mercancías y tienen tráfico de pasajeros lo que hacen es, evidentemente, dar los slots de aterrizaje de los aviones de cargo en horas en que no hay previsto aterrizaje de aviones turísticos. ¿Cómo está esto? Como se ha dicho eso lo gestiona la comisión de proceso de venta de externalización de activos y entidades del sector público empresarial que depende de la secretaria autonómica de Presidencia. Y están esperando que la empresa presente lo que se llama el comfort letter, es decir una carta de respaldo de un banco de prestigio internacional que acredite que realmente disponen de la capacidad financiera de desembolsar. Los informes, también se lo digo, los informes que tenemos y que se han recabado a través de bancos de inversión internacionales afirman que sí que existe esa capacidad. Lo que pasa es que uno puede tener una capacidad y luego no destinar el dinero a eso. Por tanto, ahora, el siguiente paso es obtener una comfort letter. ¿Y qué pasa si no se obtiene esa comfort letter? Pues que ha habido, pues creo que el señor Pañella que decía que hemos oído hablar de chinos, yo he recibido una oferta cuando estaba en Industria, cuando todavía no estaba a cargo de Turismo, si unos de Miami. En fin, hay gente que se ha interesado por el aeropuerto, gracias a la publicidad que gracias a ustedes tiene el aeropuerto, porque hablan mal de él pero eso le ha dado mucha publicidad internacional, pues realmente todo el mundo sabe que hay un aeropuerto a la venta en Castellón. Y, entonces, realmente se nos acerca gente que se interesa por él, es decir, a algo positivo han contribuido sus críticas. Todo el mundo, en todo el mundo mundial sabe lo que es el aeropuerto de Castellón y sabe que lo queremos poner en funcionamiento. Y el señor Pañella preguntaba, ¿pero lo quieren vender o no? Pues sí, lo queremos o bien vender o bien sacar a gestión privada. La diferencia, como sabe, es que uno se vende la infraestructura y el suelo y la otra se conserva la infraestructura y se le da una concesión y él opera y se hace cargo de los gastos y del mantenimiento. Cualquiera de las dos opciones es válida. No estamos contemplando la gestión propia por parte de La Generalitat puesto que no somos expertos en gestión de aeropuertos, como sabe. Por tanto, no nos parece muy razonable el ir por esta vía. ¿Qué más tenemos respecto a las preguntas que me han hecho? Sí, básicamente, bueno lo de la Defensora del Pueblo un comentario. De momento, la Defensora del Pueblo no ha remitido a Aerocas ninguna solicitud de información, pero supongo que si quiere la remitirá. El aeropuerto, aunque se había aludido a una supuesta falta de planificación de la infraestructura, hay que recordarle, y esa es la respuesta que recibirá la Defensora del Pueblo si lo preguntara o preguntase, es que es una infraestructura integrada en la Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme 28.02.2013 red de aeropuertos de interés general a través de su plan director que fue aprobado por orden ministerial 26/2013, de 2006, de 13 de julio. Casualmente el gobierno del señor Zapatero, que estaba antes en el poder. O sea, que aparentemente el gobierno del señor Zapatero le pareció que era una infraestructura, como es lógico, porque es una infraestructura que tiene utilidad y que va a dar servicio. Y, por tanto, lo que hizo el ministro, que no recuerdo ahora quién fue, decidió que aquello era una infraestructura que era de interés general y lo metió en el plan director de infraestructuras. O sea, que pensamos que en ese caso al menos el Grupo Socialista estará de acuerdo que es una infraestructura que por su propio gobierno, cuando estaba en el gobierno de la nación, consideró necesaria. Y, finalmente, lo que dijo la ministra Ana Pastor. La ministra Ana Pastor no se refería al aeropuerto de Castellón sino que se refería al gasto que le han dejado, que realmente hay una deuda enorme no generada por el aeropuerto de Castellón, porque el aeropuerto de Castellón no depende de la ministra Ana Pastor. Y lo que decía la señora Pastor es que AENA tiene una deuda de 14.000 millones de euros que lógicamente le lastra mucho y que los criterios de los aeropuertos no son muy eficientes, puesto que hay algunos que con un vuelo al día están abiertos veinticuatro horas y, en fin, que había 5.000 plazas de aparcamiento cuando ocupaban 500. Es decir, que hay una serie de aeropuertos nacionales que se han construido y realmente no están dando el rendimiento que se podría esperar del coste que tuvieron. Del aeropuerto de Castellón no se puede decir lo mismo y esperemos que nunca se pueda decir lo mismo. Es decir, que cuando esté en funcionamiento realmente tenga el tráfico, y eso es lo que nos interesa. El coste, como he dicho, ha sido muy razonable en comparación con otros aeropuertos. Y ahora de lo que se trata es de ponerlo en marcha y ojalá vengan muchos turistas y sea muy rentable para el explotador, porque en ese caso también lo será para nosotros porque nos aportará turistas a la provincia de Castellón, que es lo que busca esta infraestructura. Muchas gracias. El senyor president: Muchas gracias, señor conseller. Por parte del Grupo de Esquerra Unida, tiene la palabra la señora Albiol. La senyora Albiol Guzmán: Gràcies. Vaig a començar per on ha començat vosté sobre la necessitat o no de l’aeroport de Castelló. L’aeroport de Castelló, la veritat és que ja li ho he dit abans, l’aeroport de Castelló formava part dels seus plans de muntanya russa i camps de golf de Castelló i de Marina d’Or. Per això vostés volien l’aeroport de Castelló. El que passa és que els ha eixit mal, entre altres coses, perquè van començar la casa pel sostre. Per tant, la necessitat o no de l’aeroport de Castelló és molt qüestionable. Vull dir, quan la gent majoritàriament de Castelló capital té 50 minuts per arribar a Manises, la gent de la Plana Baixa encara en té menys, costa menys temps, entre 50 minuts per anar a Manises i 30 minuts per anar a Castelló, a l’aeroport de Castelló, bé, la necessitat és qüestionable. Perquè encara que la senyora Parra no ho sàpiga, la gent de Castelló majoritàriament no se’n va a Reus a agarrar l’avió, se’n ve a Manises, senyora Parra, que quan se parla cal parlar amb un poquet de coneixement de causa. Pàgina 15 Per tant, com dic, si estiguera obert, la necessitat és qüestionable. Però tancat, vull dir, la porta d’atracció dels visitants de les empreses de… No, vull dir, no, és que no, és que està tancat. Si obert és qüestionable, tancat no tinc ningun dubte que no ens fa ninguna falta. Vosté ha dit una cosa preocupant i ha dit que no ens va donar informació sobre el tema dels compradors, possibles compradors, negociacions, perquè això suposa poder posar en perill aquestes transaccions econòmiques. Bé, jo les últimes voltes que he sentit parlar que no ens donen contractes de clàusules de confidencialitat, de protecció de propietat intel·lectual de Calatrava i companyia, darrere el que hi han hagut son chanchullos. Espere que no estiguem parlant del mateix, espere. Una pregunta que no ens ha contestat és perquè som l’aeroport de tot l’estat almenys que menys tarda en obtindre els permisos i els certificats. No ho ha contestat, per què? Per què tarden dos anys en donar-nos els permisos i els certificats? Que és que no està ben fet alguna cosa? Alguna cosa falla? Ens podria explicar el què? Ha dit alguna qüestió com que un dels permisos és el permís de gestor d’Aerocas, perquè Aerocas puga gestionar. Jo vull que m’ho explique. Jo no sóc una experta en aeroports. Gestionarà Aerocas? I si no gestiona Aerocas, fa falta eixe permís? Perquè a la millor no els fa falta, no ho sé. Si Aerocas no va a gestionar jo no ho sé. Diu que se vendrà a un preu, però que allò important és que finalment l’aeroport siga rendible. I, a més, vosté diu que l’aeroport serà rendible, perquè no només hi hauran passatgers sinó que a més hi haurà mercaderies i que l’aeroport serà rendible. I si és rendible per què el venen? Per què no se gestiona directament? Per què el venen o per què el volen externalitzar? Per què volen que una empresa privada guanye diners amb l’aeroport de Castelló? No seria millor que els guanyara la hisenda pública i eixos diners serviren després per a educació, per a sanitat, si realment és rendible? No seria millor, senyor conseller? I diu que vostés és que no tenen experiència en la gestió dels aeroports. Bé, però ahí està AENA, per exemple, també ho podria gestionar AENA. D’això no ens ha dit absolutament res. I el que tampoc entenc és que vosté diu, «i si no el venem, ho externalitzem». Però és que ja hi havia una... O jo m’equivoque o vostés ja tenien un contracte amb una concessionària perquè gestionara l’aeroport i l’han trencat i damunt no ens ha dit res tampoc. Què van a fer? Els reclamen 126 milions d’euros. Com està això? Tampoc ens ha contestat. Però vostés ja tenien eixe contracte. Que el trenquen, que mos costarà diners i que ara ve i me diu que és que a la millor tornen a contractar amb uns altres. I, més greu encara, i el que va fer tot eixe empastre el mantenim com a president, perquè és un tio, no sé, ha de ser molt majo. Perquè una altra història, un altre argument no hi ha. I vosté diu que el 16 d’octubre de 2013 obriran. Jo porte sentint parlar que obriran l’aeroport de Castelló des que vaig a l’escola. I això li ho dic de veritat, no m’ho estic inventat, des que vaig a l’escola estan parlant de l’aeroport de Castelló. Però per parlar d’últimament de dates he sentit: gener de 2010, octubre de 2010, gener de 2011, setembre de 2011, febrer de 2012, setembre de 2012, desembre de 2012, gener de 2013 i ara octubre de 2013. Una altra, és com les altres, esta és com la de gener 2012 o com la de gener de 2013, supose, octubre de 2013. En octubre mos dirà en 2014 i ja està, perquè funcionen així