~ 1 ~ Treball Monogràfic: “El Budisme” IES Bocairent 4t ESO B

Treball Monogràfic: “El Budisme”
IES Bocairent
4t ESO B
~1~
Treball Monogràfic: “El Budisme”
IES Bocairent
4t ESO B
INDEX:
1.
Qué és el Budisme?
Pag. 03
Tipus de Budisme: Mahayana i Hinayana. Pag. 04
2.
3.
El Buda històric.
3.1.
Les Quatre nobles veritats.
Pag. 08
3.2.
El Camí de les Vuit Passes.
Pag. 09
3.3.
4.
Pag. 05
Frases de Buda.
Pag. 10
Tres conceptes importants.
4.1.
El Karma.
Pag. 11
Pag. 11
4.2.
El Samsara.
Pag. 12
4.3.
El Nirvana.
Pag. 14
5.
Conclusió del Treball.
Pag. 15
6.
Bibliografia.
Pag. 16
~2~
Treball Monogràfic: “El Budisme”
IES Bocairent
4t ESO B
Qué és el Budisme?
El budisme és una religió i filosofia de vida basades en les
ensenyances de Siddharta Gautama, el Buda històric ('l'Il·luminat' o
'Despert'), que va viure a l'Índia a cavall dels segles VI-V aC. Avui el
budisme és la quarta creença amb més fidels (350-400 milions),
darrere del cristianisme, l’islam i l’hinduisme.
És una religió amb una importància molt gran a escala Mundial
(350.000.000 seguidors). Va ser fundat al nord-est de la Índia. El
budisme és una religió no teista pertanyent a la família dhármica.
El budisme ha anat evolucionant en la historia fins adquirir la gran
diversitat d’escoles i pràctiques avui presentes.
Fora de l'Àsia, aquest últim mig segle el budisme ha penetrat amb
força a Occident, on com més va més adeptes té. Podríem explicar
el fet a partir de tres factors:
- L'universalisme i la capacitat d'adaptació de la fe budista a les
realitats i als costums locals.
- El corrent de simpatia envers el poble tibetà i el dalai-lama (cap
espiritual i polític) Tenzin Gyatso, símbol de la resistència pacífica a
l'ocupació xinesa.
- L'estil de vida occidental, afanyós i competitiu, que ha desvetllat
l'interès pel budisme i per més creences i pràctiques orientals. (Algú
va dir, d'una manera simple però concisa, que l'Occident tenia
rellotges, i l’Orient temps.
Avui el budisme és la quarta creença amb més fidels (350-400
milions), darrere del cristianisme, l'islam i l'hinduisme.
~3~
Treball Monogràfic: “El Budisme”
IES Bocairent
4t ESO B
Tipus de Budisme:
Classificació per escoles budistes: Hinayana i Mahayana.
Budisme Hinayana:
També coneguda com “Xicotet vehicle” o Budisme Pali. Es va
mantenir principalment al sud, també se’l coneix com budisme
meridional. Aquest tipus de budisme és encara influent a Celiàn,
Birmània i Siam.
Els seus partidaris es mostren més ortodoxos que els membres del
Mahayana, és a dir, segueixen més estrictament la “doctrina
original” de Buda.
Budisme Mahayana:
També conegut com “Gran Vehicle”, Budisme sànscrit o
septentrional, ja que es va estendre pel nord. Aquesta doctrina va
traspassar les fronteres de la India i es va difondre pel Tibet, la Xina
o el Japó.
Els seus partidaris es proclamen més oberts que els membres del
Hinayana, d’ací la qualificació d’aquest com “Xicotet Vehicle”.
El budisme Mahayana ha anat desenvolupant-se de manera diferent
en cada país, per això aquest tipus de budisme no és exactament
igual en tots els països en els que està present.
~4~
Treball Monogràfic: “El Budisme”
IES Bocairent
4t ESO B
El Buda Històric:
El terme Buda designa a l'Il·luminat, sent el nom més conegut de Siddharta
Gautama Sakyamuni. Era fill del príncep Suddhodana i quan va nàixer es va
profetitzar el seu crucial destí. Però son pare, segons compte la tradició, va
intentar apartar el xic de la vida religiosa i li va casar amb la seua cosina
Yasodhara, naixent un fill cridat Rahula. Però Siddharta es va veure impulsat
per l'ascetisme i va abandonar la seua família i béns a la recerca de la Veritat.
