Trastorns alimentaris

Meritxell Meira
Trastorns alimentaris
Els problemes alimentaris estan a l'ordre del dia. Per un banda, l'excés en una societat donada els excessos. De
l'altra, la mancança, a causa de l'enorme pressió que comporta cenyir−se als cànons de bellesa imperants.
Els transtorn alimentaris han existit des de sempre. Avui dia, però, els comportaments anormals en
l'alimentació ja no són un mal de minories sino una gran plaga.
Però, quins són aquests trantorns?
Bàsicament es poden diferenciar dos tipus d'alteracions. La ingesta excessiva o bulímia i la manca o anorèxia.
Més que un problema fisiologic, el transtorn alimentari és resultat d'algun problema psicològic.
Búlimia.
La búlimia és una manera de menjar ràpida i abundosa, que provoca en la persona, acte seguit, sentiments de
culpabilitat, sovint seguits de vòmits o purgues. En el cas dels búlimics, doncs, ens podem trobar amb
persones molt grasses que no poden parar de menjar, o bé tot el contrari, ja que malgrat menjar, la repetició de
purgues i vòmits els provoca alteracions que poden derivar en un anèmia. El fet de menjar compulsivament es
produeix quan la persona està en un estat d'ansietat determinat que es calma momentàniament amb la ingesta.
Després, sorgeix el sentiment de culpabilitat, que segons el tipus de búlimia porta a un comportament o a un
altre.
Anorèxia.
L'anorèxia és l'absencia d'alimentció. La persona afectada camença per no menjar, saltant−se àpats o
negant−se a ingerir més del que s'aoutoimposa com a règim. L'anorèxia és tan perillosa o més que la búlimia
perquè afecta directament la nutrició. L'anorèxica, sovint és una persona força més perfeccionista que la
búlimica. El fet de no menjar malgrat la necessitat, li produix una sensació de poder i autocntrol. Es pot dir
que l'anorèxia també pot presentar les característiques de la búlimia en tant que es poden produir ingestes
compulsives, seguides de vòmist i purgues.
Pressions socials
Una gran poart de les prsones afectades per transtorn de lalimentació són noies adloescents. Aquesta fet ha
deixat més o menys clar que el factors que més sovint condicionen la conducta alimèntaria estan relacionats
amb mancances en la personalitat: inseguretat, necessitat d'acceptació i d'intefració, entr d'altres. Aquests
factors estan potenciats per la publicitat, que proporciona una cànons de bellesa difícils d'igualar, i de l'entorn
socialque dona suport a aquests cànons.
Les solucions als problesmes amb el menjar impliquen posar−se a les mans d'un metge i un psicòleg que
tractin d'establir quins són els problemes concrets que pateix la persona malalta.
Val a dir, com a xifra indicativa i peocupant, que el 30% de la població és obesa i que l'anorèxia ha crescut
espectacularment entre nois i noies de 15 a 20 anys.
1