Tot et serà pres; Pau Joan Hernàndez

• Fitxa bibliogràfica
Autor: Pau Joan Hernàndez
Títol: Tot et serà pres
Editorial: Empúries
Col·lecció: L'Odissea
Any d'edició: Octubre del 2001 (20ª edició)
Lloc d'edició: Barcelona
Número de pàgines: 139
• L'argument
Introducció o plantejament:
−Capítols:
• Hora de visita
En Xavier Albà visita al seu amic a la clínica.
Presenta la història de la noia bruna. Comença el seu viatge de fugida.
Nus:
−Capítols:
• La notícia
El doctor que tracta al malalt i el director, dubten si li han de dir o no la veritat sobre el seu estat. Li expliquen
el que té, però li oculten coses.
La noia bruna segueix el camí cap al seu refugi.
• La veritat
En Xavier i el Dr. Casaforta parlen de com s'ha pres i de si li han explicat tota la veritat al malalt. En Xavier i
el seu millor amic parlen de la malaltia,i li explica tota la veritat.
La noia bruna segueix el llarg i perillós camí de la seva fugida.
• El prec de la fosca
El noi li demana al Xavier que li compri uns llibres, i en Xavier s'extranya molt, però els hi porta .
La noia bruna, a la fi, arriba al seu refugi, una antiga masia abandonada. Ja hi havia anat anteriorment per
1
preparar−la bé. Està satisfeta de la seva feina.
• El dret a morir
El noi demana al doctor l'eutenàsia. L'aïllen. La Maria es posa en contacte amb en Xavier.
La noia va obrir l'entrada de la cova, (dins la masia), on tenia totes les coses que necessitava per viure durant
una llarga temporada.
• Nit a Gràcia
En Xavier, la Maria i l'Albert es reuneixen per parlar de l'aïllament del malalt, i que els havia demanat que el
deixessin morir. En Xavier es queda a viure a Barcelona amb ells dos.
La noia bruna treballa per posar en condicions la seva masia.
• Els viaranys de la fosca
En Xavier accepta la eutanàsia. El noi demana al Xavier que l'ajudi a fugir de la clínica. Després de molt
pensar−hi, accepta.
Després de no fer−ho durant molts dies, la noia bruna es va rentar.
• Els darrers dies
El noi està molt nerviós per la seva fugida. En Xavier ho prepara tot.
La noia està molt satisfeta de la seva feina a l masia. Ho havia preparat tot per a les tempestes que
s'apropaven.
• Tan sols un noi
El pla d'en Xavier es duu a terme. El noi fuig de la clínica.
Conclusió o desenllaç:
−Capitols:
• Fins quan?
Els doctors parlen sobre la fugida del noi. La Maria, l'Albert i en Xavier també. El noi segueix el seu camí.
• La noia bruna
La noia es refugia de la tempesta. El noi va a parar a la masia. La noia té molta por, no se'n refia.
• Sense conèixer els noms
Li donà un atac després d'arribar a la masia i la noia el vetllà fins que es despertà. Comença a refiarse'n.
• Paraules en la nit
2
S'expliquen els motius de la seva fugida.
• Gairebé l'inevitable
El noi i la noia parlen d'amor i se'n adonen de que estan enamorats. El noi no vol creure−ho. No vol fer patir
la noia quan mori, però no pot evitar estimar−la.
• Inici del setge
Van al poble més proper per comprar. Els busca un helicòpter per la zona de la muntanya. Quan van baixar a
la ciutat el noi va enviar cartes als seus amics i els explicà on està refugiat.
• La darrera recerca
L'helicòpter els vigila de prop i mentre corren a amagar−se, el noi té un atac. Es desperta molt feble. Just quan
arriben els seus tres amics. El noi es despedeix, i mor en braços de la seva estimada noia.
