Descarregar la presentació
Anuncio
Quallat en perera Possibilitats d’intervenció ETSEA - Universitat de Lleida 1 Programa - 55 FIRA AGRÀRIA DE SANT MIQUEL. 5ª Jornada AGROPRÉS – ICEA- ETSEA-UdL " Quallat en perera. Possibilitats d'intervenció”. Organitza: AGROPRÉS-Associació de periodistes i escriptors agraris de Catalunya. ICEA - Institució Catalana d'Estudis Agraris. ETSEA-UdL- Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària - Universitat de Lleida. Dept. d'Hortofructicultura, Botànica i Jardineria. Moderadors: Sr. Josep Mª Nolla de ETSEA-UdL Dept. d'Hortofruticultura, Botànica i Jardineria i Sr Antoni Colom del Dept. d'Administració d'Empreses i Gestió Econòmica dels Recursos Naturals. Inscripció: Inscripció gratuïta. Lloc de celebració: Saló Segrià de Fira de Lleida. Capacitat 170 persones. Dimars, 29 de setembre de 2009. MATI. 09:45 Inscripció i lliurament de documentació. 10:00 10:15 11:00 Benvinguda i presentació de la jornada. Sr. Jaume Lloveras. Director de ETSEA-UdL. “Quallat en perera” 40 anys d'experiencia amb giberelines i fitorreguladors. Sr. Francesc Xavier Miarnau. Productor i Enginyer Tècnic Agrícola. Fitorreguladors i altres mesures per afavorir el quallat en perera. Sr. Josep Ramón Cosialls. Responsable de Fitorreguladors del DAR. 11:45 Pausa cafè. 12:15 “Quallat en perera”. Experiència propia. Dr. Carlos Miranda. Professor de Fructicultura de la Universidad Pública de Navarra. És possible millorar el “Quallat en perera”? Repercussió econòmica. 13:00 Col·loqui amb tots els ponents. Precs i preguntes. Moderador: Sr. Miquel Pascual. Professor de Fructicultura de l'ETSEA-UdL. També hi participaran els professors Josep Mª Nolla i Antoni Colom de l'ETSEA-UdL. Cloenda. 13:45 Sr. Josep Mª Vives. President de la ICEA. Sr. Jesús Domingo. President d'AGROPRÉS. 2 QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA AMB GIBERELINES I FITORREGULADORS. FRANCESC XAVIER MIARNAU DOMÈNECH Enginyer Tècnic Agrícola i Productor 5ª Jornada Agroprés-ICEA-ETSEA-UdL Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció. Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció. 55 FIRA AGRÀRIA DE SANT MIQUEL 1. LA PERA I ELS PERERS 1. LA PERA I ELS PERERS ¾ Cultiu molt estes present als dos hemisferis Perer en un parc a Estocolm Perer a Irlanda QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció. Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció. QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA 1. LA PERA I ELS PERERS ¾ Arbres centenaris ¾ Gran ventall de varietats autòctones 3 Magallon, Rocha, Tendral, Flor d’Hivern ... 1. LA PERA I ELS PERERS Cicle anual del cultiu: Floració Fecundació Quallat Creixement del fruit Recol·lecció Conservació QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció. Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció. QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA 2.- EVOLUCIÓ A LLEIDA DEL CULTIU DEL PERER 2.1.- ANYS 1965-1967 ¾ Problemes en el quallat de Blanquilla i Ercolini. ¾ Problemes de clapejat. ¾ Arrencada de perers per poca producció. ¾ Intervencions per aturar els arbres. ¾ Assaigs de Berelex i Cycocel. LA PERA I ELS PERERS Pol·linització: en perer presenta dificultats. Partenocàrpia: formació de fruits sense llavors. Àcid giberèl·lic: substància que intervé en molts processos fisiològics. Es coneix el seu efecte sobre la inducció a la partenocàrpia. (a) Pera amb llavors normals (b) Pera partenocàrpica induida per àcid giberèl·lic QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció. Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció. QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA 1. 2.- EVOLUCIÓ A LLEIDA DEL CULTIU DEL PERER 2.2.- ANYS 1967-1970 ¾ Apareixen els primers calendaris d’aplicacions de Berelex pel quallat i les gelades ¾ Característiques: 9 Fraccionament de les aportacions de giberel·lines desde floració a caiguda fisiològica. 9 Augment de dosis en cas de gelades. 9 Aportacions d’aminoàcids i nutrients per afavorir la multiplicació cel·lular i el creixement. 9 Modificaccions en poda. 4 9 Aplicacions prerecol·lecció. QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA 2.- EVOLUCIÓ A LLEIDA DEL CULTIU DEL PERER 2.3.- ANYS 1970-1975 ¾ Reducció i control de creixements amb cycocel ¾ Calendaris d’aplicacions de Berelex de l’any 1975 fets per F.X. Miarnau per a l’empresa ICI-Zeltia (nº 1) 2.- EVOLUCIÓ A LLEIDA DEL CULTIU DEL PERER 2.3.- ANYS 1970-1975 ¾ Calendaris d’aplicacions de Berelex de l’any 1975 fets per F.X. Miarnau per a l’empresa ICI-Zeltia (nº 2) Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció. Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció. QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA 2.- EVOLUCIÓ A LLEIDA DEL CULTIU DEL PERER 2.3.- ANYS 1970-1975 ¾ Calendaris d’aplicacions de Zelticel de l’any 1975 fets per F.X. Miarnau per a l’empresa ICI-Zeltia QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció. Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció. QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA 2.- EVOLUCIÓ A LLEIDA DEL CULTIU DEL PERER 2.4.- ANYS 1975-1985 ¾ Augment progressiu de la superfície de perers. ¾ Augment en superfície de la varietat Blanquilla. ¾ Intensificació del cultiu: 9 Formes recolzades. 9 Disminució en formacions en vas. ¾ 1983: primers assaigs amb (Cultar) com a regulador: 9 Aplicacions foliars. 9 Aplicacions al terra. Paclobutrazol 5 2.- EVOLUCIÓ A LLEIDA DEL CULTIU DEL PERER 2.5.- ANYS 1985-1995 ¾ Introducció de noves varietats 9 Conference 9 Alejandrina ¾ 1985: Aplicació en prefloració i floració de paclobutrazol i giberelines (GA4+AG7) 9 Sobredosis Deformacions Maduració anticipada 9 Arrodoniment de fruits 9 Desequilibris vegetatius QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció. Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció. QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA 2.- EVOLUCIÓ A LLEIDA DEL CULTIU DEL PERER 2.6.- ANYS 2000-2009 ¾ Arrencada important de pereres al Baix Segre i Cinca ¾ Augment en superfície de préssecs, nectarines i paraguayos Substitució de la pera per fruiter d’òs (préssecs, nectarines, paraguayos, albercoquer, ametller) 2.6.- ANYS 2000-2009 ¾ 2000: prohibició del cycocel ¾ 2005: prohibició de l’amitraz ¾ Agreujament problemes de psila ¾ Baixades de producció ¾ Augment dels costos del control de plagues i malalties (psila, filoxera, stemphylium...) ¾ Poca incidència de gelades ¾ Caiguda de fruits a causa del vent QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció. Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció. QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA 2.- EVOLUCIÓ A LLEIDA DEL CULTIU DEL PERER 3.- MOTIUS DE LA SUBSTITUCIÓ DEL PERER PER FRUITER D’ÒS ¾ Avantatges del fruiter d’os: 9 Ràpida entrada en producció 9 Gran ventall de varietats 9 Els cobraments són més ràpids (abans final any) 9 Els costos de producció són similars 6 3.- MOTIUS DE LA SUBSTITUCIÓ DEL PERER PER FRUITER D’ÒS ¾ Estudi comparatiu: préssec-nectarina vs perer 9 Finca de préssec i nectarina Superfície 14 ha. Plantació 1998 (10 ha) i 1999 (4 ha) Marc plantació 5x3. Sistema formació: vas Varietats: Jade, Queen Giant, Bigtop, Red Diamond, Summer Rich, Rome Star, Morsiani, Zeeglo, Red Jim, Ryan Sun 9 Finca de pera Superfície 4,5 ha. Plantació 1998 Marc plantació 4x2. Sistema formació: palmeta Varietats: Williams (6 files) i Llimonera (1 fila) QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció. Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció. QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA 3.- MOTIUS DE LA SUBSTITUCIÓ DEL PERER PER FRUITER D’ÒS ¾ Estudi comparatiu: préssec-nectarina vs perer 3.- MOTIUS DE LA SUBSTITUCIÓ DEL PERER PER FRUITER D’ÒS ¾ Estudi comparatiu: préssec-nectarina vs perer 9 Produccions de la plantació Pressec i nectarina Kg totals acumulats 4.359.659 Kg acumulats / ha Kg acumulats / ha i any 311.404 25.950 Pe ra Williams Llimonera 856.416 128.365 984.781 218.840 18.237 Any 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Pressec i Williams Llimonera nectarina Plantació 13.600 0 0 183.972 3.000 945 280.774 53.850 8.370 380.176 70.600 18.000 Pedregada 100% 277.000 80.079 6.010 360.816 95.430 12.050 530.400 138.250 21.200 530.841 159.006 20.120 626.750 67.506 13.120 560.330 116.395 12.300 615.000 72.300 16.250 QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció. Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció. QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA 4.- I EL FUTUR? 4.1.- El cultiu del perer pot ser viable? ¾ Què pot passar amb la comercialització de préssec, nectarina i paraguayo? ¾ Zona Lleida i Franja és adient per al conreu de pera 9 9 9 9 9 Clima Terra Aigua Agricultor coneixedor del cultiu Comercialització ? 7 4.- I EL FUTUR? 4.1.- El cultiu del perer pot ser viable? ¾ Destí de la pera 9 Consum en fresc 9 Indústria ¾ Varietats d'interès: 9 Mercat interior o exportables Llimonera, Ercolini, Williams, Alejandrina, Conference 9 Mercat local Magallon, Carmen, Blanquilla, Sta Mª Moretini, Flor d’hivern QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció. Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció. QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA 4.- I EL FUTUR? 4.2.- Possibilitats de millora en el cultiu del perer ¾ És bàsic el control de vigor: 9 Control del reg i la fertilització 9 Ús racional dels fitoreguladors 9 Podes en verd, podes d’arrels ... ¾ Utilització de pol·linitzants ¾ Instal·lació de xarxes per protecció de pedra i vent QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció. Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció. QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA 4.- I EL FUTUR? 4.2.- Possibilitats de millora en el cultiu del perer ¾ Utilització de portaempelts adequats de vigor mitja amb intermediari ¾ Plantació amb arbres preformats ¾ Intensificació del cultiu i podes mínimes ¾ Marc 3,5-3,75 x 0,4-1 m ¾ Formació eix central o V 4.- I EL FUTUR? 4.3.- Aspectes de la comercialització de la pera ¾ El consum de pera en fresc està disminuïnt ¾ La recol·lecció es fa amb molt desfase del punt de maduresa òptim (fruits que poden ser consumits) Dates normals Maduresa fisiològica Varietats de recol·lecció a l'arbre Llimonera 1 al 25 de juliol 25 agost a 10 setembre 1 al 20 agost 15 al 25 de setembre 28 juliol a 12 agost 25 al 30 d'agost 8 15 al 25 de setembre Williams Blanquilla Conference 15 al 25 agost 4.- I EL FUTUR? 4.3.- Aspectes de la comercialització de la pera ¾ La pera no arriba amb bona qualitat gustativa al consumidor. ¾ El sector consumidor de pera en fresc important és el de mitjana edat. ¾ A la pera s’exigeix un alt nivell de qualitat. ¾ Polpes suaus, sucoses, amb un bon equilibri de sucres i àcids, i aromàtiques. QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció. Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció. QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA 4.- I EL FUTUR? 4.4.- Possibilitats de millora en la comercialització de la pera Varietats Periode de consum adient Ercolini juliol - agost - setembre Llimonera agost - setembre - octubre Blanquilla octubre - novembre - desembre Williams desembre - gener - febrer Conference de gener a maig Alejandrina febrer - març 4.4.- Possibilitats de millora en la comercialització de la pera ¾ Cal adequar les recol·leccions als paràmetres i exigències de qualitat que demana el consumidor ¾ Cal educar al consumidor ¾ Oferir un producte de qualitat que doni confiança ¾ No n’hi ha prou amb les denominacions d’origen ¾ Cal controlar la qualitat als punts de venda ¾ Donar a conèixer els moments més adients per al consum de cada varietat QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció. Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció. QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA 4.- I EL FUTUR? 5.- IMATGES MILLOR QUE PARAULES 9 5.- IMATGES MILLOR QUE PARAULES QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció. Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció. QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA 5.- IMATGES MILLOR QUE PARAULES Fruiteria de Banyoles (no hi ha peres a la venta) QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció. Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció. QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA 5.- IMATGES MILLOR QUE PARAULES 5.- IMATGES MILLOR QUE PARAULES 10 Fruiteria d’Estocolm (no hi ha peres a la venta) 5.- IMATGES MILLOR QUE PARAULES Fruita ben presentada Lleida Itàlia Xile QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció. Quallat en perera. Possibilitats d’intervenció. QUALLAT EN PERERA. 40 ANYS D’EXPERIÈNCIA GRÀCIES PER LA SEVA ATENCIÓ I BON PROFIT ! Francesc Xavier Miarnau Domènech Jornada Agroprés-ICEA-ETSEA-Udl 11 Factors que determinen el quallat en perera Superfícies i produccions espècie perera a Lleida Fitorreguladors i altres mesures per afavorir el quallat en perera. J. R. Cosialls DAR. Servei de Sanitat Vegetal. Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural Factors que determinen el quallat en perera Descripció • • • Factors que determinen la producció final Factors meteorològics Factors climàtics: adaptació agroecològica d’espècies i varietats. Factors meteorològics: Gelades, temperatures baixes, pluges, humitats relatives altes, vents forts durant el període de floració / quallat. Factors inherents a la parcel·la: • microclimàtics • Edàfics. • Agronòmics i de maneig: esporga, reg, adobat... • Inherents al material vegetal: portaempelt i varietat. • Maneig de fitoreguladors i tècniques alternatives • Altres 12 Factors que determinen la producció final Factors que determinen la producció final Resum Relació de la floridesa amb l’índex de quallat i la producció Bivariate Fit of Índice de cuajado By Corimbos 13 12 0,8 0,7 0,6 Kg totals Índice de cuajado • Bivariate Fit of Kg totals By Corimbos 0,9 0,5 0,4 • • • • 11 10 9 8 7 La floridesa va lligada amb l’índex de quallat de forma inversament proporcional. És necessari un mínim de corimbes / flors per assegurar una collita acceptable. Per tant, una alta floridesa no comporta necessariament una bona collita. El vigor està també relacionat inversament amb l’índex de quallat. Densitat de plantació / índex de quallat / pes per corimbe determinen la producció potencial . 6 5 4 0,3 0,2 0,1 3 2 0 50 100 150 Corimbos 200 50 100 150 200 Corimbos Possibilitats d’influïr en el quallat i la producció Fitoreguladors: possibilitats d’intervenció Els fitoreguladors van adreçats al quallat i control del vigor Tractaments per estimular creixement / desenvolupament fruit Quallat / Producció Tractaments control de vigor 13 Enquesta GA3 en perera Tractaments aplicables en floració Matèries actives registrades com a fitoreguladors Acceptació de l’àcid gibberel·lic en perera conference Families de Fitoreguladors per a quallat en perera Gibberel·lines GA3 Gibbere·lines GA4+GA7 Gibberel·lines + Símil Auxines Gibberel·lines + Citoquinines Símil auxines Varietat: Conference GA3 GA4, GA7 GA3 1 % p/v + Fenotiol 0,5 % p/v GA4+GA7 1,9 % p/v+ BAP 1,9 % p/v àcid Į naftilacètic 0,45 % + 1,2 % àcid Į naftilacètic amida ACCEPTACIÓ NO 14% NS 9% Altres productes SI/NO 9% Bioestimulants Algues marines Microelements Aminoacids Adobs foliars SI 68% SI / AA 0% Enquesta GA3 en perera Tractaments aplicables en floració Cultivars en els que s'apliquen dos tractaments d'àcid gibberèlic Resum GA3 en perera Conference MOMENTS I DOSIS RESPECTE F2 1er TRACTAMENT 58 % 2on TRACTAMENT En cas de gelada Opcions 10 - 40 % F2 40-60 % F2 60-80% F2 1 GA3 GA3 2 1% Fenotiol + 0,5 % GA3 1% Fenotiol + 0,5 % GA3 3 1,9% (GA4 + GA7) 1,9% (GA4 + GA7) 4 1,9% (GA4 + GA7) +1,9% BAP 1,9% (GA4 + GA7) +1,9% BAP 5 ANA 0,45 % + ANA amida 1,2 % Opcions 30 - 40 % F2 ANA 0,45 % + ANA amida 1,2 % ANA 0,45 % + ANA amida 1,2 % 90 % Cultivars en els que s'aplica un tractament d'àcid gibberèlic 1,5 gr / 1000 2 gr / 1000 2 gr / 1000 40-60 % F2 1 GA3 2 1% Fenotiol + 0,5 % GA3 3 ANA 0,45 % + ANA amida 1,2 % ANA 0,45 % + ANA amida 1,2 % 60-80% F2 14 ANA 0,45 % + ANA amida 1,2 % Què cal fer en cas de gelada ? Efectes negatius de les gibberel·lines Les llavors de la pera durant el procés de quallat generen GA3. L’arbre respon amb estimulació i producció de sucres que són enviats al fruit per al creixement i divisió. En cas de gelada, les llavors moren i no hi ha estimulació L’aplicació de GA3 pretén estimular a la planta per produir sucres pel fruit. Les aplicacions GA4+GA7 no tindrien cap efecte en aquests casos. Resultats segons condicions climatiques Variables relacionades amb l’índex de quallat 1er Gelades i /o Tª baixes GA3+Fenotiol Pluja i/o humitats persistents GA3 Vent fort GA4+GA7 GA4+GA7+BAP 2on Condicions “Favorables” en general És difícil establir diferències entre alternatives existents Factor GL DF Sum of Squares F Ratio Prob > F Paclobutrazol 1 1 0,01901973 4,8885 0,0302 Giberel·lines 7 7 0,33255681 12,2107 <,0001 bloc 3 3 0,00330739 0,2834 0,8373 estat fenológic 1 1 0,00308942 0,7940 0,3758 nº corimbes 1 1 0,02184480 5,6146 0,0205 diametre tronc 1 1 0,01391436 3,5763 0,0626 15 Tractaments control vigor Tractaments control vigor Bases del control de vigor amb fitoreguladors Productes fitoreguladors actualment disponibles. FDP • GGDP • -Clomequat-Cl CDP Ent-Kaureno -Paclobutrazol • Ent-ácido Kaurenoico paclobutrazol O- Ent-7D-OH-ácido Kaurenoico ++ Ca -O • GA12 O O L’amplia experiència adquirida amb el paclobutrazol, tant foliarment como via sòl, des de l’any del seu registre oficial, l’any1988 . Incorporació (2003) de l’ús del paclobutrazol als estadis pre-florals, barrejat amb oli mineral d’estiu. Aquesta nova tècnica d’aplicació ha suposat un canvi important en el plantejament de les estratègies de control de vigor en perera. La disponibilitat de la prohexadiona de Ca i el desenvolupament i experimentació posteriors, adreçades a la ubicació del producte dins de les diferents alternatives de quallat i control de vigor. El desenvolupament i experimentació de tècniques alternatives als fitoreguladors. -Prohexadiona-Ca -Trinexapac-etilo GA9 GA20 O GA1 prohexadiona de calcio GA8 Fig. Núm.: Esquema simplificado de la síntesis de giberelinas en las plantas superiores. Puntos de inhibición de por parte del Clormequat – Cl, Paclobutrazol, Prohexadiona de Ca y Trinexapac-etilo. (Adaptado de W. Rademacher, Bioregulators for apples and other fruit trees, 2002.) Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca Servei de Sanitat Vegetal Unitat de Malherbologia i Fitoreguladors CULTAR PRE-FLORAL EN PERERA CONFERENCE Tractaments control vigor Aplicacions de paclobutrazol pre-floral VIGOR DEL ÁRBOL BAIX PREVISIONS DE FLORACIÓ / QUALLAT EXCELENTS / BONES REGULARS / DOLENTES MIG ALT DOSIS DE PRODUCTE A APLICAR (l / ha) 0 - 0,5 0,5 - 0,75 0,75 - 1 1 - 1,5 1,25 - 2 1,5 – 2,5 DESCRPICIÓ DE LA FINCA – LOCALITAT: Alguaire – PARTIDA: Tabac – VARIETAT: Conference – PORTAEMPELT: BA- 29. – EDAT / PROMIG COLLITA: 12 / 20.384 kg / Ha PRODUCTES OLI MINERAL ATOMINAL DOSIS Gr o cc / hl DATA TRACTAMENT 2.500 50 OROCOBRE 500 CULTAR 100 18/03/2004 16 Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca Servei de Sanitat Vegetal Unitat de Malherbologia i Fitoreguladors Tractaments control vigor Aplicacions de paclobutrazol pre-floral: efecte sobre el quallat i nº de fruits DESCRPICIÓ DE LA FINCA – LOCALITAT: Alguaire – PARTIDA: Tabac – VARIETAT: Max Red Barlett – PORTAEMPELT: BA- 29. – EDAT / PROMIG COLLITA: 12 / 52.058 kg PRODUCTES OLI MINERAL ATOMINAL Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca Servei de Sanitat Vegetal Unitat de Malherbologia i Fitoreguladors CULTAR PRE-FLORAL EN PERERA BARLETT DOSIS Gr o cc / hl DATA TRACTAMENT 2.500 50 OROCOBRE 500 CULTAR 150 10/03/2003 Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca Servei de Sanitat Vegetal Unitat de Malherbologia i Fitoreguladors 17 Tractaments control vigor Tractaments control vigor Resum Paclobutrazol pre-floral Aplicacions de paclobutrazol durant el període floral i post floral 1.Pràctica molt estesa en conreu de la perera. En plantacions equilibrades de vigor mig o mig – baix, és l’únic tractament que es du a terme. 