TIRANT LO BLANC 1ª PART

TIRANT LO BLANC
1ª PART
• Qui era el Comte de Varoic? Per què se'n va a Jerusalem?
• Un cavaller que va decidir abandonar la vida de les armes. Per fer un pelegrinatge per obtenir la
remissió dels seus pecats, sobretot d'aquells contrets per haver fet córrer tanta sang.
• Què va deixar a la seva dona?
• La donació del comtat.
• Què va fer quan tornà del seu pelegrinatge?
♦ S'encarregà de fer córrer la veu que havia mort i vigilà que la notícia arribés a Anglaterra, i
viure com un ermita a prop.
• Què succeí a Anglaterra en aquella època?
♦ Abraïm, rei moro de la Gran Canària, armà un poderós estol i es dirigí cap a Anglaterra per
envair−la. Els infidels desembarcaren al port d'Antona i emprengueren nou batalles
consecutives contra els exèrcits del rei d'Anglaterra.
• Quin fou el somni del rei d'Anglaterra?
♦ Una beatífica donzella se li aparegué, l'exhortà a tenir confiança en Déu i en la Verge i li
digué que, si volia salvar el seu regne, fes capità dels seus exèrcits el primer home amb llarga
barba li demanés caritat per l'amor de Déu.
• A l'episodi de les magranes, quina estratègia bèl·lica ensenya l'ermità al rei d'Anglaterra per fer fugir
els moros del país?
♦ Que li fessin unes vestidures de moro i ell faria uns artefactes que només s'apaguen amb oli o
reïna de pi, llavors ell aniria tot sol devers el camp dels moros i, prop de la tenda del rei, ell
posaria les magranes; i quan sigues gairebé l'hora de mitjanit, les magranes s'encendrien i tots
els moros cuitaran devers aquella part per apagar el foc, i la seva senyoria estaria armada amb
tota la seva gent. Llavors quan velles el gran foc, ell atacaria amb tota la gent.
• Qui va ser el combatent en el duel contra el rei moro de la Gran Canària?
♦ Un cop en possessió de les armes justes, i després de passar la nit en oració, el rei−ermità
lluità amb el rei moro, el vencé i li tallà el cap, agafà la llança i posa la testa del vençut a la
punta del ferro.
• Com es donà a conèixer a la seva dona, el rei−ermità?
♦ Al cap d'uns quants dies, el rei−ermità es donà a conèixe a la comtessa per mitjà de l'anell
partit, i ella li pregà que restés al seu costat, però ell, amb la definitiva victòria sobre la
morisma, no tenia altre desig que tornar a fer vida ermitana.
• Per què Tirant va anar a Anglaterra?
♦ Al cap d'un temps, el rei d'Anglaterra, amb els seus dominis ja pacificats, anuncià el seu
casament amb una filla del rei de França i disposà que a la seva cort se celebressin grans
festes i exercicis d'armes. Per tal de rebre l'orde de cavalleria.
• D'on era el jove Tirant?
♦ De Bretó.
• Digues els principals o ideals cavallerescos que Guillem de Varoic exposa a Tirant en aquests capítols
doctrinals de la novel·la.
♦ Car cap cavaller no pot mantenir l'orde, si no el sap, així com tot el que pertany a l'orde; i cap
cavaller, si no sap l'orde de cavalleria, no és cavaller, car desordenat cavaller és qui fa
cavaller un altre i no hi sap mostrar els costums que pertanyen a cavaller.
• Digues els noms d'alguns del millors cavallers del món que cita l'ermità.
1
♦ Lançalot del Llac, Perceval o Galaàs, que conquerí el Sant Graal, el cavaller Muntanyanegra
(Jordi Castriola Scanderberg, famós cabdill albanès, però s'estranya que el seu preceptor no
hagués esmentat el comte Guillem de Varoic.
• Per què Tirant lo Blanc va ser considerat el millor cavaller del món?
♦ Perquè és u entre mil homes elegit, perquè té més noble ofici que tots el altres homes.
• Per què Tirant va anar a Anglaterra? Què aconsegueix?
♦ Perquè el rei va demanar que estigues a la festa que organitzava ,que es el primer a ser adobat
a cavaller pel rei d'Anglaterra.
• Per què Tirant es baralla amb el Senyor de les Vilesermes?
