Terra Baixa Àngel Guimerà INDEX 1. Resum de tota l'obra de forma esquemàtica.

Terra Baixa
Àngel Guimerà
INDEX
1. Resum de tota l'obra de forma esquemàtica.
Acte/escena
1/I
1/II
Resum
Personatges
Es tracta del diàleg entre el
Xeixa, la Pepa i l'Antònia. Elles
volen saber sobre el casament de
la Marta però el Xeixa no els
contesta a res, tan sols es fica
amb elles que no estan casades.
El Xeixa ens informa de qui són
els Perdigons: El Josep (es casà i
es quedà viudo als quatre dies), El Xeixa, la Pepa i
el Nando (és solter), la Nuri (és l'Antònia.
la més petita), la Pepa i l'Antònia
(deu tenir uns 40 anys, segons
ens informa el Xeixa).
Possiblement, segons diuen les
dues Perdigones, el Xeixa tenia
pensat casar−se amb la Marta
quan, fa un any, se li va morir el
pare (el moliner) a ella.
Es tracta del diàleg entre la Pepa, La Pepa, l'Antònia, el
l'Antònia i la Nuri. La Pepa i
Xeixa i la Nuri.
l'Antònia havien enviat a la Nuri
per a que dugués noves sobre el
casament de la Marta. La Nuri
ens informa que tot allò que
pareix un poble escampat pertany
Lloc
Temps
La cuina de la
casa−molí. Al
fons, a la banda
esquerra, hi ha
una porta sobre
dos graons
coberta per una
cortina. Al fons,
a la banda dreta,
hi ha una porta
gran que dóna a
un porxo, pel
costat dret del
qual s'anirà cap
al lloc de les
moles; més enllà
És al caient
del porxo hi ha
de la tarda.
cases, arbres,...
A la banda dreta
de l'escena hi ha
una porta. A la
banda esquerra,
en primer terme
hi ha la llar, i en
segon terme una
porta petita. Al
mig de l'escena
hi ha una taula
de menjar i
pertot cadires,
bancs, eines del
molí, sacs de
blat,...
Segueixen a la
cuina de la
casa−molí.
1
a l'hereu Sebastià; que el Tomàs
(l'ermità) ha anat a cercar a un
pastor que viu molt lluny per
casar−se aquell vespre amb la
Marta, i que, segons havia
escoltat un dia, entre la Marta i el
Sebastià podria haver−hi un
romanç.
Arriba la Marta però a
l'adonar−se de les dones s'amaga;
la criden però ella se'n va més de
pressa.
1/III
El Josep i el Nando ens informen
que el Perruca ha dit: que el
Tomàs anava a per un pastor, ja
que feia dies que l'hereu Sebastià
cercava un marit per a la Marta
que fos ben bèstia; que el Tomàs
havia anat a cercar al Manelic
(nom del pastor) a les Punxales;
i, que ja s'havien vist el Manelic i La Marta, la Pepa,
la Marta però no l'han volgut al l'Antònia, la Nuri, el
poble fins al casament perquè no Josep i el Nando.
s'adonés de que tot allò del
casament era una farsa; i que el
Tomàs havia anat a pel Manelic
perquè no sabia res de la farsa.
Encara que el
text no ho diu
explícitament,
podem
sobreentendre
que si la Marta
es va ficar per la
porta de la
cortina és
perquè
segueixen a la
cuina de la
casa−molí.
El Perdigons en un començament
es volen revelar en contra del
casament i del Sebastià però no
ho fan perquè ell és l'amo i els
prendria la casa i les terres.
1 /IV
1/V
Al final surt la Marta i els fa fora
a tots.
Aquesta escena és un monòleg
de na Marta. Ella està plorant
perquè no vol casar−se amb el
Manelic. Es sent un remor i
s'atura de plorar perquè si la veu
el Sebastià li pegarà. La dona
pensa que el Sebastià pateix
casant−la i troba que és dolenta
perquè sinó ho fos ja fa temps
que hauria fugit Després fuig cap
a dintre perquè arriba el Manelic.
Arriba el Tomàs i diu que el
Manelic arribarà més tard, que és
un àngel de Déu, tot bondat i
amb un gran cor, que ell el va
La Marta.
La Nuri, el Tomàs. el
Xeixa, la Pepa i
l'Antònia.