2.Amb la caiguda de la patent del paclobutrazol i l’aparició de genèrics el preu de la matèria tècnica és barat. 3.Necessitat de trobar la dosi “òptima” per no modificar la forma del fruit. Període Floral 15-20 Caiguda dels pè aplicar juntament amb: Previsions de floració quallat GA3 + Adob foliar GA3 Excel·lents / Bones ? ? / Si / * Regulars / dolentes Si Si Moments d'aplicació * cal contemplar la possibilitat de tractaments amb prohexadiona de Ca Vigor Baix Mig Alt Dosis de producte a aplicar (l/ ha) 0 - 0,75 l / Ha 0,75 - 1 l / Ha 1 - 2,5 l / Ha Tractaments control vigor Tractaments control vigor Comparació paclobutrazol pre – floral / període floral i post floral Resum Paclobutrazol floral i post floral Separació de mitjanes segons el test Student per les mínimes diferències significatives (Į=0,050 t=1,9921) Nivell Paclobutrazol pre-floral Paclobutrazol (G) L Sq Mean A 9175,5458 B 1.És una bona alternativa per al control de vigor, com en el cas de les aplicacions de paclobutrazol pre-floral, en plantacions equilibrades de vigor mig o mig – baix, amb un únic tractament per campanya és suficient per a mantenir la plantació en equilibri. 2.Amb la caiguda de la patent del paclobutrazol i l’aparició de genèrics el preu de la matèria tècnica és barat. 3.Aquesta matèria activa pot provocar caigudes de fruits, es recomana aplicacions de GA3 cada cop que s’aplica, tant en floració com en postfloració. 7837,6261 18 OO O Tractaments control vigor O- -O O O ++ Ca Tractaments control vigor O Maneig de la prohexadiona de Ca ++ Ca -O O Principals característiques prohexadiona de Ca 1.Control de vigor inferior al Paclobutrazol a les dosis normalment emprades. 2.El moment òptim d’aplicació és a F2+15-20 dies 3.Efecte en el control de caigudes fisiològiques. 4.Limitació en el seu us a causa del retorn floral que provoca a dosis altes. DOSIS A APLICAR (l / Ha) 0,075-1,25 La ubicació de la prohexadiona de calci dins de les alternatives de tractaments de productes fitoreguladors serà entre les 2-6 setmanes desprès de floració. Com ja s’ha esmentat anteriorment el número de tractaments recomanats serà 1 en el cas d’alternatives foliars i 2 en alternatives amb dosis elevades de paclobutrazol al sòl. Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca Servei de Sanitat Vegetal Unitat de Malherbologia i Fitoreguladors Tractaments control vigor Alternatives foliars control de vigor Combinacions paclobutazol – prohexadiona de Ca Posicionament dels tractaments paclobutrazol / prohexadiona de Ca • F2 +15-20 – Paclobutrazol sempre amb àcid gibberèl·lic – Prohexadiona de Ca D-E 22/03/2005 20 % F2 26/03/2005 CDP 04/04/2005 CDP + 23 27/04/2005 1 Cultar 0,15 % Aceite 2,5 % Fengib 0,1 % INAFOL 011 0, 25 % Cultar 0,15 % Arabelex 0,112 % Cultar 0,15 % 2 Cultar 0,15 % Aceite 2,5 % Fengib 0,1 % INAFOL 011 0, 25 % Regalis 0,15 % DASH 0,1 % Sulfat Amónic 0,2% 3 4 5 Cultar 0,15 % Aceite 2,5 % - Fengib 0,1 % INAFOL 011 0, 25 % Fengib 0,1 % INAFOL 011 0, 25 % Cultar 0,15 % Arabelex 0,112 Fengib 0,1 % INAFOL 011 0, 25 % Cultar 0,15 % Arabelex 0,112 6 - Fengib 0,1 % INAFOL 011 0, 25 % Regalis 0,15 % DASH 0,1% Sulfat Amónic 0,2% 7 - - - Cultar 0,15 % Regalis 0,15 % DASH 0,1% Sulfat Amónic 0,2% Cultar 0,15 % Regalis 0,15 % DASH 0,1% Sulfat Amónic 0,2% CDP + 49 23/05/2005 REGALIS (kg) – Paclobutrazol sempre amb àcid gibberèl·lic Alternativa CULTAR (l) • Període de floració TOTAL ACUMULAT / HA GA3 (ppm) ALTERNATIVES DATES I MOMENTS DE TRACTAMENT PER A LES DIFERENTS ALTERNATIVES Regalis 0,15 % DASH 0,1% Sulfat Amónic 0,2% 6,8 4,5 1,5 5 4,5 1,5 5 3 1,5 6,8 3 1,5 6,8 3 1,5 5- 3 1,5 - - - Cultar 0,15 % Cultar 0,15 % Regalis 0,15 % DASH 0,1% Sulfat Amónic 0,2% Cultar 0,15 % Cultar 0,15 % Cultar 0,15 % - - 19 Tractaments control vigor Tractaments control vigor Aplicacions de paclobutrazol al sòl TIPUS DE REG RIEGO LOCALITZAT REG A TESA Aplicacions de paclobutrazol al sòl DOSIS DE PRODUCTE A APLICAR (l / ha) ‘1-2 ‘3-5 PACLOBUTRAZOL SENSE DISOLUCIÓ PREVIA + POSTERIOR APLICACIÓ D’AIGUA PACLOBUTRAZOL AMB DISOLUCIÓ PRÈVIA Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca Servei de Sanitat Vegetal Unitat de Malherbologia i Fitoreguladors Aplicacions de paclobutrazol al sòl Efectes negatius del paclobutrazol Efectes en la regulació de la floridesa Evolución número de corimbos campañas 2003 -2005 800 700 600 500 400 300 200 100 0 714,2 2003 Nivel inicial 438,75 439 424,5 421,75 2004 Testigo 2004 Pczl suelo 2004 Pczl suelo+foliar 191,8 2005 Pczl suelo 2005 Pczl suelo+foliar Nivel inicial 2003 Testigo Pczl suelo 2004 Pczl suelo+foliar Pczl suelo Pczl suelo+foliar 2005 20 1. Condicions de treball MOMENTOS DE APLICACION DE TRATAMIENTOS FITOREGULADORES PARA CONTROL DE VIGOR EN LA ESPECIE PERAL A BASE DE PACLOBUTRAZOL Y PROHEXADIONA DE CALCIO Xarxa de purgues: DOSIS A APLICAR (l / Ha) EN FUNCION DEL VIGOR Marzo ABRIL VIGOR DEL ÁRBOL BAJO BAJO MEDIO ALTO 1-1,5 1,5-2 2-2,5 Estudi iniciat l’any 2008:Vigor i quallat en perera Confence ABRIL MEDIO ABRIL ABRIL DOSIS A APLICAR (l / Ha) 12- 20 DIAS DESPUÉS VIGOR DEL ÁRBOL ALTO DOSIS A APLICAR (l / Ha) FLORACIÓN CAÍDA DE PÉTALOS EN FUNCION DEL VIGOR PREVISIONES DE COSECHA (Siempre en combinación con ácido giberélico y abono foliar o aminoácidos) PREVISIONES DE COSECHA DOSIS DE PRODUCTO A APLICAR ( l / ha ) EXCELENTES / BUENAS 0 - 0,5 0,75 - 1 1,25 - 2 EXCELENTES / BUENAS REGULARES / MALAS 0,5 - 0,75 1 - 1,5 1,5 - 2,5 REGULARES / MALAS ? SI SI SI (*) BAJO MEDIO ALTO 1-1,5 1,5-2 2-2,5 0,075-1,25 Es necesario adaptar las dosis y estrategias a cada finca en particular prestando atención a no provocar retornos florales En variedades vigorosas el uso de la prohexadiona pasa por altenativas de tratamientos combinados con paclobutrazol (*)Sobretodo si no se ha aplicado antes APLICACIONES PRE-FLORALES Enero 1-5 6-10 11-15 16-20 21-25 26-31 1-5 Febrero 6-10 11-15 16-20 21-25 26-28 1-5 APLICACIONES FLORACIÓN Marzo 6-10 APLICACIONES POSTFLORACIÓN Abril 11-15 16-20 21-25 26-31 1-5 6-10 11-15 16-20 21-25 26-30 Mayo 1-5 