Descarregar la presentació

Anuncio
Quallat en perera
Possibilitats d’intervenció
ETSEA - Universitat de Lleida
1
Programa - 55 FIRA AGRÀRIA DE SANT MIQUEL.
5ª Jornada AGROPRÉS – ICEA- ETSEA-UdL
" Quallat en perera. Possibilitats d'intervenció”.
Organitza: AGROPRÉS-Associació de periodistes i escriptors agraris de Catalunya. ICEA - Institució
Catalana d'Estudis Agraris. ETSEA-UdL- Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària - Universitat de
Lleida. Dept. d'Hortofructicultura, Botànica i Jardineria.
Moderadors: Sr. Josep Mª Nolla de ETSEA-UdL Dept. d'Hortofruticultura, Botànica i Jardineria i Sr
Antoni Colom del Dept. d'Administració d'Empreses i Gestió Econòmica dels Recursos Naturals.
Inscripció: Inscripció gratuïta.
Lloc de celebració: Saló Segrià de Fira de Lleida. Capacitat 170 persones.
Dimars, 29 de setembre de 2009. MATI.
09:45 Inscripció i lliurament de documentació.
10:00
10:15
11:00
Benvinguda i presentació de la jornada.
Sr. Jaume Lloveras. Director de ETSEA-UdL.
“Quallat en perera” 40 anys d'experiencia amb giberelines i fitorreguladors.
Sr. Francesc Xavier Miarnau. Productor i Enginyer Tècnic Agrícola.
Fitorreguladors i altres mesures per afavorir el quallat en perera.
Sr. Josep Ramón Cosialls. Responsable de Fitorreguladors del DAR.
11:45 Pausa cafè.
12:15
“Quallat en perera”. Experiència propia.
Dr. Carlos Miranda. Professor de Fructicultura de la Universidad Pública de Navarra.
És possible millorar el “Quallat en perera”?
Repercussió econòmica.
13:00 Col·loqui amb tots els ponents. Precs i preguntes.
Moderador: Sr. Miquel Pascual. Professor de Fructicultura de l'ETSEA-UdL.
També hi participaran els professors Josep Mª Nolla i Antoni Colom de l'ETSEA-UdL.
Cloenda.
13:45 Sr. Josep Mª Vives. President de la ICEA.
Sr. Jesús Domingo. President d'AGROPRÉS.
2
QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA
QUALLAT EN PERERA.
40 ANYS D’EXPERIÈNCIA
AMB GIBERELINES I
FITORREGULADORS.
FRANCESC XAVIER MIARNAU DOMÈNECH
Enginyer Tècnic Agrícola i Productor
5ª Jornada Agroprés-ICEA-ETSEA-UdL
Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció.
Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció.
55 FIRA AGRÀRIA DE SANT MIQUEL
1.
LA PERA I ELS PERERS
1.
LA PERA I ELS PERERS
¾ Cultiu molt estes present
als dos hemisferis
Perer en un
parc a Estocolm
Perer a Irlanda
QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA
Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció.
Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció.
QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA
1.
LA PERA I ELS PERERS
¾ Arbres centenaris
¾
Gran ventall de varietats autòctones
3
Magallon, Rocha, Tendral, Flor d’Hivern ...
1.
LA PERA I ELS PERERS
Cicle anual del cultiu:
Floració
Fecundació
Quallat
Creixement del fruit
Recol·lecció
Conservació
QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA
Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció.
Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció.
QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA
2.- EVOLUCIÓ A LLEIDA DEL CULTIU DEL PERER
2.1.- ANYS 1965-1967
¾
Problemes en el quallat de Blanquilla
i Ercolini.
¾
Problemes de clapejat.
¾
Arrencada de perers per poca producció.
¾
Intervencions per aturar els arbres.
¾
Assaigs de Berelex i Cycocel.
LA PERA I ELS PERERS
Pol·linització:
en perer presenta dificultats.
Partenocàrpia:
formació de fruits sense llavors.
Àcid giberèl·lic: substància que intervé en molts processos
fisiològics. Es coneix el seu efecte sobre la inducció a la
partenocàrpia.
(a) Pera amb llavors normals
(b) Pera partenocàrpica induida per
àcid giberèl·lic
QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA
Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció.
Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció.
QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA
1.
2.- EVOLUCIÓ A LLEIDA DEL CULTIU DEL PERER
2.2.- ANYS 1967-1970
¾ Apareixen els primers calendaris d’aplicacions de
Berelex pel quallat i les gelades
¾ Característiques:
9 Fraccionament
de
les
aportacions
de
giberel·lines desde floració a caiguda fisiològica.
9 Augment de dosis en cas de gelades.
9 Aportacions d’aminoàcids i nutrients per
afavorir la multiplicació cel·lular i el creixement.
9 Modificaccions en poda.
4
9 Aplicacions prerecol·lecció.
QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA
2.- EVOLUCIÓ A LLEIDA DEL CULTIU DEL PERER
2.3.- ANYS 1970-1975
¾ Reducció i control de creixements amb cycocel
¾ Calendaris
d’aplicacions de
Berelex de l’any
1975 fets per
F.X. Miarnau
per a l’empresa
ICI-Zeltia
(nº 1)
2.- EVOLUCIÓ A LLEIDA DEL CULTIU DEL PERER
2.3.- ANYS 1970-1975
¾ Calendaris
d’aplicacions de
Berelex de l’any
1975 fets per
F.X. Miarnau
per a l’empresa
ICI-Zeltia
(nº 2)
Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció.
Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció.
QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA
2.- EVOLUCIÓ A LLEIDA DEL CULTIU DEL PERER
2.3.- ANYS 1970-1975
¾ Calendaris
d’aplicacions de
Zelticel de l’any
1975 fets per
F.X. Miarnau
per a l’empresa
ICI-Zeltia
QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA
Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció.
Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció.
QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA
2.- EVOLUCIÓ A LLEIDA DEL CULTIU DEL PERER
2.4.- ANYS 1975-1985
¾ Augment progressiu de la superfície de perers.
¾
Augment en superfície de la varietat Blanquilla.
¾
Intensificació del cultiu:
9 Formes recolzades.
9 Disminució en formacions en vas.
¾
1983: primers assaigs amb
(Cultar) com a regulador:
9 Aplicacions foliars.
9 Aplicacions al terra.
Paclobutrazol
5
2.- EVOLUCIÓ A LLEIDA DEL CULTIU DEL PERER
2.5.- ANYS 1985-1995
¾ Introducció de noves varietats
9 Conference
9 Alejandrina
¾ 1985: Aplicació en prefloració i floració de
paclobutrazol i giberelines (GA4+AG7)
9 Sobredosis
ƒ
Deformacions
ƒ
Maduració anticipada
9 Arrodoniment de fruits
9 Desequilibris vegetatius
QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA
Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció.
Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció.
QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA
2.- EVOLUCIÓ A LLEIDA DEL CULTIU DEL PERER
2.6.- ANYS 2000-2009
¾ Arrencada important de pereres al Baix Segre
i Cinca
¾ Augment en superfície de préssecs, nectarines i
paraguayos
Substitució de la pera per fruiter d’òs
(préssecs, nectarines, paraguayos, albercoquer, ametller)
2.6.- ANYS 2000-2009
¾ 2000: prohibició del cycocel
¾ 2005: prohibició de l’amitraz
¾ Agreujament problemes de psila
¾ Baixades de producció
¾ Augment dels costos del control de plagues i
malalties (psila, filoxera, stemphylium...)