A l'escena no ho
diu, però de la
escena anterior
podem deduir
que segueix a la
cuina de la casa
molí.
El Tomàs i el
Xeixa queden a
la cuina i els
altres surten al
2
tenir de rabadà; mentrestant tots
els perdigons se'n riuen del
pastor.
porxo.
El Tomàs ens informa que ell
menava terres d'un oncle del
Sebastià vora Figueres però com
ja no podia més, el Sebastià, feia
quatre dies, li va donar l'ermita
per a ell i la dona.
1/VI
Destaca el diàleg entre Tomàs i
el Xeixa: El Xeixa diu al Tomàs
que la Marta quan era una nina
captava pel món amb el seu pare
o un que li feia de pare, el
Sebastià els va fer als dos en
aquestes terres i al pare d'ella li
va donar el molí; i que tot això el
Sebastià ho va fer perquè li
agradava la Marta. I que ara, el
Sebastià casava a la Marta per a
que la gent no enraoni ja que
l'hereu té empenyades les
hisendes i els ramats, i per
salvar−ho tot s'ha de casar amb
una pubilla, però si la gent sap
que ell està amb na Marta no es
podrà casar i ho perdrà tot. Però
el Tomàs no vol creure−s'ho.
Arriba el Manelic. En aquesta
escena apareix per primera
vegada el tema del llop: el
Manelic demana si el llop no
baixava i ells rient li contesten
que hi baixa massa, referint−se al
Sebastià. També apareix el
somni que va tenir en Manelic:
cada nit ell deia dos parenostres,
un per l'anima dels seus pares i
l'altre per a que Déu li tries una
bona muller. Resulta que una nit
va somiar que un còdol se li va
anar a dintre d'un gorg empaitant
els ramats, i que l'aigua va
començar a bullir, treure fum
negre i va sortir una cosa
estranya amb ulls i braços que no
se sabia si era una bruixa o la
Mare de Déu i li va dir que aviat
se casaria. Després es va quedar
adormit i l'endemà d'entre la
El Manelic, el Xeixa, el
Tomàs, la Nuri, la Pepa,
l'Antònia, el Josep, el
Nando, el Perruca, homes
i dones.
Es va fent
El Xeixa i el
fosc.
Tomàs
segueixen dins
la cuina, i els
altres són al
porxo i entren a
la cuina.
3
1/VII
1/VIII
1/IX
1/X
boira veu sortir a cavall de tres
mules al Tomàs, al Sebastià i a la
Marta. Després el Sebastià li va
proposar que es casés amb la
Marta.
Arriba el Sebastià i envia al
Mossèn (majordom de l'amo que
volia ser capellà) a cercar la
Marta. L'hereu diu al Manelic
que vagi al "letxuguino" a
posar−se el vestit per casar−se i
tothom se'n riu d'ell ja que el
Sebastià l'usa amb doble sentit:
jove que vesteix/ taujà. El
Manelic comença a pegar a
tothom fins que l'amo l'envia a
vestir−se. El Tomàs vol xerrar
amb el Sebastià per demanar−li
si era veritat allò que l'hi havia
dit el Xeixa. I el Mossèn diu a
l'hereu que despatxi al Xeixa per
contar−li−ho tot.
Es tracta del diàleg entre la
Marta i el Sebastià. La Marta
demana al Sebastià que no la casi
amb el Manelic i ell gaudeix de
que ella li ho demani. Ella es
pensa que el Manelic coneix tota
la farsa i el Sebastià li diu que el
pastor si que ho sap però que si
ella intenta parlar amb ell, ell no
li dirà res. El Sebastià li explica
que ella ha de casar−se amb el
Manelic perquè el seu oncle del
mas Ruirot l'ha desheretat per
ella i que així tot s'arreglarà i
podrà treure les hipoteques i els
embargs i li donaran la pubilla
Sala.
El Manelic no es vol posar el
vestit perquè es riuen d'ell. La
Marta diu al Sebastià que entre
ells tot s'ha acabat i ell li respon
que aquesta nit ell tornarà. El
Sebastià diu a tothom que vagi a
l'ermita i el Tomàs li diu que no
fins que no hagi parlat amb ell.
