COMUNICACIÓ. GENER 2015 NEWSLETTER 109 agenda 109 15 de gener Reunió Responsables FAIG Casal La Salle Sant Gervasi Del 15 al 17 de gener 23à Promoció Celas Griñ on - Madrid 16 i 17 de gener II Capítol del Districte Madrid 19 de gener Avaluació Institucional La Salle Figueres Figueres Del 19 al 24 de gener Conferè ncia de GG Visitadors Relem Roma 26 de gener EAS Casa Provincial - Barcelona 27 de gener Foro de Comunicació Centre La Salle Arlep - Madrid 28 de gener Seminari de Xarxes FECC. Barcelona 30 de gener Retorn Trobada Institucional La Salle Figueres Figueres NEWSLETTER 109. GENER 2015 PÀG. 1 31 de gener Trobada d’Associats La Salle Comtal i Parròquia de Santa Anna - Barcelona 2 de febrer EAS Casa Provincial - Barcelona 7 de febrer Taller bíblic Casal La Salle Sant Gervasi – Barcelona Trobada de Germans Sant Martí Sesgueioles 11 de febrer Avaluació Institucional La Salle Barceloneta Barceloneta 12 de febrer Patronat PROIDE Casal La Salle Sant Gervasi - Barcelona 14 de febrer Fòrum de Germans La Salle Barceloneta NEWSLETTER 109. GENER 2015 PÀG. 2 Orio COMUNICACIÓ. GENER 2015 NEWSLETTER 109 notícies 109 1. La Salle Premià de Mar Arriba la Marina Trail 2015! La tercera edició de la cursa de muntanya de la Fundació PROIDE inclou enguany, com a novetat, un recorregut més curt La solidaritat és un dels valors que treballem constantment a La Salle, i un bon exemple de la interiorització d’aquest valor és la MARINA TRAIL, la cursa de muntanya que organitza la Fundació PROIDE amb el suport de La Salle Premià de Mar. Professors/es, pares, mares i ex-alumnes, amants de l’esport, de l’acció col·lectiva de servei, i de la vocació solidària vers als pobles desafavorits del nostre món, van integrar al 2013 totes tres inclinacions per crear aquesta cursa que ja des del primer moment va ser tinguda molt en compte en el calendari dels aficionats del running. A la sortida de la MARINA TRAIL es poden trobar des d’esportistes sense massa preparació que no busquen resultats concrets, fins a atletes importants de nivell d’en Javi Delgado, Andreu de Mas, Silvia Puigbó o Núria Villegas, que aspiren a superar les seves pròpies marques. Tots ells recorren els municipis de Premià de Mar, Teià i Premià de Dalt. La cursa principal resulta molt exigent perquè el corredor ha de ser capaç de superar la dificultat d’un recorregut de 22 km. que acumula desnivells de més de 1.900 metres en un recorregut que va del nivell del mar fins a altures de 450 m de la Serralada de Marina. El descobrir contrastos naturals, espais singulars i vistes espectaculars, i copsar en primera persona la riquesa del nostre patrimoni natural, fa de la MARINA TRAIL una cursa que també destaca per la seva notable bellesa. L’edició d’aquest any compta amb la novetat d’una cursa curta, on l’exigència pràcticament es redueix a la meitat: 12 km i 500 metres de desnivell acumulat. Aquesta categoria menys pretensiosa animarà a molts aficionats del trail que fins ara no han participat degut a la duresa de la prova principal i pel nivell dels corredors que hi competien. Al marge de les dues principals curses de la MARINA TRAIL, des de la passada edició 2014 existeix la cursa Kids que es realitza per a menors de 12 anys en les instal·lacions de l’escola La Salle Premià de Mar. Amb aquesta cursa que recorre des dels 100 m pels més petits, fins als 1.500 m pels més grans, l’estima per l’atletisme es fa transversal a totes les edats, i posen de manifest que la MARINA TRAIL és sobretot una festa de l’esport. NEWSLETTER 109. GENER 2015 PÀG. 3 A les curses per adults es diferencien categories per edat i per gènere. Hi ha premis pels primers classificats de cada categoria i el 1r, 2n i 3r classificat absolut masculí i femení. Totes tres versions de cursa compten amb obsequis per a tots els participants, fruit del patrocini. La inscripció i tota la informació i reglament, així com el track i perfil, es troben a la web oficial de la cursa (www.marinatrail.cat). Anima’t a participar, o a ajudar-nos com a voluntari o com a difusor/a de la MARINA TRAIL. Hem d’aconseguir arribar als 700 participants i fer realitat la construcció d’una aula rural al poblat de Namotong a Togo. NEWSLETTER 109. GENER 2015 PÀG. 4 2. La Salle Torreforta L’ex alumna Laia Nievas guanya una beca de la Fundació Catalunya-La Pedrera L'ex alumna de La Salle Torreforta Laia Nievas ha estat premiada amb una de les 500 beques que la Fundació Catalunya - La Pedrera otorga a les millors notes en les proves de Selectivitat d'accés a la Universitat. Felicitats Laia per ser un exemple de treball, constància i il·lusió !!! NEWSLETTER 109. GENER 2015 PÀG. 5 3. La Salle Cassà de la Selva Estiu a Anglaterra per als alumnes d’ESO de La Salle Cassà de la Selva Ja fa un temps que a La Salle Cassà de la Selva s'impulsa un projecte d'escola multilingüe, amb iniciatives com l'AICLE, la realització d'exàmens oficials de Cambridge o la celebració d’un English Day. Com a novetat d'aquest curs, a més de disposar d'un auxiliar de conversa en anglès, organitzem una estada estiuenca a Anglaterra per a la millora de la competència oral dels nostres alumnes d’ESO, servint al mateix temps com a experiència d'enriquiment personal. El lloc triat és Scarborough, una petita ciutat situada al centre de la Gran Bretanya, a la costa est del comtat de Yorkshire. Allí, del 5 al 18 de juliol, els 24 alumnes inscrits conviuran amb famílies autòctones, tindran classes d'anglès pels matins i activitats de lleure per les tardes. Estem convençuts que serà una vivència ben positiva, de la qual els nois i noies en podran treure molt de profit. NEWSLETTER 109. GENER 2015 PÀG. 6 4. La Salle Comtal La Salle Comtal participa en el Pla d’Acció ‘Internet Segura, tu a tu’ La Salle Comtal ha estat seleccionada com a primer centre de Barcelona per a desenvolupar el Pla d’Acció “Internet Segura, tu a tu” impartit per la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra, amb la finalitat de promoure i col·laborar en la seguretat en l’ús d’Internet, en especial per part dels menors i adolescents. Dotze alumnes de segon d'ESO i dos de tercer d’ESO, la directora i professora responsable de mediació, ja han fet la meitat del curs amb un gran èxit. L’objectiu de la formació és conscienciar dels problemes i riscos que poden generar les xarxes socials, crear hàbits saludables en el seu ús, i en últim cas saber actuar en cas d’una possible situació de risc. Aquest grup d'alumnes seran mediadors del centre i compartiran amb els seus companys i companyes els coneixements que estan rebent. Seran així referents, assessors i mediadors per a tots els alumnes del centre. Aquest grup d’alumnes amb molta il·lusió, interès i esperança està fent realitat el lema d’aquest curs: “És a les nostres mans”. L’Adrià , l’Adam i la Carme de 2on ESO, que va fer aquesta formació, ens diuen: Un grup de 12 nois i noies estem rebem formació sobre els perills d’internet, després nosaltres ho transmeterem als nostres companys d’escola. Sona avorrit oi? Doncs no, no ho és gens avorrit. Els nostres monitors són l’Ivan i l’Óscar. És una experiència que no l’oblidarem mai! De moment ens han parlat del “cyberbullying”, mitjançant uns vídeos que hem comentat posteriorment. Cada vídeo parlava d’un tema i quan ho NEWSLETTER 109. GENER 2015 PÀG. 7 comentàvem, havíem de participar tots: explicar el que pensàvem, com ens sentíem, quina era la situació, què faríem si ens passés, què faríem per parar-ho... Ens hem conscienciat del perillós que és el mal ús d’internet i de les xarxes socials i ens han explicat com utilitzar-los correctament. A l’hora del descans, un grup de Btv ens van fer una entrevista. Us posem el link http://www.btv.cat/alacarta/connexio-barcelona/35829/ La formació va acabar amb una visita a la comissaria. Ja tenim ganes de poder fer la segona part de la formació... i després, tot un repte, poder comunicar-ho als nostres companys i companyes. NEWSLETTER 109. GENER 2015 PÀG. 8 5. La Salle Santa Coloma de Farners Xerrada de Víctor Küppers a La Salle Santa Coloma El dijous 29 de gener podrem gaudir de la vitalitat i l’entusiasme d’aquest professional a l’auditori del col·legi, a partir de les 20.00 hores “L’actitud és el factor diferencial” és el títol de la xerrada que ha organitzat l’equip directiu de La Salle Santa Coloma de Farners per tractar el tema de la motivació i l’entusiasme. Per tirar endavant aquest objectiu comptaran