Es va retirar a la selva per a meditar dirigit per dos bramans i, després de
suportar dures proves, va aconseguir les conegudes com “Quatre Veritats”
(vorer el punt 3.2-Les Quatre Nobles Veritats). Des d'eixe moment va voler fer
partícip a la humanitat de la seua experiència i es va dedicar a predicar la seua
doctrina, caracteritzada per la serenitat. Va fundar una ordre monàstica
anomenada Sangha que es va dedicar a estendre el budisme per tot el món al
llarg del temps.
Siddharta Gautama va néixer en una condició de privilegi; el seu pare,
Suddhodana, un home de riquesa i poder, la seva mare, Mayadevi, una dona
refinada i sense preocupacions. Quan va nàixer, , un endeví, Asita, va predir
que el xiquet estava destinat a un imperi polític o espiritual, i indubtablement els
seus pares van considerar apropiat per al seu fill aquest auguri. Tal vegada per
aquesta raó van triar el seu nom, Sarvarthasiddha, “el qual ha complert totes
les metes”, o Siddhartha, “el qual ha complert la seva meta”.
Mare i Esposa de Buda.
La seva mare va morir poc després del seu naixement, i en els seus primers
anys va ser criat i alimentat per la seva tia, Mahaprajapati.
Encara que rebia l’ensenyament apropiat per a un jove de la seva posició, la
seva vida primerenca va estar caracteritzada pel luxe, ja que el seu pare
considerava que el seu aposto fill hauria d'estar unit fermament als avantatges
de la riquesa i el poder, per a afavorir la seua avarícia, i augmentar les
possibilitats de que s’inclinara per la vida política i formara el gran imperi que
l’endeví havia predit. Als setze anys d'edat se li havia havia assignat una jove
esposa.
La Crisi de l’Hereu.
Els plans del seu pare no tingueren èxit, per aquesta època el jove va
començar una exploració física i intel·lectual que tindria conseqüències de gran
importància. Aquest període de la seua vida s’explica en la història de les
“quatre escenes” o “quatre descobriments”, quatre experiències formatives que
van succeir al jove quan viatjava en el seu carruatge.
Malaltia, Vellesa i mort.
L’aparició pel camí d’un ancià, feu que Siddhartha entenera realment el fet de
l'inevitable envelliment, seguit de confrontacions similars amb la malaltia i la
mort, aquests impactants aprofundiments sobre la condició humana van
pertorbar la seva complacencia cap a la seva vida de privilegi i li van forçar a
reconèixer que tals condicions doloroses i indignes li esperaven a ell i a la seva
bella esposa, així com segurament també als altres éssers.
La recerca de la veritat
~5~
Treball Monogràfic: “El Budisme”
IES Bocairent
4t ESO B
El quart descobriment, una trobada amb un home que vagava a la recerca de la
veritat, Unparivrajaka, va sembrar en la seva ment una llavor, que es convertiria
en una convicció que existia una alternativa a l'acceptació passiva del sofriment
i el decaïment, però que aquesta recerca requeria una acció radical i fins i tot
dolorosa.
El seu fill
L'esdeveniment final que sembla haver inclinat la balança de la decisió cap a
explorar la veritat, va ser el naixement del seu fill amb Yasodhara. Frustrat, va
veure aquest esdeveniment com el naixement d'un encadenament.
El príncep deixa tot per a buscar l'alliberament
La resposta a aquest esdeveniment seria decisiva. Sense l'aprovació i fins i tot
el coneixement dels seus pares, va partir de la seva casa, deixant enrere
esposa i fill, família i estatus social, plaer i privilegi. A l'edat de vint-i-nou va
tallar el seu cabell, es va vestir amb els gastats hàbits d'un rodamón, i va
començar la seva recerca per la veritat i l'alliberament.