El Xeixa diu al Sebastià que no
anirà al casament i l'hereu el fa
fora de casa. El Tomàs demana
al Sebastià si es veritat que ell i
El Sebastià, el Mossèn, la
Nuri, la Pepa, l'Antònia,
el Tomàs, el Xeixa, el
Josep, el Nando, el
Perruca, Marta, homes i
dones
No ho diu al
llibre però
podem intuir
que són a la
casa−molí.
El Sebastià i la Marta.
Es pot deduir
que són a la
cuina perquè al
començament de
l'escena diu que
la Marta està
amb els colzes a
la taula.
La Marta, el Sebastià, el
Manelic, el Josep, el
Nando, el Perruca, la
Pepa, l'Antònia, la Nuri,
el Tomàs, el Mossèn,
homes i dones.
Són a la
casa−molí
perquè encara
no s'han anat a
l'ermita.
El Sebastià, el Tomàs i el Es pot entendre
Xeixa.
que són a la
cuina perquè diu
que el Xeixa es
4
1/XI
1/XII
2/I
la Marta són amants i enganyen
al Manelic, cosa a la qual el
Sebastià respon que no. El Xeixa
cremat diu tota la veritat al
Sebastià davant el Tomàs i el
Tomàs s'adona de tota la farsa.
El Tomàs intenta impedir el
casament però el Mossèn el reté.
El Xeixa aparta al Mossèn però
quan el Tomàs surt toca la
El Sebastià, el Xeixa, el
campana de l'ermita i ja no poden Tomàs i el Mossèn.
fer res. El Tomàs i el Xeixa
pacten no dir res al Manelic per
no fer−li mal i el Xeixa se'n va.
Es tracta del diàleg entre la
Marta i el Manelic. Quan s'acaba
el casament queden ells dos tots
sols, el Manelic fa referència a la
gent i als Perdigons com si fossin
cabres, després seu a terra i treu
un mocador, però la Marta no el
fa cas. El Manelic li mostra una
pesseta i li explica com la va
aconseguir. En aquesta escena fa
referència a la relació entre el
llop i Sebastià. Conta que un dia
va matar un llop per salvar el
ramat i el Sebastià el va donar
una pesseta i li va dir que per
cada llop que matés li donaria
una pesseta. Després ell li ofereix La Marta, el Manelic i el
el mocador ple de monedes per a Mossèn.
que ella el guardi però ella no ho
vol, i aquí és on ella s'adona que
ell no es tan dolent. Després ella
li diu que se'n vagi a l'altra
habitació i li diu mal home, la
qual cosa ell no entén. Així ella
s'adona que és veritat que ell no
sap res de la farsa. Després es
veu un llum passant per la
cortina i ella es fa la dissimulada
encara que sap perfectament que
és el Sebastià. Per acabar el
Manelic dorm al sòl dient que el
llop no vindrà (també és un joc
de paraules que té a veure amb el
Sebastià).
Es tracta del diàleg entre el
El Manelic i la Nuri.
Manelic i la Nuri. La Nuri diu al
Manelic que té por de que vengui
la Marta perquè abans la Marta la
fica per la porta
de l'esquerra.
Es pot intuir que
segueixen a la
casa−molí.
Sabem que és
de nit perquè
ella diu que
aquesta nit
mai passarà,
Són a la
que mai se
casa−molí, a
farà de dia; i
l'habitació de la
perquè el
cortina.
Sebastià
utilitza un
llum per
entrar a la
casa.
Són a la
casa−molí.
10 dies
després del
casament. És
al matí.
5
2/II
2/III
2/IV
estimava però ara ja no, així ens
adonem que els sentiments de la
Marta cap al Manelic han
canviat. El Manelic vol saber qui
era el de la llum per matar−lo i fa
preguntes a la Nuri per esbrinar
que deia la gent. La Nuri diu que
el Mossèn havia dit que ningú
anés al molí per parlar, tan sols
podien anar per moldre, cosa que
deixa preocupat al Manelic
perquè no sap que podria parlar
la gent que no es pogués dir al
molí. El Manelic informa a la
Nuri que vol marxar−se de la
Terra Baixa perquè s'adona que
tanmateix la Marta no l'estima,
podríem dir que ell va perdent
estima a la Marta. Mentre la
Marta és a ciutat.