♦ Perquè la bella Agnès portava un fermall al pit i quan acaben les danses, Tirant s'acosta i li
diu que li desitja servir i que consideraria que li faria una gràcia si li donés el fermall, el
portaré i de grat per honrar−vos i servir−vos prometent i jurant sobre l'altar i per ordre de la
cavalleria combatre un cavaller a peu o cavall armat o desarmat , el dia següent arriba un
cavaller i li demana el fermall de grat o per força ja que des de la seva adolescència la estimat,
servit i venerat. El senyor de les Vilesermes.
• Reconstrueix totes les accions que han tingut lloc per preparar el combat de Tirant amb el Senyor de
les Vilesermes des del desafiament fins al combat pròpiament dit, fent especial atenció a cadascuna de
les etapes que han anat reglament la batalla.
♦ Tirant i Vilesermes discuteixen per el succés amb la bella Agnès, Tirant respon al Senyor de
Vilesermes que no li donaria el fermall ja que l'havia promès i jurat per l'Agnès. El cavaller fa
l'intent de prendre el fermall però Tirant treu un punyal i allí es produeix un brega civil entre
cavallers i gentilhomes . El rei s'assabenta de tot i al cap de tres dies el cavaller francès li
tramesa una carta a Tirant perquè es posin d'acord per combatre tots dos.
• Quan temps van durar les festes del casament del rei d'Anglaterra?
♦ Un any sencer.
• Explica quin és l'origen de l'orde cavalleresca de la Garrotera? De quants cavallers va constar?
♦ Doncs que havia una donzella dansant amb un cavaller i li cau la lliga cama, anomenada
Madresilva, quan es dona conte de que la ha perdut va a recollir−la però un cavaller es més
ràpid que ella li pren. El rei que veié la lligacama en poder del cavaller , immediatament el
cridà i li diu que la hi lligués a la cama esquerra sobre la mitja, sota el genoll. El rei la porta i
tots admirats de la extravagància i que tothom estava descontent , enclòs la reina i així promet
a Déu que instituiré i faré sobre aquest fet un orde de cavalleria. L'orde la Garrotera ja que el
brodat la forma amb cinyell i sivella devien portar−la aixì com moltes dones elegants i
d'honor la porten a les cames per subjectar les mitges, cada cavaller estava obligat a
portar−laVint −i− sis cavallers formaven l'orde.
2ª PART
• De quina manera Tirant tragué els genovesos de la nau i així marxaren els moros de l'illa de Rodes?
♦ Tirant demana a un mariner que portes les naus a Rodes amb els genovesos, i li donaria tres
mil ducats d'or.
• Felip i les llesques de pa: elabora una caracterització de personatge de Felip, 5è fill del rei de França.
En quins aspectes aquest personatge falta a la cortesia?
♦ Posant un duc a cada llesca de pa. Però Felip posar tots els ducs a només una llesca.
• Felip i els dos llits: fes un resum de l'episodi des de l'òptica de l'infant Felip i un altre des del punt de
vista de la Infanta Ricomana. Creus que Ricomana s'enganya? Qui enganya a qui? Tenia raó el filòsof
de Calàbria en pronosticar l'estupidesa i beneiteria de Felip?
♦ No. Ricomana a Felip. No, per què s'acabarien casant.
• Quan acaben els episodis de Rodes i Sicília, cap a on va Tirant?
♦ A l'imperi grec.
3ª PART
• Quan arriba Tirant a la cort de Constantinoble, amb quin fet penós es troba? Com reacciona Tirant?
2
♦ La mort recent del príncep hereu de l'imperi, ni l'emperadriu ni la infanta Carmesina, ni cap
dama ni donzella, no han sortit a rebre els estrangers. Tirant prega a l'emperador que li
permeti d'anar a saludar−les, entra a la cambra endolada i, ordena que s'obrin les finestres i
que tothom s'alegri.
• Com es mostra el Tirant enamorat? Per què? Explica−ho. Quins tòpics amorosos trobem en l'escena
de l'enamorament de Tirant. Enumera alguna de les parelles amoroses que citen en aquests capítols.
Per que se citen? Quins són els dos fets més importants que succeeixen en aquesta part?
