DSCCV 28 (Comissió de Sanitat i Consum)/ VII

Anuncio
CORTS VALENCIANES
DIARI DE SESSIONS
Reunió número 28
DIARIO DE SESIONES
VII Legislatura
Any 2011
COMISSIÓ DE SANITAT I CONSUM
realitzada el dia 8 de març 2011
Presidència de la Il·lustre Diputada
Senyora Esther Franco Aliaga
SUMARI
(Comença la reunió a les 10 hores i 31 minuts )
Preguntes ................................................................................................................................................................
pàgina 2
Pregunta 479 al conseller de Sanitat, senyor Manuel Cervera Taulet, sobre el personal d’infermeria als centres
d’educació especial, que formula el diputat senyor Juan Ignacio Subías Ruiz de Villa (GP Socialista) (RE
número 71.805, BOC número 286)
Proposició no de llei sobre l’adaptació de la web oficial de l’Hospital del Vinalopó, d’Elx, perquè hi conste la versió valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.845, BOC número 289) .....................................................................................................................................................................
Intervencions del diputat senyor Josep Maria Pañella Alcàcer (GP Compromís), de la diputada senyora Elvira
Jiménez Gutiérrez (GP Socialista) i del diputat senyor Ricardo Martínez Rodríguez (GP Popular).
Votació: es rebutja per 6 vots a favor i 8 en contra.
(S’alça la reunió a les 11 hores i 21 minuts)
pàgina 3
Comissió de Sanitat i Consum
08.03.2011
Comissió de Sanitat i Consum realitzada el dia 8 de
març de 2011. Comença la reunió a les 10 hores i 31 minuts. Presideix la diputada senyora Esther Franco Aliaga. Reunió número 28.
(Per causes tècniques, les intervencions de la presidenta i
de la secretària de la comissió i part de la intervenció del
diputat Juan Ignacio Subías Ruiz de Villa, corresponent al
segon punt de l’ordre del dia, no s’han gravat)
Preguntes
El senyor Subías Ruiz de Villa:
(Inoïble) ... por parte de la Conselleria de Educación
como por la de Sanidad, han sido ambiguas cuando no decepcionantes. Lo mismo que ha dicho usted hoy, que cumplirán antes de finalizar la legislatura, que cada centro ya
depende de un centro de salud... En ocasiones se han aducido hasta problemas económicos, que si el personal de enfermería permanece en el centro escolar de acuerdo con el
protocolo, pero, en definitiva, la mayoría de los centros escolares de educación especial no tienen todavía enfermero
o enfermera de presencia física en el centro.
Y, señor Cervera, esto es lo que dice la ley, que el profesional tiene que estar ubicado en el centro, pues la labor de
estos profesionales, además de atender las necesidades diarias y las posibles situaciones de urgencia de estos niños,
también deben de jugar un papel importante en la educación sanitaria, en la prevención, en la promoción, y, si es
posible, en la detección precoz de problemas, y para eso,
evidentemente, se necesita la presencia física durante el horario escolar, no puntualmente.
Existen, además, profesionales preparados, y usted lo
sabe perfectamente, específicamente, pues así lo realizaron
los propios colegios de enfermería. Señor conseller, cumplan, es cuestión de voluntad política y de cumplir con la
ley, algo que realmente no debiera ser necesario recordar.
La enfermera escolar es algo habitual en diversos países. Nosotros lo consideramos también necesario, y creemos que se debiera implantar progresivamente en todos los
centros, y, sobre todo, en estos 42 que hemos decidido previamente por ley que debiera ser. También en todos aquellos colegios públicos de enseñanza ordinaria que tengan
aulas específicas de educación especial.
Pero, si, además, ustedes también lo creen. No hace
muchos días, el secretario general de su partido, el señor
Clemente, se reunió con el presidente del Colegio de Enfermería de Valencia y dijo que la enfermera en los centros
educativos es una promesa de su partido y que estudiarán
llevarla ¡a todos los centros escolares!, a todos los centros
escolares... La verdad es que..., permítame que le diga que
son ustedes increíbles: no cumplen con la propia ley aprobada, pero cuando van a una reunión y antes de unas elecciones, se comprometen a llevarla ¡a todos!... Cuando, por
otra parte, y ante su parálisis, hay centros escolares y
AMPA que han llegado a acuerdos con Cecova para implantar la enfermera escolar, con magníficos resultados, por
Pàgina 2
otra parte, y qué curioso que en algunos casos han sido desmantelados por la Conselleria de Educación. En otros casos
han sido corporaciones locales, habitualmente socialistas,
quienes han implantado la enfermera o enfermero en los
colegios.
Señor conseller, cumplan por lo menos ya con su compromiso, ¿eh?, de la ley en los centros de educación especial, pues los niños y las niñas de estos centros así lo necesitan.
Y permítame, señora presidenta, que para terminar, y
como hoy es..., aunque me pase unos segundos, aunque
hoy es la última Comisión de Sanidad de este periodo legislativo, permítame que haga dos cosas.
En primer lugar, agradecer en conjunto a todos los diputados y diputadas, y al conseller también, por supuesto,
cuando ha venido a la misma, el tono que hemos utilizado
todos en la comisión. Yo..., en nombre de mi grupo y en el
mío propio, así lo agradezco en conjunto.
Y permítame también que tenga unas palabras de agradecimiento hacia mis compañeros de grupo, ¿eh? Muchas
veces, cuando uno habla como lo he hecho hoy, es uno que
tiene la palabra, pero la palabra la puede tener gracias a que
ha habido otras personas que han trabajado previamente y
que te han permitido el poder tener la palabra, y por eso
quisiera agradecer en estos momentos, además de a todos
el tono, a mis compañeros de grupo específicamente, el trabajo que han realizado durante este periodo legislativo.