amb l’ajuda d’un expert en la matèria, el formador Víctor Küpper, que ja ha participat en diversos seminaris i cursos de formació, així com a l’iniciativa TEDx del municipi d’Andorra La Vella (https://www.youtube.com/watch?v=nWecIwtN2ho). Víctor Küppers és llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses i Doctor en Humanitats. Treballa com formador i conferenciant i imparteix classes de Direcció Comercial a la Universitat Internacional de Catalunya i a la Universitat de Barcelona. Va ser vice-president de Barna Consulting Group i Assistant Professor de l’IESE. En Küppers es defineix com un home que pensa que “la vida és fantàstica, i les dues paraules que més li agraden son passió i entusiasme, perquè creu fermament que “l’única vida que té sentit és una vida amb sentit”. Fa uns anys l'Equip Directiu de l'escola va tenir la sort de ser convidats a una xerrada seva a Girona, i des del primer moment van tenir clar que lluitarien per tenir-lo al seu centre, perquè el seu missatge no deixa indiferent. De fet, els ha deixat tan poc indiferents que aquest curs han convertit la seva màxima en el lema particular de La Salle Santa Coloma de Farners. Com que utilitzaven un element que era propi d'ell, V= (C+H) x A, es vam posar en contacte amb ell per explicar-li que havien fet unes "xapes" que tot el personal de la comunitat educativa portaria durant el curs. La idea el va entusiasmar fins a tal punt que va trobar, dins la seva atapeïda agenda, una estona per acostar-se a Santa Coloma de Farners La Salle Santa Coloma de Farners ens convida a gaudir d’aquest professional i la seva filosofia de vida. L’acte està obert a tota la comunitat educativa de l'escola però també es fa extensiva al públic en general. D’aquesta manera, s’ha convidat a les direccions de les altres escoles de Santa Coloma de Farners, a l'Ajuntament, al CRP, al Centre Municipal d'Escolarització, Inspecció de zona, EAP. Animeu-vos! NEWSLETTER 109. GENER 2015 PÀG. 9 6. La Salle Horta Els blogs de La Salle Horta, en marxa! El centre ha posat en marxa aquest primer trimestre vuit blogs, un per cada etapa educativa Els professors/es i alumnes de La Salle Horta han donat forma a una idea que feia temps que els omplia d’il·lusió i nous projectes: la creació de diversos blogs lligats a la seva activitat diària a l’escola. El començament del curs 2014-15 ha sigut el punt de partida de vuit blogs, vuit finestres obertes que ofereixen informació de tots tipus a les famílies i tots els interessats en apropar-se a aquestes plataformes. Els projectes que impulsen a l’ESO, l’aprenentatge experimental del parvulari, els treballs de recerca, els valors que es treballen amb tots els alumnes... Gràcies als blogs i els continguts que, amb molt d’esforç i dedicació pengen cada setmana, la vida escolar de La Salle Horta queda oberta a tothom que la vulgui visitar i conèixer. Us deixem les adreçes de tots els blogs de La Salle Horta: Blog d’Educació Infantil: http://www.parvularilasallehorta.blogspot.com.es/ Blog del Cicle Inicial d'EP: http://www.cisallehorta.blogspot.com.es/ Blog del Cicle Mitjà d'EP: http://cmsallehorta.blogspot.com.es/ Blog del Cicle Superior d'EP: http://cssallehorta.blogspot.com.es/ Blog d'ESO: http://lasallehortaeso.blogspot.com.es/ Blog de BAT: http://www.lasallehortabtx.blogspot.com.es/ Blog del DOP: http://www.dopsallehorta.blogspot.com.es/ Blog de l'Associació de Pares: https://apasor.wordpress.com/ Animeu-vos a fer una ullada!! NEWSLETTER 109. GENER 2015 PÀG. 10 7. La Salle Planificant la Pasqua Jove a “El Sanedrí” El passat 18 de desembre va tenir lloc “El Sanedrí” una reunió que tradicionalment promociona l’Equip de Pastoral de La Salle Catalunya juntament amb l’Associació Joves La Salle Catalunya per a preparar la Pasqua Jove. En els últims anys també han participat membres de la Pastoral del Bisbat d’Urgell com un més de l’equip. Aquesta ocasió ha estat encara més enriquidora perquè han participat membres de la Pastoral Marista i de la seva associació FAJMACOR. En el mateix marc del compartir, el passat diumenge 14 de desembre el G. Ramon Rúbies Delegat de Pastoral Marista i l’Equip de preparació de la Pasqua Avellanes van convidar representats de la Pastoral del Bisbat d’Urgell i de La Salle a col•laborar en l’organització de la Pasqua Avellanes. Amb el document marc 2015, Amb Crist, cap a les perifèries, a partir de l’Evangelii Gaudium, del nostre papa Francesc, reflexions de Sor Lucía Caram i de teòlegs com a Castillo o Pagola, han començat a posar fil a l’agulla. Maristes, el Bisbat d’Urgell i La Salle estan unint esforços i persones per organitzar alguns dels nivells de Pasqua Jove de manera conjunta. Tot un repte i un testimoni de comunió. NEWSLETTER 109. GENER 2015 PÀG. 11 8. Fundació Comtal Presentació del llibre “La esperanza tiene un nombre, Ismail” El divendres, 19 de desembre, la Fundació Comtal i la Lola Salmerón, autora del llibre, van presentar la història de Ismail, jove de la Fundació Comtal, a les 19.00 hores de la tarda La història de Ismail és la història de molts i moltes homes, dones, joves i nens que busquen una vida millor i s’embarquen en un viatge cap al desconegut. Al nostre costat, tenim molts Ismail’s, treballant amb nosaltres, al nostre barri, al costat de casa. Ara, gràcies a l’escriptora Lola Salmerón podem conèixer la història que porten a les seves esquenes, les seves mans i els seus ulls. El llibre “La esperanza tiene un nombre, Ismail”, intenta reflectir una part de la societat que intenta amagar-se i que tots hauríem de conèixer. Es més que un llibre, es més que un missatge. Les lletres donen forma de relat a la vida d’un menor il·legal, la seva realitat durant molt de temps. L’autora va conèixer l’Ismail i va començar a escriure sobre la seva figura, la seva infantesa a Tànger, les seves escapades al port, el seu viatge cap a Espanya, sobre la mentida d’un somni, la maldita paraula racisme i sobre el pitjor dels seus malsons. Però amb aquest llibre l’autora se centra en part del títol, Esperança, la que ell no va perdre, la que va saber transmetre, l’esperança que el va salvar. L’autora no vol callar tot el que va viure, patir, celebrar i aprendre amb el protagonista. Desitja deixar-lo a les nostres mans de lector, d’educador/a, de psicòleg/a, de lluitador/a. Siguin les que siguin, però en unes mans disposades a modelar un món digne per tots i totes. La història d’Ismail ens convida a reflexionar sobre la quantitat de realitats humanes que existeixen i com, en moltes parts del món, no es resignen a la seva sort i lluiten per a canviar les seves circumstàncies. NEWSLETTER 109. GENER 2015 PÀG. 12 Divendres 19 de desembre moltes persones van acudir a la presentació d’aquest llibre a les 19.00 hores a la llibreria Documenta (Carrer de Pau Claris 144, 08009 Barcelona). Allí es van reunir l’autora del llibre, Lola Salméron i el director de “Aldeas Infantiles SOS”, Josep Peña. A més, després de la presentació es va poder gaudir de l’actuació en directe del cantautor senegalés Seydou Ndiaye. NEWSLETTER 109. GENER 2015 PÀG. 13 9. La Salle La Seu d’Urgell Joves i avis juguen i aprenen junts Dins del projecte d’APS ‘Tots som joves, tots som grans’, alumnes de 4t d’ESO de La Salle a Seu d’Urgell van passar la tarda del divendres amb els avis de la Llar Sant Josep i la Fundació Sant Hospital. Els programes d’Aprenentatge i Servei tenen com a objectiu integrar el servei a la comunitat amb l’aprenentatge de continguts, competències, habilitats o valors. Els centres La Salle fa anys que aposten per desenvolupar iniciatives d’aquest tipus com una metodologia més per a acompanyar als seus alumnes en el procés de creixement, i gràcies a aquest esforç molt joves han pogut tenir experiències úniques i molt enriquidores, com la que van viure els alumnes de 4t d’ESO de La Salle la Seu d’Urgell el passat divendres 19 de desembre. Aquell dia es van retrobar amb els avis de la Llar Sant Josep i la Fundació Sant Hospital que van conèixer per primer cop fa un mes. A l’Hospital es va fer una gimcana intergeneracional i a la Llar Sant Josep dinàmiques per conèixer-se entre ells. És la quarta edició d’un projecte que s’ha consolidat i on participen activament altres institucions col·laboradores: l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, l’Oficina Jove de l’Alt Urgell i els Serveis Educatius. Precisament, el passat 13 de desembre es va presentar