i perquè porten funcionant així una dècada. I ja, per acabar, diu que 111 milions d’euros, que això és molt barat. Mire, si no el gasten és caríssim. Això és com quan vas de rebaixes i dius vaig a comprar-me este jerseiet, Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme 28.02.2013 que no el gastaré però val 5 euros. Ostres, t’ha eixit car, si no vas a gastar-lo és caríssim. I a més no són 111, perquè vosté no està comptant el que s’han gastat en publicitat, en els sous, en el manteniment, etcètera, etcètera, etcètera. I acabe com he acabat abans: destituïsca el senyor Carlos Fabra. El senyor president: Muchas gracias, señora Albiol. Por parte del Grupo Compromís, tiene la palabra el señor Pañella. El senyor Pañella Alcàcer: Gràcies, senyor president. Senyor conseller, bé, en principi ens ha dit i ens ha afirmat que mosatros acceptem que ser un encert fer l’aeroport, bo per Castelló, ha dit. Home, vist el que s’ha vist diria que més bé no, més bé no. Altra cosa és que tenim una infraestructura que s’ha de posar en marxa, com vosté ha dit, i ahí li done la raó i ja està, cal posar-lo en marxa d’una manera sostenible econòmicament i socialment. Bé, és que està ahí. Però de dir que això… Vosté sap de sobres millor que jo que avui la distància no se mesura en quilòmetres, que avui la distància se mesura en hores, minuts i segons. I el que li feia falta a Castelló precisament és reduir les distàncies amb l’entorn i sobretot perquè hi haja gent que puga vindre (inintel·ligible) ... Però eixes distàncies se poden reduir de moltes maneres: fent un aeroport específic és una d’elles, reduint el temps de distància amb els aeroports existents, és una altra, millorant les comunicacions existents és una altra, és a dir, vostés van decidir-ne una i, perdone, a dia d’avui, un autèntic desastre... ¡A dia d’avui, un autèntic desastre! Per tant, això que va ser un encert, ho diu vosté, i no el tire per terra el daixò, jo en el seu moment..., vostés tenien la responsabilitat, la van assumir, i nosaltres el que hem demanat des de Compromís és que, ja que s’ha decidit fer-lo, faja’l bé, de pressa i al menor cost possible... I, ni bé ni ràpid ni al menor cost, perquè el cost què vosté ha dit no és veritat... El cost que vosté ha dit no és veritat, perquè vosté diu que costa 111 milions... Bé, és la quantitat més baixa que han dit fins ara, perquè oficialment s’han dit des de 120, 138, 150, s’han dit moltes vegades..., vosté haurà parlat del cost de l’adjudicació inicial, supose, no ho sé, ¿però 300.000 de l’estàtua de l’«abuelito»?, no estan ahí... Els 84.000 euros a l’any que se seguixen pagant al director de l’aeroport, no estan ahí, ¿eh? Els 5 milions de publicitat que en l’any 2011..., (veus) només en el 2011, se van gastar, no estan ahí. Els 450.000 euros del contracte (veus) per als falcons i les fures que van fer per a acabar amb els conills, no estan ahí. El mig milió d’euros en manteniment que està costant, no està ahí. La remodelació de les pistes, no està ahí. Els 17 milions que tenim este any en pressupost, no estan ahí. I els 126 milions d’indemnització que demana Concesiones Aeroportuarias, no estan ahí. Per tant, el cost és fals que siga 111 milions. A la butxaca dels valencians i les valencianes els ha costat molt, moltíssim més. I, al final, mire, el dia que vostés van decidir, sense tindre una anàlisi prèvia de res, sense tindre un estudi de viabilitat, sense tindre absolutament res en la mà, fer l’aeroport de Castelló, va ser el deliri, ¡el deliri! Per tant, no mos vinga (inintel·ligible) ... Doncs, no, tal com ho han fet ha sigut un error que vostés mateixa confessen que no saben com traure, perquè a data d’avui encara no sap si serà externalitzat el servei, o siga, privatitzat, o venut... És Pàgina 16 que no saben res... ¡El que vinga!, ¡el que més bé convinga, al final! És la frase de dir, mire, tal com vindran les coses, anirem fent. Molt propi de Carlos Fabra... ¿Eh? No, no, al final, mire, en l’estàtua aquella farem un oracle, el senyor Ripollés anirà a parlar amb l’estàtua i la gent, sabent que l’estàtua és de Carlos Fabra, anirà a preguntar el número de la loteria que va a eixir en el gordo de Navidad. Eixa serà la finalitat..., eixa serà una utilitat de l’aeroport, perquè, altra, si ve, vindrà, però ja vorem a quin cost. ¡Perquè clar que han fet publicitat! Clar que ha fet... Totes les televisions del món han vingut a filmar eixe aeroport, (veus) perquè, la publicitat, no s’enganye, nosaltres hem fet denúncia, la publicitat la va fer Carlos Fabra al dir que era «el aeropuerto peatonal y que ¡nadie se entera de nada!, ustedes no comprenden nada»... Senyor conseller, jo ho confesse, davant de la possibilitat d’un aeroport «peatonal» no entenc absolutament res, ¡res!, i crec que vosté, en eixos termes, tampoc, la que passa que no reconeixerà... En eixos termes, tampoc. Per tant, jo li he fet moltes més preguntes que s’han quedat ahí, però, bé, al final el que és important és que l’única cosa que tenen clara és que estan buscant comprador, l’única cosa que tenen clara és que estan (ininte l·ligible) ... , i que se desmentixen, perquè el que jo he dit no m’ho he inventat. Quan jo dic que parlaven que era possible la venda directa, va ser el vicepresident... El senyor president: Vaya terminando... El senyor Pañella Alcàcer: ...senyor Ciscar qui ho va dir, i vosté la..., vosté, avui, el que ha dit, no és això... Vosté, el que ha dit..., diu que no és possible la venda directa, que s’ha de fer un concurs... ¡Home!, o concurs o venda directa, són conceptes..., són conceptes contraris l’un a l’altre, senyor conseller. Per tant..., és a dir, no ha segut cap encert fer-lo, si l’aconseguixen ficar en marxa serà..., bé, depén del cost. Jo m’agarre a la definició que vosté ha fet, si l’aconseguix en condicions de rendibilitat social i econòmica, serà eixir de l’embolic a on estem. (Veus) Disculpe, senyor president. El senyor president: Por el Grupo Parlamentario Socialista, tiene la palabra la señora Salvador. La senyora Salvador Rubert: Gràcies, senyor president. Senyor conseller, no debatem ací la idoneïtat de l’aeroport a estes altures, per tant, no sé per què se sorprén del recolzament d’este grup, almenys respecte d’esta infraestructura. El que hem vingut ací és a demanar explicacions d’esta situació rocambolesca que envolta esta infraestructura de fa anys. Ara avui ens diu, com si fóra una gran notícia, que a l’aeroport el que està clar és que hi arribaran ¡«aviones y pasajeros»!... ¿Això és l’única notícia que ens dóna, senyor conseller? I també que mercaderies, perquè serà tot compatible. Mire, senyor conseller, aquest tenia de ser un aeroport «normal», dependent d’AENA, una aeroport públic amb un pla de viabilitat. Però vostés..., és que van ser vostés que no van voler que fóra públic, començant pel ministre de Fo- Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme 28.02.2013 ment del moment, que era el senyor Álvarez Cascos, que quan van anar a dir-li este aeroport li van dir que «de público, nada», ¡els seus!, ¡el seu partit!, el Partit Popular, el ministre Álvarez Cascos. ¿Què té a dir que a dia d’avui en Aerocas, que vosté li recorde que n’és el vicepresident, encara que, clar, amb un president com Carlos Fabra, doncs, la veritat és que vosté queda un poc relegat a un altre plànol, doncs, manté com a oficial la xifra de 600.000 passatgers el primer any? Mire, la principal oposició a este aeroport la té de buscar vosté en persones com el ministre García-Margallo, ministre d’afers exteriors, el de la marca Espanya, la veu d’Espanya en el món, que ha dit que açò és un exemple de malbaratament. Açò ho ha dit el senyor García-Margallo, no ho ha dit ningú del Partit Socialista ni del Grup Socialista. La mateixa ministra del gremi, la ministra de Foment, la senyora Ana Pastor, també l’ha criticat. Per tant, no se dirigisca ara a nosaltres dient que coincidim amb la ideoneïtat, si vosté la idoneïtat i el convenciment el té de fer en les seues files, ahí és a on té d’anar a convéncer de la idoneïtat de l’aeroport, perquè ara ens faltava l’informe de la Defensora del Poble, que, per cert, avui està ací, que ha obert una investigació parlant que hi ha dubtes sobre el cost, la planificació de l’aeroport, el perjudici ambiental, la falta d’estratègia, de planificació i d’execució d’esta infraestructura. Vostés, que criticaven durant tant de temps Zapatero quan era president, que l’aeroport no tenia els permisos perquè era un govern socialista, «qué malo que es Zapatero con la provincia de Castellón, que no quiere el aeropuerto», ¿i ara què passa?, ¿ara per què no estan els permisos, senyor conseller? Mire, la premsa internacional posa l’aeroport de Castelló com un paradigma de la desconfiança i la falta de credibilitat..., i de mals gestors, de com de mal s’han fet les coses, perquè s’hagueren pogut fer de moltes maneres, molt millor del que s’han fet, i no estaríem ara, ací, en esta comissió, dos anys després que s’haguera inaugurat l’«aeropuerto de peatones», parlant encara de l’aeroport de Castelló. Ens encantaria no tindre d’estar en esta comissió ni demanar la seua compareixença, tota eixa retafila de compareixences i d’iniciatives que s’han presentat. Mire, en l’any 2005 vostés van crear un comité assessor en matèria de política i gestió aeroportuària de Castelló, any 2005. Ací n’hi ha una retafila de persones que en formen part. ¿Vosté me pot confirmar que des de l’any 2005, que s’ha creat este comité assessor de l’aeroport de Castelló, no s’ha reunit ni una vegada?... ¡Ni una vegada! En la Diputació de Castelló se va presentar una iniciativa per a crear un comité assessor de l’aeroport, i vostés van dir que no, perquè ja hi havia un comité assessor creat en l’any 2005. ¿Me vol dir quantes vegades s’ha reunit este comité?, ¿quantes propostes i quines són eixes propostes?, ¿i quines són eixes resolucions? També li ho hem demana per escrit, però espere que ens conteste ara, en esta compareixença. Per tant, tampoc ens ha dit si vostés van a cessar la cúpula d’Aerocas. ¿Van a cessar el senyor Carlos Fabra, president d’Aerocas? Per una qüestió molt simple, pel prestigi de la infraestructura. Li demanem transparència i li demanem rigor, senyor conseller. ¿Què van a fer amb eixa oferta i amb eixos compradors...? Ara ens ha dit una data, 16 d’octubre del 2013, però, bé, açò és una tómbola, podia ser eixa data com podien haver-ne donat una altra, que ens n’han donat centenars de dates d’entrada en funcionament de l’aeroport, per tant, ens disculparà que fins que no ho vejam, doncs, tingam certa distància amb esta data que vosté ha donat. ¿Què van a fer, o quin és el plantejament que n’hi ha, Pàgina 17 amb eixos hipotètics compradors respecte de la indemnització que demana Concesiones Aeroportuarias? 