El seu primer pensament va ser trobar un mestre, i el va trobar, es deia Alara
Kalama, qui li va ensenyar una forma de meditació que el va portar a un elevat
estat d'absorció,tècnicament conegut com akimcanyayatana, l'esfera “o estat
del no-res”. No obstant això, Siddhartha va reconèixer que aquest estat
mancava d'una dimensió moral i cognoscitiva, que no havia assolit diferencia
alguna en la seva condició humana, doncs encara es trobava subjecte a
l'envelliment, la malaltia i la mort i que la seua recerca no havia acabat. A pesar
que Alara Kalama li oferiala possibilitat de dirigir amb ell dels seus altres
deixebles, Siddharthava partir a la recerca d'una guia superior.
Mestre Udraka Ramaputra
Una situació similar es va desenvolupar amb la seva següent mestre, Udraka
Ramaputra, qui li va instruir en l'assoliment d'una absorció meditativa cridada
naivasamjñanasamjñayatana, “estat o esfera de la no-percepció”, i qui
eventualment li va oferir l'adreça dels seus seguidors.
Una vegada més, no era el que Siddhartha buscava, i es va dedicar ara a
l’ascetisme amb l'esperança que això li revelés una solució a la seva recerca.
Durant cinc o sis anys va viure en Uruvela (Uruvilva), al costat del Ric Niranjana
(Nairañjana), prop de cinc companys ascetes, primer com companyia, després
com seguidors. Es torturava a si mateix molt durament sense precedent,
sostenint la respiració durant llargs períodes, i posteriorment reduint
extremament la seva ingesta d'aliments.
Havent posat en perill la seva vida amb la seva recerca en l’ascetisme,
Siddhartha una vegada més va rebutjar el seu assoliment, aquesta vegada per
perillós i excessiu.
Siddhartha segueix la seva intuïció
~6~
Treball Monogràfic: “El Budisme”
IES Bocairent
4t ESO B
Va tornar a prendre aliments en quantitat raonable, i per això va ser rebutjat
pels seus deixebles ascetes qui li van abandonar, va partir llavors cap al parc
dels cérvols en Rsipatana, proper a l'actual Benarés. En estat de profunda
resolució es va asseure un arbre a la riba del Niranjana, on va recordar una
experiència natural i espontània de dhyana, o absorció meditativa que li havia
succeït en la seva joventut mentre es trobava assegut sota una pomera.
El despertar de Siddhartha
Durant el transcurs de la nit, a través de la contemplació del misteri de la mort i
el renaixement, de les seves causes i les seves condicions, ell va arribar a un
nou i profund discerniment de la naturalesa de la nostra condició, i de les coses
com en realitat són.
Això va ser la seva Il·luminació, el seu “despertar” a la manera que les coses
realment són (yathabhuta), pel que va arribar a ser conegut com El Buda, “el
qual ha despertat”, als trenta-cinc anys d'edat.
~7~
Treball Monogràfic: “El Budisme”
IES Bocairent
4t ESO B
Les Quatre Nobles Veritats
Les Quatre Nobles Veritats són les normes fonamentals del
budisme que va deixar Siddharta Gautama. Després de la seva
il·luminació, el Buda històric va anar al nord de l'Índia, a trobar els
seus antics mestres, els cinc ascetes, que ara serien els seus
primers deixebles, i el primer ensenyament que els va dispensar
després d'abandonar el Samsara van ser les Quatre Nobles
Veritats:
1. Dukkha: tota existència està impregnada de sofriment, de pena,
de frustració davant la caducitat d'un món en constant canvi. Tot és
essencialment fugisser. La vida és sofriment.
2. Samudaya: l'origen del sofriment es troba en l'afany de viure, en
el desig d'actuació, de plaer, de possessió.
3. Nirodha: el sofriment se suprimeix aniquilant la set de viure, de
gaudir, d'actuar. L'extirpació radical dels desigs i passions ens
condueix a una serenitat i tranquil·litat absolutes. És el nirvana.
4. Noble Camí Òctuple: el camí que condueix al nirvana és el
noble camí dels vuit passos. Qui el segueix s'apropa a la
il·luminació.