Muchas gracias.
La senyora presidenta:
Muchísimas gracias, señor Subías.
Tiene la palabra el honorable conseller.
El senyor conseller de Sanitat:
Muchas gracias, señora presidenta.
Señor Subías, somos la comunidad que es la primera
que ha regulado por ley la dotación de personal en estos
centros de educación especial, es a lo que se refería el secretario general del partido, y hay diez centros de la comunidad, diez, que ya tienen dotación full time..., todo el tiempo escolar, que son los centros de La Vila, Secanet, en
Elche, Virgen de la Luz, en Calpe, Gargasindi, en Alicante,
Santo Ángel, en Elda, Miguel de Cervantes, el San Cristóbal de Sagunt, el Virgen de Agosto en Bétera y el PCI de
Cruz Roja de Valencia. Y en Castellón, La Banderola en
Vila-real y Benadressa en Castellón. Diez.
Y esos diez son diez porque son los que se ha considerado que la carga de enfermería por la circunstancia de
algún niño en cuestión merecía tener una enfermera en todo
el horario escolar. En el resto, la carga por las patologías
que padece, o la discapacidad que padece, pues, ayuda a
pensar que con tener una enfermera en un centro de salud
que vaya cuando se requiera, es suficiente. Pero como esta
lista no está cerrada, seguro que en los próximos meses iremos incorporando nuevos colegios de una forma absolutamente organizada y no arbitraria.
Y yo, si me permite la presidenta, si me permite la tos,
me gustaría acabar esta Comisión de Sanidad haciéndoles
un pequeño resumen de lo que todos aquí hemos trabajado
en los últimos cuatro años. He tenido la oportunidad de
asistir a 25 comisiones de sanidad, 4 comisiones de presupuestos, 1 comisión de coordinación. Desde la Conselleria
de Sanidad hemos contestado por escrito a 4.835 preguntas,
he contestado personalmente a 183 preguntas orales, a 28
Comissió de Sanitat i Consum
08.03.2011
interpelaciones, he comparecido 31 veces en pleno, hemos
llevado 177 proposiciones no de ley y hemos respondido a
más de 1.062 solicitudes de documentación.
Yo creo que en estos cuatro años, y gracias, pues, a todos, al orden, a la organización y también a la salud, pues,
creo recordar..., porque mi amigo el diputado Subías se
acuerda también, que solamente una vez no he acudido a
un pleno a contestar a una pregunta, que fue el primer año,
y él me lo recordó (rient) durante unos cuantos meses. Eso,
además, me hizo a no fallar más, porque, digo, la próxima
vez me lo va a recordar dieciséis veces más.
Por lo tanto, hasta ahí quería decir que he tratado por
todos los medios de cumplir con el requisito y la obligación
que tiene un conseller de responder ante una comisión sectorial como es esta, el prestigio de esta. Decirles que para
mí ha sido..., iba a decir un placer, pero un placer a veces
no puede ser contestar temas tan escabrosos que tiene la
propia sanidad, pero sí es una satisfacción y un orgullo poder trabajar con todos ustedes, se lo digo de verdad. Todos
buscamos el mismo fin, que es mejorar la sanidad. Unos,
de labor de gobierno, tratan de explicar que no todo se puede hacer a la vez; y unos, desde labor de la oposición, lógicamente, lo que quieren es que todo se haga cuanto antes
mejor y de la forma más eficiente. Esa es la labor de la
política y yo lo he entendido siempre así.
Por lo tanto, el tono y la forma en que se ha trabajado
creo que ha sido un ejemplo. Estoy convencido que ni antes
ni después verán con (inintel·ligible) ... y verán consellerias con oposición trabajar de una forma más ordenada posible, y eso que es complicado en este sector. Por lo tanto,
esa satisfacción.
Me hubiera gustado hoy tener una foto con toda la Comisión de Sanidad, pero faltan dos de las más importantes
miembros de esta comisión, por el azote al conseller. Me
refiero, fundamentalmente..., (veus) y no me gustaría hacerme la foto sin ellas. Por lo tanto, si es posible, y si ustedes lo ven posible, en el pleno del jueves, cuando acaba las
preguntas al presidente, a las once, nos salimos un momento y nos hacemos todos la foto. (Veus)
Que todos tengamos suerte en la vida personal, vamos,
se lo deseo de verdad con todo el cariño y el corazón, y en
la vida profesional, si la suerte depende de quitar la suerte a
otros, pues, ya ahí no entro, (veus) pero que personalmente,
en lo profesional, si les puede ir bien a todos ustedes, de
verdad que se lo deseo.
Muchas gracias. (Aplaudiments)
La senyora presidenta:
Suspendemos un momento la comisión para despedir al
conseller.
(Se suspén la reunió durant uns minuts)
Proposició no de llei sobre l’adaptació de
la web oficial de l’Hospital del Vinalopó,
d’Elx, perquè hi conste la versió valenciana
La senyora presidenta:
Señorías, continuamos la comisión con el punto número
3: toma en consideración de la Proposición no de ley sobre
la adaptación de la web oficial del Hospital del Vinalopó de
Pàgina 3
Elche para que conste la versión valenciana y que ha sido
presentada por el Grupo Parlamentario Compromís.
Tiene la palabra el señor Pañella.
El senyor Pañella Alcàcer:
Moltes gràcies, senyora presidenta.