126 milions per rescissió del contracte més IVA, i 132 per lucre cessant. ¿Ens vol explicar com s’aborda aquesta qüestió amb els compradors? Perquè vosté és que no ens ha contestat res, només ens ha dit que serà de «turistas, pasajeros» i de mercaderies. Ja no sabem res més d’aquestos hipotètics compradors. I si la setmana que ve no n’hi ha un aval, no s’executa aquesta operació, ¿ens vol dir quina seqüència hi ha?, ¿ens vol explicar fil per randa quins seran els passos?... ¿Quins són els plans concrets del Consell? I espere que..., li reitere les preguntes que li he fet abans, perquè moltes no les ha contestat, per molt que diga que «tenemos que ser la... confidencialidad y discreción»... Me pareix molt bé, però després no mos trobem... El senyor president: Vaya terminando. La senyora Salvador Rubert: ...tota la informació en els mitjans de comunicació i no donen explicacions en seu parlamentària, que és a on toca. Moltes gràcies. (Pausa) La senyora Parra Almiñana: Muchas gracias, señor presidente. Espero ni siquiera agotarlo. Simplemente, a raíz de la alusión que ha hecho la señora Albiol a mi persona, decirle que me suelo preparar las intervenciones... (Algú diu: «¡Por favor!») Si me escucha, por favor. Me suelo preparar mis intervenciones, me suelo buscar mucha documentación, podré cometer fallos, porque soy persona y creo que no soy perfecta ni me creo perfecta como otras personas, o como otros diputados. Simplemente decir que en alusión a las palabras que me ha remitido usted, decirle que no son palabras mías, sino que le voy a leer lo que dicen los empresarios de Peñíscola: «Los empresarios de Peñíscola alertan de que el aeropuerto es fundamental para su turismo. Aseguran que el sector turístico no será rentable sin estas instalaciones que atraerán a visitantes del exterior. De hecho, 15.000 turistas austriacos están llegando a Peñíscola a través del aeropuerto de Reus, (veus) al estar cerrado el de La Generalitat. Por otra parte, el señor alcalde de Peñíscola, don Andrés Martínez, reconoce que son casi veinte mil los austriacos que llegan a Peñíscola a través del aeropuerto de Reus.» Antes de intentar rectificarme públicamente, documéntese, señora Albiol. La senyora Albiol Guzmán: President... (Veus) Home... (Veus. El president llig un fragment del Reglament de les Corts amb el micròfon desconnectat.) I ara me correspon a mi... (El president intervé amb el micròfon desconnectat.) Ah, no, ¿a ella li’l dóna i a mi no? (Rient) ¡Home!, senyor president, (veus) ¡per favor! ¡Senyor president!... Li pregue... (El president intervé amb el micròfon desconnectat: «Si usted interviene ahora y hace referencia para la señora Parra, la señora Parra dirá que ha hecho referencia y querrá la palabra.» Sorolls) Bé, no estaria mal que el Grup Popular posara de president algú que sabera presidir, ¿eh?, perquè el que tot el món sabem (veus) és que quan se donen..., quan se dóna la paraula per Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme 28.02.2013 al·lusions, (veus) ¡se m’ha de donar a mi! ¡Home, que això ho sabem tots! (Veus) Ho sabem tots. (El president intervé amb el micròfon desconnectat. S’interromp la gravació) El senyor president: Tiene la palabra por cinco minutos el señor conseller. El senyor conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació: Muchas gracias, presidente. Señorías... Señora Albiol, señor Pañella, señora Salvador..., señora Parra, también, para ser breve, ya tenemos una cosa clara, pienso que el Grupo Popular tiene muy claro que el aeropuerto de Castellón es una infraestructuras positiva y que va a contribuir al turismo. Entiendo que el Grupo Socialista también, ¿eh?, con reservas, porque, hombre, que esté parado, no, evidentemente, todos queremos que esté en funcionamiento, parado no tiene ningún interés para nadie, eso es evidente. Y el grupo de Esquerra Unida y el grupo de Compromís, pues parece que nos les gusta la infraestructura. Ya se lo informarán ustedes a los electores de la provincia de Castellón, que..., que es bueno que sepan su postura, que ustedes no quieren aeropuerto. Pero, bueno, el aeropuerto está ahí y el aeropuerto se va a abrir, porque como el Grupo Popular tiene mayoría en las Cortes y gobernamos, pues nosotros vamos a abrir el aeropuerto porque pensamos que existe una demanda social, tal como ha leído la señora Parra, respecto a Peñíscola, pero que podíamos… Dense una vuelta por la provincia de Alicante y hablen con los alcaldes y verán cómo les parece muy bien que haya un aeropuerto y que se abra el aeropuerto. Por tanto, aquí nos centramos en lo importante, que es abrir el aeropuerto. Ustedes quieren que yo tenga una bola de cristal y yo no tengo una bola cristal. Vamos a ver, cuando una empresa se vende no se sabe a quién se vende y menos en un proceso competitivo, ni por qué precio se vende, ni en qué condiciones se vende hasta que está firmado. Por tanto, usted me dice «dígame cómo va a vender y en qué condiciones». Oiga, que no se puede saber, pero eso no quiere decir nada. Es que cualquier proceso de venta de empresas funciona igual, cuando uno demanda ofertas, compara ofertas e incluso en las licitaciones públicas es lo mismo, hasta que no se abre el sobre y se valoran las ofertas no se puede saber quién se lleva la oferta. O sea, que no me digan qué va a pasar, porque eso se sabrá el día que se cierre y se firme. Hasta ese día puede ser que al final llegue una oferta más interesante, que estos señores presenten sus avales, que no los presenten. Puede pasar de todo. Lo importante es que se trabaje en la dirección correcta, que es externalizar o vender el aeropuerto. Y, como he dicho, yo no he dicho, o si lo he dicho así me he explicado mal, que el aeropuerto vaya a ser un aeropuerto de carga; digo que el ofertante actual quiere que sea un aeropuerto de carga. Pero si fuese otro el adjudicatario que no ofrece aeropuerto de carga no será un aeropuerto de carga. Es decir, no tenemos ningún interés especial en que sea un aeropuerto de carga, es una cosa que esa oferta concreta a la que nos estamos refiriendo es la que estos señores sí dicen que lo hagan aeropuerto de carga. Pues, no hay ningún inconveniente, mientras sea un aeropuerto de pasajeros. Lo importante y la clave es que tiene que ser un aeropuerto de pasajeros. Tampoco he dicho, o me he explicado mal, que sea el 16 de octubre el día que se abra. Digo que, dados los trámites Pàgina 18 y los plazos que fijan los trámites, ese día es el día que se puede abrir. Para eso tienen que darse dos condiciones, que estén cumplidos los trámites, que eso sí que se está haciendo y de hecho ya están en marcha, con lo cual por ese lado se cumplirá y que, por supuesto, esté firmado un acuerdo con un comprador o un gestor del aeropuerto, que es lo que está ahora en funcionamiento. Por tanto, me piden cosas que hasta que no estén cerradas no se puede saber. No es una cuestión, lo de la confidencialidad, de capricho, es lo habitual en cualquier proceso de compraventa de una empresa. Hay compradores que hacen firmar acuerdos de confidencialidad donde piden que no se desvele su nombre o sus detalles, porque esto es así, es habitual en los procesos de compraventa. Pero, desde luego, cuando se sepa y cuando se pueda hacer público, ustedes tendrán toda la información, copias de los contratos de compraventa, copia de tal, porque eso es transparente, es una empresa pública y por lo tanto se someterá, por supuesto, toda la información a su disposición. Mientras no, tanto estamos hablando de posibilidades, pero no de realidades. Hasta que no esté firmado aquí no hay mucho que hablar, porque hasta que no está redactado un contrato con todos los detalles no se puede, es que no tendría ningún sentido, es que además se podrían decir cosas que luego no son así, porque eso es un proceso de negociación, hasta decir un precio hasta que no está firmado, según mi experiencia no tiene mucho sentido, es decir, es una cosa orientativa, pero al final el precio definitivo lo tendremos el día que se firme. Y yo termino ya, porque además creo que estoy a punto de consumir los cinco minutos, reafirmando que lo importante del aeropuerto de Castellón es que se abra, que transporte turistas, que traiga turistas a la provincia de Castellón. Y yo creo que la mayoría de la sociedad de Castellón está interesada en tener un aeropuerto y un aeropuerto que aporte negocio turístico a la provincia. A eso fue sensible el Partido Popular hace ya años, cuando decidió la construcción de ese aeropuerto. Y creo que los objetivos siguen siendo válidos. Y si ha tardado más de lo previsto es porque ha habido incidentes con la empresa de concesiones aeroportuarias que han llevado a una demanda de la que, lógicamente, nos vamos a defender para no pagar nada, como es de esperar de nuestra parte, que nosotros defendamos