¾ Poca incidència de gelades
¾ Caiguda de fruits a causa del vent
QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA
Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció.
Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció.
QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA
2.- EVOLUCIÓ A LLEIDA DEL CULTIU DEL PERER
3.- MOTIUS DE LA SUBSTITUCIÓ DEL PERER
PER FRUITER D’ÒS
¾ Avantatges del fruiter d’os:
9 Ràpida entrada en producció
9 Gran ventall de varietats
9 Els cobraments són més ràpids
(abans final any)
9 Els costos de producció són similars
6
3.- MOTIUS DE LA SUBSTITUCIÓ DEL PERER
PER FRUITER D’ÒS
¾ Estudi comparatiu: préssec-nectarina vs perer
9 Finca de préssec i nectarina
ƒ Superfície 14 ha.
ƒ Plantació 1998 (10 ha) i 1999 (4 ha)
ƒ Marc plantació 5x3. Sistema formació: vas
ƒ Varietats: Jade, Queen Giant, Bigtop, Red
Diamond, Summer Rich, Rome Star, Morsiani,
Zeeglo, Red Jim, Ryan Sun
9 Finca de pera
ƒ Superfície 4,5 ha. Plantació 1998
ƒ Marc plantació 4x2. Sistema formació: palmeta
ƒ Varietats: Williams (6 files) i Llimonera (1 fila)
QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA
Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció.
Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció.
QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA
3.- MOTIUS DE LA SUBSTITUCIÓ DEL PERER
PER FRUITER D’ÒS
¾ Estudi comparatiu:
préssec-nectarina vs perer
3.- MOTIUS DE LA SUBSTITUCIÓ DEL PERER
PER FRUITER D’ÒS
¾ Estudi comparatiu: préssec-nectarina vs perer
9 Produccions de la
plantació
Pressec i
nectarina
Kg totals
acumulats 4.359.659
Kg
acumulats
/ ha
Kg
acumulats
/ ha i any
311.404
25.950
Pe ra
Williams Llimonera
856.416 128.365
984.781
218.840
18.237
Any
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
Pressec i
Williams Llimonera
nectarina
Plantació
13.600
0
0
183.972
3.000
945
280.774
53.850
8.370
380.176
70.600
18.000
Pedregada 100%
277.000
80.079
6.010
360.816
95.430
12.050
530.400
138.250
21.200
530.841
159.006
20.120
626.750
67.506
13.120
560.330
116.395
12.300
615.000
72.300
16.250
QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA
Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció.
Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció.
QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA
4.- I EL FUTUR?
4.1.- El cultiu del perer pot ser viable?
¾ Què pot passar amb la comercialització de préssec,
nectarina i paraguayo?
¾ Zona Lleida i Franja és adient per al conreu de pera
9
9
9
9
9
Clima
Terra
Aigua
Agricultor coneixedor del cultiu
Comercialització ?
7
4.- I EL FUTUR?
4.1.- El cultiu del perer pot ser viable?
¾ Destí de la pera
9 Consum en fresc
9 Indústria
¾ Varietats d'interès:
9 Mercat interior o exportables
Llimonera, Ercolini, Williams, Alejandrina, Conference
9 Mercat local
Magallon, Carmen, Blanquilla, Sta Mª Moretini, Flor d’hivern
QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA
Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció.
Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció.
QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA
4.- I EL FUTUR?
4.2.- Possibilitats de millora en el cultiu del perer
¾ És bàsic el control de vigor:
9 Control del reg i la fertilització
9 Ús racional dels fitoreguladors
9 Podes en verd, podes d’arrels ...
¾ Utilització de pol·linitzants
¾ Instal·lació de xarxes per protecció de pedra i vent
QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA
Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció.
Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció.
QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA
4.- I EL FUTUR?
4.2.- Possibilitats de millora en el cultiu del perer
¾ Utilització de portaempelts adequats de vigor mitja
amb intermediari
¾ Plantació amb arbres preformats
¾ Intensificació del cultiu i podes mínimes
¾ Marc 3,5-3,75 x 0,4-1 m
¾ Formació eix central o V
4.- I EL FUTUR?
4.3.- Aspectes de la comercialització de la pera
¾ El consum de pera en fresc està disminuïnt
¾ La recol·lecció es fa amb molt desfase del punt de
maduresa òptim (fruits que poden ser consumits)
Dates normals
Maduresa fisiològica
Varietats
de recol·lecció
a l'arbre
Llimonera
1 al 25 de juliol
25 agost a 10 setembre
1 al 20 agost
15 al 25 de setembre
28 juliol a 12 agost
25 al 30 d'agost
8
15 al 25 de setembre
Williams
Blanquilla
Conference
15 al 25 agost
4.- I EL FUTUR?
4.3.- Aspectes de la comercialització de la pera
¾ La pera no arriba amb bona qualitat gustativa al
consumidor.
¾ El sector consumidor de pera en fresc important és el
de mitjana edat.
¾ A la pera s’exigeix un alt nivell de qualitat.
¾ Polpes suaus, sucoses, amb un bon equilibri de sucres
i àcids, i aromàtiques.
QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA
Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció.
Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció.
QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA
4.- I EL FUTUR?
4.4.- Possibilitats de millora en la comercialització
de la pera
Varietats
Periode de consum adient
Ercolini
juliol - agost - setembre
Llimonera
agost - setembre - octubre
Blanquilla
octubre - novembre - desembre
Williams
desembre - gener - febrer
Conference
de gener a maig
Alejandrina
febrer - març
4.4.- Possibilitats de millora en la comercialització
de la pera
¾ Cal adequar les recol·leccions als paràmetres i
exigències de qualitat que demana el consumidor
¾ Cal educar al consumidor
¾ Oferir un producte de qualitat que doni confiança
¾ No n’hi ha prou amb les denominacions d’origen
¾ Cal controlar la qualitat als punts de venda
¾ Donar a conèixer els moments més adients per al
consum de cada varietat
QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA
Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció.
Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció.
QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA
4.- I EL FUTUR?
5.- IMATGES MILLOR QUE PARAULES
9
5.- IMATGES MILLOR QUE PARAULES
QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA
Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció.
Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció.
QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA
5.- IMATGES MILLOR QUE PARAULES
Fruiteria de Banyoles (no hi ha peres a la venta)
QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA
Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció.
Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció.
QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA
5.- IMATGES MILLOR QUE PARAULES
5.- IMATGES MILLOR QUE PARAULES
10
Fruiteria d’Estocolm (no hi ha peres a la venta)
5.- IMATGES MILLOR QUE PARAULES
Fruita
ben
presentada
Lleida
Itàlia
Xile
QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA
Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció.
Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció.
QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA
GRÀCIES
PER LA
SEVA
ATENCIÓ
I BON
PROFIT !
Francesc Xavier Miarnau Domènech
Jornada Agroprés-ICEA-ETSEA-Udl
11
Factors que determinen el quallat en perera
Superfícies i produccions espècie perera a Lleida
Fitorreguladors i altres mesures per afavorir el quallat en perera.
J. R. Cosialls DAR. Servei de Sanitat Vegetal.
Generalitat de Catalunya
Departament d'Agricultura,
Alimentació i Acció Rural
Factors que determinen el quallat en perera
Descripció
•
•
•
Factors que determinen la producció final
Factors meteorològics
Factors climàtics: adaptació agroecològica d’espècies i varietats.
Factors meteorològics: Gelades, temperatures baixes, pluges, humitats
relatives altes, vents forts durant el període de floració / quallat.