~8~
Treball Monogràfic: “El Budisme”
IES Bocairent
4t ESO B
El Camí de les vuit Passes:
Buda va anomenar la Via del Mig a les vuit practiques que
tota persona ha de conèixer i posar en pràctica:
-La comprensió justa del Dharma, és a dir de la realitat vista a
partir d’una pràctica desperta. Coneixement recte de les Quatre
Nobles Veritats.
-El pensament just, que inclou la saviesa i la compassió, que es
manifesten quan ja no estem limitats pel nostre ego. Allunyar-se
d'odis, enveges i no cedir als desigs.
- Paraula recta: no mentir ni parlar inútilment. La paraula justa,
sincera i benvolent.
-L’acció justa: Ocupació recta: guanyar-se la vida sense mal.
Mantenir una bona conducta moral.
-El mode de vida just: la manera de satisfer les nostres necessitats
sense perjudicar els altres éssers vius.
-L’esforç just: l’energia que posem per aturar la causa del
sofriment i per practicar el que és beneficiós per als altres i per a un
mateix. S’han de fomentar tendències bones.
-L’atenció justa: estar present, atent a si mateix, als altres i al que
fem, conscients de les conseqüències dels nostres actes i de les
nostres paraules.
-La meditació justa: la pràctica de la concentració i de l’observació
que ens harmonitza ací i ara amb el Dharma, l’ordre còsmic.
~9~
Treball Monogràfic: “El Budisme”
IES Bocairent
4t ESO B
Frases de Buda:
Podem conèixer més sobre el pensament de Buda si llegim algunes
de les frases que va dir, molt profundes i reflexives.
•
“Tot el que som és el resultat del que hem pensat; està fundat
en els nostres pensaments i està fet dels nostres
pensaments.”
•
“L'odi no disminueix amb l'odi. L'odi disminueix amb l'amor.”
“El dolor és inevitable però el sofriment és opcional.”
•
“Com flors belles, amb color, però sense
aroma, són les dolces paraules per al qual no obra d'acord
amb elles.”
•
“Avançant aquests tres passos, arribaràs més prop dels
déus: Primer: Parla amb veritat. Segon: No et deixes dominar
per la còlera. Tercer: Dóna, encara que no
tinguis més que molt poc que donar.”
•
“Per a ensenyar als altres, primer has de fer tu alguna cosa
molt dura: has de redreçar-te a tu mateix.”
•
“Ni tan sols un déu pot canviar en derrota la victòria de qui
s'ha vençut a si mateix.”
•
“No hi ha incendi com la passió: no hi ha cap mal com l'odi.”
•
“L'insensat que reconeix la seva insensatesa és un savi, però
un insensat que es creu savi és, en veritat, un insensat.”
•
“La reflexió és el camí cap a la immortalitat (cap al nirvana),
la falta de reflexió, el camí cap a la mort.”
•
“Estem en aquest món pera conviure en harmonia, els
que ho saben no lluiten entre ells.”
•
“No creeu gens pel simple fet que
molts ho creguen o fingeixin que ho creuen; creieu-ho després
de sotmetre'l al dictamen de la raó i a la veu de la
consciència.”
~ 10 ~
Treball Monogràfic: “El Budisme”
IES Bocairent
4t ESO B
•
“Satisfeu les necessitats de la vida com la papallona que
extrau el nèctar d’una flor, sense destruir la seva fragància ni
la seva textura.”
•
“Dubta de tot, troba la teua pròpia llum.”
•
“Mai he conegut a ningú tan ignorant del que no pogués
aprendre una mica.”
~ 11 ~
Treball Monogràfic: “El Budisme”
IES Bocairent
4t ESO B
Tres conceptes importants:
Karma :
L'explicació del karma dins de les doctrines budistes és diferent de la hinduista.
El karma no seria una llei de causa i efecte que implicaria l'existència de déus
invisibles encarregats de fer-la complir, sinó una inèrcia natural.