jurídicamente que no procede el pago de la indemnización. Conclusión. Seguiremos trabajando para poner en marcha lo antes posible el aeropuerto de Castellón y además facilitar que vengan turistas y generar tráfico turístico a la provincia de Castellón. Muchas gracias. Compareixença del conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació, senyor Máximo Buch Torralva, per a explicar la posició del Consell en relació amb la tècnica d’extracció d’hidrocarburs anomenada fracking , sol·licitada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 43.223), a la qual s’acumula la sol·licitada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 43.577) El senyor president: Pasamos al punto cuarto del orden del día. En el punto cuarto hay dos solicitudes de comparecencia, una de la Conselleria de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente para explicar la postura del Consell en relación con la técnica de estación de hidrocarburos, conocida como fracking, soli- Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme 28.02.2013 citada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida. Y otra solicitud de comparecencia del conseller de Economía, Industria y Comercio para explicar la posición el Consell de La Generalitat, en relación con la extracción de hidrocarburos no convencionales en el ámbito de la Comunidad Valenciana mediante la técnica de fracking, solicitada por el Grupo Parlamentario Socialista. Se han acumulado estas dos comparecencia al conseller de Economía, Industria y Comercio. Y siguiendo el mismo criterio, si no tienen inconveniente, tendrá la palabra doña Marina Albiol… (Remors) Perdón, primero, el conseller. El senyor conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Comerç: Gracias, presidente. Señoras y señores diputados. La política del Consell en materia energética tiene como finalidad procurar asegurar la calidad del suministro y la sostenibilidad del sector energético, apostando por los principios de autosuficiencia, ahorro, eficiencia y respeto medioambiental. Un modelo energético que se marca en los planteamientos y la filosofía comunes a la política de energía europea y española que, junto a la sostenibilidad ambiental y la seguridad en el abastecimiento, establecen como objetivos estratégicos garantizar la competitividad de los sectores productivos a un coste asequible del abastecimiento energético. Es indudable que en la actual coyuntura la energía se convierte en una importante ventaja competitiva para las empresas, facilitando tanto su consolidación para las ya existentes como la implantación de otras de nueva creación. Y ello debe ser tenido en cuenta a la hora de definir el mix energético que sea sostenible y que aproveche los recursos autóctonos, en nuestro caso el sol y el viento básicamente, y que sea eficiente desde el punto de vista económico. Señorías, la regla o principio que debe de regir la toma de decisiones en el ámbito público es la búsqueda de la solución que optimice el interés general, lo que nos obliga a la máxima responsabilidad en nuestros planteamientos y a considerar distintos factores en juego. En ese sentido, la técnica de la fractura hidráulica o fracking para la investigación y extracción de hidrocarburos debe ser considerada en todas sus vertientes, siendo conscientes de que debemos buscar un equilibrio en nuestras decisiones. Y negarnos de manera general a cualquier posibilidad de explorar e investigar nuevas fuentes de energía no es razonable, al igual que es necesario velar para que cualquier nueva técnica que se pueda desarrollar esté dotada con suficientes garantías que eviten riesgos que puedan poner en peligro el medio ambiente. Por ello consideramos que la preservación del medio ambiente, como bien común de todos, debe ser un principio orientador de cualquier política de fomento y uso de los recursos naturales. Ello supone que cualquier intervención debe realizarse dentro de los parámetros aceptables donde se tenga en cuenta incluso la posibilidad de restauración del territorio una vez finalizada la actividad de investigación o exploración, incluso aunque no se llegue a la fase de explotación. Afortunadamente, la Unión Europea, a través de su ordenamiento jurídico, ha establecido mecanismos para tratar de medir con el estado del (inintel·ligible) ... el conocimiento científico y tecnológico, qué es y qué no es aceptable. Ese instrumento es la llamada evaluación de impacto ambiental, en la cual, tras un proceso de participación pública para recabar cuanto información tengan que aportar los distintos agentes, se deja en manos de un órgano espe- Pàgina 19 cializado la valoración técnica, profesional, de los impactos que cualquier actuación susceptible de incidir en el medio ambiente tenga sobre el mismo. Señorías, con lo que acabo de explicar no pretende negar que el fracking es percibido por algunos sectores como una técnica altamente controvertida y somos conocedores de que ha generado rechazo en algunos países como Francia y Bulgaria. Pero también podemos rechazar la oportunidad para la comunitat de aprovechar un recurso energético propio, siempre que sea una oportunidad para avanzar en los objetivos energéticos que les he señalado. Lo que habrá que hacer es ser tremendamente prudentes y exhaustivos, en cuanto a la regulación y el control de su utilización, para minimizar los efectos negativos que se pudiesen derivar. Porque, por otro lado, no podemos desconocer que otros países avanzados y que protegen su entorno medioambiental, como es el caso de Gran Bretaña y Alemania o los Estados Unidos de América, sí que han aceptado la factura hidráulica como técnica de extracción de hidrocarburos válida. Evidentemente, nuestra posición se inserta en el marco normativo europeo cuyas autoridades y parlamentarios se han pronunciado en un sentido positivo, no prohibiéndolo, delegando y permitiendo que cada estado tome sus propias decisiones al respeto. Y al respecto de esta cuestión creo que no tiene sentido que cada comunidad autónoma adopte un planteamiento diferente, contribuyendo a fracturar la unidad de mercado y debilitando la coherencia en materia de protección medioambiental. En este sentido, cabe señalar que el pleno del Congreso de Diputados ha rechazado reciente, concretamente el 14 de febrero, una moción para prohibir en España la técnica de fractura hidráulica. Y aunque hay casos de regiones españolas que no han autorizado su uso, también es cierto que en otros sí que se ha permitido. Permitan que les cite como ejemplo lo que ocurrió en el País Vasco, donde el ejecutivo socialista en funciones autorizó a finales del pasado año, por primera vez el fracking en Álava y Vizcaya, una decisión que cabría esperar, habida cuenta de que el solicitante, SHESA, era una sociedad pública dependiente del departamento de industria del mismo gobierno que le dio permiso. En definitiva, señorías, concluyo la intervención retomando la reflexión que mencionaba al principio. La exploración y posible extracción de hidrocarburos es una oportunidad que la comunitat no puede dejar de analizar, teniendo en cuenta el potencial beneficio que puede representar para avanzar en nuestros objetivos en materia energética. La fase inicial en que se encuentran las solicitudes de investigación que se han presentado en nuestra comunitat y la existencia de una legislación actual suficiente son elementos que debemos tener en consideración. En el caso de que, una vez superados todos los trámites y certificada la existencia de recurso, hubiera posteriores solicitudes de explotación, las mismas estarán sometidas al correspondiente procedimiento ambiental, siendo este el momento en que se deberán evaluar todos los impactos y determinar si son o no compatibles con el medio ambiente estableciendo en su caso las medidas correctoras a adoptar. Muchas gracias. El senyor president: Muchas gracias, señor conseller. Le corresponde la intervención a la representante del Grupo Parlamentario de Esquerra Unida, señora Albiol. Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme 28.02.2013 La senyora Albiol Guzmán: Gràcies. Senyor conseller, seran 40 municipis del nord de Castelló, 195.000 quilòmetres quadrats els que es voran afectats per la tècnica coneguda com a fracking, si finalment l’administració autonòmica permet l’ús d’aquest mètode. Ha generat aquest mètode una forta oposició ciutadana, són ja 15 els municipis que sembla que s’han declarat en sessió plenària territori lliure de fracking. La plataforma anti fracking, la plataforma que s’oposa a l’ús de la fractura hidràulica en l’interior de la província de Castelló, ha arreplegat ja 5.000 signatures en contra d’aquesta tècnica per a la recerca d’hidrocarburs. I per què s’ha generat aquesta oposició ciutadana? Perquè la gent de les comarques de Castelló està en contra del progrés i de l’economia i volen que Castelló s’enfonse? Bé, jo crec que no. Jo crec que quan açò genera una forta oposició ciutadana, tampoc és perquè siguen tots anti Partit Popular, ni perquè li vullguen fer la vida impossible al senyor conseller, ni molt menys. Açò genera una forta oposició ciutadana. I, de fet, mig centenar d’universitaris ja han realitzat un informe que al·lega la impossibilitat de garantir que els aqüífers no resulten contaminats, és a dir, és impossible que els aqüífers no se contaminen. Com dic, si açò genera oposició és per això. És perquè els aqüífers poden resultar contaminants. És perquè se produïx una afecció al nostre mediambient. És perquè permet extraure gasos no convencionals, que es troben en les roques subterrànies, poroses i poc permeables, sobretot pissarra i esquist. I, per tant, açò se trenca mitjançant una injecció d’aigua. La despesa d’aigua és una autèntica barbaritat, són 300 litres per segons i continuadament. I, per tant, estem parlant