aquest projecte a la 2a Jornada d’Escoles Solidàries a Lleida. L’escola, per tant, continua apostant per aquest tipus de projectes que combinen l’aprenentatge amb el servei a la comunitat. La propera trobada tindrà lloc a l’escola on seran els avis qui visitaran als nostres alumnes de secundària. NEWSLETTER 109. GENER 2015 PÀG. 14 10. Nadal Un Nadal ple d’activitats Tots els centres de La Salle Catalunya han organitzat esdeveniments i activitats originals i diverties per a celebrar el Nadal amb il·lusió i esperança Reflexió del dia, campanya de recollida d’aliments destinats a Càritas, la tradicional encesa Solidària, la Llum de la Pau, col·laboració amb La Marató de TV3, decoració de les aules, cantades, representacions, visites... Han sigut moltes i molt variades les idees que els nostres centres van desenvolupar durant aquest desembre per tal de celebrar també a l’escola el Nadal i el naixement del nen Jesús. Fem un resum d’algunes de les activitats viscudes aquestes darreres setmanes. Pessebre Vivent a La Salle Tarragona La tarda del 22 de desembre més de 250 alumnes de l’escola van representar el Pessebre vivent en dues escenes diferents: l’anunciació als pastors (alumnes de 3r de Primària), els dimonis (alumnes de 4t de Primària), el naixement, l’empadronament i el palau d’Herodes (5è i 6è de Primària), el Mercat de Nazaret (1r d’ESO), la fusteria (2n d’ESO), l’anunciació a Maria (3r d’ESO) i el casament de Josep i Maria (4t d’ESO). A banda dos grups de música varen tocar nadales per donar més ambient a l’espai. Amb l’objectiu d’impulsar la participació d’alumnes, familiars i visitants, l’escola va organitzar el 1r Concurs fotogràfic “Pessebre vivent”, en el que es podien presentar tot tipus d’imatges amb l’única condició que estiguessin fetes durant la celebració del Pessebre Vivent. Nadales a La Salle Premià de Mar Durant la setmana del 15 al 19 de desembre, la Capella de l’escola es va omplir dels sons i els colors del Nadal sota la protecció del tradicional Arbre Solidari dels Aliments. Nens i pares van compartir moments d’alegria i orgull veient als seus nens i nenes cantant amb il·lusió, gràcies a la dedicació per part de professors i alumnes. Un bon berenar al menjador de l’escola va tancar uns dies plens de música i esperit nadalenc. 36èna edició dels Pastorets de Cassà de la Selva Un total de 128 alumnes d’ESO van representar l’adaptació del clàssic de Josep M. Folch i Torres els dies 20 i 21 de desembre, en un magnífic teatre ple a vessar durant més de tres hores. Sota les direccions artística i musical de Montserrat Oliveras i Sílvia Martí respectivament, van oferir un gran espectacle, segurament guiats i animats per l’esperit del mestre Rossell, que d’una manera o altra continua entre nosaltres. El públic assistent va gaudir veient com Sant Miquel va aturar els insensats de l’infern (Satanàs i companyia) que volien apoderar-se de les ànimes dels indefensos Lluquet i Rovelló. NEWSLETTER 109. GENER 2015 PÀG. 15 Entrega de cartes als reis a La Salle Berga Desprès de buscar-lo pels voltants de l’escola i donar-li de menjar durant tot el desembre, els nens i nens d’Infantil i Primària van viure un moment molt especial quan van fer cagar al Tió i, a més, van poder entregar les cartes que havien escrit als Reis Mags d’Orient a alguns dels seus patges. La il·lusió i la innocència que es llegia en els seus ulls ens va fer recordar el veritable sentit del Nadal, el ser feliços amb la nostra família, els amics i tots els que estimem. Poesia a La Salle Sant Celoni Sota el lema “Fem tots un Bon Nadal”, tota la comunitat educativa de La Salle Sant Celoni va celebrar les festes nadalenques el matí del 22 de febrer. Les activitats del dia 22 van consistir en un intercanvi de poemes de Nadal entre les classes de l’escola. Els alumnes es van aparellar per cursos i es van intercanviar un poema de Nadal que podia ser cantat, recitat o representat d’acord amb les capacitats de cada grup d’alumnes. La intenció també era recuperar el valor del poema de Nadal que acostumàvem a recitar als familiars en aquest dia. Posteriorment, es va celebrar una xocolatada general tota l’escola animats per l’AMIPA. NEWSLETTER 109. GENER 2015 PÀG. 16 11. II Capítulo del Distrito ARLEP Finalitzada la primera fase del II Capítol del Districte Arlep Els germans capitulars, sis associats seglars i el Germà Aidan Kilty, Conseller General per a la RELEM han reflexionat aquests dies sobre els nous horitzons que es plantegen en el nostre Districte “Abriendo Horizontes de esperanza”. Amb aquest lema s’iniciarà, el 16 de gener, el II Capítol de Districte Arlep. Una vegada celebrat el 45è Capítol General de l'Institut que es clausurava el dia 8 del passat mes de juny, es dóna inici a aquest segon Capítol del districte que tindrà dues sessions: una al gener i l'altra els dies 6-9 del mes de juliol. Del total de 66 capitulars, 25 són membres per dret, 30 escollits, 4 designats i 7 convidats: sis Associats seglars i el Germà Aidan Kilty, Conseller General per a la RELEM (Regió Lasal·liana Europa-Mediterrani). Tal com assenyalava el Germà Jesús Miguel Zamora, Visitador del Districte, en la seva carta als capitulars de l'1 de desembre, «el lema “Obrint horitzons d'esperança” vol ser una motivació més que comprometi les nostres persones i ompli de vitalitat les nostres decisions i obstinacions. Sabem, és veritat, que no resideixen en nosaltres ni l'última paraula ni l'últim desig. Però ens dóna una gran confiança saber que hem posat el nostre futur a les mans de Déu… i en les nostres també! Per això, no hem de deixar passar l'ocasió que se'ns brinda». Es tracta de respondre a les crides que rebem des de l'Assemblea Internacional de la Missió Educativa Lasal·liana, el Capítol General, l'Església i el món en el qual vivim i ens movem i de plantejar nous NEWSLETTER 109. GENER 2015 PÀG. 17 horitzons, la qual cosa implica creuar fronteres i límits i obrir noves portes. Portes i claus que les obrin seran, de fet, un signe molt present al llarg de tot el treball d'aquest Capítol. A la pàgina www.lasalle.es es pot accedir, a través del banner que es troba en el menú de la dreta, a les intervencions d'obertura i de clausura, a les cròniques de cada dia i a altres materials d'interès. NEWSLETTER 109. GENER 2015 PÀG. 18 12. La Salle Mollerussa Reconeixement de la formació en empreses a Tremp L'empresa TSC -Transport Sanitari de Catalunya- i la Salle Mollerussa subscriuen un conveni pel reconeixement de la formació en empreses. La Salle Mollerussa col·labora amb l'empresa TSC des d'aquest passat dimarts en la formació de Tècnics Sanitaris i posteriorment en el reconeixement de la formació que estan rebent. Aquesta formació es durà a terme durant uns anys per tal que aquestos alumnes, ja treballadors de l'empresa, puguin accedir al CFGM de Tècnic en Emergències. La realització de la formació es realitza en el centre Tarraquet de Tremp i es portada a terme pels professors Mònica Llusà i Marcel·lí Macaya, infermera i metge respectivament de la zona. Els tècnics que es formen tenen dificultat per formar-se en aquestes zones de muntanya, es per això, que l'empresa TSC a decidit formar a aquest grup de treballadors per que en un futur immediat estiguin al capdavant de les empreses sanitàries amb personal format. Ja són diversos alumnes els que es desplacen al centre de Mollerussa a realitzar el CFGM de Tècnic en Emergències Sanitàries i per la gent de molt més lluny zona dels Pallars -Esterri, Sort, ...