Tutankamon # Tutankamó

Introducció
Durant centenars d'anys els faraons egipcis havien estat soterrats en temples o alguns a les majestuoses
piràmides, pero el rei Tumosis I (1546−1515 a.J.c.) després de 17 segles, va ser el primer en separar la seva
tomba dels temples sagrats, trencant així una tradició que podia tenir series repercusions en el seu descans
etern. Va ordenar que el soterraren en una camara oculta entre les roques, ja que temia correr la mateixa sort
que els seus avantpassats, i el seu sepulcre fora violat pels profanadors que destruien momies i robaben les
riqueses que els acompanyaven durant el viatge a la vida eterna.
A causa del pànic que sentia Tumosis, la construcció de la càmara es va dur en el més estricte secret i fins i tot
es cuasi segur que assasinaren a tots els obrers després d'acabar el treball per a garantir la seguretat del faraó.
Hi ha que dir, que el lloc on va manar a construir−se la tomba Tumosis I, éra l'anomenada Vall dels Reis on
anys després descansarien faraons tan importants com Akenató o el mateix Ramsés II.
Pero tot aquest secret va durar poc. Prompte els violadors de tombes s'asabentaren d'on reposaven els faraons i
les seves riquesses,i ho saquejaren tot, fent desapereixer segurament per sempre més, peçes d'incalculable
valor històric.
Pero així com existien bandes de lladres de tombes, també subsistien grups de fidels que amb l'ajuda de
guardians lleials transportaben els cosos d'amagatall en amagatall per a evitar que foren destrossades pels
profanadors.
Inclús pobles sencers es dedicaven al negoci de les tombes violades, i la professió es passaba de pares a fills
formant dinasties de profanadors més llargues encara que les de faraons.
Les momies d'alguns reis foren translladades varies vegades degut a la inseguretat del emplaçaments, i
obligaren als fidels a tindre que amagar varios cossos en una mateixa tomba per la falta d'amagatalls.
6 Anys d'excavacions
Belzoni, 100 anys abans del decobriment del sepulcre de Tutankamó, i després de buidar les tombes de reis
com Ramsés I o Sethi I, afirmà que a la vall dels reis no hi havia res més per descobrir que les tombes
conegudes a través dels seus descobriments; teoria que reafirmà Richard Lepsius 27 anys després (1844).
A pesar de tot açó Loret, al igual que Davis després, trobaben tombes noves (per descobrir) a la vall.
Anys després un gentleman anglés anomenat Lord Carnarvon, buscant el clima benigne d'Egipte es va
interesar per les investigacions, i juntament amb un jove anomenat Howard Carter, recomanat pel professor
Maspero van començar noves excavacions a la Vall dels Reis. Tota la terra de la vall estaba remenejada i fins
a l'últim centímetre havia estat investigat i/o saquejat, o almenys aixó creien. Encara així els dos homes es van
armar d'esperança i paciència i començarem a excavar. Com hi havia que excavar fins al fons de la roca,
Carter va sugerir delimitar un triangle. Aquest estaba limitat per les tombes de Ramsés II, Merneptah i
Ramsés VI.
Pero no excavaven amb l'intenció de trobar alguna tomba sense descobrir, sinó, la tomba.
Howard Carter va començar a interesar−se per la tomba de Tutankamó, anys enrere quan entre les troballes
d'un dels seus mestres, Davis, va trobar una copa de porcelana amb el nom de Tutankamó. I també en una
tomba en un pou varen trobar una arca de fusta trencada, les lamines d'or de la qual encara conserven el nom
1
del faraó gravat. I realment es va convencer al trobar uns recipients de fang, el quals encara contenien restes
del material utilitzat en les complicades cerimonies i solemnitats del soterrament de Tutankamó.
Pero aixó no era tot, Davis també va descobrir diversos segells de fang de Tutamkamó, quan va descobrir la
cambra on reposaven les restes d'Akenató.
Encara que aquestes proves pareguen insuficients, Carter va quedar convençut de que les restes del faraó
reposaven prop d'aquell lloc, es a dir en el centre de la vall, lloc on delimitaren el triangle esmentat més
amunt.
Podriem pensar que després de 3 mil.lenis la tomba hauria canviat de lloc o hauria estat saquejada varies
vagades, pero Carter i Lord Carnarvon encara conservaven l'esperança.
Després d'un hivern sencer de treball, trobaren al peu de la tomba de Ramsés VI, trobaren unes cabanes per a
obrers, signe de la proximitat d'un sepulcre.
Pero per a no privar al turistes de les freqüents visites a la tomba de Ramsés, es va decidir deixar d'excavar en
aquella zona esperant una ocasió més oportuna.
Ja habien excavat tot el triangle restant i les troballes de més interés es limitaben a varies peçes soltes en un
xicotet amagatall.
Novament es traslladaren deixant intacta la zona de les cabanes i durant 2 anys estigueren treballant en una
xicoteta vall a prop de la tomba de Tumosis III per a no trobarres que valguera la pena.
Després de meditar−ho seriosament es van reunir per a decidir si no era millor traslladar−se a un altre lloc en
vista dels resultats. Pero es van enrecordar de la zona que habien deixat per als turistes i van decidir dedicar−li
només un hivern més a la vall.
Aleshores es dediquen a excavar en els lloc que tantes vegades habien menyspreat en els 6 anys anteriors, i
aquesta vegada quan realitzaren el que podien haver fet sis hiverns abans, o siga, tirar avall les cabanes dels
obrers, apenes havien pegat el primer cop de piqueta, encontraren l'entrada de la tomba de Tutamkamó.