Factors inherents a la parcel·la:
• microclimàtics
• Edàfics.
• Agronòmics i de maneig: esporga, reg, adobat...
• Inherents al material vegetal: portaempelt i varietat.
• Maneig de fitoreguladors i tècniques alternatives
• Altres
12
Factors que determinen la producció final
Factors que determinen la producció final
Resum
Relació de la floridesa amb l’índex de quallat i la producció
Bivariate Fit of Índice de cuajado By Corimbos
13
12
0,8
0,7
0,6
Kg totals
Índice de cuajado
•
Bivariate Fit of Kg totals By Corimbos
0,9
0,5
0,4
•
•
•
•
11
10
9
8
7
La floridesa va lligada amb l’índex de quallat de forma inversament
proporcional.
És necessari un mínim de corimbes / flors per assegurar una collita acceptable.
Per tant, una alta floridesa no comporta necessariament una bona collita.
El vigor està també relacionat inversament amb l’índex de quallat.
Densitat de plantació / índex de quallat / pes per corimbe determinen la
producció potencial .
6
5
4
0,3
0,2
0,1
3
2
0
50
100
150
Corimbos
200
50
100
150
200
Corimbos
Possibilitats d’influïr en el quallat i la producció
Fitoreguladors: possibilitats d’intervenció
Els fitoreguladors van adreçats al quallat i control del vigor
Tractaments per
estimular creixement /
desenvolupament fruit
Quallat / Producció
Tractaments control
de vigor
13
Enquesta GA3 en perera
Tractaments aplicables en floració
Matèries actives registrades com a fitoreguladors
Acceptació de l’àcid gibberel·lic en perera conference
Families de Fitoreguladors per a quallat en perera
Gibberel·lines GA3
Gibbere·lines GA4+GA7
Gibberel·lines + Símil Auxines
Gibberel·lines + Citoquinines
Símil auxines
Varietat:
Conference
GA3
GA4, GA7
GA3 1 % p/v + Fenotiol 0,5 % p/v
GA4+GA7 1,9 % p/v+ BAP 1,9 % p/v
àcid Į naftilacètic 0,45 % + 1,2 % àcid Į naftilacètic amida
ACCEPTACIÓ
NO
14%
NS
9%
Altres productes
SI/NO
9%
Bioestimulants
Algues marines
Microelements
Aminoacids
Adobs foliars
SI
68%
SI / AA
0%
Enquesta GA3 en perera
Tractaments aplicables en floració
Cultivars en els que s'apliquen dos tractaments d'àcid gibberèlic
Resum GA3 en perera Conference
MOMENTS I DOSIS RESPECTE F2
1er TRACTAMENT
58 %
2on TRACTAMENT
En cas de gelada
Opcions
10 - 40 % F2
40-60 % F2
60-80% F2
1
GA3
GA3
2
1% Fenotiol + 0,5 % GA3
1% Fenotiol + 0,5 % GA3
3
1,9% (GA4 + GA7)
1,9% (GA4 + GA7)
4
1,9% (GA4 + GA7) +1,9% BAP
1,9% (GA4 + GA7) +1,9% BAP
5
ANA 0,45 % + ANA amida 1,2 %
Opcions
30 - 40 % F2
ANA 0,45 % + ANA amida 1,2 %
ANA 0,45 % + ANA amida 1,2 %
90 %
Cultivars en els que s'aplica un tractament d'àcid gibberèlic
1,5 gr / 1000
2 gr / 1000
2 gr / 1000
40-60 % F2
1
GA3
2
1% Fenotiol + 0,5 % GA3
3
ANA 0,45 % + ANA amida 1,2 %
ANA 0,45 % + ANA amida 1,2 %
60-80% F2
14
ANA 0,45 % + ANA amida 1,2 %
Què cal fer en cas de gelada ?
Efectes negatius de les gibberel·lines
Les llavors de la pera durant el procés de quallat
generen GA3.
L’arbre respon amb estimulació i producció de
sucres que són enviats al fruit per al creixement i
divisió.
En cas de gelada, les llavors moren i no hi ha
estimulació
L’aplicació de GA3 pretén estimular a la planta per
produir sucres pel fruit. Les aplicacions GA4+GA7
no tindrien cap efecte en aquests casos.
Resultats segons condicions climatiques
Variables relacionades amb l’índex de quallat
1er
Gelades i /o Tª baixes
GA3+Fenotiol
Pluja i/o humitats persistents
GA3
Vent fort
GA4+GA7
GA4+GA7+BAP
2on
Condicions “Favorables” en
general
És difícil establir
diferències entre
alternatives existents
Factor
GL
DF
Sum of Squares F Ratio
Prob > F
Paclobutrazol
1
1
0,01901973
4,8885
0,0302
Giberel·lines
7
7
0,33255681
12,2107
<,0001
bloc
3
3
0,00330739
0,2834
0,8373
estat fenológic 1
1
0,00308942
0,7940
0,3758
nº corimbes
1
1
0,02184480
5,6146
0,0205
diametre tronc
1
1
0,01391436
3,5763
0,0626
15
Tractaments control vigor
Tractaments control vigor
Bases del control de vigor amb fitoreguladors
Productes fitoreguladors actualment disponibles.
FDP
•
GGDP
•
-Clomequat-Cl
CDP
Ent-Kaureno
-Paclobutrazol
•
Ent-ácido Kaurenoico
paclobutrazol
O-
Ent-7D-OH-ácido Kaurenoico
++
Ca
-O
•
GA12
O
O
L’amplia experiència adquirida amb el paclobutrazol, tant foliarment como via
sòl, des de l’any del seu registre oficial, l’any1988 .
Incorporació (2003) de l’ús del paclobutrazol als estadis pre-florals, barrejat
amb oli mineral d’estiu. Aquesta nova tècnica d’aplicació ha suposat un canvi
important en el plantejament de les estratègies de control de vigor en perera.
La disponibilitat de la prohexadiona de Ca i el desenvolupament i
experimentació posteriors, adreçades a la ubicació del producte dins de les
diferents alternatives de quallat i control de vigor.
El desenvolupament i experimentació de tècniques alternatives als
fitoreguladors.
-Prohexadiona-Ca
-Trinexapac-etilo
GA9
GA20
O
GA1
prohexadiona de calcio
GA8
Fig. Núm.: Esquema simplificado de la síntesis de giberelinas en las plantas superiores. Puntos de inhibición de por
parte del Clormequat – Cl, Paclobutrazol, Prohexadiona de Ca y Trinexapac-etilo. (Adaptado de W. Rademacher,
Bioregulators for apples and other fruit trees, 2002.)
Generalitat de Catalunya
Departament d’Agricultura
Ramaderia i Pesca
Servei de Sanitat Vegetal
Unitat de Malherbologia i Fitoreguladors
CULTAR PRE-FLORAL EN PERERA CONFERENCE
Tractaments control vigor
Aplicacions de paclobutrazol pre-floral
VIGOR DEL ÁRBOL
BAIX
PREVISIONS DE
FLORACIÓ / QUALLAT
EXCELENTS / BONES
REGULARS / DOLENTES
MIG
ALT
DOSIS DE PRODUCTE A APLICAR (l / ha)
0 - 0,5
0,5 - 0,75
0,75 - 1
1 - 1,5
1,25 - 2
1,5 – 2,5
DESCRPICIÓ DE LA FINCA
– LOCALITAT: Alguaire
– PARTIDA: Tabac
– VARIETAT: Conference
– PORTAEMPELT: BA- 29.
