ANALISI DE L'OBRA : TERRA BAIXA Autor: Àngel Guimerà. El tema:

ANALISI DE L'OBRA : TERRA BAIXA
Autor: Àngel Guimerà.
• El tema:
La victòria d'un amor pur sobre un amor imposat i no correspost.
• L'argument i la trama:
Argument: Terra baixa ens conta la història de la Marta, una jove que des que va arribar captant amb el
company sentimental de la seva difunta mare al poble on succeeix tota l'obre, depenia totalment de l'amo de
tot, Sebastià que la tenia com a seva. La marta i el seu pare s'ocuparen del molí fins que l'home va morir. La
fortuna de l'amo perillava i per aquest motiu va decidir de casar−se amb una pubilla, però no sense abans
assegurar−se que la Marta seguiria sent seva. Per aquest motiu li busca un marit ben ruc i molt bo. Aquest es
Manelic, que s'enamora d'ella bojament, tot i que la Marta, amargada per la seva situació, no li fa gens de cas
encara que se l'aprecia molt i arriba a estimar−lo. En Manelic, comença a adonar−se que les coses no van be i
que hi ha alguna cosa que ell no sap i decideix tornar−se'n a les muntanyes. Però la Marta, que ja no pot
suportar mes la situació li explica tota la veritat i en un atac de ràbia, Manelic mor Sebastià, i ell i la Marta
fugen a viure lluny de la terra baixa.
Trama: l'obre comença en la casa−molí, amb una sèrie de personatges que, a traves de les seves xafarderies,
ens presenten el problema. Tot seguit apareix la protagonista que ens acaba de verificar la situació. A partir
d'aquí, comença la acció fins el punt que la Marta i el Manelic resten casats a la casa−molí, quan passa un
reflex per la finestra, en Sebastià; concloent així l'acte primer. En començar el segon acte en Manelic es amb
Nuri conversant, en aquestes escenes, Manelic comença a estar molest i la seva actitud vers la Marta canvia.
La Marta també canvia perquè comença a apreciar en Manelic. Marta vol marxar però es troba amb Tomàs, i
en aquesta escena ella ens conta tot el seu passat i la gravetat de la seva situació. Tomàs la perdona ja que ell
creia que ella també participava de l'engany a en Manelic i ara veu que ella també n'és la víctima. En Manelic
comença a mostrar−se violent en veure que es un enganyat i la riota del poble. Per un malentès, en Manelic
creu que el reflex de la finestra, era Xeixa, que el cregué amant de la Marta.
Queden la Marta i en Manelic submergits en una tensa conversa, tant es així que ell la fereix amb un ganivet i
es penedeix, tot i que a la Marta ja li esta be perquè ella necessitava algun tipus de resposta de Manelic, encara
que fos fent−li mal. Volen fugir del poble i marxar a les muntanyes, per aclarir la
situació, però quan es disposen a sortir entra en escena en Sebastià que els deté i ordena separar−los mentre ell
es fora, arreglant els assumptes amb el seu futur sogre del seu casori amb la pubilla. Mentre aquest es fora,
Marta amb l'ajut de Nuri fan un pla per escapar de la casa sense ser vista, però tot just en el moment de sortir,
Sebastià torna i es disposa a fer us de la seva propietat predilecte, es a dir la Marta quan entra Manelic i entre
la baralla, aquest mata l'amo. La Marta i ell marxen a les muntanyes a viure; i així acaba el tercer acte i l'obre.
• L'estructura:
El llibre es presentat en forma d'escenes i actes.
L'estructura interna d'aquesta obra es regida per l'esquema de plantejament, nus i desenllaç, que es
corresponen, aproximadament, amb el primer, segon i tercer acte.
Plantejament: L'obra comença directament en mig d'una conversa, sense una explicació prèvia de l'argument.
1
En aquesta conversa apareixen una seria de problemes i situacions relacionats amb la Marta i el Sebastià.
D'aquest tipus de plantejament en diem plantejament sobtat
Nus: ja en el segona acte, comencen a aclarir−se i desenredar−se aquests problemes. Aquestes soluciones ens
porten al moment clímax, que es troba en la escena X del segon acte, on tan el lector com els protagonistes
coneixen veritablement tota l'historia i s'enfronten entre ells. Es produeix una situació tensa i desagradable.
Desenllaç: es correspon al tercer acte, que es el més curt dels tres. Es un desenllaç regressiu ja que tota l'obre
es resol al final d'aquesta en un moment de màxima tensió entre els personatges. La mort de Sebastià i la
fugida de Marta i Manelic marquen el final de l'obra.
L'obra de terra baixa ens presenta estructures narratives com les evocacions retrospectives. Aquesta es mostra
per exemple quan la Marta li explica a Tomàs tota la seva infància i com va arribar al poble amb el seu pare.
• Els personatges:
Tots els personatges de l'obre surten d'una realitat abstracta, es a dir són personatges simbòlics creats per
l'autor sense basar−se en cap persona real. Els personatges són presentats d'una manera directe, per exemple
en el cas d'en Manelic, que els altres personatges et van dient qualitats seves com és un tros de pa o és un bon
noi.