Se suposa que la Marta arriba de
ciutat, vol dir−li al Manelic que
no parli amb la Nuri perquè està
molt gelosa però s'adona que no
pot dir−li i se'n va. El Manelic
conta a la Nuri com tirava pedres
amb el ulls tancats quan era a la
El Manelic, la Nuri i la
muntanya per saber on era la
Marta.
Marta, i comença a plorar. La
Marta surt i fa fora la Nuri, el
Manelic li diu a la Nuri que faci
cas de la Marta. La Marta se'm
penedeix d'haver fet fora la Nuri
i comença a plorar, el Manelic
diu que no plora de veritat i se'n
va a acompanyar a la Nuri.
Es tracta d'un monòleg de la
Marta. La Marta ens informa de
que ella ja estima de veritat al
Manelic i que està molt gelosa de
la Nuri perquè així va començar
La Marta
ella amb el Sebastià. També ens
informa de que ella i el Manelic
encara no dormen junts i que ella
sent com totes les nits ell va a
ajeure's a la porta del quart d'ella.
Es tracta del diàleg entre la
La Marta i el Tomàs.
Marta i el Tomàs. El Tomàs ve a
demanar−li que l'ha de respondre
al Manelic quan ell li demanava
qui era l'amant de la Marta. La
Marta comença a plorar i conta la
Són dins la
cuina.
Deu ser pel
migdia ja que
estan fent el
dinar.
Segueixen a la
casa−molí.
6
seva història al Tomàs. Resulta
que la Marta era una nina molt
pobra que demanava diners amb
la seva mare cega a la porta d'una
església, un dia un home es va
asseure amb elles i va acabar
amb la mare; aquell home mai no
va parlar amb la Marta fins el dia
de la mort de la mare que ell es
va donar conta que la estimava
com a una filla. Varen seguir
demanant fins que un dia la
Marta li va proposar que cerqués
treball, ell li va dir que si però no
el trobava. Un dia es varen anar
de Barcelona perquè als pobres
els tancaven i varen començar a
caminar fins que va començar a
ploure i es varen refugiar a la
masia del Sebastià on ell la va fer
ballar i li va demanar si ella era
una granota. Ell tenia uns trenta
anys i ella tenia catorze. Al final
el Sebastià va fer el pare de la
Marta el moliner.
2/V
2/VI
Ella diu al Tomàs que ara el
Manelic li donava coratge per
lluitar contra el Sebastià i el
Tomàs li diu que conti tot al
Manelic.
Els Perdigons, menys la Nuri, i el
Perruca arriben amb blat al molí i
volen que el Tomàs els conti que
ha sigut del casament, que el
Manelic havia canviat, s'havia
tornat més esquerp. El Tomàs els
conta la història de Sant Miquel:
Sant Miquel cercava una dona
El Tomàs, la Pepa,
que no fos xerraire perquè el
l'Antònia, el Josep, el
dimoni deia que totes o eren, no
Nando i el Perruca.
trobava ni una fins que un dia la
va trobar i la va dur a una cova
que era l'infern on picaven les
llengües de les dones xerraires. I
resulta que la dona no era
xerraire perquè era sorda i muda
de naixement. Això empipa a les
Perdigones.
Arriba el Manelic, diu que avui La Pepa, l'Antònia, el
arribarà l'amo i que li dirà que
Josep, el Nando, el
se'n va per no quedar malament Perruca i el Manelic.
Són a la
casa−molí.
Podem suposar
que segueixen a
la casa−molí
7
2/VII
2/VIII
2/IX
2/X
3/I
amb ell. Comença a discutir amb
tots i els intenta pegar perquè
se'n riuen d'ell; ell vol saber de
què se riuen, què és el que saben
que no li volen contar. Ells
responen que li demani al Xeixa,
i quan ell agafa a la Pepa perquè
li conti més, arriba la Marta.
Surt la Marta per la porta de la
cortina i els fa fora a tots, els diu
que per moldre que vagin a la
mola.
La Marta i el Manelic
discuteixen. Ell pensa que
l'amant de la Marta és el Xeixa.
El Manelic empipat fereix, amb
un ganivet, en un braç la Marta.
Ella l'incita a que la mati però ell
no pot perquè la ama. Ella li vol
contar la veritat i ell li diu que li
conti tot a les muntanyes i se'n
van cap allà.