d’un consum d’aigua absolutament desorbitat. Perquè s’utilitzen substàncies químiques altament tòxiques. De fet, els estudis que s’han realitzat en Estats Units han detectat compostos cancerígens en les zones afectades que només se recupera el 50% i la resta es queda en el subsòl contaminant eixos aqüífers. En Estats Units porten dos dècades practicant la fractura hidràulica i les conseqüències sanitàries, els problemes de salut crònics en treballadors i en habitants de les zones afectades, també s’han donat. També hi ha hagut problemes perquè s’ha substituït l’economia de la zona, l’agricultura, per altres economies més volàtils i d’ascensos i recessions més ràpides. I, per tant, com dic, n’hi han motius de sobra perquè hi haja eixa oposició ciutadana. N’hi han infinitat d’informes científics que parlen dels riscos del fracking. Encara que, en estos moments, no existix una normativa a nivell europeu, sí n’hi ha un informe –i vosté ho sap, supose que ho sap–, de la Comissió de Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària que conclou que els efectes del fracking són devastadors sobre el territori pel risc de contaminació de l’aigua potable i l’afecció a la salut humana i que es recomana que es regule amb una directiva europea. I això supose que vosté és coneixedor d’aquesta recomanació i d’aquest informe. A més, cal dir que la no-revelació dels compostos químics exactes que es dissolen en l’aigua subterrània, utilitzats en el fracking per part de les empreses, viola la llei d’accés a la informació en matèria de medi ambient. Ells diuen... És com si fóra un secret industrial, no? Açò viola la nostra llei. Han de dir quines substàncies estan utilitzant. L’exemple d’Estats Units, realment, és un dels més clarificadors de com afecta el fracking –la fractura hidràulica– el nostre medi ambient, els nostres aqüífers, el subsòl, la salut de les persones, les conseqüències sanitàries que pot tindre Pàgina 20 en la població... Jo crec que és un exemple, com dic, molt clarificador el dels Estats Units, que cal analitzar-lo molt bé, que cal mirar eixos informes que s’estan redactant per part de les universitats, que cal recordar també que, recentment, el Parlament Europeu ha aprovat una resolució a favor de la cautela i d’extremar les mesures de seguretat, respecte al medi ambient, i que en França i altres països europeus ja han prohibit aquesta tècnica en el seu territori, no? És cert que des del grup de Izquierda Unida, en el Congrés dels Diputats, es va presentar una proposta per a declarar l’estat espanyol lliure de fracking, és a dir, per a prohibir el fracking en el nostre estat, i la va rebutjar el Partit Popular. Però també és cert que n’hi ha altres regions que sí que estan posant fre al fracking, cosa que no s’està fent des del País Valencià i que, amb la llei en la mà, evidentment es podria fer. La nostra pregunta és: i per què no es fa? Per què no es posa fre al fracking en el País Valencia? La qüestió és molt clara, perquè vostés, malgrat que saben que pot tindre problemes mediambientals, malgrat que saben que pot tindre problemes per a la salut de les persones, malgrat que saben que contaminaran els nostres aqüífers, malgrat tot això, doncs, n’hi han unes empreses que poden guanyar molts diners amb açò. I, per tant, vostés el que estan fent és posar els interessos d’unes empreses privades, uns interessos econòmics d’unes determinades persones, per sobre del medi ambient i per sobre de la salut de les persones. I això, realment, a mi em sembla molt perillós i molt fora de lloc per a un govern autonòmic. Vostés volen mantindre el negoci de quatre a costa de tots, a costa de destrossar l’interior de Castelló, a costa de destrossar els pobles, a costa de fer mal el medi i la salut. Per tant, nosaltres continuem reclamant que el País Valencià siga territori lliure de fracking i que la conselleria pose tots els impediments perquè no s’utilitze aquesta tècnica en les comarques de Castelló. Res més. Moltes gràcies. Ja he avisat abans que havia d’anar-me’n. Llegiré, sense dubte, la seua resposta en el Diari de Sessions. Gràcies. El senyor president: Muchas gracias. Por parte del Grupo Parlamentario Socialista, tiene la palabra la señora Besalduch. La senyora Besalduch Besalduch: Sí. Gràcies, senyor president. I, per a començar esta intervenció, diguent-li, senyor conseller, que estic molt trista, molt, molt trista. Perquè vosté mos ha fet ací una exposició d’on ha d’anar el nostre model energètic que, sobretot, ha de tindre un cost assequible en l’abastiment d’eixa energia. Tota la resta mos dóna completament igual, completament igual, senyor conseller. I li dic que estic molt trista perquè jo vinc del nord de Castelló, perquè jo sóc del nord de Castelló. I, si estime esta comunitat, estime la terra que m’ha vist nàixer a mi i a tots els meus avantpassats. I ara resulta que mos trobem, en el diari oficial, amb tres sol·licituds per a investigar l’existència d’hidrocarburs i per a extraure’ls en la tècnica de la fractura hidràulica o fracking. I, com a persona del territori, doncs, mos fiquem a buscar en què consistix tot açò de la fractura hidràulica i quines són les conseqüències que mos pot portar, ficant sempre davant de Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme 28.02.2013 tot el respecte al medi ambient i, sobretot, i sobretot, què és el que vol la gent del territori, senyor conseller. Ja sé que no li he d’explicar en què consistix la fractura hidràulica, però sí que vull fer referència a unes xicotetes puntualitzacions. Consistix en fer tubs pels quals se fa baixar aigua a molta pressió amb una quantitat indeterminada de productes químics, què no sabem quins són, però que sí que sabem que n’hi han molts que són cancerígens i perjudicials per a la salut. Se tira esta aigua amb arena i amb estos compostos, a una velocitat molt important, i se fractura la roca, se fractura el subsòl. Una vegada fracturat, el gas o el petroli que n’hi haja dins dels porus d’estes roques el fan pujar a la superfície i, a partir d’ahí, tenim el gas o el petroli d’esquist. Doncs, bé, senyor conseller, en utilització d’aigua, 150.000 metre cúbics per pou; i pot hi haure un pou cada 1,3 kilòmetres quadrats, senyor conseller. Cada pou consumirà aigua que hem de detraure dels nostres recursos naturals, dels nostres aqüífers, que podia abastir un any el meu poble, senyor conseller, el poble de Sant Mateu, l’aigua que necessitarà un sol d’estos pous. L’impacte paisatgístic, senyor conseller, pot ser tremend. Jo he vist fotos de camps que estan..., que pareixen un formatge de Gruyère, tots foradats. És esperpèntic el que tenim allí, senyor conseller. Concretament a les comarques els Ports i al Maestrat, l’impacte paisatgístic pot ser tremend, pot ser tremend perquè és una zona molt agresta, on hi ha molta vegetació, on hi ha molta fauna, flora protegida; i tot açò no se pot restituir, no ho podrem restituir. Perquè vosté diu: «No, la restauración del territorio...» És que no podrem restituir-lo, senyor conseller. I el problema fonamental el tenim en la contaminació d’estos aqüífers, senyor conseller. Els informes que n’hi ha, els de la Unió Europea..., que jo li pregunte: ¿ha manejat vosté els informes que hi ha penjats a la web del Parlament Europeu, els que ha demanat el Parlament Europeu respecte d’esta tècnica vosté els ha manejat? Vosté té informes? ¿Quins informes manegen els tècnics de la seua conselleria, respecte de la tècnica de la utilització del fracking? ¿Vosté sap, senyor conseller, que tots els informes –els que hem pogut aconseguir, perquè n’hem buscat molts– mos diuen que n’hi ha un perill potencial de contaminació dels aqüífers, que serà irreversible si s’arriben a contaminar? ¿Vosté sap que si se contaminen estos aqüífers resultarà que la gent d’eixe territori –del que siga, en este cas el dels Ports i del Maestrat, que és on estan sol·licitats els informes a la seua conselleria...? Tot l’esforç que han fet durant generacions per diversificar la seua economia, per lluitar per una agricultura competitiva, perquè eixa agricultura tinga productes amb denominacions d’origen, perquè volen quedar-se en el territori, perquè el volen conservar, però també volen tindre una vida digna, ¿vosté sap que tot això no haurà valgut per a res, senyor conseller? ¿Vosté sap que tota esta gent que manté el territori en el món rural no podrà estar allí perquè no tindrà el recurs més apreciat que tenim els hòmens, que és l’aigua? ¿Vosté sap, senyor conseller, que d’autoritzar-se concretament en estos dos llocs, en els Ports i en el Maestrat, la utilització d’esta tècnica la catàstrofe seria tan tremenda que la hipoteca seria de per vida, ningú podria acabar mai de pagar eixa hipoteca en eixe territori, senyor conseller? ¿Vosté ha parlat amb els alcaldes del Partit Popular de la Comunitat Valenciana i d’esta zona? Vosté ha parlat, perquè ací abans he sentit jo que els empresaris de Peníscola volien l’aeroport i que no havien parlat amb els alcaldes que volien l’aeroport... Senyor conseller, és que, ¿sap el Pàgina 21 que diuen els alcaldes del Partit Popular, sap el que diuen?, que no volen que s’utilitze en el seu territori la tècnica del fracking. ¿Vosté m’està dient que en el cas de l’aeroport escoltarà els empresaris de Peníscola i no els escoltarà en la tècnica del fracking?, quan s’oposen, perquè s’han oposat; s’ha oposat, per unanimitat, el ple de l’ajuntament de Peníscola. Avui se va a votar al ple de l’ajuntament de Benicarló –un alcalde del Partit Popular– i, si no ha canviat, un «telefonasso» a última hora, la posició del senyor alcalde era «no» a la utilització d’esta tècnica, senyor conseller. I vosté parlava del model energètic que tenim. I jo li vull preguntar: el gas o el petroli que se pot extraure amb esta tècnica, ¿quin percentatge