Per exemple, si una persona roba un banc i té èxit, és molt probable que torne
a robar, i si una persona ajuda a un ancià a creuar el carrer, llavors és molt
probable que aquesta persona segueixi ajudant a altres persones. En tots dos
casos, si l'experiència no produís bons resultats, llavors la inèrcia es faria
menor (el lladre robaria menys i el filàntrop ajudaria menys). Quan un subjecte
roba un banc, aquesta acció quedarà registrada en la seva ment alterant el flux
d'aquesta, i provocant en ell una percepció errònia de la realitat («tinc dret a
prendre sense permís les coses que necessito»). En realitat aquest procés
seria subconscient. Aquestes percepcions errònies li condicionaran a sofrir més
endavant, doncs creen un estat mental propens a la infelicitat.
El karma no seria llavors una recompensa o un càstig màgic a les accions sinó
simplement el fet que les accions humanes tenen conseqüències tant externes
com
a
mentals.
Segons una altra interpretació del karma més aviat serien les dues coses
juntes, és a dir, hi hauria càstig i premi, però no de forma màgica, sinó
mitjançant conseqüències automàtiques de les accions, en un concepte que
implica la reencarnació, sempre unida al karma .
Ja que tot acte té origen en la ment, el budista ha de vigilar els seus
pensaments i les seves paraules, ja que també poden produir bé o malament.
Cada acció i paraula, bones o dolentes, seria un bumerang que de vegades
torna en la mateixa vida i de vegades en una vida futura.
El karma pot ser explicat com un fenomen anàleg a la inèrcia. Segons aquesta
visió, l'individu genera tendències a través de les seves causes. Un pensament,
paraula o acció intencional, si es repeteix, es converteix en costum i
condicionarà una tendència en el mateix sentit. En el futur, les causes no
necessàriament serien intencionals, sinó que estarien influïdes per causes
prèvies. En aquest sentit, el karma constitueix una influència inconscient,
condicionant però no determinant, doncs som sempre lliures i podem
contrarestar les nostres influències o tendències negatives. Encara que siguin
escassos en percentatge, tenim nombrosos exemples de persones que han
canviat radicalment de vida.
El karma és el resultat de les nostres accions passades, i no solament del
passat de la nostra vida, sinó també d'altres vides. És una Llei d'ensenyament,
no és ni premi ni càstig, és un senyal que alguna cosa no hem après.
Samsara:
Samsara és el cicle de naixement, vida, mort i reencarnació (renaixement en el
~ 12 ~
Treball Monogràfic: “El Budisme”
IES Bocairent
4t ESO B
budisme) en les tradicions filosòfiques de l'Índia; hinduisme, budisme, jainisme, bön i
sijisme.
Segons aquestes religions, en el transcurs de cada vida, el karma (Vorer: El Karma)
determina la destinació futura de cada ser en "el procés de l'arribar a ser" (evolució o
devolució). Aquest procés cíclic acaba amb l'assoliment del moksha.
Segons l'hinduisme, si un viu de manera extremadament malvada, un reneix com un
animal o un altre ser desafortunat.
Samsara és el cicle de naixements, morts i renaixements en la majoria de les
tradicions filosòfiques de l'Índia); incloent l'hinduisme, el budisme i el jainismo.
S'assumeix com un fet irrefutable de la naturalesa. Aquestes tradicions difereixen en la
terminologia amb la qual descriuen al procés i com és interpretat.
Es correspon amb el sofriment, propi del món material, del que els éssers humans són
els únics éssers reencarnats capaços de distanciar-se, mitjançant l'alliberament, i,
posteriorment, de separar-se, mitjançant el nirvana. El temps necessari per alliberar-se
del samsara depèn de les pràctiques espirituals i del karma acumulat en vides
anteriors.
Normalment Sansara es considera l'oposat de Nirvana. És l'estat de no-il·luminació en
el qual vivim. L'existència mundana.
Segons el budisme el Sansara no té ni principi ni fi. Estem atrapats en ell fins que
guanyem la Il·luminació. No obstant això, algunes escoles del budisme diuen que quan
guanyem la Il·luminació entendrem que el Samsara i el Nirvana són tot el mateix.
A pesar d’açò, al començament de la sendera tenim a veure el Samsara com un estat
del com necessitem alliberar-nos per aconseguir el Nirvana.