Quan es disposen a anar−se'n
arriba el Mossèn que els diu que
ha arribat el Sebastià. Arriba el
Sebastià i quan sap el que anaven
a fer agafa la Marta. Quan el
Manelic la vol defensar, el
Sebastià li diu que ell disposa
d'això (sexe amb la Marta); i
ordena al Mossèn que cridi als
altres i que tregui d'allà al
Manelic.
El Manelic demana per què l'han
de treure a ell, i el Sebastià li diu
que ell és l'amo de tot. La Marta
li diu que és l'hereu el seu amant.
El Manelic quan descobreix que
és el Sebastià qui anava de nit a
l'habitació de la Marta es tira al
Sebastià però tots els altres
l'agafen i el duen a fora.
El Josep i el Nando diuen que se
senten culpables per haver fet
fora al Manelic i diuen que quan
vegin al Sebastià les hi cantaran
clares. Arriba el Perruca i els diu
que el Sebastià l'havia dit que
avisés a la guàrdia civil de que
busquin i que vigilin al Manelic.
perquè no indica
que s'hagin
mogut.
La Marta, el Manelic, la
Segueixen a la
Pepa, l'Antònia, el Josep,
casa−molí.
el Nando i el Perruca.
La Marta i el Manelic.
Segueixen a la
És el migdia
casa−molí. A la
perquè dinen.
cuina.
La Marta, el Manelic, el Segueixen a la
Mossèn i el Sebastià.
casa−molí.
La Marta, el Manelic, el
Sebastià, el Mossèn, la
Segueixen a la
Pepa, l'Antònia, el
casa−molí.
Nando, el Perruca i
altres.
El Josep, el Nando i el
Perruca.
Segons diu a
l'escena I de
l'acte tercer,
és a la tarda.
Suposem que
són a la cuina
perquè estan
seguts a la taula És cap al tard.
i a més el Josep
va a mirar cap al
porxo.
8
3/II
3/III
3/IV
3/V
3/VI
3/VII
Surten la Pepa i l'Antònia de
l'habitació de la Marta i diuen
que no facin renou que la Marta
està dormint. L'Antònia creu que
un cop tret el Manelic, la Marta
tornarà amb el Sebastià; i el
Manelic tornarà a les muntanyes.
I la Pepa creu que la Marta no el
Podrà veure mai més al Sebastià
i el Manelic ja havia deixat ben
clar que es revenjaria. Però ells
fan com que no saben res. Al
final arriba el Sebastià.
Arriba el Sebastià i diu a
l'Antònia que faci sortir a la
Marta, el pare de la seva promesa
estava arribant i no s'havia
d'espanyar ara tot. El Nando, el
Josep i el Perruca volen fer−li la
contrària al Sebastià pel que
pensa del Manelic però al final
per por no gosen.
Quan el Sebastià es disposa a
cercar a la Marta dins l'habitació,
arriba el Mossèn i li diu que el
pare de la seva promesa a arribat
i que ja sospita del casament de
la Marta. En un principi el
Sebastià no vol anar perquè diu
que per a ell el primer és la
Marta, però al final se'n va i li
diu als del porxo que vigilin que
no entri ni surti ningú.
Arriba la Nuri plorant perquè
estava tota sola i escoltava com
el Manelic la cridava. Ella no sap
res de que ha passat amb el
Manelic i els seus germans
dissimulen, fins que al final li
conten tot.
La Marta surt a rebre a la Nuri,
els seus sentiments cap a la nina
han tornat a canviar. La Marta
crida als altres perquè sempre
l'han tingut malícia i els altres
s'avergonyeixen, però encara així
no la deixen sortir. La Marta i la
Nuri es queden de dins i els
altres se'n van al porxo.
La Marta i la Nuri es queden
totes soles. A la Nuri se li ocorre
El Perruca, el Nando, el Segueixen a la
Josep, la Pepa i l'Antònia. cuina.
El Sebastià, el Josep, el
Nando, el Perruca,
l'Antònia i la Pepa.
Són a la
casa−molí.
El Sebastià i el Mossèn.
Són a la
casa−molí.
El Josep, el Nando, el
Són a la
Perruca, treballadors, la
casa−molí.
Pepa, l'Antònia i la Nuri.
Es fa de nit.
Enfosqueix.
S'ha anat fent
més fosc.
Possiblement
ja es de nit.
La Marta, la Nuri, la
Segueixen a la
Pepa, l'Antònia, el Josep,
casa−molí.
el Nando i el Perruca.