té dins d’eixe mix que vosté diu, quin percentatge? Perquè resulta que els informes que manegem també diuen que l’extracció del gas o del petroli a través d’esta..., el que podem extraure a través d’esta tècnica no va a suposar més del 2% de la demanda d’estos productes; i que, per tant, és totalment..., no va a canviar la nostra dependència de l’exterior respecte de la utilització de gas o del petroli, senyor conseller. ¿Vosté tot això ho ha barallat, ho ha barallat a la seua conselleria, els seus tècnics l’han informat; o ací anem a vore com reduïm el cost per a abastir energèticament i serà l’únic cost que tenim? Si no volem anar en contra del progrés, però n’hi han moltes energies que no produïxen este tipus d’impacte i que tenen una taxa de retorn energètic molt superior, senyor conseller. És que resulta que esta tècnica d’extracció d’hidrocarburs és la menys eficient, senyor conseller. La taxa de retorn d’esta energia és de dos punts. ¿Sap de quant és l’eòlica, senyor conseller? De 18. Ja sé que vosté sap què és la taxa de retorn energètic, la diferència entre el que mos costa de produir-la i el benefici que tenim quan obtenim estes fonts d’energia, senyor conseller. En eixe mix energètic, conteste’m després en la intervenció, senyor conseller, per favor, quin percentatge li atorguen vostés amb este sistema d’extracció d’hidrocarburs? Vostés han parlat amb l’empresa? Li han explicat quina és la tècnica? A vosté, com a valencià, ¿li pareix bé que ací vinga una empresa canadenca i que arribe i que diga..., que siga ella la qui decidisca: «Mire, ací vaig a marcar això, i ací vaig a extraure hidrocarburs a través de la tècnica del fracking.»? ¿Serem nosaltres els qui decidirem el que volem al nostre territori, senyor conseller, o serà una empresa canadenca que ve només a buscar recursos a la seua empresa? Senyor conseller, m’agradaria que me contestara a totes estes qüestions. El senyor president: Muchas gracias. Por el Grupo Popular interviene... ¿No interviene? (Veus) ¡Ah!, perdón, perdón, perdón, perdón. Primero el grupo... Senyor Pañella, té la paraula. El senyor Pañella Alcàcer: Moltes gràcies, senyor president. Senyor conseller, açò, autoritzar esta tècnica d’extracció a les zones que vostés han marcat –i ho he marcat perquè ja està publicat– és tan gran barbaritat que només li puc fer una pregunta: ¿com és el sobre de Montero Energy? No li puc fer altra pregunta perquè vosté no ens ha donat cap raó, no ens ha parlat absolutament de les característiques geològiques del terreny on està, no ens ha parlat de com van a Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme 28.02.2013 fer la fractura hidràulica –que no anem a explicar perquè ja hem dit el que és, perquè el nom ja ho diu–. ¿Com anem a fracturar les capes geològiques, els estrats d’una zona totalment calcària, amb una roca dissolta per l’aigua i on n’hi ha rius subterranis que formen els aqüífers, dels quals veuen tots els pobles? No els que diuen «no», fins i tot els que no diuen. ¿Com van a autoritzar això? Vosté diu que s’ha de buscar un cost assequible. ¡No! Vosté ha dit això, però el que està pensant és el benefici assequible, el de l’empresa i el que no és confessable, perquè no n’hi ha cap altra possibilitat que vostés autoritzen açò perquè ¡ha amagat informació! ¿Per què amaga informació? ¿Per què parla dels Estats Units on diu que s’ha fet i no diu que alguns dels estats, aquells en què més s’ha utilitzat, s’ha prohibit per les conseqüències que ha tingut? No ho ha dit això. «És que als Estats Units està molt estesa.» Sí, sí, i en molts dels estats on s’ha produït, els efectes indesitjables que ha tingut esta tècnica, ha portat a prohibir-la, on estan patint avui els efectes de la contaminació dels aqüífers. És que quan parlem d’això no parlem d’hipòtesis, parlem de fets, parlem de fets: ha arruïnat comarques senceres. ¿I com es pot pensar abans del que és l’aeroport i el turisme de Castelló, quan anem a destruir el medi ambient a Castelló? Mire, no mos vinguen ja a contar històries. «Es que la explotación de los hidrocarburos será posterior, que la empresa deberá instar...» Mire, si se l’adjudica, l’empresa només pot funcionar mitjançant la fractura hidràulica, perquè només n’hi ha un fet –com han dit ja–, el rendiment és molt baix, i l’única cosa que avui possibilita és l’alt preu que té el petroli i els derivats, precisament això és el que li dóna la possibilitat d’anar i recuperar jaciments abandonats o fer noves prospeccions –com estan fent. Vostés tenen una conducta impròpia i habitual, que és que quan estan governant dir una cosa, i, quan estan l’oposició, dir-ne una altra. Quan a Madrid governava Zapatero vostés se van pronunciar ací, tots, unànimement en contra de les extraccions petrolíferes del golf de Valencià i de..., i, avui, se callen, i avui se callen quan van cara endavant. I ací estan fent el mateix. I vostés estan intentant enganyar la gent dient que ajornen el problema, que això vindrà després quan faran… ¡No vindrà després! Només esta concessió que vostés fan, saben vostés perfectament que ¡només es farà mitjançant la tècnica de la fractura hidràulica! I això –com ja he dit– el nom ja ho indica; vostés van a autoritzar el trencament de les capes geològiques, van a autoritzar el trencament dels estrats a una zona rica en aqüífers, a una zona –que vosté ha dit abans– meravellosa per al turisme i que els anem a deixar... Mire, això –abans dien quins ajuntaments–, ¡no!, ahir l’Ajuntament de Torreblanca, també governat pel PP, se va declarar contrari. És a dir, la prova és que els ajuntaments estan dient que no, i vostés estan girant-se en contra dels seus propis alcaldes. I no vinga després, vostés ho tenen previst des de l’inici, per això van portar a la Diputació de Castelló l’empresa perquè cantara davant tots els ajuntaments les meravelles del fracking. I, després, diu: «És que era per a informar.» ¡No era per a informar! ¡Si haguera sigut per a informar haguera estat l’empresa i hagueren també estat aquelles altres persones que podien donar una altra visió de la tècnica del fracking! Vostés han intentat, a través de l’embut, embotir, i ho estan fent en esta proposta. ¡I ho van a fer! I ho van a fer perquè n’hi ha sobre, perquè n’hi ha sobre, que és l’única explicació que tenen. I ho senc perquè els veig decidits –vosté ho ha explicat–, estan decidits a tirar-ho endavant i no enganyen la gent, diga, «anem a fer-ho passe el que passe perquè a algú li interessa», conseller. I, lògicament, no Pàgina 22 estic parlant de vosté, també li ho dic, no estic parlant de vosté, però a algú li interessa i fan falta persones que complisquen amb els manaments que vénen des de d’alt, perquè el sobre ha d’arribar al seu final. Moltes gràcies. El senyor president: Muchas gracias, señor Pañella. Por parte del Partido Popular, tiene la palabra el señor Betoret. El senyor Betoret Coll: Muchas gracias, señor presidente. Després d’escoltar intervencions quasi apocalíptiques i missatges dels pobres, dels rics i coses que, bé, al final, considere que no és del que es deu parlar en este tema, jo pense que és clar que en un escenari de canvi continu al món i en un escenari de crisi econòmica, el tàndem que forma la indústria i l’energia es convertixen en un element clau de cara a aconseguir la competitivitat dels territoris des del punt de vista del subministrament, des del punt de vista del consum i des del punt de vista de la generació de materials per a les empreses. La fractura hidràulica o el fracking és una tècnica que s’usa des de fa ja molt de temps, no estem parlant d’una cosa que s’acaba d’inventar fa unes setmanes, i consistix –tal i com s’ha dit ací– en el sondeig vertical en algunes ramificacions horitzontals per on s’injecta aigua a pressió, mesclant arena i amb productes químics per a obrir la roca i alliberar el gas atrapat dins d’ella. Però, no podem negar que es considera este canvi una gran transformació i suposa un canvi de model en la producció d’energia i emmagatzematge per a garantir el subministrament. No pareix raonable prohibir de manera generalitzada la investigació –és que estem parlant de la investigació, no estem parlant de prohibir el que s’execute, estem parlant de prohibir la investigació– de noves fonts d’energia, especialment en l’actual conjuntura econòmica i davant l’alta dependència energètica d’Espanya que ve a ser, aproximadament, d’un 84% de recursos que necessita. A més, tenint en compte que el necessari és garantir les exigències, naturalment –i la conselleria, estic convençut que així ho farà–, que eixes investigacions es faran amb totes les garanties de seguretat per a garantir que l’entorn i que la salut de la gent que viu a eixa zona no corre cap perill. Vostés, no sé per què tendixen a pensar que la conselleria, bé, en este cas, el conseller és un temerari i que el que pretén és arruïnar la vida de les persones que viuen a eixes zones. No és aixina. No és d’estranyar que la busca de depòsits no convencionals de gas haja revolucionat el món de l’energia. Abans, quan només era possible extraure gas natural dels depòsits convencionals, quatre països aclaparaven el 70% de la producció. Fins ara, Rússia ha estat exportant gas a Europa i a altres països amb un elevat preu per unitat. Gràcies a les exportacions convencionals procedents de sòls de pissarra o esquist, el preu ha baixat fins a un 70%. Potencialment, el gas extret dels depòsits no convencionals podia ser una energia de transició més contaminant, més econòmica i més diversificada. Segons s’explica, més països cada vegada utilitzen estes tècniques, entre elles: el Regne Unit, Dinamarca, Romania, Lituània, Suècia, Ucraïna o Polònia. Vull dir, no és una idea genial que se li ha ocorregut a ningú. L’Eurocambra, després d’un intens debat, en novembre de 2012 recolzà