– EDAT / PROMIG COLLITA: 12 / 20.384 kg / Ha
PRODUCTES
OLI MINERAL
ATOMINAL
DOSIS
Gr o cc / hl
DATA TRACTAMENT
2.500
50
OROCOBRE
500
CULTAR
100
18/03/2004
16
Generalitat de Catalunya
Departament d’Agricultura
Ramaderia i Pesca
Servei de Sanitat Vegetal
Unitat de Malherbologia i Fitoreguladors
Tractaments control vigor
Aplicacions de paclobutrazol pre-floral: efecte sobre el quallat i nº de fruits
DESCRPICIÓ DE LA FINCA
– LOCALITAT: Alguaire
– PARTIDA: Tabac
– VARIETAT: Max Red Barlett
– PORTAEMPELT: BA- 29.
– EDAT / PROMIG COLLITA: 12 / 52.058 kg
PRODUCTES
OLI MINERAL
ATOMINAL
Generalitat de Catalunya
Departament d’Agricultura
Ramaderia i Pesca
Servei de Sanitat Vegetal
Unitat de Malherbologia i Fitoreguladors
CULTAR PRE-FLORAL EN PERERA BARLETT
DOSIS
Gr o cc / hl
DATA TRACTAMENT
2.500
50
OROCOBRE
500
CULTAR
150
10/03/2003
Generalitat de Catalunya
Departament d’Agricultura
Ramaderia i Pesca
Servei de Sanitat Vegetal
Unitat de Malherbologia i Fitoreguladors
17
Tractaments control vigor
Tractaments control vigor
Resum Paclobutrazol pre-floral
Aplicacions de paclobutrazol durant el període floral i post floral
1.Pràctica molt estesa en conreu de la perera. En plantacions equilibrades de
vigor mig o mig – baix, és l’únic tractament que es du a terme.
2.Amb la caiguda de la patent del paclobutrazol i l’aparició de genèrics el preu
de la matèria tècnica és barat.
3.Necessitat de trobar la dosi “òptima” per no modificar la forma del fruit.
Període Floral
15-20 Caiguda dels pè
aplicar juntament amb:
Previsions de floració quallat GA3 + Adob foliar
GA3
Excel·lents / Bones
?
? / Si / *
Regulars / dolentes
Si
Si
Moments d'aplicació
* cal contemplar la possibilitat de tractaments amb prohexadiona de Ca
Vigor
Baix
Mig
Alt
Dosis de producte a aplicar (l/ ha)
0 - 0,75 l / Ha
0,75 - 1 l / Ha
1 - 2,5 l / Ha
Tractaments control vigor
Tractaments control vigor
Comparació paclobutrazol pre – floral / període floral i post floral
Resum Paclobutrazol floral i post floral
Separació de mitjanes segons el test Student per les mínimes diferències significatives (Į=0,050 t=1,9921)
Nivell
Paclobutrazol pre-floral
Paclobutrazol (G)
L Sq Mean
A
9175,5458
B
1.És una bona alternativa per al control de vigor, com en el cas de les
aplicacions de paclobutrazol pre-floral, en plantacions equilibrades de
vigor mig o mig – baix, amb un únic tractament per campanya és suficient per
a mantenir la plantació en equilibri.
2.Amb la caiguda de la patent del paclobutrazol i l’aparició de genèrics el preu
de la matèria tècnica és barat.
3.Aquesta matèria activa pot provocar caigudes de fruits, es recomana
aplicacions de GA3 cada cop que s’aplica, tant en floració com en postfloració.
7837,6261
18
OO
O
Tractaments control vigor
O-
-O
O
O
++
Ca
Tractaments control vigor
O
Maneig de la prohexadiona de Ca
++
Ca
-O
O
Principals característiques prohexadiona de Ca
1.Control de vigor inferior al Paclobutrazol a les dosis normalment emprades.
2.El moment òptim d’aplicació és a F2+15-20 dies
3.Efecte en el control de caigudes fisiològiques.
4.Limitació en el seu us a causa del retorn floral que provoca a dosis altes.
DOSIS A APLICAR (l / Ha)
0,075-1,25
La ubicació de la prohexadiona de calci dins de les alternatives de tractaments
de productes fitoreguladors serà entre les 2-6 setmanes desprès de floració.
Com ja s’ha esmentat anteriorment el número de tractaments recomanats serà
1 en el cas d’alternatives foliars i 2 en alternatives amb dosis elevades de
paclobutrazol al sòl.
Generalitat de Catalunya
Departament d’Agricultura
Ramaderia i Pesca
Servei de Sanitat Vegetal
Unitat de Malherbologia i Fitoreguladors
Tractaments control vigor
Alternatives foliars control de vigor
Combinacions paclobutazol – prohexadiona de Ca
Posicionament dels tractaments paclobutrazol / prohexadiona de Ca
• F2 +15-20
– Paclobutrazol sempre
amb àcid gibberèl·lic
– Prohexadiona de Ca
D-E
22/03/2005
20 % F2
26/03/2005
CDP
04/04/2005
CDP + 23
27/04/2005
1
Cultar 0,15 %
Aceite 2,5 %
Fengib 0,1 %
INAFOL 011 0, 25 %
Cultar 0,15 %
Arabelex 0,112 %
Cultar 0,15 %
2
Cultar 0,15 %
Aceite 2,5 %
Fengib 0,1 %
INAFOL 011 0, 25 %
Regalis 0,15 %
DASH 0,1 %
Sulfat Amónic 0,2%
3
4
5
Cultar 0,15 %
Aceite 2,5 %
-
Fengib 0,1 %
INAFOL 011 0, 25 %
Fengib 0,1 %
INAFOL 011 0, 25 %
Cultar 0,15 %
Arabelex 0,112
Fengib 0,1 %
INAFOL 011 0, 25 %
Cultar 0,15 %
Arabelex 0,112
6
-
Fengib 0,1 %
INAFOL 011 0, 25 %
Regalis 0,15 %
DASH 0,1%
Sulfat Amónic 0,2%
7
-
-
-
Cultar 0,15 %
Regalis 0,15 %
DASH 0,1%
Sulfat Amónic 0,2%
Cultar 0,15 %
Regalis 0,15 %
DASH 0,1%
Sulfat Amónic 0,2%
CDP + 49
23/05/2005
REGALIS (kg)
– Paclobutrazol sempre
amb àcid gibberèl·lic
Alternativa
CULTAR (l)
• Període de floració
TOTAL ACUMULAT / HA
GA3 (ppm)
ALTERNATIVES DATES I MOMENTS DE TRACTAMENT PER A LES DIFERENTS ALTERNATIVES
Regalis 0,15 %
DASH 0,1%
Sulfat Amónic 0,2%
6,8
4,5
1,5
5
4,5
1,5
5
3
1,5
6,8
3
1,5
6,8
3
1,5
5-
3
1,5
-
-
-
Cultar 0,15 %
Cultar 0,15 %
Regalis 0,15 %
DASH 0,1%
Sulfat Amónic 0,2%
Cultar 0,15 %
Cultar 0,15 %
Cultar 0,15 %
-
-
19
Tractaments control vigor
Tractaments control vigor
Aplicacions de paclobutrazol al sòl
TIPUS DE REG
RIEGO LOCALITZAT
REG A TESA
Aplicacions de paclobutrazol al sòl
DOSIS DE PRODUCTE A APLICAR (l / ha)
‘1-2
‘3-5
PACLOBUTRAZOL SENSE DISOLUCIÓ