6-10 11-15 16-20 21-25 26-31 1-5 Junio 6-10 11-15 16-20 21-25 26-30 1-5 Julio 6-10 11-15 16-20 21-25 26-31 1-5 Agosto 6-10 11-15 16-20 21-25 26-31 1-5 Setiembre 6-10 Octubre 11-15 16-20 21-25 26-30 1-5 6-10 11-15 16-20 21-25 26-31 1-5 Noviembre 6-10 11-15 16-20 21-25 26-30 1-5 Tesis Paclobutrazol + oli d’estiu (prf) Paclobutrazol aplicat en floració Diciembre 6-10 11-15 16-20 21-25 26-30 Paclobutrazol APLICACIONES FOLIARES Prohexadiona APLICACIONES AL SUELO Paclobutrazol APLICACIONES AL SUELO CON RIEGO LOCALIZADO APLICACIONES AL SUELO CON RIEGO POR INUNDACIÓN DOSIS A APLICAR (l / Ha) DOSIS A APLICAR (l / Ha) 1-2 3-5 Paclobutrazol (prf) + Prohexadiona de Ca (F2+15) Prohexadiona de Ca (F2+15) Testimoni Unitat de Fitoreguladors Xarxa de purgues Xarxa de purgues Corbes de caiguda de fruits Creixements vegetatius Corba de creixements Corba de caiguda de fruits 200 350 180 160 300 200 Prhca 150 Pcbl Fl 100 Tes 50 (Pcbl Prf)+Prhca 140 longitud (cm) Nº de fruits 250 (Pcbl Prf)+Prhca (Pcbl Prf) (Pcbl Prf) 120 100 Prhca 80 Pcbl Fl 60 40 20 0 Tes 0 16 9 00 /2 4 /0 22 9 00 /2 4 /0 28 9 00 /2 4 /0 04 9 00 /2 5 /0 10 9 00 /2 5 /0 16 9 00 /2 5 /0 22 9 00 /2 5 /0 28 9 00 /2 5 /0 03 9 00 /2 6 /0 09 9 00 /2 6 /0 15 9 00 /2 6 /0 21 Xarxa de purgues: Conclusions En aquests moments estem en ple procés de dades Els resultats es faran públics properament ? Paclobutrazol (Prf) o Prohexadiona (F2+15) Paclobutrazol (Prf) y Prohexadiona (F2+15) Resposta als productes per control de vigor segons vigor i nivells de collita Equip de treball i Col·laboracions Mercès per l’atenció !!!!!! Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural ADV de Lleida 22 Fecundación. Proceso Cuajado en peral La polinización es el primer paso para que pueda tener lugar la fecundación, pero el que se produzca no presupone que la flor llegue a fecundarse. Experiencias Carlos Miranda Departamento de Producción Agraria. Universidad Pública de Navarra. Campus de Arrosadia, 31006 Pamplona (Spain) 55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL 29 Septiembre 2009 - Lleida 55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL Fecundación. Proceso Germinación del polen y fecundación Muchos granos de polen pero sin germinar 29 Septiembre 2009 - Lleida Factores que condicionan la fecundación Factores que condicionan la fecundación Fijación del polen: el estigma debe ser receptivo, permitiendo su hidratación y germinación. La lluvia puede lavar el polen. • Presencia y compatibilidad de los polinizadores: Los cultivares pueden ser autofértiles, parcialmente autofértiles o autoestériles. Germinación: 2-36 h tras su depósito, muy influida por la temperatura. (Óptimas 20-25ºC, nula <3-5ºC >35ºC) •Época Floración. Los cultivares pueden, o no coincidir en su época de floración. •Viabilidad del polen . Algunos cultivares producen polen estéril que germina escasamente. Bajo condiciones de campo el polen tiene muy poca longevidad, y normalmente solo es viable durante unas pocas horas. •“Efecto masa”. La germinabilidad y la velocidad de crecimiento del tubo polínico aumentan al aumentar también la densidad de granos de polen presentes en los estigmas. •Calidad de los ramos. •Longevidad del óvulo. La longevidad del óvulo determina la duración del “periodo efectivo de polinización” (PEP) 23 Germinación y tubos polínicos en el estigma 55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL 29 Septiembre 2009 - Lleida 55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL 29 Septiembre 2009 - Lleida Factores que condicionan la fecundación Coincidencia de las floraciones Factores que condicionan la fecundación Presencia y actividad de las abejas Fecha media de floración del peral en el valle del Ebro 9 En especies con flores poco atractivas (peral) o que necesiten cuajados altos poner 6 o más. 9 Colocarlas al abrigo de los vientos dominantes, en grupos de 3 o 4. 9 La colocación debe hacerse al inicio de la floración. Si se adelanta mucho -> riesgo de explorar otras zonas 9 Su actividad esta muy influida por el viento y la temperatura: o Viento: actividad reducida si >15 km/h, dejan de volar si >30 km/h o Temperatura: optima 16-18ºC 55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL 29 Septiembre 2009 - Lleida 55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL Factores que condicionan la fecundación 29 Septiembre 2009 - Lleida Factores que condicionan la fecundación Cantidad de polen en el estilo ( “Efecto masa”). Incompatibilidad polen-estigma (alelos S): La germinabilidad y la velocidad de crecimiento del tubo polínico aumentan al aumentar también la densidad de granos de polen presentes en los estigmas. Variedades que comparten todos los S-alelos son inter-incompatibles Granos de polen que, aunque germinados, no avanzan por el estilo (incompatibilidad) 24 55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL 29 Septiembre 2009 - Lleida 55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL 29 Septiembre 2009 - Lleida Factores que condicionan la fecundación Factores que condicionan la fecundación Calidad de los ramos (y hábitos de floración) Longevidad del óvulo y periodo de polinización efectiva Periodo de polinización efectiva según la calidad de las flores Longevidad del óvulo. Es una característica en parte varietal pero muy condicionada por los factores que influyen en la diferenciación floral La longevidad del óvulo determina la duración del “periodo efectivo de polinización” (PEP) 9 55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL 29 Septiembre 2009 - Lleida 55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL Factores que condicionan la fecundación Calidad de los ramos (y hábitos de floración) 29 Septiembre 2009 - Lleida Factores que condicionan la fecundación Calidad de los ramos Los ramos (o yemas mixtas en pepita) de buena calidad tienen: Los ramos (o yemas mixtas en pepita) de buena calidad tienen: Hojas numerosas y grandes Mejor cuajado – Frutos más grandes Alto nº de flores 25 55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL 29 Septiembre 2009 - Lleida 55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL 29 Septiembre 2009 - Lleida IF: Factores que influyen Factores que condicionan la Inducción Floral Actividad foliar Brotes de vigor alto (ramos de madera o chupones) Dificultan la IF (Sombreo) Brotes de vigor débil-moderado La I.F. se favorece con el número y tamaño de las hojas Iluminación. Con diferencia, el más importante. Si en las yemas no se recibe al menos el 30% de la insolación que recibe la parte del árbol más insolada, no se produce la IF. Presencia de frutos. La presencia de frutos inhibe la IF por dos motivos: • Hormonal: Las semillas de los frutos presentes segregan AG que inhibe la IF. • Competencia nutricional: los frutos compiten por los fotosintratos y nutrientes. El efecto inhibidor de los frutos se produce pronto: en manzano a las 6-8 semanas, en peral a las 4-6 semanas. Nutrición. Todo lo que favorece la síntesis de fotosintratos y su acumulación en los brotes favorece la IF y, por tanto, todo lo que impide la fotosíntesis o la acumulación de reservas (crecimiento excesivo que consume los fotosintratos) lo dificulta. La IF comienza cuando el brote reduce su crecimiento (por eso no hay yemas fértiles en ramos vigorosos). 