- els hi resultava impossible accedir a aquesta formació, per lo que TSC i La Salle Mollerussa han apropat la formació a ells. NEWSLETTER 109. GENER 2015 PÀG. 19 13. La Salle Manlleu Projecte d’il·luminació de la Plaça de Manlleu L’Ajuntament de Manlleu va proposar a la Direcció de La Salle Manlleu de fer un projecte per il•luminar la Plaça de Manlleu durant el temps de Nadal La Plaça Manlleu va estrenar aquest any una nova il·luminació de Nadal, feta expressament per l’ocasió i de manera molt curosa i delicada, pels alumnes de Cicles Formatius de La Salle Manlleu. El projecte va ser idea de l’ajuntament, que el va presentar a la direcció del centre. Amb entusiasme i il·lusió, professors i alumnes de les especialitats d’Electricitat, Mecànica i Mecatrònica varen elaborar diverses propostes, concretades en un projecte d’il•luminació simulat a través del programa Inventor 3D. En aquest projecte hi havia reflectides tres propostes complementàries d’il•luminació. Un cop presentat el projecte a l’Ajuntament, es va acordar executar-lo en tres fases. La primera d’aquestes fases és la que s’ha portat a terme aquest desembre de 2014. Aquesta fase s’ha concretat en la realització d’una estrella i de la seva cua Il•luminada, tot plegat controlat per un autòmata programable. En el moment de portar a la pràctica el projecte es va decidir que la cua de l’estrella tingués els colors de la senyera. L’estrella i la cua utilitzen la il•luminació pel sistema de leds, amb el qual se simulen les nou barres de la senyera, amb dues línies de leds de color vermell i groc a cada barra. En total significa una línia il•luminada de 405 metres. La segona fase del projecte s’executarà de cara al Nadal del 2015; i la tercera, el Nadal del 2016. No es poden desvetllar encara els detalls d’aquestes fases per mantenir l’element de sorpresa. NEWSLETTER 109. GENER 2015 PÀG. 20 14. Universitat La Salle-URL Jornada d’orientació formativa a La Salle Campus Campus Barcelona – URL El proper 31 de gener el centre universitari obrirà les seves portes per explicar a pares i joves els diferents estudis que es poden cursar i les possibilitats de finançament Amb el lema “Etselquevols”, La Salle Campus Barcelona-URL rebrà el proper 31 de gener a les famílies que estiguin interessades en conèixer els estudis que s’ofereix al centre, dins dels àmbits d’Arquitectura, Enginyeria, Direcció d’Empreses i Animació & VFX. Durant tot el matí, el centre obrirà les seves portes amb la presencia dels professors de cada departament que explicaran quina és la millor opció formativa en funció dels interessos de cada jove. Els assistents podran conèixer també de primera ma les sortides professionals i l’experiència d’alumnes actuals i altres que ja han finalitzat els seus estudis. A més, també s’informarà sobre la Borsa de Treball i el programa de Beques i Ajuts que permet que un 40% dels alumnes disposin d’aquestes ajudes. Sobre La Salle Campus Barcelona‐URL La Salle, amb més de tres segles d’experiència, és membre fundador de la Universitat Ramon Llull i és un centre universitari que ofereix formació universitària especialitzada en Arquitectura, Enginyeria i Direcció d’Empreses. Amb una clara vocació internacional, la seva activitat docent està interconnectada a través de 75 centres universitari lasalians presents en més de 83 països de tot el món. A més, aposta decididament per l’emprenedoria a través de La Salle Technova Barcelona, un parc d’innovació i acceleració de nous projectes empresarials de base tecnològica. La Salle Campus Barcelona, amb 112 anys d’antiguitat com institució universitària, va ser pionera a Catalunya formant professionals en l’àmbit de les Telecomunicacions. El 2015 es celebraran 50 anys de la posada en marxa de la primera escola universitària de Telecomunicacions de Catalunya. NEWSLETTER 109. GENER 2015 PÀG. 21 Orio COMUNICACIÓ. GENER 2015 NEWSLETTER 109 articles 109 1.Educació Noves formes d’ensenyar a aprendre Miquel Àngel Prats, expert en tecnologia educativa Un no pot esperar que passi alguna cosa diferent a la seva vida si acostuma a tenir els mateixos pensaments, fa les mateixes coses i abraça les mateixes emocions cada dia. Aplicar això a l’àmbit educatiu suposa repensar i posar a judici moltes de les nostres pràctiques docents a l’aula. Aquest és el primer esglaó cap a la innovació. A la societat de començament del segle XXI, caracteritzada com a societat del coneixement, la institució escolar no pot romandre aliena als ritmes del canvi actual, per la qual cosa la innovació constitueix una de les seves principals i prioritàries tasques. I és obvi que un dels canvis i innovacions més profunds que hem experimentat en aquests darrers anys ha vingut de bracet de les tecnologies digitals. Per tant, l’escola, si el que vol és preparar-se per a la vida real a curt, mitjà i llarg termini, no pot restar al marge de l’ecosistema d’informació actual. Els mitjans digitals són decisius en aquest aspecte i ja són una part indissociable d’aquesta vida, malgrat que sigui força probable que acostumin a aparèixer implicacions on la tecnologia sembli una simple qüestió de moda o bé una exigència consumista. Precisament per aquesta darrera raó és encara més necessari conèixer les eines digitals i fer-ne un ús ètic, reflexiu i responsable, tant a l’escola com a casa. Un factor clau extret del document de conclusions de la XXII Jornada de Reflexió del Consell Escolar de Catalunya sobre L’impacte i la contribució de les tecnologies digitals en l’educació - celebrat a Barcelona l’abril del 2013- tracta sobre l’ús d’expressions com nadius digitals o generació Facebook o d’altres semblants que expressen un fet generacional relacionat amb la familiaritat del jovent amb la tecnologia. En aquest sentit -remarca el document-, molts escolars disposen d’un extens bagatge de coneixements, NEWSLETTER 109. GENER 2015 PÀG. 22 experiències i habilitats digitals ampli però poc estructurat, que no es pot assimilar a competència digital perquè no garanteix que infants i adolescents aprenguin i obtinguin valor afegit de l’ús de la tecnologia en el treball intel·lectual. Educar i no prohibir Haver nascut en un context sociotecnològicament ric no implica automàticament que se sigui capaç de treballar i estudiar amb els entorns digitals de manera profitosa ni eficient, fet que observen els professors quotidianament. Emprar assíduament sistemes de missatgeria i participar en les xarxes socials no és sinònim de domini de la comunicació; buscar informació i emprar eines ofimàtiques (que a vegades són només copiar i enganxar) no equival a elaborar coneixement. I és per això que crec fermament que ens cal educar i no pas prohibir, acompanyar i donar criteris a l’alumnat per ajudar-los a fer un ús moderat, crític i productiu dels recursos de la xarxa i dels dispositius de què disposen, així com donar-los eines i recursos per aprendre a gestionar la seva identitat a internet i els riscos de seguretat associats. Que no sigui que per no voler sortir de la nostra zona de confort docent estiguem produint finalment orfes digitals. D’altra banda, cal començar a construir plegats (equips directius, professorat i famílies) projectes d’innovació pedagògics amb suport tecnològic amb la presència i el compromís dels mateixos alumnes. El fet de tenir la complicitat del mateix alumnat crec que és la clau de volta de tot plegat: involucrar-los a ells permetrà responsabilitzar-los. I, per acabar, ens cal que les famílies adoptin també mesures saludables i siguin bon exemple de com emprem les eines tecnològiques en general i les tecnologies mòbils en particular. L’autoritat moral de pares i educadors és clau a totes les edats. Els nostres fills, tant els petits com els adolescents, ens tenen en el seu punt de mira, es fixen en com les emprem, quin grau de dependència en tenim, quin ús en fem, com són les nostres relacions personals en aquests mitjans, què enviem o què escrivim: per tant, no demanem ni exigim res que no puguem complir. En definitiva, doncs, el repte del coneixement i ús de les tecnologies digitals a l’escola i a casa ens dóna la possibilitat real de ser molt a prop dels que potser són molt lluny. És probablement el desconeixement del bon ús d’aquestes tecnologies digitals que ens fa sentir molt lluny dels que realment són ben a prop. NEWSLETTER 109. GENER 2015 PÀG. 23 2. Comunicació Los pilares de la comunicación Ferran Ramon-Cortés. Especialista en comunicación y escritor. Su último libro es La química de las relaciones (Planeta) Marta llevaba tiempo sin tener noticias de Max, su viejo amigo y profesor. Desde la última estancia en su casa de la montaña, tan solo habían compartido llamadas esporádicas y algún correo electrónico. Aquella mañana, Marta recibió un enigmático mensaje. En él Max escribía: “Querida Marta, en poco tiempo partiré para un largo viaje, y no me gustaría hacerlo sin mandarte un cálido y sentido abrazo”. Marta no sabía cómo interpretarlo y decidió hacer una visita relámpago a su amigo. Como en los viejos tiempos, se presentó sin avisar, y la sonrisa de Max la esperaba bajo el porche. Marta vio a un Max mayor, con los rasgos de la vejez claramente acentuados. Cenaron juntos en el salón, al calor del fuego de la chimenea. Marta no le preguntó nada sobre al anunciado viaje; sabía que si Max quería, ya se lo