A dins de la tomba
També cabia la posibilitat de que haguera sigut saquejada pels profanadors, o que fora simplement la tomba
d'un funcionari de la cort o un sacerdot.
Pero les excavacions s'anaven fent més interesants dia a dia, i pedra a pedra anaven apareguent escalons, fins
que al decobrir la duodècima grada varen observar la part superior d'una porta tancada i segellada.
Carter observà els segells, pareix ser que indicaben que allí residia una personalitat important i aixó encara va
afegir més emoció. Va fer un xicotet forat i va observar que el passadis estava ple de pedres, cosa que
garantitzaba que no habien entrat els lladres.
Va deixar la tomba amb la vigilància d'uns obrers de confiança i va cavalcar a la llum de la lluna cap a Luxor,
per a avisar al seu company Lord Carnarvon que no s'encontraba en el pais. Va fer un gran esforç per a no
llençar la porta avall i continuar les excavacions inmediatament, pero el dia 8 de novembre va rebre aquesta
constestació Vaig, si és possible ràpidament. Pense estar en Alexandria el 20, així que Carter va tenir que
esperar fins al dia 23 a que el lord i la seva filla arrivaren per a poder prosseguir. Més de 15 dies va tindre que
esperar Howard Carter devorat per l'impaciència, inactiu davant la tomba coberta de nou. Si només haguera
avançat un pam més haguera trobat el segell de Tuntankamó Açó m'haguera proporcionat unes nits més
2
tranquiles, i m'havera estalviat cuasi 3 setmanes d'impacient espera.
El dia 24 varen tornar a desenterrar les escales i va poder comprovar amb gran decepció que una vegada més
els lladres se'ls havien avançat.
Pero després de varios dies de treball llevant les pedres del pasadis va apareixer davant dels seus ulls una
segona porta. També aquesta duia gravats els signes de Tutankamó i la ciutat dels faraons morts, pero
desgraciadament també es podia observar perfectament per on havien penetrat els lladres.
Per el paregut que presentaba amb altres amagatalls, com el d'Akenató, proper a aquell, aplegaren a la
conclusió de que habien trobat només un amagatall i no una tomba. Aço va produir que les seves esperances
foren escases, pero a mesura que llevaven pedres de la segona porta augmentaba la tensió. Darrere d'aquella
porta estaba la resposta a les seves preguntes.
Quan amb mà tremolosa Carter va encandre una vela, va quedar mut. La fantàstica visió de dos fèretres de
fusta, sobre un setial d'or, mentre que un resplendor mat descobria dues grans estàtues negres, carros d'or i
arques extranyes a més d'infinitat d'objectes preciosos el van deixar sense poder articular paraula.
Més tard van descobrir dues cambres més, una gran i una més menuda completament plena d'objectes i
preciositats de tota clase.
Els tres fèretres
De segida Carter es va adonar de que en ningún cas hi havia que començar a excavar inmediatament, primer
hi havia que extraure suaument totes les peces d'aquella cambra i establir on estaben col.locades originalment,
i dur−les als pertinents centres d'investigació. Suaument, perque a causa de l'edat dels objectes, alguns només
amb tocar−los es podien desfer i tots i cadascun eren d'un gran valor.
També eren d'especial importància els tres fèretres que només coneixien pels gravats, pero que encara no
havien trobat.
Aquesta tasca va durar un quants hiverns i a mitjans de febrer l'antecambra (antecamara) va quedar
desallotjada. Ara si que seria possible l'obertura de la porta sellada situada entre dos centineles.
La vesprada del divendres 17 de febrer, concretament a les dues, 20 persones, membres del govern i cientifics
principalment, es van reunir davant de la porta per a ser testics d'un dels decobriments més importants de la
història d'Egipte.
Carter ajudat per Mace i Callender va extraure tota la filera de pedres amb molta cura per a no deteriorar els
segells de gran valor que adornaven la porta, i a la fí quan va obrir la gran porta es va quedar mut al
comprovar que una paret tota d'or li impedia l'entrada.
Ràpidament es va adonar de que no era una paret, sinó un dels costats del primer del gegants armaris que
contenien les restes del faraó. Davant la pregunta de que si una vegada més els lladres se'ls habien avançat,
van obrir els pestells i van descobrir davant la seva sorpresa un altre armari, i així fins a tres.
De sobte va trobar darrere de la porta de l'últim armari un gran sarcòfag de pedra adornat amb les figures de
cuatre deeses protegint al difunt. Aquest tenia unes mesures de 2'75 x 1'50 x 1'50 metres, i ja dintre d'aquest
varen trobar finalment els tres preciosos fèretres que contenien les restes de l'anelat Tutankamó.
Lo curiós de tota aquesta història és que Tutankamó va ser un rei insignificant en vida, que només reestablir la
religió pluriteista que havia alterat el seu gendre, alguns afirmen que el seu pare, (Amenofis VI) i va morir a
3
l'edat de 18 anys. Per aixó resulta estrany que les seves honres funebres siguen de les més espectaculars i
precioses que s'hagen trobat fins ara.
Bibliografia
• Dioses, Tumbas y Sabios C.W.Ceram Ed. Destino
• Microsoft Encarta 2000
• Diccionario Encicliopedico Espasa−Calpe
• El Valle de los Reyes
1
•
4