55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL 29 Septiembre 2009 - Lleida 55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL 29 Septiembre 2009 - Lleida Factores que condicionan la fecundación En los frutales de pepita (manzano, peral) la I.F. se favorece cuantas más hojas haya en las brindillas y lamburdas y su proporción este equilibrada con los ramos de madera Factores ambientales • Temperatura Óptimas: 20-25ºC. Umbrales 10-30ºC Por debajo del umbral: el crecimiento del tubo se ralentiza y no llega al óvulo o éste ya ha degenerado. Los insectos tienen menos actividad a bajas temperaturas. Por encima del umbral: desecación estigmática que impide germinación, acortan la longevidad del óvulo. • Lluvia y humedad atmosférica La lluvia impide el vuelo de las abejas y limpia el aire de polen. Arrastra el polen de los estigmas, produce rotura del polen y diluye el néctar Una alta humedad ambiente contribuye a mantener la receptividad del estigma y reduce su desecación. • Viento El viento moderado dificulta el vuelo de los insectos. El viento seco (con calor) deseca los estigmas Los vientos fuertes pueden dañar o arrancar flores 55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL 29 Septiembre 2009 - Lleida 55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL 26 29 Septiembre 2009 - Lleida Factores que condicionan la fecundación Factores que condicionan la fecundación Año 2009 - Condiciones meteorológicas durante la floración Adecuadas Navarra 1 2 La Rioja 3 Huesca 4 8 5 6 7 Zaragoza 9 10 11 12 Lleida 55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL 29 Septiembre 2009 - Lleida 55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL Factores que condicionan la fecundación Año 2007 - Condiciones meteorológicas durante la floración Desfavorables 29 Septiembre 2009 - Lleida Caídas de frutos Caídas de frutos A lo largo del proceso de desarrollo de los frutos se producen diferentes caídas, en unos casos naturales, y en otros como consecuencia de accidentes. La caída es un proceso selectivo que puede ser iniciado, principalmente, por los siguientes factores: -Falta de fecundación y aborto del embrión -Factores endógenos de regulación de la planta -Factores nutricionales y meteorológicos -Tratamientos químicos y otras intervenciones (COBRE – FOTOS) -Ataques de plagas, enfermedades, heridas, etc. Se inicia con la formación de la capa de abscisión en la zona de inserción del pedúnculo con la rama 27 55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL 29 Septiembre 2009 - Lleida 55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL 29 Septiembre 2009 - Lleida Caídas de frutos. Épocas Caídas de frutos. Causas Caídas de frutos. Influencia Hormonal sobre el desarrollo del fruto Épocas de caída El desarrollo del fruto está bajo control hormonal, existiendo una gran relación entre los niveles hormonales en las semillas y las caídas de frutos. Las caídas fisiológicas se producen, en general, en tres épocas definidas: - Caída de cuajado (2-4 semanas tras F) 1º Frutos procedentes de fecundación Se solapa con la caída de flores defectuosas y no fecundadas. Se produce por aborto del embrión, o mala nutrición (bajo nivel de reservas, competencia, enfermedades) Su intensidad dependerá de los niveles de fecundación y reservas, de la posición de los frutos (iluminación), la temperatura y el ritmo de crecimiento de los brotes - Caída de junio (fin de la fase de multiplicación celular) El sitio donde principalmente se sintetizan hormonas durante el crecimiento del fruto son las semillas : mayor nº semillas mayor crecimiento del fruto menor tendencia a las caídas Las hormonas pueden también ser transportadas por el floema o por el xilema. Se produce, principalmente, a la competencia entre frutos en crecimiento y con los brotes. 2º Frutos partenocárpicos Su intensidad dependerá de los niveles de producción de nutrientes del árbol Existen variedades muy propensas a este tipo de caídas (pej el “goteo” de algunas variedades de pavías tradicionales) La vía vascular es la única fuente hormonal - Caída de madurez (pre-recolección) Es la caída natural de los frutos, que puede verse adelantada por una mala gestión del riego. Algunas variedades (pej. Manzanas tipo “Red Delicious”) tienen una elevada tendencia natural a ellas Su intensidad puede verse aumentada por las lluvias y el viento fuerte en las inmediaciones de la recolección 55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL 29 Septiembre 2009 - Lleida 55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL Caídas de frutos. Causas Caídas de frutos. Influencia Hormonal sobre el desarrollo del fruto 29 Septiembre 2009 - Lleida Caídas de frutos. Causas Caídas de frutos. Influencia de las técnicas de cultivo Los frutos partenocárpicos están en desventaja competitiva ante los frutos con semilla: si ambos están presentes en el árbol, los partenocárpicos crecerán menos y caerán antes. Partenocarpica Giberelico Con semillas 28 55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL 29 Septiembre 2009 - Lleida 55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL 29 Septiembre 2009 - Lleida Caídas de frutos. Causas Condiciones climáticas durante el periodo de crecimiento inicial Caídas de frutos. Causas 2009. Periodo de crecimiento inicial de los frutos Temperaturas adecuadas (10-15ºC) desde F hasta cuajado y durante el primer crecimiento) Floración 2009: Temperaturas adecuadas pero… - 55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL 29 Septiembre 2009 - Lleida 55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL 29 Septiembre 2009 - Lleida Caídas de frutos. Causas Caídas de frutos. Causas Niveles de Cuajado observados Tasas de cuajado normales La proporción normal entre frutos y flores es muy variable y, en ausencia de siniestros depende de: - Especie - Carga