PREVIA
+
POSTERIOR APLICACIÓ D’AIGUA
PACLOBUTRAZOL AMB DISOLUCIÓ
PRÈVIA
Generalitat de Catalunya
Departament d’Agricultura
Ramaderia i Pesca
Servei de Sanitat Vegetal
Unitat de Malherbologia i Fitoreguladors
Aplicacions de paclobutrazol al sòl
Efectes negatius del paclobutrazol
Efectes en la regulació de la floridesa
Evolución número de corimbos campañas 2003 -2005
800
700
600
500
400
300
200
100
0
714,2
2003 Nivel inicial
438,75
439
424,5
421,75
2004 Testigo
2004 Pczl suelo
2004 Pczl suelo+foliar
191,8
2005 Pczl suelo
2005 Pczl suelo+foliar
Nivel inicial
2003
Testigo
Pczl suelo
2004
Pczl suelo+foliar
Pczl suelo
Pczl suelo+foliar
2005
20
1. Condicions de treball
MOMENTOS DE APLICACION DE TRATAMIENTOS FITOREGULADORES PARA CONTROL DE VIGOR EN LA ESPECIE PERAL A BASE DE PACLOBUTRAZOL Y PROHEXADIONA DE CALCIO
Xarxa de purgues:
DOSIS A APLICAR (l / Ha)
EN FUNCION DEL VIGOR
Marzo
ABRIL
VIGOR DEL ÁRBOL
BAJO
BAJO
MEDIO
ALTO
1-1,5
1,5-2
2-2,5
Estudi iniciat l’any 2008:Vigor i quallat en perera Confence
ABRIL
MEDIO
ABRIL
ABRIL
DOSIS A APLICAR (l / Ha)
12- 20 DIAS DESPUÉS
VIGOR DEL ÁRBOL
ALTO
DOSIS A APLICAR (l / Ha)
FLORACIÓN
CAÍDA DE PÉTALOS
EN FUNCION DEL VIGOR
PREVISIONES DE COSECHA
(Siempre en combinación
con ácido giberélico y
abono foliar o aminoácidos)
PREVISIONES DE COSECHA
DOSIS DE PRODUCTO A APLICAR ( l / ha )
EXCELENTES / BUENAS
0 - 0,5
0,75 - 1
1,25 - 2
EXCELENTES / BUENAS
REGULARES / MALAS
0,5 - 0,75
1 - 1,5
1,5 - 2,5
REGULARES / MALAS
?
SI
SI
SI (*)
BAJO
MEDIO
ALTO
1-1,5
1,5-2
2-2,5
0,075-1,25
Es necesario adaptar las dosis y estrategias a cada finca en particular prestando atención a no provocar retornos florales
En variedades vigorosas el uso de la prohexadiona pasa por altenativas de tratamientos combinados con paclobutrazol
(*)Sobretodo si no se ha aplicado antes
APLICACIONES
PRE-FLORALES
Enero
1-5
6-10
11-15 16-20 21-25 26-31 1-5
Febrero
6-10
11-15 16-20 21-25 26-28 1-5
APLICACIONES
FLORACIÓN
Marzo
6-10
APLICACIONES POSTFLORACIÓN
Abril
11-15 16-20 21-25 26-31 1-5
6-10
11-15 16-20 21-25 26-30
Mayo
1-5
6-10
11-15 16-20 21-25 26-31 1-5
Junio
6-10
11-15 16-20 21-25 26-30 1-5
Julio
6-10
11-15 16-20 21-25 26-31 1-5
Agosto
6-10
11-15 16-20 21-25 26-31 1-5
Setiembre
6-10
Octubre
11-15 16-20 21-25 26-30 1-5
6-10
11-15 16-20 21-25 26-31 1-5
Noviembre
6-10
11-15 16-20 21-25 26-30 1-5
Tesis
Paclobutrazol + oli d’estiu (prf)
Paclobutrazol aplicat en floració
Diciembre
6-10
11-15 16-20 21-25 26-30
Paclobutrazol
APLICACIONES FOLIARES
Prohexadiona
APLICACIONES AL SUELO
Paclobutrazol
APLICACIONES AL SUELO CON RIEGO LOCALIZADO
APLICACIONES AL SUELO CON RIEGO POR INUNDACIÓN
DOSIS A APLICAR (l / Ha)
DOSIS A APLICAR (l / Ha)
1-2
3-5
Paclobutrazol (prf) + Prohexadiona de Ca (F2+15)
Prohexadiona de Ca (F2+15)
Testimoni
Unitat de Fitoreguladors
Xarxa de purgues
Xarxa de purgues
Corbes de caiguda de fruits
Creixements vegetatius
Corba de creixements
Corba de caiguda de fruits
200
350
180
160
300
200
Prhca
150
Pcbl Fl
100
Tes
50
(Pcbl Prf)+Prhca
140
longitud (cm)
Nº de fruits
250
(Pcbl
Prf)+Prhca
(Pcbl Prf)
(Pcbl Prf)
120
100
Prhca
80
Pcbl Fl
60
40
20
0
Tes
0
16
9
00
/2
4
/0
22
9
00
/2
4
/0
28
9
00
/2
4
/0
04
9
00
/2
5
/0
10
9
00
/2
5
/0
16
9
00
/2
5
/0
22
9
00
/2
5
/0
28
9
00
/2
5
/0
03
9
00
/2
6
/0
09
9
00
/2
6
/0
15
9
00
/2
6
/0
21
Xarxa de purgues:
Conclusions
En aquests moments estem en ple procés de dades
Els resultats es faran públics properament
?
Paclobutrazol (Prf)
o
Prohexadiona (F2+15)
Paclobutrazol (Prf)
y
Prohexadiona (F2+15)
Resposta als productes per control de vigor segons
vigor i nivells de collita
Equip de treball i Col·laboracions
Mercès per l’atenció !!!!!!
Generalitat de Catalunya
Departament d'Agricultura,
Alimentació i Acció Rural
ADV de Lleida
22
Fecundación. Proceso
Cuajado en peral
La polinización es el primer paso para que pueda tener lugar la
fecundación, pero el que se produzca no presupone que la flor llegue a
fecundarse.
Experiencias
Carlos Miranda
Departamento de Producción Agraria. Universidad Pública de Navarra. Campus de Arrosadia, 31006 Pamplona (Spain)
55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL
29 Septiembre 2009 - Lleida
55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL
Fecundación. Proceso
Germinación del polen y fecundación
Muchos granos de polen pero sin germinar
29 Septiembre 2009 - Lleida
Factores que condicionan la fecundación
Factores que condicionan la fecundación
Fijación del polen: el estigma debe ser receptivo,
permitiendo su hidratación y germinación. La lluvia
puede lavar el polen.
• Presencia y compatibilidad de los polinizadores: Los cultivares pueden ser autofértiles,
parcialmente autofértiles o autoestériles.
Germinación: 2-36 h tras su depósito, muy influida por la
temperatura. (Óptimas 20-25ºC, nula <3-5ºC >35ºC)
•Época Floración. Los cultivares pueden, o no coincidir en su época de floración.
•Viabilidad del polen . Algunos cultivares producen polen estéril que germina
escasamente. Bajo condiciones de campo el polen tiene muy poca longevidad, y
normalmente solo es viable durante unas pocas horas.
•“Efecto masa”. La germinabilidad y la velocidad de crecimiento del tubo polínico
aumentan al aumentar también la densidad de granos de polen presentes en los estigmas.
•Calidad de los ramos.