Tipologia i funcions dels personatges:
Marta: aquest personatge es la protagonista. Es ella qui, juntament amb Manelic, desencadenen l'acció i fan
de l'obre el relat de la seva història. Aquest personatge es rodó, ja que evoluciona al llarg de l'obra marcada
per tot el que succeeix al seu voltant. Les fases dels seus sentiments cap a Manelic marquen també la seva
evolució. Marta vol simbolitzar la
Manelic: Manelic és l'altre protagonista. Manelic és el personatge que més evoluciona en tota l'obra, ja que
passa per etapes de ingenuïtat, de confusió, d'estima, d'odi i de venjança. Aquest personatge va molt marcat
per el que poden dir els altres, ja que és l'únic, a part de Nuri; que no en sap res de la veritat. Simbolitza la
bondat i la puresa de l'ésser humà que encara no ha estat corromput per la societat.
Sebastià: aquest és l'antagonista de l'obra. És el símbol del poder i l'avarícia. És qui provoca la relació de
Marta i Manelic, i qui, a més, la vol trencar sense poder aconseguir−ho. Aquest personatge no varia ni
evoluciona, sinó que sempre manté la postura de poder.
Nuri: és, sense, saber−ho, l'adjuvant de Marta i Manelic. Nuri representa la innocència i la bondat de la
infantesa i marca l'edat en que Marta va ser acollida per Sebastià. És, de tots els personatges, l'únic que actua
per be de tothom, tot i que sent preferència per Manelic i Marta i finalment els ajuda. aquest personatge no
evoluciona durant l'obra, ja que manté sempre la mateixa postura d'innocència davant les situacions.
Mossèn: el mossèn, tot i ser un personatge força amagat, te un paper crucial a l'obra. Aquest consenteix un
casament per interès i fins ajuda Sebastià en tot el que pot. És l'adjuvant de Sebastià.
Xeixa: aquest té un paper curt però important. Es la sensatesa personificada. En el seu curt pas per l'obra fa
adonar a Tomás de l'engany que pateix Manelic i es manté distant de les xafarderies.
Tomàs: és un personatge important tot i que no imprescindible. Aquest fa possible el desencadenament de
diferents accions en l'obra. Evoluciona al llarg de la història, possessionant−se en principi contra la Marta i
ajudant−la finalment contra Sebastià.
2
Pepa, Antònia, Nando, Josep i Perruca: aquests personatges formen part del col·lectiu. Tots representen la
mateixa funció i no tenen cap importància per a l'argument de l'obra. Son personatges típics
• El temps:
Terra baixa, al ser una obra de teatre, te un ritme narratiu molt àgil perquè tot el seu contingut es basa en el
diàleg. No hi ha cap anticipació de les accions que succeiran però si que apareixen flash−backs en els
moments que la protagonista ens narra la seva història. En l'obra hi ha algun el·lipsis molt breu; el més
destacat es produeix en el canvi del primer al segona acte en el qual han passat deu dies després del casament
de Manelic i Marta.
• L'espai:
Àngel Guimerà, ens diu que tot succeeix en els nostres dies es a dir al voltant del 1890, a finals del s.XIX.
Tots els espais de l'obra els coneixem a través de les acotacions de l'autor. En aquesta obra, els espais no tenen
un simbolisme específic, sinó que sols es representa com són. L'escenari principal es la casa−molí on viu la
Marta. Aquí es on succeeix tota l'obra; tot i que durant el transcurs d'aquesta sens dona a conèixer altres espais
en els quals no s'intervé com l'ermita, la casa de la Nuri o les muntanyes d'en Manelic.
Tots els espais de l'obra son rurals com la casa−molí , el porxo... però també hi ha de naturals com les
muntanyes on vivia Manelic.
• Tècnica i estil:
Terra baixa és una obra teatral, i per tant es compon essencialment de diàlegs, tot i que podríem dir que les
acotacions de l'autor son totalment descriptives, per tant també utilitzaria la tècnica de descripció. Depenen
del personatge i la situació, els discursos poden estar escrits en registre estàndard, col·loquial o fins i tot
vulgar. Les acotacions de l'obre usen el registre estàndard.
8− Opinió personal.
Terra baixa, al igual que La filla del mar i Mª Rosa , m'ha encantat. Totes tres obres d'Àngel Guimerà es basen
en el mateix triangle amorós tot i que estan enfocades des de punts de vista força diferents. El simbolisme dels
personatges i els seus passats, trobo que son molt encertats i ben aconseguits. La presencia d'un personatge
com el de Nuri, el trobo molt acollidor i moltes vegades et fa tocar de peus a terra amb la seva innocència.
Tot i que el final es previsibles, l'obra en sí m'ha agradat moltissim. La seva lectura no es fa pesada i es força
lleugera. Ha sigut una lectura amena i entretinguda.
3