l’exploració del shale gas i la necessitat Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme 28.02.2013 d’assegurar que el desenrotllament es realitza d’una manera sostenible per a l’economia i per al medi ambient. A Espanya, l’exploració per a valorar la viabilitat d’alguns projectes està prosperant: en el nord, a CastellaLleó, La Rioja, el País Basc i Cantàbria, i existixen diversos estudis que recolzen la seguretat del fracking, sempre que es realitze i se prenguen les mesures de seguretat adequades, no a qualsevol preu. El govern basc estimà en 30.000 milions d’euros el valor del gas no convencional del jaciment d’Àlaba, promogut per l’Ente Vasco de la Energía. Malgrat ser un dels primers intents a Espanya de prospecció de gas natural des dels depòsits no convencionals, els projectes han anat passat sense major problemes els tràmits legals. Com ha dit, el govern del senyor López va ser un dels primers en iniciar-se en açò. Segurament, en este moment és quan tots començarem a entendre allò de «la unitat en la diversitat» –que s’ha dit fa unes quantes hores. L’informe sol·licitat en 2011 per la Comissió de Medi Ambient del Parlament Europeu parla que la legislació minera vigent a Europa i els reglaments aplicats a les activitats no tenen en compte aspectes específics d’esta fractura hidràulica. Diu que «u dels requisits previs per a eixa revisió seria fer obligatori una anàlisi del cicle de vida dels nous projectes que incloga una anàlisi de l’impacte ambiental» que, sense cap dubte –com ha dit el conseller–, així es va fer. No obstant el temps i les experiències futures, seran les que ens indiquen la conveniència o no de canviar o incloure alguna especificació. La posició de la conselleria és raonable en el sentit de no tancar la porta a la investigació de nous recursos energètics, i pareix que el més raonable és obrir-se a la investigació i no generar alarmes innecessàries que el que produïxen és desinformació i situacions poc recomanables a l’hora de fer investigacions en qualsevol camp. Moltes gràcies. El senyor president: Muchas gracias. Tiene la palabra el honorable señor conseller. El senyor conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació: Muchas gracias, presidente. Señorías. Señor Betoret. Señora Besalduch. Señor Pañella. La señora Albiol pues ya no está. Ahora mismo entraré en materia, solo quiero hacer un comentario porque, señor Pañella, es la primera vez en mi vida –yo tengo 53 años– que alguien me insinúa algo sobre sobres e interés económico. Como usted es aforado, pues supongo que me lo tengo que tragar y decirle simplemente que me siento indignado, me siendo indignado, señor Pañella, me siento indignado. (Veus) Y, por tanto, no voy a decir nada más sobre este tema porque usted tiene el privilegio de ser una persona aforada; si cualquier otra persona no aforada en cualquier momento de mi vida me dijese eso tendría graves problemas. Usted no los tendrá pero, en fin, no tengo nada más que decirle sobre este tema. No acepto su comentario bajo ningún concepto y espero que me pida usted disculpas, si tiene usted hombría para hacerlo porque yo, aquí, podré discrepar de Pàgina 23 ustedes, y sabe usted que contestamos y discrepamos, pero, ¡vamos!, que me hablen de sobres y de intereses económicos, eso es inaceptable. Pasando a los argumentos de la señora Albiol y la señora Besalduch. Vamos a ver, esto es un... –lo ha dicho el señor Betoret–, es que esto es una cata, es una prueba, esto no va a destrozarle a usted su pueblo, señora Besalduch. Vamos a ver, esto ahora es un análisis que dará una información. Como ha dicho el señor Betoret, en el País Vasco hay no sé cuántos, 20.000 millones de euros en gas debajo de la tierra, bueno, pues eso es lo que queremos saber, si hay 20.000 millones o hay dos euros, ¿eh? Y eso se hace con una perforación en cada zona, hay tres, concretamente el proyecto Aristóteles, Arquímedes y Pitágoras –que así se llaman–, que consisten en perforar en un sitio concreto, hacer un mínimo fracking, no hacer una destroza, sino simplemente porque esto es una cata, una prueba, y, cuando tengamos la prueba, que será dentro de unos años, ya es cuando tendrán ustedes que llamarme, si es que proponemos extraer gas, por eso ja vorem. Es decir, de momento lo que queremos saber si hay, no hay y cuánto. Eso –creo– es una información relevante que permitirá tomar decisiones porque de aquí a entonces pueden pasar muchas cosas, desde que la técnica se demuestre nefasta para el medio ambiente –como me dicen ustedes–, en cuyo caso nadie lo haré, es decir, de hecho donde lo hagan lo dejaran de hacer. Ahora mismo hay división de opiniones, hay países como Alemania, Dinamarca, en fin, no países especiales, de Estados Unidos siempre podemos pensar que es el capitalismo más salvaje y lo tiene menos en cuenta, pero un país que conozco bien como Alemania, donde hay una sensibilidad tremenda, y Dinamarca, donde hay una sensibilidad tremenda por el medio ambiente, pues que lo estén probando me da que ¡hombre!, que habrá argumentos a favor y argumentos en contra. Pero, aquí, de todos modos, no vamos a hacer ningún destrozo del entorno, se van a hacer unas catas para decirnos, «¡oiga!, pues aquí hay 20.000 millones de euros o hay 200 euros». Desde luego, no se preocupe que el primero que va a estar en contra, si eso solo cubre el 2% de las necesidades energéticas de la Comunidad Valenciana, es un servidor; el primero que dirá que eso no se debe hacer (rient), si es un 2%, soy yo; y la primera que no gastará un duro en hacer ninguna investigación si solo produce un retorno sobre la inversión del 2% será la empresa, porque ninguna empresa hace inversiones al 2%. Eso lo sabe usted perfectamente. O sea que, no se preocupe que ni le vamos a destrozar su zona ni vamos a sacar una rentabilidad del 2% ninguna empresa ni por supuesto nosotros vamos a ir hacia adelante si la rentabilidad energética es solo del 2%. Es más, hay que tener en cuenta que yo creo que lo que les iba a decir en principio es que este debate tendríamos que tenerlo dentro de dos o tres años cuando tengamos los resultados y haya evolucionado la técnica. La ventaja que tenemos es que ustedes saben que las técnicas evolucionan con mucha velocidad y que habría que ver cómo..., dónde está el estado de la técnica dentro de dos o tres años cuando acaben la cata. Cuando acaben la cata, sabremos dónde están. Entonces, veremos qué daño se hace al medio ambiente y como lo he dicho..., es que yo en mi primera intervención creo que lo he dicho claramente, ahora mismo estamos autorizando unas pruebas y luego, cuando terminen estas pruebas, que el impacto no es relevante, haremos..., cuando se vea si realmente..., porque, luego, ¿qué puede pasar? ¿Para qué vamos a discutir sobre una cosa si al final la conclusión es que no hay nada o hay muy poco? Pues no discutiremos, no haremos nada y ya está. Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme 28.02.2013 Si la discusión es que hay 20.000 millones de euros, como le ha pasado a su compañero de partido Patxi López, que lo ha autorizado, pues entonces habrá que pensarse qué es lo que hacemos con el fracking, si compensa o no compensa. También la técnica mejorará. Es decir, estas cosas, con la velocidad que avanza hoy la tecnología, tampoco vale la pena preocuparse en qué está haciendo hoy el fracking..., que efectivamente tengo aquí una ficha, creo que en Ohio ha creado un problema y en otro sitio ha creado un problema sísmico, en Inglaterra, es decir, efectivamente hay sitios donde ha generado problemas. Pero hasta que no sepamos cómo es el suelo de aquí, cómo avanza la técnica y dónde estamos... Yo, sustraer a la Comunidad Valenciana a saber si en su subsuelo hay 20.000 millones de euros o hay 40.000 millones de euros, me parece que es poco razonable, y si..., no sé, me ponía en duda si eso tiene un beneficio social. Hombre, váyase a un país productor de petróleo. Le puedo contar sobre Brasil, y el señor Lula da Silva ha conseguido cambiar el país, por cierto, con una política social de sacar a 50 millones de personas de la pobreza, gracias al petróleo, y el petróleo que por cierto se saca en la misma bocana del puerto de Río de Janeiro, o sea, si hubiese un escape, se quedarían sin playa. Y han pensado que vale la pena el riesgo, porque sacar a 50 millones de pobres, a veces, vale la pena correr algún riesgo. Pero, bueno, es que hoy no es el día de discutir eso. Si es que nadie le va a destrozar nada. Van a hacer tres catas en tres puntos y van a hacer una investigación que, además, craquea lo mínimo imprescindible para detectar si hay gases o no, y hacen unas pruebas sísmicas. En fin, tengo una descripción que por no aburrirles con el discurso, pero hay una descripción técnica de lo que se hará en la primera fase. La primera fase no va a causar ningún daño material de relevancia. Y luego, ya, dentro de dos o tres años, cuando se sepa lo que hay, yo entonces seré el primero que vendré aquí, si hay que explicar algo, a decírselo y si no hay que hacer nada, porque no hay petróleo ni gas, pues para qué vamos a seguir hablando de esto. O sea, que es que yo creo que estamos debatiendo prematuramente sobre algo, porque básicamente ahora no se va a autorizar ni extracción, ni fracking, ni nada, simplemente que un señor, en tres puntos –que se llaman Aristóteles, Arquímedes y Pitágoras– hacen las pruebas estas de si hay. Respecto a la relevancia, que también me lo ponían en duda, en la provincia de Castellón un 80% del consumo energético se basa en el gas. Si por casualidad hubiese gas y se pudiese extraer de una forma medioambientalmente correcta, sería la provincia más competitiva del mundo del sector cerámico, o sea, sería imbatible, por tanto..., pero eso son entelequias, es que ahora decir si será bueno o es