•Longevidad del óvulo. La longevidad del óvulo determina la duración del “periodo
efectivo de polinización” (PEP)
23
Germinación y tubos polínicos en el estigma
55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL
29 Septiembre 2009 - Lleida
55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL
29 Septiembre 2009 - Lleida
Factores que condicionan la fecundación
Coincidencia de las floraciones
Factores que condicionan la fecundación
Presencia y actividad de las abejas
Fecha media de floración del peral en el valle del Ebro
9 En especies con flores poco atractivas (peral) o que necesiten cuajados altos poner 6 o
más.
9 Colocarlas al abrigo de los vientos dominantes, en grupos de 3 o 4.
9 La colocación debe hacerse al inicio de la floración. Si se adelanta mucho -> riesgo de
explorar otras zonas
9 Su actividad esta muy influida por el viento y la temperatura:
o Viento: actividad reducida si >15 km/h, dejan de volar si >30 km/h
o Temperatura: optima 16-18ºC
55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL
29 Septiembre 2009 - Lleida
55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL
Factores que condicionan la fecundación
29 Septiembre 2009 - Lleida
Factores que condicionan la fecundación
Cantidad de polen en el estilo ( “Efecto masa”).
Incompatibilidad polen-estigma (alelos S):
La germinabilidad y la velocidad de crecimiento del tubo polínico aumentan al aumentar
también la densidad de granos de polen presentes en los estigmas.
Variedades que comparten todos los S-alelos son inter-incompatibles
Granos de polen que, aunque
germinados, no avanzan por el estilo
(incompatibilidad)
24
55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL
29 Septiembre 2009 - Lleida
55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL
29 Septiembre 2009 - Lleida
Factores que condicionan la fecundación
Factores que condicionan la fecundación
Calidad de los ramos (y hábitos de floración)
Longevidad del óvulo y periodo de polinización efectiva
Periodo de polinización efectiva según la calidad de las flores
Longevidad del
óvulo.
Es una característica
en parte varietal pero
muy
condicionada
por los factores que
influyen
en
la
diferenciación floral
La longevidad del óvulo determina la duración del “periodo efectivo de polinización” (PEP)
9
55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL
29 Septiembre 2009 - Lleida
55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL
Factores que condicionan la fecundación
Calidad de los ramos (y hábitos de floración)
29 Septiembre 2009 - Lleida
Factores que condicionan la fecundación
Calidad de los ramos
Los ramos (o yemas mixtas en pepita) de buena calidad tienen:
Los ramos (o yemas mixtas en pepita) de buena calidad tienen:
Hojas numerosas y grandes
Mejor cuajado – Frutos más grandes
Alto nº de flores
25
55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL
29 Septiembre 2009 - Lleida
55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL
29 Septiembre 2009 - Lleida
IF: Factores que influyen
Factores que condicionan la Inducción Floral
Actividad foliar
Brotes de vigor alto (ramos de madera o chupones) Dificultan la IF (Sombreo)
Brotes de vigor débil-moderado La I.F. se favorece con el número y tamaño de las hojas
Iluminación.
Con diferencia, el más importante. Si en las yemas no se recibe al menos el 30% de la
insolación que recibe la parte del árbol más insolada, no se produce la IF.
Presencia de frutos.
La presencia de frutos inhibe la IF por dos motivos:
• Hormonal: Las semillas de los frutos presentes segregan AG que inhibe la IF.
• Competencia nutricional: los frutos compiten por los fotosintratos y nutrientes.
El efecto inhibidor de los frutos se produce pronto: en manzano a las 6-8 semanas, en
peral a las 4-6 semanas.
Nutrición.
Todo lo que favorece la síntesis de fotosintratos y su acumulación en los brotes
favorece la IF y, por tanto, todo lo que impide la fotosíntesis o la acumulación de
reservas (crecimiento excesivo que consume los fotosintratos) lo dificulta.
La IF comienza cuando el brote reduce su crecimiento
(por eso no hay yemas fértiles en ramos vigorosos).
55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL
29 Septiembre 2009 - Lleida
55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL
29 Septiembre 2009 - Lleida
Factores que condicionan la fecundación
En los frutales de pepita (manzano, peral) la I.F. se favorece cuantas más hojas haya en
las brindillas y lamburdas y su proporción este equilibrada con los ramos de madera
Factores ambientales
• Temperatura
Óptimas: 20-25ºC. Umbrales 10-30ºC
Por debajo del umbral: el crecimiento del tubo se ralentiza y no llega al óvulo o éste ya ha
degenerado. Los insectos tienen menos actividad a bajas temperaturas.
Por encima del umbral: desecación estigmática que impide germinación, acortan la
longevidad del óvulo.
• Lluvia y humedad atmosférica
La lluvia impide el vuelo de las abejas y limpia el aire de polen.
Arrastra el polen de los estigmas, produce rotura del polen y diluye el néctar
Una alta humedad ambiente contribuye a mantener la receptividad del estigma
y reduce su desecación.
• Viento
El viento moderado dificulta el vuelo de los insectos.
El viento seco (con calor) deseca los estigmas
Los vientos fuertes pueden dañar o arrancar flores
55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL
29 Septiembre 2009 - Lleida
55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL
26
29 Septiembre 2009 - Lleida
Factores que condicionan la fecundación
Factores que condicionan la fecundación
Año 2009 - Condiciones meteorológicas durante la floración
Adecuadas
Navarra
1
2
La Rioja
3
Huesca
4
8
5
6
7
Zaragoza
9
10
11
12
Lleida
55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL
29 Septiembre 2009 - Lleida
55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL
Factores que condicionan la fecundación
Año 2007 - Condiciones meteorológicas durante la floración
Desfavorables
29 Septiembre 2009 - Lleida
Caídas de frutos
Caídas de frutos
A lo largo del proceso de desarrollo de los frutos se producen diferentes caídas, en unos casos
naturales, y en otros como consecuencia de accidentes.
La caída es un proceso selectivo que puede ser iniciado, principalmente, por los siguientes
factores:
-Falta de fecundación y aborto del embrión
-Factores endógenos de regulación de la planta
-Factores nutricionales y meteorológicos
-Tratamientos químicos y otras intervenciones (COBRE – FOTOS)
-Ataques de plagas, enfermedades, heridas, etc.
Se inicia con la formación de la capa de abscisión en la zona de inserción del pedúnculo con
la rama
27
55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL
29 Septiembre 2009 - Lleida
55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL
29 Septiembre 2009 - Lleida
Caídas de frutos. Épocas
Caídas de frutos. Causas
Caídas de frutos. Influencia Hormonal sobre el desarrollo del fruto
Épocas de caída
El desarrollo del fruto está bajo control hormonal, existiendo una gran relación entre
los niveles hormonales en las semillas y las caídas de frutos.
Las caídas fisiológicas se producen, en general, en tres épocas definidas:
- Caída de cuajado (2-4 semanas tras F)
1º Frutos procedentes de fecundación
Se solapa con la caída de flores defectuosas y no fecundadas.
Se produce por aborto del embrión, o mala nutrición (bajo nivel de reservas, competencia, enfermedades)
Su intensidad dependerá de los niveles de fecundación y reservas, de la posición de los frutos (iluminación),
la temperatura y el ritmo de crecimiento de los brotes
- Caída de junio (fin de la fase de multiplicación celular)
El sitio donde principalmente se sintetizan hormonas durante el crecimiento del fruto son las semillas :
mayor nº semillas
mayor crecimiento del fruto
menor tendencia a las caídas
Las hormonas pueden también ser transportadas por el floema o por el xilema.