En primer lloc, debatrem esta proposició no de llei en
esta comissió perquè així ha sigut el desig de la mesa, on
l’han classificat i a quina comissió s’ha distribuït. Jo crec
que és política lingüística i seria més propi en la Comissió
de Política Lingüística. No obstant, el més important és que
se puga discutir i que se puga parlar. Per tant, al marge de
la comissió a la qual vaja, com deia, allò important és que
la puguem debatre. Està molt clara i tampoc farem una gran
argumentació en el sentit d’extensió, perquè és molt clara.
Hi ha una web, la web vinaloposalud, que la tinc en
este moment ací davant també, que està exclusivament en
castellà. És la web que presenta a més dins d’ella l’Hospital
del Vinalopó i se presenta com «Vinaloposalud es la organización concesionaria encargada de la gestión sanitaria
pública del futuro departamento de salud Elx-CrevillentAsp. Per tant, estem parlant que té un plantejament oficial,
a més des d’ella se pot entrar a l’Agència Valenciana de Salut i tal. Per tant, mosatros tenim la consideració que eixa
web és una web oficial. Està parlant que és la concessionària encarregada de la gestió sanitària d’un departament. Per
tant, no és una web d’una empresa privada que estiga al
marge de tot.
Precisament per això citem l’article seté de l’Estatut
d’autonomia del País Valencià que encomana a La Generalitat garantir l’ús normal i oficial tant del castellà com del
valencià. I a més imposa claríssimament als poders públics,
autonòmic i local, l’obligació de conéixer i utilitzar les
dues llengües oficials, sense que puga prevaldre l’una sobre
l’altra. I a més, important, és que la llei d’ús del valencià
dictamina en el seu article segon que el valencià és la llengua, l’article segon, que el valencià és la llengua pròpia de
La Generalitat i també, també, de les administracions i corporacions municipals, com també de les empreses públiques que en depenen.
A més dels criteris sobre l’ús del valencià aprovats pel
Consell, aprovats i desaprovats, perquè rebutjats després en
la declaració d’Ares..., però he volgut manifestar-ho així
perquè va ser una declaració important del que és la utilització del valencià, encara que ni s’ha complit, ni s’ha aprovat després posteriorment tampoc, s’ha rebutjat al llarg
d’esta legislatura, dien molt clarament que els fullets informatius, les pàgines web, els anuncis i les revistes s’haurien
de fer principalment en valencià. Això serien les parts
d’obligació. Però no solament és això, senyories, açò ve
després d’haver discutit en plenari i haver fet una interpel·lació al conseller d’Educació, responsable del que és la
promoció i l’ús del valencià, i després d’haver discutit una
moció al respecte.
Una part de les propostes i del debat està en la situació
de l’ús habitual de la nostra llengua, del valencià. Vaig esgrimir allí ja les dades sobre l’ús, dades que no vaig a repetir en este moment per innecessari. Les dades de l’ús són
claríssimes, la davallada de l’ús social del valencià, que jo
vaig debatre en el seu moment, en el que era no només l’ús
habitual sinó l’ús en el comerç que la davallada és molt important, però l’ús habitual a tots els nivells. Si
l’administració renuncia a fer un ús clar, a fer una exposició pública del valencià difícilment podrem millorar.
Vostés sempre mos diuen la millora, me parlen d’uns números que són relatius, perquè com a mínim hauran
Comissió de Sanitat i Consum
08.03.2011
d’admetre que la seua política lingüística no dóna resultat.
Perquè les xifres que vaig exposar en el seu moment i que
avui seguirem parlant en altres aspectes són xifres de les enquestes que vostés mateixa paguen i pengen en la seua pàgina
web. Per tant, supose que no me discutiran la realitat de les
xifres que vostés estan traent en les seues pròpies enquestes.
Vaig citar, com deia, la realitat a casa, entre els amics,
en el comerç, davallada importantíssima. I això que demostra? Està demostrant que el Consell en este moment la
seua política lingüística no és, jo personalment no la qualifique d’inoperant, que sí que ho és, sinó més encara, és
contrària al valencià. Des que el Partit Popular ha pujat al
poder el descens en l’ús del valencià és enorme i visible i
el determinen vostés mateixa. Tant és així, que ja ho vaig
dir i ho repetiré per si alguna vegada no ha quedat clar,
que dissimulen agrupant, dissimulen eixa davallada agrupant aspectes de l’enquesta, solucions, que el que signifiquen és que no el comprenen i vostés l’agrupen a que sí
que el comprenen i l’usen.
Mire, vaig dir, però ja que faig referència vull recordarho: 1992 llegien el 43,6%; 1995 llegien el 46,5%, un augment de pràcticament tres punts; 2005 llegien el 50,8%,
quatre punts encara més que l’anterior. Entre 1992 i 2005
hi ha un augment de set punts; entre 2005 i 2010, quan se
fa la darrera enquesta, hi ha una davallada a 45,3%, una davallada del 5,5,% que mos porta a nivells inferiors als de
l’any 1995. L’escriuen el 15,8 en 1992; el 20,4 en 1995; el
29,8 en 2005; el 26,4 l’escriuen habitualment el 26,4 en
2010. Una davallada de més del 3%.
La política lingüística… I a més jo no ho criticaria si a
la vista de les dades vostés canviaren la seua política lingüística. El problema és que no la canvien. El problema és
que vostés mantenen la mateixa política lingüística que és,
sense dubte, de no-promoció de la nostra llengua. La mostra la tenim ací. Açò és, encara que a vostés els parega de
poca importància, a mi m’arriba a través de les comunicacions de persones, persones del carrer, persones normals
que veuen això i diuen: «Mireu, ací s’està incomplint la llei
d’ús i nosaltres volem que se complisca.» Nosaltres, com a
representants d’un sector de la població, en global de tota
la població al País Valencià, però cada partit del sector en
este moment..., aleshores demanem, el que podem fer és
demanar, sol·licitar ací que es complisca totalment la Llei
d’ús i ensenyament del valencià.