La Marta i la Nuri.
Segueixen a la
casa−molí.
Ja es de nit.
9
un pla per fer que la Marta es
pugui anar. El pla consisteix en
que la Nuri jugaria amb el de
fora i amb el mateix joc apagaria
el llum, faria una rialla grossa
per avisar a la Marta i mentre els
altres encenien la llum, la Marta
sortiria.
3/VIII
3/IX
3/X
Al final, la Nuri se'n va tota
contenta cap al porxo i diu a la
marta que li doni records al
Manelic de la seva part.
Es tracta d'un monòleg de la
Marta. La Marta està molt
nerviosa esperant la rialla de la
Nuri, pensa tot allò dolent que
podria passar però diu que Déu
ajudarà la Nuri. Quan sent la
rialla surt corrent.
Es tracta del diàleg entre la
Marta i el Sebastià. Quan la
Marta es disposa a sortir arriba el
Sebastià i l'atura. Ell li demana
que a on anava i ella li contesta
després de discutir que se
n'anava amb el Manelic. El
Sebastià s'empipa i diu que ella
és per a ell tot sol, quan ella li
diu que estima de veres al
Manelic ell no ho pot suportar i
intenta agafar−la.
Arriba el Manelic i atura el
Sebastià que es llançava cap a la
Marta. El Sebastià sorprès li
demana que per on ha entrat i el
Manelic li respon que per on
entrava ell, l'hereu, quan a la nit
venia a veure la Marta. Després
el Manelic treu un ganivet però
com el Sebastià està desarmat el
llença, el Sebastià intenta
agafar−lo però el Manelic el
trepitja i comencen a pegar−se.
El Sebastià comença a cridar els
Perdigons i el Manelic es
refereix a ells com a gossos de
presa. Al final el Manelic ofega
l'hereu i li gira la cara cap a la
Marta. Després comença a cridar
a tothom.
La Marta
Segueix a la
casa−molí.
La Marta i el Sebastià.
Segueixen a la
casa−molí.
El Sebastià, la Marta i el Segueixen a la
Manelic.
casa−molí.
10
3/XI
Arriben tots i demanen que què
passa, quan veuen el mort tots
exclamen. El Manelic agafa a la
Marta i se'n van; ell se'n va
cridant: He mort el llop!
Referint−se al Sebastià
El Manelic, el Sebastià,
la Marta, la Pepa,
l'Antònia, el Josep, el
Nando, el Perruca i
altres.
Segueixen a la
casa−molí.
2. L'obra presenta 3 monòlegs, qui els protagonitza? A quines escenes (actes)? Què se'ns dóna a
conèixer?
• Acte 1/ Escena IV: Aquest monòleg està protagonitzat per la Marta. Ens dona a conèixer que ella no vol
casar−se amb el Manelic, ella creu que el Sebastià l'estima i que pateix casant−la. Pensa en lo desgraciada
que és, que la varen agafar com a una bèstia i com a tal la varen criar. Opina que deu estar boja perquè si no
ho estigués ja s'hauria anat fa temps o s'hauria suïcidat però no té força de voluntat i sap que s'ha de casar
amb el Manelic en contra de la seva voluntat.
• Acte II/ Escena III: Aquest monòleg està protagonitzat per la Marta. Ens informa de que a canviat
d'opinió, ara ja no pensa que el Manelic sigui un mal home sinó tot el contrari. Ara pensa que el Sebastià és
un mal homes i tant de bo que és quedés allà baix pels hostals, així el Manelic pentura qualque dia la
perdonaria. Perquè ella sap que el Manelic espera a que vengui el Sebastià per contar−li tot i anar−se'n. A
més, ella no vol que el Manelic estigui amb la Nuri perquè està gelosa i perquè així va començar ella amb el
Sebastià.
• Acte III/ Escena VIII: Aquest monòleg està protagonitzat per la Marta. Ens dona a conèixer que ara ja
estima de debò al Manelic i que està disposada a anar−se'n amb ell. En aquesta escena els seus sentiments
cap a la Nuri també han canviat, ara ja la torna a estimar. Està esperant a escoltar la rialla de la Nuri per
anar−se'n i està molt nerviosa perquè tem que vingui el Sebastià i la topi.