malo... Si no sabemos si hay. Lo primero es hacer una cata y probar. Si resulta que hay, ya hablaremos, ya veremos si conviene o no conviene. Y además yo estoy convencido, porque todas estas técnicas evolucionan, que es posible que evolucionen para mejor y eviten la contaminación del agua, pero si no, pues no se hace y punto. Lo que pasa es que lo que no tiene sentido es no hacer la cata para poder averiguar si hay gas o no hay gas, o si hay petróleo o no hay petróleo. Nada, muchas gracias. El senyor president: Muchas gracias. (El diputat senyor Pañella Alcàcer parla amb el micròfon desconnectat) Tiene un minuto. Pàgina 24 El senyor Pañella Alcàcer: Simplement, és aclarir, senyor conseller, que crec que, explícitament, crec que explícitament, i si no, ho faig ara, he dit que no era una referència personal al conseller el que estava dient en absolut, de cap de les maneres. Crec que ho he dit, i si no ho he dit, ho aclarisc en este moment, però jo crec que ho he dit explícitament. Per tant, ja dic, no és que no ho retire, és que jo crec que personalment no està afectat per allò que li he dit, perquè crec, i ho repassarem en la meua intervenció, que ho he fet explícit. Simplement això volia aclarir. El senyor president: Por parte del Grupo Socialista, tiene la palabra la señora Besalduch. La senyora Besalduch Besalduch: Gràcies, senyor president. Mire, senyor conseller, se li ha escapat en un moment de la seua intervenció, i és veritat que estan investigant, però és que per a la investigació s’ha d’utilitzar la tècnica del fracking; si no, no podem..., vull dir, no és que anem a investigar a vore si..., és que anem a utilitzar la tècnica. I, mire, senyor conseller, senyor Buch, jo tinc ací unes al·legacions que vam presentar en estos tres projectes, bé, doncs molta gent del món de la universitat, sobretot de la Universitat de Saragossa, gent que havia estudiat en concret i d’una forma rigorosa l’aqüífer del Maestrat. I firmen el següent –jo li llig–: «Las formaciones potencialmente productoras de gas en las que habría que aplicar la fracturación hidráulica y aquellas otras que conforman el acuífero del Maestrat se solapan o intercalan estrechamente.» O siga, estem parlant de la possible contaminació d’un aqüífer amb una tècnica que se denomina fracking, i resulta que per a la investigació en esta zona, que és el que han demanat els permisos d’investigació, l’aqüífer se solapa en l’estrat on pot estar eixe gas. És que no vull saber..., és que la gent del territori no volem saber quant de gas n’hi ha o deixa d’haver-hi. És que no ho volem saber. És que volem tindre una aigua de qualitat com la que tenim. I l’aigua que utilitzaran, què passa, senyor conseller, que ara allò que havíem de tindre agua para todos, ara mos sobra aigua als nostres aqüífers? Mos sobren recursos hídrics al nostre territori? És que hem perdut una mica el nord, perquè ací avui s’ha justificat la inversió en l’aeroport de Castelló per a atraure turistes i, ara, estem dient que anem a utilitzar el fracking, si n’hi ha gas... Però si això mos espantarà tots els turistes! Tots els turistes que pot portar els avions de l’aeroport de Castelló perquè vagen a la platja de Peníscola o perquè vagen a visitar el castell de Peníscola..., és que no vindran, és que no n’hi haurà ningú en el territori, senyor conseller. Vosté no veu que han perdut el nord? Sabem on anem? Ho sabem, on anem? O no? O depén de com mos alcem i depén del que siga ho justifiquem d’una manera o d’una altra, senyor conseller? Vosté, de veritat..., i encara que n’hi haguera. És que el que diu tot el món, és que això dure quatre anys, cinc anys i se acabó. De deveres hem d’assumir eixe risc? Si l’informe del Parlament Europeu mos diu que hem d’utilitzar el criteri o el principi de «precaució», que més val no utilitzar-la –esta tècnica–, perquè els riscos que comporten no val la pena assumir-los. Però no val la Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme 28.02.2013 pena ni mediambientalment ni val pena econòmicament, senyor conseller. I si diu que esta tècnica pot evolucionar i que inclús... i que inclús podrà utilitzar-se sense contaminar els aqüífers, esperem-nos! Esperem-nos que passe això. No fem res, no investiguem res, senyor conseller. No, no utilitzem esta tècnica. Si d’ací tres anys, cinc, vint-i-cinc resulta que n’hi ha un informe..., que n’hi han informes unànimes que diuen: «No, ací no se contamina res i tal», doncs ja ho estudiarem aleshores. Però, ara, no podem tindre eixe debat, senyor conseller, perquè els informes..., és que pot haver-hi contaminació i, sobretot, en este territori en concret, senyor conseller. Jo vaig a dir-li una cosa, l’altre dia vosté, en premsa, quan li van preguntar a vosté, senyor Buch, sobre els diners que havien pagat dels interessos de l’aval del València, se’n recorda?, i vosté va dir: «Ahora no lo hubiéramos hecho, no lo hubiéramos firmado aquel aval.» Això ho va dir vosté, senyor conseller, i jo no vull que això passe en el tema del fracking. Jo no vull que després vosté, d’ací cinc anys, d’ací deu, haja d’eixir a dir: «Es que si fuera ahora no lo hubiéramos hecho», quan ja, senyor conseller, no hi haja remei. Jo li demane que en este tema que féssem el mateix que han fet els seus companys de partit a Aragó i a Cantàbria, perquè no és un problema ideològic. És un problema de respecte al medi ambient i d’escoltar la gent del territori què és el que volen ser de grans, senyor conseller. El senyor president: Muchas gracias. Tiene la palabra el señor conseller. El senyor conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació: Muchas gracias. Gracias, señor Pañella, por la aclaración. Bueno, yo creo que es que realmente..., porque me insiste, señora Besalduch, «es que lo del fracking tenemos incertidumbre, podemos...» Efectivamente, pero es que, lo que le he dicho, si es que es hacer tres catas. No estamos a hablando de empezar a hacer ahí el fracking, mil agujeros distinto y empezar a taladrar, hacer los microporos a las piedras. Eso, ya veremos si se hace. Lo que se trata ahora es de hacer una cata. Yo lo que no comparto con usted, ni Patxi López tampoco, es que no valga la pena saber lo que hay. Es que..., por hacer tres agujeros. (Veus) Pero es que eso no va a dañar en absoluto los acuíferos. Si hacer una cata..., eso puede ocurrir de cualquier otra forma, no tiene una mayor..., más importancia en impacto medioambiental de eso. La prueba la tiene en que países como Alemania y Dinamarca lo están haciendo. Si fuese una cosa tan catastrófica como la pintan, no sería práctica..., no habría división de opiniones. Cuando hay división de opiniones, hay dudas. Pero no hay ni la certidumbre de que es bueno, ni la certidumbre de que es malo. Yo lo que digo es que ahora se cata y se prueba, y se mira a ver qué es lo que hay, igual que ha hecho Patxi Ló- Pàgina 25 pez, que yo creo que ha hecho bien, o sea, también... (Veus) Porque a lo mejor ella piensa que no tiene gas. No lo sé. Pero aquí parece que sí que hay posibilidad de que haya gas, y entonces el tema es que nosotros lo que tenemos que hacer son unas catas que prácticamente no tienen ningún impacto, que no van a causar ningún daño al territorio, porque si es un agujero..., usted me decía que hay un sitio como un queso gruyer, bueno, pero eso es porque habrán hecho ya la extracción. Pero para hacer una cata, se hará un agujero y luego lo taparán, y se ha acabado el problema, y no tendrá prácticamente ningún impacto. Luego ya veremos..., como dice usted: «Esperemos», si (inintel·ligible) ... si estamos los dos de acuerdo en que hay que esperar a ver cómo evoluciona la técnica. Pero de momento hacemos las catas. Usted no tiene la curiosidad de saber si hay 20.000 millones de euros debajo del suelo y yo creo que la mayoría de los ciudadanos, y desde luego nosotros, sí que tenemos interés en saber lo que hay. Luego, cuando sepamos lo que hay, tomaremos la decisión y la debatiremos aquí tranquilamente. Pero es que hora prácticamente no se va a hacer ningún daño al medio ambiente y, de hecho, si se fuese a hacer, no se autorizaría. O sea, que también van a pasar las autorizaciones medioambientales y los análisis necesarios para ello. Por tanto, de verdad, yo creo que alarmar a la población diciendo todas las desgracias que pueden ocurrir con el fracking, cuando no se va a hacer..., ahora lo que se va a hacer es realmente tres catas en tres puntos, pues ja vorem, ja vorem. O sea, de momento se hacen las catas y, luego, ya volvemos a debatirlo. Si ya le digo, igual somos nosotros mismos, una vez vistas las catas, los que decimos: «Mire, no vale la pena, no lo discutimos.» O, mientras tanto, se ha visto que aquello no es rentable y no se hace tampoco. Es decir, lo veremos, lo veremos. Pero no vale la pena dejar de saber lo que hay porque eso es una riqueza que tenemos ahí y podemos tener en el subsuelo. Si no la hay, pues nada, pero si la tenemos en el subsuelo, es bueno que lo sepamos por si acaso algún día nos hace falta y hay métodos de extracción que realmente, digamos, compensa el perforar el suelo porque no tiene mayor impacto y se puede extraer sin peligro. Pero como ese día no es lo que..., hoy no estamos debatiendo eso. Hoy, le insisto, lo que debatimos es sobre si podemos autorizar tres perforaciones para sacar conclusiones sobre lo que hay o no podemos hacerlo. Yo creo que debemos hacerlo, y estoy convencido de que realmente la información siempre es positiva. Saber lo que uno tiene debajo del suelo es positivo. Si luego uno decide no sacarlo o sí sacarlo, será una decisión posterior. Y nada más. Muchísimas gracias y hasta la próxima que nos citen ustedes para comparecer. El senyor president: Muy agradecido a todos por sus intervenciones. Se levanta la sesión. (S’alça la reunió a les 19 hores i 35 minuts)