Mire, he parlat d’algunes dades, però n’hi han de pitjors. N’hi ha una dada que és la pitjor de totes. En
l’enquesta que vostés fan en 2010 hi ha una dada que és
molt important, que és la de la valoració, la valoració de
l’ús del valencià. Quanta gent considera que hauria d’usarse més? En 2005, en la zona valencianoparlant, pràcticament el 60%, el 59,5% deia que hauria de parlar-se més i
en la zona castellanoparlant el 26,5%. Avui, la davallada en
cinc anys en la zona valencianoparlant és de més de quasi
el 14%, el 45,8%; quasi el 14% menys que l’any 2005 diuen que s’hauria de parlar més en valencià.
Clar, ara trobem un problema, perquè el problema és
(inintel·ligible) ... a partir de la consideració d’exclusivitat
de la llengua. Algú... se m’ha contestat diverses vegades
aplicant este criteri, el d’exclusivitat, i és fals. Des de Compromís, des del Bloc, en cap moment hem demanat
l’exclusivitat de la llengua. Estem parlant de la capacitat i
la voluntat d’usar-la en moments determinats. Hem parlat
de la capacitat i voluntat que hi hagen llibres i que se compren llibres en valencià, que es compre premsa en valencià,
que s’utilitze el valencià més. No l’hem defés mai d’una
manera exclusiva.
Pàgina 5
No fiquem punt rojos que diuen, no anem ficant punts
rojos a ningú per parlar en una o en una altra llengua. Són
altres persones les que ho fan i són altres persones que
s’haurien d’aplicar ací mateixa un punt roig molt greu i és
el de dir que defenen la llengua quan en realitat no la defenen; és el de dir que defenen la llengua com eixa solució
per amagar la realitat que la seua política porta cada vegada
a parlar menys, a usar-la menys i a usar-la inclús a nivell
personal menys. Estes són les dades, estes són les dades
que hi ha. Clar, això ho comprenem, perquè la seua sensibilitat la té clara; per exemple, queda clara en la proposició
no de llei. D’això, sensibilitat no, la seua falta de sensibilitat cap el valencià queda claríssima en esta proposició no
de llei.
Mire, li cite, i acabe conforme he començat, l’article
seté de l’Estatut d’autonomia del País Valencià encomana a
La Generalitat garantir l’ús normal i oficial tant del castellà
com del valencià. Ens imposa l’obligació de conéixer i utilitzar les dues llengües oficials. La llei d’ús del valencià
també diu al seu article segon que el valencià és la llengua
pròpia de La Generalitat i de les administracions i corporacions municipals, també de les empreses públiques. Per
tant, ací tenim un incompliment. Un incompliment que el
dic jo, un incompliment que ens ha fet saber el síndic de
greuges, un incompliment que ens ha fet saber l’Acadèmia
Valenciana de la Llengua, un incompliment que sap tota la
gent del carrer i pareix que vostés són els únics que no volen vore’l.
Per tant, senyories, els demane simplement que instem
la Conselleria de Sanitat, una cosa molt fàcil també de fer,
els demanem que facen el favor de fer que la pàgina web
també tinga una versió en valencià.
Res més. Gràcies.
La senyora presidenta:
Muchísimas gracias, señor Pañella.
Tiene la palabra para fijar posición, la ilustre diputada
del Grupo Socialista, señora Jiménez.
La senyora Jiménez Gutiérrez:
Muchas gracias, señora presidenta.
Anem a votar a favor d’aquesta proposició no de llei
presentada pel Grup Compromís, perquè pensem que demanar que es complisca la legalitat d’una proposta és positiva. Entenem que, d’una banda, el que és bo és que no es
discrimine els valencianoparlants i que al mateix temps els
valencians castellanoparlants, puguen avançar cap el bilingüisme. Perquè si hi ha alguna cosa que és indiscutible és
que tots els valencianoparlants són bilingues. Però quan estem a punt de commemorar els vint-i-huit anys de la Llei
d’ús i ensenyament del valencià, la immensa majoria dels
valencians castellanoparlants continuem sent unilingües.
Jo vaig nàixer en Canàries, però visc i treballe en la Comunitat Valenciana i em sent valenciana. Com pretenen
vostés que puga accedir al coneixement del valencià si tot
el que veig escrit està en castellà i sent parlar sempre en
castellà? Jo em sent moralment obligada a parlar i escriure
les dues llengües, perquè visc i treballe en una comunitat
bilingüe. Però vostés m’ho estan posant molt difícil.
Caldrà preguntar-se si açò no significa que les polítiques lingüístiques aplicades pel Consell de La Generalitat
han fracassat, ja que no s’ha propiciat que els valencians
castellanoparlants puguen conéixer l’altra llengua oficial de
la Comunitat Valenciana. ¿Es garantix l’ús normal del va-
Comissió de Sanitat i Consum
08.03.2011
lencià i el castellà sense que puga prevaldre una sobre
l’altra segons demana l’Estatut d’autonomia? No.
S’acomplix la Llei d’ús i ensenyament del valencià sols en
educació i en la publicitat institucional, però no en el seu ús
normal ni oficial amb igualtat de condicions que el castellà,
com diuen els articles 2 i 5 d’aquesta llei.