contaría. Durante la velada recordaron episodios pasados y todo lo que Marta había aprendido dentro de aquellas cuatro paredes. Fue ya al final de la noche cuando Marta le dijo: -Max, si tuvieras que resumir qué es para ti lo más importante en la comunicación con los demás, ¿qué me dirías? -Que mañana por la mañana diésemos un paseo juntos. Marta estaba acostumbrada a aquellas respuestas, así que, sin insistir, se retiró a descansar. A la mañana siguiente, se encontró a Max en la cocina, que ya había preparado café. Tras un ligero desayuno, salieron a dar el paseo. Max condujo a Marta hacia un pequeño sendero de montaña, y al iniciar el camino le dijo: -La comunicación con los demás es una senda con cuatro hitos. Cuatro principios fundamentales que te animaré a descubrir en este paseo. Sin decirse nada más, caminaron hasta llegar a un frondoso bosque. Allí Max se paró. Se sentaron en unas grandes rocas. Tras unos minutos de silencio, Max tomó la palabra: -¿Qué sientes? Marta meditó unos instantes y respondió: -Un silencio sobrecogedor, un vacío absoluto en mi mente…. -Es el primer hito: la predisposición. Una predisposición que nos llega a través del silencio interior, de la capacidad de acallar nuestra mente, de abstraernos de todos los ruidos de nuestro alrededor y de escuchar con atención plena, estando en todo momento muy en contacto con lo que sentimos al escuchar lo que escuchamos. Marta asentía. Ella no era buena creando este silencio interior. Las prisas y sus propios pensamientos la traicionaban. Pero al lado de Max sintonizar con este silencio era más fácil. Luego continuaron el sendero hasta llegar a un imponente y cristalino lago. Max le preguntó: -¿Qué ves? NEWSLETTER 109. GENER 2015 PÀG. 24 Marta observaba la superficie del lago. -Un magnífico espejo; un espejo que me refleja con precisión. + -Este es el segundo hito: la percepción. Una habilidad que ejercemos a través de la empatía, es decir, la capacidad de captar con precisión los sentimientos de los demás y de actuar en consecuencia. La capacidad de ser un espejo para los demás. Marta tenía una habilidad natural para la empatía, pero reconocía que a menudo le sobrepasaba y se implicaba emocionalmente en los demás. Ejercerla en su justa medida era un reto para ella. Se levantaron y siguieron hasta llegar a un claro del bosque, con dos grandes árboles en el centro. En sus ramas, un grupo de pájaros emitían estridentes sonidos. Max le preguntó: -¿Qué captas? Marta, confundida, contestó: -Se están diciendo cosas, aunque no siempre me resulta agradable este sonido… -Este es el tercer hito: la expresión, que ejercemos a través de la asertividad, esa capacidad mágica de decir las cosas de forma clara, pero respetuosa y oportuna. Marta se reconocía poco hábil en el arte de la asertividad; pasaba con rapidez de no decir las cosas a decirlas con demasiada agresividad. Este hito era fundamental para ella y se tomó unos minutos de reflexión. Siguieron de nuevo el sendero hasta llegar a la cima de un monte, desde la que se divisaba el inmenso valle. Max le preguntó a Marta desde ese privilegiado mirador: -¿Qué experimentas? Marta, tras escrutar el paisaje con detenimiento, le respondió: -El vértigo del abismo que tengo ante mí. -Este es el cuarto hito: la profundidad, que precisa de valor para explorarla y seguridad personal para permanecer en ella. Solo una comunicación profunda, que transite por las emociones, contribuye a relacionarse constructivamente con los demás. Marta sentía el valor para profundizar en su comunicación, pero tenía presente que le fallaba la seguridad personal y, con la excepción de Max, eran pocas las personas con las que se atrevía a adentrarse en la profundidad. Tras reflexionar, miró a Max a los ojos. Este le dijo: -Esta es la senda que nos conduce a la buena comunicación: prepararse adecuadamente, percibir con sensibilidad, expresar con respeto y profundizar con valor. La temperatura era baja y el frío comenzaba a calar. Volvieron en animada charla. Al llegar a la casa de Max, este encendió la chimenea. Refugiados en el calor del hogar, Marta se atrevió a preguntarle: -Max, cuéntame sobre este largo viaje que me anunciaste. Max, enigmático, se limitó a responder: -No sé el día de partida ni tengo claro el destino. Sólo sé que es el momento de hacerlo. Marta seguía igual de desconcertada. Pero el cálido y sentido abrazo de despedida de Max la sacó de dudas. CUATRO ACTITUDES FUNDAMENTALES 1.Silencio interior: una actitud de escucha plena, en la que soy capaz de silenciar mi mente y dedicarte toda mi atención. 2.Empatía: la capacidad de captar con precisión tu estado emocional y ser capaz de acompañarte desde el punto en el que te encuentras. 3.Asertividad: la habilidad de decirnos las cosas en el momento oportuno, en el tono adecuado y al ritmo necesario, con claridad y con respeto. 4.Profundidad: el valor de ir más lejos en nuestra relación, compartiendo los sentimientos que nos unen a los dos. NEWSLETTER 109. GENER 2015 PÀG. 25 3. Entrevista Entrevista el Gmà. Jesús Miguel Zamora, Visitador Provincial Titular de La Salle ARLEP Jesús Miguel Zamora, Hermano de La Salle desde el año 1971 de mi primera profesión. Trabajé en tres centros (LS-Valladolid, mientras estudiaba físicas, LS-Palencia durante 6 años y Lourdes-Va durante un año). Desde el año 1989, he estado dando vueltas dedicado al servicio del Distrito de Valladolid, como responsable de Pastoral (con otros dos Hermanos), de Educación y Pedagogía (con otro hermano) y Visitador del distrito durante 7 años. Luego, en la unificación de Distritos, visitador del Distrito desde 2010. Soy de Zamora y tengo 60 años. ¿Puede darnos algunos datos relevantes acerca de la presencia lasaliana en ARLEP (España y Portugal) ? (número de obras, número de alumnos…). La presencia lasaliana en el Distrito ARLEP es muy numerosa. Somos una de las instituciones con más centros educativos. Actualmente hay 108 obras de educación formal y 15 Socioeducativas. Esto da un total de cerca de 76.000 alumnos y casi 5.500 educadores, sin contar el personal de administración y servicios. Junto a ello, se extiende dicha presencia en muchas provincias de España (salvo Lugo, Orense, Pontevedra, Zamora, Salamanca, Soria, Segovia, Avila, Ciudad Real, Guadalajara, Murcia, Albacete, Badajoz, Huelva, Alava). ¿Qué tipo de obras educativas se incluyen en ese número? (centros docentes, universitarios, obras socioeducativas, educación no formal… Aparecen obras de todo tipo. Centros más grandes (2500 alumnos) a otros más pequeños (60 alumnos). centros exclusivamente de EI y EP, a centros muy complejos con EI, EP, eso, BAch, CC.FF. Formación Profesional Básica, centros con aulas para emigrantes, centros con aulas para autistas, centros con diversificación curricular, etc. Junto a ello, dos centros Universitarios (MAdrid y Barcelona), con especialidades diferentes (más técnicas, ingenierías, MBA en Barcelona y otras dedicadas a fisioterapia, formación del profesorado y MBA, en Madrid). ¿Cuáles son, a su juicio, los principales retos a los que hoy debemos responder los educadores como los que estamos aquí? Creo que hay que mirar hacia fuera y hacia dentro de nuestras instituciones educativas. Mirando hacia fuera, hace poco hemos celebrado una AIMEL (que traza las líneas de la misión para todo el mundo NEWSLETTER 109. GENER 2015 PÀG. 26 lasaliano, para los próximos 7 años). En ella, los representantes de todos los educadores lasalianos (unos 70.000 en todo el mundo), definieron tres ámbitos concretos de actuación dentro de una compromiso general. "Una familia, un misión: Lasalianos asociados para el servicio educativo de los pobres". Ya en el título se encierra una línea clara de trabajo. Insistir en que no estamos solos haciendo aquello que mejor sabemos hacer, educar. Vivido desde la perspectiva de familia (que agrupa a todos los educadores, porque todos tenemos algo que aportar) y sin olvidar que hay una misión específica que recibimos de aquellos que nos han precedido, y que arranca desde SBLS: la educación humana y cristiana. La AIMEL nos desafía en tres ámbitos. 1. Pedagogía (renovar la pedagogía lasaliana, compromiso de los miembros de las comunidades educativas en la formación -itinerarios- y acompañamiento de agentes educativos, asegurar el sostenimiento y desarrollo de la misión lasaliana en espíritu de solidaridad e interdependencia). 