de flores inicial - Criterios de aclareo (comerciales) Cuajado (nº frutos/ yema mixta en F) Tasa normal de cuajado según la carga de poda 3,0 Permite evaluar la bondad del cuajado real 2,5 2,0 1,5 Floración/Fecundación Crecimiento de los frutos 1,0 0,5 0,0 0,0 1,0 2,0 3,0 4,0 5,0 6,0 7,0 29 Carga de poda (nº yemas mixtas /cm2 ST) 55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL 29 Septiembre 2009 - Lleida 55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL 29 Septiembre 2009 - Lleida Conclusiones El nivel de cuajado de una plantación de peral está fuertemente influido por las circunstancias climatológicas de la primavera, pero la incidencia sobre la producción final podrá atenuarse siempre que: - Se parte de árboles con buena calidad de flor (Inducción floral): oControl del vigor oControl de la carga oControl de la defoliación Sección de Fruticultura y Viticultura de la UPNA •J. Bernardo Royo •Carlos Miranda •Gonzaga Santesteban •Mª Jesús Laquidain •J. González - Se realice un correcto manejo de la polinización y los polinizadores oPresencia de polinizadores en cantidad y disposición suficiente oPresencia de abejas en cantidad suficiente y momento adecuado o¿Polinización artificial? Cuajado en peral - Se maneje correctamente el agua y la nutrición Experiencias Gracias por su atención 55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL 29 Septiembre 2009 - Lleida 55 FERIA AGRÀRIA DE SAN MIGUEL 29 Septiembre 2009 - Lleida 30 Universitat de Lleida Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària Departament de Fructicultura, Botà Botànica i Jardineria Departament d’Administració Administració d’Empreses i Gestió Gestió Econòmica dels Recursos Naturals 55 Fira de Sant Miquel. Eurofruit Lleida, 29 de setembre de 2009 El problema de la auto-incompatibilidad y el cuajado en peral • Muchos son los investigadores y autores de literatura cientí científica que han comprobado y citado el problema de la autoauto-incompatibilidad y fallo del cuajado en peral. Jornada Tècnica: “Quallat en perera. Possibilitats d'intervenció” Taula rodona: ¿És possible millorar el “quallat en perera”? Repercussió econòmica Dr. Antonio Colom Gorgues Problemática del Cuajado en Peral • Problema de autoauto-esterilidad o autoauto-incompatibilidad. Algunos datos sobre la producción e importancia del Peral • Incompatibilidad especí específica polenpolen-pistilo como barrera directa a la polinizació polinización y explicació explicación del fallo del cuajado. • En los frutos cuajados, poca proporció proporción de óvulos fecundados, es decir, poca proporció proporción de semillas (afecta al tamañ tamaño y forma). • Influencia de factores fisioló fisiológicos y ambientales en dicha problemá problemática (fertilizació (fertilización, horas frio, frio, densidad de flor, meteorologí meteorología, etc.). • Problema má más importante en la variedad “Blanquilla” Blanquilla”, que se suma a otras problemá problemáticas de cierta vulnerabilidad a plagas y enfermedades, y necesidad de mayores cuidados y tratamientos. • Utilizació Utilización de polinizadores de complicada gestió gestión 31 Algunos datos sobre la producción e importancia del Peral Algunos datos sobre la producción e importancia del Peral Producción de frutas dulces campaña 2007 (miles de toneladas) ESPAÑA Fuente: Dr. Ignasi Iglesias, IRTA Fuente: Alimarket nº 222, Nov 2008 Algunos datos sobre la producción e importancia del Peral Algunos datos sobre la producción e importancia del Peral Renta Agraria de España 2008. (2ª Estimación Enero 09) - Estructura de la Producción Vegetal Fuente: Dr. Ignasi Iglesias, IRTA Fuente: Boletí Boletín mensual de estadí estadísticas del MARM (enero, 2009) 32 Algunos datos sobre la producción e importancia del Peral Algunos datos sobre la producción e importancia del Peral Superficie de producció producción de frutas dulces (has) de Españ España y la Regió Región Lleida – Huesca Fuente: Carolina Mallada, 2009, a partir de datos del ECYRSE 2007y 2007y MARM, 2008 Algunos datos sobre la producción e importancia del Peral El cultivo del Peral con tendencia a la baja? • Se puede destacar en primer lugar el decremento de cultivo o abandono abandono del peral Blanquilla de Aranjuez (y quizá quizá de otras variedades). • Las razones principales en el caso del Peral Blanquilla: – Dificultad de cuajado, necesidad de tratamientos hormonales. – Rendimientos bajos por ha de cultivo. – Variedad muy sensible a plagas y enfermedades, necesidad de mayor nú número de tratamientos fitosanitarios. – Dificultades en la lucha integrada en ciertos añ años de mayor riesgo a plagas y enfermedades. – Problemas en poder pasar los controles de contenidos residuales de plaguicidas (lí (límites má máximos de residuos) previstos por la legislació ó n europea. legislaci • En segundo lugar nos referimos a otras variedades como Conference, Conference, Williams, Williams, Red Bartlett, Bartlett, Ercolini, Ercolini, etc., que muestran rendimientos33 relativamente bajos comparando con otras especies frutales. Universitat de Lleida Escola Tè Tècnica Superior d’Enginyeria Agrà Agrària “Las proposiciones matemá matemáticas, en cuanto tienen que ver con la realidad, no son ciertas; y en cuanto que son ciertas, no tienen nada que ver con la realidad realidad”. Albert Einstein (1879(1879-1955). "El que no pueda lo que quiera, que quiera lo que pueda” pueda”. José José Ortega y Gasset (1883(1883-1955). “No nos atrevemos a hacer muchas cosas porque son difí difíciles, pero son difí difíciles porque no nos atrevemos a hacerlas” hacerlas”. Lucio Anneo Séneca (2 AC – 65 DC). “La verdadera sabidurí sabiduría está está en reconocer la propia ignorancia” ignorancia”. Sócrates (470 ACAC-399 AC). . "Todos los vicios, con tal de que esté estén de moda, pasan por virtudes” virtudes”. Molié Moliére (1622(1622-1673). "Ningú "Ningún hombre es lo bastante bueno para gobernar a otro sin su consentimiento consentimiento””. Abraham Lincoln (1808(1808-1865). Mejor es callar y que sospechen de tu poca sabidurí sabiduría, que hablar y eliminar cualquier duda sobre ello” ello”. Abraham Lincoln (1808(1808-1865). Taula rodona: ¿És possible millorar el “quallat en perera” perera”? . Repercussió Repercussió econòmica 34 QUÈ ÉS AGROPRÉS? AGROPRÉS, Associació de Periodistes i Escriptors Agraris de Catalunya, es va fundar l'any 1987 a Barcelona al Palau Fivaller, seu de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre. Els objectius fonamentals de l'Associació, com diuen els seus Estatuts són: • • • • • • • • Fomentar la millora