¿S’acomplix la declaració d’Ares de 2003, que és la
que parla que la imatge pública i corporativa de la Generalitat valenciana i de totes les seues unitats administratives
serà en valencià, retolació de façana, senyalització interna,
segells i cartells, així com els fullets informatius, les pàgines web, els anuncis i les revistes es faran principalment en
valencià? No en el cas que ens ocupa de l’Hospital del Vinalopó.
No és la primera vegada que ens trobem amb un cas
com aquest. Cal recordar que hi ha hagut també diversos casos de denúncies de ciutadans al Síndic de Greuges per la
retolació d’alguns centres sanitaris, perquè la retolació de
les dependències i fullets es distribuïen i estaven sols en
castellà. Ja en 2008 el Síndic de Greuges recomanava a la
Conselleria de Sanitat que revisara els continguts de la seua
pàgina web i adaptara el règim de cooficialitat lingüística
instaurat a la Comunitat Valenciana per la Constitució espanyola, l’Estatut d’autonomia i la Llei d’ús de l’ensenyament
del valencià, instant la conselleria a que adoptaren totes les
mesures que foren necessàries –ordinàries i extraordinàries–
per a que la seua pàgina web poguera ser visitada també en
valencià. Perquè el que deu orientar a tots els poders públics
autonòmics i locals és salvaguardar la llibertat d’opció lingüística dels ciutadans, i impulsar l’ús del valencià en tots
els àmbits de la vida social.
Creguem, a l’igual que el proponent d’aquesta proposició no de llei, que la Conselleria de Sanitat ha d’obligar
l’Hospital del Vinalopó a revisar els continguts de la seua
pàgina web, de manera que es compatibilitze la versió castellana amb la valenciana ja que l’exclusió del valencià de
les pàgines web contradiu els criteris de l’ús del valencià
en l’àmbit administratiu de La Generalitat, aprovats en
Ares del Maestrat en 2003.
La legislació vigent, pel que fa a l’ús del valencià, és
clara i no admet cap altra interpretació.
Y, ahora, les pido disculpas por…, al ser castellanoparlante, por la pronunciación que he podido tener. Discúlpenme, pero he hecho un esfuerzo y creía que lo tenía que hacer en valenciano, por lo menos al principio.
Son muchos los usuarios de la sanidad, valencianoparlantes, que se dirigen, en primer lugar, en su lengua materna al personal sanitario. Y me consta que les gustaría encontrar, en los centros sanitarios, una respuesta, tanto
verbal como escrita, en valenciano.
Todos en esta comunidad tenemos obligación de conocer la lengua valenciana, como seña cultural y de identidad
de nuestra tierra y, a la vez, defenderla y fomentarla. Por lo
tanto, debemos exigir a la conselleria que se cumplan las
normas en materia lingüística, en todos los centros sanitarios. En todos, en los públicos y en los públicos de gestión
privada.
Una vez más, y en esta mi última intervención en esta
comisión, volvemos a reivindicar la total gestión pública de
la sanidad. Tenemos unos hospitales públicos que son los
más eficientes de Europa, y modelo para muchos países. Y
ustedes pretenden acabar con el modelo actual y cambiar
hacia otras estructuras; en lo que priva…, en lo que priva
es hacer negocio con la salud. Y, hasta ahora, no vemos razones para que, teniendo una sanidad pública con mucha
falta de inversión, de modernización y de organización,
pero muy buena por su profesionalidad y eficacia, estén us-
Pàgina 6
tedes, poco a poco, cambiando a un modelo que, hasta ahora, no ha demostrado ni que es mejor ni es más barato que
el público.
En el Hospital del Vinalopó…, nuevo, muy nuevo, pero
no se cumple la ley de uso del valenciano, ni otras muchas de
las normas que sí se les exige a los hospitales públicos. Por lo
visto, a las empresas privadas les importa muy poco cumplirlas, al igual que los horarios y los sueldos y la formación del
personal que trabaja en sus centros sanitarios, al igual que las
especialidades que ofertan. Y es, por tanto, la Conselleria de
Sanidad, la que debe exigir a estos centros sanitarios que
cumplan con todos los requisitos que se les exigen a los otros,
porque los usuarios tenemos el derecho a exigir a la conselleria que, con nuestros impuestos, no se haga la vista gorda en
los departamentos donde hay gestión privada.
Y, con el permiso de la señora presidenta, como estoy
en el uso de la palabra, quisiera despedirme de esta comisión. Ha sido para mí un gran honor haber podido estar estos cuatro años en las Cortes Valencianas representando los
intereses y las inquietudes de los ciudadanos de la provincia de Alicante, Valencia y Castellón. Ha sido un privilegio
el poder compartir con sus señorías, con todos los grupos
parlamentarios, los trabajos de esta comisión, que siempre
han sido para mejorar la sanidad. Siempre me he sentido
muy a gusto y me llevo muchas cosas buenas y una experiencia muy rica. Y, si alguna vez, con mis palabras, he podido molestar u ofender a alguien de esta comisión o al
propio conseller, desde aquí le pido disculpas. Y espero y
deseo que, como la vida es muy larga y da muchas vueltas,
nos volvamos a encontrar y podamos compartir, de nuevo,
muchas cosas.
Les deseo lo mejor a cada uno de ustedes.
Gracias. (Alguns diputats diuen: «Gracias.». Aplaudiments)
La senyora presidenta:
Muchísimas gracias, señora Jiménez.
Esta presidencia entiende que ha hecho una despedida.
Y, desde luego, en ningún momento, esta presidencia ha
considerado que sus palabras han ofendido a nadie.
Bien, pasamos a darle la palabra al ilustre diputado, del
Grupo Parlamentario Popular, señor Martínez.