2. Desde el campo de la evangelización y pastoral (evangelizar de nuevo a esta sociedad y a este mundo falto de valores, promover el desarrollo de auténticas comunidades de fe dentro del marco escolar, educar y proponer el plan salvífico de Dios en contextos muy variados de culturas multi...). 3. Desde lo que atañe más a la comunidad educativa, como tercer ámbito, se destacan: dinamizar y comprender mejor la vivencia de la Asociación para la MEL, fortalecer los itinerarios formativos en este campo, asegurar la viabilidad y sostenibilidad de la MEL. DESDE dentro, al interior de nuestras obras educativas, se me ocurren algunos desafíos más, aunque ya tenemos bastantes con lo dicho por la AIMEL: 1. Darle a la misión lasaliana hoy la actualidad que merece. Eso supone recibir con respeto y actualizar la herencia recibida por nuestros predecesores. Tenemos que recrear la MEL, dotarla de creatividad y adaptarla a la realidad de los jóvenes y niños de hoy, ofreciendo aquello que sea más necesario para darle sentido a sus vidas, dotando a nuestras obras de aquello que la hace una escuela de calidad (marcada por el estilo de relaciones fraternas entre educadores y educandos, la disponibilidad de los educadores, el trabajo profesional por renovar los métodos, los objetivos, los programas, las formas de hacer, etc.). 2. Generar al interior de la comunidad educativa, verdadera comunidad de fe, que sostenga el proyecto educativo lasaliano. Sólo desde, en y para la comunidad se educa y se hace realidad el proyecto. Empreñarse en el seno de la comunidad educativa procesos de crecimiento en el fe de los educadores, con una fe que se comparte y se expresa, se dinamizar y se ahonda. 3. Haciendo que cada educador encuentre su sitio, su responsabilidad y su dinamismo en la misión. Promover el sentido formativo de los educadores (se está haciendo mucho en este campo), aprovechando las oportunidades de formación que se ofrecen, para crecer en identidad lasaliana y en profesionalidad educativa. 4. En disponibilidad educativa hacia los destinatarios, verdaderos protagonistas de nuestros desvelos educativos, atentos a sus necesidades, dinamizadores de recursos y métodos nuevos para atender sus demandas. 5. Con una colaboración muy cercana con los padres y madres de alumnos. 6. En continuo crecimiento lasaliano: conocer desde dónde hacemos las cosas, aporta sentido a lo que hacemos, ilusionados por acercarnos a la vida y la obra de SJBS, sentirnos más identificados/pertenecientes a lo que vivimos y obramos. NEWSLETTER 109. GENER 2015 PÀG. 27 Desde su experiencia de animación, ¿podría darnos algunas pistas acerca de cómo podemos ser signos de esperanza para nuestros alumnos en las obras en las que colaboramos? La esperanza no es algo que viene del cielo. Se transmite si se vive, se contagia si se posee, se ofrece si se tiene como un tesoro. Ser signos de esperanza supone, en el tiempo de hoy, aportar sentido, valor a lo que hacemos, vivir creyendo que se puede ser feliz en esta vida ofreciéndose como persona valiosa que vive volcada por y para los demás. En nuestra faceta educadora, aportar sentido a la vida, ayudar a los jóvenes a encontrar raíces que en los momentos duros sepan que no están a cualquier vaivén de la vida. Deben ver en nosotros personas ilusionadas por lo que hacen, que valoran su trabajo educativo como un tesoro, que no le hacen ascos a los problemas y que conviven con la debilidad, no para sumergirse en un ambiente de derrota, sino para que, aceptando la vulnerabilidad, aprendamos de las situaciones duras de la vida a sacar la cabeza, a fiarnos de otros y enseñemos así a los alumnos que tenemos. Y desde una perspectiva cristiana, ayudar a los alumnos a encontrar sentido y por lo tanto, dar razón de la esperanza en la vida, puede hacerse desde ese sentido evangelizador que nos recuerda el Papa Francisco. ... no es lo mismo haber conocido a esús que no conocerlo, no es lo mismo caminar con l que caminar a tientas, no es lo mismo poder es- cucharlo que ignorar su alabra, no es lo mismo poder contemplarlo, adorarlo, descansar en l, que no poder hacerlo. o es lo mismo tratar de construir el mundo con su Evangelio que hacerlo sólo con la propia ra ón. Sabemos bien que la vida con l se vuelve mucho m s plena y que con l es m s f cil encontrarle un sentido a todo. Por eso evangelizamos. El verdadero misionero, que nunca de a de ser discípulo, sabe que esús cami- na con él, habla con él, respira con él, traba a con él..." (EG 201) Durante este curso y finales del pasado estamos oyendo hablar a menudo de Capítulo General, Asamblea de la MEL…¿Querría explicarnos en qué consisten estos foros y cuál es su finalidad? Son la expresión máxima de orientación de la vida y la misión en el Instituto. Esos foros expresan el carácter comunitario de la misión (los representantes son elegidos por el resto de personas, ya sean Hermanos o Seglares), universal, diverso, plural y, en algún caso, normativo capítulo general) para todo el Instituto. Se celebran cada siete años y sirven para valorar lo hecho en la etapa anterior, poner encima de la mesa las necesidades que se descubren en la diferentes partes del mundo lasaliano que abarcamos y señalan las pistas y el compromiso de hermanos y lasalianos de cara al futuro, tanto en la vida de los Hermanos (Capítulo) como en la Misión lasaliana (Hermanos y seglares). Son expresión de la comunión dentro de la diversidad, del compromiso de todos en actualizar el carisma de JBS, de descubrir nuevos ámbitos donde llevar adelante la misión y siempre, con un marcado acento en el servicio educativo de los pobres. Así, se sigue insistiendo en los procesos de asociación (para el SEP), en la actualización de la pedagogía lasaliana (para el SEP), en incrementar los procesos pastorales y de fe desde nuestras comunidades, que ayuden a los jóvenes, especialmente a aquellos que tienen más carencias a vivir una vida digna y con sentido. Vd estuvo participando, y no por primera vez, en el reciente capítulo General que concluyo en junio pasado. ¿Qué mensaje dirigido a nosotros desearía subrayar? Bueno, el Capítulo se dirige más a los Hermanos y, desde ahí, su insistencia para Hermanos, asociados y comunidades. Pero dado que somos y nos sentimos lasalianos, podríamos hablar de lo siguiente: Hemos experimentado que la fraternidad es posible por encima de diferencias de criterio, de raza, de cultura y de formación. NEWSLETTER 109. GENER 2015 PÀG. 28 Que la misión lasaliana sigue viva en muchos más educadores que antes y que los Hermanos estamos llamados a mantener, incrementar, participar y desarrollar la misión junto a los seglares, sintiéndonos parte activa de ese proceso. No me resisto a citar las palabras del mensaje final del Hno. Bob (SG): " Debemos seguir incrementando nuestro servicio educativo a los pobres y nuestra misión como catequistas..." como una preocupación de los lasalianos. "También, el papel creciente de la educación superior y la necesidad de una pedagogía lasaliana para el siglo XXI...", que lleva aparejada la necesidad de incrementar nuestras dotes de creatividad, de compartir la riqueza que tenemos como gran red lasaliana. Como decía el Hno. SG: ".... estoy muy contento de que hayamos reafirmado la primacía de la misión evangelizadora a los pobres..." Y citando al Papa Francisco, "... la EG nos recuerda que Dios a través de sus servidores humanos - o sea, nosotros- está a menudo trabajando en los márgenes de la sociedad..." Nos invita a salir de nuestra comodidad, de nuestros espacios ganados a la seguridad para irnos (en palabras también del Papa) a desiertos, periferias y fronteras. Y, por último, recogiendo las palabras de JBS: “… uesto que estáis haciendo la obra de Dios, hacedla con entusiasmo y ofrecedle vuestros talentos, vuestros dones y vuestra inspiración. Mostrad toda la creatividad e inventiva que podáis sin perder de vista el verdadero carácter de la función de enseñar que es vuestro ministerio. Puesto que todos sois ministros de Jesucristo, resolveos a vivir en imitación de Cristo por vuestra incorporación a Cristo en el misterio de su encarnación y proximidad a nosotros, el misterio de su función como servidor y profeta, el misterio de su lucha por la justicia. Solo de esa manera podréis traer a los jóvenes a que asuman su parte en la realidad plena de lo que significa ser hijo, hija de Dios. Esto os ayudará a comprender que todas las