La imatge de la pàgina seguent és la Roda de la Vida tibetana, que representa el
Samsara. En el centre, hi ha un gall caçant a un porc que caça al seu torn a una serp
que tracta de caçar al gall, és a dir, el desig, l'odi i la ignorància. Al voltant d'ells hi ha
persones ascendint el semicercle blanc de la vida, al costat d'unes altres que
descendeixen el semicercle negre de la mort. La major part de la Roda està dedicada
a la representació de sis regnes: el regne dels déus, el regne dels titanes, el regne
dels humans, el regne dels animals, el regne de les ànimes en pena i el regne dels
dimonis, cada regne presidit pel seu propi boddhisattva. La part més exterior del cercle
la componen els dotze passos de l'origen depenent. La Roda al complet està
subjectada per Yama, el Senyor de la Mort.
~ 13 ~
Treball Monogràfic: “El Budisme”
IES Bocairent
4t ESO B
~ 14 ~
Treball Monogràfic: “El Budisme”
IES Bocairent
4t ESO B
Nirvana.
Segons les creences de moltes religions d'origen oriental, el nirvana es tradueix com el
cessament del sofriment, i representa un estat de relaxació que resulta de l'eliminació
de tots els desitjos, aconseguit a través dels diferents mètodes de meditació.
El terme nirvana té el seu origen del sànscrit i significa “calma” o “quietud”, ara bé si
parlem del nirvana en una context religiós, aquest terme sol utilitzar-se en religions
hindús com el jainisme, l'hinduisme i el budisme, amb la finalitat d'indicar un estat en el
qual no es produeix cap tipus d'activitat mental, la qual cosa significarà l'alliberament
de l'esperit. Però segons el context religiós en el qual es col·loque, el nirvana posseeix
diferents tipus d'implicacions. Les religions hinduistes i budistes solen utilitzar la
paraula nirvana com a sinònim de calma, la qual cosa implica que la persona que
arribe a experimentar el nirvana es compara amb la flama d'un foc apagat, això es deu
al fet que tots els desitjos, pensaments, emocions, necessitats i sensacions,
desapareixen el que implica que el nirvana realment no és un estat, sinó que es tracta
d'una veritat absoluta que hauria de ser experimentada per cada persona. Hi ha
pràctiques actuals, que poden arribar a apropar-nos a un estat de nirvana però sense
la necessitat que les mateixes tinguin un alt contingut religiós; per exemple, el Reiki o
l'estudi sobre la metafísica poden ajudar-nos a realitzar un avanç a la il·luminació de la
consciència, és a dir que l'experiència del nirvana és perfectament possible mitjançant
el treball i l'estudi sobre un mateix.
Buda Gautama, creador de la religió budista, va redefinir la utilització del nirvana que
s'utilitza en l'hinduisme per mitjà d'un procés de meditació que ajuda a analitzar el cos i
la ment. En aquest procés existeix un cert buit que es presenta en el cos i en la ment
de la persona que està duent a terme la pràctica del nirvana. I igual que el nirvana
hinduista, quan es duu a terme l'experiència del nirvana budistes es produeix un
alliberament del sofriment causat per l'existència de tots els estats diferents de
reencarnació als quals es tots estem subjectes.
~ 15 ~
Treball Monogràfic: “El Budisme”
IES Bocairent
4t ESO B
Conclusió:
Després d’haver estudiat a fons la religió budista, i tenint en compte el que he aprés a
classe de confirmació, no hi ha massa diferències entre la religió budista i la cristiana
catòlica, és més, les dos tenen el mateix objectiu. I me’n he adonat també que si de la
classe de confirmació llevem a Déu, obtenim el que estem donant en ètica. Encara que
aparentment les dos religions anteriors semblen totalment diferents, amb ritus
diferents, festivitats diferents i doctrines o ensenyaments redactats de forma diferent,
en el fons les dos religions busquen el mateix, la felicitat.
I tenint testimonis de gent que ha parlat amb frares budistes, i havent parlat jo amb
frares catòlics, he vist que eren igual de alegres, o almenys els dos tipus de frares van
sempre amb un somriure d’orella a orella, transmetent felicitat a qui se’ls apropa.