El senyor Martínez Rodríguez:
Moltes gràcies, senyora presidenta.
Senyores i senyors diputats, bon dia.
Bé, amb la vènia de la presidència, i amb el permís de
tots els nostres companys que componen la Comissió de
Sanitat, dir que hui, també, és un dia molt important per
moltes coses. Però és que hui, també, és el dia 8 de març. I
encara que els nostres grups ja han pres una decisió, o han
fet part d’una declaració institucional, a mi sí que
m’agradaria –de manera molt concisa– fer reconeixement
de les dones, de totes les dones. Però, especialment, de les
dones que patixen la violència masclista; especialment, de
les dones que viuen en països en vies de desenvolupament;
i, especialment, de les nostres mares i de les nostres àvies,
que amb molts pocs recursos econòmics han tingut la capacitat de traure endavant una família, de treballar per ella,
d’inculcar valors, inclús, algunes, de treballar fora de casa,
inclús, algunes, de tindre una gran carrera professional. I
hui encara moltes àvies de la nostra comunitat i del nostre
país, d’Espanya, en una xicoteta pensió, tenen la capacitat
de ficar l’olla calenta, per a que els seus néts i els seus fills
puguen menjar. (Alguns diputats diuen: «Muy bien.»)
Comissió de Sanitat i Consum
08.03.2011
Bé, mos ha dit el senyor Pañella, en la seua defensa de
la proposició no de llei, que no sabia per què ve a esta comissió. I, efectivament, jo també tinc els meus dubtes.
Però, bé, l’important, al final, estem en el parlament i és
parlamentar. I ací el que hem de fer és dilucidar o debatre
la qüestió que mos ocupa, encara que, segurament, doncs hi
haurien més comissions en què podrien debatre’s esta proposició no de llei.
Mire, la primera qüestió que a mi m’invadix és una alegria, una alegria que jo crec que és compartida per tots els
diputats. Hui podem estar parlant de la pàgina web de
l’Hospital del Vinalopó perquè existix un hospital en el Vinalopó. Un hospital nou que, amb molt de treball i amb
molt d’esforç, ha fet el govern del president Camps.
Els done una informació –també estem parlant de sanitat i no estaria bé no parlar de política sanitària. Al llarg
d’este temps, el govern de La Generalitat ha inaugurat un
hospital cada any, en els últims anys, i onze centres de salut
a l’any. Jo crec que... Bé, se podrien fer més coses, sense
cap dubte; i vostés, els de l’oposició, segurament estan en
el seu dret i en la seua obligació d’exigir-ho. Però mosatros
crec que, hui, a l’acabar esta legislatura, podem presentar,
clarament, una nòmina de treball ben fet, de treball ben
construït. Una aposta clara per la sanitat pública valenciana
de qualitat per a tots els ciutadans. I, a més –i he de dir-ho
també, perquè estem parlant de matèria sanitària; i després
entrarem en el fons de la qüestió que mos ocupa–, una sanitat infradotada econòmicament, per part del govern central
d’Espanya. Una sanitat que rep fons econòmics per a atendre quatre milions de persones i que dóna servici a cinc milions de ciutadans que viuen entre mosatros, val? Eixa era
la primera qüestió que a mi m’agradaria ficar de manifest.
La segona qüestió és que per a mosatros, com a diputats
del Partit Popular i com a ciutadans de la Comunitat Valenciana, els assegure que la llengua no és un element de confrontació. Mosatros no entenem la llengua com un mur. Per
a mosatros la llengua és un pont per a que les persones se
puguen comunicar. És a dir, eixa és una qüestió fonamental
que, de vegades, jo crec que vostés no tenen massa en
compte.
Mire, jo sóc bilingüe, encara que, exercint el meu dret,
fa molt de temps he decidit parlar castellà. Igual que n’hi
han companys meus –el senyor Mundo, el senyor Castejón...– que, exercint també el seu dret, parlen valencià habitualment i són bilingües. I jo crec que això és una qüestió
clarament acceptada per tot el món. Vivim en una societat
plural. Vivim en una societat que, al llarg d’estos trenta
anys –i hui encara–, està fent coses fonamentals per a anar
assolint i consolidant l’ús de la nostra llengua a totes les
institucions i a la societat. Però la societat és lliure de triar.
Mire, jo els faria una reflexió molt xicoteta. Si vostés
isqueren al carrer, tots mosatros isquérem al carrer, i férem
als ciutadans una pregunta, els férem un qüestionari i els
diguérem: «Escolte, mire, ciutadà, vosté...», per a que mos
fiquem en la pell dels ciutadans, perquè, al final, no som
una altra cosa que això. I alguns, a partir del dia 22 de
maig, a la millor no som diputats, però continuarem sent
ciutadans. Vull dir, que no podem perdre el nord. Si els preguntàrem: «Per a vosté, ¿què és més important, la crisi econòmica i l’atur, que no es puga fumar als bars, la classe política o la suposada discriminació que el govern valencià fa
del valencià?» Bé, jo crec que no tindrien cap dubte en donar-los una resposta clara.
Vull dir, este és un debat que vostés –vostés, dic senyors de Compromís–, en els últims sis mesos, no sé per què,
han intentat reviscolar. Perquè, segurament, pensem que
Pàgina 7
això els dóna un rendiment polític de cara a les pròximes
eleccions que vénen. Però els he de dir que ja és un debat
que no pren en la societat, que no està en la societat. Hui, la
gent està en una altra cosa, està en què ficar a l’olla, està en
què han de fer per a poder arribar a final de mes, està en
com traure la família endavant. Eixe és el veritable, eixe és
el gran problema de la nostra societat. La resta, són qüestions que només, de veritat, només ocorren en el seu imaginari polític, que és el que els ha portat fins ací i és el que,
sincerament, no sabem on els portarà a partir del dia 23 de
maig –que jo els he de dir que sent molt de respecte per totes les filiacions polítiques, i, al final, els ciutadans, que tenen la capacitat de triar i són intel·ligents, triaran allò que
estimen que més convé als seus interessos futurs.