Se produce, principalmente, a la competencia entre frutos en crecimiento y con los brotes.
2º Frutos partenocárpicos
Su intensidad dependerá de los niveles de producción de nutrientes del árbol
Existen variedades muy propensas a este tipo de caídas (pej el “goteo” de algunas variedades de pavías
tradicionales)
La vía vascular es la única fuente hormonal
- Caída de madurez (pre-recolección)
Es la caída natural de los frutos, que puede verse adelantada por una mala gestión del riego.
Algunas variedades (pej. Manzanas tipo “Red Delicious”) tienen una elevada tendencia natural a ellas
Su intensidad puede verse aumentada por las lluvias y el viento fuerte en las inmediaciones de la
recolección
55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL
29 Septiembre 2009 - Lleida
55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL
Caídas de frutos. Causas
Caídas de frutos. Influencia Hormonal sobre el desarrollo del fruto
29 Septiembre 2009 - Lleida
Caídas de frutos. Causas
Caídas de frutos. Influencia de las técnicas de cultivo
Los frutos partenocárpicos están en desventaja competitiva ante los frutos con
semilla: si ambos están presentes en el árbol, los partenocárpicos crecerán menos
y caerán antes.
Partenocarpica
Giberelico
Con semillas
28
55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL
29 Septiembre 2009 - Lleida
55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL
29 Septiembre 2009 - Lleida
Caídas de frutos. Causas
Condiciones climáticas durante el periodo de crecimiento inicial
Caídas de frutos. Causas
2009. Periodo de crecimiento inicial de los frutos
Temperaturas adecuadas (10-15ºC) desde F hasta cuajado y durante el
primer crecimiento)
Floración 2009: Temperaturas adecuadas pero…
-
55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL
29 Septiembre 2009 - Lleida
55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL
29 Septiembre 2009 - Lleida
Caídas de frutos. Causas
Caídas de frutos. Causas
Niveles de Cuajado observados
Tasas de cuajado normales
La proporción normal entre frutos y flores es muy variable y, en ausencia de siniestros
depende de:
- Especie
- Carga de flores inicial
- Criterios de aclareo (comerciales)
Cuajado (nº frutos/ yema mixta en F)
Tasa normal de cuajado según la carga de poda
3,0
Permite evaluar la bondad del cuajado real
2,5
2,0
1,5
Floración/Fecundación
Crecimiento de los frutos
1,0
0,5
0,0
0,0
1,0
2,0
3,0
4,0
5,0
6,0
7,0
29
Carga de poda (nº yemas mixtas /cm2 ST)
55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL
29 Septiembre 2009 - Lleida
55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL
29 Septiembre 2009 - Lleida
Conclusiones
El nivel de cuajado de una plantación de peral está fuertemente influido por las
circunstancias climatológicas de la primavera, pero la incidencia sobre la
producción final podrá atenuarse siempre que:
- Se parte de árboles con buena calidad de flor (Inducción floral):
oControl del vigor
oControl de la carga
oControl de la defoliación
Sección de Fruticultura y Viticultura de la UPNA
•J. Bernardo Royo
•Carlos Miranda
•Gonzaga Santesteban
•Mª Jesús Laquidain
•J. González
- Se realice un correcto manejo de la polinización y los polinizadores
oPresencia de polinizadores en cantidad y disposición suficiente
oPresencia de abejas en cantidad suficiente y momento adecuado
o¿Polinización artificial?
Cuajado en peral
- Se maneje correctamente el agua y la nutrición
Experiencias
Gracias por su atención
55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL
29 Septiembre 2009 - Lleida
55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL
29 Septiembre 2009 - Lleida
30
Universitat de Lleida
Escola Tècnica Superior
d’Enginyeria Agrària
Departament de Fructicultura, Botà
Botànica i Jardineria
Departament d’Administració
Administració d’Empreses i Gestió
Gestió
Econòmica dels Recursos Naturals
55 Fira de Sant
Miquel. Eurofruit
Lleida, 29 de setembre de 2009
El problema de la auto-incompatibilidad y
el cuajado en peral
• Muchos son los investigadores y autores de literatura
cientí
científica que han comprobado y citado el problema de
la autoauto-incompatibilidad y fallo del cuajado en peral.
Jornada Tècnica: “Quallat en perera.
Possibilitats d'intervenció”
Taula rodona: ¿És possible millorar
el “quallat en perera”?
Repercussió econòmica
Dr. Antonio Colom Gorgues
Problemática del Cuajado en Peral
• Problema de autoauto-esterilidad o autoauto-incompatibilidad.
Algunos datos sobre la producción e
importancia del Peral
• Incompatibilidad especí
específica polenpolen-pistilo como barrera directa a la
polinizació
polinización y explicació
explicación del fallo del cuajado.
• En los frutos cuajados, poca proporció
proporción de óvulos fecundados, es
decir, poca proporció
proporción de semillas (afecta al tamañ
tamaño y forma).
• Influencia de factores fisioló
fisiológicos y ambientales en dicha problemá
problemática
(fertilizació
(fertilización, horas frio,
frio, densidad de flor, meteorologí
meteorología, etc.).
• Problema má
más importante en la variedad “Blanquilla”
Blanquilla”, que se suma a
otras problemá
problemáticas de cierta vulnerabilidad a plagas y enfermedades,
y necesidad de mayores cuidados y tratamientos.
• Utilizació
Utilización de polinizadores de complicada gestió
gestión
31
Algunos datos sobre la producción e
importancia del Peral
Algunos datos sobre la producción e
importancia del Peral
Producción de frutas dulces campaña 2007 (miles de toneladas)
ESPAÑA
Fuente: Dr. Ignasi Iglesias, IRTA
Fuente: Alimarket nº 222, Nov 2008
Algunos datos sobre la producción e
importancia del Peral
Algunos datos sobre la producción e
importancia del Peral
Renta Agraria de España 2008. (2ª Estimación Enero 09) - Estructura de la Producción Vegetal
Fuente: Dr. Ignasi Iglesias, IRTA
Fuente: Boletí
Boletín mensual de estadí
estadísticas del MARM (enero, 2009)
32
Algunos datos sobre la producción e
importancia del Peral
Algunos datos sobre la producción e
importancia del Peral
Superficie de producció
producción de frutas dulces (has) de Españ
España y la Regió
Región Lleida – Huesca
Fuente: Carolina Mallada, 2009, a partir de datos del ECYRSE 2007y
2007y MARM, 2008
Algunos datos sobre la producción e
importancia del Peral
El cultivo del Peral con tendencia a la baja?
• Se puede destacar en primer lugar el decremento de cultivo o abandono
abandono
del peral Blanquilla de Aranjuez (y quizá
quizá de otras variedades).
• Las razones principales en el caso del Peral Blanquilla:
– Dificultad de cuajado, necesidad de tratamientos hormonales.
– Rendimientos bajos por ha de cultivo.
– Variedad muy sensible a plagas y enfermedades, necesidad de
mayor nú
número de tratamientos fitosanitarios.
– Dificultades en la lucha integrada en ciertos añ
años de mayor riesgo a
plagas y enfermedades.
– Problemas en poder pasar los controles de contenidos residuales de
plaguicidas (lí
(límites má
máximos de residuos) previstos por la
legislació
ó
n
europea.
legislaci
• En segundo lugar nos referimos a otras variedades como Conference,
Conference,
Williams,
Williams, Red Bartlett,
Bartlett, Ercolini,
Ercolini, etc., que muestran rendimientos33
relativamente bajos comparando con otras especies frutales.