dificultades que experimentéis, las dificultades en mantener la gratuidad en las escuelas, las dificultades en cambiar el carácter de la escuela, las dificultades en superar la inercia y las formas tradicionales de pensar, las dificultades que a veces se vuelven persecución pura y dura, todas estas cosas son expresión del misterio pascual, de una vida que surge de vuestro sufrimiento y de cierto tipo de muerte. Sois agentes del Espíritu Santo que a su manera renueva la faz de la tierra. Redoblad, pues, vuestra creatividad pedagógica mientras al mismo tiempo entráis en diálogo con vosotros mismos, con vuestros estudiantes, con sus familias y su mundo, así como con todos aquellos que sirven a la Iglesia de esta forma.” NEWSLETTER 109. GENER 2015 PÀG. 29 4. Espais educatius a l’escola El menjador escolar és un espai educatiu Dra. Àngels Geis Balagué, Àrea de Pedagogia Actualment moltes escoles, consells escolars, associacions de mares i pares, empreses de serveis per a les escoles i administracions mostren interès a millorar la salut dels infants. Aquesta voluntat sovint es concreta en la revisió dels menús escolars, tot adaptant-los a les necessitats contextuals. No cal dir que l’estona dels àpats té un paper important de socialització, de transmissió d’hàbits, de responsabilització de tasques o d’adquisició de patrons alimentaris, entre d’altres. La realitat, però, és que als centres educatius es considera l’estona del dinar fora de l’horari lectiu, i són monitors i no mestres (a excepció de molts pocs centres) els qui s’ocupen d’atendre els infants. Hem de tenir present també que la normativa vigent (Decret 160/1996, de 14 de maig) no demana cap requisit a aquests monitors, ni estableix cap orientació psicopedagògica, i que el pla de menjador de les escoles recull, majoritàriament, qüestions organitzatives i de gestió però no d’atenció i cura de les criatures. Atesa la manca d’orientacions o d’estudis fets respecte a l’estona dels àptas com a espai eduatiu, hem elaborat i validat un protocol d’avaluació de la qualitat educativa dels menjadors de parvulari que pot servir per orientar mestres, monitors i empreses que gestionen el servei de monitors de menjador. Emprant aquest protocol, hem observat el funcionament de diferents menjadors de parvulari i podem dir que a les escoles de la mostrase sol respectar el ritme de les criatures i hi ha una bona actitud d’escolta dels monitors, però la comunicació entre infants o entre infants i adults sovint és dificultosa, sigui per l’elevat nombre d’infants per a cada monitor, sigui perquè hi ha massa nens asseguts a la mateixa taula o per l’excessiu soroll present als menjadors. Tanmateix, s’observa que es deixa molt poca autonomia als infants, atès que no poden decidir la quantitat de menjar que volen (paradoxament se’nllença força), no es pot servir cap aliment i poques vegades participen en el parament de la taula. En fixar-nos en l’espai on es dina, constatem que en poques escoles els nens tenen tovalles a l’hora de dinar, i encara menys les tenen de roba, i que la majoria empra les safates per servir de cop tot el menjar; aquest fet dificulta l’autonomia a uns infantsde 3 a 6 anys (per exemple no poden escurar correctament la sopa o “suquen”la bata en intentar agafar el menjar que tenen més lluny). L’estudi mostra que les escoles que aconsegueixen un nivell més alt de qualitat educativa són aquelles en què l’equip de mestres ha dissenyat un pla de menjador que recull aspectes pedagògics, com ara el tracte que cal donar als nensi les neses, i que l’han compartit amb els equips de monitors amb els quals, a més, fan reunions periòdiques per tal de fer un seguiment del servei i dels infants. NEWSLETTER 109. GENER 2015 PÀG. 30 Una de les aportacions que fa aquest estudi és un decàleg de bones pràctiques per al menjador de parvulari. Un decàleg que s’ha elaborat pensant en la seva viabilitat i sostenibilitat, però, sobretot, que faci possible una millor atenció i acció educatives envers els infants durant l’estona dels àpats. Del decàleg en recollim, per exemple, la importància de ràtios de no més d’onze infants per monitor o que els infants han de poder participar en les tasques de parament i desparament de la taula; així com han de poder decidir la quantiat de menjarque volen i que l’estona dels àpats ha de formar part del projecte educatiu de l’escola, o que mestres i monitors han de poder compartir els aspectes educatius de l’estona dels àpats. És important el que mengem, però també on, com i amb qui mengem! NEWSLETTER 109. GENER 2015 PÀG. 31 5. A classe La fórmula secreta para contar anécdotas a tus alumnos Santiago Moll, autor del blog educativo para docents “Justifica tu respuesta” La fórmula secreta para aprender a contar anécdotas o historias que lleguen al corazón de tus alumnos existe. No la he inventado yo. ¡Ya me gustaría! Pero aunque no la haya inventado, sí quiero compartirla contigo para que puedas conectar de una manera mágica con tus alumnos mediante la narración de anécdotas o historias en el aula. El creador de esta increíble fórmula o método es uno de los mejores copywriters que existen en la actualidad. Se trata, concretamente, del prestigioso copywriter Kevin Rogers. En este artículo te enseñare cuál es el secreto que ha hecho de Kevin Rogers uno de los referentes en el mundo de la publicidad y el marketing online. Lo mejor de todo es que esta fórmula puede aplicarse en el aula de una manera muy fácil y no requiere ningún tipo de aprendizaje previo. Y, para demostrártelo, al final del artículo te lo demostraré con un ejemplo práctico, con una historia que sigue la fórmula secreta de Kevin Rogers. ¿Me acompañas? ¿Quién es Kevin Rogers? La historia del cómico que contaba anécdotas. Como he dicho anteriormente, Kevin Rogers es un referente dentro del copywriting a escala mundial. Kevin Rogers ha tenido la oportunidad de trabajar en las más prestigiosas compañías y las ha hecho crecer de forma exponencial. Pero lo mejor de Kevin Rogers es que, antes de convertirse en empresario y emprendedor, se ganaba la vida como cómico. Y precisamente fue su actividad como cómico la que le hizo darse cuenta de que existía una fórmula mágica para cautivar los corazones de las personas. Fue entonces cuando decidió dejar de ser cómico para convertirse en uno de los grandes copywriters a nivel mundial. Pero, ¿cómo se llama este el método que ha hecho famoso a Kevin Rogers? El método que ha hecho famoso a Kevin Rogers y que ahora desarrollaré para ti se llama The 60 Second Sales Hook, que podría traducirse El gancho para vender en 60 segundos (la traducción es mía). De hecho, Kevin Rogers ofrece a las personas que se suscriben a su web el libro gratuito donde enseña este método. Si estás interesado en su libro puedes acceder a este enlace. Es totalmente gratuito. NEWSLETTER 109. GENER 2015 PÀG. 32 The 60 Second Sales Hook. Contar la anécdota o la historia perfecta a tus alumnos nunca fue tan sencillo. En su libro gratuito The 60 Second Sales Hook, un ebook gratuito de 54 páginas y que se lee en poco más de media hora, Kevin Rogers enseña la fórmula mágica que aprendió en su etapa de cómico y que ahora ha trasladado a su trabajo como copywriter. Pero, ¿qué es un copywriter? En su momento publiqué en la prestigiosa revista Ined21 un artículo titulado10 Claves del Copywriting que como docente puedes aplicar en el aula. En este artículo definí qué es el copywriting de la siguiente manera: “El copywriting es un arte o una ciencia que tiene como finalidad que, mediante el uso de la palabra oral o escrita, personas como tú y como yo realicemos una determinada acción.” Como puedes observar, el copywriting está enfocado entre otras acciones a la venta de un producto, pero lo mejor es que muchas de las técnicas de copywriting son aplicables al aula. De hecho, estoy convencido de que, sin saberlo, aplicas técnicas de copywriting cuando enseñas a tus alumnos. Pues bien, en el libro The 60 Second Sales Hook Kevin Rogers cuenta que en su etapa de cómico se dio cuenta de que para cautivar a su audiencia necesitaba lo siguiente: 1. La atención del público. 2. La conexión con el público. 