Dit això, els he de dir també una altra cosa, per a que
veja vosté si no era necessària esta proposició no de llei, al
punt del nostre parer. L’empresa que és adjudicatària de la
gestió sanitària del departament, de l’hospital en qüestió, ja
està treballant en una pàgina web en valencià. I, segurament, si tenim l’oportunitat de vore’ns, a partir del pròxim
període de sessions, i vostés tenen la valentia política de reconéixer-ho, vindran ací i diran: «Senyors del Partit Popular, segons deia aquell diputat de Castelló –que anomenaven Ricardo Martínez–, efectivament, tenen vostés raó, la
pàgina web de l’Hospital del Vinalopó ja està treballant-se
en castellà i en valencià.» I res més, senyoria, i res més. És
a dir, no n’hi ha cap problema. El problema està en el seu
imaginari polític.
I, dit això, i acabe en el debat d’esta proposició no de
llei... Un segon... Bé, perdó, doncs, continue. Dit això, dir
que este diputat també s’ha sentit molt a gust entre tots vostés. Que crec que tots hem defensat les nostres postures,
des del punt de vista polític, sabent i tot que davant no tenim un enemic, sinó un adversari, una persona que opinava
de manera diferent a mosatros. Però que el seu criteri era,
segurament, tan important com el nostre. I, sense cap dubte, des del respecte que dóna la diversitat política que els
ciutadans volen per a estes Corts, agrair els portaveus, els
companys, la presidència, els servicis de la cambra, la possibilitat que mos han donat de debatre durant quasi quatre
anys i de confrontar idees i no de confrontar persones que,
en definitiva, és del que es tracta.
Moltes gràcies.
La senyora presidenta:
Muchísimas gracias, señor Martínez.
Tiene la palabra, por el Grupo Compromís.
El senyor Pañella Alcàcer:
Moltes gràcies, presidenta.
Vull començar agraint a la senyora Jiménez, de tot cor,
l’esforç que ha fet per usar el valencià. I jo comprenc perfectament, l’entenc, el valore i l’agraïsc –de les tres maneres–. Vull dir, nosaltres tots som resultats d’una època, resultats d’unes circumstàncies històriques, i unes
circumstàncies històriques que pensava que no tornarien
més, pel que fa a la llengua –no parle d’altres temes, no;
espere que no tornen, no?–, pel que fa a la llengua. Indubtablement, vam trencar, en un moment determinat... Jo
sempre he defés el protagonisme que han tingut, en la defensa i en la promoció de la llengua, tots els docents del
país; que han sigut els primers que afrontaren una tasca de
formació pròpia i, després, de formació de tota la ciutadania per al coneixement de la llengua. I això, en aquell mo-
Comissió de Sanitat i Consum
08.03.2011
ment, va ser de gran importància. I com hem vist, en les xifres que he dit, van tindre un bon resultat. Resultat que avui
s’està invertint poc a poc, poc a poc. I ho veiem clarament,
el perquè. L’exposició del senyor Martínez ha sigut meridiana, claríssima, claríssima. Ho ha deixat molt clar, sobretot quan diu: «Pregunteu-li a la gent què li interessa, li interessa menjar tots els dies o li interessa el valencià.»
(Remors) No, no, perdone, aixina s’ha dit, aixina s’ha dit:
«li interessa la crisi, li interessa...–no sé què–, li interessa el
valencià?». Com si això fóra exclusiu, o li interessa una
cosa o li interessa una altra. Perfectament.
Mire, tenim un govern que ni se preocupa de donar menjar a aquells que els fa falta, ni es preocupa de donar-li cultura a aquelles que en demanen, i, sobretot, no es preocupa
de donar-li una cultura en valencià. I ho ha dit molt clar. Per
tant, clar ha sigut i tan erroni el plantejament que vostés, ara
mateixa, han de dir que no han dit el que han dit.
Tan clar ha sigut... «que si la societat no demana això.»
Vosté, vosté coneix una part de la societat, aquella que el
seu al seu seient, per això sempre estan parlant del seient. I
me diuen a mi que no sap on mos portarà... ¡On mos porte!
¡No es preocupe! ¡Si jo tinc un manament per quatre anys!
L’altre dia els ho vaig dir: ¡Escolte!, jo, jo... –perquè m’ho
diuen a mi–, ¡si són vostés els que sempre estan parlant del
seient! ¡Sempre estan parlant de l’escó!
Mire, jo, candidat sóc, des de fa quasi un any ja que sóc
candidat i no me preocupa. Estic treballant per a estar ací.
I, si el poble ho diu, ¡estaré! I, si el poble no ho diu, ¡no estaré! Igual que vosté. I, després, quan mos trobarem ací,
d’ací uns mesos, quan mos tornem a trobar, ¿eh?, analitzarem els resultats, si vostés volen, els seus i els nostres.
Però, ara, no és el tema. El tema és promoció i l’ús del valencià.
I vosté ho ha dit: «parlen de coses...» ¿Què és incompatible que la gent menge i tinga una web en valencià? ¿És
incompatible, senyor Ricardo? ¿És incompatible?