Les dos religions, busquen una nova vida després de l’actual, un raig d’esperança que
els assegure que no van a morir, alguna cosa que done sentit a la seua vida, que els
diga que la seua estada al món té un sentit, i que no van a haver d’afrontar sols la
mort. I aquest és el vertader objectiu de les religions, per a això s’han creat, per a
posar sentit a una vida que aparentment no en té. Perquè a poc que et pares a pensar:
som animals, naixem, creixem, ens relacionem i morim, i aquesta última part no ens fa
gens de gràcia, perquè és desconeguda. Quan un naix no se’n adona, quan creixem
tampoc, ens relacionem per naturalesa, sense haver de fer res, però... i quan morim?
Aquesta etapa té un problema, ningú la ha vist des de dins, i qui l’ha vist no la pot
contar, és una etapa totalment desconeguda, i com a tot allò desconegut, la gent li té
por. Aquesta és una de les poques coses que queden al món desconegudes per als
humans, per això, les religions han anat evolucionant: ja en l’antiga Grècia existien
mites i Déus que explicaven fenòmens naturals que aleshores no tenien explicació,
ara, la majoria d’aquests fenòmens tenen una explicació científica, i poden ser
observats en un laboratori, però la mort d’un humà com a ésser conscient no. Per això,
les religions actuals intenten convèncer-nos que no hem de tenir por a la mort, que
després de morir hi ha una vida millor i que per a obtenir-la hem de seguir les normes
que ens proposen.
La idea inicial em sembla molt bona, el problema és que molta gent ha utilitzat el poder
de convicció de aquestes grans institucions per al seu interès personal, i açò, ha
deformat la visió general que es té de l’Església Catòlica (pose el cas d’Espanya
perquè no en conec altres, però supose que hi hauran molts casos semblants en altres
religions).
~ 16 ~
Treball Monogràfic: “El Budisme”
IES Bocairent
4t ESO B
Bibliografia:
El Budisme:
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0223443
http://ca.wikipedia.org/wiki/Budisme
http://indoxina.galeon.com/budisme2.htm
http://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=2457959
http://html.rincondelvago.com/budisme_1.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Budismo
El Buda Històric:
http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/personajes/4136.htm
http://www.budismo.com/articulos/budahistorico.php
http://www.indiga.org/religions/docs/elbudahistorico.pdf
Frases de Buda:
http://www.proverbia.net/citasautor.asp?autor=136
http://www.frasecelebre.net/Frases_De_Buda.html
Camí Vuit Passes:
http://www.dojozenbarcelona.org/textos/les-4-nobles-veritats
http://ca.wikipedia.org/wiki/Quatre_Nobles_Veritats
Quatre Nobles veritats:
http://www.dojozenbarcelona.org/textos/les-4-nobles-veritats
http://ca.wikipedia.org/wiki/Quatre_Nobles_Veritats
http://www.oshogulaab.com/BUDA/TEXTOS/4NOBLESVERDADES.htm
Samsara:
http://es.wikipedia.org/wiki/Samsara
http://www.librosbudistas.com/otro/samsara.htm
http://webspace.ship.edu/cgboer/rueda.htm
Nirvana:
~ 17 ~
Treball Monogràfic: “El Budisme”
IES Bocairent
4t ESO B
http://www.cristianismoesamor.com/libros/lg/lg-7.htm
http://www.tarotyvidencias.com/angeles-y-arcangeles/nirvana.html
http://www.buenastareas.com/ensayos/El-Nirvana-Del-Budismo/75933.html
Karma:
http://es.wikipedia.org/wiki/Karma
http://www.zonagratuita.com/ZonaEsoterica/Karma/definicion.html
Crisitanisme - Budisme:
http://www.ministeriosprobe.org/docs/budismo.html
Imatges:
http://religioesnaocristas.no.sapo.pt/images/mapa-budismo.jpg
Festivitats:
http://www.worldlingo.com/ma/enwiki/es/Buddhist_holidays
Llibres Consultats:
“Budismo una historia concisa”, (No he trobat l’autor)
“Enciclopedia de las Religiones”, Espasa.
“Enciclopedia Filosófica”
~ 18 ~