Universitat de Lleida
Escola Tè
Tècnica Superior d’Enginyeria Agrà
Agrària
™ “Las proposiciones matemá
matemáticas, en cuanto tienen que ver con la realidad, no son ciertas; y
en cuanto que son ciertas, no tienen nada que ver con la realidad
realidad”. Albert Einstein (1879(1879-1955).
™ "El que no pueda lo que quiera, que quiera lo que pueda”
pueda”. José
José Ortega y Gasset (1883(1883-1955).
™ “No nos atrevemos a hacer muchas cosas porque son difí
difíciles, pero son difí
difíciles porque no
nos atrevemos a hacerlas”
hacerlas”. Lucio Anneo Séneca (2 AC – 65 DC).
™ “La verdadera sabidurí
sabiduría está
está en reconocer la propia ignorancia”
ignorancia”. Sócrates (470 ACAC-399 AC).
™. "Todos los vicios, con tal de que esté
estén de moda, pasan por virtudes”
virtudes”. Molié
Moliére (1622(1622-1673).
™ "Ningú
"Ningún hombre es lo bastante bueno para gobernar a otro sin su consentimiento
consentimiento””. Abraham
Lincoln (1808(1808-1865).
™Mejor es callar y que sospechen de tu poca sabidurí
sabiduría, que hablar y eliminar cualquier duda
sobre ello”
ello”. Abraham Lincoln (1808(1808-1865).
Taula rodona: ¿És possible millorar el “quallat
en perera”
perera”? . Repercussió
Repercussió econòmica
34
QUÈ ÉS AGROPRÉS?
AGROPRÉS, Associació de Periodistes i Escriptors Agraris de Catalunya, es va fundar l'any 1987
a Barcelona al Palau Fivaller, seu de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre.
Els objectius fonamentals de l'Associació, com diuen els seus Estatuts són:
•
•
•
•
•
•
•
•
Fomentar la millora del nivell de capacitació professional dels seus socis.
Tutelar i protegir els interessos professionals generals dels seus membres.
Representar davant d'entitats publiques i privades el conjunt dels periodistes, publicistes i escriptors
agraris.
Contribuir al desenvolupament del sector agrari mitjançant les tasques d'informació i formació des
seus protagonistes, realitzades individualment pels socis d'AGROPRÉS o les que pugui realitzar
directament l'Associació.
Proporcionar als seus membres, directament o per mitjà de tercers, tota mena de serveis que puguin
ésser d'interès per al propi col·lectiu.
Fomentar les relacions entre els seus membres.
Potenciar la divulgació de la informació agrària en els mitjans informatius.
Tots aquells altres relacionats directament o indirecta amb els anteriors.
La major part dels socis fundadors, gairebé tots en realitat, estaven vinculats amb la premsa tècnica
agrària des de feia molts anys i van creure que el número de col·legues, a Catalunya, era suficient com per
a organitzar una Associació que els podés proporcionar un suport professional.
L'Associació pot posar a l'abast dels periodistes no especialitzats un conjunt d'informacions
tècniques i econòmiques sobre els temes que algún, o alguns, dels socis coneixen a fons.
També, ens proposem facilitar aquells coneixements periodístics, o l'accés als mateixos, dels que
manquen la major part dels associats tenint en compte la nostra formació majoritàriament agronòmica.
L'objectiu principal de l'Associació es el de facilitar la tasca professional als que fa temps que ens
hi dediquem, i fonamentalment als joves periodistes o tècnics de l'agricultura que s'hi incorporin.
NOVA SEU D'AGROPRÉS
Rambla de Catalunya, 10 1er.
08007 Barcelona
Tel. 93 412 11 11
Fax.93 317 83 86
e-mail: agropres@agropres.org
Per més informació podeu consultar la nostra web:
http://agropres.org
COM FER-SE'N SOCI
Si voleu fer-vos soci d'AGROPRÉS, heu d'omplir el document adjunt.
Fitxa inscripció
Podeu enviar-la per mail a agropres@agropres.org
o bé enviar-la per fax al 93 317 83 86
35
Núm.
Fitxa de sol.licitud
N’um. de soci: _________
Nom: .................................................................
1er. Cognom:.....................................................
2on.cognom:......................................................
Dades personals______________________________________________________________
Adreça: ..................................................................................Núm.........Pis..........
Població:.............................................................................Codipostal..................
Telèfon..................................Fax................................Móbil..................................
e-mail...................................................................................
Data naixement..............................................NIF..................................................
Dades d’associació ____________________________________________________________
Data d’alta .............................
Data de baixa.........................
Presentador 1...................................................
Presentador 2...................................................
Activitat professional principal ____________________________________________________
Empresa: ...............................................................................................................
Telèfon..................................Fax................................Mòbil..................................
Formació (Grau: bàsic, mig, superior, posgrau,...)_____________________________________
Grau................................Titol ...............................................................................
Universitat....................................................................................Any....................
Altres ocupacions _____________________________________________________________
Empresa:.............................................................Càrrec:.......................................
Publicacions__________________________________________________________________
Titol_________________________________Editorial_________________Any
.............................................................................................................................................
....................................................................…………………………………………………….
……………………………………………………………………………………………………….
Idiomes_____________________________________________________________________
Idioma_______________________________Ecrit ........ Parlat.......... Entés..........
Idioma_______________________________Ecrit ........ Parlat.......... Entés..........
Idioma_______________________________Ecrit ........ Parlat.......... Entés..........
Podeu enviar-la per mail a agropres@agropres.org , o bé enviar-la per fax al 93 317 83 86
http://agropres.org amb la vostra “foto carnet”.
Nº ccc pels rebuts de soci (cost anual de 35 euros) ……………………………………………………………
36
Institució Catalana d’Estudis Agraris - ICEA
QUÈ ÉS LA ICEA
La Institució Catalana d’Estudis Agraris és una filial de l’Institut d’Estudis
Catalans, adscrita a la Secció de Ciències Biològiques.
La seva seu és a l’IEC, carrer del Carme 47, de Barcelona.
La ICEA és una entitat científica, tècnica, cultural, de reflexió, d’estudi i de debat
de les diferents temàtiques de l’agricultura, la ramaderia i la silvicultura catalanes i
del món rural. La ICEA és una institució independent i plural.
La seva actuació no té finalitat de lucre i es basa en la dedicació voluntària dels
seus membres. Es finança a través de les quotes dels membres de la ICEA, el suport
de l’IEC i subvencions especials que rep per a determinades activitats i de diferents
indrets. L’actuació de la ICEA s’estén a les terres de llengua i cultura catalanes.
Institució Catalana d’Estudis Agraris
Sra. Montserrat Camps
ICEA
Carrer del Carme, 47
08001-BARCELONA
Tel. 933 248 581 i 932 701 621
Fax 932 701 180
icea@iec.es
Per més informació podeu consultar la nostra web:
www.iec.cat/icea
37
FULL INSCRIPCIÓ ICEA
Fax 932 701 180 icea@iec.es
Nom i cognoms
DNI
Any naixement
Adreça
CP
Població
Telèfon
e-mail
Professió/Titulació
Activitat professional
Adreça
CP
Població
Fax
Telèfon
e-mail
Domiciliació bancària
Banc o Caixa
Entitat
Agència
DC
Núm. compte
Secció/ns a la/es que desitja estar inscrit
Agricultura
Ornamentals
Boscos
Protecció Vegetal
Estudis Rurals
Ramaderia
Sòls
Viticultura i Enologia
Enviar
Restablecer
38
Descargar