⋅ Es mostra exaltat per tanta bellesa, doncs no hi havia vist cosa igual segons el
capítol mostra els pits, les quals donaran entrada als ulls de Tirant ,i que a
partir de aquell moment, no el deixa sortir mai més del encant que ha rebut
d'ella. Parelles que se citen : Floris i de Blancaflor, de Tisbe i Píram, D'Enees
i Dido, de Tristany i D'Isolda. I la reina Ginebra i Lançalot. Per que son
parelles amb dificultats i plenes de infelicitats amatòries i sempre acaben
malament per circumstancies i es veuen a separar−se per diferents causes
com les religions, suïcidis, o perquè s'enamoren d'una persona que ja es
casada i cometran adulteri. Que des de aquell moment Tirant es mostra
apassionat per la Carmesina, que no sap si podrà aconseguir el seu amor i cau
en la malenconia i també en una enyorança i tristesa interior.
⋅ Com es declara Tirant a Carmesina?
• Tirant es posà la mà a la mànega i tragué l'espill, i digué: Senyora, la
imatge que hi veureu em pot donar mort o vida. Mani−li vostra altesa
que em tingui pietat. .
26 Com es mostra Carmesina?
• La princesa prengué de seguida l'espill i, amb cuitats passos, entrà a
la cambra pensant que hi trobaria alguna dona pintada, però no hi
veié res sinó la seva cara. Llavors ella comprengué perfectament que
per ella es feia la festa i s'admirà molt que hom pogués requerir
d'amors una dama sense parlar.
⋅ Com es mostra la Viuda Reposada davant la princesa pel que fa al tema dels
amors de Tirant?
◊ Esta plena de enveja, i no li dona un cop de mà sinó
que li diu que camina pel pedregar que un peu va tan
endavant d'altre que no pot aconseguir, que ella no
arribarà a tenir−lo mai li fa entendre.
◊ Quines tres qualitats han de tenir, segons Estefania,
les donzelles cortesanes?
♦ La primera de totes som
cobdicioses, la segona
goloses, la tercera
luxurioses
♦ Per què la princesa reprèn
Tirant? Com fa Carmesina
que Tirant oblidi les dures
paraules que li diu?
• El
reprèn
durament
per
el
seu
atreviment,
3
o
falta
de
respecte,
però
el
cavaller
insisteix
en
la
sinceritat
del
seu
amor
fins
a
donar
la
vida
per
ella.
Li
diu
a
Estefania
que
l'aturi,
però
aquesta
no
torna
i
Carmesina
decideix
presentar−se
amb
Plaerdemina,
la
princesa
li
prega
que
oblidi
les
dures
paraules
que
abans
li
havia
dit i
a
4
canvi
li
promet
deixar−li
besar
ells
ulls
i el
cap.
• Quin
somni
fingit
explica
Plaerdemavid
a la
princesa?
En
aquest
somni
aconsegueixe
el
mateix
Diafebus
i
Tirant?
♦ Plaer
expli
a
Carm
que
ella
quan
estav
dorm
en
una
de
les
camb
princ
en
comp
de
quatr
donz
vaig
veur
que
Estef
venia
amb
un
5
estad
encè
per
no
porta
gaire
llum
i
que
venia
al
nostr
llit
i
mira
si
dorm
I
ens
veié
que
totes
dorm
però
jo
estav
alien
que
no
sé
si
dorm
o
si
vetll
I
vaig
veur
en
somn
com
Estef
obri
la
porta
de
la
camb
molt
silen
perq
no
6
fes
sorol
i
com
trobà
el
meu
seny
Tiran
i
el
cone
que
ja
s'esta
espe
I
anav
en
nipo
amb
cape
i
espa
i
calça
peüc
de
llana
perq
no
fessi
sorol
en
passe
Quan
ells
entra
ella
apag
el
llum
i
es
posà
la
prim
amb
el
cone
de
la
7
mà;
desp
venia
el
virtu
I
ella,
que
en
aque
situa
semb
un
moss
de
cec,
els
portà
a
la
vostr
camb
I
vostr
altes
estav
ben
perfu
i
algal
i
no
mal
endr
vesti
i
no
pas
desp
Tiran
us
tenia
en
els
seus
braço
i
us
porta
per
la
camb
8
besa
molt
sovin
I
vostr
altes
que
li
deia:
<<
Deix
Tiran
deixa
>>
I
ell
us
posa
sobre
el
llit
de
repò
• Què
vol
dir
l'expressió
Bodes
sordes?
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40