3. La reacción del público. En tu caso como docente lo único que debes hacer es sustituir la palabra público por ALUMNOS. ATENCIÓN, CONEXIÓN y ACCIÓN son tres de los elementos básicos de la mayoría de estrategias de marketing, de la mayoría de los anuncios publicitarios. Si no, fíjate en este anuncio que dura 45 segundos: Si has visto el anuncio te habrás dado cuenta de que cumple a la perfección los tres elementos básicos para cautivar a la audiencia, para cautivar en tu caso a los alumnos: 1. Atención. El anuncio empieza con el estallido de una bomba. 2. Conexión. En el segundo 15 aparece la imagen de un recién nacido sostenido en brazos. La voz en off dice lo siguiente: “Lo único capaz de salvar a un ser humano es otro ser humano“. 3. Acción. Se centra en los 5 últimos segundos del anuncio y en él pide a los espectadores que les ayuden a salvar vidas. ¿Cómo? Entrando en la web y haciéndose socios. NEWSLETTER 109. GENER 2015 PÀG. 33 ¿Cómo conseguir la atención, la conexión y la acción de tus alumnos contando una anécdota o una historia? Ahora que conoces los tres elementos necesarios para captar a tu audiencia, para captar a tus alumnos es cuando viene la mejor parte de este artículo. Cuando Kevin Rogers se dio cuenta de los tres elementos fijos que retienen a la audiencia, pensó de qué manera podía trasladar los tres elementos del show de cualquier cómico y convertirlo en una historia con la que vender un producto, convertirlo en una historia que emocionara a la gente, que ayudara a la gente, que convenciera a la gente para que adquiriera ese producto. Fue en ese momento cuando Kevin Rogers creó la increíble fórmula denominada Persona Joke Formula, que vendría a decirLa Fórmula Personal de una Broma (la traducción es mía). Persona Joke Formula. La fórmula secreta de cómo contar la anécdota perfecta a tus alumnos. Aquí tienes la fórmula que Kevin Rogers creó para crear una historia, para seducir al mundo con la fuerza de una anécdota: Identity (Identidad). Las buenas historias, las buenas anécdotas funcionan cuando tú te puedes identificar en ellas, es decir, cuando tú te conviertes en el protagonista. Es el tipo de historia más efectiva y que más llegará a tus alumnos. Struggle (Adversidad). No hay anécdota o historia que se precie en la que no surja algún tipo de lucha o adversidad. La adversidad que cuentas en tus anécdotas son las que hacen que conectes de una forma mucho más profunda con tus alumnos, porque te servirá para poder empatizar con ellos. Discovery (Descubrimiento). En esta parte de la anécdota es cuando revelas a tus alumnos algo que les haga vislumbrar, que eres capaz de superar esa adversidad que les has contado previamente. El descubrimiento hace que la anécdota se transforme en algo fascinante. Y este descubrimiento puede manifestarse de formas muy diversas: la lectura de un libro, la conversación con un amigo, el consejo que recibiste de tus padres. No importa qué tipo de descubrimiento sea, pero debe ser el gancho que atrape a tus alumnos, debe ser el punto que conecte a tus alumnos contigo y la anécdota. Surprise (Sorpresa). La sorpresa supone la resolución de la adversidad. Es importante que la solución de tu adversidad no la des durante la fase del descubrimiento. Hay que saber diferenciar las dos partes claramente. En la sorpresa es donde está la solución, pero lo más importante es que en la sorpresa está escondida la enseñanza que quieres transmitir a tus alumnos. Y no tiene por qué ser una enseñanza, puedes transmitirles un valor, puedes hacerlos reflexionar sobre una experiencia tuya. Lo bueno de la sorpresa es que es la parte donde todo puede ocurrir. Es la parte de la historia donde las dificultades se transforman en enseñanza y aprendizaje. Un ejemplo de cómo la publicidad utiliza laPersona Joke Formula para contar una anécdota o historia. Aquí tienes un ejemplo perfecto de cómo la publicidad usa la Persona Joke Formula en este vídeo sobre seguros que dura 47 segundos pero con una ligera variación: la sorpresa se transforma en resultados. NEWSLETTER 109. GENER 2015 PÀG. 34 Identity – Identidad. “En mis películas he conducido grandes coches sin importar qué les pasara” (voz en off de Pierce Brosnan, conocido por sus películas en las que encarnaba al agente 007). Dura 5 segundos, el tiempo que tiene un anuncio para captar la atención del espectador. Struggle – Adversidad. “Pero en mi vida es diferente. En mi vida (breve pausa) soy mucho, mucho más exigente. Y quiero un seguro que cuide mi coche tanto como lo cuido yo“. Discover – Descubrimiento. “Y Qualitas Auto, responde.” Results – Resultados. “Entra en qualitasuto.com. La seguridad de una gran compañía.” Aparece a continuación Pierce Brosnan y dice: “Qualitas Auto, I trust” (Yo confío en Qualitas Auto). Fíjate como la Persona Joke Formula puede usarse perfectamente en el mundo de la publicidad y el marketing. Lo único que varía es la última fase de la fórmula, donde en la anécdota hay sorpresa y en un anuncio hay resultados o en su caso el prestigio de una compañía como la que se anuncia. Un ejemplo de anécdota personal en el aula aplicando la Persona Joke Formula. Tú como docente debes aprovechar, por tanto, el poder de una anécdota o de una historia para transmitir lo que enseñas. Te puedo asegurar que un alumno que haya quedado impresionado por una de tus anécdotas será capaz de recordar esta anécdota durante toda su vida. Y si esa anécdota tiene un valor que transmitir, habrás conseguido que ese valor, junto con la anécdota, acompañe a tu alumno el resto de su vida. La anécdota perfecta. A modo de conclusión. ¿Qué somos los docentes si no contadores de historias? Es por ello que debes ser consciente del poder que tienen las anécdotas y las historias. Un poder absolutamente mágico con el que no sólo conectarás de una forma definitiva con los alumnos, sino que también te servirá para enseñar tus contenidos y transmitirles una enseñanza basada en valores. Por cierto, la historia que has leído es cierta. Me sucedió a mí… NEWSLETTER 109. GENER 2015 PÀG. 35 6. Auxiliar de conversa Un americà a Barcelona Joseph Jackson, originari de EUA, ajuda als alumnes de La Salle Comtal a millorar el seu nivell d’anglès com auxiliar de conversa. Ens explica les seves vivències a Barcelona en aquesta petita crònica “Quan vaig donar el primer pas per entrar a l’avió que vaig agafar a Miami, sabent que aquella era l’última vegada que hi seria als Estats Units durant un any, un núvol d’incertesa m’envoltava. Amèrica era tot el que havia conegut durant els meus 23 anys de vida, i deixar casa meva era, per mi, semblant a mudar-me a Marte. Gràcies als treballadors, estudiants i famílies de La Salle Comtal la meva adaptació ha sigut molt més fàcil i estic molt content de dir que a Barcelona, i a La Salle Comtal, em sento a casa. Em dic Joseph Jakcson, tinc 23 anys, visc a Atlanta, Georgia, i durant aquest curs 2014-15 sóc auxiliar de conversa a La Salle Comtal. Atlanta és una ciutat situada al estat de Georgia, i és una típica àrea metropolitana americana, tal com us la podríeu imaginar. Casa de la Coca-Cola, dels Jocs Olímpics de 1996, del gran Ray Charles i també meva, Georgia és un estat del sud amb molt encant, conegut per la seva hospitalitat. Jo vaig estudiar ciències polítiques and castellà a la Georgia Southern University, i vaig ser el vice-president de l’organització política del campus. Al meu temps lliure m’agrada fer esport, tocar la guitarra, escoltar música i conèixer persones que venen de diversos camins de la vida. La meva experiència a La Salle Comtal ha sigut tot el que jo volia i molt més. Jose Luis, el meu tutor, ha sigut excel·lent amb mi, m’ha ajudat sempre que ho he necessitat i, així mateix, ha creat una horari per a incloure’m a les classes que es fan a l’escola. Tot el personal ha sigut molt acollidor, amigable i pacient amb el meu horrible accent quan parlo en castellà, o el meu accent d’anglès americà que no estan acostumats a sentir. Els alumnes estan plens d’energia i cada dia fan alguna cosa nova que em dibuixa un somriure. He sigut atacat per una colla de 1er de primària, he retornat a les classes d’educació física en anglès amb els alumnes de 4t de l’ESO, i tots m’han acceptat, amb molt de gust, com part de la seva família de La Salle Comtal. Al meu apartament de Georgia tinc penjada a la paret, amb orgull, la bandera americana. Ara, quan torni, tindré les banderes de les dues meves cases: la bandera americana i la bandera catalana. M’agradaria agrair a La Salle Comtal per haver-me acollit durant aquest any, i espero gaudir del 2015 a Catalunya. Gràcies a tots!” NEWSLETTER 109. GENER 2015 PÀG. 36