La llibertat. ¿Que jo li he dit alguna vegada que vosté...? ¡Parle com vullga! ¡A mi que més me dóna com parle
vosté! És que es dóna vosté a si mateix massa importància.
Jo estic donant-li importància ¡a la institució! ¡No a vosté!
¡Vosté parle com li done la gana! Però, la institució té una
obligació, i l’obligació és de complir l’Estatut, de complir
la Constitució i de complir la Llei d’ús i ensenyament del
valencià, i totes les altres, indubtablement, perquè són les
que fan referència al que parlem. Me té... –li ho dic sincerament i no ho agarre com una grolleria, sinó tot el contrari,
amb tot el carinyo–, ¡és que tant me fa com parle vosté!
¿No ho entén? Jo no li coarte la seua llibertat. Jo estic demanant el compliment de la llei. El senyor... m’ho ha dit
molt clarament. ¡Com hem de dir que no a que es complisca la llei!
I, després, me diu que l’empresa està treballant. Doncs,
¡sí que li costa, sí que li costa! Perquè en el mes de gener
presente jo esta proposició no de llei, la denúncia que
m’arriba a mi –quan dic denúncia me referisc, simplement,
donar-m’ho a conéixer– ja portava temps i vosté han tingut
el temps de sobra de dir: «¡Escolten!, facen el favor de
complir això.» I m’ha parlat de després de les eleccions,
que tornarem a parlar. Doncs, ¡sí que costa traduir una pàgina web!
Mire, si costa tant és perquè no hi ha interés. ¡I això és
la veritat! Li he dit que la seua intervenció ha sigut claríssima, és per a gravar-la –és obvi que està gravada– i penjarla perquè tot el món sàpiga l’opinió que vostés mereixen de
la promoció i l’ús de la nostra llengua, del valencià. Eixa és
la veritat.
Pàgina 8
Me n’alegre moltíssim d’haver vingut a esta comissió i
no a la de política lingüística on no m’haguera trobat amb
vosté, perquè vosté ha sigut la persona més sincera que he
trobat dins del Partit Popular parlant de la nostra llengua.
Li ho agraïsc profundament, profundament, efectivament.
Moltes gràcies, senyora presidenta
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señor Pañella.
Tiene la palabra el señor Martínez.
El senyor Martínez Rodríguez:
Muchas gracias, señora presidenta.
Mire, senyor Pañella, no esperava de vosté una última
intervenció tan osca, tan poc respectuosa i tan poc encertada, des del punt de vista de la cortesia parlamentària. Però,
bé, tot és possible parlant amb determinades persones, tot
és possible.
Mire, jo reivindique un valor que està per damunt de
qualsevol altre valor, que és el valor de la llibertat, que pareix que vostés últimament no el tenen, el tenen més en la
part lliberticida que en la part llibertària de la qüestió.
Mire, vaig a dir-li una altra cosa. Jo sí que vaig a continuar parlant de la meua generació perquè per a mi és molt
important. (Veus) A mi, me van ensenyar a parlar valencià...
La senyora presidenta:
Por favor, ruego silencio.
El senyor Martínez Rodríguez:
...persones que segurament eren nacionalistes, i, segurament, eren d’esquerres, però sense cap dubte eren d’una esquerra civilitzada, senyor Pañella, d’una esquerra que pensava en positiu en la seua terra, no a la situació en què
vostés han portat a eixa mateixa, suposada, esquerra valenciana.
Moltes gràcies.
La senyora presidenta:
Muchísimas gracias.
Vamos a proceder a la votación. ¿Votos a favor? 6. ¿Votos en contra? 8. ¿Abstenciones? Ninguna. Por tanto, queda
rechazada.
Tiene la palabra por treinta segundos.
La senyora De Miguel García:
Únicamente, como portavoz del Grupo Parlamentario
Popular, agradecer, en primer lugar, a todos los miembros
de la comisión el trabajo que hemos hecho durante todo
este tiempo; agradecer también a la mesa, a la presidenta y
a sus compañeros de mesa, por el trabajo que han desarrollado durante todos estos años, y, de manera, pues, muy especial, al Grupo Popular, a los diputados del Partido Popular que han intervenido de manera –yo diría– muy acertada
y defendiendo las políticas del Partido Popular en nuestro
gobierno.
Muchísimas gracias a todos y esperemos vernos, los
máximos posibles aquí, dentro de poco.
Gracias.
Comissió de Sanitat i Consum
08.03.2011
La senyora presidenta:
Muchísimas gracias.
El senyor Pañella Alcàcer:
Pàgina 9
per tant, en moments de més tensió –diguem–, en altres
més... però això crec que és habitual dins del que és el parlamentarisme.
Per tant, dir, amb la mateixa línia de tots els altres portaveus, que hem estat molt a gust i que pensem seguir-ho
estant. (Rialles)
Senyora presidenta, si me permet, simplement,...
La senyora presidenta:
La senyora presidenta:
¿Si?
El senyor Pañella Alcàcer:
...jo no sóc membre d’esta comissió. Per tant, seria fals
si diguera què bé he estat ací, perquè no he estat..., no per
altra cosa, sinó, indubtablement, hem estat debatent amb
ses senyories a nivell de plenari en altres comissions, i, per
tant, la sensació d’haver estat fent el treball és per a tots, i,
Muchísimas gracias.
Bien, esta presidencia agradece el trabajo a todos los
miembros de esta comisión. Y, bueno, no olvidemos, estemos donde estemos, que por encima de todo somos personas.
Nada más y muchas gracias.
Se levanta la sesión.
(S’alça la reunió a les 11 hores i 21 minuts)
Descargar