del nivell de capacitació professional dels seus socis. Tutelar i protegir els interessos professionals generals dels seus membres. Representar davant d'entitats publiques i privades el conjunt dels periodistes, publicistes i escriptors agraris. Contribuir al desenvolupament del sector agrari mitjançant les tasques d'informació i formació des seus protagonistes, realitzades individualment pels socis d'AGROPRÉS o les que pugui realitzar directament l'Associació. Proporcionar als seus membres, directament o per mitjà de tercers, tota mena de serveis que puguin ésser d'interès per al propi col·lectiu. Fomentar les relacions entre els seus membres. Potenciar la divulgació de la informació agrària en els mitjans informatius. Tots aquells altres relacionats directament o indirecta amb els anteriors. La major part dels socis fundadors, gairebé tots en realitat, estaven vinculats amb la premsa tècnica agrària des de feia molts anys i van creure que el número de col·legues, a Catalunya, era suficient com per a organitzar una Associació que els podés proporcionar un suport professional. L'Associació pot posar a l'abast dels periodistes no especialitzats un conjunt d'informacions tècniques i econòmiques sobre els temes que algún, o alguns, dels socis coneixen a fons. També, ens proposem facilitar aquells coneixements periodístics, o l'accés als mateixos, dels que manquen la major part dels associats tenint en compte la nostra formació majoritàriament agronòmica. L'objectiu principal de l'Associació es el de facilitar la tasca professional als que fa temps que ens hi dediquem, i fonamentalment als joves periodistes o tècnics de l'agricultura que s'hi incorporin. NOVA SEU D'AGROPRÉS Rambla de Catalunya, 10 1er. 08007 Barcelona Tel. 93 412 11 11 Fax.93 317 83 86 e-mail: agropres@agropres.org Per més informació podeu consultar la nostra web: http://agropres.org COM FER-SE'N SOCI Si voleu fer-vos soci d'AGROPRÉS, heu d'omplir el document adjunt. Fitxa inscripció Podeu enviar-la per mail a agropres@agropres.org o bé enviar-la per fax al 93 317 83 86 35 Núm. Fitxa de sol.licitud N’um. de soci: _________ Nom: ................................................................. 1er. Cognom:..................................................... 2on.cognom:...................................................... Dades personals______________________________________________________________ Adreça: ..................................................................................Núm.........Pis.......... Població:.............................................................................Codipostal.................. Telèfon..................................Fax................................Móbil.................................. e-mail................................................................................... Data naixement..............................................NIF.................................................. Dades d’associació ____________________________________________________________ Data d’alta ............................. Data de baixa......................... Presentador 1................................................... Presentador 2................................................... Activitat professional principal ____________________________________________________ Empresa: ............................................................................................................... Telèfon..................................Fax................................Mòbil.................................. Formació (Grau: bàsic, mig, superior, posgrau,...)_____________________________________ Grau................................Titol ............................................................................... Universitat....................................................................................Any.................... Altres ocupacions _____________________________________________________________ Empresa:.............................................................Càrrec:....................................... Publicacions__________________________________________________________________ Titol_________________________________Editorial_________________Any ............................................................................................................................................. ....................................................................……………………………………………………. ………………………………………………………………………………………………………. Idiomes_____________________________________________________________________ Idioma_______________________________Ecrit ........ Parlat.......... Entés.......... Idioma_______________________________Ecrit ........ Parlat.......... Entés.......... Idioma_______________________________Ecrit ........ Parlat.......... Entés.......... Podeu enviar-la per mail a agropres@agropres.org , o bé enviar-la per fax al 93 317 83 86 http://agropres.org amb la vostra “foto carnet”. Nº ccc pels rebuts de soci (cost anual de 35 euros) …………………………………………………………… 36 Institució Catalana d’Estudis Agraris - ICEA QUÈ ÉS LA ICEA La Institució Catalana d’Estudis Agraris és una filial de l’Institut d’Estudis Catalans, adscrita a la Secció de Ciències Biològiques. La seva seu és a l’IEC, carrer del Carme 47, de Barcelona. La ICEA és una entitat científica, tècnica, cultural, de reflexió, d’estudi i de debat de les diferents temàtiques de l’agricultura, la ramaderia i la silvicultura catalanes i del món rural. La ICEA és una institució independent i plural. La seva actuació no té finalitat de lucre i es basa en la dedicació voluntària dels seus membres. Es finança a través de les quotes dels membres de la ICEA, el suport de l’IEC i subvencions especials que rep per a determinades activitats i de diferents indrets. L’actuació de la ICEA s’estén a les terres de llengua i cultura catalanes. Institució Catalana d’Estudis Agraris Sra. Montserrat Camps ICEA Carrer del Carme, 47 08001-BARCELONA Tel. 933 248 581 i 932 701 621 Fax 932 701 180 icea@iec.es Per més informació podeu consultar la nostra web: www.iec.cat/icea 37 FULL INSCRIPCIÓ ICEA Fax 932 701 180 icea@iec.es Nom i cognoms DNI Any naixement Adreça CP Població Telèfon e-mail Professió/Titulació Activitat professional Adreça CP Població Fax Telèfon e-mail Domiciliació bancària Banc o Caixa Entitat Agència DC Núm. compte Secció/ns a la/es que desitja estar inscrit Agricultura Ornamentals Boscos Protecció Vegetal Estudis Rurals Ramaderia Sòls Viticultura i Enologia Enviar Restablecer 38