• El tema
Per una banda, és un noi que està malalt. La malaltia és irreversible. Decideix fugir de la cínica i se'n va a la
muntanya. Per l'altre banda, paral·lelament, una noia fuig del seu món i se'n va a viure lluny, a una masia a la
muntanya. Llavors es barrejen les històries, es troben a la masia. Es van coneixent. S'enamoren. El noi acaba
morint.
El llibre parla del punt de vista d'un jove que sap que ha de morir, del valor que té el seu millor amic (l'ajuda a
morir; l'ajuda a fugir de la clínica), de l'amor entre dos fugitius que s'acaben de conèixer, que a vegades els
metges no pensen només en el millor pels seus pacients, si no en les conseqüències del que fan de cara a la
seva reputació...
• Els personatges
Personatge principal o protagonista:
Noi malalt: És valent i té esperançes de viure.
Noia bruna: És valenta també. Talla la seva vida i comença de nou.
Personatges secundaris:
Xavier Albà: És molt bon amic. Té valor de complir la voluntat del
seu emic i l'ajuda a fugir, sabent que té una mort anunciada.
Maria Rius: Desde el primer moment d'estar amb el malalt l'ajuda. És la seva infermera.
Doctor Andreu: És preocupa pels seus pacients.
Doctor Casaforta: És preocupa més per ell mateix; descobriments, reputació, etc., que pels seus pacients.
Albert: Encara que no té cap relació directe amb el malalt, ajuda a en Xavier a preparar la fugida.
Personatges circumstancials o terciaris:
3
Pares del malalt: No saben com comportar−se davant el malalt.
• L'ambientació: espai i època
L'espai:
− És bastant limitat. La història transcorre a Barcelona. El noi fuig a la muntanya però gran part del llibre
transcorre a la ciutat.
L'època:
− Època contemporània. Està situada a l'actualitat de l'autor.
Cites:
I bé si no tens on quedar−te a Barcelona, aquí tens la teva casa. (Albert)
A la butxaca dels pantalons duia una petita cartera amb la seva documentació i els diners que l'acabarien de
treure de Barcelona (Narració)
• Formes
Relat de fets i accions.
Cites: La noia bruna va deixar caure la motxilla a terra i, mentre s'eixugava la suor que li regalimava pel front
des dels seus cabells suament arrissats, va mirar al seu voltant la bellesa magnificent de la muntanya. (Capítol
primer, pàg. 17)
Descripció objectiva.
Cites: Era una antiga masia abandonada, feta tota d'enormes carreus , ferrenya, ferma fins i tot en la seva
decadència, enrunada en part, però encara dempeus. (Capítol quart, pàg. 40)
Diàleg en estil directe.
Cites:
Ella es va moure per recolzar el seu cap en el pit del noi.
− No ens enganyem, noi −digué−. No podem lluitar contra l'inevitable.
− Hauríem de poder...
− Veus com n'és d'estrany el món? Tu has lluitat contra la por i has vençut, has lluitat contra la mort, i has
vençut... Ara tractes de lluitar contra l'amor i no pots.
− L'amor és molt més fort −va respondre ell−. Molt més fort que la por i que la mort, i que totes dues alhora.
− Noi, t'estimo.
Ell va acaronar els cabells bruns i arrissats de la noia.
4
− Noia, t'estimo.
I els seus llavis es van trobar en una besada llarguíssima. (Capítol catorzè, pàg. 118)
• L'Ordre
− L'ordre és simultani. L'autor presenta dues històries que succeeixen a la vegada i que al principi no tenen
relació, però després s'ajunten.
• Punt de vista
− Narrador amb punt de vista extern. És omniscient.
• Opinió personal
− M'ha agradat molt el llibre. Un cop em vaig introduir dins la historia em vaig quedar enganxada, necessitava
seguir llegint. El tema em resulta molt interessant. Em va sorprendre el valor del noi quan decideix
desconectar−se de la màquina, i fugir lluny per intentar seguir amb la seva vida. També m'ha agradat molt la
part en que es troben el noi i la noia. Quina llàstima que no s'haguessin conegut abans, o que ell, al final, no
hagi sobreviscut.
5