3. Estructura:
Plantejament: Jo diria que el plantejament és el primer acte, on es presenten tots els personatges i ens explica
un poc de que anirà la història: el casament.
Nus: Jo diria que el nus comença amb l'acte segon, on la Marta comença a canviar de sentiments respecte a la
Nuri i al Manelic, i el Manelic també canvia: es torna més esquerp. I acaba més o menys a l'escena VIII del
tercer acte, on la Marta intenta fugir amb el Manelic.
Desenllaç: Des del meu punt de vista, el desenllaç comença en l'escena més o menys en l'escena IX de l'acte
tercer, quan la Marta intenta fugir amb el Manelic i el Sebastià la pilla i la intenta pegar. I acaba al final del
llibre, quan el Manelic mata al Sebastià (el llop).
4. Caracterització dels personatges (principals i secundaris). Relació que hi ha entre ells. Defineix el
caràcter amb dos adjectius de: Sebastià, Manelic, Marta, Nuri, Xeixa, Perdigons.
Jo diria que els personatges principals són: El Manelic, la Marta, i el Sebastià.
El Manelic: És un home que viu a la muntanya i que a vist molt poca gent a la seva vida, al començament es
bo i un poc boig però després es torna esquerp i acaba matant.
Relació que hi ha entre ells: és el marit de la Marta, ell l'estima però al principi no es veu correspost. El
Sebastià és el seu amo, el pastor tenia cura dels seus ramats, al principi es duen be però al final el pastor el
mata. És molt amic de la Nuri. I no se du molt bé amb els Perdigons perquè se riuen d'ell.
Descripció amb dos adjectius: Bo i fàcil d'empipar.
11
La Marta: És una dona que ha viscut des que tenia 14 anys a la terra baixa, el seu pare biològic no el va
conèixer mai i la seva mare era una cega que demanava pels carrers i que un dia, quan la Marta era petita, es
va morir. La Marta es va quedar òrfena des de petita i vagava pel món amb l'home de la seva mare. És un poc
dolenta però perquè l'han feta així els de la terra baixa.
Relació que hi ha entre ells: és la dona del Manelic, al començament no l'estima però al final l'estima fins al
punt de lluitar contra el Sebastià. El Sebastià era el seu amo i eren amants des que ella era molt jove,
mantenien relacions sexual i ell la maltractava. Estimava molt a la Nuri però en un moment determinat va
sentir gelosia per ella.
Descripció amb dos adjectius: esquerpa però amb bon cor.
El Sebastià: És l'amo de tota la Terra Baixa i de tots els que viuen en ella és un hereu, posseeix una masia i
tan sols pensa en els diners; encara que estima a la Marta, però no és amor de veritat sinó atracció sexual.
Relació que hi ha entre ells: És l'amo de tots. Pensa que el Manelic es boig i vol que la Marta odií al pastor.
Sent atracció sexual capa a la Marta. I tracta als Perdigons com si fossin els seus gossos. El Mossèn és el seu
majordom. I al Tomàs li va donar ell l'ermita.
Descripció amb dos adjectius: dolent i poderós.
Considero que els personatges secundaris són: la Nuri, el Xeixa, els Perdigons, el Tomàs, el Perruca i el
Mossèn:
La Nuri: És una nina que no s'adona molt del que passa però que té molt bons sentiments.
Relació que hi ha entre ells: és germana dels Perdigons i encara que sap que són dolents els estima. És molt
amiga de la Marta i mai sent odi per ella. És molt amiga del Manelic.
Descripció amb dos adjectius: Bona i valent.
El Xeixa: És un home molt valent que s'atreveix a plantar−li cara al Sebastià, el seu propi amo.
Relació que hi ha entre ells: Se parla de que possiblement ell pensava casar−se amb la Marta però enlloc ho
corrobora. El Manelic arriba a sentir odi per ell perquè pensa que és l'amant de la Marta. El Tomàs pensa que
és dolent però al final s'adona de que estava equivocat.
Descripció amb dos adjectius: Bo i valent.
Els Perdigons: Són cinc germans: La Pepa, l'Antònia, el Joan, el Nando i la Nuri (que la tractem per separat).
Són molt xerraires i ho volen saber sempre tot. Es senten avergonyits moltes vegades pel que fan però no
rectifiquen, segueixen igual. Es veuen caracteritzats pel nom de gossos ja que ajuden al Sebastià (el llop).
Relació que hi ha entre ells: Són germans de la Nuri. La Marta pensa que sempre l'han vista amb malícia.
Sempre se'n riuen del Manelic. I temen i obeeixen al Sebastià.
Descripció amb dos adjectius: Xerraires i covards.
El Tomàs: El Tomàs menava terres d'un oncle del Sebastià vora Figueres però com ja no podia més, el
Sebastià, feia quatre dies, li va donar l'ermita per a ell i la dona.
Relació que hi ha entre ells: Quan s'adona del que li han fet al pobre Manelic decideix no dir−li res, pensa
12
que és un bon home, és més, va ser ell qui va recomanar al Sebastià que el casés amb la Marta. Al
començament defensa al Sebastià però després s'adona que és un mal home, . Odia al Xeixa però després
canvia d'opinió.
El Perruca: És un home de la Terra Baixa del qual no sabem molt. Sabem que també és un hereu i que té una
masia, però no té tanta categoria com el Sebastià ja que aquest és el seu amo. També sabem que no sap
guardar un secret i que se comporta com els Perdigons.
El Mossèn: És un dels menys importants, volia ser capellà però al final no ho va aconseguir. Actua baix les
ordres del Sebastià, de fet és el majordom de l'hereu. Sabem que es bastant dolent a l'igual que el seu amo.
5. Temes (justifica−ho):
El maltracte i l'abús sexual: Aquest és un dels temes que més surt. El Sebastià pega a la Marta quan vol i diu
que disposa d'això quan vol (sexe). A més no la vol perdre pel sexe.
Conflicte Terra alta/ terra baixa: Aquest tema també surt molt però el veurem a la següent pregunta.
Triangle amorós: aquest tema succeeix entre el Sebastià (llop), la Marta (ovella) i el Manelic (pastor). Hi ha
una lluita constant entre el Sebastià i el Manelic que surt a la llum al tercer acte. La Marta dubta durant la
història però a partir del segon acte es va adonant que estima al Manelic i s'adona de quina classe d'home és el
Sebastià.
6. Conceptes de Terra Baixa i Terra Alta (acte i escena):
El llibre fa referències als següents actes i escenes:
1/III: Es presenta al Manelic, i es xerra de la terra alta on viu. Pels camins de les Punxales, on té comte dels
ramats del Sebastià i on viu ell tot sol, que poques persones ha vista allà dalt.
1/V: El Tomàs parla sobre el Manelic i la Terra Alta allà on vivia. Diu que el Manelic estava a la jaça voltat
dels bens i cantant; mentre els gossos lladraven.
1/VI: El Manelic demana si no hi baixa el llop a la Terra Baixa i els altres rient li diuen que baixa massa,
referint−se al Sebastià.
1/XII: El Manelic conta a la Marta la seva aventura de quan va matar el llop allà a la muntanya. També li diu
que allà es seien al sòl perquè no en tenien de cadires.
2/I: Al final d'aquesta escena la Marta diu que el món es molt dolent i el Manelic li respon que el món de la
terra baixa si ho era, però el de la muntanya no ho era perquè no hi havia homes.
2/II: El Manelic conta a la Nuri com tirava pedres des de les muntanyes amb els ulls tancats per saber on era
la Marta. Xerra de les muntanyes com un bé de Déu. I diu que la Marta ve encara d'una terra més baixa que
aquella, de la vora de la mar, i diu que quina malaventura.
2/IV: La Marta conta al Tomàs quan ella vivia a la vora de la mar i va arribar a la Terra Baixa.
2/VI: El Manelic espera al Sebastià per contar−li tot i tornar−se'n a les seves muntanyes a morir−s'hi ben sol
de ràbia i de pena.
2/VIII: El Manelic parla de les misèries de la Terra Baixa. Al final d'aquesta escena diu que ell es aigua de
13
neu que es va fondre i que ve a ajuntar−se amb la Marta: aigua de la mar amargant.
3/VI: La Marta diu que se'n vol anar amb el Manelic a la muntanya, on ningú se'n riuria d'ells.
En resum, la Terra Alta ve a representar la bondat, la pau, tot allò que no està contaminat per la societat i que
està més a prop de Déu. I la Terra Baixa, tot el contrari: representa la maldat, que està contaminada per la
societat i que està més a prop de l'infern.
14